Taula de continguts
43 les relacions: Anell íntegre, Arquitectura del pandemoni, Àlgebra abstracta, Àlgebra associativa, Àlgebra de Lie, Àlgebra sobre un cos, Característica (aprenentatge automàtic), Conjectura de Casas-Alvero, Corba el·líptica, Corba modular clàssica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Cos finit, Diagrama de Dynkin, Discriminant, Element primitiu, Endomorfisme de Frobenius, Enter algebraic, Enter de Gauss, Equació de segon grau, Espai vectorial simplèctic, Extensió de Galois, Extensió separable, Forma bilineal, Funció cúbica, Grup clàssic, Grup de Galois, Grup simplèctic, Historicitat, Ian Grojnowski, Nombre complex, Nombre p-àdic, Nombre primer, Operador semisimple, Polinomi característic, Polinomi ciclotòmic, Polinomi minimal, Polinomi separable, Producte exterior, Representació de grup, Seqüencial de Montecarlo, Teorema de multiplicació, Transformació de característiques d'escala invariant.
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Veure Característica і Anell íntegre
Arquitectura del pandemoni
El model de pandemoni original proposat per Oliver Selfridge el 1959. L'arquitectura del pandemoni és una teoria de la ciència cognitiva que descriu com les imatges visuals són processades pel cervell.
Veure Característica і Arquitectura del pandemoni
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Característica і Àlgebra abstracta
Àlgebra associativa
En matemàtiques, una àlgebra associativa és una estructura algebraica A amb les operacions de suma, multiplicació (que s'assumeix que és associativa), i una multiplicació per escalars per elements d'algun cos K. La suma i la multiplicació proporcionen a A l'estructura d'un anell; la suma i la multiplicació per escalars donen a A l'estructura d'un espai vectorial sobre K.
Veure Característica і Àlgebra associativa
Àlgebra de Lie
En matemàtiques, una àlgebra de Lie és una estructura algebraica l'ús principal de la qual és estudiar objectes geomètrics com els grups de Lie i varietats diferenciables.
Veure Característica і Àlgebra de Lie
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Característica і Àlgebra sobre un cos
Característica (aprenentatge automàtic)
En l'aprenentatge automàtic i el reconeixement de patrons, una característica és una propietat mesurable individual o característica d'un fenomen.
Veure Característica і Característica (aprenentatge automàtic)
Conjectura de Casas-Alvero
Eduard Casas-Alvero en una conferència sobre la conjectura que porta el seu nom. En matemàtiques, la Conjectura de Casas-Alvero és una conjectura en el camp de l'àlgebra de polinomis.
Veure Característica і Conjectura de Casas-Alvero
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Veure Característica і Corba el·líptica
Corba modular clàssica
En teoria de nombres, la corba modular clàssica és una corba algebraica plana irreductible definida per una equació on per al j-invariant j(τ), és un punt en la corba.
Veure Característica і Corba modular clàssica
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Característica і Cos (matemàtiques)
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Veure Característica і Cos algebraicament tancat
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Veure Característica і Cos finit
Diagrama de Dynkin
En el camp matemàtic de la teoria de Lie, un diagrama de Dynkin, nomenat així per Eugene Dynkin, és un tipus de graf amb algunes arestes dobles o triples (dibuixades com a línies dobles o triples).
Veure Característica і Diagrama de Dynkin
Discriminant
En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.
Veure Característica і Discriminant
Element primitiu
En matemàtiques, un element primitiu d'una extensió de cossos L/K és un element ζ de L tal que o en altres paraules, L està generat per ζ sobre K. Això significa que tot element de L pot ser escrit com un quocient de dos polinomis en ζ amb coeficients en K.
Veure Característica і Element primitiu
Endomorfisme de Frobenius
En àlgebra commutativa i teoria de cossos l'endomorfisme de Frobenius és un endomorfisme d'anells de característica un nombre primer.
Veure Característica і Endomorfisme de Frobenius
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Veure Característica і Enter algebraic
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Característica і Enter de Gauss
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Característica і Equació de segon grau
Espai vectorial simplèctic
En matemàtiques, un espai vectorial simplèctic és un espai vectorial V sobre un cos F (per exemple, els nombres reals R) equipat amb una forma bilineal simplèctica.
Veure Característica і Espai vectorial simplèctic
Extensió de Galois
En matemàtiques, en àlgebra abstracta, una extensió de Galois és una extensió de cos algebraica E/F que és normal i separable; o de manera equivalent, E/F és algebraica i el camp fixat pel grup d'automorfismes \operatorname(E/F) és precisament el cos base F.
Veure Característica і Extensió de Galois
Extensió separable
En matemàtiques, una extensió separable d'un cos K és un cos L que conté a K i que pot ser generat adjuntant a K un conjunt d'elements α, tals que són arrels de polinomis separables sobre K. En aquest cas, qualsevol element β de L té associat un polinomi mínim que és separable sobre K.
Veure Característica і Extensió separable
Forma bilineal
Siguin V \, i W \, objectes matemàtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Característica і Forma bilineal
Funció cúbica
punts crítics. Aquí la funció és ƒ(x).
Veure Característica і Funció cúbica
Grup clàssic
En matemàtiques, els grups clàssics es defineixen com els grups lineals especials sobre els reals, els complexos i els quaternions, juntament amb automorfismes de grups especialsAquí, especial significa el subgrup del grup d'automorfismes total, els elements del qual tenen determinant 1.
Veure Característica і Grup clàssic
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Característica і Grup de Galois
Grup simplèctic
En matemàtiques, el terme grup simplèctic es pot referir a dues col·leccions de grups diferents, però fortament relacionats, denotats per i; aquest últim s'anomena també grup simplèctic compacte.
Veure Característica і Grup simplèctic
Historicitat
El terme historicitat s'empra en filosofia de la història per designar la característica de tot allò que és històric.
Veure Característica і Historicitat
Ian Grojnowski
Ian Grojnowski és un matemàtic australià que treballa al Departament de Matemàtiques Pures i Estadística Matemàtica de la Universitat de Cambridge.
Veure Característica і Ian Grojnowski
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Característica і Nombre complex
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Veure Característica і Nombre p-àdic
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Característica і Nombre primer
Operador semisimple
En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de l'àlgebra lineal, la noció d'operador semisimple constitueix una generalització de matriu diagonalitzable.
Veure Característica і Operador semisimple
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Veure Característica і Polinomi característic
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Veure Característica і Polinomi ciclotòmic
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Veure Característica і Polinomi minimal
Polinomi separable
En matemàtiques, un polinomi P(X) és separable sobre un cos K si les seves arrels en una clausura algebraica de K són diferents - és a dir P(X) té factors lineals diferents en una extensió de cos prou gran.
Veure Característica і Polinomi separable
Producte exterior
En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.
Veure Característica і Producte exterior
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Característica і Representació de grup
Seqüencial de Montecarlo
Exemple de filtre de partícules petit Els filtres de partícules, o mètodes seqüencials de Montecarlo, són un conjunt d'algorismes de Montecarlo utilitzats per trobar solucions aproximades per a problemes de filtratge de sistemes d'espai d'estats no lineals, com ara el processament de senyals i la inferència estadística bayesiana.
Veure Característica і Seqüencial de Montecarlo
Teorema de multiplicació
En matemàtiques, el teorema de multiplicació és un cert tipus d'identitat que és sotmesa per moltes funcions especials relacionades amb la funció gamma.
Veure Característica і Teorema de multiplicació
Transformació de característiques d'escala invariant
Exemple del resultat de la comparació de dues imatges pel mètode SIFT (''Fantasia o Jeu de la Poudre, davant la porta d'entrada a la vila de Méquinez'', d'Eugène Delacroix, 1832'').'' La transformació de característiques d'escala invariant (SIFT) és un algorisme de visió per ordinador per detectar, descriure i combinar característiques locals en imatges, inventat per David Lowe el 1999.
Veure Característica і Transformació de característiques d'escala invariant
També conegut com Característica (matemàtiques), Característica (àlgebra), Característica d'un anell.