Accés més ràpid que el navegador!
228 les relacions: Abracadabra, Adulteració de la moneda, Ala Gallorum Indiana, Alamans, Alamània, Alexandria, Antíoc d'Eges, Antiga Roma, Antioquia de l'Orontes, Antipapa Heracli, Antoninià, Aqüeductes de Roma, Arbela, Arc d'Alexandre Sever de Dougga, Arc de Caracal·la (Djémila), Arc de Septimi Sever, Arri Menandre, Arutela, Ateneu de Nàucratis, Aurelià (conspirador), Çankırı, Àrria (filòsofa), Baalbek, Baden-Baden, Balbí, Bardesanes, Basilià, Bassiano, Bassià, Bassiànides, Batalla de Nisibis (217), Bàrcino, Bisbat de Roma, Bizanci, Brutus (Miquel Àngel), Cadusis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Campà (jurista), Caracal (Romania), Caracal·la (vestit), Carrer de Marlet, Cassi Dió, Cats (Germània), Cavall barbaresc, Cavalls de Sant Marc, Càstor (camarlenc), Càusia, Cízic, Cennis, Cilícia, ..., Ciutadania romana, Classe social a l'antiga Roma, Claudi Trifoní, Codi Hermogenià, Comana de Capadòcia, Comerç a l'antiga Roma, Concòrdia, Constitucions romanes, Cornifícia (filla de Marc Aureli), Cosa (Ansedònia), Crisi del segle III, Cronologia de l'antiga Roma, Damasc, Damnatio memoriae, Dècada del 190, Dècada del 200, Dècada del 210, Dècada del 270, De re coquinaria, Delfos (ciutat), Deli Espartià, Demetri d'Alexandria (patriarca), Dertosa, Diadumenià, Dinastia Severa, Diploma militar romà, Dositeu Magister, Dougga, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la Hispània romana, Edat antiga als Països Catalans, Edicte de Caracal·la, Egipte (província romana), El príncep, Elagàbal, Eli Marcià, Emili Papinià, Emperador romà, Emperadrius romanes, Enns (ciutat), Epagat, Erari, Euhode, Euprepes, Exèrcit romà, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Fúlvia Plautil·la, Fest, Flavi Maternià, Fortuna Redux, Gai Valeri Pudent, Gens Flàvia, Gessi Marcià, Gordià I, Gots, Gotse Dèltxev, Graci Falisc, Guerres romano-perses, Heliodor (sofista), Herenni Modestí, Hero i Leandre, Hesbon, Hispània, Història d'Armènia, Història d'Occitània, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de Malta, Homs, Imperi Romà, Impostos romans, Isca Augusta, Itinerari d'Antoní, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Júlia Domna, Júlia Mamea, Júlia Mesa, Júlia Soèmies, Jean-Baptiste Greuze, Jordanes, Juli Avit, Juli Àsper, Juli Bassià, Juli Paulus Prudentíssim, Legió I Adiutrix, Legió I Italica, Legió II Parthica, Legió II Traiana Fortis, Legió III Italica, Legió III Parthica, Legió VI Hispana, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VIII Augusta, Legió X Fretensis, Legió XV Apollinaris, Lió, Literatura romana, Llista d'emperadors romans, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de reis llegendaris de Britània, Luci Alfè Seneció, Luci Fabi Ciló Septimià, Luci Fulvi Plaucià, Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc, Macrí, Majestas, Marci Agripa, Marci Fest, Màrcia Furnil·la, Michelangelo Buonarroti, Mil·liari d'Hostafrancs, Moleta dels Frares, Moneda romana, Musèon d'Alexandria, Museu d'Art de Saint Louis, Museu Nacional d’Alexandria, Opían, Orígenes, Pactumeu Clement, Palmira, Pantè d'Alexandria, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Papa Zeferí, Pater patriae, Pèrsida, Pòrtic d'Octàvia, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Priscil·lià (governador), Província senatorial, Publi Caci Sabí, Publi Septimi Geta, Qasr al-Hallabat, Quint Anici Faust, Quint Fulvi Plauci, Quint Sammònic Serè, Regnes germànics, Roba, Rufí (poeta), Sampsigeràmides, Sauromates II, Síria Cele, Septimi Sever, Siga, Spintria, Tàmils, Tíana, Teatre d'Òstia, Teòcrit (actor), Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Vespasià, Termes de Caracal·la, Termes de Caracal·la (Dougga), Tertul·lià, Tiberi Claudi Pompeià Quintià, Tiridates II, Tomba d'Alexandre el Gran, Troia, Tropes auxiliars romanes, Ulpi Julià, Ulpià, Unitats de mesura romanes, Vectigàlia, Venuleu Saturní, Vologès VI de Pàrtia, 11 d'abril, 186, 188, 198, 207, 212, 213, 214, 215, 217, 273, 4 d'abril, 8 d'abril. Ampliar l'índex (178 més) »
Abracadabra
Abra cadabra és una paraula màgica d'encanteris utilitzada en els jocs de màgia que històricament es creia que tenia poder guaridor quan s'introduïen en amulets.
Nou!!: Caracal·la і Abracadabra · Veure més »
Adulteració de la moneda
Ladulteració de la moneda o enviliment de la moneda és la degradació d'una moneda metàl·lica reduint-ne la proporció de metalls nobles en l'aliatge, és a dir, disminuint-ne la llei.
Nou!!: Caracal·la і Adulteració de la moneda · Veure més »
Ala Gallorum Indiana
LAla Gallorum Indiana va ser una unitat auxiliar de l'exèrcit romà, reclutada a la Gàl·lia.
Nou!!: Caracal·la і Ala Gallorum Indiana · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Caracal·la і Alamans · Veure més »
Alamània
Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.
Nou!!: Caracal·la і Alamània · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Caracal·la і Alexandria · Veure més »
Antíoc d'Eges
Antíoc d'Eges (Antíokhos) fou un sofista grec nadiu d'Eges (Cilícia) i filòsof cínic, tal com ell mateix es considerava.
Nou!!: Caracal·la і Antíoc d'Eges · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Caracal·la і Antiga Roma · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Caracal·la і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Antipapa Heracli
Heracli va ser un religiós cristià romà documentat a inicis del.
Nou!!: Caracal·la і Antipapa Heracli · Veure més »
Antoninià
Set ''antoninianii'' Lantoninià (del llatí Antoninianus, "d'Antoní") era una moneda romana encunyada per primer cop per l'emperador Marc Aureli Antoní Caracal·la el 214 dC.
Nou!!: Caracal·la і Antoninià · Veure més »
Aqüeductes de Roma
Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.
Nou!!: Caracal·la і Aqüeductes de Roma · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Caracal·la і Arbela · Veure més »
Arc d'Alexandre Sever de Dougga
LArc d'Alexandre Sever de Dougga és actualment les restes d'una estructura que formaven un arc triomfal que estava dedicat a l'emperador Alexandre Sever al jaciment arqueològic de Dougga a Tunísia.
Nou!!: Caracal·la і Arc d'Alexandre Sever de Dougga · Veure més »
Arc de Caracal·la (Djémila)
Larc de Caracal·la és un arc de triomf romà de principis del s. III, situat al jaciment arqueològic de la ciutat de Djémila (també anomenada Cuicul) a Algèria.
Nou!!: Caracal·la і Arc de Caracal·la (Djémila) · Veure més »
Arc de Septimi Sever
Larc de Septimi Sever (en llatí: Arcus Septimii Severi, en italià: Arco di Settimio Severo) és un arc de triomf de tres arcs (amb una obertura central flanquejada per dues de laterals més petites) situat a Roma, a l'angle nord-est del Fòrum romà, i s'aixeca sobre un sòcol de travertí originàriament accessible només per mitjà d'escales.
Nou!!: Caracal·la і Arc de Septimi Sever · Veure més »
Arri Menandre
Arri Menandre (en Arrius Menander) va ser un jurista romà del temps de Septimi Sever i Caracal·la, al començament del.
Nou!!: Caracal·la і Arri Menandre · Veure més »
Arutela
La castra romana Arutela és un monument històric, situat entre Paușa i Căciulata, prop de la ciutat de Călimănești.
Nou!!: Caracal·la і Arutela · Veure més »
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Nou!!: Caracal·la і Ateneu de Nàucratis · Veure més »
Aurelià (conspirador)
Aurelià fou un militar conspirador contra Caracal·la que és esmentat per Dió Cassi.
Nou!!: Caracal·la і Aurelià (conspirador) · Veure més »
Çankırı
Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Caracal·la і Çankırı · Veure més »
Àrria (filòsofa)
Àrria (en llatí Arria) va ser una filòsofa platònica a qui, segons diu Gilles Ménage, Diògenes Laerci va dedicar la seva obra Vides i opinions de filòsofs eminents.
Nou!!: Caracal·la і Àrria (filòsofa) · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Caracal·la і Baalbek · Veure més »
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Nou!!: Caracal·la і Baden-Baden · Veure més »
Balbí
Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Caracal·la і Balbí · Veure més »
Bardesanes
Bardesanes (Bar-Daisan) fou un escriptor, filòsof i astròleg sirià nascut a Edessa al, o a tot tardar als primers anys del (la Crònica d'Edessa escrita cap al, fixa el seu naixement el 154 i Epifani diu que fou amic d'Abgar bar Manu, que podria ser "Agbar" Manu VIII bar Manu (139-163 i 165-167) o bé Abgar VIII el gran (rei vers 167-214). Els seus pares eren pagans, però ell va convertir-se aviat al cristianisme. Segons algunes cròniques, va estudiar a Hieràpolis o potser a Apamea i segurament va anar a Babilònia on va seguir les ensenyances dels astròlegs caldeus. Als primers segles de l'imperi romà, aquesta ciutat tenia encara molt de prestigi. Es creu que el pare de Bardesanes també era astròleg, ja que aquesta disciplina, com la dels mags, passava de pares a fills. Educat com a cristià es va adherir a l'heretgia valentiniana de contingut gnòstic, però després la va abandonar i va fundar una secta pròpia (els disanites). Va escriure nombrosos poemes, recopilats pel seu fill Armoni però posteriorment perduts, que la gent cantava a les esglésies i pels carrers, però que algunes autoritats eclesiàstiques censuraven per no ser prou ortodoxes. També va escriure alguns llibres contra diverses sectes especialment contra la secta dels marcionites. Els seus treballs escrits en siríac, van ser traslladats al grec. Va escriure també sobre la persecució dels cristians, en època de Caracal·la o d'Heliogàbal. Se li atribueix un tractat astrològic, Sobre la conjunció dels planetes, on deia que el món tindria una durada de 6.000 anys. Les seves idees astrològiques i filosòfiques van ser recollides per Filip, un deixeble seu, que va escriure El llibre de les lleis dels països, i que s'ha conservat en un manuscrit del. En aquest llibre es recull la seva visió sobre els horòscops i la necessitat de sotmetre's al destí que indiquen els astres. Va tenir diversos deixebles entre els que sembla que es trobava el cèlebre Mani. La seva fama va durar alguns segles, i sobre ell es narraven nombroses llegendes.
Nou!!: Caracal·la і Bardesanes · Veure més »
Basilià
Basilià (en Iulius Basilianus) va ser un magistrat romà dels segles II i III.
Nou!!: Caracal·la і Basilià · Veure més »
Bassiano
Bassiano (Vassiàno en el dialecte local) és una ciutat (un comune) italiana amb 1.655 habitants.
Nou!!: Caracal·la і Bassiano · Veure més »
Bassià
* Juli Bassià, ancestre de quatre emperadors i quatre augustes.
Nou!!: Caracal·la і Bassià · Veure més »
Bassiànides
Els Bassiànides (Bassianidae) foren una dinastia de sacerdots d'Èmesa, part de la casa reial d'Èmesa, que entroncà amb l'emperador Septimi Sever pel seu matrimoni amb Júlia Domna, i que aportà quatre emperadors més.
Nou!!: Caracal·la і Bassiànides · Veure més »
Batalla de Nisibis (217)
La batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part l'estiu del 217.
Nou!!: Caracal·la і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Caracal·la і Bàrcino · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Caracal·la і Bisbat de Roma · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Caracal·la і Bizanci · Veure més »
Brutus (Miquel Àngel)
Brutus és un bust en marbre, realitzat el 1539-1540 per l'escultor Miquel Ángel Buonarroti; es troba al Museu Nazionale del Bargello, a Florència.
Nou!!: Caracal·la і Brutus (Miquel Àngel) · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Caracal·la і Cadusis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Caracal·la і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Campà (jurista)
Campà (en llatí Campanus) va ser un jurista romà esmentat per Aburni Valent i Pomponi.
Nou!!: Caracal·la і Campà (jurista) · Veure més »
Caracal (Romania)
Caracal (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Olt, Romania, situada a la històrica regió d'Oltènia, a les planes situades a la part baixa dels rius Jiu i Olt. Les planes de la regió són ben conegudes per la seva especialitat agrícola en el cultiu de cereals i, al llarg dels segles, Caracal ha estat el centre comercial de la producció agrícola de la regió.
Nou!!: Caracal·la і Caracal (Romania) · Veure més »
Caracal·la (vestit)
La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana.
Nou!!: Caracal·la і Caracal·la (vestit) · Veure més »
Carrer de Marlet
s situat al carrer de Sant Domènec del Call, núms. 3-5, a la cantonada amb el carrer de Marlet XVII situat al carrer de Sant Domènec del Call núm. 7, cantonada amb el carrer de Marlet El carrer de Marlet de Barcelona duu el cognom català d'una família cristiana que es degué establir al carrer (en el) després que els jueus abandonessin el Call.
Nou!!: Caracal·la і Carrer de Marlet · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Caracal·la і Cassi Dió · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Caracal·la і Cats (Germània) · Veure més »
Cavall barbaresc
El cavall barbaresc és una raça de cavall existent a Barbària (Magrib) des de fa segles.
Nou!!: Caracal·la і Cavall barbaresc · Veure més »
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Nou!!: Caracal·la і Cavalls de Sant Marc · Veure més »
Càstor (camarlenc)
Càstor (en llatí Castor) era el camarlenc i conseller confident de l'emperador romà Septimi Sever.
Nou!!: Caracal·la і Càstor (camarlenc) · Veure més »
Càusia
- La càusia (en καυσία, kausía) era un capell d'ala ampla que formava part del vestit nacional dels grecs macedonis, i segons Plutarc també de les nacions veïnes, com ara els il·liris.
Nou!!: Caracal·la і Càusia · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Caracal·la і Cízic · Veure més »
Cennis
Els cenni (en llatí Cenni, en grec antic Κέννοι) eren una tribu germànica que formava part de la confederació dels alamans esmentada per Dió Cassi.
Nou!!: Caracal·la і Cennis · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Caracal·la і Cilícia · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Caracal·la і Ciutadania romana · Veure més »
Classe social a l'antiga Roma
La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.
Nou!!: Caracal·la і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »
Claudi Trifoní
Claudi Trifoní (en llatí Claudius Tryphoninus) va ser un jurista romà que va escriure en el regnat unit de Septimi Sever i del seu fill Caracal·la.
Nou!!: Caracal·la і Claudi Trifoní · Veure més »
Codi Hermogenià
El Codi Hermogenià (en llatí Codex Hermogenianus) va ser una recopilació de lleis probablement feta per Hermogenià (de vegades anomenat erròniament Hermògenes).
Nou!!: Caracal·la і Codi Hermogenià · Veure més »
Comana de Capadòcia
Comana de Capadòcia (en grec antic τὰ Κόμανα τῆς Καππαδοκίας) també anomenada Chryse (la Daurada) segons es llegeix a les Novellae de Justinià, per distingir-la de Comana del Pont, era una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan), segons diu Estrabó.
Nou!!: Caracal·la і Comana de Capadòcia · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Caracal·la і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Nou!!: Caracal·la і Concòrdia · Veure més »
Constitucions romanes
Constitucions romanes (en llatí constitutiones) és el nom genèric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epístoles dels emperadors romans que havien de ser obeïts de forma obligada, diu el jurista Gai.
Nou!!: Caracal·la і Constitucions romanes · Veure més »
Cornifícia (filla de Marc Aureli)
Cornifícia (en llatí Cornificia) va ser una dama romana, l'última supervivent de les filles de Marc Aureli.
Nou!!: Caracal·la і Cornifícia (filla de Marc Aureli) · Veure més »
Cosa (Ansedònia)
Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Graviscae.
Nou!!: Caracal·la і Cosa (Ansedònia) · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Caracal·la і Crisi del segle III · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Caracal·la і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Caracal·la і Damasc · Veure més »
Damnatio memoriae
Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
Nou!!: Caracal·la і Damnatio memoriae · Veure més »
Dècada del 190
La dècada del 190 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 190 fins al 31 de desembre del 199.
Nou!!: Caracal·la і Dècada del 190 · Veure més »
Dècada del 200
La dècada del 200 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 200 fins al 31 de desembre del 209.
Nou!!: Caracal·la і Dècada del 200 · Veure més »
Dècada del 210
La dècada del 210 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 210 fins al 31 de desembre del 219.
Nou!!: Caracal·la і Dècada del 210 · Veure més »
Dècada del 270
Sense descripció.
Nou!!: Caracal·la і Dècada del 270 · Veure més »
De re coquinaria
De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.
Nou!!: Caracal·la і De re coquinaria · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Caracal·la і Delfos (ciutat) · Veure més »
Deli Espartià
Deli Espartià o també Eli Espartià (en llatí Delius Spartianus o Aelius Spartianus) va ser un dels sis escriptors als que s'atribueix la Historiae Augustae.
Nou!!: Caracal·la і Deli Espartià · Veure més »
Demetri d'Alexandria (patriarca)
Demetri d'Alexandria va ser elegit dotzè patriarca d'Alexandria, càrrec que va exercir de l'any 189 al 232.
Nou!!: Caracal·la і Demetri d'Alexandria (patriarca) · Veure més »
Dertosa
Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.
Nou!!: Caracal·la і Dertosa · Veure més »
Diadumenià
Diadumenià (Diadumenianus) o Marc Opeli Diadumè, fou un emperador romà.
Nou!!: Caracal·la і Diadumenià · Veure més »
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Nou!!: Caracal·la і Dinastia Severa · Veure més »
Diploma militar romà
Diploma militar romà al Museu de Carnuntum. Un diploma militar romà era un document inscrit en bronze que certificava que el portador havia estat llicenciat amb honors de les forces armades romanes i/o que li havia estat atorgada la ciutadania romana per l'emperador com recompensa pels seus serveis.
Nou!!: Caracal·la і Diploma militar romà · Veure més »
Dositeu Magister
Dositeu Magister (en llatí Dositheus Magister, en grec Δωσίθεος) va ser un mestre i escriptor grec.
Nou!!: Caracal·la і Dositeu Magister · Veure més »
Dougga
Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.
Nou!!: Caracal·la і Dougga · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Nou!!: Caracal·la і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »
Economia de la Hispània romana
Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
Nou!!: Caracal·la і Economia de la Hispània romana · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Caracal·la і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Edicte de Caracal·la
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.
Nou!!: Caracal·la і Edicte de Caracal·la · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Caracal·la і Egipte (província romana) · Veure més »
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Nou!!: Caracal·la і El príncep · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Caracal·la і Elagàbal · Veure més »
Eli Marcià
Eli Marcià (en llatí Aelius Marcianus) va ser un jurista romà que va escriure amb posterioritat a l'emperador Septimi Sever.
Nou!!: Caracal·la і Eli Marcià · Veure més »
Emili Papinià
Emili Papinià (en llatí Aemilius Papinianus) també conegut amb el nom de Papinià (Síria 140 - Roma 212) va ser un jurista romà.
Nou!!: Caracal·la і Emili Papinià · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Caracal·la і Emperador romà · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Caracal·la і Emperadrius romanes · Veure més »
Enns (ciutat)
Enns és una ciutat en l'estat federat austríac d'Alta Àustria, situada a 281 msnm, al lloc on el riu Enns —que la separa de l'estat de Baixa Àustria— desemboca en el Danubi, que la separa de la ciutat de Mauthausen, tristament famosa per albergar un camp de concentració durant la Segona Guerra mundial.
Nou!!: Caracal·la і Enns (ciutat) · Veure més »
Epagat
Epagat (en llatí Epagathus) fou un llibert que va exercir (juntament amb Teòcrit) gran influencia sobre Caracal·la i el seu successor Macrí.
Nou!!: Caracal·la і Epagat · Veure més »
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Nou!!: Caracal·la і Erari · Veure més »
Euhode
Euhode (en llatí Euhodus) fou un llibert de l'emperador Septimi Sever i tutor de Caracal·la.
Nou!!: Caracal·la і Euhode · Veure més »
Euprepes
Euprepes (en llatí Euprepes) va ser un conductor de carros de carreres romà, que tenia, segons els annals de carreres de Roma, el nombre més gran de victòries, un total de 782, major que cap altra corredor fins al seu temps.
Nou!!: Caracal·la і Euprepes · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Caracal·la і Exèrcit romà · Veure més »
Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.
Nou!!: Caracal·la і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »
Fúlvia Plautil·la
Fúlvia Plautil·la (en llatí Fulvia Plautilla) era la filla de Luci Fulvi Plaucià, i va ser escollida per Septimi Sever per ser la dona del seu fill Caracal·la.
Nou!!: Caracal·la і Fúlvia Plautil·la · Veure més »
Fest
Fest (Festus; Φῆστος), també adaptat Festus i Festos, fou un cognomen romà portat pels personatges següents.
Nou!!: Caracal·la і Fest · Veure més »
Flavi Maternià
Flavi Maternià (en llatí Flavius Maternianus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Caracal·la і Flavi Maternià · Veure més »
Fortuna Redux
Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.
Nou!!: Caracal·la і Fortuna Redux · Veure més »
Gai Valeri Pudent
Gai Valeri Pudent (Gaius Valerius Pudens) va ser un polític i militar romà de finals del i començament del.
Nou!!: Caracal·la і Gai Valeri Pudent · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Caracal·la і Gens Flàvia · Veure més »
Gessi Marcià
Gessi Marcià (en Gessius Marcianus) va ser un noble romà nadiu de Síria, que es va casar amb Júlia Mamea, filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.
Nou!!: Caracal·la і Gessi Marcià · Veure més »
Gordià I
Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.
Nou!!: Caracal·la і Gordià I · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Caracal·la і Gots · Veure més »
Gotse Dèltxev
Gotse Dèltxev (en búlgar: Гоце Делчев) és una ciutat de la província de Blagòevgrad a Bulgària.
Nou!!: Caracal·la і Gotse Dèltxev · Veure més »
Graci Falisc
Graci Falisc, en llatí Gratius Faliscus, fou un poeta romà que va escriure un poema sobre caceres, del que només en queda una part i mencions en altres autors.
Nou!!: Caracal·la і Graci Falisc · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Caracal·la і Guerres romano-perses · Veure més »
Heliodor (sofista)
Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec) va ser un sofista àrab que va viure en temps de l'emperador Caracal·la del que es va guanyar el favor d'una manera peculiar, i després de la mort d'aquest emperador fou prefecte d'una illa que no s'esmenta.
Nou!!: Caracal·la і Heliodor (sofista) · Veure més »
Herenni Modestí
Herenni Modestí (en llatí Herennius Modestinus) va ser un jurista romà deixeble d'Ulpià, del probablement originari de Dalmàcia.
Nou!!: Caracal·la і Herenni Modestí · Veure més »
Hero i Leandre
''The Last Watch of Hero'' per Frederic Leighton, on Hero espera a Leandre durant una tempesta. Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret. Leandre s'enamorà d'Hero. Els pares d'ambdòs joves es van oposar al seu matrimoni i un dia, farts dels seus encontres malgrat la seva oposició, els prohibiren terminantment qualsevol contacte i els joves idearen un pla per a veure's en secret. Cada nit, Hero encenia un llum des de la torre, i aquest llum servia de guia perquè Leandre en la riba oposada,travessés i arribés fins a ella. Una nit, tanmateix, hi va haver una gran ventada que va apagar el llum encès per part d'Hero, per la qual cosa l'amant va perdre el camí i va morir ofegat. Hero es va suïcidar llançant-se des de la torre. Tots dos van acabar morts i els seus pares es van penedir d'haver-se oposat al desig dels fills d'estar junts.
Nou!!: Caracal·la і Hero i Leandre · Veure més »
Hesbon
Hesbon o Heixbon va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.
Nou!!: Caracal·la і Hesbon · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Caracal·la і Hispània · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Caracal·la і Història d'Armènia · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Caracal·la і Història d'Occitània · Veure més »
Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».
Nou!!: Caracal·la і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Caracal·la і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Història de Malta
temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.
Nou!!: Caracal·la і Història de Malta · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Caracal·la і Homs · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Caracal·la і Imperi Romà · Veure més »
Impostos romans
Els impostos romans, és a dir les càrregues a les que estaven sotmesos els ciutadans envers l'estat romà, no foren sempre iguals.
Nou!!: Caracal·la і Impostos romans · Veure més »
Isca Augusta
Restes de l'amfiteatre d'Isca Isca Augusta (o Isca Silurum) era una fortalesa romana en l'actual Gal·les meridional; la ciutat era a l'indret ara ocupat per Caerleon, no lluny de Newport.
Nou!!: Caracal·la і Isca Augusta · Veure més »
Itinerari d'Antoní
vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).
Nou!!: Caracal·la і Itinerari d'Antoní · Veure més »
Jaciments arqueològics de l'Aragó
Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.
Nou!!: Caracal·la і Jaciments arqueològics de l'Aragó · Veure més »
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Nou!!: Caracal·la і Júlia Domna · Veure més »
Júlia Mamea
Júlia Mamea era filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.
Nou!!: Caracal·la і Júlia Mamea · Veure més »
Júlia Mesa
Júlia Mesa (Èmesa, c. 160 - Roma, c. 224) va ser una dama romana del.
Nou!!: Caracal·la і Júlia Mesa · Veure més »
Júlia Soèmies
Júlia Soèmies o Júlia Soèmia (o) (Èmesa, 180 - Roma, 11 de març de 222) fou filla de Júlia Mesa, germana de Júlia Mamea, mare d'Elagàbal (suposadament nascut del seu enllaç amb Sext Vari Marcel, però segons rumors fruit d'una relació consentida amb el seu cosí Caracal·la) i tia d'Alexandre Sever.
Nou!!: Caracal·la і Júlia Soèmies · Veure més »
Jean-Baptiste Greuze
Jean-Baptiste Greuze (1725, Tournus – 1805, París) va ser un pintor francès.
Nou!!: Caracal·la і Jean-Baptiste Greuze · Veure més »
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Nou!!: Caracal·la і Jordanes · Veure més »
Juli Avit
Juli Avit (en llatí Julius Avitus) va ser un noble roma de rang consular casat amb Júlia Mesa, cunyat de Júlia Domna i de Septimi Sever, oncle per matrimoni de Caracal·la, pare de Júlia Soèmies i Júlia Mamea, i avi matern d'Elagàbal i Alexandre Sever.
Nou!!: Caracal·la і Juli Avit · Veure més »
Juli Àsper
Juli Àsper (en llatí Julius Asper) era el nom de dos cònsols romans, pare i fill que van viure al.
Nou!!: Caracal·la і Juli Àsper · Veure més »
Juli Bassià
Juli Bassià (Julius Bassianus) (-) va ser un gran sacerdot àrab del déu Elagàbal al Temple del Sol d'Èmesa, Síria, on adoraven aquesta deïtat solar en la forma d'una pedra negra.
Nou!!: Caracal·la і Juli Bassià · Veure més »
Juli Paulus Prudentíssim
Juli Paulus, honrat per Gordià III amb el nom honorífic de Prudentíssim (Julius Paulus Prudentissimus), va ser un destacat jurista romà.
Nou!!: Caracal·la і Juli Paulus Prudentíssim · Veure més »
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Nou!!: Caracal·la і Legió I Adiutrix · Veure més »
Legió I Italica
Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.
Nou!!: Caracal·la і Legió I Italica · Veure més »
Legió II Parthica
La Legió II Parthica va ser una legió romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.
Nou!!: Caracal·la і Legió II Parthica · Veure més »
Legió II Traiana Fortis
La Legió II Traiana Fortis va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 105, juntament amb la legió XXX ''Ulpia Victrix'', per a les campanyes de Dàcia.
Nou!!: Caracal·la і Legió II Traiana Fortis · Veure més »
Legió III Italica
Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III ''Italica''. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el ''cognomen'' atorgat per Galiè ''VI Pia VI Fidelis''. La legió III Italica va ser una legió romana creada per Marc Aureli cap a l'any 165 per a les seves campanyes contra els marcomans.
Nou!!: Caracal·la і Legió III Italica · Veure més »
Legió III Parthica
La legió III Parthica va ser una legió romana creada per Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.
Nou!!: Caracal·la і Legió III Parthica · Veure més »
Legió VI Hispana
La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.
Nou!!: Caracal·la і Legió VI Hispana · Veure més »
Legió VII Claudia Pia Fidelis
La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.
Nou!!: Caracal·la і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Nou!!: Caracal·la і Legió VIII Augusta · Veure més »
Legió X Fretensis
L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.
Nou!!: Caracal·la і Legió X Fretensis · Veure més »
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Nou!!: Caracal·la і Legió XV Apollinaris · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Caracal·la і Lió · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: Caracal·la і Literatura romana · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Caracal·la і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Caracal·la і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Llista de reis llegendaris de Britània
La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.
Nou!!: Caracal·la і Llista de reis llegendaris de Britània · Veure més »
Luci Alfè Seneció
Luci Alfè Seneció (Lucius Alfenus Senecio) va ser un polític romà de les darreries del dC i començament del.
Nou!!: Caracal·la і Luci Alfè Seneció · Veure més »
Luci Fabi Ciló Septimià
Luci Fabi Ciló Septimià (en llatí Lucius Fabius Cilo Septimianus, però una inscripció li dona el nom de Lucius Fabius Cilo Septiminus Catinius Acilianus Lepidus Fulcinianus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Caracal·la і Luci Fabi Ciló Septimià · Veure més »
Luci Fulvi Plaucià
Luci Fulvi Plaucià (en llatí Lucius Fulvius Plaucianus) va ser un ministre imperial, africà de naixement i probablement emparentat amb l'emperador Septimi Sever, amb el que va servir com a prefecte del pretori, i que li va concedir honors i riquesa.
Nou!!: Caracal·la і Luci Fulvi Plaucià · Veure més »
Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc
Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc (en llatí Lucius Valerius Messalla Thrasea Priscus) va ser un personatge notable de l'Imperi Romà conegut tant per la seva família, d'origen patrici, com pel seu caràcter.
Nou!!: Caracal·la і Luci Valeri Messal·la Trasea Prisc · Veure més »
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Nou!!: Caracal·la і Macrí · Veure més »
Majestas
Majestas va ser un delicte romà equiparat a l'alta traïció.
Nou!!: Caracal·la і Majestas · Veure més »
Marci Agripa
Marci Agripa (en llatí Marcius Agrippa) era un home d'origen humil al que l'emperador Macrí va fer governador de Panònia l'any 217, i més tard de Dàcia.
Nou!!: Caracal·la і Marci Agripa · Veure més »
Marci Fest
Marci Fest (Marcius Festus) fou un tresorer de Caracal·la, llibert i favorit de l'emperador.
Nou!!: Caracal·la і Marci Fest · Veure més »
Màrcia Furnil·la
Màrcia Furnil·la (en llatí Marcia Furnilla) va ser una emperadriu romana.
Nou!!: Caracal·la і Màrcia Furnil·la · Veure més »
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Nou!!: Caracal·la і Michelangelo Buonarroti · Veure més »
Mil·liari d'Hostafrancs
El Mil·liari d'Hostafrancs (Museu d'Història de Barcelona) El Mil·liari d'Hostafrancs és un fragment de la part inferior d'un mil·liari cilíndric de pedra sorrenca de Montjuïc.
Nou!!: Caracal·la і Mil·liari d'Hostafrancs · Veure més »
Moleta dels Frares
La Moleta dels Frares és jaciment arqueològic situat al terme municipal de Forcall, a la comarca dels Ports de Morella, la qual es correspon amb la població iberoromana de Lesera.
Nou!!: Caracal·la і Moleta dels Frares · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Caracal·la і Moneda romana · Veure més »
Musèon d'Alexandria
Pla d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Musèon El Musèon o Museu d'Alexandria (en, 'temple de les Muses', el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria) fou una institució fundada per Ptolemeu I Soter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,Segons Joan Tzetzes, malgrat que no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació del Musèon: situada al districte reial d'Alexandria, a l'Egipte ptolemaic.
Nou!!: Caracal·la і Musèon d'Alexandria · Veure més »
Museu d'Art de Saint Louis
El Museu d'Art de Saint Louis (Saint Louis Art Museum) és un dels principals museus d'art dels Estats Units que cada any visiten més de mig milió de persones.
Nou!!: Caracal·la і Museu d'Art de Saint Louis · Veure més »
Museu Nacional d’Alexandria
El Museu Nacional d'Alexandria és un museu situat a la ciutat d'Alexandria, Egipte.
Nou!!: Caracal·la і Museu Nacional d’Alexandria · Veure més »
Opían
Opià o Opían (Oppianus, Οππιανός) era el nom d'un o dos escriptors grecs dels quals es conserven dos poemes en hexàmetres, un sobre la pesca (Ἀλιευτικά, Halieutica) i un sobre la cacera (Κυνηγετικά, Cynegetica), i dels quals també consta una narració en prosa sobre falcons (Ἰξευτικά, Ixeutica).
Nou!!: Caracal·la і Opían · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Caracal·la і Orígenes · Veure més »
Pactumeu Clement
Pactumeu Clement (Pactumeius Clemens) va ser un jurista romà probablement contemporani de Sext Pomponi, que l'esmenta com a mort recentment, i li atribueix una constitució de l'emperador Antoní Pactumeius Clemens aiebat imperatorem Antoninum constituisse.
Nou!!: Caracal·la і Pactumeu Clement · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Caracal·la і Palmira · Veure més »
Pantè d'Alexandria
Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.
Nou!!: Caracal·la і Pantè d'Alexandria · Veure més »
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Nou!!: Caracal·la і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »
Papa Zeferí
Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.
Nou!!: Caracal·la і Papa Zeferí · Veure més »
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Nou!!: Caracal·la і Pater patriae · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Caracal·la і Pèrsida · Veure més »
Pòrtic d'Octàvia
El pòrtic d'Octavia (en llatí porticus Octaviae), conegut com a pòrtic de Metel (porticus Metelli) durant la República Romana o com a pòrtic de Sever (porticus Severi) després del, és un conjunt d'antics monuments romans situats al Camp de Mart de Roma, a prop del teatre de Marcel.
Nou!!: Caracal·la і Pòrtic d'Octàvia · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Caracal·la і Període romà a Catalunya · Veure més »
Període romà al País Valencià
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.
Nou!!: Caracal·la і Període romà al País Valencià · Veure més »
Priscil·lià (governador)
Priscil·lià (en llatí Lucius Priscillianus) va adquirir fama com un dels informadors de l'emperador Caracal·la que el va nomenar prefecte d'Acaia.
Nou!!: Caracal·la і Priscil·lià (governador) · Veure més »
Província senatorial
L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).
Nou!!: Caracal·la і Província senatorial · Veure més »
Publi Caci Sabí
Publi Caci Sabí (Publius Catius Sabinus) va ser un magistrat romà del que fou nomenat cònsol sota Caracal·la l'any 216 juntament amb Corneli Anulí.
Nou!!: Caracal·la і Publi Caci Sabí · Veure més »
Publi Septimi Geta
Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.
Nou!!: Caracal·la і Publi Septimi Geta · Veure més »
Qasr al-Hallabat
Vista del complex d'Al-Hallabat Qasr al-Hallabat és una ciutat de la governació d'Amman, al nord-est de Jordània.
Nou!!: Caracal·la і Qasr al-Hallabat · Veure més »
Quint Anici Faust
Quint Anici Faust, va florir a finals del segle II i principis del III.
Nou!!: Caracal·la і Quint Anici Faust · Veure més »
Quint Fulvi Plauci
Quint Fulvi Plauci (en llatí Quintus Fulvius Plaucius) era fill de Luci Fulvi Plaucià, ministre de l'emperador Septimi Sever.
Nou!!: Caracal·la і Quint Fulvi Plauci · Veure més »
Quint Sammònic Serè
Quint Sammònic Serè, en llatí Quintus Sammonicus Serenus o Quintus Samonicus Serenus, fou un poeta i erudit romà del.
Nou!!: Caracal·la і Quint Sammònic Serè · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Caracal·la і Regnes germànics · Veure més »
Roba
Teixint manualment amb llana. La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars.
Nou!!: Caracal·la і Roba · Veure més »
Rufí (poeta)
Rufí (en llatí Rufinus) va ser un poeta grec (tot i el seu nom romà), autor de trenta-vuit epigrames inclosos a lAntologia grega i probablement d'un altre que figura a lAntologia de Planudes sota el nom de Rufius Domesticus, que si no és el mateix resulta totalment desconegut.
Nou!!: Caracal·la і Rufí (poeta) · Veure més »
Sampsigeràmides
Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa.
Nou!!: Caracal·la і Sampsigeràmides · Veure més »
Sauromates II
Sauromates II o també Tiberi Juli Sauromates (Tiberius Julius Sauromates Philocaesar Philoromaios Eusebes) va ser rei del Bòsfor Era fill de Remetalces, i va ser successor de Juli Eupator, que potser era el seu oncle, cap a l'any 173 o 174.
Nou!!: Caracal·la і Sauromates II · Veure més »
Síria Cele
Síria Cele fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.
Nou!!: Caracal·la і Síria Cele · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Caracal·la і Septimi Sever · Veure més »
Siga
Siga és el nom d'una ciutat antiga, capital numídia del rei Sifax, les ruïnes de la qual estan situades al llogaret anomenat Takembrit, al marge esquerre i a poca distància de la desembocadura del riu Tafna, ajuntament d'Oulhaça El Gheraba, a la província d'Aïn Témouchent a Algèria.
Nou!!: Caracal·la і Siga · Veure més »
Spintria
Una spintria (en plural, spintriae) és una petita téssera romana de bronze o llautó, que possiblement s'utilitzava en els lupanars (bordells), tot i que cap literatura sobre les spintriae conté cap evidència per donar suport a aquesta afirmació.
Nou!!: Caracal·la і Spintria · Veure més »
Tàmils
Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.
Nou!!: Caracal·la і Tàmils · Veure més »
Tíana
Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.
Nou!!: Caracal·la і Tíana · Veure més »
Teatre d'Òstia
El teatre d'Òstia El teatre romà d'Òstia, a Itàlia, va ser construït en època d'August, al segle I ae, i remodelat a la fi del.
Nou!!: Caracal·la і Teatre d'Òstia · Veure més »
Teòcrit (actor)
Teòcrit (en llatí Theocritus, en grec) va ser un actor grec, el mestre de danses de Caracal·la.
Nou!!: Caracal·la і Teòcrit (actor) · Veure més »
Temple de Júpiter (Baalbek)
El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.
Nou!!: Caracal·la і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »
Temple de Vespasià
El temple de Vespasià o temple de Vespasià i Tit (en llatí: Templum Divi Vespasiani, en italià Tempio di Vespasiano) està situat a Roma a l'extrem occidental del Fòrum romà entre el temple de la Concòrdia i el temple de Saturn.
Nou!!: Caracal·la і Temple de Vespasià · Veure més »
Termes de Caracal·la
Les termes de Caracal·la (en italià, Terme di Caracalla) van ser un ampli complex de banys públics de la Roma imperial.
Nou!!: Caracal·la і Termes de Caracal·la · Veure més »
Termes de Caracal·la (Dougga)
Plànol de les ruïnes de Dougga, amb les termes a la part dreta Les termes de Caracal·la són un establiment termal romà situat al recinte arqueològic de Dougga (l'antiga Thugga), a Tunísia, al sud-oest del fòrum.
Nou!!: Caracal·la і Termes de Caracal·la (Dougga) · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Caracal·la і Tertul·lià · Veure més »
Tiberi Claudi Pompeià Quintià
Tiberi Claudi Pompeià Quintià (en llatí Tiberius Claudius Pompeianus Quintianus) conegut com a Pompeià (Pompeianus), va ser un militar romà del.
Nou!!: Caracal·la і Tiberi Claudi Pompeià Quintià · Veure més »
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Nou!!: Caracal·la і Tiridates II · Veure més »
Tomba d'Alexandre el Gran
La tomba d’Alexandre el Gran és el lloc en el qual estaria enterrat Alexandre III de Macedònia, fill de Filip II de Macedònia i sobrenomenat "el Gran".
Nou!!: Caracal·la і Tomba d'Alexandre el Gran · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Caracal·la і Troia · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Caracal·la і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Ulpi Julià
Ulpi Julià (en llatí Ulpius Julianus) va ser un funcionari i militar romà del.
Nou!!: Caracal·la і Ulpi Julià · Veure més »
Ulpià
Domici Ulpià (en llatí, Gnaeus Domitius Annius Ulpianus) (Tir c. 170 - Roma, c. 228) va ser un jurista romà d'origen fenici, magister libellorum i prefecte del pretori de l'emperador romà Alexandre Sever.
Nou!!: Caracal·la і Ulpià · Veure més »
Unitats de mesura romanes
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.
Nou!!: Caracal·la і Unitats de mesura romanes · Veure més »
Vectigàlia
Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.
Nou!!: Caracal·la і Vectigàlia · Veure més »
Venuleu Saturní
Venuleu Saturní (en llatí Venuleius Saturninus) va ser un jurista romà que va viure al.
Nou!!: Caracal·la і Venuleu Saturní · Veure més »
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Nou!!: Caracal·la і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caracal·la і 11 d'abril · Veure més »
186
L'any 186 (CLXXXVI) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Caracal·la і 186 · Veure més »
188
Esdeveniments significatius de lany 188.
Nou!!: Caracal·la і 188 · Veure més »
198
Sense descripció.
Nou!!: Caracal·la і 198 · Veure més »
207
El 207 (CCVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Caracal·la і 207 · Veure més »
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Caracal·la і 212 · Veure més »
213
El 213 (CCXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Caracal·la і 213 · Veure més »
214
El 214 (CCXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Caracal·la і 214 · Veure més »
215
Sense descripció.
Nou!!: Caracal·la і 215 · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Caracal·la і 217 · Veure més »
273
L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.
Nou!!: Caracal·la і 273 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caracal·la і 4 d'abril · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caracal·la і 8 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Caracal.la, Caracalla, Caracal•la, Caracaŀla, Tarantus.
