Taula de continguts
266 les relacions: Agustín de Lancaster y Araciel, Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio, Alfredo Kindelán y Duany, Ambrosio de Eguia, Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, Andrés Pérez de Herrasti, Anticlericalisme a Espanya, Antoine Malet, Antoine Rotten, Antoni Añón i Cortiella, Antoni Auger, Antoni Millet i Santasusanna, Antoni Soriguera Crehuet, Antonio del Valle, Antonio Ibáñez Freire, Antonio Martínez Teixidó, Antonio Ricardos, Antonio Seoane Hoyos, Antonio van Halen y Sarti, Arsenio Linares y Pombo, Arsenio Martínez-Campos Antón, Atemptat contra el general Martínez Campos, Avalot de les quintes, Baldomero Hernández Carreras, Baltasar Gil, Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros, Baronia de Solivella, Batalla de Cervera, Batalla de Vic, Batalla del Bruc, Bernardo O'Connor y O'Phaly, Biblioteca Pública de Tarragona, Bombardeig de Barcelona (1842), Bonaventura Sabater March, Can Gomis (Vallcarca i els Penitents), Carles Maria de Nicolau i Iglésies, Carlos O'Donnell y Anethan, Carlos Palanca y Cañas, Carrer de la Unió, Carrer de Lancaster, Carrer Nou de la Rambla, Carretera Amàlia, Casa Sagrera (Caldes de Montbui), Casa-fàbrica Saguí, Cayetano Cardero de la Vega, César del Villar y Villate, Charles d'Espagnac, Charles Mathieu Isidore Decaen, Comandament de Canàries, ... Ampliar l'índex (216 més) »
Agustín de Lancaster y Araciel
fou un noble i militar castellà, capità general de Catalunya i capità general de Mallorca a finals del.
Veure Capità general de Catalunya і Agustín de Lancaster y Araciel
Albert Octavius t'Serclaes de Tilly
Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715) va ser un militar «flamenc» al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Capità general de Catalunya і Albert Octavius t'Serclaes de Tilly
Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio
Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio (1905-1978) va ser un militar i polític espanyol d'extrema dreta, tinent general de l'Exèrcit de Terra, capità general de la IV Regió Militar durant la dictadura franquista, adscrit al sector militar de l'anomenat búnker durant les últimes raneres del règim.
Veure Capità general de Catalunya і Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio
Alfredo Kindelán y Duany
Alfredo Kindelán y Duany (Santiago de Cuba, 1879 - Madrid, 1962) fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Alfredo Kindelán y Duany
Ambrosio de Eguia
Ambrosio de Eguia (Madrid, - segle XIX) va ser un funcionari, jurista, policia i polític castellà.
Veure Capità general de Catalunya і Ambrosio de Eguia
Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea
Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea (Saragossa, 1720 – Madrid, 15 de juliol de 1780), conegut com el Comte de Ricla, va ser un general aragonès, virrei de Navarra i capità general de Cuba i de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea
Andrés Pérez de Herrasti
Andrés Perez de Herrasti y Pulgar Viedma (Granada, 6 de març de 1750 - Barcelona, 24 de gener de 1818), va ser un general espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Andrés Pérez de Herrasti
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Capità general de Catalunya і Anticlericalisme a Espanya
Antoine Malet
Antoine Malet, marquès de Coupigny (Arras, Artois ? - Madrid, 12 de juny de 1825) fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen francès.
Veure Capità general de Catalunya і Antoine Malet
Antoine Rotten
Antoine Rotten va ser un militar suís de finals del i començaments del, al servei d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Antoine Rotten
Antoni Añón i Cortiella
Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13 de juny del 1825 - 9 de juliol del 1919), de professió farmacèutic, va esdevenir l'iniciador ebrenc més important de la Renaixença.
Veure Capità general de Catalunya і Antoni Añón i Cortiella
Antoni Auger
Antoni Auger (Reus, 1684 - (?), segle XVIII) va ser un adroguer, confiter i polític que arribà a alcalde de la seva ciutat.
Veure Capità general de Catalunya і Antoni Auger
Antoni Millet i Santasusanna
Antoni Millet i Santasusanna (Arboç del Penedès, 1800 - cap a mitjans del) fou un metge.
Veure Capità general de Catalunya і Antoni Millet i Santasusanna
Antoni Soriguera Crehuet
Antoni Soriguera Crehuet (de vegades Antoni Gil o simplement Gil) va néixer a Torà a mitjans del i va morir a Reus el 1843.
Veure Capità general de Catalunya і Antoni Soriguera Crehuet
Antonio del Valle
Antonio del Valle (Flandes, —) fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Antonio del Valle
Antonio Ibáñez Freire
Antonio Ibáñez Freire (Vitòria, País Basc 1913 - Madrid 2003) fou un militar espanyol que fou Ministre de l'Interior entre els anys 1979 i 1980.
Veure Capità general de Catalunya і Antonio Ibáñez Freire
Antonio Martínez Teixidó
Antonio Martínez Teixidó (Saragossa, 1933) és un militar aragonès, actualment en la reserva, que ha estat Capità general de la Regió Pirinenca Oriental (que engloba els càrrecs de capità general de Catalunya i d'Aragó) de 1993 a 1997.
Veure Capità general de Catalunya і Antonio Martínez Teixidó
Antonio Ricardos
Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz (Barbastre, 1727 - Madrid 1794) va ser un militar espanyol, pertanyent al grup d'Aranda (partit aragonès), capità general de Catalunya i admirador dels enciclopedistes.
Veure Capità general de Catalunya і Antonio Ricardos
Antonio Seoane Hoyos
va ser un militar i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.
Veure Capità general de Catalunya і Antonio Seoane Hoyos
Antonio van Halen y Sarti
Antonio Van Halen y Sarti (Illa de León, actual San Fernando, Cadis, 1792-Madrid, 1858), comte de Peracamps, va ser un marí i militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Antonio van Halen y Sarti
Arsenio Linares y Pombo
va ser un militar i funcionari del govern espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Arsenio Linares y Pombo
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Veure Capità general de Catalunya і Arsenio Martínez-Campos Antón
Atemptat contra el general Martínez Campos
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Atemptat contra el general Martínez Campos
Avalot de les quintes
L'avalot de les quintes que va tenir lloc a Barcelona en 1773 es va iniciar en publicar-se una nova Reial Ordenança de Quintes aprovada en 1770 pel secretari de guerra de Carles III, el comte de Ricla, que obligava a reclutar obligatòriament, per sorteig, a un nombre determinat d'homes durant el.
Veure Capità general de Catalunya і Avalot de les quintes
Baldomero Hernández Carreras
Baldomero Hernández Carreras (Maó, 1923 - 21 de maig de 2009) fou un militar menorquí, capità general de Catalunya en la dècada del 1980.
Veure Capità general de Catalunya і Baldomero Hernández Carreras
Baltasar Gil
Baltasar Gil (Reus, segles XVIII - XIX) va ser un comerciant i polític català i alcalde de Reus.
Veure Capità general de Catalunya і Baltasar Gil
Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros
Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros (Marchena, 21 de setembre de 1833-Madrid, 4 de febrer de 1903) va ser un militar espanyol que va aconseguir celebritat per la qüestió famosa dels artillers, que va ocasionar o va ser causa determinant de la caiguda del rei Amadeu I de Savoia.
Veure Capità general de Catalunya і Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros
Baronia de Solivella
La baronia de Solivella fou una jurisdicció senyorial centrada al castell dels Llorac, al terme de Solivella (Conca de Barberà).
Veure Capità general de Catalunya і Baronia de Solivella
Batalla de Cervera
La batalla de Cervera va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Veure Capità general de Catalunya і Batalla de Cervera
Batalla de Vic
La batalla de Vic tingué lloc als afores de la capital d'Osona el 20 de febrer de 1810, entre les tropes franceses i italianes del general Souham i les tropes del bàndol patriota, espanyoles i suïsses, comandades pel general O'Donnell.
Veure Capità general de Catalunya і Batalla de Vic
Batalla del Bruc
La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.
Veure Capità general de Catalunya і Batalla del Bruc
Bernardo O'Connor y O'Phaly
Bernardo O'Connor y O'Phaly (Estrasburg, 1696 - Madrid, 29 de març de 1780) va ser un militar espanyol d'origen irlandès.
Veure Capità general de Catalunya і Bernardo O'Connor y O'Phaly
Biblioteca Pública de Tarragona
La Biblioteca Pública de Tarragona (BPT) és una biblioteca de titularitat estatal i gestionada per la Generalitat de Catalunya que es troba al número 30 del Carrer Fortuny de Tarragona.
Veure Capità general de Catalunya і Biblioteca Pública de Tarragona
Bombardeig de Barcelona (1842)
El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.
Veure Capità general de Catalunya і Bombardeig de Barcelona (1842)
Bonaventura Sabater March
Bonaventura Sabater March (Reus, - segle XIX) va ser un comerciant i ciutadà honrat de Catalunya que arribà a alcalde de Reus.
Veure Capità general de Catalunya і Bonaventura Sabater March
Can Gomis (Vallcarca i els Penitents)
Can Gomis era una residència palau construïda a finals del, situada a l'actual plaça d'Alfonso Comín, al barri de Vallcarca i els Penitents, Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Can Gomis (Vallcarca i els Penitents)
Carles Maria de Nicolau i Iglésies
Carles Maria de Nicolau i Iglésies (Salamanca, 1819 - Vinyols i els Arcs, 23 de març de 1903) va ser un militar català de la família ennoblida dels Nicolau.
Veure Capità general de Catalunya і Carles Maria de Nicolau i Iglésies
Carlos O'Donnell y Anethan
fou un aristòcrata i militar espanyol, capità general de Catalunya durant la guerra del francès.
Veure Capità general de Catalunya і Carlos O'Donnell y Anethan
Carlos Palanca y Cañas
fou un militar espanyol, combatent a Cuba i capità general de Catalunya i València.
Veure Capità general de Catalunya і Carlos Palanca y Cañas
Carrer de la Unió
El Carrer de la Unió és un carrer de la ciutat de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Carrer de la Unió
Carrer de Lancaster
El carrer de Lancaster és una via urbana del Raval de Barcelona que va des del carrer Nou de la Rambla fins el de l'Arc del Teatre.
Veure Capità general de Catalunya і Carrer de Lancaster
Carrer Nou de la Rambla
El carrer Nou de la Rambla és una via de Barcelona que va des de la Rambla fins a la muntanya de Montjuïc, travessant els barris del Raval i el Poble Sec.
Veure Capità general de Catalunya і Carrer Nou de la Rambla
Carretera Amàlia
La carretera Amàlia. Un dels trams que en queden, a la vora del Pi de Bofarull La Carretera Amàlia és el nom que va rebre inicialment i que va persistir durant molts anys, la carretera que uneix la ciutat de Reus amb la de Tarragona.
Veure Capità general de Catalunya і Carretera Amàlia
Casa Sagrera (Caldes de Montbui)
La Casa Sagrera era un balneari que es trobava al carrer de Barcelona, cantonada amb el carrer d'Hostalrich i la placeta de Sant Martí de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Veure Capità general de Catalunya і Casa Sagrera (Caldes de Montbui)
Casa-fàbrica Saguí
La casa-fàbrica Saguí és un conjunt arquitectònic situat a la Rambla, 12-16 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Capità general de Catalunya і Casa-fàbrica Saguí
Cayetano Cardero de la Vega
Cayetano Cardero de la Vega (Isla de León, 29 de gener de 1799 - Madrid, 30 de juliol de 1862) fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Cayetano Cardero de la Vega
César del Villar y Villate
va ser un militar i polític espanyol, que va arribar a ser Ministre de la Guerra.
Veure Capità general de Catalunya і César del Villar y Villate
Charles d'Espagnac
Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Charles d'Espagnac
Charles Mathieu Isidore Decaen
Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen, (Caen, Normandia, 13 d'abril de 1769 – Montmorency (Val-d'Oise), 9 de setembre de 1832) fou un militar francès que combaté a les Guerres de la Revolució Francesa, governador general de l'Índia Francesa i capità general de Catalunya entre el 1811 i el 1813.
Veure Capità general de Catalunya і Charles Mathieu Isidore Decaen
Comandament de Canàries
El Comandament de Canàries (MACAN) és un dels òrgans que integren la Força de l'Exèrcit de Terra d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Comandament de Canàries
Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials
La Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials va ser una companyia militar catalana, de caràcter fix.
Veure Capità general de Catalunya і Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials
Comtat d'El Asalto
El Comtat d'El Asalto és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya, concedit per Carles III el 25 de setembre de 1763 com a Comte de l'Assalt al Castell del Morro de l'Havana, amb el vescomtat previ de Casa Olaz, a Francisco González de Bassecourt, marquès de Grigny a Flandes, marquès de González i del Borghetto a Parma, cavaller de l'Orde de Sant Jaume, gran creu de l'Orde de Carles III, tinent general dels Reials Exèrcits, conseller d'estat, capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Comtat d'El Asalto
Convent de Sant Agustí Nou
Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860) El convent de Sant Agustí Nou era un conjunt d'edificis pertanyents a l'orde dels agustins, del que encara en queden algunes restes, com ara l'antiga biblioteca, actualment un hotel (vegeu Fonda de Sant Agustí), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Veure Capità general de Catalunya і Convent de Sant Agustí Nou
Cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.
Veure Capità general de Catalunya і Cop d'estat de Primo de Rivera
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Veure Capità general de Catalunya і Corregiment
Cuadrilátero
General Primo de Rivera, el rei Alfons XIII, i el general '''José Cavalcanti''', en primera fila; el general Antonio Mayandia Gómez, el general '''Federico Berenguer y Fusté''' i general '''Leopoldo Saro Marín''', en segona fila; el general '''Antonio Dabán Vallejo''', el general Francisco Ruiz del Portal i el general Luis Navarro y Alonso de Celada, en tercera fila; el general Luis Hermosa y Kith, el general Dalmiro Rodríguez Pedré, el general Adolfo Vallespinosa Vioz, el general Francisco Gómez-Jordana Sousa, i el general Mario Muslera y Planes (8a), en última fila.
Veure Capità general de Catalunya і Cuadrilátero
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Capità general de Catalunya і Decrets de Nova Planta
Deganat de la Seu d'Urgell
El Deganat de la Seu d'Urgell és un monument del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Deganat de la Seu d'Urgell
Domènec Batet i Mestres
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.
Veure Capità general de Catalunya і Domènec Batet i Mestres
Domingo Izquierdo y García Escudero
fou un militar castellà de finals del i començaments del.
Veure Capità general de Catalunya і Domingo Izquierdo y García Escudero
Domingo Traggia Uribarri
Domingo Mariano Traggia Uribarri Roncal e Idiáquez, marquès de Palacio, (Saragossa, 20 de novembre de 1744 - Badajoz, 14 de gener de 1816), va ser un militar, acadèmic i historiador espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Domingo Traggia Uribarri
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Veure Capità general de Catalunya і Edat moderna de Catalunya
Eladia Montesino-Espartero Averly
Eladia Montesino-Espartero Averly (Madrid, Espanya, 13 d'octubre de 1897 - Madrid, 19 de maig de 1999) va ser la primera dona que va volar a Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Eladia Montesino-Espartero Averly
Emilio Barrera Luyando
va ser un militar espanyol, que va aconseguir l'ocupació de Tinent General.
Veure Capità general de Catalunya і Emilio Barrera Luyando
Enric Bargés i Pombo
Enric Bargés i Pombo (Barcelona, 11 de juliol de 1842 — Madrid, 1906) fou un militar català, senador del regne i Capità general de Catalunya durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Capità general de Catalunya і Enric Bargés i Pombo
Enrique José O'Donnell
Enrique José O'Donnell y Anethan, comte de La Bisbal, (Sant Sebastià, 1769 – Montpeller, 17 de maig de 1834).
Veure Capità general de Catalunya і Enrique José O'Donnell
Esquadres de Catalunya
Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.
Veure Capità general de Catalunya і Esquadres de Catalunya
Eugenio de Gaminde y Lafont
va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.
Veure Capità general de Catalunya і Eugenio de Gaminde y Lafont
Eulogi Despujol i Dusay
, I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial català.
Veure Capità general de Catalunya і Eulogi Despujol i Dusay
Felipe Alfau Mendoza
Felipe Alfau Mendoza (Santo Domingo, 1845 o 1848-Casablanca, 1937) va ser un militar de l'exèrcit espanyol, alt comissari al Marroc i capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Felipe Alfau Mendoza
Felix O'Neille
Felix O'Neille (Irlanda, 1720 - Saragossa, 12 de juliol de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès.
Veure Capità general de Catalunya і Felix O'Neille
Fernando Aznar Ladrón de Guevara
Fernando Aznar Ladrón de Guevara (Saragossa, 1958) és un tinent general, actual inspector general de l'exèrcit de terra espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Fernando Aznar Ladrón de Guevara
Fernando Álvarez de la Campa
Fernando Álvarez de la Campa Arumí (Avilés, 14 de juny de 1869 - Barcelona, 17 d'abril de 1939) fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Fernando Álvarez de la Campa
Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig
, home il·lustre de la Casa de Cotoner.
Veure Capità general de Catalunya і Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig
Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
, II marquès de Mendigorría, fou un militar espanyol, fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Córdova y Rojas i de María de la Paz Rodríguez de Valcárcel y O'Conrry, I marquesa de Mendigorría.
Veure Capità general de Catalunya і Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
Fernando Gómez de Butrón
Fernando Gómez de Butrón (San Cebrián de Castro, província de Zamora, 1770 - Burgos, 15 de juliol de 1852) fou un militar espanyol, Capità general de Catalunya durant el trienni liberal.
Veure Capità general de Catalunya і Fernando Gómez de Butrón
Fernando Rodríguez Ventosa
Fernando Rodríguez Ventosa (Vilanova i la Geltrú, 1923 - Madrid, 29 d'octubre de 2006) fou un militar espanyol, capità general de Catalunya en la dècada del 1980.
Veure Capità general de Catalunya і Fernando Rodríguez Ventosa
Festival de la Cançó Mediterrània 1961
El IIIr Festival de la Cançó Mediterrània va celebrar-se els dies 23, 24 i 25 de setembre de 1961, dins del programa de les festes de la Mercè, al Palau Municipal d'Esports de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Festival de la Cançó Mediterrània 1961
Foc a l'Arboç
Foc a l'Arboç foren les flames que arrasaren la localitat els dies 8 i 9 de juny de 1808 durant la Guerra del Francès.
Veure Capità general de Catalunya і Foc a l'Arboç
Foment de la Producció Espanyola
Foment de la Producció Espanyola fou una entitat catalana fundada l'11 de juny de 1876 per Pere Bosch i Labrús com a escissió del Foment de la Producció Nacional a causa de les discrepàncies sorgides en la tramitació parlamentària d'una proposta de llei de Víctor Balaguer demanant l'establiment d'una línia regular de vapors entre Manila i Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Foment de la Producció Espanyola
Font del Geni Català
La Font del Geni Català és una font monumental situada al Pla de Palau, de Barcelona, dedicada al marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya entre 1824-1827.
Veure Capità general de Catalunya і Font del Geni Català
Forces Armades d'Espanya
Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.
Veure Capità general de Catalunya і Forces Armades d'Espanya
Fort Pienc
El Fort Pienc és un barri de la ciutat de Barcelona inclòs al districte de l'Eixample.
Veure Capità general de Catalunya і Fort Pienc
Fort Pius
El Fort Pius o Fort Pienc fou un fort militar, actualment desaparegut.
Veure Capità general de Catalunya і Fort Pius
Francesc de Miró i Roig
Francesc de Miró i Roig (Reus, 27 de març de 1703 - Reus, 29 de maig de 1782) va ser un comerciant i cavaller català, fill primogènit de Pau de Miró i Simó, el qual va havia obtingut el 1706 el privilegi de ciutadà honrat concedit per l'Arxiduc Carles, i germà de Pau de Miró i Roig.
Veure Capità general de Catalunya і Francesc de Miró i Roig
Francesc de Paula de Dusai i de Marí
Francesc de Paula de Dusai i de Marí (Barcelona, 1758 - Ídem, 5 d'octubre de 1825) fou un químic català.
Veure Capità general de Catalunya і Francesc de Paula de Dusai i de Marí
Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller
Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (Barcelona, 1730 - Tarragona, 12 de febrer de 1793) fou un erudit català i un dels fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller
Francesc Mercader
Francesc Mercader (Reus, segles -) va ser un comerciant català i membre de la Milícia Nacional, alcalde de Reus el 1836.
Veure Capità general de Catalunya і Francesc Mercader
Francisco Antonio de Lacy y White
Francisco Antonio de Lacy y White (Barcelona, 1731 - Barcelona, 31 de desembre de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès, comte de Lacy, capità general de Catalunya a finals del.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Antonio de Lacy y White
Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera
, VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera
Francisco Boyero Delgado
Francisco Boyero Delgado (Cañete de las Torres, província de Còrdova, 10 d'abril de 1943) és un militar espanyol, primer Inspector General de l'Exèrcit de Terra amb seu a Barcelona, càrrec que substitueix l'antic Capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Boyero Delgado
Francisco Caetano de Aragón
Francisco Caetano de Aragón (Francesco Caetano de Aragona) fou un militar napolità del al servei del Regne d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Caetano de Aragón
Francisco Coloma Gallegos
Francisco de Paula Coloma Gallegos y Pérez (San Esteban de Pravia, Astúries, 26 d'abril de 1912 - Sevilla, 28 de setembre de 1993) va ser un militar espanyol que va ocupar càrrecs importants durant la Dictadura franquista.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Coloma Gallegos
Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal
Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal (Blancafort, Conca del Barberà, 9 d'abril de 1743 -Madrid, 18 de gener de 1821) fou un aristòcrata i militar espanyol, Capità general de Catalunya a començaments del.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal
Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia
Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia (Màlaga, 21 d'agost de 1764 - Madrid, 18 de desembre de 1842) va ser un militar espanyol, comte de Tarifa des de 1836, que va combatre a la guerra del francès i fou capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia
Francisco Gómez de Terán y Negrete
Francisco de Paula Gómez de Terán y Negrete, IV marquès de Portago (Madrid, 3 d'abril de 1760 - 9 de maig de 1816) fou un aristòcrata i militar espanyol, fill de Francisco de Paula Gómez de Terán y García de La Madrid.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Gómez de Terán y Negrete
Francisco González de Bassecourt
Francisco González de Bassecourt (Iruña, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793), primer comte de l'Asalto, fou un militar espanyol d'origen flamenc i capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco González de Bassecourt
Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Ferraz y Cornel
Francisco Javier Ferraz y Cornel (Benasc, Ribagorça), 2 de desembre de 1776 – Mutxamel, Alacantí, 12 d'octubre de 1850) va ser un militar i polític aragonès, senador i capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Javier Ferraz y Cornel
Francisco Pío de Saboya y Moura
Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Pío de Saboya y Moura
Francisco Serrano Bedoya
Francisco Serrano Bedoya (Quesada, 26 d'octubre de 1812 o 1813- Madrid, 23 de setembre de 1882) va ser un general i polític progressista espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Serrano Bedoya
Francisco Serrano y Cuenca
Francisco Serrano y Cuenca (Lopera, província de Jaén, 5 de gener del 1776 - Madrid, 27 de setembre de 1840) fou un militar liberal espanyol, pare de Francisco Serrano y Domínguez.
Veure Capità general de Catalunya і Francisco Serrano y Cuenca
Gabriel Baldrich i Palau
Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtici senador.
Veure Capità general de Catalunya і Gabriel Baldrich i Palau
Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac
fou un aristòcrata i militar català, sisè baró de Solivella i cavaller de l'Orde de Sant Joan.
Veure Capità general de Catalunya і Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac
Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba
El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes.
Veure Capità general de Catalunya і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Veure Capità general de Catalunya і Generalitat republicana
Governador Civil de Barcelona
El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Governador Civil de Barcelona
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Guerra dels catalans
Guillaume de Melun
Guillaume de Melun (Brussel·les, 1660 - Barcelona, 1735) marquès de Richebourg, comte de Beaussart, va ser un militar flamenc, al servei del Regne d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Guillaume de Melun
Història de Badalona
central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.
Veure Capità general de Catalunya і Història de Badalona
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Capità general de Catalunya і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Capità general de Catalunya і Història de Catalunya
Història dels Mossos d'Esquadra
La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.
Veure Capità general de Catalunya і Història dels Mossos d'Esquadra
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Hodonímia de Barcelona
I Regió Militar
La I Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Madrid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і I Regió Militar
Ignace-François de Glimes de Brabant
Ignace-François de Glimes de Brabant (Namur, 29 de maig de 1677 — Madrid, 5 de desembre de 1754) fou un militar való, III comte de Glimes de Brabant, senyor de La Neffe i baró de Samar.
Veure Capità general de Catalunya і Ignace-François de Glimes de Brabant
Ignasi Maria Despujol i de Sabater
Ignasi Maria Despujol i de Sabater (Manresa, 1867 - Barcelona, 1959), fou un militar que va ocupar els càrrecs de governador civil i capità general de Catalunya (1930).
Veure Capità general de Catalunya і Ignasi Maria Despujol i de Sabater
II Regió Militar
La II Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Sevilla, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і II Regió Militar
III Regió Militar
Principals bases militars al País Valencià, inclòs dins de la III Regió Militar. Convent de Sant Domènec (València), l'antiga seu de Capitania situada al costat de l'antiga Ciutadella de València. La III Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de València, va ser una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і III Regió Militar
IV Regió Militar
La IV Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Catalunya, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і IV Regió Militar
Jacint Tudó i Alemany
fou un advocat català, membre del Consell de Castella.
Veure Capità general de Catalunya і Jacint Tudó i Alemany
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Jamància
La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.
Veure Capità general de Catalunya і Jamància
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Capità general de Catalunya і James Fitz-James Stuart
Jardí del General
Jardí del General. El Jardí del General fou un parc públic situat al barri de la Ribera de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Jardí del General
Jaume Prius Montaner
Jaume Prius Montaner (Reus, 1799 - 1870 (?)) va ser un fabricant de teixits i milicià català.
Veure Capità general de Catalunya і Jaume Prius Montaner
Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo
Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, III marquès de las Amarillas (Màlaga, 7 de juny de 1741 - Sevilla, 17 d'octubre de 1819 va ser un general de l'exèrcit espanyol. Va participar en la Guerra Gran de 1793-1794 i va ser Capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo
Jerónimo Valdés de Noriega
fou un militar i polític asturià, Comte de Villarin, capità general de Catalunya, de València i de Cuba i Ministre de Guerra.
Veure Capità general de Catalunya і Jerónimo Valdés de Noriega
Joan Caro Sureda-Valero i Togores
Joan Caro Sureda-Valero i Togores (Palma, Mallorca, 5 d'abril de 1769 - 25 de desembre de 1829) fou un militar i aristòcrata mallorquí.
Veure Capità general de Catalunya і Joan Caro Sureda-Valero i Togores
Joan García i Tristany
Joan García i Tristany (Barcelona, 22 de febrer de 1927 - Barcelona, 12 d'octubre de 2011) fou un militant comunista de les Joventuts Socialistes Unificades (JSUC) i més endavant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i lluitador antifranquista durant la dictadura. Fou perseguit pel règim franquista per la seva militància i dissidència política, torturat i empresonat a la presó Model de Barcelona i al penal de Burgos.
Veure Capità general de Catalunya і Joan García i Tristany
Joan Miquel de Vives i Feliu
era un militar català.
Veure Capità general de Catalunya і Joan Miquel de Vives i Feliu
Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas
Escut d'armes de Joan Procopi de Bassecourt al claustre de la Capitania General de Barcelona. Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas (Barcelona, 1740 — Barcelona, 1820) fou un militar barceloní originari dels Països Baixos austríacs.
Veure Capità general de Catalunya і Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas
Joaquín Blake
fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen irlandès.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquín Blake
Joaquín de Ezpeleta Enrile
va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquín de Ezpeleta Enrile
Joaquín Nogueras y Márquez
Joaquín Nogueras y Márquez (Úbeda, 8 de desembre de 1906 - Madrid, 1 d'abril de 1991) fou un militar andalús, esportista olímpic i Capità General de Catalunya Es va graduar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on fou alumne del pare de Blas Piñar i va lluitar en la guerra civil espanyola en el bàndol nacional.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquín Nogueras y Márquez
Joaquín Ruiz de Porras
Joaquín Ruiz de Porras (Valladolid, 1759 - 1828) fou un militar castellà, que va ocupar càrrecs destacats a Catalunya i a les illes Balears a començaments del.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquín Ruiz de Porras
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
va ser un militar i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Joaquim Milans del Bosch i Carrió
Joaquim Lleó Milans del Bosch i Carrió (Barcelona, 1854 - Madrid, 1936) fou un militar català.
Veure Capità general de Catalunya і Joaquim Milans del Bosch i Carrió
Joris Prosper Van Verboom
Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.
Veure Capità general de Catalunya і Joris Prosper Van Verboom
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Capità general de Catalunya і José Carrillo de Albornoz
José de Ezpeleta y Veira de Galdeano
José Ezpeleta y Galdeano (Pamplona, 1740 - Madrid, 1823), primer comte d'Ezpeleta de Beire, fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і José de Ezpeleta y Veira de Galdeano
José de Urrutia y de las Casas
José Ramón de Urrutia y de las Casas (Zalla, 19 de novembre de 1739 - Madrid, 1 de març de 1803) va ser un militar basc al servei de la corona espanyola.
Veure Capità general de Catalunya і José de Urrutia y de las Casas
José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
va ser un militar i polític gallec, ministre de guerra durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
José López Domínguez
fou un militar i polític espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і José López Domínguez
José Luis Carrasco Lanzós
José Carrasco Lanzós (Vigo, 1926 – Madrid, 31 d'agost de 1994) fou un militar gallec, capità general de Catalunya a finals de la dècada del 1980.
Veure Capità general de Catalunya і José Luis Carrasco Lanzós
José Luis de Montesino-Espartero y Averly
José Luis de Montesino-Espartero y Averly (Madrid, 16 de desembre de 1901 - Barcelona, 19 d'abril 1972) fou un militar i aristòcrata espanyol, IV Duc de la Victòria, II Marquès de Morella i V Comte de Luchana, capità general de Catalunya durant el franquisme.
Veure Capità general de Catalunya і José Luis de Montesino-Espartero y Averly
José Luis Riquelme y Gómez
José Luis Riquelme y Gómez (Granada, 2 de juny de 1813 — Barcelona, 17 d'agost de 1888) fou un militar i polític andalús, diputat a Corts, senador vitalici i Capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і José Luis Riquelme y Gómez
José María de Santocildes y de Llanos
va ser un militar català present en la guerra del francès.
Veure Capità general de Catalunya і José María de Santocildes y de Llanos
José María Marchessi y Oleaga
José María Marchessi y Oleaga (també escrit Marchesi o Marquesi) (Madrid, 27 de novembre de 1801 – 23 de maig de 1882) va ser un militar i polític espanyol que va aconseguir el grau de tinent general.
Veure Capità general de Catalunya і José María Marchessi y Oleaga
José Maria de Aguilar
José María de Aguilar va ser un jutge i polític català nascut a Lleida al.
Veure Capità general de Catalunya і José Maria de Aguilar
José Marina Vega
Segona Campanya de Melilla, 1909. va ser un militar i polític espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і José Marina Vega
José Moscardó e Ituarte
José Moscardó e Ituarte (Madrid, 26 d'octubre de 1878 - ibídem, 12 d'abril de 1956) fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і José Moscardó e Ituarte
José Olaguer-Feliú y Ramírez
va ser tinent General, ministre de Guerra i polític espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і José Olaguer-Feliú y Ramírez
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V.
Veure Capità general de Catalunya і José Patiño Rosales
José Turón y Prats
va ser un militar espanyol, capità general de Catalunya i director general de la Guàrdia Civil.
Veure Capità general de Catalunya і José Turón y Prats
Josep Barceló Cassadó
Josep Barceló i Cassadó (Mataró, 1824 - Barcelona, 6 de juny de 1855) fou un filador i dirigent obrer.
Veure Capità general de Catalunya і Josep Barceló Cassadó
Josep Bertran i Ros
Josep Bertran i Ros (Barcelona, 19 de març de 1795 - Barcelona, 11 de novembre de 1855) fou un jurista i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Josep Bertran i Ros
Josep Brocà Jover
Josep Brocà Jover (Reus, 27 de juny de 1777 - 8 de juny de 1843) va ser un comerciant i polític català, que fou alcalde de Reus.
Veure Capità general de Catalunya і Josep Brocà Jover
Josep de Simó
Josep de Simó i Riera (Reus, 1655 - 1730) va ser un ciutadà honrat, comerciant i hisendat català.
Veure Capità general de Catalunya і Josep de Simó
Josep Domènec Costa i Borràs
fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.
Veure Capità general de Catalunya і Josep Domènec Costa i Borràs
Josep Oriol Barraquer i Roviralta
Josep Oriol Barraquer i Roviralta (Barcelona, 11 de novembre de 1848 - 1924) fou un militar català, Capità general de Catalunya en el període 1917-1918.
Veure Capità general de Catalunya і Josep Oriol Barraquer i Roviralta
Juan Bautista Sánchez González
Juan Bautista Sánchez González fou un militar espanyol nat a Íllora (Granada) el 12 de novembre de 1893 i mort a Puigcerdà (La Cerdanya) el 30 de gener de 1957.
Veure Capità general de Catalunya і Juan Bautista Sánchez González
Juan Contreras y San Román
Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Juan Contreras y San Román
Juan de Garay Otañez
Juan de Garay Otañez y Rada, o Otañes, (Madrid 1586 -1650) va ser el Virrei de Catalunya (1648-1650) i Capità General de Catalunya de 1649 a 1650.
Veure Capità general de Catalunya і Juan de Garay Otañez
Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos
Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos
Juan Vicente de Güemes y Pacheco
Juan Vicente de Güemes Pacheco de Padilla y Horcasitas (l'Havana, 5 d'abril de 1738 - Madrid, 2 de maig de 1799), II comte de Revilla Gigedo, va ser virrei i president de la Junta Superior de la Reial Hisenda de Nova Espanya del 16 d'octubre de 1789 a l'11 de juliol de 1794.
Veure Capità general de Catalunya і Juan Vicente de Güemes y Pacheco
Julio Muñoz Ramonet
Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 18 de febrer de 1916 - 9 de maig de 1991, Coira, Suïssa) fou un empresari barceloní.
Veure Capità general de Catalunya і Julio Muñoz Ramonet
La Traza
La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і La Traza
Llista de l'art públic de Ciutat Vella (est)
Llista de l'art públic de Ciutat Vella de Barcelona en el sector est corresponent als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta.
Veure Capità general de Catalunya і Llista de l'art públic de Ciutat Vella (est)
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Capità general de Catalunya і Lloctinent de Catalunya
Lluís de Castellví i de Vilallonga
fou un militar català, capità general de València en 1910.
Veure Capità general de Catalunya і Lluís de Castellví i de Vilallonga
Luis de Lacy y Gautier
Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Luis de Lacy y Gautier
Luis de Lamo y Peris
Luis de Lamo y Peris (València, 1899 - Madrid, 22 d'abril de 1989) fou un militar valencià, capità general de Catalunya durant la dècada de 1960.
Veure Capità general de Catalunya і Luis de Lamo y Peris
Luis de Prendergast y Gordon
Làpida de la tomba de Luis Prendergast Gordon Sweetman i família Luis de Prendergast y Gordon (Cadis, 2 de desembre de 1824 - Madrid, 21 de desembre de 1892) fou un militar i aristòcrata espanyol, marquès de Victoria de las Tunas, senador vitalici, governador de Cuba i capità general de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Luis de Prendergast y Gordon
Luis de Santiago y Manescau
Luis de Santiago y Manescau (Màlaga, 1843 - Vitòria, 22 de juny de 1920) fou un militar espanyol, Capità general de Catalunya durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Luis de Santiago y Manescau
Luis González-Torres de Navarra y Castro
Luis González-Torres de Navarra y Castro (mort a Granada, 20 de juliol de 1832) fou un militar i aristòcrata espanyol, VI marquès de Campoverde.
Veure Capità general de Catalunya і Luis González-Torres de Navarra y Castro
Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.
Veure Capità general de Catalunya і Luis Orgaz Yoldi
Luis Otero Saavedra
Luis Otero Saavedra (Ferrol, 11 de juliol de 1915 - Madrid, 15 de juliol de 1980) va ser un militar espanyol, capità general de Catalunya Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo al desembre de 1934, i va lluitar en la guerra civil espanyola en el II Terç de la Legió Espanyola, assolint el grau de capità en 1941.
Veure Capità general de Catalunya і Luis Otero Saavedra
Luis Sáez Larumbe
Luis Sáez Larumbe (Sant Sebastià, 7 de gener de 1920 -) fou un militar basc, que ocupà el càrrec de capità general de diverses regions militars d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Luis Sáez Larumbe
Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera
Manuel Bretón del Río y Fernández de Jubera (Arnedo, 1780 - 1859), Comte de la Riva i Picamoxons, fou un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera
Manuel Buceta del Villar
Manuel Buceta del Villar (Portas, 8 d'abril de 1808 - Màlaga, 3 de febrer de 1882) fou militar liberal espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel Buceta del Villar
Manuel de Llauder i de Camín
, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel de Llauder i de Camín
Manuel Delgado y Zuleta
Manuel Delgado y Zuleta (Utrera, Andalusia, 14 de maig de 1842 — Sevilla, 28 d'agost de 1915) fou un militar i polític andalús, diputat a Corts, senador vitalici i Capità General de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel Delgado y Zuleta
Manuel Gasset y Mercader
Manuel Gasset y Mercader (Neuf Chatelle, Landau. França, 28 de febrer de 1814 — Alzira, Ribera Alta, 13 d'octubre de 1887) fou un militar català, senador i capità general de Catalunya durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel Gasset y Mercader
Manuel Pavía y Lacy
Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel Pavía y Lacy
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Veure Capità general de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
Maria Francisca Eroles i Eroles
Maria Francesca Theodora Eroles i Eroles, Mariquita Tennant (Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 9 de novembre de 1807 - Windsor, Anglaterra, 1860) va protegir dones maltractades a mitjans del s. XIX a Windsor.
Veure Capità general de Catalunya і Maria Francisca Eroles i Eroles
Mariano Álvarez de Castro
Mariano Álvarez de Castro, de nom complet Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio (Granada, 1749 - Figueres, 1810),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Capità general de Catalunya і Mariano Álvarez de Castro
Marià de Grau
Marià de Grau i Rigolf (Reus, 1737 - 1799) va ser un jurista, terratinent i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Marià de Grau
Martí Badia i Caner
Martí Badia i Caner, àlies Martinet (Palamós, 4 de gener de 1754 - ?, s. XIX) va ser un corsari empordanès del darrer quart del.
Veure Capità general de Catalunya і Martí Badia i Caner
Melcior Ferrer i Bruguera
Melcior Ferrer i de Bruguera (Barcelona, 22 de juny de 1822 - 5 de maig de 1890) fou un jurista i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Melcior Ferrer i Bruguera
Miguel Antonio de Iranzo y Peralta
Miguel Antonio de Iranzo y Peralta (Utiel, Plana d'Utiel, 16 de novembre de 1765 - ?) fou un aristòcrata i militar castellá, capità general de Catalunya durant la guerra del francès.
Veure Capità general de Catalunya і Miguel Antonio de Iranzo y Peralta
Miguel Aráoz y Arce
Miguel Aráoz y Arce va ser un militar espanyol nadiu de l'Alt Perú que va lluitar contra els patriotes durant la Guerra de la Independència Argentina.
Veure Capità general de Catalunya і Miguel Aráoz y Arce
Monument als Caiguts (Terrassa)
El Monument als Caiguts és un conjunt escultòric situat originàriament al centre de Terrassa, a la plaça del Doctor Robert, i protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Capità general de Catalunya і Monument als Caiguts (Terrassa)
Monument als Defensors de Girona 1808-1809
El Monument als Defensors de Girona 1808-1809 és una escultura del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Monument als Defensors de Girona 1808-1809
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Veure Capità general de Catalunya і Moviment obrer
Nissaga Batlló
Els Batlló van ser una nissaga d'industrials tèxtils d'origen olotí durant el i la primera meitat del a Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Nissaga Batlló
Pablo Martín Alonso
Pablo Martín Alonso marquès de Villatorcas (Ferrol, 10 de juny de 1896 - Madrid, 11 de febrer de 1964) fou un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs al règim del General Franco.
Veure Capità general de Catalunya і Pablo Martín Alonso
Palau Fivaller
El Palau Fivaller, conegut històricament com a Casa Darnius o Villel, és un gran casal als carrers dels Banys Nous, Ave Maria, Palla i la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Capità general de Catalunya і Palau Fivaller
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Parc de la Ciutadella
Parcs i jardins de Barcelona
Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.
Veure Capità general de Catalunya і Parcs i jardins de Barcelona
Passeig de l'Esplanada (Barcelona)
El Passeig de l'Esplanada, també conegut com Passeig Nou o Passeig de Sant Joan, va ser un bulevard enjardinat de Barcelona, davant de la fortalesa de la Ciutadella.
Veure Capità general de Catalunya і Passeig de l'Esplanada (Barcelona)
Pau Font Rocamora
Pau Font Rocamora (Reus, últim terç del - segle XIX) va ser un comerciant i hisendat català que va ser alcalde de Reus.
Veure Capità general de Catalunya і Pau Font Rocamora
Pau Orri
Pau Orri (Barcelona, - segle XIX) va ser un franciscà del convent de Reus, conegut com "el pare Punyal", veterà de la Guerra del francès, dels alçaments dels reialistes purs i dels malcontents, que liderava una partida reialista a les terres tarragonines.
Veure Capità general de Catalunya і Pau Orri
Pedro Díaz Valdés
Pedro Díaz Valdés, de nom complet Pedro Díaz de Valdés y García-Argüelles (Gijón, 8 de setembre de 1740 - Barcelona, 15 de novembre de 1807) fou un religiós i naturalista espanyol, bisbe de Barcelona entre el 1798 i 1807.
Veure Capità general de Catalunya і Pedro Díaz Valdés
Pedro de Vargas y Maldonado
Pedro de Vargas Maldonado López de Carrizosa y Perea.
Veure Capità general de Catalunya і Pedro de Vargas y Maldonado
Pere Batlle (metge)
Pere Batlle (Reus, segle XVII -) va ser un metge català i alcalde de Reus diverses vegades.
Veure Capità general de Catalunya і Pere Batlle (metge)
Pere Caro Sureda
Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.
Veure Capità general de Catalunya і Pere Caro Sureda
Pere d'Amigant i Ferrer
Pere d'Amigant i de Ferrer (Manresa, 1645 - Pamplona, 1707) fou un jurista català del, professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Pere d'Amigant i Ferrer
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Pere Nolasc de Bassa i Girona (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 11 de febrer de 1783 - Barcelona, 5 d'agost de 1835) va ser un militar català.
Veure Capità general de Catalunya і Pere Nolasc de Bassa i Girona
Pere Puig (negociant)
va ser un comerciant i polític que arribà a alcalde de Reus en diverses ocasions.
Veure Capità general de Catalunya і Pere Puig (negociant)
Pere Soriguera Aulès
Pere Soriguera Aulès (Reus, 29 de juliol de 1810 - Tarragona, 9 de juliol de 1838) va ser un periodista i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Pere Soriguera Aulès
Philippe de Cabanes
Philippe de Cabanes, senyor de Luttange (1699 - Madrid, 1780) fou un militar d'origen francès al servei del rei d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Philippe de Cabanes
Pla de Palau (Barcelona)
El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Capità general de Catalunya і Pla de Palau (Barcelona)
Plaça de Sant Felip Neri
La plaça de Sant Felip Neri del barri Gòtic de Barcelona rep el nom de l'església del mateix nom d'estil barroc que la presideix, i que té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori.
Veure Capità general de Catalunya і Plaça de Sant Felip Neri
Plaça del Duc de Medinaceli
La Plaça del Duc de Medinaceli, o simplement de Medinaceli, està situada al Barri Gòtic de Barcelona, ocupant part dels terrenys de l'antic Convent de Sant Francesc del, enderrocat el 1837.
Veure Capità general de Catalunya і Plaça del Duc de Medinaceli
Policia autonòmica
220x220px La policia autonòmica és, a l'estat espanyol, la policia de les comunitats autònomes (CCAA) que tenen una policia independent, i no depenen de forma directa del Cos Nacional de Policia.
Veure Capità general de Catalunya і Policia autonòmica
Portada/efemèride setembre 13
13.
Veure Capità general de Catalunya і Portada/efemèride setembre 13
Portada/efemèride setembre 24
24.
Veure Capità general de Catalunya і Portada/efemèride setembre 24
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Veure Capità general de Catalunya і Portantveus de general governador
Porxos d'en Xifré
Els Porxos d'en Xifré són un edifici que ocupa tota l'illa delimitada pel Passeig d'Isabel II, el Pla de Palau i els carrers de la Reina Maria Cristina i de Llauder de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.
Veure Capità general de Catalunya і Porxos d'en Xifré
Quarter de cavalleria (Reus)
El Quarter de cavalleria va ser la construcció institucional més important edificada a Reus durant el.
Veure Capità general de Catalunya і Quarter de cavalleria (Reus)
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Capità general de Catalunya і Rafael Casanova i Comes
Rafael de Llança i de Valls
Rafael de Llança i de Valls (Can Maians, Vilassar de Dalt, 1772 – 1833) va ser un militar de l'exèrcit espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Rafael de Llança i de Valls
Rafael de Valenzuela Teresa
Rafael de Valenzuela Teresa (Saragossa, 16 de març de 1940) és un militar espanyol, II marquès de Valenzuela de Tahuarda, Capità general de la Regió Militar Pirinenca.
Veure Capità general de Catalunya і Rafael de Valenzuela Teresa
Rafael Izquierdo y Gutiérrez
Rafael Izquierdo Gutiérrez (Santander, 24 de setembre de 1820 - Madrid, 1882) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts espanyoles durant el Sexenni Democràtic.
Veure Capità general de Catalunya і Rafael Izquierdo y Gutiérrez
Rafael Mayalde y Villaroya
va ser un militar i polític espanyol, ministre de guerra durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Rafael Mayalde y Villaroya
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Veure Capità general de Catalunya і Rafael Tristany i Parera
Ramón Blanco y Erenas
Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (Sant Sebastià, 1833 – Madrid, 4 d'abril de 1906) va ser un militar espanyol, capità general de Navarra, Cuba, Filipines i Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Ramón Blanco y Erenas
Ramón de la Rocha y Duji
fou un militar canari, capità general de Catalunya i de les Illes Balears durant la segona meitat del.
Veure Capità general de Catalunya і Ramón de la Rocha y Duji
Ramón García y Menacho
fou un militar valencià, Capità general de Catalunya en 1918.
Veure Capità general de Catalunya і Ramón García y Menacho
Ramon de Meer i Kindelán
Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.
Veure Capità general de Catalunya і Ramon de Meer i Kindelán
Ramon Nouvillas i Ràfols
va ser un militar i polític català.
Veure Capità general de Catalunya і Ramon Nouvillas i Ràfols
Rebomboris del pa
Els rebomboris del pa van ser una revolta popular espontània contra la puja del preu del pa que es produí a Barcelona el 28 de febrer de 1789.
Veure Capità general de Catalunya і Rebomboris del pa
Regència d'Espartero
General Baldomero Espartero. La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.
Veure Capità general de Catalunya і Regència d'Espartero
Regions Militars d'Espanya
Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del fins a finals del.
Veure Capità general de Catalunya і Regions Militars d'Espanya
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Veure Capità general de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Veure Capità general de Catalunya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Ricardo Arozarena Girón
Ricardo Arozarena Girón (Càceres 27 de juliol de 1917- Madrid, 4 d'abril de 2007) va ser un militar espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Ricardo Arozarena Girón
Ricardo Marzo Mediano
Ricardo Marzo Mediano (mort a Madrid el 31 de gener de 2002) fou un militar espanyol, Capità general de la Regió Pirinenca Oriental (que agrupava les antigues capitanies generals de Catalunya i d'Aragó).
Veure Capità general de Catalunya і Ricardo Marzo Mediano
Rosendo Moiño Mendoza
fou un militar espanyol, Capità general de les Illes Balears a finals del.
Veure Capità general de Catalunya і Rosendo Moiño Mendoza
Salvador Bañuls y Navarro
Salvador Bañuls y Navarro (Bigastre, Baix Segura, 28 de juliol de 1910 - Barcelona, 5 de març de 1976) fou un militar valencià, veterà de la Guerra Civil Espanyola i de la Divisió Blava i capità general de Catalunya en els darrers anys del franquisme.
Veure Capità general de Catalunya і Salvador Bañuls y Navarro
Salvador de Brocà i de Bofarull
Salvador de Brocà i de Bofarull (Reus, 6 de febrer de 1807 - Barcelona, 27 de febrer de 1879) fou un advocat i polític català, fill de Josep Brocà i Jover i de Maria Mateua de Bofarull i Mascaró, nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró, amb qui mantingué una interessant correspondència recollida per l'erudit reusenc Josep Iglésies i Fort.
Veure Capità general de Catalunya і Salvador de Brocà i de Bofarull
Segona batalla del Bruc
La Batalla del Bruc és el nom amb què es coneixen els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc, a l'Anoia, entre el 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.
Veure Capità general de Catalunya і Segona batalla del Bruc
Serra de Busa
La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès.
Veure Capità general de Catalunya і Serra de Busa
Setge de Ripoll (1839)
El setge de Ripoll fou la batalla esdevinguda entre el 22 i el 27 de maig de 1839 en aquesta vila, durant la Primera guerra carlina.
Veure Capità general de Catalunya і Setge de Ripoll (1839)
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).
Veure Capità general de Catalunya і Sindicats Lliures
Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona
La Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona o Asociación de Tejedores de Algodón va ser el primer sindicat obrer de Catalunya i d'Espanya, Va ser fundada el 10 de maig de 1840.
Veure Capità general de Catalunya і Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona
Spanish Girl's Club
LSpanish Girl's Club fou un club de futbol femení català fundat l'any 1914, considerat com un dels equips pioners del futbol femení a Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Spanish Girl's Club
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Capità general de Catalunya і Tercera Guerra Carlina
Torre de telegrafia de Montagut
La Torre de telegrafia de Montagut és una obra de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Torre de telegrafia de Montagut
Torre de telegrafia del Coll
La Torre de telegrafia del Coll és una obra de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Capità general de Catalunya і Torre de telegrafia del Coll
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció.
Veure Capità general de Catalunya і Torre dels Escipions
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Capità general de Catalunya і Urbanisme de Barcelona
V Regió Militar
La V Regió Militar també coneguda com a Capitania General d'Aragó, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і V Regió Militar
Vaga general de 1855
La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Vaga general de 1855
Valerià Weyler i Nicolau
va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.
Veure Capità general de Catalunya і Valerià Weyler i Nicolau
Víctor Suanzes Pardo
Víctor Suanzes Pardo (1936) és un militar espanyol, Capità general de la Regió Militar Pirinenca (que aplegava la Capitania general de Catalunya) de 1997 a 1999.
Veure Capità general de Catalunya і Víctor Suanzes Pardo
VI Regió Militar
La VI Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Burgos, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і VI Regió Militar
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría
va ser un militar i polític espanyol.
Veure Capità general de Catalunya і Vicente Martítegui Pérez de Santamaría
VII Regió Militar
La VII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Valladolid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і VII Regió Militar
VIII Regió Militar
La VIII Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Galícia, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.
Veure Capità general de Catalunya і VIII Regió Militar
Xiulada a l'himne d'Espanya
La xiulada a l'himne d'Espanya és un acte de protesta sonor i col·lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya.
Veure Capità general de Catalunya і Xiulada a l'himne d'Espanya
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Capità general de Catalunya і 13 de setembre
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Capità general de Catalunya і 1925
També conegut com Capitania General de Catalunya.
, Companyia de Fusellers Guardaboscos Reials, Comtat d'El Asalto, Convent de Sant Agustí Nou, Cop d'estat de Primo de Rivera, Corregiment, Cuadrilátero, Decrets de Nova Planta, Deganat de la Seu d'Urgell, Domènec Batet i Mestres, Domingo Izquierdo y García Escudero, Domingo Traggia Uribarri, Edat moderna de Catalunya, Eladia Montesino-Espartero Averly, Emilio Barrera Luyando, Enric Bargés i Pombo, Enrique José O'Donnell, Esquadres de Catalunya, Eugenio de Gaminde y Lafont, Eulogi Despujol i Dusay, Felipe Alfau Mendoza, Felix O'Neille, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, Fernando Álvarez de la Campa, Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig, Fernando Fernández de Córdova Valcárcel, Fernando Gómez de Butrón, Fernando Rodríguez Ventosa, Festival de la Cançó Mediterrània 1961, Foc a l'Arboç, Foment de la Producció Espanyola, Font del Geni Català, Forces Armades d'Espanya, Fort Pienc, Fort Pius, Francesc de Miró i Roig, Francesc de Paula de Dusai i de Marí, Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller, Francesc Mercader, Francisco Antonio de Lacy y White, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, Francisco Boyero Delgado, Francisco Caetano de Aragón, Francisco Coloma Gallegos, Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal, Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia, Francisco Gómez de Terán y Negrete, Francisco González de Bassecourt, Francisco Javier Castaños, Francisco Javier Ferraz y Cornel, Francisco Pío de Saboya y Moura, Francisco Serrano Bedoya, Francisco Serrano y Cuenca, Gabriel Baldrich i Palau, Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Generalitat republicana, Governador Civil de Barcelona, Guerra dels catalans, Guillaume de Melun, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història dels Mossos d'Esquadra, Hodonímia de Barcelona, I Regió Militar, Ignace-François de Glimes de Brabant, Ignasi Maria Despujol i de Sabater, II Regió Militar, III Regió Militar, IV Regió Militar, Jacint Tudó i Alemany, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, Jamància, James Fitz-James Stuart, Jardí del General, Jaume Prius Montaner, Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, Jerónimo Valdés de Noriega, Joan Caro Sureda-Valero i Togores, Joan García i Tristany, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas, Joaquín Blake, Joaquín de Ezpeleta Enrile, Joaquín Nogueras y Márquez, Joaquín Ruiz de Porras, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim de Bassols i de Maranyosa, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, Joris Prosper Van Verboom, José Carrillo de Albornoz, José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, José de Urrutia y de las Casas, José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán, José López Domínguez, José Luis Carrasco Lanzós, José Luis de Montesino-Espartero y Averly, José Luis Riquelme y Gómez, José María de Santocildes y de Llanos, José María Marchessi y Oleaga, José Maria de Aguilar, José Marina Vega, José Moscardó e Ituarte, José Olaguer-Feliú y Ramírez, José Patiño Rosales, José Turón y Prats, Josep Barceló Cassadó, Josep Bertran i Ros, Josep Brocà Jover, Josep de Simó, Josep Domènec Costa i Borràs, Josep Oriol Barraquer i Roviralta, Juan Bautista Sánchez González, Juan Contreras y San Román, Juan de Garay Otañez, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, Juan Vicente de Güemes y Pacheco, Julio Muñoz Ramonet, La Traza, Llista de l'art públic de Ciutat Vella (est), Lloctinent de Catalunya, Lluís de Castellví i de Vilallonga, Luis de Lacy y Gautier, Luis de Lamo y Peris, Luis de Prendergast y Gordon, Luis de Santiago y Manescau, Luis González-Torres de Navarra y Castro, Luis Orgaz Yoldi, Luis Otero Saavedra, Luis Sáez Larumbe, Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera, Manuel Buceta del Villar, Manuel de Llauder i de Camín, Manuel Delgado y Zuleta, Manuel Gasset y Mercader, Manuel Pavía y Lacy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Maria Francisca Eroles i Eroles, Mariano Álvarez de Castro, Marià de Grau, Martí Badia i Caner, Melcior Ferrer i Bruguera, Miguel Antonio de Iranzo y Peralta, Miguel Aráoz y Arce, Monument als Caiguts (Terrassa), Monument als Defensors de Girona 1808-1809, Moviment obrer, Nissaga Batlló, Pablo Martín Alonso, Palau Fivaller, Parc de la Ciutadella, Parcs i jardins de Barcelona, Passeig de l'Esplanada (Barcelona), Pau Font Rocamora, Pau Orri, Pedro Díaz Valdés, Pedro de Vargas y Maldonado, Pere Batlle (metge), Pere Caro Sureda, Pere d'Amigant i Ferrer, Pere Nolasc de Bassa i Girona, Pere Puig (negociant), Pere Soriguera Aulès, Philippe de Cabanes, Pla de Palau (Barcelona), Plaça de Sant Felip Neri, Plaça del Duc de Medinaceli, Policia autonòmica, Portada/efemèride setembre 13, Portada/efemèride setembre 24, Portantveus de general governador, Porxos d'en Xifré, Quarter de cavalleria (Reus), Rafael Casanova i Comes, Rafael de Llança i de Valls, Rafael de Valenzuela Teresa, Rafael Izquierdo y Gutiérrez, Rafael Mayalde y Villaroya, Rafael Tristany i Parera, Ramón Blanco y Erenas, Ramón de la Rocha y Duji, Ramón García y Menacho, Ramon de Meer i Kindelán, Ramon Nouvillas i Ràfols, Rebomboris del pa, Regència d'Espartero, Regions Militars d'Espanya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Ricardo Arozarena Girón, Ricardo Marzo Mediano, Rosendo Moiño Mendoza, Salvador Bañuls y Navarro, Salvador de Brocà i de Bofarull, Segona batalla del Bruc, Serra de Busa, Setge de Ripoll (1839), Sindicats Lliures, Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, Spanish Girl's Club, Tercera Guerra Carlina, Torre de telegrafia de Montagut, Torre de telegrafia del Coll, Torre dels Escipions, Urbanisme de Barcelona, V Regió Militar, Vaga general de 1855, Valerià Weyler i Nicolau, Víctor Suanzes Pardo, VI Regió Militar, Vicente Martítegui Pérez de Santamaría, VII Regió Militar, VIII Regió Militar, Xiulada a l'himne d'Espanya, 13 de setembre, 1925.