Taula de continguts
250 les relacions: Abraham Gotthelf Kästner, Abstracció (matemàtiques), Adolf Kneser, Adrien-Marie Legendre, Agrimensura, Albert Girard, Alemanys, Alexander von Humboldt, Algorisme d'Euclides, Algorisme de Gauss-Newton, Algorisme divideix i venceràs, Anàlisi complexa, Anàlisi de Fourier, Anècdota, Anell de polinomis, Anell euclidià, Aprenentatge profund, Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel de la unitat, Benjamin Apthorp Gould, Bernard Bolzano, Braunschweig, Canó de Gauss, Carl Gustav Jacob Jacobi, Catherine Goldstein, Càlcul de variacions, Christian Heinrich Friedrich Peters, Científic, Cinquè postulat d'Euclides, Cometa Biela, Congrés Internacional de Matemàtics de 2006, Congruència sobre els enters, Conjunt numerable, Constant de Gauss, Construcció amb regle i compàs, Cos (matemàtiques), Cos finit, Cronologia de la intel·ligència artificial, Curvatura gaussiana, Dècada del 1800, Demostració de l'últim teorema de Fermat, Desviació tipus, Determinant (matemàtiques), Disquisitiones arithmeticae, Disset, Distribució de Gauss-Kuzmin, Distribució de probabilitat, Distribució normal, Dones i matemàtiques, ... Ampliar l'índex (200 més) »
Abraham Gotthelf Kästner
Abraham Kästner va ser un matemàtic i epigramatista alemany, del.
Veure Carl Friedrich Gauß і Abraham Gotthelf Kästner
Abstracció (matemàtiques)
En matemàtiques, es coneix per abstracció el procés d'extreure l'essència subjacent d'un concepte matemàtic, eliminant-ne tota dependència de qualsevol objecte de la realitat amb què pugui estar connectat i generalitzant-lo de tal manera que tengui aplicacions més àmplies o que es pugui relacionar amb fenòmens equivalents.
Veure Carl Friedrich Gauß і Abstracció (matemàtiques)
Adolf Kneser
va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en anàlisi matemàtica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Adolf Kneser
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Veure Carl Friedrich Gauß і Adrien-Marie Legendre
Agrimensura
Agrimensor treballant amb un instrument d'anivellament. L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits.
Veure Carl Friedrich Gauß і Agrimensura
Albert Girard
Albert Girard va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per haver enunciat una versió primitiva del teorema fonamental de l'àlgebra.
Veure Carl Friedrich Gauß і Albert Girard
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Veure Carl Friedrich Gauß і Alemanys
Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.
Veure Carl Friedrich Gauß і Alexander von Humboldt
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Carl Friedrich Gauß і Algorisme d'Euclides
Algorisme de Gauss-Newton
A matemàtiques, l'algorisme de Gauss-Newton s'utilitza per a resoldre problemes no lineals de mínims quadrats.
Veure Carl Friedrich Gauß і Algorisme de Gauss-Newton
Algorisme divideix i venceràs
En el camp de les ciències de la computació, el terme divideix i venceràs (DiV) fa referència a un dels paradigmes més importants de disseny algorítmic.
Veure Carl Friedrich Gauß і Algorisme divideix i venceràs
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Anàlisi complexa
Anàlisi de Fourier
Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.
Veure Carl Friedrich Gauß і Anàlisi de Fourier
Anècdota
Una anècdota és un conte curt que narra un incident interessant o entretingut, una narració breu d'un succés curiós.
Veure Carl Friedrich Gauß і Anècdota
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Carl Friedrich Gauß і Anell de polinomis
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Carl Friedrich Gauß і Anell euclidià
Aprenentatge profund
L'aprenentatge profund (en anglès, deep learning) és una tècnica d’extracció i transformació de noves característiques del processament de la informació, les quals poden ser de forma supervisada o no.
Veure Carl Friedrich Gauß і Aprenentatge profund
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Carl Friedrich Gauß і Aritmètica
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Carl Friedrich Gauß і Aritmètica modular
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Veure Carl Friedrich Gauß і Arrel de la unitat
Benjamin Apthorp Gould
va ser el iniciador de l'astronomia observacional i la meteorologia a la República Argentina.
Veure Carl Friedrich Gauß і Benjamin Apthorp Gould
Bernard Bolzano
Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.
Veure Carl Friedrich Gauß і Bernard Bolzano
Braunschweig
Braunschweig (A.F.I.), Brunsvic en la seva forma catalanitzada, és una ciutat alemanya de la regió de la Baixa Saxònia.
Veure Carl Friedrich Gauß і Braunschweig
Canó de Gauss
Una arma/canó de Gauss o coilgun és un tipus de peça d'artilleria pesant que basa el seu funcionament en un seguit de bobines que, en ser excitades, propulsen magnèticament un projectil, generalment de massa elevada, a una gran velocitat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Canó de Gauss
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Carl Gustav Jacob Jacobi
Catherine Goldstein
Catherine Goldstein (París, 5 de juliol de 1958) és un matemàtica francesa i historiadora de les matemàtiques.
Veure Carl Friedrich Gauß і Catherine Goldstein
Càlcul de variacions
El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.
Veure Carl Friedrich Gauß і Càlcul de variacions
Christian Heinrich Friedrich Peters
Christian Heinrich Friedrich Peters fou un astrònom alemany. Va néixer el 19 de setembre de 1813 a Koldenbüttel, Schleswig-Holstein (en el nord d'Alemanya).
Veure Carl Friedrich Gauß і Christian Heinrich Friedrich Peters
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Carl Friedrich Gauß і Científic
Cinquè postulat d'Euclides
'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.
Veure Carl Friedrich Gauß і Cinquè postulat d'Euclides
Cometa Biela
El cometa Biela (designació oficial: 3D / Biela; (la D denota «desaparegut»)) va ser un cometa periòdic familiar de Júpiter registrat per primera vegada el 1772 per Montaigne i Messier, i finalment identificat com a periòdic el 1826 per Wilhelm von Biela.
Veure Carl Friedrich Gauß і Cometa Biela
Congrés Internacional de Matemàtics de 2006
El Congrés Internacional de Matemàtics de 2006 va ser el vint-i-cinquè Congrés Internacional de Matemàtics que es va celebrar a Madrid, Espanya, del 22 d'agost al 30 d'agost de 2006.
Veure Carl Friedrich Gauß і Congrés Internacional de Matemàtics de 2006
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Veure Carl Friedrich Gauß і Congruència sobre els enters
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Conjunt numerable
Constant de Gauss
En matemàtiques, la constant de Gauss, anotada G, és una constant que es defineix com el nombre invers de la mitjana aritmètico-geomètrica entre 1 i l'arrel quadrada de 2.
Veure Carl Friedrich Gauß і Constant de Gauss
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Carl Friedrich Gauß і Construcció amb regle i compàs
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Carl Friedrich Gauß і Cos (matemàtiques)
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Veure Carl Friedrich Gauß і Cos finit
Cronologia de la intel·ligència artificial
Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.
Veure Carl Friedrich Gauß і Cronologia de la intel·ligència artificial
Curvatura gaussiana
D'esquerra a dreta: una superfície de curvatura gaussiana negativa (hiperboloide), una superfície de curvatura gaussiana zero (cilindre) i una superfície de curvatura gaussiana positiva (esfera). El tor té punts on la curvatura gaussiana és positiva, punts on és negativa, i punts on s'anul·la.
Veure Carl Friedrich Gauß і Curvatura gaussiana
Dècada del 1800
Formalment, la dècada del 1800 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1800 fins al 31 de desembre de 1809.
Veure Carl Friedrich Gauß і Dècada del 1800
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Veure Carl Friedrich Gauß і Demostració de l'últim teorema de Fermat
Desviació tipus
Representació d'una distribució normal. Cada franja de tonalitat diferent té l'amplada d'una desviació tipus. Probabilitat acumulada d'una distribució normal amb un valor esperat de 0 i una desviació estàndard d'1. Un conjunt de dades amb una mitjana de 50 (en blau) i una desviació estàndard (σ) de 20.
Veure Carl Friedrich Gauß і Desviació tipus
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Carl Friedrich Gauß і Determinant (matemàtiques)
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Veure Carl Friedrich Gauß і Disquisitiones arithmeticae
Disset
El disset, desset o dèsset, és el nombre natural que precedeix el nombre divuit i segueix el nombre setze.
Veure Carl Friedrich Gauß і Disset
Distribució de Gauss-Kuzmin
En matemàtiques, la distribució de Gauss–Kuzmin és una distribució de probabilitat discreta que apareix com la distribució de probabilitat límit en una expansió en fracció contínua d'una variable aleatòria uniformement distribuïda en l'interval (0, 1).
Veure Carl Friedrich Gauß і Distribució de Gauss-Kuzmin
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Veure Carl Friedrich Gauß і Distribució de probabilitat
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Veure Carl Friedrich Gauß і Distribució normal
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Carl Friedrich Gauß і Dones i matemàtiques
Duplicació del cub
La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.
Veure Carl Friedrich Gauß і Duplicació del cub
Eberhard August Wilhelm von Zimmermann
Eberhard August Wilhelm von Zimmermann (Uelzen, 17 d'agost de 1743 - ? Braunschweig, 4 de juliol de 1815) fou un zoòleg, geògraf i filòsof alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Eberhard August Wilhelm von Zimmermann
Eduard Heine
va ser un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Eduard Heine
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Veure Carl Friedrich Gauß і Emmy Noether
Enno Heeren Dirksen
Enno o Enne Heeren Dirksen (Eilsum, 3 de gener de 1788 - París, 16 de juliol de 1850) fou un matemàtic alemany, conegut pels seus llibres de text i per haver estat el gran formador del departament de matemàtiques de la universitat de Berlin.
Veure Carl Friedrich Gauß і Enno Heeren Dirksen
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Carl Friedrich Gauß і Enter de Gauss
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Veure Carl Friedrich Gauß і Equacions de Maxwell
Equacions de Navier-Stokes
Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.
Veure Carl Friedrich Gauß і Equacions de Navier-Stokes
Ernst Christian Julius Schering
va ser un matemàtic alemany conegut per haver estat l'editor principal de les Obres de Gauss.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ernst Christian Julius Schering
Ernst Heinrich Weber
Ernst Heinrich Weber (Wittenberg, Alemanya; 24 de juny de 1795 - Leipzig; 26 de gener de 1878), va ser un psicòleg i anatomista alemany que va fundar la doctrina anomenada psicofísica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ernst Heinrich Weber
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Veure Carl Friedrich Gauß і Espai
Estabilitat del sistema solar
L'estabilitat del sistema solar és un tema de molta investigació en astronomia.
Veure Carl Friedrich Gauß і Estabilitat del sistema solar
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Carl Friedrich Gauß і Factorial
Farkas Bolyai
Farkas Bolyai (1775-1856), també conegut com a Wolfgang Bolyai a Alemanya, va ser un matemàtic i literat hongarès, conegut sobretot pel seu treball en geometria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Farkas Bolyai
Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Karl Schweikart
va ser un jurista i matemàtic aficionat alemany, conegut pels seus treballs pioners sobre geometria no euclidiana.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ferdinand Karl Schweikart
Ferdinand Minding
Ernst Ferdinand Adolf Minding o, en rus, Ferdinand Gotlibovich Minding (1806-1885) fou un matemàtic rus-alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ferdinand Minding
Flux magnètic
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.
Veure Carl Friedrich Gauß і Flux magnètic
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Força electromagnètica
Franz Taurinus
Franz Adolph Taurinus (1794-1874) fou un matemàtic aficionat alemany conegut pel seu treball sobre la geometria no euclidiana.
Veure Carl Friedrich Gauß і Franz Taurinus
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Veure Carl Friedrich Gauß і Friedrich Bessel
Friedrich Engel
va ser un matemàtic alemany, conegut pel seu treball en teoria de grups.
Veure Carl Friedrich Gauß і Friedrich Engel
Funció de recompte de nombres primers
Funció de recompte de nombres primers fins a ''n''.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció de recompte de nombres primers
Funció de Weierstrass
Gràfica de la funció de Weierstrass a l'interval −2, 2. La funció té un comportament fractal: cada zoom (cercle vermell) és semblant a la gràfica global. En matemàtiques, la funció de Weierstrass és un exemple patològic d'una funció real.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció de Weierstrass
Funció digamma
reals. Representació en color de la funció digamma, \psi(z), en una regió rectangular del pla complex En matemàtiques, la funció digamma es defineix com la derivada logarítmica de la funció gamma: És la primera de les funcions poligamma.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció digamma
Funció el·líptica
Aquesta imatge mostra la part real de les funcions líptiques de Weierstrass invariant G3.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció el·líptica
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció gamma
Funció gaussiana
Corbes gaussianes amb diferents paràmetres En matemàtiques la funció gaussiana (en honor de Carl Friedrich Gauss), és una funció definida per l'expressió: on a, b i c són constants reals (a > 0).
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció gaussiana
Funció zeta local
En matemàtiques, en la teoria de nombres, la funció zeta local Z(V,s) (de vegades anomenada funció zeta congruent) es defineix com on N_m és el nombre de punts de V definit sobre extensió de cossos de grau m de \mathbf_ de \mathbf_q, i V és una varietat algebraica projectiva n- dimensional no-singular sobre el camp \mathbf_q amb q elements.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció zeta local
Gauss
* Carl Friedrich Gauß, un matemàtic i científic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gauss
Gauss (unitat)
El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gauss (unitat)
Gaussberg
Gaussberg (o Mont Gauss) és un conus d'un volcà extint que fa 370 metres d'alt i està enfront del Mar Davis just a l'oest de la glacera Posadowsky a la Terra del Kaiser Guillem II a l'Antàrtida.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gaussberg
Gaussia princeps
Gaussia princeps (palma de serra), de la família ''Arecaceae'', és endèmica a Cuba.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gaussia princeps
Gàbia de Faraday
Demostració del funcionament de la gàbia de Faraday Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gàbia de Faraday
Genialitat
data.
Veure Carl Friedrich Gauß і Genialitat
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geodèsia
Geofísica
ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geofísica
Geoide
date.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geoide
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geometria
Geometria diferencial de superfícies
Un triangle immers en un pla en forma de cadira (un paraboloide hiperbòlic), així com dues línies ultraparal·leles divergents. En matemàtiques, la geometria diferencial de superfícies tracta de la geometria diferencial de superfícies llises amb diverses estructures addicionals, més sovint, una mètrica riemanniana.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geometria diferencial de superfícies
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geometria hiperbòlica
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geometria no euclidiana
Georg Adolf Erman
Georg Adolf Erman (12 de maig de 1806 - 12 de juliol de 1877) fou un físic, geòleg i naturalista alemany, fill de Paul Erman.
Veure Carl Friedrich Gauß і Georg Adolf Erman
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Carl Friedrich Gauß і Georg Cantor
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Carl Friedrich Gauß і Georg Friedrich Bernhard Riemann
Georg Simon Klügel
Georg Simon Klügel fou un matemàtic alemany del.
Veure Carl Friedrich Gauß і Georg Simon Klügel
George Ballard Mathews
va ser un matemàtic britànic.
Veure Carl Friedrich Gauß і George Ballard Mathews
Godfrey Harold Hardy
Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Godfrey Harold Hardy
Griselda Pascual i Xufré
Griselda Pascual i Xufré (Barcelona, 11 de febrer del 1926 - Barcelona, 8 de juny del 2001) fou una científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència.
Veure Carl Friedrich Gauß і Griselda Pascual i Xufré
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Carl Friedrich Gauß і Grup (matemàtiques)
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Veure Carl Friedrich Gauß і Grup abelià finit
Grup simple
Un grup simple és un grup sense cap subgrup autoconjugat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Grup simple
Hans Reichardt
va ser un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Hans Reichardt
Hans Wussing
va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany oriental.
Veure Carl Friedrich Gauß і Hans Wussing
Heinrich Christian Schumacher
Heinrich Christian Schumacher (Bad Bramstedt, 3 de setembre de 1780 – Altona, 28 de desembre de 1850) fou un astrònom, geodèsic i editor danès-alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heinrich Christian Schumacher
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heinrich Olbers
Heinrich Scherk
Heinrich Ferdinand Scherk (1798-1885) fou un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en superfícies mínimals i en distribució dels nombres primers.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heinrich Scherk
Heliògraf (telecomunicacions)
Heliògrafs Un heliògraf és un aparell emprat per fer senyals telegràfics mitjançant la reflexió dels raigs del sol en un mirall movible o bé mitjançant la interposició d'una espècie de persiana, l'obertura o tancament de la qual fa que els raigs del sol arribin i es reflecteixin en el mirall o no.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heliògraf (telecomunicacions)
Henry John Stephen Smith
Henry John Stephen Smith (1826-1883) va ser un matemàtic britànic que va ser catedràtic savilià de la universitat d'Oxford.
Veure Carl Friedrich Gauß і Henry John Stephen Smith
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Veure Carl Friedrich Gauß і Història de l'electricitat
Història de l'estadística
La història de l'estadística es pot dir que comença l'any 1749, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut canvis en la interpretació de la paraula estadística.
Veure Carl Friedrich Gauß і Història de l'estadística
Història de la probabilitat
En la història de la probabilitat s'ha de tenir en compte que la probabilitat té un aspecte dual: d'una banda la probabilitat o possibilitat de les hipòtesis donades i d'altra banda el comportament del procés estocàstic com són llançar monedes o daus a l'aire.
Veure Carl Friedrich Gauß і Història de la probabilitat
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Carl Friedrich Gauß і Història de les matemàtiques
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Veure Carl Friedrich Gauß і Història del càlcul
Iannis Xenakis
Iannis Xenakis (Ιάννης Ξενάκης, també transliterat en francés com a Yannis Xénakis), (Brăila, Romania, 29 de maig de 1922 - París, 4 de febrer de 2001), compositor i arquitecte d'ascendència grega i nacionalitzat francès, país en què va passar gran part de la seua vida.
Veure Carl Friedrich Gauß і Iannis Xenakis
Identitat notable
Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar.
Veure Carl Friedrich Gauß і Identitat notable
Integral de Gauß
La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.
Veure Carl Friedrich Gauß і Integral de Gauß
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Veure Carl Friedrich Gauß і Introducció a la relativitat general
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Carl Friedrich Gauß і Introducció a la teoria de grups
Inverses de les funcions trigonomètriques
En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.
Veure Carl Friedrich Gauß і Inverses de les funcions trigonomètriques
Inversió de Gauss-Matuyama
Inversions geomagnètiques recents La inversió de Gauss-Matuyama va ser un esdeveniment geològic d'aproximadament 2,58 Ma, quan el camp magnètic de la Terra va patir una inversió geomagnètica de la polaritat normal (Gauss Chron) a la polaritat inversa (Matuyama Chron).
Veure Carl Friedrich Gauß і Inversió de Gauss-Matuyama
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ionosfera
Jacques Hadamard
, ForMemRS, va ser un matemàtic francès que va fer importants contribucions en teoria de nombres, anàlisi complexa, geometria diferencial i equacions en derivades parcials.
Veure Carl Friedrich Gauß і Jacques Hadamard
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Carl Friedrich Gauß і James Clerk Maxwell
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Veure Carl Friedrich Gauß і János Bolyai
Jean le Rond d'Alembert
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Jean le Rond d'Alembert
Joan Carles
Joan Carles és un nom compost pels noms Joan i Carles, i en alguns casos Carles és el cognom de la persona.
Veure Carl Friedrich Gauß і Joan Carles
Joan Girbau i Badó
fou un matemàtic català.
Veure Carl Friedrich Gauß і Joan Girbau i Badó
Johann Andreas Segner
Johann Andreas Segner (en hongarès: János-András Segner) fou un matemàtic d'origen hongarès del, que va ser el primer professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen.
Veure Carl Friedrich Gauß і Johann Andreas Segner
Johann Benedict Listing
Johann Benedict Listing (1808-1882) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer en emprar el terme topologia per donar nom a aquesta branca de les matemàtiques.
Veure Carl Friedrich Gauß і Johann Benedict Listing
Johann Encke
Johann Encke (Hamburg, 23 de setembre de 1791 - Spandau, 26 d'agost de 1865), va ser un dels astrònoms alemanys més importants del, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.
Veure Carl Friedrich Gauß і Johann Encke
Johann Friedrich Pfaff
Johann Friedrich Pfaff va ser un matemàtic alemany de finals del i començaments del XIX.
Veure Carl Friedrich Gauß і Johann Friedrich Pfaff
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
José Echegaray y Eizaguirre
José Echegaray y Eizaguirre (Madrid, 19 d'abril de 1832 — Madrid, 14 de setembre de 1916) fou un enginyer, matemàtic, dramaturg, polític i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904 juntament amb Frédéric Mistral.
Veure Carl Friedrich Gauß і José Echegaray y Eizaguirre
Julius Weisbach
Julius Ludwig Weisbach (1806-1871) fou un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en hidràulica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Julius Weisbach
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Julius Wilhelm Richard Dedekind
Karin Reich
Karin Anna Reich, és una historiadora de les matemàtiques alemanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Karin Reich
Karl Heinrich Gräffe
Karl Heinrich Gräffe (1799-1873) fou un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Karl Heinrich Gräffe
Karl von Staudt
Karl Georg Christian von Staudt (1798-1867) fou un matemàtic alemany conegut pels seu treball en geometria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Karl von Staudt
Lajos Dávid
va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques hongarès.
Veure Carl Friedrich Gauß і Lajos Dávid
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Carl Friedrich Gauß і Lògica
Lemniscata
Una lemniscata En matemàtiques, una lemniscata és un tipus de corba descrita per la següent equació en coordenades cartesianes: La representació gràfica d'aquesta equació produeix una corba semblant a \infty.
Veure Carl Friedrich Gauß і Lemniscata
Lemniscata de Bernoulli
Lemniscata de Bernoulli A matemàtiques, una lemniscata és un tipus de corba descrita per la següent equació en coordenades cartesianes: La representació gràfica d'aquesta equació genera una corba similar a \infty.
Veure Carl Friedrich Gauß і Lemniscata de Bernoulli
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Carl Friedrich Gauß і Leonhard Euler
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de Gauss
Llei de Gauss per a la gravetat
En física, la llei de Gauss per a la gravetat, també coneguda com el teorema de flux de Gauss per a la gravetat, és una llei de la física equivalent a la llei de la gravitació universal de Newton.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de Gauss per a la gravetat
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de reciprocitat quadràtica
Llei de Stigler
La llei de Stigler és un axioma formulat per Stephen Stigler el 1980 que ve a dir que «cap descobriment científic rep el nom de qui el va descobrir en primer lloc».
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de Stigler
Llei de Titius-Bode
Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de Titius-Bode
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llibres clàssics de la ciència
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llista d'astrònoms
Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de cràters de la Lluna (G-K) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de físics
Un físic és un científic especialitzat en la física.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llista de físics
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Martin Bartels
Johann Christian Martin Bartels (12 d'agost de 1769 – 7/20 de desembre de 1836) va ser un matemàtic alemany tutor de Carl Friedrich Gauss a Brunswick i educador de Lobatxevski a la universitat de Kazan.
Veure Carl Friedrich Gauß і Martin Bartels
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Matemàtic
Matemàtica pura
consulta.
Veure Carl Friedrich Gauß і Matemàtica pura
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Carl Friedrich Gauß і Matemàtiques
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Veure Carl Friedrich Gauß і Matriu (matemàtiques)
Mètode de Gauss-Seidel
En àlgebra lineal numèrica, el mètode de Gauss-Seidel, també conegut com a mètode de Liebmann o mètode de desplaçament successiu, és un mètode iteratiu utilitzat per resoldre un sistema d'equacions lineals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mètode de Gauss-Seidel
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mètode de reducció de Gauss
Mètode dels mínims quadrats
Punts i la seva distància a una funció determinat segons el mètode dels mínims quadrats. Aquí s'ha escollit una funció logística com a model de la corba. El mètode de mínims quadrats és el procediment matemàtic estàndard per a l'ajust de corbes.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mètode dels mínims quadrats
Medalla Copley
La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.
Veure Carl Friedrich Gauß і Medalla Copley
Mil·lenni II
El mil·lenni de l'Era Comuna va abastar els anys des del 1001 fins al 2000.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mil·lenni II
Mitjana aritmètico-geomètrica
En matemàtiques, la mitjana aritmètico-geomètrica (AGM) de dos nombres reals positius x i y es defineix tal com segueix.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mitjana aritmètico-geomètrica
Moritz Abraham Stern
Moritz Abraham Stern (1807-1894) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer jueu no batejat (no convers) que aconseguí un lloc de professor titular en una universitat alemanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Moritz Abraham Stern
Moritz Cantor
va ser un matemàtic alemany, conegut per haver estat un gran estudiós de la història de les matemàtiques.
Veure Carl Friedrich Gauß і Moritz Cantor
Nen prodigi
Gadna i el director Moshe Lustig, Israel 1953 Un nen o nena prodigi és un infant que a una edat precoç domina una o diverses disciplines al nivell d'un adult.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nen prodigi
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Veure Carl Friedrich Gauß і Niels Henrik Abel
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nikolai Lobatxevski
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre complex
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre imaginari
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre π
Nombre racional de Gauss
En matemàtiques, els nombres racionals de Gauss, o simplement racionals de Gauss, són els nombres complexos les parts real i imaginària dels quals són nombres racionals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre racional de Gauss
Nombres idonis d'Euler
En teoria de nombres, un nombre idoni d'Euler (també anomenat nombre adequat o nombre convenient) és aquell nombre natural n tal que qualsevol enter expresable com x² ± ny² (on x² és coprimer de ny²) és un nombre primer, potència de primer o una combinació d'ambdós.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombres idonis d'Euler
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombres primers de Gauss
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Veure Carl Friedrich Gauß і Notació matemàtica
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Veure Carl Friedrich Gauß і Optimització matemàtica
Paul Gerber
Carl Ludwig Paul Gerber (* 1 de gener de 1854 a Berlín, † 13 d'agost de 1909 a Friburg de Brisgòvia) fou un físic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Paul Gerber
Paul Reuter
Paul Reuter el 1869, per Rudolf Lehmann. Paul Julius Freiherr von Reuter,baró de Reuter (Kassel, 21 de juliol de 1816 – Niça, 25 de febrer de 1899), fou un periodista i empresari de la comunicació alemany, pioner de la telegrafia i de la cobertura de notícies.
Veure Carl Friedrich Gauß і Paul Reuter
Paul Stäckel
va ser un matemàtic alemany, conegut sobre tot pels seus treballs en història de les matemàtiques.
Veure Carl Friedrich Gauß і Paul Stäckel
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Petit teorema de Fermat
Pierre-Ossian Bonnet
Pierre Ossian Bonnet (1819-1892) va ser un matemàtic francès.
Veure Carl Friedrich Gauß і Pierre-Ossian Bonnet
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Veure Carl Friedrich Gauß і Polígon construïble
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Veure Carl Friedrich Gauß і Polinomi ciclotòmic
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Veure Carl Friedrich Gauß і Polinomi minimal
Portada/article juny 5
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Veure Carl Friedrich Gauß і Portada/article juny 5
Pour le Mérite
L'Orde Pour le Mérite, coneguda de manera informal durant la Primera Guerra Mundial com la Blue Max (Blauer Max en alemany) va ser la màxima recompensa militar del Regne de Prússia fins al final de la Primera Guerra Mundial.
Veure Carl Friedrich Gauß і Pour le Mérite
Premi Lalande
Jérôme Lalande El Premi Lalande és un guardó d'astronomia que fou concedit per l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1802 fins al 1970.
Veure Carl Friedrich Gauß і Premi Lalande
Primera forma fonamental
En geometria diferencial, la primera forma fonamental és el producte escalar induït canònicament en l'espai tangent de cada punt d'una superfície en un espai euclidià tridimensional.
Veure Carl Friedrich Gauß і Primera forma fonamental
Principi de màxim de Hopf
El principi de màxim de Hopf és un principi de màxim en la teoria d'equacions diferencials parcials el·líptiques de segon ordre i s'ha descrit com el "resultat clàssic i bàsic" d'aquesta teoria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Principi de màxim de Hopf
Problema d'Apol·loni
Una solució (en rosa) del problema d'Apol·loni. Les circumferències donades es mostren en negre. Quatre parelles de solucions complementàries del problema d'Apol·loni; les circumferències donades són les negres. En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades.
Veure Carl Friedrich Gauß і Problema d'Apol·loni
Problema d'escacs matemàtic
Cada casella mostra el nombre de camins diferents que pot fer un rei, des del centre, d'un escaquer imaginari de 7x7, per arribar a la casella, en el mínim nombre de moviments possible. Un problema d'escacs matemàtic és un problema matemàtic formulat fent servir un escaquer o peces d'escacs.
Veure Carl Friedrich Gauß і Problema d'escacs matemàtic
Procés gaussià
L'efecte de triar diferents nuclis sobre la distribució de funcions prèvia del procés gaussià. L'esquerra és un nucli exponencial al quadrat. El mitjà és brownià. La dreta és quadràtica. En teoria i estadística de probabilitats, un procés gaussià és un procés estocàstic (una col·lecció de variables aleatòries indexades pel temps o l'espai), de manera que cada col·lecció finita d'aquestes variables aleatòries té una distribució normal multivariant, és a dir, cada combinació lineal finita d'aquestes és normalment.
Veure Carl Friedrich Gauß і Procés gaussià
Quadratura de Gauss
En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.
Veure Carl Friedrich Gauß і Quadratura de Gauss
Refracció atmosfèrica
limbe inferior del Sol ('''*''') toca l'horitzó del mar realment ja no hi és. El que estem veient és la seva imatge refractada a '''S'''', i l'estrella ja està completament sota el nostre horitzó, a '''S.''' La refracció atmosfèrica és la desviació de la llum o una altra ona electromagnètica d'una línia recta a mesura que travessa l' atmosfera a causa de la variació en la densitat de l'aire en funció de l' alçada.
Veure Carl Friedrich Gauß і Refracció atmosfèrica
Regressió lineal
Exemple gràfic d'una regressió lineal amb una variable dependent i una variable independent. En estadística la regressió lineal o ajust lineal és un mètode estadístic que modelitza la relació entre una variable dependent Y, les variables independents X i i un terme aleatori ε, per trobar una funció lineal que s'ajusti al màxim a la distribució de punts generada per una variable de dues dimensions.
Veure Carl Friedrich Gauß і Regressió lineal
Regressió no lineal
A estadística, la regressió no lineal és un problema d'inferència per a un model tipus: Segons dades multidimensionals x, i, on f és alguna funció no lineal respecte a alguns paràmetres desconeguts θ.
Veure Carl Friedrich Gauß і Regressió no lineal
Relació de congruència
En matemàtiques i en particular en àlgebra abstracta, una relació de congruència o simplement una congruència és una relació d'equivalència que és compatible amb algunes operacions algebraiques.
Veure Carl Friedrich Gauß і Relació de congruència
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Relativitat general
Rigor
La rigor és una condició de rigidesa.
Veure Carl Friedrich Gauß і Rigor
Samuel Morse
Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York), va ser un inventor i pintor estatunidenc.
Veure Carl Friedrich Gauß і Samuel Morse
Sèrie hipergeomètrica
En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sèrie hipergeomètrica
Símbol q-Pochhammer
En matemàtiques, en l'àrea de combinatòria, un símbol q-Pochhammer, és un q-anàleg del símbol de Pochhammer.
Veure Carl Friedrich Gauß і Símbol q-Pochhammer
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Carl Friedrich Gauß і Segle XVIII
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Carl Friedrich Gauß і Segon
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Veure Carl Friedrich Gauß і Simbologia astronòmica
Sophie Germain
Sophie Germain (París, 1 d'abril de 1776 - 27 de juny de 1831) fou una matemàtica i física francesa.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sophie Germain
Srinivasa Ramanujan
va ser un matemàtic indi, que, amb molt poca formació reglada en matemàtiques pures, va fer contribucions substancials a l'anàlisi matemàtica, la teoria de nombres, les sèries infinites i les fraccions contínues.
Veure Carl Friedrich Gauß і Srinivasa Ramanujan
Suma de la Art d'Arismètica
La Suma de la Art d'Arismètica és la primera obra de Francesc Santcliment.
Veure Carl Friedrich Gauß і Suma de la Art d'Arismètica
Sumatori de Gauss
En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sumatori de Gauss
Superfície reglada
Plot paramètric d'una banda de Möbius En geometria, una superfície reglada és una superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d'un paràmetre.
Veure Carl Friedrich Gauß і Superfície reglada
Telègraf elèctric
El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància.
Veure Carl Friedrich Gauß і Telègraf elèctric
Temps mètric
El temps mètric és la mesura de l'interval de temps utilitzant el sistema mètric decimal, que defineix el segon com la unitat bàsica de temps, i diverses unitats múltiples i submúltiples formats amb prefixos mètrics, com quilosegons i mil·lisegons.
Veure Carl Friedrich Gauß і Temps mètric
Teorema de Gauss-Bonnet
En geometria diferencial, el teorema de Gauss-Bonnet (o fórmula de Gauss-Bonnet) és una fórmula que afirma la igualtat de dues quantitats definides de forma ben diferent en una varietat riemanniana compacta i orientable de dues dimensions M: la integral de la curvatura gaussiana de M (sentit geomètric) i 2\pi vegades la característica d'Euler de M (sentit topològic).
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de Gauss-Bonnet
Teorema de Gauss-Màrkov
El Teorema de Gauss-Màrkov, en estadística, formulat per Carl Friedrich Gauss i Andrei Màrkov, estableix que en un model lineal general (MLG) en el qual s'estableixin els següents supòsits.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de Gauss-Màrkov
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de la divergència
Teorema de la progressió aritmètica
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de la progressió aritmètica
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de la suma de dos quadrats
Teorema de multiplicació
En matemàtiques, el teorema de multiplicació és un cert tipus d'identitat que és sotmesa per moltes funcions especials relacionades amb la funció gamma.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de multiplicació
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de Pitàgores
Teorema del nombre poligonal de Fermat
El teorema del nombre poligonal de Fermat diu que cada nombre natural és la suma de com a màxim n nombres poligonals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema del nombre poligonal de Fermat
Teorema del sandvitx
En càlcul infinitesimal, el teorema del sandvitx (anomenat també teorema d'intercalació, teorema de l'enclaustrament, teorema de compressió, teorema de les funcions majorant i minorant, criteri del sandvitx o teorema de l'entrepà) és un teorema emprat en la determinació del límit d'una funció.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema del sandvitx
Teorema dels nombres primers
Gràfic comparatiu del Teorema dels nombres primers. En vermell, \pi(x). En verd i en blau, les aproximacions. En matemàtiques, concretament en el camp de la teoria de nombres, el Teorema dels nombres primers (o Teorema del nombre primer) és un resultat que descriu la distribució dels nombres primers entre els nombres naturals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema dels nombres primers
Teorema dels quatre quadrats
El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, també anomenat conjectura de Bachet, va ser demostrat el 1770 per Joseph Louis Lagrange.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema dels quatre quadrats
Teorema egregi
Una conseqüència del teorema egregi és que la Terra no es pot representar en un mapa pla sense distorsió. La projecció de Mercator, que es veu a la imatge, manté els angles però distorsiona l'àrea. El teorema egregi de Gauss (del llatí Theorema Egregium) és un resultat distingit en geometria diferencial relatiu a la curvatura de superfícies que fou demostrat per Carl Friedrich Gauss el 1827.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema egregi
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema fonamental de l'àlgebra
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria analítica de nombres
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria d'equacions
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria de grups
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria de nombres
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria de nombres algebraics
Teoria de nusos
Nusos trivials La teoria de nusos és la branca de la topologia que s'encarrega d'estudiar l'objecte matemàtic que abstreu la noció quotidiana de nus.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria de nusos
Thomas Archer Hirst
Thomas Archer Hirst (1830-1892) va ser un matemàtic anglès, conegut pel seu diari escrit sistemàticament durant més de quaranta-cinc anys.
Veure Carl Friedrich Gauß і Thomas Archer Hirst
Thomas Jan Stieltjes
, també anomenat Thomas Joannes Stieltjes, va ser un matemàtic de nacionalitat francesa però nascut a Holanda, conegut, entre altres coses, pels seus treballs en fraccions contínues.
Veure Carl Friedrich Gauß і Thomas Jan Stieltjes
Trigonometria esfèrica
Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.
Veure Carl Friedrich Gauß і Trigonometria esfèrica
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Universitat Georg-August de Göttingen
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Carl Friedrich Gauß і Valor propi, vector propi i espai propi
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Carl Friedrich Gauß і Varietat (matemàtiques)
Wilhelm Jordan
Wilhelm Jordan (Ellwangen, 1 de març del 1842 - Hannover, 17 d'abril del 1899) va ser un geodesista alemany que va dedicar la seva vida a fer enquestes a Alemanya i a l'Àfrica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Wilhelm Jordan
Wilhelm Weber
Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891), fou un físic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Wilhelm Weber
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Veure Carl Friedrich Gauß і (2) Pal·les
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Carl Friedrich Gauß і (4) Vesta
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1777
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1796
1832
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1832
1855
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1855
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carl Friedrich Gauß і 23 de febrer
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Carl Friedrich Gauß і 30 d'abril
També conegut com Carl Friedrich Gauss, Gauss (matemàtic), Johann Carl Friedrich Gauss, Karl Friedrich Gauss.
, Duplicació del cub, Eberhard August Wilhelm von Zimmermann, Eduard Heine, Emmy Noether, Enno Heeren Dirksen, Enter de Gauss, Equacions de Maxwell, Equacions de Navier-Stokes, Ernst Christian Julius Schering, Ernst Heinrich Weber, Espai, Estabilitat del sistema solar, Factorial, Farkas Bolyai, Ferdinand Eisenstein, Ferdinand Karl Schweikart, Ferdinand Minding, Flux magnètic, Força electromagnètica, Franz Taurinus, Friedrich Bessel, Friedrich Engel, Funció de recompte de nombres primers, Funció de Weierstrass, Funció digamma, Funció el·líptica, Funció gamma, Funció gaussiana, Funció zeta local, Gauss, Gauss (unitat), Gaussberg, Gaussia princeps, Gàbia de Faraday, Genialitat, Geodèsia, Geofísica, Geoide, Geometria, Geometria diferencial de superfícies, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Adolf Erman, Georg Cantor, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Georg Simon Klügel, George Ballard Mathews, Godfrey Harold Hardy, Griselda Pascual i Xufré, Grup (matemàtiques), Grup abelià finit, Grup simple, Hans Reichardt, Hans Wussing, Heinrich Christian Schumacher, Heinrich Olbers, Heinrich Scherk, Heliògraf (telecomunicacions), Henry John Stephen Smith, Història de l'electricitat, Història de l'estadística, Història de la probabilitat, Història de les matemàtiques, Història del càlcul, Iannis Xenakis, Identitat notable, Integral de Gauß, Introducció a la relativitat general, Introducció a la teoria de grups, Inverses de les funcions trigonomètriques, Inversió de Gauss-Matuyama, Ionosfera, Jacques Hadamard, James Clerk Maxwell, János Bolyai, Jean le Rond d'Alembert, Joan Carles, Joan Girbau i Badó, Johann Andreas Segner, Johann Benedict Listing, Johann Encke, Johann Friedrich Pfaff, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, José Echegaray y Eizaguirre, Julius Weisbach, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Karin Reich, Karl Heinrich Gräffe, Karl von Staudt, Lajos Dávid, Lògica, Lemniscata, Lemniscata de Bernoulli, Leonhard Euler, Llei de Gauss, Llei de Gauss per a la gravetat, Llei de reciprocitat quadràtica, Llei de Stigler, Llei de Titius-Bode, Llibres clàssics de la ciència, Llista d'astrònoms, Llista de cràters de la Lluna: G-K, Llista de físics, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Martin Bartels, Matemàtic, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Mètode de Gauss-Seidel, Mètode de reducció de Gauss, Mètode dels mínims quadrats, Medalla Copley, Mil·lenni II, Mitjana aritmètico-geomètrica, Moritz Abraham Stern, Moritz Cantor, Nen prodigi, Niels Henrik Abel, Nikolai Lobatxevski, Nombre, Nombre complex, Nombre imaginari, Nombre π, Nombre racional de Gauss, Nombres idonis d'Euler, Nombres primers de Gauss, Notació matemàtica, Optimització matemàtica, Paul Gerber, Paul Reuter, Paul Stäckel, Petit teorema de Fermat, Pierre-Ossian Bonnet, Polígon construïble, Polinomi ciclotòmic, Polinomi minimal, Portada/article juny 5, Pour le Mérite, Premi Lalande, Primera forma fonamental, Principi de màxim de Hopf, Problema d'Apol·loni, Problema d'escacs matemàtic, Procés gaussià, Quadratura de Gauss, Refracció atmosfèrica, Regressió lineal, Regressió no lineal, Relació de congruència, Relativitat general, Rigor, Samuel Morse, Sèrie hipergeomètrica, Símbol q-Pochhammer, Segle XVIII, Segon, Simbologia astronòmica, Sophie Germain, Srinivasa Ramanujan, Suma de la Art d'Arismètica, Sumatori de Gauss, Superfície reglada, Telègraf elèctric, Temps mètric, Teorema de Gauss-Bonnet, Teorema de Gauss-Màrkov, Teorema de la divergència, Teorema de la progressió aritmètica, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de multiplicació, Teorema de Pitàgores, Teorema del nombre poligonal de Fermat, Teorema del sandvitx, Teorema dels nombres primers, Teorema dels quatre quadrats, Teorema egregi, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria analítica de nombres, Teoria d'equacions, Teoria de grups, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Teoria de nusos, Thomas Archer Hirst, Thomas Jan Stieltjes, Trigonometria esfèrica, Universitat Georg-August de Göttingen, Valor propi, vector propi i espai propi, Varietat (matemàtiques), Wilhelm Jordan, Wilhelm Weber, (2) Pal·les, (4) Vesta, 1777, 1796, 1832, 1855, 23 de febrer, 30 d'abril.