Taula de continguts
73 les relacions: Acròpoli d'Atenes, Andreu Aleu i Teixidor, Antic hospital de la Misericòrdia, Armari, Arquitectura renaixentista francesa, Art antic, Art públic de Barcelona, Ateneum, Atlant (arquitectura), Baies (Campània), Basílica de la Santa Croce (Lecce), Bugadera, Capella del Roser (Valls), Cariatis, Cariatydes, Casa Armstrong Poventud, Casa Maria Robert, Casa-Museu de Blasco Ibáñez, Castell de Ferrières, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Càries (Lacònia), Charles-Auguste Lebourg, Cora de l'Acròpoli d'Atenes, Cultura San Agustín, Diògenes (escultor), Dona amb cinta de vellut, Donatello, Dríada, Els amors de Paris i Hèlena, Erectèon, Escopes de Paros, Estípit (arquitectura), Exposició Internacional de Barcelona, Fal·lus, Font Wallace, Fonts de Barcelona, Galeries Víctor Manuel II, Herma, Ivoris de Bagram, Jeanne Hébuterne en jersei groc, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Tramulles, Juan Vidal i Ramos, Katerina Peristeri, Lambert Escaler i Milà, Lingam, Marbres d'Elgin, Mercat del Born, Mobiliari urbà de Barcelona, Museu Arqueològic de Delfos, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Veure Cariàtide і Acròpoli d'Atenes
Andreu Aleu i Teixidor
Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.
Veure Cariàtide і Andreu Aleu i Teixidor
Antic hospital de la Misericòrdia
Façana renaixentista de l'antic hospital de la Misericòrdia L'antic hospital de la Misericòrdia està situat a la plaça de la República de Viana do Castelo, a Portugal.
Veure Cariàtide і Antic hospital de la Misericòrdia
Armari
No009 Armari "Chantilly" d'estil Lluís XV, rèplica d'època realitzat pels obradors Allot Frères Armari, del llatí armarium, és un moble alt d'un o diversos cossos tancats per portes i normalment fet de fusta, a l'interior pot contenir prestatges, penjadors, calaixons, etc.; pot estar destinat a guardar llibres, roba (dit aleshores guarda-roba), estris de cuina o de taula, etc.
Veure Cariàtide і Armari
Arquitectura renaixentista francesa
Castell de Chenonceau (1515-1522). Façana interior del castell de Blois (1514-1527). Castell de Chambord (1519-1539). Larquitectura renaixentista francesa és una denominació historiogràfica amb la qual es designa la producció arquitectònica de principis de l'edat moderna en el que avui és França, -aleshores principalment el regne de França, encara que també parts de Flandes, Lorena, Alsàcia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provença-.
Veure Cariàtide і Arquitectura renaixentista francesa
Art antic
84-376-0194-0.
Veure Cariàtide і Art antic
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Cariàtide і Art públic de Barcelona
Ateneum
Ateneum (finès: Ateneumin taidemuseo) és un museu d'art de Hèlsinki, Finlàndia, i un dels museus de la Galeria Nacional Finlandesa.
Veure Cariàtide і Ateneum
Atlant (arquitectura)
Atlants a la plaça de Tarnovski de Varsòvia En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores.
Veure Cariàtide і Atlant (arquitectura)
Baies (Campània)
Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
Veure Cariàtide і Baies (Campània)
Basílica de la Santa Croce (Lecce)
La basílica de la Santa Croce (de la Santa Creu en català) està situada a la Via Umberto I del centre històric de Lecce i és una de les esglésies més importants i admirades de Lecce, però va tenir una construcció agitada.
Veure Cariàtide і Basílica de la Santa Croce (Lecce)
Bugadera
450 a. C.. Museu del Louvre. Bugadera és la dona que té com ofici el rentar la roba.
Veure Cariàtide і Bugadera
Capella del Roser (Valls)
La Capella del Roser és un monument del municipi de Valls (Alt Camp) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Cariàtide і Capella del Roser (Valls)
Cariatis
Cariatis (en grec antic Καρύατις) era un festival celebrat a Caryae a Lacònia, en honor d'Àrtemis coneguda per Àrtemis Cariatis.
Veure Cariàtide і Cariatis
Cariatydes
Paula Cariatydes, coneguda simplement com a Cariatydes, és una influenciadora, actriu i instagramer madrilenya, que va decidir utilitzar el nom de les cariàtides perquè la història d'aquest nom li sembla preciosa.
Veure Cariàtide і Cariatydes
Casa Armstrong Poventud
La Casa Armstrong Poventud també coneguda com la «Casa de las Cariátides» és un edifici localitzat en la zona històrica de Ponce, Puerto Rico, al costat de la Catedral Nuestra Señora de Guadalupe, i construït el 1899.
Veure Cariàtide і Casa Armstrong Poventud
Casa Maria Robert
La casa Maria Robert és un edifici d'habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 684, del districte de l'Eixample de Barcelona.
Veure Cariàtide і Casa Maria Robert
Casa-Museu de Blasco Ibáñez
La Casa museu Blasco Ibáñez és la denominació actual, després de la seua reedificació, de l'habitatge de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, que està situada en un extrem de la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, declarada Monument Historicoartístic i reconeguda com a Bé d'interès cultural (RI-51-0004451), amb el nom amb el qual és coneguda a València, Xalet de Vicente Blasco Ibáñez.
Veure Cariàtide і Casa-Museu de Blasco Ibáñez
Castell de Ferrières
El Castell de Ferrières (en francès: Château de Ferrières) és a la ciutat de Ferrières-en-Brie, a la regió de Sena i Marne, França.
Veure Cariàtide і Castell de Ferrières
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.
Veure Cariàtide і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
Càries (Lacònia)
Càries (en llatí Caryae, en grec antic Κάρυαι) era una ciutat de Lacònia a la frontera amb Arcàdia.
Veure Cariàtide і Càries (Lacònia)
Charles-Auguste Lebourg
Charles-Auguste Lebourg (Nantes, 20 de febrer de 1829 - París, febrer de 1906) fou un escultor francès.
Veure Cariàtide і Charles-Auguste Lebourg
Cora de l'Acròpoli d'Atenes
Museu de Belles arts de Lió Les Cora de l'Acròpoli d'Atenes són un grup d'estàtues femenines (cora), descobertes en l'Acròpoli d'Atenes a finals del s. XIX, totes del mateix tipus i clara funció votiva.
Veure Cariàtide і Cora de l'Acròpoli d'Atenes
Cultura San Agustín
Estàtues en un monument sepulcral del culte indígena de Sant Agustín a Colòmbia Cultures ameríndies del sud-oest colombià. La cultura San Agustín és el número 4 Amb el nom de San Agustín es coneix a Colòmbia una important regió arqueològica, en la qual s'han trobat diversos centenars d'escultures monolítiques, que indiquen que hi florí des de temps remots una cultura, que hui és objecte d'estudi per part de missions científiques per establir els orígens i els trets peculiars d'aquest poble.
Veure Cariàtide і Cultura San Agustín
Diògenes (escultor)
Diògenes (en llatí Diogenes, en grec antic) fou un escultor nascut a Atenes que va decorar el panteó d'Agripa amb algunes cariàtides que foren molt admirades al seu temps, i amb altres estàtues també molt apreciades, però que no estaven tant a la vista.
Veure Cariàtide і Diògenes (escultor)
Dona amb cinta de vellut
Dona amb cinta de vellut (Femme au ruban de velours) és un oli sobre paper encolat sobre cartró de 54 × 45,5 cm realitzat per Amedeo Modigliani vers l'any 1915 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.
Veure Cariàtide і Dona amb cinta de vellut
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Veure Cariàtide і Donatello
Dríada
'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.
Veure Cariàtide і Dríada
Els amors de Paris i Hèlena
Els amors de Paris i Hèlena (en francés: Les Amours de Pâris et d'Hélène) és un oli sobre llenç, obra de Jacques-Louis David.
Veure Cariàtide і Els amors de Paris i Hèlena
Erectèon
L'Erectèon (en grec antic: Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern: Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó.
Veure Cariàtide і Erectèon
Escopes de Paros
''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.
Veure Cariàtide і Escopes de Paros
Estípit (arquitectura)
Estípit a l'església de la Vera Creu de Caravaca de la Cruz. L'estípit és una pilastra troncopiramidal invertida que de vegades té funcions estructurals o de suport.
Veure Cariàtide і Estípit (arquitectura)
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Veure Cariàtide і Exposició Internacional de Barcelona
Fal·lus
Herma, c. 520 aC (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). El fal·lus (del llatí phallus i aquest del grec φαλλός) és un penis (sobretot erecte), un objecte en forma de penis, o una imatge que imita un penis.
Veure Cariàtide і Fal·lus
Font Wallace
Les fonts Wallace són un tipus de font pública d'aigua potable presents a moltes ciutats del món.
Veure Cariàtide і Font Wallace
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Veure Cariàtide і Fonts de Barcelona
Galeries Víctor Manuel II
Les galeries Víctor Manuel II (en italià Galleria Vittorio Emanuele II) són unes galeries comercials de Milà que enllacen la piazza Duomo amb la piazza della Scala, on es troba el famós teatre de La Scala.
Veure Cariàtide і Galeries Víctor Manuel II
Herma
Demóstenes. A lantiga Grècia, un herma (en grec antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era un pilar quadrat o rectangular de pedra, terracota o bronze, un estípit, sobre el que es col·locava un bust, normalment el del déu Hermes, habitualment amb barba, signe de força física, i la base s'adornava amb un fal·lus en erecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.
Veure Cariàtide і Herma
Ivoris de Bagram
Els ivoris de Bagram són una sèrie de més de mil incrustacions decoratives, tallades en vori i os, i anteriorment unides a mobles de fusta, trobades en excavacions del 1930 a Bagram, Afganistan.
Veure Cariàtide і Ivoris de Bagram
Jeanne Hébuterne en jersei groc
Jeanne Hébuterne en jersei groc (o Le sweater jaune en francès) és un oli sobre tela pintat el 1919 per l'artista italià Amedeo Modigliani.
Veure Cariàtide і Jeanne Hébuterne en jersei groc
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.
Veure Cariàtide і Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Tramulles
Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 – ?) fou membre d'una de les famílies més importants d'escultors de la seva època, juntament amb el seu germà Llàtzer Tramulles i el seu pare Antoni Tramulles, entre d'altres.
Veure Cariàtide і Josep Tramulles
Juan Vidal i Ramos
Juan Vidal i Ramos (Alacant, 29 d'agost de 1888 - 21 d'agost de 1975) va ser un arquitecte i acadèmic amb estudi particular, que va treballar per a les principals institucions de la província d'Alacant.
Veure Cariàtide і Juan Vidal i Ramos
Katerina Peristeri
Katerina Peristeri (en grec: Κατερίνα Περιστέρη, nascuda el 1955 a Kavala) és una arqueòloga grega. Va estudiar a la Universitat Aristotèlica de Tessalònica i a la Sorbona de París. Les primeres excavacions en què participà van ser a Tassos.
Veure Cariàtide і Katerina Peristeri
Lambert Escaler i Milà
Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 - Barcelona, 1957) va ser un escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l'Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.
Veure Cariàtide і Lambert Escaler i Milà
Lingam
Ofrena de flors tradicional a un lingam a Varanasi Lingam damunt del Yoni El lingam (o també, linga, ling, Xiva linga, Xiv ling, en sànscrit: लिङ्गं, que significa 'marca', 'signe', 'conclusió') és una representació de la deïtat hindú Xiva usada per al culte en els seus temples.
Veure Cariàtide і Lingam
Marbres d'Elgin
Els marbres d'Elgin, marbres del Partenó o escultures del Partenó, exposats al Museu Britànic, són una col·lecció d'escultures de marbre que formaven part del Partenó, a Atenes.
Veure Cariàtide і Marbres d'Elgin
Mercat del Born
El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Cariàtide і Mercat del Born
Mobiliari urbà de Barcelona
Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Cariàtide і Mobiliari urbà de Barcelona
Museu Arqueològic de Delfos
El Museu Arqueològic de Delfos (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Δελφών) és un dels principals museus de Grècia i un dels més visitats del país.
Veure Cariàtide і Museu Arqueològic de Delfos
Museu de l'Acròpoli d'Atenes
El Museu de l'Acròpoli d'Atenes va ser fundat per exhibir totes les restes arqueològiques de d'Acròpoli, la «ciutat alta» d'Atenes.
Veure Cariàtide і Museu de l'Acròpoli d'Atenes
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Cariàtide і Museu del Louvre
Museu Internacional de Ceràmica de Faenza
El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.
Veure Cariàtide і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza
Museu Nacional (Rio de Janeiro)
El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.
Veure Cariàtide і Museu Nacional (Rio de Janeiro)
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Cariàtide і Museus Vaticans
Nicolau d'Atenes
Nicolau d'Atenes (en llatí Nicolaus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Atenes.
Veure Cariàtide і Nicolau d'Atenes
Noia pèl-roja
Noia pèl-roja (Fille rousse) és un oli sobre tela de 40,5 × 36,5 cm realitzat per Amedeo Modigliani vers l'any 1915 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.
Veure Cariàtide і Noia pèl-roja
Palau de Vaux-le-Vicomte
Els jardins, des de la cúpula del palau. El palau de Vaux-le-Vicomte (en francès château de Vaux-le Vicomte), prop de la ciutat francesa de Maincy (departament de Sena i Marne), és un palau d'estil barroc, del (1658 - 1661), construït per l'intendent de finances de Lluís XIV, Nicolas Fouquet, que va contractar els millors artistes de l'època per a construir-lo: l'arquitecte Louis Le Vau, el pintor Charles Le Brun i el paisatgista André Le Nôtre.
Veure Cariàtide і Palau de Vaux-le-Vicomte
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Cariàtide і Panteó de Roma
Partenó
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.
Veure Cariàtide і Partenó
Pati de la Infanta
El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.
Veure Cariàtide і Pati de la Infanta
Polos
Cap de bronze amb una polos, al museu del Louvre Polos, en plural Poloi (en grec πόλος) és una corona alta cilíndrica adoptada pels antics grecs en les representacions de les deesses mare Hera, Rea i Cíbele, originària de les deesses mitològiques de l'Antic Orient Pròxim.
Veure Cariàtide і Polos
Reixes de la catedral de Toledo
Detall de la reixa de tanca d'una de les portes de la catedral de Toledo Les reixes de la catedral de Toledo abasten un període estilístic força ampli que va des de les d'època gòtica fins, les més modernes, el.
Veure Cariàtide і Reixes de la catedral de Toledo
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Veure Cariàtide і Sanssouci
Sepulcre de Ramon Folc de Cardona
El Sepulcre de Ramon Folc de Cardona és una obra de Bellpuig (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Cariàtide і Sepulcre de Ramon Folc de Cardona
Sepulcre del cardenal Rainaldo Brancacci
La tomba del cardenal Rainaldo Brancacci (o Brancaccio) és una obra de Donatello i Michelozzo datada entre 1426-1428 i es conserva a l'església de Sant'Angelo a Nilo, a Nàpols.
Veure Cariàtide і Sepulcre del cardenal Rainaldo Brancacci
Sheela na gig
''Sheela na gig'' de Kilpeck (Anglaterra). Les Sheela na Gigs (o Síle na gcíoch en gaèlic irlandès) són talles figuratives de dones nues mostrant una vulva molt gran en contrast amb el seu cos.
Veure Cariàtide і Sheela na gig
Terme (arquitectura)
XVI francesos i anglesos. En arquitectura Clàssica un terme o figura terminal (plural: termes) és un cap humà amb el seu bust, que continua amb forma de pilar quadrat El nom deriva de Terminus, el déu Romà de les fronteres i les marques de frontera.
Veure Cariàtide і Terme (arquitectura)
Théâtre de la Renaissance
El théâtre de la Renaissance és un teatre parisenc situat al boulevard Saint-Martin i inaugurat el 8 de març de 1873.
Veure Cariàtide і Théâtre de la Renaissance
Tomba d'Amfípolis
La tomba d'Amfípolis, també coneguda com la tomba de Kasta és una antiga tomba macedònica descoberta a Amfípolis (Macedònia Central, al nord de Grècia) el 2012, a la qual s'entrà per primera vegada a l'agost de 2014.
Veure Cariàtide і Tomba d'Amfípolis
Tomba tràcia de Sveixtari
La tomba tràcia de Sveixtari està situada a 2,5 km al sud-oest del poble de Sveixtari, província de Razgrad, que es troba a 42 km al nord-est de Razgrad, al nord-est de Bulgària.
Veure Cariàtide і Tomba tràcia de Sveixtari
Vil·la Adriana
La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.
Veure Cariàtide і Vil·la Adriana
Villa Pisani
El nom de Villa Pisani és compartit per una sèrie de cases de camp encarregades per la família patrícia Pisani de Venècia.
Veure Cariàtide і Villa Pisani
També conegut com Cariàtides.