Taula de continguts
170 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Andrònic II Paleòleg, Andreu III d'Hongria, Anna Paleologina Cantacuzena, Ausiàs de Sabran, Azzo VIII d'Este, Baronia de Carítena, Basílica de San Lorenzo Maggiore, Batalla de Catanzaro, Batalla de Clarença, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Batalla de Le Castella, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla de Manolada, Batalla de Ponça (1300), Batalla del cap Orlando, Batalla del golf de Nàpols, Batalla dels Comtes, Beatriu I de Provença, Berenguer de Cardona, Bernat de Sarrià, Bisbat de Lucera-Troia, Blanca de Nàpols, Calàbria, Carles d'Anjou, Carles de Calàbria, Carles I d'Anjou, Carles I d'Hongria, Carles I de Valois, Carles II, Carles III de Nàpols, Carles Martell d'Anjou, Casa d'Anjou-Sicília, Castell de Mequinensa, Castell de Siurana, Castell Doria, Castell Nou de Nàpols, Catedral de Nàpols, Catello di Rosso Gianfigliazzi, Cefalù, Clemència d'Hongria, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Comtat d'Anjou, Comtat d'Avinyó, Comtat del Maine, Conquesta del Principat d'Acaia, ... Ampliar l'índex (120 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Carles II d'Anjou і Alfons el Benigne
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Carles II d'Anjou і Alfons el Franc
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Veure Carles II d'Anjou і Andrònic II Paleòleg
Andreu III d'Hongria
Andreu III d'Hongria (Venècia, vers 1265 - Buda, 1301) (en hongarès III. András), conegut com "el Venecià" (Velencei), va ser rei d'Hongria entre el 1290 i el 1301.
Veure Carles II d'Anjou і Andreu III d'Hongria
Anna Paleologina Cantacuzena
Anna Paleologina Cantacuzena, en grec medieval Άννα Καντακουζηνή, morta després del 1313, era la neboda de l'emperador romà d'Orient Miquel IX Paleòleg.
Veure Carles II d'Anjou і Anna Paleologina Cantacuzena
Ausiàs de Sabran
Ausiàs de Sabran —de l'occità, Auzias, al seu torn del llatí Elzearius— (Sant Joan de Robians, Cabrièras d'Egues, Provença, 1285 - París, França, 27 de setembre de 1323), baró d'Ansoís, comte d'Ariano, fou un noble i militar, també terciari de l'orde franciscà.
Veure Carles II d'Anjou і Ausiàs de Sabran
Azzo VIII d'Este
Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.
Veure Carles II d'Anjou і Azzo VIII d'Este
Baronia de Carítena
La baronia de Carítena fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia (establert a partir del 1205, la baronia es va concretar el 1209).
Veure Carles II d'Anjou і Baronia de Carítena
Basílica de San Lorenzo Maggiore
La basílica de San Llorenzo Maggiore (en italià, Basilica di San Lorenzo Maggiore) és una basílica monumental de Nàpols, Itàlia, una de les més antigues de la ciutat, situada a la plaça de San Gaetano del centre històric.
Veure Carles II d'Anjou і Basílica de San Lorenzo Maggiore
Batalla de Catanzaro
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Catanzaro
Batalla de Clarença
La batalla de Clarença fou una de les batalles de la conquesta del Principat d'Acaia, conflicte que va sorgir per l'enfrontament de dues cosines que reclamaven la titularitat d'aquest principat.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Clarença
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Falconara
Batalla de Gagliano
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Gagliano
Batalla de Le Castella
Le Castella va ser espectador entre les tropes de Guillem Estendart, capità de les tropes angevines de Carles II d'Anjou que va decidir reconquerir totes les terres perdudes, i Roger de Llúria, que es trobava a Messina, va ser cridat per a defensar Rocca Imperiale, als territoris amenaçats.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Le Castella
Batalla de Lucocisterna
La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Lucocisterna
Batalla de Macomer
El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Macomer
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Manolada
Batalla de Ponça (1300)
La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla de Ponça (1300)
Batalla del cap Orlando
La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla del cap Orlando
Batalla del golf de Nàpols
La batalla del golf de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorreguda el 5 de juny de 1284.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla del golf de Nàpols
Batalla dels Comtes
La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.
Veure Carles II d'Anjou і Batalla dels Comtes
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Veure Carles II d'Anjou і Beatriu I de Provença
Berenguer de Cardona
fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó (1291-1307).
Veure Carles II d'Anjou і Berenguer de Cardona
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Veure Carles II d'Anjou і Bernat de Sarrià
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Carles II d'Anjou і Bisbat de Lucera-Troia
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Veure Carles II d'Anjou і Blanca de Nàpols
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Carles II d'Anjou і Calàbria
Carles d'Anjou
* Carles I d'Anjou (1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285), comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 85); rei de Sicília (1266 - 82); rei.
Veure Carles II d'Anjou і Carles d'Anjou
Carles de Calàbria
Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Veure Carles II d'Anjou і Carles de Calàbria
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Carles II d'Anjou і Carles I d'Anjou
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Veure Carles II d'Anjou і Carles I d'Hongria
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Carles II d'Anjou і Carles I de Valois
Carles II
* Carles II d'Anglaterra (1630 -1685), rei d'Anglaterra.
Veure Carles II d'Anjou і Carles II
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Veure Carles II d'Anjou і Carles III de Nàpols
Carles Martell d'Anjou
Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.
Veure Carles II d'Anjou і Carles Martell d'Anjou
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Veure Carles II d'Anjou і Casa d'Anjou-Sicília
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Veure Carles II d'Anjou і Castell de Mequinensa
Castell de Siurana
El Castell de Siurana és un castell medieval situat a l'est de Siurana de Prades, una entitat de població del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Veure Carles II d'Anjou і Castell de Siurana
Castell Doria
El Castell Doria és situat a la ciutat d'Angri, actualment a la provincia de Salerm, Itàlia.
Veure Carles II d'Anjou і Castell Doria
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Veure Carles II d'Anjou і Castell Nou de Nàpols
Catedral de Nàpols
La catedral de Nàpols (en italià: Duomo di Napoli o Duomo di Santa Maria Assunta) és el principal edifici de culte de Nàpols.
Veure Carles II d'Anjou і Catedral de Nàpols
Catello di Rosso Gianfigliazzi
Catello di Rosso Gianfigliazzi (Florència, s.XIII) fou un noble, banquer i usurer florentí, fill de Rosso di Adimaro, que apareix a la Commedia de Dante.
Veure Carles II d'Anjou і Catello di Rosso Gianfigliazzi
Cefalù
Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.
Veure Carles II d'Anjou і Cefalù
Clemència d'Hongria
Clemència d'Hongria (1293 - París 1328), princesa d'Hongria i reina consort de França i Navarra (1315-1316).
Veure Carles II d'Anjou і Clemència d'Hongria
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Veure Carles II d'Anjou і Combat de Malta
Combat de Nicòtena
El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.
Veure Carles II d'Anjou і Combat de Nicòtena
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Carles II d'Anjou і Comtat d'Anjou
Comtat d'Avinyó
El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.
Veure Carles II d'Anjou і Comtat d'Avinyó
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Carles II d'Anjou і Comtat del Maine
Conquesta del Principat d'Acaia
El 1306, Felip I del Piemont i Isabel I d'Acaia foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou.
Veure Carles II d'Anjou і Conquesta del Principat d'Acaia
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Veure Carles II d'Anjou і Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Veure Carles II d'Anjou і Constança d'Aragó i d'Entença
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Carles II d'Anjou і Corona d'Aragó
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Carles II d'Anjou і Croada contra la Corona d'Aragó
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Carles II d'Anjou і Dinastia d'Anjou
Elecció papal de 1287–88
Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.
Veure Carles II d'Anjou і Elecció papal de 1287–88
Elionor d'Anjou
fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).
Veure Carles II d'Anjou і Elionor d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Veure Carles II d'Anjou і Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Veure Carles II d'Anjou і Elisabet de Mallorca
Els Aragó de Sicília
Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.
Veure Carles II d'Anjou і Els Aragó de Sicília
Enric III de Bar
Enric III de Bar, nascut el 1259, mort a Nàpols el setembre de 1302, va ser comte de Bar de 1291 a 1302.
Veure Carles II d'Anjou і Enric III de Bar
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Veure Carles II d'Anjou і Esteve V d'Hongria
Felip d'Anjou-Nàpols
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.
Veure Carles II d'Anjou і Felip d'Anjou-Nàpols
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Veure Carles II d'Anjou і Felip I de Tàrent
Felip I del Piemont
Felip I del Piemont o Felip de Savoia (en francès:, en italià; 1278 – 1334) fou senyor del Piemont des del 1282 fins a la seva mort i príncep d'Acaia del 1301 al 1307.
Veure Carles II d'Anjou і Felip I del Piemont
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Carles II d'Anjou і Felip VI de França
Florenci d'Hainaut
Florenci d'Hainaut (en francès:; v.1255-1297) fou príncep d'Acaia pel seu matrimoni amb Isabel de Villehardouin.
Veure Carles II d'Anjou і Florenci d'Hainaut
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Carles II d'Anjou і Frederic II de Sicília
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Carles II d'Anjou і Genealogia general dels Capets
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Gran Companyia Catalana
Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient
La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Carles II d'Anjou і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Carles II d'Anjou і Guerra de les Vespres Sicilianes
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Carles II d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294)
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Carles II d'Anjou і Guerra de Sicília (1296-1302)
Guillaume de Villaret
Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.
Veure Carles II d'Anjou і Guillaume de Villaret
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Guillem Galceran de Cartellà
Guillem I de la Roche
Guillem I de la Roche (?-mort el 1287) fou duc d'Atenes, succeint el seu germà Joan I de la Roche, el 1280.
Veure Carles II d'Anjou і Guillem I de la Roche
Guillem II d'Acaia
Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.
Veure Carles II d'Anjou і Guillem II d'Acaia
Guiu II de la Roche
Guiu II de la Roche (1280 - 5 d'octubre del 1308) va ser duc d'Atenes des de 1287 i en fou l'últim del seu llinatge.
Veure Carles II d'Anjou і Guiu II de la Roche
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Veure Carles II d'Anjou і Història d'Eslovàquia
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure Carles II d'Anjou і Història d'Hongria
Història de Corfú
L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.
Veure Carles II d'Anjou і Història de Corfú
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Carles II d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Carles II d'Anjou і Història de Roma
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Veure Carles II d'Anjou і Honori IV
Infern - Cant Dinovè
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Veure Carles II d'Anjou і Infern - Cant Dinovè
Isabel de Sabran
Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.
Veure Carles II d'Anjou і Isabel de Sabran
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Veure Carles II d'Anjou і Isabel I d'Acaia
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Veure Carles II d'Anjou і Ischia
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Veure Carles II d'Anjou і Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Carles II d'Anjou і Jaume el Just
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Veure Carles II d'Anjou і Jaume IV de Mallorca
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Veure Carles II d'Anjou і Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Carles II d'Anjou і Joan el Caçador
Joan I de Gravina
Joan I de Gravina (1294 – 5 d'abril del 1336), comte de Gravina (1315–1336), duc de Durazzo (1332–1336) i pretendent al Principat d'Acaia; era el fill petit de Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.
Veure Carles II d'Anjou і Joan I de Gravina
Joan I de Montferrat
Joan I de Montferrat, dit el Just, fou marquès de Montferrat del 1292 al 1305.
Veure Carles II d'Anjou і Joan I de Montferrat
Joan I Orsini
Joan I Orsini fou comte palatí i senyor de Cefalònia i Zante des del 1303 fins a la seva mort el 1317, anteriorment el seu pare li va assignar el senyoriu de Lèucada (1295).
Veure Carles II d'Anjou і Joan I Orsini
Joan II de Montferrat
Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.
Veure Carles II d'Anjou і Joan II de Montferrat
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Veure Carles II d'Anjou і Joan XXII
Lavello
Lavello és un municipi de la província de Potenza, a Basilicata, Itàlia.
Veure Carles II d'Anjou і Lavello
Lesina (Itàlia)
Lesina és un municipi italià de la província de Foggia, a la regió de la Pulla.
Veure Carles II d'Anjou і Lesina (Itàlia)
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Carles II d'Anjou і Llista de comtes de Provença
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Carles II d'Anjou і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Veure Carles II d'Anjou і Llista de prínceps d'Acaia
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Veure Carles II d'Anjou і Llista de Reis d'Albània
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Carles II d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Veure Carles II d'Anjou і Lluís de Borgonya
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Veure Carles II d'Anjou і Lluís de Nàpols
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Veure Carles II d'Anjou і Lluís I d'Hongria
Lluís I de Tàrent
Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).
Veure Carles II d'Anjou і Lluís I de Tàrent
Lucera
Lucera és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.
Veure Carles II d'Anjou і Lucera
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Veure Carles II d'Anjou і Manfred I d'Atenes
Margarida d'Acaia
Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.
Veure Carles II d'Anjou і Margarida d'Acaia
Margarida, comtessa d'Anjou
Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).
Veure Carles II d'Anjou і Margarida, comtessa d'Anjou
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Veure Carles II d'Anjou і Maria Arpad d'Hongria
Maria de Nàpols
Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).
Veure Carles II d'Anjou і Maria de Nàpols
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Veure Carles II d'Anjou і Maria I d'Hongria
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Veure Carles II d'Anjou і Maria Magdalena
Marquesat de Busca
El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.
Veure Carles II d'Anjou і Marquesat de Busca
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Carles II d'Anjou і Martí l'Humà
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Veure Carles II d'Anjou і Matilda d'Hainaut
Melfi
Melfi és un municipi italià d'aproximadament 17.400 habitants, situat a la província de Potenza, a la regió Basilicata, a l'Itàlia meridional.
Veure Carles II d'Anjou і Melfi
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Veure Carles II d'Anjou і Moneda catalana
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Veure Carles II d'Anjou і Nicèfor I Àngel
Niccolò Matarelli
Niccolò Matarelli (Mòdena, ca.1240 - Pàdua, ca.1314) va ser un jurista, professor i polític italià.
Veure Carles II d'Anjou і Niccolò Matarelli
Nicolau I Orsini
Nicolau I Orsini fou comte palatí de Cefalònia i Lèucada, territoris que va heretar del seu pare Joan I Orsini, i també fou dèspota de l'Epir, territori que va ocupar per la força i causant la mort del seu oncle Tomàs I Àngel, el qual no tenia descendència.
Veure Carles II d'Anjou і Nicolau I Orsini
Nicolau IV
Nicolau IV (Ascoli, 30 de setembre de 1227 – Roma, 4 d'abril de 1292), de nom seglar Girolamo Masci, fou papa de l'Església Catòlica del 1288 al 1292.
Veure Carles II d'Anjou і Nicolau IV
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Veure Carles II d'Anjou і Pacte d'Oloron
Palau de Quisisana
El Palau Reial de Quisisana (en italià, Reggia di Quisisana) és una residència històrica situada a la zona muntanyosa de Castellammare di Stabia, a la frazione de Quisisana, d'on també pren el seu nom.
Veure Carles II d'Anjou і Palau de Quisisana
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Carles II d'Anjou і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Papa Celestí V
Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.
Veure Carles II d'Anjou і Papa Celestí V
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Carles II d'Anjou і Papat d'Avinyó
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Veure Carles II d'Anjou і Pau d'Anagni
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Pau de Caltabellotta
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Carles II d'Anjou і Peníscola
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Carles II d'Anjou і Pere el Cerimoniós
Pietro Cavallini
''Judici Final'', detall d'un dels apòstols. L'''Anunciació'', Santa Maria in Trastevere. Pietro Cavallini (c. 1250 – c. 1330) va ser un pintor italià del gòtic.
Veure Carles II d'Anjou і Pietro Cavallini
Presa de Squillace
La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Presa de Squillace
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Veure Carles II d'Anjou і Principat d'Acaia
Principat de Salern
El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.
Veure Carles II d'Anjou і Principat de Salern
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Veure Carles II d'Anjou і Principat de Tàrent
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.
Veure Carles II d'Anjou і Ramon Tusquets i Maignon
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Carles II d'Anjou і Regne de Sicília
Ricard de Mediavilla
''Commentarium...''', 1250-1275 ca., Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Ricard de Mediavilla (vers 1249 – 1306); també conegut com a Richard of Middleton, Richard of Middletown o, en llatí medieval, Richardus de Mediavilla, fou un franciscà, teòleg i filòsof.
Veure Carles II d'Anjou і Ricard de Mediavilla
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Veure Carles II d'Anjou і Rieti
Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.
Veure Carles II d'Anjou і Robert d'Alemanya
Robert d'Anjou i Mallorca
fou un príncep de la casa d'Anjou (?- abans de 1342) i infant del Regne de Nàpols.
Veure Carles II d'Anjou і Robert d'Anjou i Mallorca
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Veure Carles II d'Anjou і Robert I de Nàpols
Robert II d'Artois
Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.
Veure Carles II d'Anjou і Robert II d'Artois
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Veure Carles II d'Anjou і Roger de Flor
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Veure Carles II d'Anjou і Roger de Llúria
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Veure Carles II d'Anjou і Sanç I de Mallorca
Sança de Mallorca
Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.
Veure Carles II d'Anjou і Sança de Mallorca
Sant Feliu de Cadins
Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà).
Veure Carles II d'Anjou і Sant Feliu de Cadins
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Carles II d'Anjou і Senyera reial
Setge d'Augusta
El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Setge d'Augusta
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Setge de Messina (1282)
Setge de Messina (1300)
El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Setge de Messina (1300)
Setge de Siracusa (1298)
El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Carles II d'Anjou і Setge de Siracusa (1298)
Sidoni d'Ais
Sidoni d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I) o Celidoni és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el segon bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Carles II d'Anjou і Sidoni d'Ais
Simó de Bell-lloc
Simó de Bell-lloc (segle XII - València, 1326) va ser un noble català membre de la família dels Bell-lloc, originaris del Vallès però amb possessions al Camp de Tarragona.
Veure Carles II d'Anjou і Simó de Bell-lloc
Siurana (Priorat)
Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.
Veure Carles II d'Anjou і Siurana (Priorat)
Teodor I de Montferrat
Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.
Veure Carles II d'Anjou і Teodor I de Montferrat
Tomàs I Àngel
Tomàs I Àngel o Tomàs Àngel-Comnè Ducas fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Nicèfor I Àngel, per desig de la seva mare que, encara que era menor d'edat, en va assumir la regència i no li va importar trencar amb la voluntat del difunt el qual havia deixat aquests territoris al seu gendre Felip de Tàrent.
Veure Carles II d'Anjou і Tomàs I Àngel
Tractat de Canfranc
El Tractat de Canfranc o Pau de Canfranc va ser signat en aquesta població aragonesa el 26 d'octubre del 1288 entre Alfons el Franc de la Corona d'Aragó i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovació de Carles II de Nàpols, per resoldre el conflicte entre la casa d'Anjou i el casal de Barcelona.
Veure Carles II d'Anjou і Tractat de Canfranc
Tractat de Cefalù
El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.
Veure Carles II d'Anjou і Tractat de Cefalù
Tractat de Tarascó (1291)
El Tractat de Tarascó fou signat el 19 de febrer de 1291 entre el papa Nicolau IV, el rei de Nàpols Carles II d'Anjou i el rei de França Felip IV, d'un costat; i el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Franc de l'altre.
Veure Carles II d'Anjou і Tractat de Tarascó (1291)
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Carles II d'Anjou і Vespres Sicilianes
Vilafranca de Mar
Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Carles II d'Anjou і Vilafranca de Mar
Villehardouin
La senyoria de Villehardouin fou una jurisidcció feudal menor de França al castell i poble del mateix nom avui al departament de l'Aube, la importància de la qual deriva del fet que la família senyorial va governar el principat d'Acaia.
Veure Carles II d'Anjou і Villehardouin
També conegut com Carles II de Nàpols, Carles de Salern, Carles el Coix.