Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Capità general

Índex Capità general

El capità general és un grau militar.

259 les relacions: Adam Adamovich Veyde, Adelantado, Agustín Muñoz Grandes, Alberto Castro Girona, Alfredo Guzzoni, Almirall General, Alonso Fernández de Córdoba, Alt Estat Major, Anarquisme a Espanya, Andrés Saliquet Zumeta, Andreu Avel·lí Pi i Arimon, Andrew Browne Cunningham, António de Saldanha, Anticlericalisme a Espanya, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Aranda Mata, Antonio Dorregaray y Dominguera, Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Antonio Seoane Hoyos, Antonio van Halen y Sarti, Arthur Wellesley, Assalt al Banco Central, Assassin's Creed: Brotherhood, Ángel Salas Larrazábal, Bartolomeo Colleoni, Batalla de la Badia de Helgoland, Batalla de Monmouth, Batalla de Trafalgar, Batalla de Tucumán, Benet Tristany, Bernardo de Gálvez y Madrid, Bernardo de Tortosa y Revel, Camilo Alonso Vega, Camilo Menéndez Tolosa, Capitania General de Cuba, Capitania General de les Filipines, Capitania General de Xile, Capità general, Capità general d'Aragó, Capità general de Catalunya, Capità general de Mallorca, Capità general de València, Carlos Asensio Cabanillas, Carlos de Vargas y Cerveto, Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz, Ceuta, Citacions del president Mao, Colòmbia, Comandament de Canàries, Comtat de l'Alcàsser de Toledo, ..., Confederación Nacional de Excombatientes, Consell de Seguretat Nacional (Turquia), Conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982, Constitució de Turquia, Contraalmirall, Copa General Orgaz, Crisi espanyola de 1917, Decrets de Nova Planta, Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita, Diego Menéndez de Valdés, Dionisio Capaz Rendón, Directori militar de Primo de Rivera, Domingo de Monteverde, Edat moderna de Catalunya, El Chipé, Eliseo Álvarez-Arenas y Pacheco, Enrique José O'Donnell, Espanya i la bomba atòmica, Evaristo Fernández de San Miguel, Exèrcit de l'Aire espanyol, Exèrcit de Terra espanyol, Exèrcit de Terra iraquià, Exèrcit de Xile, Fadrique de Portugal i de Noronha, Falles, Félix Álvarez-Arenas y Pacheco, Federico Roncali Ceruti, Felip de Fonsdeviela, Felip V d'Espanya, Felip VI d'Espanya, Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, Fernando Rodríguez Ventosa, Fidel Dávila Arrondo, Forces Armades d'Espanya, Forces Armades de Xile, Forces Armades Iraquianes, Francesc Girón de Rebolledo, Francesc Xavier Abadia i Como, Francisco Armero Peñaranda, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, Francisco Coloma Gallegos, Francisco de Eguía y López de Letona, Francisco de Paula Bucareli y Ursúa, Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Francisco de Paula Ossorio y Vargas, Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo, Francisco Loño y Pérez, Francisco Moreno Fernández, Francisco Núñez Rodríguez, Francisco Serrano Domínguez, Franz Böhme, Frederic Bassols i Costa, Frederic de Santcliment, Gabriel Baldrich i Palau, Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac, Gaspar de Cagigal y de la Vega, General, Generalíssim, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Governador, Governador de les Filipines, Governador de Xile, Governador general, Governador general del Canadà, Gradació dels càrrecs a les SS, Gran Agafada, Guàrdia de corps, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guillem August de Cumberland, Guillem de Santcliment, Guillermo Quintana Lacaci, Història colonial d'Amèrica del Nord, Història de Colòmbia, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història de Puerto Rico, Història del País Valencià, Història del republicanisme espanyol, I Regió Militar, Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre, III Regió Militar, Ildefonso Díez de Rivera i Muro, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Milans del Bosch y Ussía, Jaime Ortega y Olleta, Józef Piłsudski, Jeroni Pujades, Joan Carles I d'Espanya, Joan d'Habsburg i Blomberg, Joan de Cardona i Rocabertí, Joan de Coloma i Cardona, Joaquín Nogueras y Márquez, Joaquim Jovellar i Soler, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jorge Rafael Videla, José Antonio de Chaves Osorio, José Antonio de Mendizabal y Azcue, José Aymerich de Varas, José Carrillo de Albornoz, José Chinchilla y Díez de Oñate, José de Mazarredo Salazar, José de San Martín, José Lagunero y Guijarro, José Luis Carrasco Lanzós, José Luis de Montesino-Espartero y Averly, José María Chacón Sarraoa, José María Moscoso de Altamira Quiroga, José Monasterio Ituarte, José Pidal Rebollo, José Ramón Mackenna Muñoz, José Ramón Rodil y Campillo, José Sartorio y Terol, José Solchaga y Zala, José Villalba y Riquelme, José Zabalza e Iturriria, Juan de Acuña y Bejarano, Juan de Dios Sotelo Machín, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan O'Donojú, Juan Palarea y Blanes, Juan Prim y Agüero, Julio Ardanaz y Crespo, L'Atlàntida (revista), Leopoldo O'Donnell, Leopoldo Saro Marín, Llíria, Llista de governadors de Puerto Rico, Llista de presidents dels Estats Units, Llista de títols nobiliaris del franquisme, Lloctinent general, Llorenç Milans del Bosch i Mauri, Lord Protector, Luis de Córdova y Córdova, Luis Francisco de Urbina y Ortiz de Zárate, Luis María Balanzat de Orvay y Briones, Luis Sáez Larumbe, Mancomunitat de Catalunya, Manifest dels Vint-i-set, Manuel de La Serna y Hernández Pinzón, Manuel de Llauder i de Camín, Manuel de Mazarredo y Mazarredo, Manuel Goded Llopis, Manuel Gutiérrez Mellado, Marco Antonio Colonna, Marines Reials, Marquesat de Valtierra, Medalla Militar (Espanya), Mercurio Antonio López Pacheco, Miguel Cabanellas Ferrer, Miguel de Muesas, Miguel de Oquendo, Mile Mrkšić, Miles Dempsey, Mohammed ben Mizzian, Monarquia Absoluta Borbònica, Narcís Claveria i Zaldua, Nova Granada, Orde de Cisneros, Organització militar del Virregnat del Riu de la plata, Otogoien, Palacio de los Capitanes Generales, Panteó de Marins Il·lustres, Passeig de la Ciutadella (València), Pedro Menéndez de Avilés, Pere Joan Ferrer i des Torrent, Pere Oliver de Boteller i de Riquer, Pompeu de Quintana i Serra, Posta (marina de guerra), Presa borbònica de Mallorca, President de l'Afganistan, Proclamació de la Segona República Espanyola, Puigterrà, Rafael del Riego, Rafael Estrada y Arnáiz, Ramón Blanco y Erenas, Ramon d'Oms i de Calders, Real Acuerdo, Rebel·lió de Boné, Regions Militars d'Espanya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de València (borbònica), Reichsmarschall, Revolta camperola de Loja, Revolta de Loja, Revolta dels Països Baixos, Ricardo de Ortega y Diez, Ricardo Pardo Zancada, Santiago Mateo Marcos, Sebastià Cabot, Segona Guerra Italo-Etíop, Setge d'Hostalric (1810), Setge de Salses (1503), Simó Ballester, SS-Oberst-Gruppenführer, Tinent General, Tractat de Limerick, Tragèdia de Benagalbón, Uti possidetis iure, Valentín de Legallois Grimarest, Valerià Weyler i Nicolau, Ventura Caro y Maza de Lizana, Vilanova (genealogia), 1785, 1863, 22 de març, 26 de setembre. Ampliar l'índex (209 més) »

Adam Adamovich Veyde

Adam Adamovich Veyde (1667 -26 de gener de 1720) fou un general d'infanteria rus i un estret col·laborador del tsar Pere el Gran.

Nou!!: Capità general і Adam Adamovich Veyde · Veure més »

Adelantado

Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.

Nou!!: Capità general і Adelantado · Veure més »

Agustín Muñoz Grandes

Agustín Muñoz Grandes (Madrid, 27 de gener de 1896 – Madrid, 11 de juliol de 1970) fou un militar i polític espanyol, vicepresident del Govern i ministre espanyol amb Franco diverses vegades i comandant en grau de general de la Divisió Blava entre 1941 i 1943.

Nou!!: Capità general і Agustín Muñoz Grandes · Veure més »

Alberto Castro Girona

Alberto Castro Girona (14 de setembre de 1875 - 3 d'agost de 1969) va ser un militar espanyol que va aconseguir l'ocupació de tinent general de Infanteria i Medalla Militar concedida l'1 d'octubre de 1927.

Nou!!: Capità general і Alberto Castro Girona · Veure més »

Alfredo Guzzoni

Alfredo Guzzoni (12 d'abril de 1877) – 1965) va ser un militar italià que serví a la I i a la II Guerra Mundial.

Nou!!: Capità general і Alfredo Guzzoni · Veure més »

Almirall General

Almirall General és un rang militar de les marines danesa, neerlandesa, alemanya, russa, espanyola i sueca.

Nou!!: Capità general і Almirall General · Veure més »

Alonso Fernández de Córdoba

Alonso Fernández de Córdoba y Velasco, (Tafalla, 27 d'agost de 1512 - Estella, 17 de febrer de 1565), segon comte d'Alcaudete, fou un militar navarrès a les ordres de Felip II.

Nou!!: Capità general і Alonso Fernández de Córdoba · Veure més »

Alt Estat Major

El Alt Estat Major (AEM) va ser un òrgan superior de les Forces Armades Espanyoles que va funcionar entre 1939 i 1980, durant la dictadura franquista i la transició.

Nou!!: Capità general і Alt Estat Major · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Andrés Saliquet Zumeta

Andreu Saliquet Zumeta (Barcelona, 21 de març de 1877 – Madrid, 23 de juny de 1959), fill d'Andrés Saliquet Grillot i Josefa Zumeta Duran, fou un militar català.

Nou!!: Capità general і Andrés Saliquet Zumeta · Veure més »

Andreu Avel·lí Pi i Arimon

Andreu Avel·lí Pi i Arimon (Barcelona, 1 de març de 1793 - ibídem, 25 de desembre de 1851) és conegut per ser un historiador i epigrafista centrat sobretot en la història de Barcelona, i sobretot per la seva obra Barcelona Antigua y Moderna.

Nou!!: Capità general і Andreu Avel·lí Pi i Arimon · Veure més »

Andrew Browne Cunningham

L'Almirall de la Flota Andrew Browne Cunningham, 1r Vescomte Cunningham de Hyndhope, KT, CB, OM, DSO (7 de gener de 1883 – 12 de juny de 1963, germà gran del general sir Alan Cunningham, va ser un almirall britànic de la Segona Guerra Mundial. Sovint se'l cita per les seves inicials "ABC". Va néixer a Dublín el 7 de gener de 1883, i assistí a diverses escoles i instituts abans d'allistar-se a l'Acadèmia Naval amb només 10 anys, començant així la seva relació amb la Royal Navy. Després d'assistir el 1898, ascendí ràpidament de rang. Comandà un destructor durant la Primera Guerra Mundial i alguns més durant el període d'entreguerres. Per la seva actuació a la Gran Guerra va ser condecorat amb dos Ordes del Servei Distingit amb dues Barres, especialment per les seves accions als Dardanels i al Mar Bàltic Durant la Segona Guerra Mundial, com a Comandant en Cap de la Flota de la Mediterrània, Cunningham dirigí les forces navals britàniques en diverses batalles a la Mediterrània, entre les quals trobem l'atac sobre Tàrent el 1940, el primer atac de la història des d'un portaavions i la Batalla del Cap Matapan el 1941. Cunningham també va ser responsable de l'esforç per suplir Malta i de supervisar els diversos desembarcaments aliats al litoral mediterrani. El 1943 va ser nomenat Primer Lord del Mar, una posició que ocupà fins al seu retir el 1946. Després del seu retir, exercí diverses posicions cerimonials, incloent la de Lord Alt Majoral a la coronació de la reina Elisabet II del Regne Unit el 1953. Morí el 12 de juny de 1963.

Nou!!: Capità general і Andrew Browne Cunningham · Veure més »

António de Saldanha

António de Saldanha va ser un navegant, militar i administrador colonial portuguès del segle XVI.

Nou!!: Capità general і António de Saldanha · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de l’anticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Capità general і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antonio Alcalá Galiano

Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Capità general і Antonio Alcalá Galiano · Veure més »

Antonio Aranda Mata

Antonio Aranda Mata (Leganés, 13 de novembre de 1888 - Madrid, 8 de febrer de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat, amb el grau de coronel en 1936 i de general en 1939.

Nou!!: Capità general і Antonio Aranda Mata · Veure més »

Antonio Dorregaray y Dominguera

Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí.

Nou!!: Capità general і Antonio Dorregaray y Dominguera · Veure més »

Antonio Ibáñez de la Riva Herrera

Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.

Nou!!: Capità general і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera · Veure més »

Antonio Seoane Hoyos

| nom.

Nou!!: Capità general і Antonio Seoane Hoyos · Veure més »

Antonio van Halen y Sarti

Antonio van Halen y Sarti (Cadis, 1792 - Madrid, 1858) fou un militar castellà d'origen neerlandès.

Nou!!: Capità general і Antonio van Halen y Sarti · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Capità general і Arthur Wellesley · Veure més »

Assalt al Banco Central

Antiga seu del Banc Central a la Plaça de Catalunya de Barcelona L'assalt al Banco Central fou un esdeveniment produït a la seu del Banco Central de Barcelona el 23 de maig de 1981.

Nou!!: Capità general і Assalt al Banco Central · Veure més »

Assassin's Creed: Brotherhood

Assassin's Creed: Brotherhood és un videojoc d'acció i aventures històrica amb punts de ciència-ficció i sigil en un món obert desenvolupat per Ubisoft i va sortir a la venda per a PlayStation 3 i Xbox 360 el novembre de 2010, per a Microsoft Windows el març de 2011 i per a Mac OS X el maig de 2011.

Nou!!: Capità general і Assassin's Creed: Brotherhood · Veure més »

Ángel Salas Larrazábal

Ángel Salas Larrazábal (Urduña, Biscaia, 1 d'octubre de 1906 – Madrid, Espanya, 19 de juliol de 1994) va ser un aviador militar espanyol.

Nou!!: Capità general і Ángel Salas Larrazábal · Veure més »

Bartolomeo Colleoni

Monument a Venècia Bartolomeo Colleoni (1400-1476) era un condottiero, és a dir un militar professional que prestava els seus serveis, juntament amb els seus soldats, a qualsevol estat que el reclamés.

Nou!!: Capità general і Bartolomeo Colleoni · Veure més »

Batalla de la Badia de Helgoland

Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich.

Nou!!: Capità general і Batalla de la Badia de Helgoland · Veure més »

Batalla de Monmouth

La batalla de Monmouth va ser una batalla de la Guerra de la Independència dels Estats Units que va tenir lloc a Nova Jersey el 28 de juny de 1778, i és considerada com el punt d'inflexió en la Revolució que va acabar desembocant en la victòria dels naixents Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Capità general і Batalla de Monmouth · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron ​​imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Capità general і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Tucumán

Zones sense un govern clar. La batalla de Tucumán va ser un enfrontament armat lliurat el 24 i 25 de setembre del 1812 als voltants de la ciutat de San Miguel de Tucumán, durant la Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú en el transcurs de la Guerra de la Independència Argentina.

Nou!!: Capità general і Batalla de Tucumán · Veure més »

Benet Tristany

Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot i mariscal de camp carlí.

Nou!!: Capità general і Benet Tristany · Veure més »

Bernardo de Gálvez y Madrid

Bernardo de Gálvez y Madrid, I comte de Gálvez i vescomte de Galveston (Macharaviaya, Màlaga, 23 de juliol de 1746 – Tacubaya, avui a Ciutat de Mèxic, 30 de novembre de 1786) va ser un militar i polític espanyol, heroi de la batalla de Pensacola i fill del militar, Matías de Gálvez y Gallardo.

Nou!!: Capità general і Bernardo de Gálvez y Madrid · Veure més »

Bernardo de Tortosa y Revel

Bernardo de Tortosa y Revel (Ceuta, 21 d'agost de 1722 - Paterna del Río 27 de novembre de 1801) fou un militar espanyol, capità general de Mallorca a finals del segle XVIII.

Nou!!: Capità general і Bernardo de Tortosa y Revel · Veure més »

Camilo Alonso Vega

Camilo Alonso Vega (Ferrol, La Corunya, 29 de maig de 1889 - Madrid, 1 de juliol de 1971) va ser un militar, capità general de l'Exèrcit espanyol, que va participar en la Guerra Civil en el bàndol nacional ocupant posteriorment alts càrrecs durant la dictadura militar, destacant com ministre de la Governació.

Nou!!: Capità general і Camilo Alonso Vega · Veure més »

Camilo Menéndez Tolosa

Camilo Menéndez Tolosa (Santa Cruz de Tenerife, 8 de febrer de 1899 - Madrid, 19 de juny de 1971) va ser un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs en el règim del General Franco.

Nou!!: Capità general і Camilo Menéndez Tolosa · Veure més »

Capitania General de Cuba

La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.

Nou!!: Capità general і Capitania General de Cuba · Veure més »

Capitania General de les Filipines

La Capitania General de les Filipines va ser una entitat territorial, integrant de l'Imperi Espanyol, adjunta al Virregnat de Nova Espanya, que va ser establerta per la Corona espanyola a les Índies Orientals Espanyoles, amb capital a Cebu i després aManila.

Nou!!: Capità general і Capitania General de les Filipines · Veure més »

Capitania General de Xile

Capitanía General de Xile La Capitania General de Xile va ser una entitat territorial integrant de l'Imperi Espanyol entre 1541 i el 1818, com la independència de la República de Xile.

Nou!!: Capità general і Capitania General de Xile · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Capità general і Capità general · Veure més »

Capità general d'Aragó

El capità general d'Aragó fou un càrrec creat en lloc del Virrei d'Aragó a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne d'Aragó i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Capità general і Capità general d'Aragó · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Capità general і Capità general de Catalunya · Veure més »

Capità general de Mallorca

El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Capità general і Capità general de Mallorca · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Capità general і Capità general de València · Veure més »

Carlos Asensio Cabanillas

Carlos Asensio Cabanillas (Madrid, 14 de novembre de 1896 - Madrid, 29 d'abril de 1970) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.

Nou!!: Capità general і Carlos Asensio Cabanillas · Veure més »

Carlos de Vargas y Cerveto

Carlos de Vargas y Cerveto (Ceuta, 1797 – Madrid, 10 d'octubre de 1876) fou un militar espanyol.

Nou!!: Capità general і Carlos de Vargas y Cerveto · Veure més »

Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz

Carlos Espinosa de los Monteros y Sagaseta de Illúrdoz (Pamplona, 12 d'abril de 1847 - Madrid, 27 de maig de 1928) fou un militar i polític navarrès.

Nou!!: Capità general і Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta des del mirador d'Isabel II Ceuta (o Cepta) (en àrab سبتة, Sabta) és una ciutat autònoma d'Espanya, reconeguda per la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Capità general і Ceuta · Veure més »

Citacions del president Mao

El llibre Citacions del president Mao, més conegut a Occident com el Llibre Roig de Mao o el Petit llibre roig, és un llibre publicat des d'abril de 1964 pel govern de la República Popular de la Xina en el qual es recullen citacions i discursos pronunciats per Mao Zedong, que en aquell moment era el president del país i del Partit Comunista de la Xina.

Nou!!: Capità general і Citacions del president Mao · Veure més »

Colòmbia

La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Capità general і Colòmbia · Veure més »

Comandament de Canàries

El Comandament de Canàries (MACAN) és un dels òrgans que integren la Força de l'Exèrcit de Terra d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Comandament de Canàries · Veure més »

Comtat de l'Alcàsser de Toledo

L'alcàsser de Toledo El comtat de l'Alcàsser de Toledo és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya concedit el 18 de juliol de 1948 a favor del capità general José Moscardó e Ituarte.

Nou!!: Capità general і Comtat de l'Alcàsser de Toledo · Veure més »

Confederación Nacional de Excombatientes

La Confederación Nacional de Excombatientes (CNE), de nom oficial Confederación Nacional de Hermandad y Asociaciones de Excombatientes, era una organització política espanyola fundada en el tardofranquisme, novembre de 1974, dins de l'estratègia del Búnker d'estructurar un ampli moviment polític destinat a sostenir el règim franquista més enllà de la mort del dictador que succeirà un any més tard.

Nou!!: Capità general і Confederación Nacional de Excombatientes · Veure més »

Consell de Seguretat Nacional (Turquia)

Consell de Seguretat Nacional, Ankara El Consell de Seguretat Nacional(en turc Millî Güvenlik Kurulu o MGK) és una institució formada per civils turcs i militars.

Nou!!: Capità general і Consell de Seguretat Nacional (Turquia) · Veure més »

Conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982

La conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982 que es va produir a Espanya, va ser desmantellada a principis del mes d'octubre i encara que es va informar d'aquesta, es va minimitzar, amb la col·laboració dels principals mitjans de comunicació per no produir alarma social.

Nou!!: Capità general і Conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982 · Veure més »

Constitució de Turquia

La Constitució de la República de Turquia (en turc Türkiye Cumhuriyeti Anayasası; Llei núm. 2709) de 7 de novembre del 1982 és la constitució vigent a l'estat turc.

Nou!!: Capità general і Constitució de Turquia · Veure més »

Contraalmirall

Divises de Contraalmirall de l'Armada Espanyola. Entorxat de Màniga de Contraalmirall de l'Armada de Xile. Contraalmirall és un grau militar de dels oficials de l'Armada, equivalent a General de Brigada a l'Exèrcit de terra i les Forces aèries.

Nou!!: Capità general і Contraalmirall · Veure més »

Copa General Orgaz

La Copa General Orgaz va ser una competició de basquetbol disputada anualment, que es va celebrar entre els anys 1940 i 1950.

Nou!!: Capità general і Copa General Orgaz · Veure més »

Crisi espanyola de 1917

Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).

Nou!!: Capità general і Crisi espanyola de 1917 · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita

El desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

Nou!!: Capità general і Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita · Veure més »

Diego Menéndez de Valdés

Diego Menéndez de Valdés (Gijón, 1533 - San Juan, 1596) va ser un administrador espanyol, que va ocupar el càrrec de governador de Puerto Rico entre 1582 i 1593, així també com els de capità general i justícia major en l'arxipèlag.

Nou!!: Capità general і Diego Menéndez de Valdés · Veure més »

Dionisio Capaz Rendón

Dionisio Capaz Rendón (El Puerto de Santa María, 1780 -Madrid, 27 de desembre de 1855) va ser un marí i polític espanyol, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Dionisio Capaz Rendón · Veure més »

Directori militar de Primo de Rivera

Miguel Primo de Rivera després del seu nomenament com a Cap del Govern i President del Directori militar El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada en Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del Cop d'estat de Primo de Rivera del 13-15 de setembre de 1923.

Nou!!: Capità general і Directori militar de Primo de Rivera · Veure més »

Domingo de Monteverde

Juan Domingo de Monteverde y Ribas (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 1773 - San Fernando (Cadis), 1832) fou un reconegut militar, polític i administrador colonial espanyol que, defensant els interessos de la Corona, va combatre la causa revolucionaria independentista americana durant els anys 1812 i 1813 a Veneçuela, assumint el lideratge de l'Exèrcit Reialista en aquell país.

Nou!!: Capità general і Domingo de Monteverde · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

Amb el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran el Catòlic de la Corona d'Aragó, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, el 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen.

Nou!!: Capità general і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

El Chipé

Juan Vicente Fernández (Alhama de Murcia, 1901 - Cartagena, 19 de juliol de 1936), més conegut com El Chipé, va ser un delinqüent espanyol, famós a Cartagena per les circumstàncies que van envoltar la seva mort.

Nou!!: Capità general і El Chipé · Veure més »

Eliseo Álvarez-Arenas y Pacheco

Eliseo Álvarez-Arenas Pacheco (Ceuta, 23 de desembre de 1923 - Madrid, 21 de setembre de 2011) va ser un marí i escriptor espanyol.

Nou!!: Capità general і Eliseo Álvarez-Arenas y Pacheco · Veure més »

Enrique José O'Donnell

Enrique José O'Donnell y Anethan, comte de La Bisbal, (Sant Sebastià, 1769 – Montpeller, 17 de maig de 1834).

Nou!!: Capità general і Enrique José O'Donnell · Veure més »

Espanya i la bomba atòmica

La bomba atòmica espanyola és un dels capítols més insòlits de la història militar espanyola.

Nou!!: Capità general і Espanya i la bomba atòmica · Veure més »

Evaristo Fernández de San Miguel

Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor (Gijón, 26 d'octubre de 1785 - Madrid, 29 de maig de 1862) fou un noble, militar, polític i historiador asturià, duc de San Miguel.

Nou!!: Capità general і Evaristo Fernández de San Miguel · Veure més »

Exèrcit de l'Aire espanyol

Moncloa. L'Exèrcit de l'Aire és una de les tres branques en què es divideixen les Forces Armades Espanyoles, les altres dues són l'Exèrcit de Terra, i l'Armada.

Nou!!: Capità general і Exèrcit de l'Aire espanyol · Veure més »

Exèrcit de Terra espanyol

LExèrcit de Terra és la branca terrestre de les Forces Armades d'Espanya, un dels exèrcits en activitat més antics del món, estant en servei des del segle XV.

Nou!!: Capità general і Exèrcit de Terra espanyol · Veure més »

Exèrcit de Terra iraquià

Exèrcit iraquià és el component terrestre de les Forces Armades Iraquianes, és actiu des de la seva formació pels britànics durant el seu mandat al país després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Capità general і Exèrcit de Terra iraquià · Veure més »

Exèrcit de Xile

LExèrcit de Terra de Xile, creat el 1810 per la Primera Junta Nacional de Govern de Xile, és l'organisme encarregat de la defensa terrestre de la República de Xile.

Nou!!: Capità general і Exèrcit de Xile · Veure més »

Fadrique de Portugal i de Noronha

Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Portugal ? - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès.

Nou!!: Capità general і Fadrique de Portugal i de Noronha · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller).

Nou!!: Capità general і Falles · Veure més »

Félix Álvarez-Arenas y Pacheco

Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Ceuta, 5 d'octubre de 1913 - Madrid, 3 d'octubre de 1992) va ser un militar espanyol, que va aconseguir el grau de Tinent General i fou l'últim Ministre de l'Exèrcit abans de la seva desaparició en l'organigrama del Govern d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Félix Álvarez-Arenas y Pacheco · Veure més »

Federico Roncali Ceruti

Federico Roncali Ceruti (Cadis, 30 de maig de 1806 - Madrid, 3 d'abril de 1857) fou un polític i militar espanyol, comte d'Alcoi, cap de govern i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Federico Roncali Ceruti · Veure més »

Felip de Fonsdeviela

Felip de Fonsdeviela i Ondeano, Marquès de la Torre (Saragossa, 13 de setembre de 1725 - Madrid, 6 de juliol de 1784) va ser Capità General de L'Havana i Governador de Cuba entre 1771-1777.

Nou!!: Capità general і Felip de Fonsdeviela · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Capità general і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Nou!!: Capità general і Felip VI d'Espanya · Veure més »

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig

Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig (Palma, Mallorca, 17 de gener de 1817 - Barcelona, 16 de juny de 1888), home il·lustre de la Casa de Cotoner.

Nou!!: Capità general і Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig · Veure més »

Fernando Primo de Rivera y Sobremonte

'''Fernando Primo de Rivera y Sobremonte''', a la revista ''La Campana de Gracia'' de 28.3.1874 Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921), primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Capità general і Fernando Primo de Rivera y Sobremonte · Veure més »

Fernando Rodríguez Ventosa

Fernando Rodríguez Ventosa (Vilanova i la Geltrú, 1923 - Madrid, 29 d'octubre de 2006) fou un militar espanyol, capità general de Catalunya en la dècada del 1980.

Nou!!: Capità general і Fernando Rodríguez Ventosa · Veure més »

Fidel Dávila Arrondo

Fidel Dávila i Arrondo Gil i Arija, primer marquès de Dávila (Barcelona, 24 d'abril de 1878 – Madrid, 22 de març de 1962), va ser un militar català durant la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista.

Nou!!: Capità general і Fidel Dávila Arrondo · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Forces Armades de Xile

Les Forces Armades de Xile estan conformades per l'Exèrcit (1810), l'Armada (1818) i la Força Aèria (1930), i són dependents del Ministeri de Defensa Nacional.

Nou!!: Capità general і Forces Armades de Xile · Veure més »

Forces Armades Iraquianes

Les Forces Armades Iraquianes van ser creades pels britànics, durant el seu mandat sobre el país després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Capità general і Forces Armades Iraquianes · Veure més »

Francesc Girón de Rebolledo

Francesc Girón de Rebolledo (Barcelona, segle XVI - Catalunya, segle XVI), va ser governador i capità general de Menorca entre els anys 1536 i 1555.

Nou!!: Capità general і Francesc Girón de Rebolledo · Veure més »

Francesc Xavier Abadia i Como

Francesc Xavier Abadia i Como (València ~1774 -~1835) fou un general espanyol.

Nou!!: Capità general і Francesc Xavier Abadia i Como · Veure més »

Francisco Armero Peñaranda

Francisco Armero y Fernández de Peñaranda, I Marquès del Nervión i Gran d'Espanya (Fuentes de Andalucía, Sevilla, 3 de maig de 1804 - Sevilla, 1 de juliol de 1866) va ser un marí i polític espanyol.

Nou!!: Capità general і Francisco Armero Peñaranda · Veure més »

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

Francisco Bernaldo de Quirós i Mariño de Lobera (Oviedo, 26 d'abril de 1763 - Madrid, 5 de febrer de 1837), VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.

Nou!!: Capità general і Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera · Veure més »

Francisco Coloma Gallegos

Francisco de Paula Coloma Gallegos y Pérez (San Esteban de Pravia, Astúries, 26 d'abril de 1912 - Sevilla, 28 de setembre de 1993) va ser un militar espanyol que va ocupar càrrecs importants durant la Dictadura franquista.

Nou!!: Capità general і Francisco Coloma Gallegos · Veure més »

Francisco de Eguía y López de Letona

| nom.

Nou!!: Capità general і Francisco de Eguía y López de Letona · Veure més »

Francisco de Paula Bucareli y Ursúa

Francisco de Paula Bucareli y Ursúa Lasso de la Vega Villacís i Córdova, també conegut com Francisco Bucareli o bé Francisco Bucarely (Sevilla Andalusia, 18 de setembre de 1708 – Pamplona Navarra, Regne d'Espanya, abril de 1780) era un noble i militar espanyol que es va convertir en el tinent general dels Reals Exèrcits i va ser gentilhome de cambra de sa majestat amb entrada, que va ser nomenat capità general de Mallorca de 1761 a 1764 i governador de Buenos Aires entre els anys 1766 i 1770, i exercint el càrrec va ser el responsable d'executar l'ordre d'expulsió dels jesuïtes de l'Imperi espanyol.

Nou!!: Capità general і Francisco de Paula Bucareli y Ursúa · Veure més »

Francisco de Paula Ceballos y Vargas

Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.

Nou!!: Capità general і Francisco de Paula Ceballos y Vargas · Veure més »

Francisco de Paula Ossorio y Vargas

Francisco de Paula Ossorio y Vargas (Sevilla, 1762- Cadis, 2 de juliol de 1830) fou un militar i marí espanyol, avi del periodista Manuel Ossorio y Bernard.

Nou!!: Capità general і Francisco de Paula Ossorio y Vargas · Veure més »

Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo

Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo (Isla de León, avui San Fernando (Cadis), 17 d'agost de 1777 – Madrid, 1855) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo · Veure més »

Francisco Loño y Pérez

Francisco de Paula Loño y Pérez (Santiago de Cuba, 5 de febrer de 1837 – Madrid, 30 de juny de 1907) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general і Francisco Loño y Pérez · Veure més »

Francisco Moreno Fernández

Francisco Moreno Fernández (San Fernando, Cadis, 7 de novembre de 1883 - Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1945) va ser un militar espanyol participant en la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 al servei de la flota revoltada.

Nou!!: Capità general і Francisco Moreno Fernández · Veure més »

Francisco Núñez Rodríguez

Francisco Núñez Rodríguez (Ferrol, La Corunya, 6 d'abril de 1902 - Madrid, 23 de gener de 1972) fou un militar gallec, governador i alt comissionat espanyol de la Guinea Espanyola.

Nou!!: Capità general і Francisco Núñez Rodríguez · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol, fou President del consell de Ministres (1868), (1871) i (1872), també President del govern espanyol (1874), el cinquè i últim president de la Primera República Espanyola.

Nou!!: Capità general і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Franz Böhme

Franz Friedrich Böhme (Àustria, 15 d'abril de 1885 - 29 de maig de 1947) va ser un general de la Wehrmacht, exercint com a Comandant del 20è Exèrcit de Muntanya i Comandant General a Sèrbia i Comandant en Cap durant l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi.

Nou!!: Capità general і Franz Böhme · Veure més »

Frederic Bassols i Costa

Frederic Bassols i Costa (Vic, 1862 - 1932) fou un polític monàrquic gironí, diverses vegades alcalde de la ciutat.

Nou!!: Capità general і Frederic Bassols i Costa · Veure més »

Frederic de Santcliment

Frederic de Santcliment (Barcelona, segle XV - Catalunya, 1533), va ser governador i capità general de Menorca entre els anys 1513 i 1528.

Nou!!: Capità general і Frederic de Santcliment · Veure més »

Gabriel Baldrich i Palau

Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Capità general і Gabriel Baldrich i Palau · Veure més »

Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac

Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac (Cervera, Segarra, 1736 — Madrid?, després del 1821) fou un aristòcrata i militar català, baró de Solivella i cavaller de l'Orde de Sant Joan.

Nou!!: Capità general і Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac · Veure més »

Gaspar de Cagigal y de la Vega

Gaspar de Cagigal y de la Vega (Hoz de Arnero, Cantàbria, 5 de maig de 1697 - Ciudad Rodrigo, 6 d'abril de 1755) va ser un militar castellà, capità general de Mallorca i de Castella la Nova.

Nou!!: Capità general і Gaspar de Cagigal y de la Vega · Veure més »

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Nou!!: Capità general і General · Veure més »

Generalíssim

Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.

Nou!!: Capità general і Generalíssim · Veure més »

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Nou!!: Capità general і Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: Capità general і Governador · Veure més »

Governador de les Filipines

Les illes Filipines en 1764. Aquesta és una 'llista dels governadors generals de les illes Filipines durant la seva ocupació colonial, des dels primers assentaments espanyols dirigits per Miguel López de Legazpi en 1565, passant per la seva transferència als Estats Units en 1898, fins a la formació de la Mancomunitat de Filipines en 1935, que deu anys després desembocaria en la independència de l'arxipèlag.

Nou!!: Capità general і Governador de les Filipines · Veure més »

Governador de Xile

Monument al '''governador''' Pedro de Valdivia en el Cerro Saint Lucia de Santiago de Xile. Els '''governadors de Xile''' Luis Fernández de Còrdova i Arce, Francisco López de Zúñiga, ''marquès de Baides'', i Francisco Laso de la Vega, segons l'obra del pare Ovalle. El governador de Xile va ser el funcionari nomenat pel rei d'Espanya que estava al capdavant de l'administració del Regne de Xile. Per la seva transcendència com a frontera militaritzada de l'Imperi espanyol el governador de Xile va ser més conegut pel seu càrrec militar de capità general de Xile. Des de la creació de la Real Audiència de Xile va sumar també el càrrec de president de Xile. El governador exercia també el càrrec de vicepatrono real dels béns de l'Església catòlica al seu territori.

Nou!!: Capità general і Governador de Xile · Veure més »

Governador general

Un governador general és el representant reial d'un monarca en un o més territoris independents.

Nou!!: Capità general і Governador general · Veure més »

Governador general del Canadà

El Governador General del Canadà (en anglès: Governor General of Canada; en francès: Gouverneur(e) générale du Canada), és el representant virregnal en la jurisdicció federal del monarca del Canadà i cap d'Estat Elisabet II, monarca que el Canadà comparteix amb les altres quinze nacions sobiranes del Reialme del Commonwealth, en una forma d'unió personal.

Nou!!: Capità general і Governador general del Canadà · Veure més »

Gradació dels càrrecs a les SS

La Schutzstaffel («Esquadrons de protecció») del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys)(NSDAP) era un grup de protecció per als mítings del partit així com per a les aparicions d'Adolf Hitler. Des d'un principi adoptaren una organització paramilitar jeràrquica, i assignaren diferents nivells a les files. Aquests nivells s'assignaven d'acord a les apreciacions dels superiors respecte a la trajectòria, antiguitat del servei i actes de valor dels seus membres, així com al seu nivell intel·lectual i d'estudis. També es donaren càrrecs Ad-Honorem solament autoritzats pel Reichsführer a fi i efecte d'establir ponts polítics entre diferents organismes governamentals. Els càrrecs de les Schutzstaffel Allgemeine (SS Generals) no eren els mateixos que per a les Waffen SS (SS Armades) que sorgiren després de 1939 i que foren un Exèrcit de combat d'elit. Els membres de les SS no eren membres de les Waffen SS i quan entraven a formar part d'aquest últim, havien de ser reclassificats per al servei. Durant el temps d'existència de l'Alemanya Nazi, s'elaboraren diversos registres anomenats Dienstalterliste, que consistien en llibres de promoció amb les dades de molts oficials del cos armat.

Nou!!: Capità general і Gradació dels càrrecs a les SS · Veure més »

Gran Agafada

Retrat del marquès de l'Ensenada, artífex de la batuda. La Gran Agafada, també coneguda com a Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI, i organitzada en secret per el marquès de l'Ensenada, que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar, i finalment «extingir», a tots els gitanos del regne.

Nou!!: Capità general і Gran Agafada · Veure més »

Guàrdia de corps

Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.

Nou!!: Capità general і Guàrdia de corps · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Capità general і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Capità general і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Guillem August de Cumberland

El príncep Guillem August de Gran Bretanya (Londres, 26 d'abril de 1721 - Ibíd., 31 d'octubre de 1765), KG, fou el fill menor de Jordi II de Gran Bretanya i de la margravina Carolina d'Ansbach. És, en general, més conegut per haver sufocat l'aixecament jacobita en la batalla de Culloden en el 1746.

Nou!!: Capità general і Guillem August de Cumberland · Veure més »

Guillem de Santcliment

Guillem de Santcliment (Barcelona, segle XV - Catalunya, 1515), va ser governador i capità general de Menorca entre els anys 1467 i 1505.

Nou!!: Capità general і Guillem de Santcliment · Veure més »

Guillermo Quintana Lacaci

Guillermo Quintana Lacaci (Ferrol, La Corunya, 6 de juliol de 1916 - Madrid, 29 de gener de 1984) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil espanyola en el Bàndol revoltat.

Nou!!: Capità general і Guillermo Quintana Lacaci · Veure més »

Història colonial d'Amèrica del Nord

''Amèrica del Nord'' Antic mapa d'Amèrica del Nord. La història colonial d'Amèrica del Nord inclou aquells fets succeïts entre els primers establiments d'origen eminentment anglosaxó a la franja de territori litoral a l'est d'Amèrica del Nord a partir del segle XVI, com a dominis territorials de la Corona Britànica fins a la fundació dels Estats Units d'Amèrica i la seva independència legal i econòmica de la metròpoli a finals del segle XVIII.

Nou!!: Capità general і Història colonial d'Amèrica del Nord · Veure més »

Història de Colòmbia

Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.

Nou!!: Capità general і Història de Colòmbia · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l’est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l’oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Capità general і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Puerto Rico

Puerto Rico La història de Puerto Rico va començar amb l'assentament del poble ostoinoide a l'arxipèlag de Puerto Rico entre els anys 3000 i 2000 aC.

Nou!!: Capità general і Història de Puerto Rico · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Capità general і Història del País Valencià · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles XIX, XX i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: Capità general і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

I Regió Militar

La I Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Madrid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general і I Regió Militar · Veure més »

Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre

Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre (Veracruz, Mèxic, 1817 - † Madrid, Espanya, 1893) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general і Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre · Veure més »

III Regió Militar

Exèrcit de Terra, després de 1984. Convent de Sant Domènec (València), l'antiga seu de Capitania situada al costat de l'antiga Ciutadella de València. La III Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de València, va ser una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: Capità general і III Regió Militar · Veure més »

Ildefonso Díez de Rivera i Muro

Ildefonso Díez de Rivera i Muro (Granada, 24 de gener de 1777 - València, 26 de gener de 1846) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Capità general і Ildefonso Díez de Rivera i Muro · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos i Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Capità general і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jaime Milans del Bosch (Madrid, 8 de juny de 1915 – Madrid, 26 de juliol de 1997) fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Capità general і Jaime Milans del Bosch y Ussía · Veure més »

Jaime Ortega y Olleta

Jaime Ortega y Olleta (Taüst, Saragossa, 28 de febrer de 1816 - Tortosa, Baix Ebre, 18 d'abril de 1860), va ser un militar i polític espanyol, principal protagonista del fallit aixecament carlí de 1860.

Nou!!: Capità general і Jaime Ortega y Olleta · Veure més »

Józef Piłsudski

Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.

Nou!!: Capità general і Józef Piłsudski · Veure més »

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Nou!!: Capità general і Jeroni Pujades · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Nou!!: Capità general і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan d'Habsburg i Blomberg

Joan d'Àustria Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill natural de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Joan d'Habsburg i Blomberg · Veure més »

Joan de Cardona i Rocabertí

Joan de Cardona i Rocabertí (Catalunya, segle XVI - Menorca, 1575), va ser governador i capità general de Menorca entre els anys 1558 i 1575.

Nou!!: Capità general і Joan de Cardona i Rocabertí · Veure més »

Joan de Coloma i Cardona

Joan Coloma i Cardona o Juan Coloma Pérez Calvillo (Elda ?, 1522 - Elda, 9 d'octubre de 1586).

Nou!!: Capità general і Joan de Coloma i Cardona · Veure més »

Joaquín Nogueras y Márquez

Joaquín Nogueras y Márquez (Úbeda, 8 de desembre de 1906 - Madrid, 1 d'abril de 1991) fou un militar andalús, esportista olímpic i Capità General de Catalunya Es va graduar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on fou alumne del pare de Blas Piñar i va lluitar en la guerra civil espanyola en el bàndol nacional.

Nou!!: Capità general і Joaquín Nogueras y Márquez · Veure més »

Joaquim Jovellar i Soler

Joaquim Jovellar i Soler (Palma, 28 de desembre de 1819 - Madrid, 16 d'abril de 1892) fou un militar i polític mallorquí, que ostentà els càrrecs de capità general de Cuba i Filipines, ministre de la Guerra i President del Govern d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Joaquim Jovellar i Soler · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques durant finals del segle XVII i inicis del XVIII.

Nou!!: Capità general і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

Jorge Rafael Videla

Jorge Rafael Videla (Mercedes, Província de Buenos Aires, 2 d'agost de 1925 – Marcos Paz, 17 de maig de 2013) fou un militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar, l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional.

Nou!!: Capità general і Jorge Rafael Videla · Veure més »

José Antonio de Chaves Osorio

José Antonio de Chaves Osorio (Ciudad Rodrigo,1673 – Madrid, 22 de febrer de 1749) era un militar borbònic, marquès d'Almodóvar del Río, que va lluitar sota el comandament de Berwick i D'Asfeld a la Batalla d'Almansa i en la posterior conquesta del Regne de València, sent l'executor material de l'incendi de Xàtiva el 1707 per ordre de Felip d'Anjou.

Nou!!: Capità general і José Antonio de Chaves Osorio · Veure més »

José Antonio de Mendizabal y Azcue

José Antonio de Mendizábal y Azcue fou un capità de cavalls cuirasses espanyol, governador i Capità General de Puerto Rico entre 1724 i 1731.

Nou!!: Capità general і José Antonio de Mendizabal y Azcue · Veure més »

José Aymerich de Varas

|nom.

Nou!!: Capità general і José Aymerich de Varas · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Capità general і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

José Chinchilla y Díez de Oñate

José Chinchilla y Díez de Oñate (Marbella, 20 de març de 1839 - Madrid, 11 de març de 1899) va ser un militar espanyol, ministre, senador i governador de Cuba.

Nou!!: Capità general і José Chinchilla y Díez de Oñate · Veure més »

José de Mazarredo Salazar

José de Mazarredo Salazar Muñatones i Gortázar (Bilbao, 8 de març de 1745 – Madrid, 29 de juliol de 1812) va ser un marí i militar espanyol, tinent general de la Real Armada.

Nou!!: Capità general і José de Mazarredo Salazar · Veure més »

José de San Martín

José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, França, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argentí, les campanyes del qual van ser decisives per a les independències de l'Argentina, Xile i el Perú.

Nou!!: Capità general і José de San Martín · Veure més »

José Lagunero y Guijarro

José Lagunero y Guijarro (Valladolid, desembre del 1823 — Madrid, 1879) va ser un militar castellà.

Nou!!: Capità general і José Lagunero y Guijarro · Veure més »

José Luis Carrasco Lanzós

José Carrasco Lanzós (Vigo, 1926 – Madrid, 31 d'agost de 1994) fou un militar gallec, capità general de Catalunya a finals de la dècada del 1980.

Nou!!: Capità general і José Luis Carrasco Lanzós · Veure més »

José Luis de Montesino-Espartero y Averly

José Luis de Montesino-Espartero y Averly (Madrid, 16 de desembre de 1901 - Barcelona, 19 d'abril 1972) fou un militar i aristòcrata espanyol, IV Duc de la Victòria, II Marquès de Morella i V Comte de Luchana, capità general de Catalunya durant el franquisme.

Nou!!: Capità general і José Luis de Montesino-Espartero y Averly · Veure més »

José María Chacón Sarraoa

José María Chacón Sarraoa (El Puerto de Santa María, 8 de febrer de 1782 - San Fernando (Cadis), 9 d'octubre de 1848) fou un militar i polític andalús, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і José María Chacón Sarraoa · Veure més »

José María Moscoso de Altamira Quiroga

| nom.

Nou!!: Capità general і José María Moscoso de Altamira Quiroga · Veure més »

José Monasterio Ituarte

José Monasterio Ituarte (Palma de Mallorca, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.

Nou!!: Capità general і José Monasterio Ituarte · Veure més »

José Pidal Rebollo

José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític.

Nou!!: Capità general і José Pidal Rebollo · Veure més »

José Ramón Mackenna Muñoz

José Ramón Mackenna Muñoz (San Fernando (Cadis), 10 de març de 1814 - Madrid, 20 de març de 1878) fou un militar espanyol, Capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i senador durant la restauració borbònica.

Nou!!: Capità general і José Ramón Mackenna Muñoz · Veure més »

José Ramón Rodil y Campillo

José Ramón Rodil y Campillo, Virrei de Navarra, Marqués de Rodil i Vescomte de Trobo (Lugo, 5 de febrer de 1789 - Madrid, 20 de febrer de 1853).

Nou!!: Capità general і José Ramón Rodil y Campillo · Veure més »

José Sartorio y Terol

| nom.

Nou!!: Capità general і José Sartorio y Terol · Veure més »

José Solchaga y Zala

José Solchaga Zala (Muniáin de la Solana, Navarra, 8 d'octubre de 1881 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 1953) va ser un militar espanyol que va participar en l'aixecament contra la Segona República que va portar a la Guerra Civil.

Nou!!: Capità general і José Solchaga y Zala · Veure més »

José Villalba y Riquelme

José Villalba Riquelme (Cadis, 17 d'octubre de 1856 – Madrid, 25 de novembre de 1944) fou un militar espanyol que va modernitzar l'ensenyament militar i va impulsar l'educació física escolar.

Nou!!: Capità general і José Villalba y Riquelme · Veure més »

José Zabalza e Iturriria

José Zabalza e Iturriria (12 de setembre de 1858 - Madrid, 20 d'agost de 1925) fou un militar espanyol, capità general de València durant els anys 1920.

Nou!!: Capità general і José Zabalza e Iturriria · Veure més »

Juan de Acuña y Bejarano

Juan de Acuña y Bejarano (Lima, 22 de febrer de 1658 - Mèxic, 17 de març de 1734) va ser un militar, polític i noble, titulat I marquès de Casa Fuerte i XXXVII Virrei de Nova Espanya, sent el segon virrei crioll, després de Lope Díez de Aux y Armendáriz.

Nou!!: Capità general і Juan de Acuña y Bejarano · Veure més »

Juan de Dios Sotelo Machín

Juan de Dios Sotelo Machín (Ferrol, 9 de juliol de 1793 - Madrid, 15 de maig de 1860) va ser un almirall de l'Armada Espanyola, ministre de Marina i Ultramar durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Juan de Dios Sotelo Machín · Veure més »

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol.

Nou!!: Capità general і Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos · Veure més »

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya.

Nou!!: Capità general і Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga · Veure més »

Juan O'Donojú

Juan José Rafael Teodomiro O'Donojú O'Ryan (Sevilla, 31 de juliol de 1762 - Ciutat de Mèxic, 8 d'octubre de 1821), fou un militar i polític espanyol, considerat sovint com l'últim virrei de la Nova Espanya malgrat que des del restabliment de la constitució de Cadis el 1820, s'havien suprimit els virregnats en ser substituïts per províncies governades per Caps Polítics Superiors.

Nou!!: Capità general і Juan O'Donojú · Veure més »

Juan Palarea y Blanes

Juan Palarea i Blanes, anomenat el Médico (Múrcia, 27 de desembre de 1780 - Cartagena, 7 de març de 1842), va ser un militar espanyol, cap guerriller durant la guerra del francès.

Nou!!: Capità general і Juan Palarea y Blanes · Veure més »

Juan Prim y Agüero

Juan Prim y Agüero (Juan José Francisco Antonio Pablo Hilario Prim i Agüero, París, 10 de gener de 1858 – Madrid, 30 d'agost de 1930) fou un militar espanyol, fill de Joan Prim i Prats i Francisca Agüero González.

Nou!!: Capità general і Juan Prim y Agüero · Veure més »

Julio Ardanaz y Crespo

Julio Ardanaz y Crespo (Rucandio, Riotuerto 22 de maig de 1860-Madrid, 24 d'agost de 1939) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Capità general і Julio Ardanaz y Crespo · Veure més »

L'Atlàntida (revista)

L’Atlàntida fou una revista il·lustrada literària que començà publicant-se el 1896 sota la supervisió literària de Jacint Verdaguer i Santaló als seus primers números.

Nou!!: Capità general і L'Atlàntida (revista) · Veure més »

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Nou!!: Capità general і Leopoldo O'Donnell · Veure més »

Leopoldo Saro Marín

Leopoldo Saro Marín (Morón, Santa María del Puerto del Príncipe, actual Camagüey - Cuba -, 11 de gener de 1878 - Madrid, 19 d'agost de 1936) va ser un general de l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Capità general і Leopoldo Saro Marín · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià situada a la comarca del Camp de Túria, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Capità general і Llíria · Veure més »

Llista de governadors de Puerto Rico

La Fortalesa, San Juan (Puerto Rico), és la residència oficial del Governador de Puerto Rico. Fou construïda entre 1533 i 1540. La llista de governadors de Puerto Rico inclou totes les persones que han ocupat aquest càrrec des de 1509, sigui sota el domini espanyol o americà.

Nou!!: Capità general і Llista de governadors de Puerto Rico · Veure més »

Llista de presidents dels Estats Units

La Casa Blanca, residència oficial del president i centre de l'administracióA la Constitució dels Estats Units, el President és el cap d'estat i el cap de govern dels Estats Units.

Nou!!: Capità general і Llista de presidents dels Estats Units · Veure més »

Llista de títols nobiliaris del franquisme

Amb la promulgació el 1947 de la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, Espanya es constituí com a Regne sense rei i, en conseqüència, el cap de l'Estat espanyol Francisco Franco s'atorgà el dret de reconèixer i concedir títols nobiliaris.

Nou!!: Capità general і Llista de títols nobiliaris del franquisme · Veure més »

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del segle XV al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Nou!!: Capità general і Lloctinent general · Veure més »

Llorenç Milans del Bosch i Mauri

Llorenç Milans del Bosch i Mauri (Reus, el Baix Camp, 1816 - 1880) fou un militar i polític català, fill del també militar Francesc Milans del Bosch.

Nou!!: Capità general і Llorenç Milans del Bosch i Mauri · Veure més »

Lord Protector

Lord Protector és un títol britànic per als caps d'estat, amb dos significats i estils distints en diferents moments de la història.

Nou!!: Capità general і Lord Protector · Veure més »

Luis de Córdova y Córdova

Luis de Córdova i Córdova (Sevilla, 8 de febrer de 1706 - Sant Fernando (Cadis), 29 de juliol de 1796) va ser un marí i militar espanyol, 2n.

Nou!!: Capità general і Luis de Córdova y Córdova · Veure més »

Luis Francisco de Urbina y Ortiz de Zárate

|data_naixement.

Nou!!: Capità general і Luis Francisco de Urbina y Ortiz de Zárate · Veure més »

Luis María Balanzat de Orvay y Briones

Luis María Balanzat de Orvay y Briones.

Nou!!: Capità general і Luis María Balanzat de Orvay y Briones · Veure més »

Luis Sáez Larumbe

|data_naixement.

Nou!!: Capità general і Luis Sáez Larumbe · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Capità general і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manifest dels Vint-i-set

El Manifest dels Vint-i-set fou una petició elevada el 1943 a Francisco Franco amb la signatura de disset procuradors durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), i d'altres deu persones de relleu en la vida nacional espanyola, sol·licitant neutralitat i restauració monàrquica.

Nou!!: Capità general і Manifest dels Vint-i-set · Veure més »

Manuel de La Serna y Hernández Pinzón

Manuel de La Serna y Hernández Pinzón (Lebrija, Andalusia, desembre de 1804 - Sevilla, Andalusia, 24 de juny de 1878) fou un militar espanyol..

Nou!!: Capità general і Manuel de La Serna y Hernández Pinzón · Veure més »

Manuel de Llauder i de Camín

Manuel de Llauder i de Camín (Argentona, Maresme, 3 de juliol de 1789 - Madrid 6 de març de 1851) fou un militar i polític. Tingué especial rellevància en la Guerra del Francès i en especial en el setge de Girona. Serví a l'exèrcit de Ferran VII. Fou governador militar a Bascònia i a Lleida, inspector general d'infanteria i capità general d'Aragó i Navarra. Fou Capità General de Catalunya en substitució del Comte d'Espanya i desarmà els voluntaris reialistes. A la mort de Ferran VII, fou fidel a les reines Maria Cristina i Isabel II i rebutjà els carlins a Barcelona. Estudià les primeres lletres en les Escoles Pies de Betlem a Barcelona i ingressà molt jove com a cadet en el regiment Ultònia d'infanteria, on serví fins a arribar a capità. Durant la guerra de la Independència es distingí en el primer setge de Girona, principalment en la sortida del 16 d'agost de 1808, que obligà a l'enemic a retirar-se: també va estar en el segon setge, sent comissionat per prendre, el 28 d'agost de 1809, l'altura i Santuari dels Àngels, i entrar un comboi a Girona, comissions complides amb èxit. Després d'haver sigut governador de les illes Medes, passà a manar el regiment de San Fernando, restablint en aquest la disciplina. La seva labor fou molt premiada amb el comandament d'una brigada mixta, amb la que va prendre part en l'atac d'Olot del 24 d'octubre de 1812. El 7 de maig de 1813 va combatre amb llur brigada en la vall de Ribes contra forces enemigues, aconseguint tan completa victòria, que fou recompensat amb la llorejada de San Ferran, i més tard amb el títol de marquès de la Vall de Ribes. Durant el període de 1820 a 1823 visqué retirat en un poble de l'Aragó, per atribuir-se-l'hi part en la captura de Luis de Lacy y Gautier, malgrat que Llauder, en llurs Memòries documentades, es disculpa d'aquest afer, i en entrar a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís s'agregà a l'expedició, doncs les seves idees conservadores restaven en pugna amb les lliberals d'aquella època. Desenvolupà el càrrec de comandant general de Bascònia, i després del govern militar de Lleida (febrer de 1824), on tractà d'apaivagar els ànims, llavors molt exaltats, contenint, malgrat les seves idees, als realistes, aconseguint «posar fi a una reacció que no tenia vistes d'acabar-se» (Memòries documentades). El maig de 1825, destinat a la Inspecció general d'Infanteria, treballà per acabar amb el desordre que en aquesta regnava, i després d'encarregar-li el comandament superior d'Aragó (1830), fou a rellevar l'octubre de 1832 al comte d'Espanya en la Capitania general de Catalunya, sent rebut pel poble amb grans aclamacions i mostres d'alegria. Treballà per impedir els progressos del carlisme, sufocant l'aixecament de Josep Galceran i Escrigàs el 5 d'octubre de 1833 i dirigí una exposició a la reina governadora dient-li que per salvar el tron de la seva filla calia reunir Corts i destituir en Francisco Zea Bermúdez. El 2 de novembre de 1834, essent ja tinent general, fou nomenat ministre de la Guerra; durant el curt període que desenvolupà el càrrec, va tenir la desgràcia de què l'exèrcit d'operacions sofrís molts revessos, i d'ocórrer la revolta de gener de 1835, que costà la vida al general José Canterac, capità general de Madrid. Aquests fets i la contínua lluita que sostenia amb els seus company de ministeri, el decidiren a presentar la dimissió del càrrec, passant novament a la Capitania General de Catalunya. Després de la bullanga de 25 de juliol, el 27 de juliol entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a Mataró i envià el general Bassa a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el 5 d'agost mentre es cremava la fàbrica Bonaplata i s'enderrocà l'estàtua de Ferran VII. L'energia que per totes bandes desplegaven els carlins, l'obligà a prendre mesures enèrgiques, una d'elles l'arrest a la ciutadella del cònsol de Sardenya, que afavoria la causa de Carles Maria Isidre de Borbó Organitzà 10 o 12 columnes i amb elles sortí a la muntanya, creient que només allà podia acabar amb el carlisme, i quan començava a assolir-ho, calgué portar les tropes a les ciutats per a sufocar o impedir les revoltes que per tots cantons provocaven els elements lliberals. Amos del camp els carlins, engruixiren llurs partides de tal manera, que als pocs mesos passaven de 20.000 homes. Llauder, veien que el govern no li enviava les forces necessàries per combatre'ls, dimití del càrrec, sent rellevat per Francisco Espoz i Mina. El 1839, al retornar a Espanya, després d'haver passat algun temps a l'estranger, se l'anomenà capità general de Granada, càrrec al qual renuncià per motius de salut. A més fou senador del regne i ministre del Tribunal Suprem d'Espanya. El 1840-42 escriví llurs «Memòrias documentadas», per a sincerar-se dels càrrecs i acusacions que se li feien (Madrid, 1844). El 1829 publicà un Cuaderno de reglas y advertencias para la instrucción del recluta y prevenciones generales para la de los regimientos de infantería.

Nou!!: Capità general і Manuel de Llauder i de Camín · Veure més »

Manuel de Mazarredo y Mazarredo

Manuel de Mazarredo y Mazarredo (Bilbao, 27 de maig de 1807 – Madrid, 23 de gener de 1857) va ser un militar i polític espanyol, ministre de guerra durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Manuel de Mazarredo y Mazarredo · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Capità general і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Gutiérrez Mellado

Manuel Gutiérrez Mellado (Madrid, 1912 - Alcolea del Pinar, 15 de desembre de 1995) va ser un militar espanyol, figura molt important durant la Transició espanyola.

Nou!!: Capità general і Manuel Gutiérrez Mellado · Veure més »

Marco Antonio Colonna

Marco Antonio Colonna (Lanuvio, 25 de febrer de 1535 - Medinaceli, 1 d'agost de 1584) fou almirall, general i virrei de Sicília.

Nou!!: Capità general і Marco Antonio Colonna · Veure més »

Marines Reials

El Cos de Marines Reials (anglès: Royal Marine Corps) és la força d'operacions amfíbies i d'infanteria de marina, i una important força de resposta ràpida del Regne Unit.

Nou!!: Capità general і Marines Reials · Veure més »

Marquesat de Valtierra

El Marquesat de Valtierra és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Alfons XIII el 15 de setembre de 1907 a favor de Carlos Espinosa de los Monteros Sagaseta de Ilurdoz, Tinent General de l'Exèrcit, Ambaixador d'Espanya a França, Capità General de la VI Regió Militar Director General de Correus i Telègrafs.

Nou!!: Capità general і Marquesat de Valtierra · Veure més »

Medalla Militar (Espanya)

La Medalla Militar és una condecoració d'Espanya.

Nou!!: Capità general і Medalla Militar (Espanya) · Veure més »

Mercurio Antonio López Pacheco

| nom.

Nou!!: Capità general і Mercurio Antonio López Pacheco · Veure més »

Miguel Cabanellas Ferrer

Miguel Cabanellas Ferrer (Cartagena, 1 de gener de 1872 – Màlaga, 14 de maig de 1938) va ser un general de l'exèrcit espanyol i un dels capitosts del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Capità general і Miguel Cabanellas Ferrer · Veure més »

Miguel de Muesas

Miguel de Muesas (1715, Extremadura, Espanya - ?) va ser un militar espanyol que va ocupar els càrrecs de Tinent Governador de Santiago de Cuba i governador i Capità General de Puerto Rico entre 1769 i 1776.

Nou!!: Capità general і Miguel de Muesas · Veure més »

Miguel de Oquendo

Miguel de Oquendo i Segura, fou un almirall general espanyol.

Nou!!: Capità general і Miguel de Oquendo · Veure més »

Mile Mrkšić

Mile Mrkšić (Миле Мркшић) (Vrginmost, actual Croàcia, antiga Iugoslàvia, 20 de juliol de 1947 - Lisboa, 16 d'agost de 2015) fou un militar serbi de l'Exèrcit Popular Iugoslau.

Nou!!: Capità general і Mile Mrkšić · Veure més »

Miles Dempsey

El General Sir Miles Christopher Dempsey GBE KCB DSO MC (15 de desembre de 1896 – 5 de juny de 1969) va ser un militar britànic durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Capità general і Miles Dempsey · Veure més »

Mohammed ben Mizzian

Mohammed Ben Mizzian Al Kassem (Beni Ensar (Província de Nador), 1 de febrer del 1897 - Madrid (Espanya), 1 de maig del 1975) fou un militar espanyol i marroquí.

Nou!!: Capità general і Mohammed ben Mizzian · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a la Monarquia espanyola sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola i fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Capità general і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Narcís Claveria i Zaldua

Narcís Claveria Narcís Claveria i Zaldua (Girona, 2 de maig de 1795 - Madrid, 26 de juny de 1851) fou un militar gironí que exercí entre 1844 i 1849 la Capitania General de les Filipines.

Nou!!: Capità general і Narcís Claveria i Zaldua · Veure més »

Nova Granada

El Nou Regne de Granada varen ser un grup de províncies colonials del nord de Sud-amèrica, que corresponia principalment a l'actual Colòmbia.

Nou!!: Capità general і Nova Granada · Veure més »

Orde de Cisneros

L'Orde de Cisneros és una distinció civil al Mèrit Polític que es concedeix en premi a serveis rellevants prestats a Espanya.

Nou!!: Capità general і Orde de Cisneros · Veure més »

Organització militar del Virregnat del Riu de la plata

Durant la existència del Virregnat del Riu de la Plata, la monarquia espanyola va mantenir escasses forces militars professionals - veteranes - en aquesta.

Nou!!: Capità general і Organització militar del Virregnat del Riu de la plata · Veure més »

Otogoien

Otogoien/Hueto Arriba és un poble i concell pertanyent al municipi de Vitòria.

Nou!!: Capità general і Otogoien · Veure més »

Palacio de los Capitanes Generales

El Palacio de los Capitanes Generales (en català Palau dels Capitans Generals), en l'actualitat Museu de la Ciutat és a l'Havana Vella; ocupa tota una illa i és considerada l'obra de major importància arquitectònica de tot el desenvolupament barroc a Cuba.

Nou!!: Capità general і Palacio de los Capitanes Generales · Veure més »

Panteó de Marins Il·lustres

El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el segle XVIII, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.

Nou!!: Capità general і Panteó de Marins Il·lustres · Veure més »

Passeig de la Ciutadella (València)

El passeig de la Ciutadella és una via urbana del centre de la ciutat de València, situada al marge dret de l'antic llit del riu Túria (actual Jardí del Túria) entre el pont del Real i el pont de les Flors.

Nou!!: Capità general і Passeig de la Ciutadella (València) · Veure més »

Pedro Menéndez de Avilés

Pedro Menéndez de Avilés (Avilés, 15 de febrer de 1519 - Santander, 16 de setembre de 1574), adelantado, fou el primer governador espanyol de la Florida espanyola.

Nou!!: Capità general і Pedro Menéndez de Avilés · Veure més »

Pere Joan Ferrer i des Torrent

Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català.

Nou!!: Capità general і Pere Joan Ferrer i des Torrent · Veure més »

Pere Oliver de Boteller i de Riquer

Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) fou cabiscol i canonge de Tortosa.

Nou!!: Capità general і Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Veure més »

Pompeu de Quintana i Serra

Pompeu de Quintana i Serra (Torroella de Montgrí, 1858 - 1939) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Capità general і Pompeu de Quintana i Serra · Veure més »

Posta (marina de guerra)

Patruller a la seva posta d'Ushuaia Una posta és l'establiment temporal d'un nombre qualsevol de vaixells de guerra en un paratge determinat per a algun finalitat, que sol ser la seguretat i defensa d'una fortificació o territori amenaçat, la protecció del comerç o dels propis súbdits en un país estranger, l'auxili de la marina nacional en latituds molt remotes, etc.

Nou!!: Capità general і Posta (marina de guerra) · Veure més »

Presa borbònica de Mallorca

La presa borbònica de Mallorca va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Capità general і Presa borbònica de Mallorca · Veure més »

President de l'Afganistan

Blasó de l'Afganistan. El President de l'Afganistan és el cap d'Estat, cap de govern d'Afganistan i el comandant en Cap de les forces armades.

Nou!!: Capità general і President de l'Afganistan · Veure més »

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Nou!!: Capità general і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »

Puigterrà

El Puigterrà, indret conegut també amb el nom del castell que sembla hi havia estat construït, és un turó ubicat al centre de Manresa a 281 m. En el segle XVII i anteriors hi havia una església dedicada a la Verge del Bon Succés que era visitada freqüentment pels manresans, en especial el segon diumenge després de la Pasqua de Resurrecció i Pentecostes en què tenia lloc una festa o aplec.

Nou!!: Capità general і Puigterrà · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Capità general і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Estrada y Arnáiz

Rafael Arnaiz y Estrada (Ferrol, 22 d'octubre de 1884 – Madrid, 18 d'octubre de 1956) fou un militar, polític i acadèmic gallec, membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.

Nou!!: Capità general і Rafael Estrada y Arnáiz · Veure més »

Ramón Blanco y Erenas

Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (Sant Sebastià, 1833 – Madrid, 4 d'abril de 1906) va ser un militar espanyol, capità general de Navarra, Cuba, Filipines i Catalunya.

Nou!!: Capità general і Ramón Blanco y Erenas · Veure més »

Ramon d'Oms i de Calders

Ramon d'Oms i de Calders (mort el 1615) fou un capità català.

Nou!!: Capità general і Ramon d'Oms i de Calders · Veure més »

Real Acuerdo

Retrat de Felip V d'Espanya, primer rei de la Casa de Borbó, el 1712 El Real Acuerdo és un organisme format pel plenari de l’Audiència i el Capità General, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en l’organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Capità general і Real Acuerdo · Veure més »

Rebel·lió de Boné

general Espartero (a la foto) impulsaren Pantaleón Boné a organitzar la rebel·lió. Els canons del Castell de Santa Bàrbara van funcionar amb molta freqüència en la Rebel·lió de Boné. Els interiors del Castell de Santa Bàrbara es van convertir en assentament de població civil i milícies al comandament de Pantaleón Boné. Esplanada d'Alacant van ésser executats Boné i la seva tropa. La rebel·lió de Boné va ésser una revolta que es va dur a terme a la ciutat d'Alacant des del 28 de gener al 9 de març de 1844, després de la regència d'Espartero.

Nou!!: Capità general і Rebel·lió de Boné · Veure més »

Regions Militars d'Espanya

Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del segle XVIII fins a finals del segle XX.

Nou!!: Capità general і Regions Militars d'Espanya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Capità general і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València..

Nou!!: Capità general і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reichsmarschall

Insígnia d'espatlla de ''Reichsmarschall'' Insígnies de coll de ''Reichsmarschall'' Uniforme original del ''Reichsmarschall'' Hermann Göring, exposat al Luftwaffe-Museum de Berlín. Reichsmarschall (Mariscal de l'Imperi) era el màxim rang de la Wehrmacht de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Capità general і Reichsmarschall · Veure més »

Revolta camperola de Loja

Vista parcial de Loja, Granada. La revolta camperola de Loja, també coneguda com la Revolució del pa i el formatge, va tenir lloc el 28 de juny de 1861 quan un nombrós grup de jornalers, encapçalats per Rafael Pérez del Álamo i al crit de "Visca la República i mori la Reina!" van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil d'Iznájar com a conseqüència de les pèssimes condicions de treball i davant la frustració per no poder accedir als beneficis de la desamortització.

Nou!!: Capità general і Revolta camperola de Loja · Veure més »

Revolta de Loja

La revolta camperola de Loja, també dita Revolución del pan y el queso, ocorregué el 28 de juny de 1861 quan un nombrós grup de jornalers, encapçalats pel veterinari Rafael Pérez del Álamo i al crit de "Visca la República i mori la Reina!" van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil d'Iznájar com a conseqüència de les pèssimes condicions de treball i davant la frustració per no poder accedir als beneficis de la desamortització.

Nou!!: Capità general і Revolta de Loja · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: Capità general і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Ricardo de Ortega y Diez

Ricardo de Ortega y Diez (Madrid, 10 d'agost de 1838 - 3 de desembre de 1917) fou un general espanyol, Governador interí de Puerto Rico durant tres períodes de la Guerra hispano-estatunidenca.

Nou!!: Capità general і Ricardo de Ortega y Diez · Veure més »

Ricardo Pardo Zancada

Ricardo Pardo Zancada (Badajoz, 3 d'agost de 1935) és un exmilitar espanyol, ultracatòlic, que va ser comandant de l'exèrcit i va estar implicat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, per la qual cosa va ser condemnat a dotze anys de presó per un delicte consumat de rebel·lió militar, i amnistiat en 1989.

Nou!!: Capità general і Ricardo Pardo Zancada · Veure més »

Santiago Mateo Marcos

Santiago Mateo Marcos (Valladolid, 1895 - Madrid, 7 de novembre de 1967) fou un militar espanyol, capità general de la III Regió Militar (València) en la dècada de 1960.

Nou!!: Capità general і Santiago Mateo Marcos · Veure més »

Sebastià Cabot

Sebastià Cabot o Sebastiano Caboto (?, 1476 - 1557) fou un navegant i cartògraf venecià.

Nou!!: Capità general і Sebastià Cabot · Veure més »

Segona Guerra Italo-Etíop

La Segona Guerra Italoabissínia, també anomenada la Segona Guerra Italoetíop o, simplement, la Guerra Etíop (italià: Guerra d'Etiopia) va ser una guerra colonial que començà a l'octubre de 1935 i acabà al maig de 1936.

Nou!!: Capità general і Segona Guerra Italo-Etíop · Veure més »

Setge d'Hostalric (1810)

375x375px El setge d'Hostalric de 1810 fou el setge que patí la vila d'Hostalric, a la Selva, durant el 1810 en el marc de la Guerra del Francès.

Nou!!: Capità general і Setge d'Hostalric (1810) · Veure més »

Setge de Salses (1503)

El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.

Nou!!: Capità general і Setge de Salses (1503) · Veure més »

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Nou!!: Capità general і Simó Ballester · Veure més »

SS-Oberst-Gruppenführer

Galó d'un SS Oberstgruppenführer Oberstgruppenführer.

Nou!!: Capità general і SS-Oberst-Gruppenführer · Veure més »

Tinent General

Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.

Nou!!: Capità general і Tinent General · Veure més »

Tractat de Limerick

''Treaty Stone'', sobre la qual se suposa que es va signar el '''Tractat de Limerick''' El Tractat de Limerick (gaèlic irlandès Conradh Luimnigh) va ser un tractat de pau signat en 1691 a la ciutat de Limerick, Irlanda, que va posar fi a la guerra entre els guillemites (defensors de Guillem III d'Anglaterra, i els Jacobites, partidaris de la Dinastia Stuart. També va suposar la fi del segon setge de Limerick (1690-1691). Es creu que el tractat va ser signat sobre la Pedra del Tractat o Treaty Stone, que actualment pot contemplar-se en un pedestal al costat del riu Shannon i enfront del Castell del Rei Joan. Per aquest motiu Limerick és coneguda com la ciutat del tractat.

Nou!!: Capità general і Tractat de Limerick · Veure més »

Tragèdia de Benagalbón

Es coneix com la Tragèdia de Benagalbón els fets que van succeir al poble de Benagalbón (Província de Màlaga) arran d'un intent de manipulació de les eleccions a Corts l'any 1914.

Nou!!: Capità general і Tragèdia de Benagalbón · Veure més »

Uti possidetis iure

Luti possidetis iure és un principi de dret internacional segons el qual els litigants en un conflicte internacional conserven provisionalment Qüestió de límits entre Bolívia i el Brasil Aquest principi prové del dret romà, que autoritzava la part bel·ligerant a reclamar el territori que havia adquirit després d'una guerra.

Nou!!: Capità general і Uti possidetis iure · Veure més »

Valentín de Legallois Grimarest

|data_naixement.

Nou!!: Capità general і Valentín de Legallois Grimarest · Veure més »

Valerià Weyler i Nicolau

Valerià Weyler i Nicolau (Palma, Mallorca, 17 de setembre de 1838 – Madrid, 20 d'octubre de 1930) va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Nou!!: Capità general і Valerià Weyler i Nicolau · Veure més »

Ventura Caro y Maza de Lizana

|imatge.

Nou!!: Capità general і Ventura Caro y Maza de Lizana · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Capità general і Vilanova (genealogia) · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Capità general і 1785 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Capità general і 1863 · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Capità general і 22 de març · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Capità general і 26 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Capita General, Capitania General, Capitania general, Capità General, Comandant en Cap.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »