Comunicació

266 les relacions: Agustín de Lancaster y Araciel, Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio, Alfredo Kindelán y Duany, Ambrosio de Eguia, Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, Andrés Pérez de Herrasti, Anticlericalisme a Espanya, Antoine Malet, Antoine Rotten, Antoni Añón i Cortiella, Antoni Auger, Antoni Millet i Santasusanna, Antoni Soriguera Crehuet, Antonio del Valle, Antonio Ibáñez Freire, Antonio Martínez Teixidó, Antonio Ricardos, Antonio Seoane Hoyos, Antonio van Halen y Sarti, Arsenio Linares y Pombo, Arsenio Martínez-Campos Antón, Atemptat contra el general Martínez Campos, Avalot de les quintes, Baldomero Hernández Carreras, Baltasar Gil, Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros, Baronia de Solivella, Batalla de Cervera, Batalla de Vic, Batalla del Bruc, Bernardo O'Connor y O'Phaly, Biblioteca Pública de Tarragona, Bombardeig de Barcelona (1842), Bonaventura Sabater March, Can Gomis (Vallcarca i els Penitents), Carles Maria de Nicolau i Iglésies, Carlos O'Donnell y Anethan, Carlos Palanca y Cañas, Carrer de la Unió, Carrer de Lancaster, Carrer Nou de la Rambla, Carretera Amàlia, Casa Sagrera (Caldes de Montbui), Casa-fàbrica Saguí, Cayetano Cardero de la Vega, César del Villar y Villate, Charles d'Espagnac, Charles Mathieu Isidore Decaen, Comandament de Canàries, ..., Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials, Comtat d'El Asalto, Convent de Sant Agustí Nou, Cop d'estat de Primo de Rivera, Corregiment, Cuadrilátero, Decrets de Nova Planta, Deganat de la Seu d'Urgell, Domènec Batet i Mestres, Domingo Izquierdo y García Escudero, Domingo Traggia Uribarri, Edat moderna de Catalunya, Eladia Montesino-Espartero Averly, Emilio Barrera Luyando, Enric Bargés i Pombo, Enrique José O'Donnell, Esquadres de Catalunya, Eugenio de Gaminde y Lafont, Eulogi Despujol i Dusay, Felipe Alfau Mendoza, Felix O'Neille, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, Fernando Álvarez de la Campa, Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig, Fernando Fernández de Córdova Valcárcel, Fernando Gómez de Butrón, Fernando Rodríguez Ventosa, Festival de la Cançó Mediterrània 1961, Foc a l'Arboç, Foment de la Producció Espanyola, Font del Geni Català, Forces Armades d'Espanya, Fort Pienc, Fort Pius, Francesc de Miró i Roig, Francesc de Paula de Dusai i de Marí, Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller, Francesc Mercader, Francisco Antonio de Lacy y White, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, Francisco Boyero Delgado, Francisco Caetano de Aragón, Francisco Coloma Gallegos, Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal, Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia, Francisco Gómez de Terán y Negrete, Francisco González de Bassecourt, Francisco Javier Castaños, Francisco Javier Ferraz y Cornel, Francisco Pío de Saboya y Moura, Francisco Serrano Bedoya, Francisco Serrano y Cuenca, Gabriel Baldrich i Palau, Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Generalitat republicana, Governador Civil de Barcelona, Guerra dels catalans, Guillaume de Melun, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història dels Mossos d'Esquadra, Hodonímia de Barcelona, I Regió Militar, Ignace-François de Glimes de Brabant, Ignasi Maria Despujol i de Sabater, II Regió Militar, III Regió Militar, IV Regió Militar, Jacint Tudó i Alemany, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, Jamància, James Fitz-James Stuart, Jardí del General, Jaume Prius Montaner, Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, Jerónimo Valdés de Noriega, Joan Caro Sureda-Valero i Togores, Joan García i Tristany, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas, Joaquín Blake, Joaquín de Ezpeleta Enrile, Joaquín Nogueras y Márquez, Joaquín Ruiz de Porras, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim de Bassols i de Maranyosa, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, Joris Prosper Van Verboom, José Carrillo de Albornoz, José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, José de Urrutia y de las Casas, José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán, José López Domínguez, José Luis Carrasco Lanzós, José Luis de Montesino-Espartero y Averly, José Luis Riquelme y Gómez, José María de Santocildes y de Llanos, José María Marchessi y Oleaga, José Maria de Aguilar, José Marina Vega, José Moscardó e Ituarte, José Olaguer-Feliú y Ramírez, José Patiño Rosales, José Turón y Prats, Josep Barceló Cassadó, Josep Bertran i Ros, Josep Brocà Jover, Josep de Simó, Josep Domènec Costa i Borràs, Josep Oriol Barraquer i Roviralta, Juan Bautista Sánchez González, Juan Contreras y San Román, Juan de Garay Otañez, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, Juan Vicente de Güemes y Pacheco, Julio Muñoz Ramonet, La Traza, Llista de l'art públic de Ciutat Vella (est), Lloctinent de Catalunya, Lluís de Castellví i de Vilallonga, Luis de Lacy y Gautier, Luis de Lamo y Peris, Luis de Prendergast y Gordon, Luis de Santiago y Manescau, Luis González-Torres de Navarra y Castro, Luis Orgaz Yoldi, Luis Otero Saavedra, Luis Sáez Larumbe, Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera, Manuel Buceta del Villar, Manuel de Llauder i de Camín, Manuel Delgado y Zuleta, Manuel Gasset y Mercader, Manuel Pavía y Lacy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Maria Francisca Eroles i Eroles, Mariano Álvarez de Castro, Marià de Grau, Martí Badia i Caner, Melcior Ferrer i Bruguera, Miguel Antonio de Iranzo y Peralta, Miguel Aráoz y Arce, Monument als Caiguts (Terrassa), Monument als Defensors de Girona 1808-1809, Moviment obrer, Nissaga Batlló, Pablo Martín Alonso, Palau Fivaller, Parc de la Ciutadella, Parcs i jardins de Barcelona, Passeig de l'Esplanada (Barcelona), Pau Font Rocamora, Pau Orri, Pedro Díaz Valdés, Pedro de Vargas y Maldonado, Pere Batlle (metge), Pere Caro Sureda, Pere d'Amigant i Ferrer, Pere Nolasc de Bassa i Girona, Pere Puig (negociant), Pere Soriguera Aulès, Philippe de Cabanes, Pla de Palau (Barcelona), Plaça de Sant Felip Neri, Plaça del Duc de Medinaceli, Policia autonòmica, Portada/efemèride setembre 13, Portada/efemèride setembre 24, Portantveus de general governador, Porxos d'en Xifré, Quarter de cavalleria (Reus), Rafael Casanova i Comes, Rafael de Llança i de Valls, Rafael de Valenzuela Teresa, Rafael Izquierdo y Gutiérrez, Rafael Mayalde y Villaroya, Rafael Tristany i Parera, Ramón Blanco y Erenas, Ramón de la Rocha y Duji, Ramón García y Menacho, Ramon de Meer i Kindelán, Ramon Nouvillas i Ràfols, Rebomboris del pa, Regència d'Espartero, Regions Militars d'Espanya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Ricardo Arozarena Girón, Ricardo Marzo Mediano, Rosendo Moiño Mendoza, Salvador Bañuls y Navarro, Salvador de Brocà i de Bofarull, Segona batalla del Bruc, Serra de Busa, Setge de Ripoll (1839), Sindicats Lliures, Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, Spanish Girl's Club, Tercera Guerra Carlina, Torre de telegrafia de Montagut, Torre de telegrafia del Coll, Torre dels Escipions, Urbanisme de Barcelona, V Regió Militar, Vaga general de 1855, Valerià Weyler i Nicolau, Víctor Suanzes Pardo, VI Regió Militar, Vicente Martítegui Pérez de Santamaría, VII Regió Militar, VIII Regió Militar, Xiulada a l'himne d'Espanya, 13 de setembre, 1925. Ampliar l'índex (216 més) » « Shrink índex

Agustín de Lancaster y Araciel

fou un noble i militar castellà, capità general de Catalunya i capità general de Mallorca a finals del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Agustín de Lancaster y Araciel · Veure més »

Albert Octavius t'Serclaes de Tilly

Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715) va ser un militar «flamenc» al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Albert Octavius t'Serclaes de Tilly · Veure més »

Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio

Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio (1905-1978) va ser un militar i polític espanyol d'extrema dreta, tinent general de l'Exèrcit de Terra, capità general de la IV Regió Militar durant la dictadura franquista, adscrit al sector militar de l'anomenat búnker durant les últimes raneres del règim.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio · Veure més »

Alfredo Kindelán y Duany

Alfredo Kindelán y Duany (Santiago de Cuba, 1879 - Madrid, 1962) fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Alfredo Kindelán y Duany · Veure més »

Ambrosio de Eguia

Ambrosio de Eguia (Madrid, - segle XIX) va ser un funcionari, jurista, policia i polític castellà.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ambrosio de Eguia · Veure més »

Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea

Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea (Saragossa, 1720 – Madrid, 15 de juliol de 1780), conegut com el Comte de Ricla, va ser un general aragonès, virrei de Navarra i capità general de Cuba i de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea · Veure més »

Andrés Pérez de Herrasti

Andrés Perez de Herrasti y Pulgar Viedma (Granada, 6 de març de 1750 - Barcelona, 24 de gener de 1818), va ser un general espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Andrés Pérez de Herrasti · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antoine Malet

Antoine Malet, marquès de Coupigny (Arras, Artois ? - Madrid, 12 de juny de 1825) fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antoine Malet · Veure més »

Antoine Rotten

Antoine Rotten va ser un militar suís de finals del i començaments del, al servei d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antoine Rotten · Veure més »

Antoni Añón i Cortiella

Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13 de juny del 1825 - 9 de juliol del 1919), de professió farmacèutic, va esdevenir l'iniciador ebrenc més important de la Renaixença.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antoni Añón i Cortiella · Veure més »

Antoni Auger

Antoni Auger (Reus, 1684 - (?), segle XVIII) va ser un adroguer, confiter i polític que arribà a alcalde de la seva ciutat.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antoni Auger · Veure més »

Antoni Millet i Santasusanna

Antoni Millet i Santasusanna (Arboç del Penedès, 1800 - cap a mitjans del) fou un metge.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antoni Millet i Santasusanna · Veure més »

Antoni Soriguera Crehuet

Antoni Soriguera Crehuet (de vegades Antoni Gil o simplement Gil) va néixer a Torà a mitjans del i va morir a Reus el 1843.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antoni Soriguera Crehuet · Veure més »

Antonio del Valle

Antonio del Valle (Flandes, —) fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antonio del Valle · Veure més »

Antonio Ibáñez Freire

Antonio Ibáñez Freire (Vitòria, País Basc 1913 - Madrid 2003) fou un militar espanyol que fou Ministre de l'Interior entre els anys 1979 i 1980.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antonio Ibáñez Freire · Veure més »

Antonio Martínez Teixidó

Antonio Martínez Teixidó (Saragossa, 1933) és un militar aragonès, actualment en la reserva, que ha estat Capità general de la Regió Pirinenca Oriental (que engloba els càrrecs de capità general de Catalunya i d'Aragó) de 1993 a 1997.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antonio Martínez Teixidó · Veure més »

Antonio Ricardos

Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz (Barbastre, 1727 - Madrid 1794) va ser un militar espanyol, pertanyent al grup d'Aranda (partit aragonès), capità general de Catalunya i admirador dels enciclopedistes.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antonio Ricardos · Veure més »

Antonio Seoane Hoyos

va ser un militar i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antonio Seoane Hoyos · Veure més »

Antonio van Halen y Sarti

Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Antonio van Halen y Sarti · Veure més »

Arsenio Linares y Pombo

va ser un militar i funcionari del govern espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Arsenio Linares y Pombo · Veure més »

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Arsenio Martínez-Campos Antón · Veure més »

Atemptat contra el general Martínez Campos

L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Atemptat contra el general Martínez Campos · Veure més »

Avalot de les quintes

L'avalot de les quintes que va tenir lloc a Barcelona en 1773 es va iniciar en publicar-se una nova Reial Ordenança de Quintes aprovada en 1770 pel secretari de guerra de Carles III, el comte de Ricla, que obligava a reclutar obligatòriament, per sorteig, a un nombre determinat d'homes durant el.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Avalot de les quintes · Veure més »

Baldomero Hernández Carreras

Baldomero Hernández Carreras (Maó, 1923 - 21 de maig de 2009) fou un militar menorquí, capità general de Catalunya en la dècada del 1980.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Baldomero Hernández Carreras · Veure més »

Baltasar Gil

Baltasar Gil (Reus, segles XVIII - XIX) va ser un comerciant i polític català i alcalde de Reus.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Baltasar Gil · Veure més »

Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros

Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros (Marchena, 21 de setembre de 1833-Madrid, 4 de febrer de 1903) va ser un militar espanyol que va aconseguir celebritat per la qüestió famosa dels artillers, que va ocasionar o va ser causa determinant de la caiguda del rei Amadeu I de Savoia.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros · Veure més »

Baronia de Solivella

La baronia de Solivella fou una jurisdicció senyorial centrada al castell dels Llorac, al terme de Solivella (Conca de Barberà).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Baronia de Solivella · Veure més »

Batalla de Cervera

La batalla de Cervera va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Batalla de Cervera · Veure més »

Batalla de Vic

La batalla de Vic tingué lloc als afores de la capital d'Osona el 20 de febrer de 1810, entre les tropes franceses i italianes del general Souham i les tropes del bàndol patriota, espanyoles i suïsses, comandades pel general O'Donnell.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Batalla de Vic · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Batalla del Bruc · Veure més »

Bernardo O'Connor y O'Phaly

Bernardo O'Connor y O'Phaly (Estrasburg, 1696 - Madrid, 29 de març de 1780) va ser un militar espanyol d'origen irlandès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Bernardo O'Connor y O'Phaly · Veure més »

Biblioteca Pública de Tarragona

La Biblioteca Pública de Tarragona (BPT) és una biblioteca de titularitat estatal i gestionada per la Generalitat de Catalunya que es troba al número 30 del Carrer Fortuny de Tarragona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Biblioteca Pública de Tarragona · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (1842)

El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Bombardeig de Barcelona (1842) · Veure més »

Bonaventura Sabater March

Bonaventura Sabater March (Reus, - segle XIX) va ser un comerciant i ciutadà honrat de Catalunya que arribà a alcalde de Reus.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Bonaventura Sabater March · Veure més »

Can Gomis (Vallcarca i els Penitents)

Can Gomis era una residència palau construïda a finals del, situada a l'actual plaça d'Alfonso Comín, al barri de Vallcarca i els Penitents, Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Can Gomis (Vallcarca i els Penitents) · Veure més »

Carles Maria de Nicolau i Iglésies

Carles Maria de Nicolau i Iglésies (Salamanca, 1819 - Vinyols i els Arcs, 23 de març de 1903) va ser un militar català de la família ennoblida dels Nicolau.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carles Maria de Nicolau i Iglésies · Veure més »

Carlos O'Donnell y Anethan

fou un aristòcrata i militar espanyol, capità general de Catalunya durant la guerra del francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carlos O'Donnell y Anethan · Veure més »

Carlos Palanca y Cañas

fou un militar espanyol, combatent a Cuba i capità general de Catalunya i València.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carlos Palanca y Cañas · Veure més »

Carrer de la Unió

El Carrer de la Unió és un carrer de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carrer de la Unió · Veure més »

Carrer de Lancaster

El carrer de Lancaster és una via urbana del Raval de Barcelona que va des del carrer Nou de la Rambla fins el de l'Arc del Teatre.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carrer de Lancaster · Veure més »

Carrer Nou de la Rambla

El carrer Nou de la Rambla és una via de Barcelona que va des de la Rambla fins a la muntanya de Montjuïc, travessant els barris del Raval i el Poble Sec.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carrer Nou de la Rambla · Veure més »

Carretera Amàlia

La carretera Amàlia. Un dels trams que en queden, a la vora del Pi de Bofarull La Carretera Amàlia és el nom que va rebre inicialment i que va persistir durant molts anys, la carretera que uneix la ciutat de Reus amb la de Tarragona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Carretera Amàlia · Veure més »

Casa Sagrera (Caldes de Montbui)

La Casa Sagrera era un balneari que es trobava al carrer de Barcelona, cantonada amb el carrer d'Hostalrich i la placeta de Sant Martí de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Casa Sagrera (Caldes de Montbui) · Veure més »

Casa-fàbrica Saguí

La casa-fàbrica Saguí és un conjunt arquitectònic situat a la Rambla, 12-16 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Casa-fàbrica Saguí · Veure més »

Cayetano Cardero de la Vega

Cayetano Cardero de la Vega (Isla de León, 29 de gener de 1799 - Madrid, 30 de juliol de 1862) fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Cayetano Cardero de la Vega · Veure més »

César del Villar y Villate

va ser un militar i polític espanyol, que va arribar a ser Ministre de la Guerra.

Nou!!: Capità general de Catalunya і César del Villar y Villate · Veure més »

Charles d'Espagnac

Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Charles d'Espagnac · Veure més »

Charles Mathieu Isidore Decaen

Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen, (Caen, Normandia, 13 d'abril de 1769 – Montmorency (Val-d'Oise), 9 de setembre de 1832) fou un militar francès que combaté a les Guerres de la Revolució Francesa, governador general de l'Índia Francesa i capità general de Catalunya entre el 1811 i el 1813.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Charles Mathieu Isidore Decaen · Veure més »

Comandament de Canàries

El Comandament de Canàries (MACAN) és un dels òrgans que integren la Força de l'Exèrcit de Terra d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Comandament de Canàries · Veure més »

Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials

La Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials va ser una companyia militar catalana, de caràcter fix.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials · Veure més »

Comtat d'El Asalto

El Comtat d'El Asalto és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya, concedit per Carles III el 25 de setembre de 1763 com a Comte de l'Assalt al Castell del Morro de l'Havana, amb el vescomtat previ de Casa Olaz, a Francisco González de Bassecourt, marquès de Grigny a Flandes, marquès de González i del Borghetto a Parma, cavaller de l'Orde de Sant Jaume, gran creu de l'Orde de Carles III, tinent general dels Reials Exèrcits, conseller d'estat, capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Comtat d'El Asalto · Veure més »

Convent de Sant Agustí Nou

Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860) El convent de Sant Agustí Nou era un conjunt d'edificis pertanyents a l'orde dels agustins, del que encara en queden algunes restes, com ara l'antiga biblioteca, actualment un hotel (vegeu Fonda de Sant Agustí), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Convent de Sant Agustí Nou · Veure més »

Cop d'estat de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Cop d'estat de Primo de Rivera · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Corregiment · Veure més »

Cuadrilátero

General Primo de Rivera, el rei Alfons XIII, i el general '''José Cavalcanti''', en primera fila; el general Antonio Mayandia Gómez, el general '''Federico Berenguer y Fusté''' i general '''Leopoldo Saro Marín''', en segona fila; el general '''Antonio Dabán Vallejo''', el general Francisco Ruiz del Portal i el general Luis Navarro y Alonso de Celada, en tercera fila; el general Luis Hermosa y Kith, el general Dalmiro Rodríguez Pedré, el general Adolfo Vallespinosa Vioz, el general Francisco Gómez-Jordana Sousa, i el general Mario Muslera y Planes (8a), en última fila. Es coneix amb el nom de Cuadrilátero (quadrilàter) al nucli conspiratiu format per quatre generals de l'Exèrcit espanyol que en els primers mesos de 1923 van col·laborar en el cop d'estat de Primo de Rivera que va posar fi al període constitucional del regnat d'Alfons XIII i va instaurar la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Cuadrilátero · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Deganat de la Seu d'Urgell

El Deganat de la Seu d'Urgell és un monument del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Deganat de la Seu d'Urgell · Veure més »

Domènec Batet i Mestres

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Domènec Batet i Mestres · Veure més »

Domingo Izquierdo y García Escudero

fou un militar castellà de finals del i començaments del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Domingo Izquierdo y García Escudero · Veure més »

Domingo Traggia Uribarri

Domingo Mariano Traggia Uribarri Roncal e Idiáquez, marquès de Palacio, (Saragossa, 20 de novembre de 1744 - Badajoz, 14 de gener de 1816), va ser un militar, acadèmic i historiador espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Domingo Traggia Uribarri · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Eladia Montesino-Espartero Averly

Eladia Montesino-Espartero Averly (Madrid, Espanya, 13 d'octubre de 1897 - Madrid, 19 de maig de 1999) va ser la primera dona que va volar a Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Eladia Montesino-Espartero Averly · Veure més »

Emilio Barrera Luyando

va ser un militar espanyol, que va aconseguir l'ocupació de Tinent General.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Emilio Barrera Luyando · Veure més »

Enric Bargés i Pombo

Enric Bargés i Pombo (Barcelona, 11 de juliol de 1842 — Madrid, 1906) fou un militar català, senador del regne i Capità general de Catalunya durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Enric Bargés i Pombo · Veure més »

Enrique José O'Donnell

Enrique José O'Donnell y Anethan, comte de La Bisbal, (Sant Sebastià, 1769 – Montpeller, 17 de maig de 1834).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Enrique José O'Donnell · Veure més »

Esquadres de Catalunya

Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Esquadres de Catalunya · Veure més »

Eugenio de Gaminde y Lafont

va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Eugenio de Gaminde y Lafont · Veure més »

Eulogi Despujol i Dusay

, I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Eulogi Despujol i Dusay · Veure més »

Felipe Alfau Mendoza

Felipe Alfau Mendoza (Santo Domingo, 1845 o 1848-Casablanca, 1937) va ser un militar de l'exèrcit espanyol, alt comissari al Marroc i capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Felipe Alfau Mendoza · Veure més »

Felix O'Neille

Felix O'Neille (Irlanda, 1720 - Saragossa, 12 de juliol de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Felix O'Neille · Veure més »

Fernando Aznar Ladrón de Guevara

Fernando Aznar Ladrón de Guevara (Saragossa, 1958) és un tinent general, actual inspector general de l'exèrcit de terra espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fernando Aznar Ladrón de Guevara · Veure més »

Fernando Álvarez de la Campa

Fernando Álvarez de la Campa Arumí (Avilés, 14 de juny de 1869 - Barcelona, 17 d'abril de 1939) fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fernando Álvarez de la Campa · Veure més »

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

, home il·lustre de la Casa de Cotoner.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig · Veure més »

Fernando Fernández de Córdova Valcárcel

, II marquès de Mendigorría, fou un militar espanyol, fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Córdova y Rojas i de María de la Paz Rodríguez de Valcárcel y O'Conrry, I marquesa de Mendigorría.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fernando Fernández de Córdova Valcárcel · Veure més »

Fernando Gómez de Butrón

Fernando Gómez de Butrón (San Cebrián de Castro, província de Zamora, 1770 - Burgos, 15 de juliol de 1852) fou un militar espanyol, Capità general de Catalunya durant el trienni liberal.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fernando Gómez de Butrón · Veure més »

Fernando Rodríguez Ventosa

Fernando Rodríguez Ventosa (Vilanova i la Geltrú, 1923 - Madrid, 29 d'octubre de 2006) fou un militar espanyol, capità general de Catalunya en la dècada del 1980.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fernando Rodríguez Ventosa · Veure més »

Festival de la Cançó Mediterrània 1961

El IIIr Festival de la Cançó Mediterrània va celebrar-se els dies 23, 24 i 25 de setembre de 1961, dins del programa de les festes de la Mercè, al Palau Municipal d'Esports de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Festival de la Cançó Mediterrània 1961 · Veure més »

Foc a l'Arboç

Foc a l'Arboç foren les flames que arrasaren la localitat els dies 8 i 9 de juny de 1808 durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Foc a l'Arboç · Veure més »

Foment de la Producció Espanyola

Foment de la Producció Espanyola fou una entitat catalana fundada l'11 de juny de 1876 per Pere Bosch i Labrús com a escissió del Foment de la Producció Nacional a causa de les discrepàncies sorgides en la tramitació parlamentària d'una proposta de llei de Víctor Balaguer demanant l'establiment d'una línia regular de vapors entre Manila i Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Foment de la Producció Espanyola · Veure més »

Font del Geni Català

La Font del Geni Català és una font monumental situada al Pla de Palau, de Barcelona, dedicada al marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya entre 1824-1827.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Font del Geni Català · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Fort Pienc

El Fort Pienc és un barri de la ciutat de Barcelona inclòs al districte de l'Eixample.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fort Pienc · Veure més »

Fort Pius

El Fort Pius o Fort Pienc fou un fort militar, actualment desaparegut.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Fort Pius · Veure més »

Francesc de Miró i Roig

Francesc de Miró i Roig (Reus, 27 de març de 1703 - Reus, 29 de maig de 1782) va ser un comerciant i cavaller català, fill primogènit de Pau de Miró i Simó, el qual va havia obtingut el 1706 el privilegi de ciutadà honrat concedit per l'Arxiduc Carles, i germà de Pau de Miró i Roig.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francesc de Miró i Roig · Veure més »

Francesc de Paula de Dusai i de Marí

Francesc de Paula de Dusai i de Marí (Barcelona, 1758 - Ídem, 5 d'octubre de 1825) fou un químic català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francesc de Paula de Dusai i de Marí · Veure més »

Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller

Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (Barcelona, 1730 - Tarragona, 12 de febrer de 1793) fou un erudit català i un dels fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller · Veure més »

Francesc Mercader

Francesc Mercader (Reus, segles -) va ser un comerciant català i membre de la Milícia Nacional, alcalde de Reus el 1836.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francesc Mercader · Veure més »

Francisco Antonio de Lacy y White

Francisco Antonio de Lacy y White (Barcelona, 1731 - Barcelona, 31 de desembre de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès, comte de Lacy, capità general de Catalunya a finals del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Antonio de Lacy y White · Veure més »

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

, VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera · Veure més »

Francisco Boyero Delgado

Francisco Boyero Delgado (Cañete de las Torres, província de Còrdova, 10 d'abril de 1943) és un militar espanyol, primer Inspector General de l'Exèrcit de Terra amb seu a Barcelona, càrrec que substitueix l'antic Capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Boyero Delgado · Veure més »

Francisco Caetano de Aragón

Francisco Caetano de Aragón (Francesco Caetano de Aragona) fou un militar napolità del al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Caetano de Aragón · Veure més »

Francisco Coloma Gallegos

Francisco de Paula Coloma Gallegos y Pérez (San Esteban de Pravia, Astúries, 26 d'abril de 1912 - Sevilla, 28 de setembre de 1993) va ser un militar espanyol que va ocupar càrrecs importants durant la Dictadura franquista.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Coloma Gallegos · Veure més »

Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal

Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal (Blancafort, Conca del Barberà, 9 d'abril de 1743 -Madrid, 18 de gener de 1821) fou un aristòcrata i militar espanyol, Capità general de Catalunya a començaments del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal · Veure més »

Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia

Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia (Màlaga, 21 d'agost de 1764 - Madrid, 18 de desembre de 1842) va ser un militar espanyol, comte de Tarifa des de 1836, que va combatre a la guerra del francès i fou capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia · Veure més »

Francisco Gómez de Terán y Negrete

Francisco de Paula Gómez de Terán y Negrete, IV marquès de Portago (Madrid, 3 d'abril de 1760 - 9 de maig de 1816) fou un aristòcrata i militar espanyol, fill de Francisco de Paula Gómez de Terán y García de La Madrid.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Gómez de Terán y Negrete · Veure més »

Francisco González de Bassecourt

Francisco González de Bassecourt (Iruña, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793), primer comte de l'Asalto, fou un militar espanyol d'origen flamenc i capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco González de Bassecourt · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Francisco Javier Ferraz y Cornel

Francisco Javier Ferraz y Cornel (Benasc, Ribagorça), 2 de desembre de 1776 – Mutxamel, Alacantí, 12 d'octubre de 1850) va ser un militar i polític aragonès, senador i capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Javier Ferraz y Cornel · Veure més »

Francisco Pío de Saboya y Moura

Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Pío de Saboya y Moura · Veure més »

Francisco Serrano Bedoya

Francisco Serrano Bedoya (Quesada, 26 d'octubre de 1812 o 1813- Madrid, 23 de setembre de 1882) va ser un general i polític progressista espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Serrano Bedoya · Veure més »

Francisco Serrano y Cuenca

Francisco Serrano y Cuenca (Lopera, província de Jaén, 5 de gener del 1776 - Madrid, 27 de setembre de 1840) fou un militar liberal espanyol, pare de Francisco Serrano y Domínguez.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Francisco Serrano y Cuenca · Veure més »

Gabriel Baldrich i Palau

Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtici senador.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Gabriel Baldrich i Palau · Veure més »

Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac

fou un aristòcrata i militar català, sisè baró de Solivella i cavaller de l'Orde de Sant Joan.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac · Veure més »

Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba

El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes. Gómez Suárez lluu la banda vermella de general i bastó de comandament a la mà esquerra Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Generalitat republicana · Veure més »

Governador Civil de Barcelona

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Governador Civil de Barcelona · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Guerra dels catalans · Veure més »

Guillaume de Melun

Guillaume de Melun (Brussel·les, 1660 - Barcelona, 1735) marquès de Richebourg, comte de Beaussart, va ser un militar flamenc, al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Guillaume de Melun · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Història de Badalona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

I Regió Militar

La I Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Madrid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і I Regió Militar · Veure més »

Ignace-François de Glimes de Brabant

Ignace-François de Glimes de Brabant (Namur, 29 de maig de 1677 — Madrid, 5 de desembre de 1754) fou un militar való, III comte de Glimes de Brabant, senyor de La Neffe i baró de Samar.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ignace-François de Glimes de Brabant · Veure més »

Ignasi Maria Despujol i de Sabater

Ignasi Maria Despujol i de Sabater (Manresa, 1867 - Barcelona, 1959), fou un militar que va ocupar els càrrecs de governador civil i capità general de Catalunya (1930).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ignasi Maria Despujol i de Sabater · Veure més »

II Regió Militar

La II Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Sevilla, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і II Regió Militar · Veure més »

III Regió Militar

Principals bases militars al País Valencià, inclòs dins de la III Regió Militar. Convent de Sant Domènec (València), l'antiga seu de Capitania situada al costat de l'antiga Ciutadella de València. La III Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de València, va ser una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і III Regió Militar · Veure més »

IV Regió Militar

La IV Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Catalunya, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і IV Regió Militar · Veure més »

Jacint Tudó i Alemany

fou un advocat català, membre del Consell de Castella.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jacint Tudó i Alemany · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

Jamància

La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jamància · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Capità general de Catalunya і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jardí del General

Jardí del General. El Jardí del General fou un parc públic situat al barri de la Ribera de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jardí del General · Veure més »

Jaume Prius Montaner

Jaume Prius Montaner (Reus, 1799 - 1870 (?)) va ser un fabricant de teixits i milicià català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jaume Prius Montaner · Veure més »

Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo

Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, III marquès de las Amarillas (Màlaga, 7 de juny de 1741 - Sevilla, 17 d'octubre de 1819 va ser un general de l'exèrcit espanyol. Va participar en la Guerra Gran de 1793-1794 i va ser Capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo · Veure més »

Jerónimo Valdés de Noriega

fou un militar i polític asturià, Comte de Villarin, capità general de Catalunya, de València i de Cuba i Ministre de Guerra.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Jerónimo Valdés de Noriega · Veure més »

Joan Caro Sureda-Valero i Togores

Joan Caro Sureda-Valero i Togores (Palma, Mallorca, 5 d'abril de 1769 - 25 de desembre de 1829) fou un militar i aristòcrata mallorquí.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joan Caro Sureda-Valero i Togores · Veure més »

Joan García i Tristany

Joan García i Tristany (Barcelona, 22 de febrer de 1927 - Barcelona, 12 d'octubre de 2011) fou un militant comunista de les Joventuts Socialistes Unificades (JSUC) i més endavant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i lluitador antifranquista durant la dictadura. Fou perseguit pel règim franquista per la seva militància i dissidència política, torturat i empresonat a la presó Model de Barcelona i al penal de Burgos.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joan García i Tristany · Veure més »

Joan Miquel de Vives i Feliu

era un militar català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »

Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas

Escut d'armes de Joan Procopi de Bassecourt al claustre de la Capitania General de Barcelona. Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas (Barcelona, 1740 — Barcelona, 1820) fou un militar barceloní originari dels Països Baixos austríacs.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas · Veure més »

Joaquín Blake

fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen irlandès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquín Blake · Veure més »

Joaquín de Ezpeleta Enrile

va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquín de Ezpeleta Enrile · Veure més »

Joaquín Nogueras y Márquez

Joaquín Nogueras y Márquez (Úbeda, 8 de desembre de 1906 - Madrid, 1 d'abril de 1991) fou un militar andalús, esportista olímpic i Capità General de Catalunya Es va graduar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on fou alumne del pare de Blas Piñar i va lluitar en la guerra civil espanyola en el bàndol nacional.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquín Nogueras y Márquez · Veure més »

Joaquín Ruiz de Porras

Joaquín Ruiz de Porras (Valladolid, 1759 - 1828) fou un militar castellà, que va ocupar càrrecs destacats a Catalunya i a les illes Balears a començaments del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquín Ruiz de Porras · Veure més »

Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga

Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga · Veure més »

Joaquim de Bassols i de Maranyosa

va ser un militar i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquim de Bassols i de Maranyosa · Veure més »

Joaquim Milans del Bosch i Carrió

Joaquim Lleó Milans del Bosch i Carrió (Barcelona, 1854 - Madrid, 1936) fou un militar català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joaquim Milans del Bosch i Carrió · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

José de Ezpeleta y Veira de Galdeano

José Ezpeleta y Galdeano (Pamplona, 1740 - Madrid, 1823), primer comte d'Ezpeleta de Beire, fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José de Ezpeleta y Veira de Galdeano · Veure més »

José de Urrutia y de las Casas

José Ramón de Urrutia y de las Casas (Zalla, 19 de novembre de 1739 - Madrid, 1 de març de 1803) va ser un militar basc al servei de la corona espanyola.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José de Urrutia y de las Casas · Veure més »

José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán

va ser un militar i polític gallec, ministre de guerra durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán · Veure més »

José López Domínguez

fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José López Domínguez · Veure més »

José Luis Carrasco Lanzós

José Carrasco Lanzós (Vigo, 1926 – Madrid, 31 d'agost de 1994) fou un militar gallec, capità general de Catalunya a finals de la dècada del 1980.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Luis Carrasco Lanzós · Veure més »

José Luis de Montesino-Espartero y Averly

José Luis de Montesino-Espartero y Averly (Madrid, 16 de desembre de 1901 - Barcelona, 19 d'abril 1972) fou un militar i aristòcrata espanyol, IV Duc de la Victòria, II Marquès de Morella i V Comte de Luchana, capità general de Catalunya durant el franquisme.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Luis de Montesino-Espartero y Averly · Veure més »

José Luis Riquelme y Gómez

José Luis Riquelme y Gómez (Granada, 2 de juny de 1813 — Barcelona, 17 d'agost de 1888) fou un militar i polític andalús, diputat a Corts, senador vitalici i Capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Luis Riquelme y Gómez · Veure més »

José María de Santocildes y de Llanos

va ser un militar català present en la guerra del francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José María de Santocildes y de Llanos · Veure més »

José María Marchessi y Oleaga

José María Marchessi y Oleaga (també escrit Marchesi o Marquesi) (Madrid, 27 de novembre de 1801 – 23 de maig de 1882) va ser un militar i polític espanyol que va aconseguir el grau de tinent general.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José María Marchessi y Oleaga · Veure més »

José Maria de Aguilar

José María de Aguilar va ser un jutge i polític català nascut a Lleida al.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Maria de Aguilar · Veure més »

José Marina Vega

Segona Campanya de Melilla, 1909. va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Marina Vega · Veure més »

José Moscardó e Ituarte

José Moscardó e Ituarte (Madrid, 26 d'octubre de 1878 - ibídem, 12 d'abril de 1956) fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Moscardó e Ituarte · Veure més »

José Olaguer-Feliú y Ramírez

va ser tinent General, ministre de Guerra i polític espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Olaguer-Feliú y Ramírez · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Patiño Rosales · Veure més »

José Turón y Prats

va ser un militar espanyol, capità general de Catalunya i director general de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Capità general de Catalunya і José Turón y Prats · Veure més »

Josep Barceló Cassadó

Josep Barceló i Cassadó (Mataró, 1824 - Barcelona, 6 de juny de 1855) fou un filador i dirigent obrer.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Josep Barceló Cassadó · Veure més »

Josep Bertran i Ros

Josep Bertran i Ros (Barcelona, 19 de març de 1795 - Barcelona, 11 de novembre de 1855) fou un jurista i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Josep Bertran i Ros · Veure més »

Josep Brocà Jover

Josep Brocà Jover (Reus, 27 de juny de 1777 - 8 de juny de 1843) va ser un comerciant i polític català, que fou alcalde de Reus.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Josep Brocà Jover · Veure més »

Josep de Simó

Josep de Simó i Riera (Reus, 1655 - 1730) va ser un ciutadà honrat, comerciant i hisendat català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Josep de Simó · Veure més »

Josep Domènec Costa i Borràs

fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Josep Domènec Costa i Borràs · Veure més »

Josep Oriol Barraquer i Roviralta

Josep Oriol Barraquer i Roviralta (Barcelona, 11 de novembre de 1848 - 1924) fou un militar català, Capità general de Catalunya en el període 1917-1918.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Josep Oriol Barraquer i Roviralta · Veure més »

Juan Bautista Sánchez González

Juan Bautista Sánchez González fou un militar espanyol nat a Íllora (Granada) el 12 de novembre de 1893 i mort a Puigcerdà (La Cerdanya) el 30 de gener de 1957.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Juan Bautista Sánchez González · Veure més »

Juan Contreras y San Román

Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Juan Contreras y San Román · Veure més »

Juan de Garay Otañez

Juan de Garay Otañez y Rada, o Otañes, (Madrid 1586 -1650) va ser el Virrei de Catalunya (1648-1650) i Capità General de Catalunya de 1649 a 1650.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Juan de Garay Otañez · Veure més »

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos · Veure més »

Juan Vicente de Güemes y Pacheco

Juan Vicente de Güemes Pacheco de Padilla y Horcasitas (l'Havana, 5 d'abril de 1738 - Madrid, 2 de maig de 1799), II comte de Revilla Gigedo, va ser virrei i president de la Junta Superior de la Reial Hisenda de Nova Espanya del 16 d'octubre de 1789 a l'11 de juliol de 1794.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Juan Vicente de Güemes y Pacheco · Veure més »

Julio Muñoz Ramonet

Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 18 de febrer de 1916 - 9 de maig de 1991, Coira, Suïssa) fou un empresari barceloní.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Julio Muñoz Ramonet · Veure més »

La Traza

La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і La Traza · Veure més »

Llista de l'art públic de Ciutat Vella (est)

Llista de l'art públic de Ciutat Vella de Barcelona en el sector est corresponent als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Llista de l'art públic de Ciutat Vella (est) · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lluís de Castellví i de Vilallonga

fou un militar català, capità general de València en 1910.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Lluís de Castellví i de Vilallonga · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Luis de Lamo y Peris

Luis de Lamo y Peris (València, 1899 - Madrid, 22 d'abril de 1989) fou un militar valencià, capità general de Catalunya durant la dècada de 1960.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis de Lamo y Peris · Veure més »

Luis de Prendergast y Gordon

Làpida de la tomba de Luis Prendergast Gordon Sweetman i família Luis de Prendergast y Gordon (Cadis, 2 de desembre de 1824 - Madrid, 21 de desembre de 1892) fou un militar i aristòcrata espanyol, marquès de Victoria de las Tunas, senador vitalici, governador de Cuba i capità general de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis de Prendergast y Gordon · Veure més »

Luis de Santiago y Manescau

Luis de Santiago y Manescau (Màlaga, 1843 - Vitòria, 22 de juny de 1920) fou un militar espanyol, Capità general de Catalunya durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis de Santiago y Manescau · Veure més »

Luis González-Torres de Navarra y Castro

Luis González-Torres de Navarra y Castro (mort a Granada, 20 de juliol de 1832) fou un militar i aristòcrata espanyol, VI marquès de Campoverde.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis González-Torres de Navarra y Castro · Veure més »

Luis Orgaz Yoldi

Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis Orgaz Yoldi · Veure més »

Luis Otero Saavedra

Luis Otero Saavedra (Ferrol, 11 de juliol de 1915 - Madrid, 15 de juliol de 1980) va ser un militar espanyol, capità general de Catalunya Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo al desembre de 1934, i va lluitar en la guerra civil espanyola en el II Terç de la Legió Espanyola, assolint el grau de capità en 1941.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis Otero Saavedra · Veure més »

Luis Sáez Larumbe

Luis Sáez Larumbe (Sant Sebastià, 7 de gener de 1920 -) fou un militar basc, que ocupà el càrrec de capità general de diverses regions militars d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Luis Sáez Larumbe · Veure més »

Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera

Manuel Bretón del Río y Fernández de Jubera (Arnedo, 1780 - 1859), Comte de la Riva i Picamoxons, fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera · Veure més »

Manuel Buceta del Villar

Manuel Buceta del Villar (Portas, 8 d'abril de 1808 - Màlaga, 3 de febrer de 1882) fou militar liberal espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel Buceta del Villar · Veure més »

Manuel de Llauder i de Camín

, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel de Llauder i de Camín · Veure més »

Manuel Delgado y Zuleta

Manuel Delgado y Zuleta (Utrera, Andalusia, 14 de maig de 1842 — Sevilla, 28 d'agost de 1915) fou un militar i polític andalús, diputat a Corts, senador vitalici i Capità General de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel Delgado y Zuleta · Veure més »

Manuel Gasset y Mercader

Manuel Gasset y Mercader (Neuf Chatelle, Landau. França, 28 de febrer de 1814 — Alzira, Ribera Alta, 13 d'octubre de 1887) fou un militar català, senador i capità general de Catalunya durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel Gasset y Mercader · Veure més »

Manuel Pavía y Lacy

Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel Pavía y Lacy · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Maria Francisca Eroles i Eroles

Maria Francesca Theodora Eroles i Eroles, Mariquita Tennant (Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 9 de novembre de 1807 - Windsor, Anglaterra, 1860) va protegir dones maltractades a mitjans del s. XIX a Windsor.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Maria Francisca Eroles i Eroles · Veure més »

Mariano Álvarez de Castro

Mariano Álvarez de Castro, de nom complet Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio (Granada, 1749 - Figueres, 1810),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Mariano Álvarez de Castro · Veure més »

Marià de Grau

Marià de Grau i Rigolf (Reus, 1737 - 1799) va ser un jurista, terratinent i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Marià de Grau · Veure més »

Martí Badia i Caner

Martí Badia i Caner, àlies Martinet (Palamós, 4 de gener de 1754 - ?, s. XIX) va ser un corsari empordanès del darrer quart del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Martí Badia i Caner · Veure més »

Melcior Ferrer i Bruguera

Melcior Ferrer i de Bruguera (Barcelona, 22 de juny de 1822 - 5 de maig de 1890) fou un jurista i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Melcior Ferrer i Bruguera · Veure més »

Miguel Antonio de Iranzo y Peralta

Miguel Antonio de Iranzo y Peralta (Utiel, Plana d'Utiel, 16 de novembre de 1765 - ?) fou un aristòcrata i militar castellá, capità general de Catalunya durant la guerra del francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Miguel Antonio de Iranzo y Peralta · Veure més »

Miguel Aráoz y Arce

Miguel Aráoz y Arce va ser un militar espanyol nadiu de l'Alt Perú que va lluitar contra els patriotes durant la Guerra de la Independència Argentina.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Miguel Aráoz y Arce · Veure més »

Monument als Caiguts (Terrassa)

El Monument als Caiguts és un conjunt escultòric situat originàriament al centre de Terrassa, a la plaça del Doctor Robert, i protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Monument als Caiguts (Terrassa) · Veure més »

Monument als Defensors de Girona 1808-1809

El Monument als Defensors de Girona 1808-1809 és una escultura del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Monument als Defensors de Girona 1808-1809 · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Moviment obrer · Veure més »

Nissaga Batlló

Els Batlló van ser una nissaga d'industrials tèxtils d'origen olotí durant el i la primera meitat del  a Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Nissaga Batlló · Veure més »

Pablo Martín Alonso

Pablo Martín Alonso marquès de Villatorcas (Ferrol, 10 de juny de 1896 - Madrid, 11 de febrer de 1964) fou un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs al règim del General Franco.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pablo Martín Alonso · Veure més »

Palau Fivaller

El Palau Fivaller, conegut històricament com a Casa Darnius o Villel, és un gran casal als carrers dels Banys Nous, Ave Maria, Palla i la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Palau Fivaller · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Passeig de l'Esplanada (Barcelona)

El Passeig de l'Esplanada, també conegut com Passeig Nou o Passeig de Sant Joan, va ser un bulevard enjardinat de Barcelona, davant de la fortalesa de la Ciutadella.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Passeig de l'Esplanada (Barcelona) · Veure més »

Pau Font Rocamora

Pau Font Rocamora (Reus, últim terç del - segle XIX) va ser un comerciant i hisendat català que va ser alcalde de Reus.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pau Font Rocamora · Veure més »

Pau Orri

Pau Orri (Barcelona, - segle XIX) va ser un franciscà del convent de Reus, conegut com "el pare Punyal", veterà de la Guerra del francès, dels alçaments dels reialistes purs i dels malcontents, que liderava una partida reialista a les terres tarragonines.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pau Orri · Veure més »

Pedro Díaz Valdés

Pedro Díaz Valdés, de nom complet Pedro Díaz de Valdés y García-Argüelles (Gijón, 8 de setembre de 1740 - Barcelona, 15 de novembre de 1807) fou un religiós i naturalista espanyol, bisbe de Barcelona entre el 1798 i 1807.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pedro Díaz Valdés · Veure més »

Pedro de Vargas y Maldonado

Pedro de Vargas Maldonado López de Carrizosa y Perea.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pedro de Vargas y Maldonado · Veure més »

Pere Batlle (metge)

Pere Batlle (Reus, segle XVII -) va ser un metge català i alcalde de Reus diverses vegades.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pere Batlle (metge) · Veure més »

Pere Caro Sureda

Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pere Caro Sureda · Veure més »

Pere d'Amigant i Ferrer

Pere d'Amigant i de Ferrer (Manresa, 1645 - Pamplona, 1707) fou un jurista català del, professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pere d'Amigant i Ferrer · Veure més »

Pere Nolasc de Bassa i Girona

Pere Nolasc de Bassa i Girona (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 11 de febrer de 1783 - Barcelona, 5 d'agost de 1835) va ser un militar català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pere Nolasc de Bassa i Girona · Veure més »

Pere Puig (negociant)

va ser un comerciant i polític que arribà a alcalde de Reus en diverses ocasions.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pere Puig (negociant) · Veure més »

Pere Soriguera Aulès

Pere Soriguera Aulès (Reus, 29 de juliol de 1810 - Tarragona, 9 de juliol de 1838) va ser un periodista i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pere Soriguera Aulès · Veure més »

Philippe de Cabanes

Philippe de Cabanes, senyor de Luttange (1699 - Madrid, 1780) fou un militar d'origen francès al servei del rei d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Philippe de Cabanes · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Sant Felip Neri

La plaça de Sant Felip Neri del barri Gòtic de Barcelona rep el nom de l'església del mateix nom d'estil barroc que la presideix, i que té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Plaça de Sant Felip Neri · Veure més »

Plaça del Duc de Medinaceli

La Plaça del Duc de Medinaceli, o simplement de Medinaceli, està situada al Barri Gòtic de Barcelona, ocupant part dels terrenys de l'antic Convent de Sant Francesc del, enderrocat el 1837.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Plaça del Duc de Medinaceli · Veure més »

Policia autonòmica

220x220px La policia autonòmica és, a l'estat espanyol, la policia de les comunitats autònomes (CCAA) que tenen una policia independent, i no depenen de forma directa del Cos Nacional de Policia.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Policia autonòmica · Veure més »

Portada/efemèride setembre 13

13.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Portada/efemèride setembre 13 · Veure més »

Portada/efemèride setembre 24

24.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Portada/efemèride setembre 24 · Veure més »

Portantveus de general governador

XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Portantveus de general governador · Veure més »

Porxos d'en Xifré

Els Porxos d'en Xifré són un edifici que ocupa tota l'illa delimitada pel Passeig d'Isabel II, el Pla de Palau i els carrers de la Reina Maria Cristina i de Llauder de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Porxos d'en Xifré · Veure més »

Quarter de cavalleria (Reus)

El Quarter de cavalleria va ser la construcció institucional més important edificada a Reus durant el.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Quarter de cavalleria (Reus) · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael de Llança i de Valls

Rafael de Llança i de Valls (Can Maians, Vilassar de Dalt, 1772 – 1833) va ser un militar de l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rafael de Llança i de Valls · Veure més »

Rafael de Valenzuela Teresa

Rafael de Valenzuela Teresa (Saragossa, 16 de març de 1940) és un militar espanyol, II marquès de Valenzuela de Tahuarda, Capità general de la Regió Militar Pirinenca.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rafael de Valenzuela Teresa · Veure més »

Rafael Izquierdo y Gutiérrez

Rafael Izquierdo Gutiérrez (Santander, 24 de setembre de 1820 - Madrid, 1882) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts espanyoles durant el Sexenni Democràtic.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rafael Izquierdo y Gutiérrez · Veure més »

Rafael Mayalde y Villaroya

va ser un militar i polític espanyol, ministre de guerra durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rafael Mayalde y Villaroya · Veure més »

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »

Ramón Blanco y Erenas

Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (Sant Sebastià, 1833 – Madrid, 4 d'abril de 1906) va ser un militar espanyol, capità general de Navarra, Cuba, Filipines i Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ramón Blanco y Erenas · Veure més »

Ramón de la Rocha y Duji

fou un militar canari, capità general de Catalunya i de les Illes Balears durant la segona meitat del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ramón de la Rocha y Duji · Veure més »

Ramón García y Menacho

fou un militar valencià, Capità general de Catalunya en 1918.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ramón García y Menacho · Veure més »

Ramon de Meer i Kindelán

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ramon de Meer i Kindelán · Veure més »

Ramon Nouvillas i Ràfols

va ser un militar i polític català.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ramon Nouvillas i Ràfols · Veure més »

Rebomboris del pa

Els rebomboris del pa van ser una revolta popular espontània contra la puja del preu del pa que es produí a Barcelona el 28 de febrer de 1789.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rebomboris del pa · Veure més »

Regència d'Espartero

General Baldomero Espartero. La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Regència d'Espartero · Veure més »

Regions Militars d'Espanya

Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del fins a finals del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Regions Militars d'Espanya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Ricardo Arozarena Girón

Ricardo Arozarena Girón (Càceres 27 de juliol de 1917- Madrid, 4 d'abril de 2007) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ricardo Arozarena Girón · Veure més »

Ricardo Marzo Mediano

Ricardo Marzo Mediano (mort a Madrid el 31 de gener de 2002) fou un militar espanyol, Capità general de la Regió Pirinenca Oriental (que agrupava les antigues capitanies generals de Catalunya i d'Aragó).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Ricardo Marzo Mediano · Veure més »

Rosendo Moiño Mendoza

fou un militar espanyol, Capità general de les Illes Balears a finals del.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Rosendo Moiño Mendoza · Veure més »

Salvador Bañuls y Navarro

Salvador Bañuls y Navarro (Bigastre, Baix Segura, 28 de juliol de 1910 - Barcelona, 5 de març de 1976) fou un militar valencià, veterà de la Guerra Civil Espanyola i de la Divisió Blava i capità general de Catalunya en els darrers anys del franquisme.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Salvador Bañuls y Navarro · Veure més »

Salvador de Brocà i de Bofarull

Salvador de Brocà i de Bofarull (Reus, 6 de febrer de 1807 - Barcelona, 27 de febrer de 1879) fou un advocat i polític català, fill de Josep Brocà i Jover i de Maria Mateua de Bofarull i Mascaró, nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró, amb qui mantingué una interessant correspondència recollida per l'erudit reusenc Josep Iglésies i Fort.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Salvador de Brocà i de Bofarull · Veure més »

Segona batalla del Bruc

La Batalla del Bruc és el nom amb què es coneixen els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc, a l'Anoia, entre el 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Segona batalla del Bruc · Veure més »

Serra de Busa

La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Serra de Busa · Veure més »

Setge de Ripoll (1839)

El setge de Ripoll fou la batalla esdevinguda entre el 22 i el 27 de maig de 1839 en aquesta vila, durant la Primera guerra carlina.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Setge de Ripoll (1839) · Veure més »

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Nou!!: Capità general de Catalunya і Sindicats Lliures · Veure més »

Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona

La Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona o Asociación de Tejedores de Algodón va ser el primer sindicat obrer de Catalunya i d'Espanya, Va ser fundada el 10 de maig de 1840.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona · Veure més »

Spanish Girl's Club

LSpanish Girl's Club fou un club de futbol femení català fundat l'any 1914, considerat com un dels equips pioners del futbol femení a Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Spanish Girl's Club · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Torre de telegrafia de Montagut

La Torre de telegrafia de Montagut és una obra de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Torre de telegrafia de Montagut · Veure més »

Torre de telegrafia del Coll

La Torre de telegrafia del Coll és una obra de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Torre de telegrafia del Coll · Veure més »

Torre dels Escipions

La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Torre dels Escipions · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

V Regió Militar

La V Regió Militar també coneguda com a Capitania General d'Aragó, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і V Regió Militar · Veure més »

Vaga general de 1855

La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Vaga general de 1855 · Veure més »

Valerià Weyler i Nicolau

va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Valerià Weyler i Nicolau · Veure més »

Víctor Suanzes Pardo

Víctor Suanzes Pardo (1936) és un militar espanyol, Capità general de la Regió Militar Pirinenca (que aplegava la Capitania general de Catalunya) de 1997 a 1999.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Víctor Suanzes Pardo · Veure més »

VI Regió Militar

La VI Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Burgos, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і VI Regió Militar · Veure més »

Vicente Martítegui Pérez de Santamaría

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Vicente Martítegui Pérez de Santamaría · Veure més »

VII Regió Militar

La VII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Valladolid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і VII Regió Militar · Veure més »

VIII Regió Militar

La VIII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Galícia, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general de Catalunya і VIII Regió Militar · Veure més »

Xiulada a l'himne d'Espanya

La xiulada a l'himne d'Espanya és un acte de protesta sonor i col·lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya.

Nou!!: Capità general de Catalunya і Xiulada a l'himne d'Espanya · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Capità general de Catalunya і 13 de setembre · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Capità general de Catalunya і 1925 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Capitania General de Catalunya, Capità General de Catalunya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant