Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Capadòcia

Índex Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

409 les relacions: Abistamenes, Adana, Agatàngel de Roma, Aksaray, Al-Mamun (abbàssida), Alans, Albània del Caucas, Alexandre de Jerusalem, Alimentació de l'Antiga Grècia, Amèrica, Amèrica, Amfíloc d'Iconium, Amiertes, Amir Ghazi, Amorium, Anacoreta, Anafes (general), Anafes I, Anarquia militar, Anatòlia, Anatis, Andrees de Cesarea, Anquiale, Antígon el Borni, Antíoc de Sulcis, Antíoc I Sòter, Antíoc III, Antíoc IV de Commagena, Antioquis (filla d'Antíoc III), Antoni Gaudí i Cornet, Apol·loni de Tiana, Arabissos, Ardaixir I, Ardzruni, Aretes de Cesarea, Ariamnes, Ariamnes I, Ariamnes II, Ariaramneia, Ariaramnes, Ariaramnes (general), Ariaramnes II, Ariarates, Ariarates I, Ariarates II, Ariarates III, Ariarates IV, Ariarates IX, Ariarates V, Ariarates VI, Ariarates VII, ..., Ariarates VIII, Ariarates X, Ariobarzanes, Ariobarzanes de Capadòcia, Ariobarzanes de Dascilios, Ariobarzanes I, Ariobarzanes II, Ariobarzanes III, Arquelau, Arquelau (general), Arquelau de Capadòcia, Arquelau de Cesarea, Arquelau II de Comana, Arquitectura bizantina, Arsames I d'Armènia, Artabazos II, Artanes d'Armènia Sofene, Artavasdes de Bizanci, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artàxides, Úlfila, Assarhaddon, Atropatene, Autofradates (sàtrapa), Azzi, Èumenes, Èumenes de Càrdia, Badr al-Kharshani, Bagadània, Bagoes (general), Bagratuni, Basili de Cesarea, Basilians, Basilisc (emperador), Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla de Gaugamela, Batalla de Protophachium, Batalla de Rhandeia, Batalla de Scorobas, Batalla del riu Amneius, Bavi, Cabira, Camisene, Capadòcia a la part del Pont, Capadoci, Capadocia, Capadocis, Carsiànon, Casa Milà, Castabala, Cataònia, Cesari de Nazianze, Cesti Gal, Cilícia, Cir el Jove, Cir II el Gran, Comana de Capadòcia, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Constanci II, Constantí I el Gran, Corneli Sul·la (governador), Cotis de Paflagònia, Cràter d'Orèstia, Cressus, Cristianisme germànic, Danixmendita, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Datames, David III d'Ibèria, Dècada del 1380 aC, Deiotarus I, Demòdoc de Leros, Demetri de Capadòcia, Demetri I Sòter, Diàdocs, Diògenes (ambaixador capadoci), Doctor de l'Església, Dorotea de Cesarea, Doroteu de Marcianòpolis, Efes, Elagàbal, Elegeia, Epistulae ad familiares, Escultura romana, Església de Santa Gaiané, Eudòcia de Capadòcia, Eugeni de Capadòcia, Eunomi, Eusebi de Vercelli, Eustaci de Capadòcia, Eustoqui de Capadòcia, Evarcos, Exèrcit aquemènida, Farnaces de Capadòcia, Faustinòpolis, Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella, Fila (filla d'Antípater), Filaretos Bracamios, Filostorgi, Flavi Arrià, Frontera entre l'Iran i Turquia, Gagik Abas II de Kars, Gagik II d'Ani, Gai Estal·li, Galàcia, Galó (sàtrapa), Gals, Garsaura, Garsàuria, Gazaka, Gàlates, Gòrdios, Gòrgies de Macedònia, Gómer, Göreme, Gens Sedàcia, Germà de Tars, Germànic Cèsar, Glafira, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gordi, Gran Idea, Grec medieval, Gregori de Capadòcia, Gregori Nazianzè, Gregori Nazianzè el vell, Gregori Taumaturg, Guerra de Làmia, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-sassànides, Helvidi Prisc, Heraclea Cybistra, Heraclea Pòntica, Heracli, Heres, Història d'Armènia, Història de l'Imperi Romà, Història de la República de Macedònia, Història de Turquia, Història dels kurds, Hittites, Iasos (ciutat), Ignasi d'Antioquia, Imperi de Palmira, Imperi Hittita, Imperi Part, Imperi Selèucida, Jeroni d'Estridó, Jordi de Capadòcia, Julià de Cesarea, Justinià (general), Kadena, Kars, Kayseri, Kış Uykusu, Kırşehir, Küp peyniri, Khanirabbat, Kizil Irmak, L'imperi dels llops, La Novia, Lampedo, Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia), Laodice (filla d'Aqueu), Laodicea Nisa, Lapis specularis, Laviniasene, Legió IV Scythica, Legió IX Hispana, Legió XII Fulminata, Leonci d'Arabissos, Leucosiris, Licaònia, Licaonis, Lisímac de Tràcia, Lleó III de Bizanci, Llengua hittita, Llista d'antics grecs, Llista de províncies romanes, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Luci Cassi (procònsol), Luci Fanni, Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC), Luci Magi, Lykandos, Macrí, Malatya, Malquió, Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC), Mar Saba, Marc Antoni, Marc Estal·li, Marc Porci Cató Uticense II, Marc Ulpi Trajà, Marpesia, Martinià, Mejej Gnuni, Melanthius, Meleci d'Antioquia, Menandre (sàtrapa), Menàlip, Menocares, Miquel III, Mirdat, Mitrenes, Mitridates (noble), Mitridates I del Pont, Mitridates II, Mitridates V Evergetes, Mitridates VI Eupator, Mitrobarzanes, Mitrobarzanes (general persa), Mitrobarzanes de Capadòcia, Monestir, Monotelisme, Mont Hasan, Moriemene, Muriane, Mushel I Mamikonian, Naqsh-e Rostam, Nemesi de Capadòcia, Nicànor d'Estagira, Nicòpolis de Capadòcia, Nina de Geòrgia, Nissa (Capadòcia), Nusaybin, Odèon (edifici), Orígenes, Orcínia, Orestes (metge), Ormazd I, Orofernes, Orontes I, Orontes III, Ortahisar, Pacte de Triparadisos, Paflagònia, Palmira, Papa Dionís, Pariadres, Parnassos, Parnassus, Pau Ballester i Convalia, Pau I de Constantinoble, Període hel·lenístic, Perdicas d'Orèstia, Persecució de Dioclecià, Petèria, Pharsman I d'Ibèria, Pilipos de Siunia, Pisídia, Pompeiòpolis, Pont Capadoci, Pont Karamagara, Pont Polemoníac, Pozantı, Primera guerra mitridàtica, Prostitució a l'antiga Grècia, Prostitució sagrada, Província d'Aksaray, Província de Nevşehir, Província de Niğde, Província romana d'Egipte, Ptolemeu (nebot d'Antígon), Publi Sesti, Regió de Bitínia, Regió de Frígia, Regió del Pont, Regne de Capadòcia, Regne del Pont, Regnes antics d'Anatòlia, Rogier van der Weyden, Roma al segle I aC, Romà IV Diògenes, Saba de Mutalasca, Salmanassar III, Sanatruk II d'Armènia, Sant Jordi, Sant Longí, Sant Pere, Sant Sergi (desambiguació), Sapor I, Saravene, Sargarosene, Sasima, Satala, Satrapia de Lídia, Sàtrapa, Sebaste de Cilícia, Segona Guerra Civil romana, Seleuc I Nicàtor, Sembat Bagratuni, Sennàquerib, Sergi de Capadòcia, Setge de Constantinoble (717-718), Sextus Calpurnius Agricola, Sharaplakan d'Armènia, Simeó Estilita el Vell, Sisinna, Sivas, Smerdis de Pèrsia, Sofene, Sohemus d'Armènia, Sulusaray, Tabal, Tars (Turquia), Teòfil (emperador), Teodor Ascides, The World Without Us, Thema, Tigranes II d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigranocerta, Tiridates I d'Armènia, Tis, Tomisa, Tour de Capadòcia, Tropes auxiliars romanes, Tucídides (militar), Tunceli, Turquia, Tuwanuwa, Tyana, Uçhisar, Vall d'Ihlara, Vall de Soğanlı, Vardan III Mamikonian, Víctori, Polieucte, Donat i companys màrtirs de Cesarea, Venasa, Vologès I d'Armènia, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Ximene, Zacàrides, Zile, 158 aC, 162, 17, 23 d'abril, 256 aC, 303, 304, 320 aC, 329, 331, 368, 381, 390, 477, 575, 623, 93 aC, 97 aC. Ampliar l'índex (359 més) »

Abistamenes

Abistamenes fou governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el gran, però del que no se sap res més del seu govern.

Nou!!: Capadòcia і Abistamenes · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Capadòcia і Adana · Veure més »

Agatàngel de Roma

Agatàngel va ser un jove, probablement de Capadòcia, que va ésser diaca del bisbe Climent d'Ancira, que el va batejar i el va fer el seu deixeble.

Nou!!: Capadòcia і Agatàngel de Roma · Veure més »

Aksaray

Aksaray («palau blanc») és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d’Aksaray.

Nou!!: Capadòcia і Aksaray · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Capadòcia і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Capadòcia і Alans · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Capadòcia і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre de Jerusalem

Alexandre de Jerusalem (Ἀλέξανδρος) (Egipte, s. II - Cesarea de Palestina, 251) fou un patriarca de Jerusalem, mort durant les persecucions de Deci.

Nou!!: Capadòcia і Alexandre de Jerusalem · Veure més »

Alimentació de l'Antiga Grècia

Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC L'alimentació a l'Antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.

Nou!!: Capadòcia і Alimentació de l'Antiga Grècia · Veure més »

Amèrica, Amèrica

Amèrica, Amèrica (títol original: America, America) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Elia Kazan, estrenada el 1963.

Nou!!: Capadòcia і Amèrica, Amèrica · Veure més »

Amfíloc d'Iconium

Amfíloc d'Iconium (Amphilochus, Amphílochos) fou bisbe d'Iconium (actual Konya).

Nou!!: Capadòcia і Amfíloc d'Iconium · Veure més »

Amiertes

Amiertes o Amintes fou sàtrapa de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Amiertes · Veure més »

Amir Ghazi

Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danishmendita.

Nou!!: Capadòcia і Amir Ghazi · Veure més »

Amorium

Amorium (grec Amorion, àrab Ammuriyya, siríac Amurin) fou una ciutat de Frígia fundada al.

Nou!!: Capadòcia і Amorium · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval "anachorēta", i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Capadòcia і Anacoreta · Veure més »

Anafes (general)

Anafes (Anaphas) fou un general persa del segle V aC.

Nou!!: Capadòcia і Anafes (general) · Veure més »

Anafes I

Anafes I (Anaphas, Ἀναφᾶς) fou un dels set nobles perses que van matar Smerdis el 521 aC.

Nou!!: Capadòcia і Anafes I · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'imperi Romà entre el 235 i el 270, en la que regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Capadòcia і Anarquia militar · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Capadòcia і Anatòlia · Veure més »

Anatis

Anatis fou una deïtat asiàtica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais, Nanaea i altres).

Nou!!: Capadòcia і Anatis · Veure més »

Andrees de Cesarea

Andreas de Cesarea (Ἀνδρέας) fou bisbe de Cesarea de Capadòcia vers l'any 500.

Nou!!: Capadòcia і Andrees de Cesarea · Veure més »

Anquiale

Anquiale -en assiri Ingirra, en grec Ankiale- fou una població de Cilícia propera a Tars, que al final del fou una colònia grega de Lindos (a Rodes).

Nou!!: Capadòcia і Anquiale · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Capadòcia і Antígon el Borni · Veure més »

Antíoc de Sulcis

Antíoc de Sulcis o Ἀντίοχος (Galàcia o Capadòcia, 95 - Sardenya, 127) fou un metge grec, exiliat a Sardenya i mort com a màrtir per la seva fe cristiana.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc de Sulcis · Veure més »

Antíoc I Sòter

Antíoc I Sòter (el salvador o el guanyador) fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor, va néixer el 324 aC.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc I Sòter · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc III · Veure més »

Antíoc IV de Commagena

Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc IV de Commagena · Veure més »

Antioquis (filla d'Antíoc III)

Antioquis (Antiochis, Ἀντιοχίς) fou filla d'Antíoc III el gran que es va casar amb el rei Ariarates IV Eusebes de Capadòcia (224-163 aC).

Nou!!: Capadòcia і Antioquis (filla d'Antíoc III) · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Capadòcia і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Apol·loni de Tiana

Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tiana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tyana (Capadòcia), tradicionalment a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Nou!!: Capadòcia і Apol·loni de Tiana · Veure més »

Arabissos

Arabissos (Arabissus) fou una antiga ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Arabissos · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Capadòcia і Ardaixir I · Veure més »

Ardzruni

Els Ardzruni o Artzruni (Artsruni) foren una família armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, on van assolir el títol reial.

Nou!!: Capadòcia і Ardzruni · Veure més »

Aretes de Cesarea

Arethes de Cesarea (Arethas) (Patres, 860 - Cesarea de Capadòcia, 935) fou un sacerdot, teòleg i bibliògraf grec, que fou arquebisbe de Cesarea a Capadòcia en època incerta, i successor probablement d'Andrees.

Nou!!: Capadòcia і Aretes de Cesarea · Veure més »

Ariamnes

* Ariamnes fou el nom de dos sàtrapes de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariamnes · Veure més »

Ariamnes I

Ariamnes I (Ariámnēs) és esmentat com a sàtrapa de Capadòcia vers el, i és el primer sàtrapa conegut de Katpatuka, nom persa del país.

Nou!!: Capadòcia і Ariamnes I · Veure més »

Ariamnes II

Ariamnes II (Ariámnēs) fou fill del sàtrapa de Capadòcia Datames, al qual va succeir quan fou assassinat el.

Nou!!: Capadòcia і Ariamnes II · Veure més »

Ariaramneia

Ariaramneia fou una ciutat de Capadòcia esmentada en una inscripció en grec i arameu on s'indica que era la seu d'un comandant militar del regne de Capadòcia al segle II aC.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramneia · Veure més »

Ariaramnes

* Ariaramnes (antic persa Riyaramna; elamita Har-ri-ya-ra-um-na, Accadià Ar-ḭa-ra-am-na, llatí Ariaramnes; probablement derivat de Aryārāman, de aryā "els aris" i rāman "pau" que voldria dir "el que porta la pay als aris". El van portar diversos personatges en els quals, un rei dels perses, i un sàtrapa i dos reis de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes · Veure més »

Ariaramnes (general)

Ariaramnes fou un general persa de Darios I el Gran, esmentat per Ctèsies.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes (general) · Veure més »

Ariaramnes II

Ariaramnes II, rei de Capadòcia, fill i successor de Ariarates II.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes II · Veure més »

Ariarates

* Ariarates fou el nom de deu dels reis de Capadòcia, l'ancestre dels quals fou Anafes (Anaphas) un dels set nobles perses que van enderrocar als mags, i l'avantpassat més proper fou Datames.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates · Veure més »

Ariarates I

Ariarates I (Ariarathes) fou fill d'Ariamnes II.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates I · Veure més »

Ariarates II

Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) fou sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariamnes I al que va succeir a una data desconeguda abans del.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates II · Veure més »

Ariarates III

Ariarates III (Ariaráthēs) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariamnes II que el va associar al tron vers el i al que va succeir vers el.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates III · Veure més »

Ariarates IV

Ariarates IV Eusebes (Ariarates Pius) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir vers el quan encara era un infant, i va regnar uns.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates IV · Veure més »

Ariarates IX

Ariarates IX Eusebes o Filopàtor (Pius, amant del seu pare), fou rei de Capadòcia, proclamat quan tenia pel seu pare Mitridates VI Eupator rei del Pont vers el.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates IX · Veure més »

Ariarates V

Ariarates V Filopàtor (Pious, lover of his father) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir vers el.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates V · Veure més »

Ariarates VI

Ariarates VI Epífanes o Filopàtor (Ariaráthēs Epiphanḗs Philopátōr) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariarates V al que va succeir el sota regència de la seva mare Laodicea Nisa.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates VI · Veure més »

Ariarates VII

Ariarates VII Filomètor (Ariarathes Philometor) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariarates VI i nét de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates VII · Veure més »

Ariarates VIII

Ariarates VIII (Ariaráthēs Epiphanḗs) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariarates VI; era jove quan fou proclamat rei sota regència de la seva mare que es va casar amb Nicomedes III Evergetes de Bitínia, que també va assolir la regència del jove rei, i va aprofitar per dominar la Paflagònia, a lo que els Capadocis es van oposar.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates VIII · Veure més »

Ariarates X

Ariarates X (Ariarathes) fou rei de Capadòcia, possible fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates X · Veure més »

Ariobarzanes

* Nom d'origen persa, en grec en antic persa Ārya-bṛzāna, (probablement "Exaltació dels aris"), podria derivar de l'elamita Har-ri-pir-tan, donant Āriya-bṛdāna.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes · Veure més »

Ariobarzanes de Capadòcia

* Ariobarzanes fou el nom de tres reis de Capadòcia, tots integrants d'una dinastia iniciada el 95 aC per un magnat local d'origen persa, protegit dels romans.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes de Capadòcia · Veure més »

Ariobarzanes de Dascilios

Ariobarzanes (antic persa: Ariyabrdna) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica Era fill de Farnabazos II.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes de Dascilios · Veure més »

Ariobarzanes I

Ariobarzanes I Filoromà (amic de Roma) fou rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes I · Veure més »

Ariobarzanes II

Ariobarzanes II Filopàtor (El que estima al seu pare) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariobarzanes I i d'Atenais Filostorga.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes II · Veure més »

Ariobarzanes III

Ariobarzanes III Eusebes Filoromà (Pius, amic de Roma) fou rei de Capadòcia, fill d'Ariobarzanes II al que va succeir vers el o quan fou assassinat.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes III · Veure més »

Arquelau

* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau · Veure més »

Arquelau (general)

Arquelau (Archelaus, Arkhélaos) fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau (general) · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (Archelaus, Arkhélaos), descendent (besnét) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arquelau de Cesarea

Arquelau (Archelaus, Arkhélaos) fou un bisbe de Cesarea de Capadòcia que va escriure un llibre contra l'heretgia dels messalians, llibre que és esmentat per Foti (Photius).

Nou!!: Capadòcia і Arquelau de Cesarea · Veure més »

Arquelau II de Comana

Arquelau II (Archelaus, Arkhélaos) fou rei del Pont sacerdot de Comana.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau II de Comana · Veure més »

Arquitectura bizantina

Interior de l'església de Santa Sofia (Istanbul) obra mestra de l'arquitectura bizantina Larquitectura bizantina és l'estil arquitectònic que va estar vigent durant l'Imperi bizantí (Imperi Romà d'Orient) des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en el segle V. La capital de l'Imperi d'Orient era Constantinoble (Constantinopolis o ciutat de Constantí), el nom anterior va ser Bizanci i, actualment, Istanbul, i això des de l'any 330, moment que altres autors fixen com l'inici de l'arquitectura bizantina.

Nou!!: Capadòcia і Arquitectura bizantina · Veure més »

Arsames I d'Armènia

Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.

Nou!!: Capadòcia і Arsames I d'Armènia · Veure més »

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda; persa Artavazdâ) fou un noble persa (vers 388 aC-325 aC), que fou sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Artabazos II · Veure més »

Artanes d'Armènia Sofene

Artanès d'Armènia Sofene fou un dinasta d'Armènia Sofene o Menor de la família dels Zariàdrides.

Nou!!: Capadòcia і Artanes d'Armènia Sofene · Veure més »

Artavasdes de Bizanci

Artavasdes (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador bizantí, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.

Nou!!: Capadòcia і Artavasdes de Bizanci · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Capadòcia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Capadòcia і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Artàxides

Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.

Nou!!: Capadòcia і Artàxides · Veure més »

Úlfila

Úlfila, en alemany Wölfel (gòtic Wulfila), que vol dir Petit Llop, fou un bisbe evangelitzador dels gots.

Nou!!: Capadòcia і Úlfila · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) fou rei d'Assíria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'Assurbanipal.

Nou!!: Capadòcia і Assarhaddon · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Capadòcia і Atropatene · Veure més »

Autofradates (sàtrapa)

Autofradates (també Tofradates, lici Vatrafradata) fou un alt càrrec de la persa aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) vers 385 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.

Nou!!: Capadòcia і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »

Azzi

Azzi fou un país al nord de l'Eufrates de la regió de la moderna Tunceli (abans Dersim) i al sud del país de Haiasa (Hayasa, al sud de la regió de Trebisonda) Poc després de 1400 aC la gent del país d'Azzi envaïren la Capadòcia oriental i foren combatuts pel rei hitita Tudhalias III (1400-1380 aC) En temps del rei Mursilis II (1347 aC-1320 aC) Azzi estava governat per un rei anomenat Anniya que segons se suposa, va crear una confederació política dels pobles (prearmenis) de la frontera oriental dels hitites, formant un regne que anava del riu Iris (Ysehil Irmak) al llac Van i de la mar Negra a Ishuwa, esmentat pels historiadors com Hayasa-Azzi.

Nou!!: Capadòcia і Azzi · Veure més »

Èumenes

*Èumenes de Cardia, general, un dels diàdocs d'Alexandre el gran, sàtrapa de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Èumenes · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Cardia o Càrdia o Kàrdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Kàrdia al Quersonès, un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Capadòcia і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Badr al-Kharshani

Badr al-Kharxaní (primera meitat del s. X) fou un emir àrab, segurament originari de Kharxana, a Capadòcia, anomenat també Badr ibn Ammar al-Assadí.

Nou!!: Capadòcia і Badr al-Kharshani · Veure més »

Bagadània

Bagadània fou una plana de la Capadòcia a la base del Taure i sud-est de l'Argeos.

Nou!!: Capadòcia і Bagadània · Veure més »

Bagoes (general)

Bagoes (Bagoas) fou un general de Tigranes II d'Armènia o de Mitridates VI Eupator, que va dirigir juntament amb Mithraus les forces que van expulsar al rei Ariobarzanes I de Capadòcia el 92 aC.

Nou!!: Capadòcia і Bagoes (general) · Veure més »

Bagratuni

Els Bagratuni (Բագրատունիներ) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Nou!!: Capadòcia і Bagratuni · Veure més »

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 335, Cesarea de Capadòcia, Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) fou bisbe de Cesarea de Capadòcia és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Nou!!: Capadòcia і Basili de Cesarea · Veure més »

Basilians

Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379).

Nou!!: Capadòcia і Basilians · Veure més »

Basilisc (emperador)

Basilisc (en llatí) fou germà de l'emperadriu bizantina Verina, esposa de Lleó I (emperador 457-474) i fou aquest qui el va nomenar patrici i dux de Tràcia.

Nou!!: Capadòcia і Basilisc (emperador) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (718)

La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del Setge de Constantinoble durant l'Expansió de l'Islam.

Nou!!: Capadòcia і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »

Batalla de Gaugamela

El 534 aC, un cop conquerida Assíria pels perses, aquests crearen la satrapia d'Assíria (Assura) amb capital a Arbela.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de Protophachium

La Batalla de Protophachium del 88 aC fou una batalla de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma, conflicte que va provocar el col·lapse de la dominació romana a la província d'Àsia.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Protophachium · Veure més »

Batalla de Rhandeia

La Batalla de Rhandeia fou una batalla lliurada entre l'imperi romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Rhandeia · Veure més »

Batalla de Scorobas

La Batalla de Scorobas fou una de les primeres batalles de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Scorobas · Veure més »

Batalla del riu Amneius

La Batalla del riu Amneius fou la primera batalla de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma.

Nou!!: Capadòcia і Batalla del riu Amneius · Veure més »

Bavi

Bavi (Bavius) fou un poeta romà.

Nou!!: Capadòcia і Bavi · Veure més »

Cabira

Cabira (Kabeira) fou una ciutat del Pont, al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres (no massa lluny de Kainon), en la qual Mitridates VI Eupator va tenir un palau on el rei va amagar els seus tresors.

Nou!!: Capadòcia і Cabira · Veure més »

Camisene

Camisene era una regió propera a l'Armènia Sofene i el Regne del Pont esmentada per Estrabó, que va agafar el nom probablement de la ciutat de Camisa.

Nou!!: Capadòcia і Camisene · Veure més »

Capadòcia a la part del Pont

Capadòcia a la part del Pont (Katpatuka, llatí Cappadocia) fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Capadòcia і Capadòcia a la part del Pont · Veure més »

Capadoci

El capadoci és el dialecte grec parlat a Capadòcia fins que els habitants grecs en van ser expulsats el 1922.

Nou!!: Capadòcia і Capadoci · Veure més »

Capadocia

* Capadòcia, regió de l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Capadocia · Veure més »

Capadocis

Els capadocis foren un poble indoeuropeu que vivia a la regió de Capadòcia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Capadocis · Veure més »

Carsiànon

Mapa dels ''themes'' bizantins de l'Àsia Menor vers el 950 El thema de Carsiànon (en grec Χαρσιανόν, Kharsianon) fou creat vers la meitat del segle IX.

Nou!!: Capadòcia і Carsiànon · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «La Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença.

Nou!!: Capadòcia і Casa Milà · Veure més »

Castabala

Castabala fou una ciutat de la Tianitis (regió de Tyana) a Capadòcia, al nord-est de Calidna.

Nou!!: Capadòcia і Castabala · Veure més »

Cataònia

Cataònia fou una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Cataònia · Veure més »

Cesari de Nazianze

Sant Cesari de Nazianze (Caesarius) fou un metge grec més conegut com a germà de Gregori Nazianzè el teòleg.

Nou!!: Capadòcia і Cesari de Nazianze · Veure més »

Cesti Gal

Cesti Gal (també esmentat com Cest Gal, en llatí Cestius Gallus o Cestus Gallus) fou un governador romà, fill del cònsol Gai Cesti Gal Camerí.

Nou!!: Capadòcia і Cesti Gal · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Cilícia · Veure més »

Cir el Jove

Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del segle IV aC, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).

Nou!!: Capadòcia і Cir el Jove · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Capadòcia і Cir II el Gran · Veure més »

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia o Chryse (la Daurada) per distingir-la de Comana del Pont fou una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan).

Nou!!: Capadòcia і Comana de Capadòcia · Veure més »

Conclave de 1978 (agost)

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys d'edat.

Nou!!: Capadòcia і Conclave de 1978 (agost) · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys d'edat.

Nou!!: Capadòcia і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci, (en llatí:, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337 - 361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Capadòcia і Constanci II · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Capadòcia і Constantí I el Gran · Veure més »

Corneli Sul·la (governador)

Corneli Sul·la (Cornelius Sulla) fou un governador romà.

Nou!!: Capadòcia і Corneli Sul·la (governador) · Veure més »

Cotis de Paflagònia

Cotis de Paflagònia (Cotys, Κότυς) fou un rei de Paflagònia, probablement el mateix que Xenofont esmenta com Corylas o com Otys.

Nou!!: Capadòcia і Cotis de Paflagònia · Veure més »

Cràter d'Orèstia

Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Capadòcia і Cràter d'Orèstia · Veure més »

Cressus

''Cressus damunt la pira'' Cressus o Cresos (Croesus, Kroisos Κροῖσος) (vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades.

Nou!!: Capadòcia і Cressus · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'Alta Edat Mitjana.

Nou!!: Capadòcia і Cristianisme germànic · Veure més »

Danixmendita

La dinastia Danixmendita (o Danismèndida) o dels danixmèndies (danixmendites) fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beylik o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar a l'Àsia Menor al final del i fins al segle XII.

Nou!!: Capadòcia і Danixmendita · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Capadòcia і Darios el Gran · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Capadòcia і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Datames

Datames (c. 407 aC-361 aC) fou sàtrapa i virtual rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Datames · Veure més »

David III d'Ibèria

David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati)  o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.

Nou!!: Capadòcia і David III d'Ibèria · Veure més »

Dècada del 1380 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 1380 aC · Veure més »

Deiotarus I

Deiotarus I (grec Δηϊόταρος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.

Nou!!: Capadòcia і Deiotarus I · Veure més »

Demòdoc de Leros

Demòdoc de Leros (Demodocus, Demódokos, Δημόδοκος) fou un poeta grec autor de quatre epigrames de l'antologia grega, en els que ataca a la gent de Quios, Capadòcia i Cilícia. L'esmenta Aristòtil. Categoria:Epigramatistes de l'Antologia grega.

Nou!!: Capadòcia і Demòdoc de Leros · Veure més »

Demetri de Capadòcia

Demetri de Capadòcia (Demetrius, Δη?ητριος) fou un príncep capadoci, fill del rei Ariarates V de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Demetri de Capadòcia · Veure més »

Demetri I Sòter

Demetri I Sòter, inicialment conegut com a Demetri el jove fou nominal rei selèucida per uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC i després del 162 aC al 150 aC.

Nou!!: Capadòcia і Demetri I Sòter · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Capadòcia і Diàdocs · Veure més »

Diògenes (ambaixador capadoci)

Diògenes (Diogenes, Διογένης) fou un ambaixador del rei de Capadòcia Orofernes, que juntament amb Timoteu fou enviat pel rei a Roma el 157 aC per renovar l'amistat amb la república però sobretot per donar suport a l'acusació contra el deposat rei de Capadòcia Ariarates V. Diògenes, amb l'ajut del seu lloctinent Miltíades, va aconseguir el seu propòsit, i va aconseguir que Ariarates no obtingués cap suport a Roma. Categoria:Reis de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Diògenes (ambaixador capadoci) · Veure més »

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un Papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Nou!!: Capadòcia і Doctor de l'Església · Veure més »

Dorotea de Cesarea

Santa Dorotea o Dora (Capadòcia? final del s. IV - Cesarea Mazaca, ca. 311) és una jove verge, venerada com a màrtir a diverses confessions del cristianisme.

Nou!!: Capadòcia і Dorotea de Cesarea · Veure més »

Doroteu de Marcianòpolis

Doroteu de Marcianòpolis (Dorotheus, Δωπόθεος) fou un bisbe grec que vivia vers el 431.

Nou!!: Capadòcia і Doroteu de Marcianòpolis · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ἔφεσος (Ephesos) o Teloco en grec, Ephesus en llatí i Altoloc en català medieval) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba.

Nou!!: Capadòcia і Efes · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Capadòcia і Elagàbal · Veure més »

Elegeia

Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.

Nou!!: Capadòcia і Elegeia · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Capadòcia і Epistulae ad familiares · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el segle VI aC i el segle V. Originàriament derivà de l'escultura grega, principalment per l'herència de l'escultura etrusca i, posteriorment, ja d'una manera directa durant el període hel·lenístic, per contacte amb les colònies de la Magna Grècia i de la mateixa Grècia.

Nou!!: Capadòcia і Escultura romana · Veure més »

Església de Santa Gaiané

L'església del monestir de Santa Gaiané està situada a la ciutat d'Echmiadzin (Armènia), al sud de la catedral i prop d'aquesta.

Nou!!: Capadòcia і Església de Santa Gaiané · Veure més »

Eudòcia de Capadòcia

Eudòcia (grec Eudokia, llatí Eudocia) és el nom d'una ciutat de l'Àsia Menor, a Capadòcia, esmentada per Hierocles al Synecdemus.

Nou!!: Capadòcia і Eudòcia de Capadòcia · Veure més »

Eugeni de Capadòcia

Sant Eugeni de Capadòcia és un sant cristià que va patir martiri juntament amb el diaca sant Cotide a Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Eugeni de Capadòcia · Veure més »

Eunomi

Eunomi (Eunomius, Εὐνόμιος) fou un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.

Nou!!: Capadòcia і Eunomi · Veure més »

Eusebi de Vercelli

Eusebi de Vercelli (Eusebius Vercellensis) fou un religiós del segle IV, bisbe de Vercelli i campió de l'ortodòxia.

Nou!!: Capadòcia і Eusebi de Vercelli · Veure més »

Eustaci de Capadòcia

Eustaci de Capadòcia (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou un filòsof neoplatònic grec deixeble d'Iàmblic i d'Edesi.

Nou!!: Capadòcia і Eustaci de Capadòcia · Veure més »

Eustoqui de Capadòcia

Eustoqui (Eustochius, Εὐστόχιος) fou un orador de Capadòcia, de llengua grega, que vivia al temps de l'emperador Constant.

Nou!!: Capadòcia і Eustoqui de Capadòcia · Veure més »

Evarcos

Evarcos (grec Euarcos, llatí Evarcus) fou un riu de l'Àsia Menor que segons Esteve Bizantí formava la línia de frontera entre Paflagònia i Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Evarcos · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 a. C.), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Capadòcia і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Farnaces de Capadòcia

Farnaces (Pharnaces) fou el segon sàtrapa conegut de Capadòcia vers el 500 aC.

Nou!!: Capadòcia і Farnaces de Capadòcia · Veure més »

Faustinòpolis

Faustinòpolis fou una ciutat del sud de Capadòcia a uns 20 km de Tyana.

Nou!!: Capadòcia і Faustinòpolis · Veure més »

Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella

Les Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella és una celebració religiosa tradicional del poble de La Fatarella (Terra Alta) el dia 3 de febrer en honor de Sant Blai.

Nou!!: Capadòcia і Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella · Veure més »

Fila (filla d'Antípater)

Fila o Fila II de Macedònia (Phila) fou la filla d'Antípater (regent de Macedònia).

Nou!!: Capadòcia і Fila (filla d'Antípater) · Veure més »

Filaretos Bracamios

Filaretos Bracamios (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartos Varajnuni; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general bizantí d'origen armeni.

Nou!!: Capadòcia і Filaretos Bracamios · Veure més »

Filostorgi

Filostorgi (Philostorgius) fou un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.

Nou!!: Capadòcia і Filostorgi · Veure més »

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) fou un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica.

Nou!!: Capadòcia і Flavi Arrià · Veure més »

Frontera entre l'Iran i Turquia

La frontera entre l'Iran i Turquia és la frontera de 534 kilòmetres en sentit nord-sud que separa l'extrem nord-oest de l'Iran (Azerbaidjan Occidental) de l'est de Turquia (Capadòcia), em plena regió del Kurdistan.

Nou!!: Capadòcia і Frontera entre l'Iran i Turquia · Veure més »

Gagik Abas II de Kars

Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.

Nou!!: Capadòcia і Gagik Abas II de Kars · Veure més »

Gagik II d'Ani

Gagik II fou el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) del 1040 al 1045.

Nou!!: Capadòcia і Gagik II d'Ani · Veure més »

Gai Estal·li

Gai Estal·li (Caius Stallius) fou un arquitecte romà.

Nou!!: Capadòcia і Gai Estal·li · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Capadòcia і Galàcia · Veure més »

Galó (sàtrapa)

Galó fou el tercer sàtrapa de Capadòcia, fill de Farnaces de Capadòcia i de la princesa persa Atossa.

Nou!!: Capadòcia і Galó (sàtrapa) · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Capadòcia і Gals · Veure més »

Garsaura

Garsaura fou una ciutat de Capadòcia que fou capital del districte de Garsàuria o Garsauritis.

Nou!!: Capadòcia і Garsaura · Veure més »

Garsàuria

Garsàuria, Garsaúria o Garsauritis fou una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia que va prendre el nom de la seva capital, la petita ciutat de Garsaura (en grec Garsaoura), segons Estrabó.

Nou!!: Capadòcia і Garsàuria · Veure més »

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Nou!!: Capadòcia і Gazaka · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí Galatae, també dits Gallograeci) foren un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Gàlates · Veure més »

Gòrdios

*cinc reis de Frígia.

Nou!!: Capadòcia і Gòrdios · Veure més »

Gòrgies de Macedònia

Gòrgies (Gorgias, Γοργίας) fou un dels oficials d'Alexandre el Gran que va acompanyar a Amintes fill d'Andròmenes quan aquest, que havia estat enviat al Regne de Macedònia per aixecar més tropes el 332 aC, el va reclutar.

Nou!!: Capadòcia і Gòrgies de Macedònia · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (''Gènesi, 10''), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomentas gomerites).

Nou!!: Capadòcia і Gómer · Veure més »

Göreme

Göreme és un districte i municipi de la Província de Nevşehir, Turquia, a 10 km de la ciutat de Nevşehir.

Nou!!: Capadòcia і Göreme · Veure més »

Gens Sedàcia

La gens Sedàcia (Gens Sedatia), ocasionalment escrit Sedata, va ser una família plebea de la Gàl·lia Romana, que va florir d'ençà el segle I al segle III.

Nou!!: Capadòcia і Gens Sedàcia · Veure més »

Germà de Tars

Sant Germà fou un cristià de Tars a Cilícia (encara que de vegades apareix com a sant de Capadòcia) que va patir martiri en època indeterminada, juntament amb altres vuit homes cristians.

Nou!!: Capadòcia і Germà de Tars · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Capadòcia і Germànic Cèsar · Veure més »

Glafira

Glafira fou una dona grega molt maca (Dió Cassi la qualifica d'hetera o prostituta), mercès a la qual Marc Antoni va donar el títol de rei de Capadòcia al seu jove fill Arquelau (besnét del general Arquelau).

Nou!!: Capadòcia і Glafira · Veure més »

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vestília, que es va casar primer amb Herdoni, després amb Pomponi i finalment amb Orfit.

Nou!!: Capadòcia і Gneu Domici Corbuló · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Capadòcia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gordi

Gordi (Gordius) fou tres vegades regent de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Gordi · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles XIX i XX.

Nou!!: Capadòcia і Gran Idea · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí és un terme per cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Capadòcia і Grec medieval · Veure més »

Gregori de Capadòcia

Gregori de Capadòcia (també conegut com a Gregori d'Alexandria), fou patriarca arrià d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, el 341, en lloc d'Atanasi, que n'havia estat deposat i havia pogut fugir.

Nou!!: Capadòcia і Gregori de Capadòcia · Veure més »

Gregori Nazianzè

Gregori Nazianzè (Gregorius Nazianzenus), de renom Θεολόγος pel seu coratge i fervor en la defensa de la doctrina de Nicea, fou un dels més importants religiosos de l'Església grega.

Nou!!: Capadòcia і Gregori Nazianzè · Veure més »

Gregori Nazianzè el vell

Gregori Nazianzè el vell (Gregorius Nazianzenus) fou bisbe de Nazianzus a Capadòcia durant 45 anys (329-374) i pare del famós Gregori Nazianzè.

Nou!!: Capadòcia і Gregori Nazianzè el vell · Veure més »

Gregori Taumaturg

Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), fou un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.

Nou!!: Capadòcia і Gregori Taumaturg · Veure més »

Guerra de Làmia

La Guerra de Làmia (323 aC - 322 aC), també anomenada guerra grega, fou un conflicte militar esdevingut a Grècia al començament del període hel·lenístic.

Nou!!: Capadòcia і Guerra de Làmia · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Capadòcia і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres romano-sassànides

Les Guerres romano-sassànides van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar a l'Imperi romà (i després al seu hereu, l'Imperi romà d'orient) amb l'Imperi sassànida entre els segles III i VII.

Nou!!: Capadòcia і Guerres romano-sassànides · Veure més »

Helvidi Prisc

Helvidi Prisc (Helvidius Priscus) fou un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Nou!!: Capadòcia і Helvidi Prisc · Veure més »

Heraclea Cybistra

Heraclea Cybistra, Kibistra o Kybistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cybistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta de Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el segle XI. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Kibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà. Categoria:Ciutats de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Heraclea Cybistra · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Capadòcia і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Capadòcia і Heracli · Veure més »

Heres

Heres (Heras) fou un metge de Capadòcia que va viure després d'Heràclides de Tàrent (Galè, De Compos. Medicam. sec. Gen. 5.6, vol. 13. p. 812), i abans d'Andròmac (Galè, De Compos. Medicam. sec. Loc. 6.9, vol. 12. p. 989), probablement al segle I aC.

Nou!!: Capadòcia і Heres · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Capadòcia і Història d'Armènia · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

August, el fundador de l'Imperi Romà. La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 476 dC i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Capadòcia і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de la República de Macedònia

Mapa de Macedònia Aquest article tracta sobre la història de la República de Macedònia i no sobre la regió geogràfica i històrica.

Nou!!: Capadòcia і Història de la República de Macedònia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, "terra dels turcs"), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Capadòcia і Història de Turquia · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Capadòcia і Història dels kurds · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Capadòcia і Hittites · Veure més »

Iasos (ciutat)

Iasos (llatí: Iasus o Iassus) fou una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.

Nou!!: Capadòcia і Iasos (ciutat) · Veure més »

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (Ignatius) conegut com a Teòfor o Deifer) que vol dir (segons ell mateix) aquell que porta Déu al cor, fou un dels pares eclesiàstics del segle I, mort vers l'any 107/116. Abul Faragi diu que fou nadiu de Nura, que podria ser la ciutat d'aquest nom a Sardenya o la de Nora a Capadòcia, però molts historiadors pensen que en realitat la paraula "Nura" no es refereix al lloc de naixement. Alguns historiadors el fan deixeble de Sant Pere, especialment Teodoret. L'any 69 fou nomenat bisbe d'Antioquia, potser succeint a Evodi (44-69) o potser al mateix temps, ja que en aquella època era freqüent la presència de més d'un bisbe a les ciutats grans. Quan Trajà era a Antioquia per fer campanya contra els parts, Ignasi, que aspirava al martiri, es va oferir a l'emperador com a víctima. La conversa amb l'emperador és reproduïda al Martyrium Ignatii; Trajà el va condemnar a ser enviat a Roma i llançat a les feres, cosa que es va produir segurament un 20 de desembre; l'any és discutit: alguns opten pel 107 i d'altres per dates posteriors, fins al 116. Les seves restes foren retornades a Antioquia pels seus seguidors i més tard l'emperador Teodosi II les va dipositar a l'església de Sant Ignasi (abans temple de la Fortuna) a Antioquia; dels posteriors trasllats n'hi ha diverses versions. L'església catòlica commemora el seu martiri el 17 d'octubre i l'església grega el 20 de desembre. El seu camí d'Antioquia a Roma hauria escrit set cartes enumerades per Jerònim (De Viris Illustr 100.16) i Eusebi Escolàstic (H.

Nou!!: Capadòcia і Ignasi d'Antioquia · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira. LImperi de Palmira va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: Capadòcia і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Hittita · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Part · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Selèucida · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni o Sant Jeroni (Hieronymus o Eusebius Hieronymus Sofronius) (Stridon vers 331/345 -Betlem 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística.

Nou!!: Capadòcia і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Jordi de Capadòcia

Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea fou un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Capadòcia і Jordi de Capadòcia · Veure més »

Julià de Cesarea

Julià de Cesarea (Julianus) fou un sofista grec natural de Cesarea a Capadòcia, contemporani d'Edesi i deixeble de Màxim d'Efes.

Nou!!: Capadòcia і Julià de Cesarea · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (Justinianus) (vers 530-després del 580) fou el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu la genealogia a Justinià I), i fou un destacat general bizantí.

Nou!!: Capadòcia і Justinià (general) · Veure més »

Kadena

Kadena (llatí: Cadena) fou una ciutat de Capadòcia esmentada per Estrabó que fou residència reial de Sisines, que en temps d'Estrabó (que va néixer vers 50 aC i va morir el 20 dC) aspirava a la sobirania sobre els capadocis.

Nou!!: Capadòcia і Kadena · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Capadòcia і Kars · Veure més »

Kayseri

Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Capadòcia і Kayseri · Veure més »

Kış Uykusu

Kış Uykusu (Winter Sleep a l'anglès) és una pel·lícula turca, realitzada per Nuri Bilge Ceylan i estrenada el 2014.

Nou!!: Capadòcia і Kış Uykusu · Veure més »

Kırşehir

Kırşehir (antiga Kirsheri, ortografia antiga Kirshehir) que vol dir "Vila de les Estepes" és una ciutat de Turquia capital de la província de Kırşehir, i del districte de Kırşehir, a l'Anatòlia central, a la vora del riu Kiliç Özü afluent del Kizil Irmak (clàssic Halys).

Nou!!: Capadòcia і Kırşehir · Veure més »

Küp peyniri

Küp peyniri, Çanak peyniri o Çömlek peyniri (lit. formatge de tenalla en turc) és un formatge a la cuina turca Es fa amb llet d'ovella i de vaca sense desgrassar.

Nou!!: Capadòcia і Küp peyniri · Veure més »

Khanirabbat

Janirabbat, Khanirabat o Hanirabbat és un país que apareix esmentat almenys dues vegades en les inscripcions assíries.

Nou!!: Capadòcia і Khanirabbat · Veure més »

Kizil Irmak

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis).

Nou!!: Capadòcia і Kizil Irmak · Veure més »

L'imperi dels llops

L'imperi dels llops és una pel·lícula dirigida per Chris Nahon, estrenada el 2005, basada lliurement en una novel·la de Jean-Christophe Grange.

Nou!!: Capadòcia і L'imperi dels llops · Veure més »

La Novia

La novia és una pel·lícula espanyola de 2015 dirigida per Paula Ortiz.

Nou!!: Capadòcia і La Novia · Veure més »

Lampedo

Lampedo (en grec 'llanterna ardent'; també Lampeto) és una reina amazona esmentada a la historiografia romana.

Nou!!: Capadòcia і Lampedo · Veure més »

Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia)

Laodice (Laodíkē) fou germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont.

Nou!!: Capadòcia і Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia) · Veure més »

Laodice (filla d'Aqueu)

Laodice (Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.

Nou!!: Capadòcia і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »

Laodicea Nisa

Laodicea Nisa o Laodice Nisa (Nysa), també Laodice de Capadòcia (nom Laodíkē), fou reina consort i regent de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Laodicea Nisa · Veure més »

Lapis specularis

El lapis specularis, conegut també com a guix cristal·litzat, és un tipus de guix selenític especular translúcid; fou un mineral molt valorat en l'antiga Roma i s'explotà per a la fabricació, a tall de vidre, de finestres, fonamentalment durant els segles I i II a la província d'Hispània.

Nou!!: Capadòcia і Lapis specularis · Veure més »

Laviniasene

Laviniasene (o Lavinianesine o Lavianesine; Λαουιανσηνή, Λαουινιανή) fou un dels deu districtes o estratègies en què estava dividida la Capadòcia sota domini romà.

Nou!!: Capadòcia і Laviniasene · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica fou una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, per a la seva campanya contra l'imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: Capadòcia і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del segle I aC, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Clàudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l’any 65 aC.

Nou!!: Capadòcia і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del segle V. L'emblema de la legió era un llamp (Fulmen).

Nou!!: Capadòcia і Legió XII Fulminata · Veure més »

Leonci d'Arabissos

Leonci d'Arabissos (Leontius, Λεόντιος) fou un bisbe de Arabissus o Arabissos a Capadòcia d'època incerta.

Nou!!: Capadòcia і Leonci d'Arabissos · Veure més »

Leucosiris

Els leucosiris (Leucosyri, Λευκόσνροι) foren els habitants considerats siris pels grecs del nord de la Capadòcia, que eren diferents del siris de més al sud, de pell més fosca (per això es van dir leuco.

Nou!!: Capadòcia і Leucosiris · Veure més »

Licaònia

Licaònia (llatí Lycaonia, grec Λυκαονία) fou una regió d’Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Licaònia · Veure més »

Licaonis

Licaonis o licaons (licaoni) foren els habitants del districte de Licaònia.

Nou!!: Capadòcia і Licaonis · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (Lysimachus) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Capadòcia і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Lleó III de Bizanci

L'Imperi Bizantí, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III de Bizanci (en grec:, Leon) anomenat Lleó III l'Isauri i anteriorment Conó (Konon), fou emperador bizantí del 718 al 741, fundador de la dinastia isàuria.

Nou!!: Capadòcia і Lleó III de Bizanci · Veure més »

Llengua hittita

La llengua hittita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvita, el palaic, el lidi i el lici.

Nou!!: Capadòcia і Llengua hittita · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Capadòcia і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Nou!!: Capadòcia і Llista de províncies romanes · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Nou!!: Capadòcia і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »

Luci Cassi (procònsol)

Luci Cassi (Lucius Cassius) fou procònsol d'Àsia vers el 90 aC, probablement després d'haver estat pretor, però tot i el seu títol de procònsol mai va arribar a ser cònsol.

Nou!!: Capadòcia і Luci Cassi (procònsol) · Veure més »

Luci Fanni

Luci Fanni (Lucius Fannius) fou un llegat de l'exèrcit de Gai Flavi Fímbria en la guerra contra Mitridates VI Eupator (84 aC).

Nou!!: Capadòcia і Luci Fanni · Veure més »

Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)

Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator, i fill de ''Lucius Licinius L. F. Lucullus'' i de Cecília (filla de Luci Metel Calb o Calv).

Nou!!: Capadòcia і Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC) · Veure més »

Luci Magi

Luci Magi (Lucius Magius) fou un llegat de l'exèrcit de Gai Flavi Fímbria en la guerra contra Mitridates VI Eupator (84 aC).

Nou!!: Capadòcia і Luci Magi · Veure més »

Lykandos

Lykandos fou un thema de l'imperi Bizantí, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al segle IX i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i el dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.

Nou!!: Capadòcia і Lykandos · Veure més »

Macrí

Marcus Opellius Macrinus (dit Macrí en català) (c. 165 - 218) va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Capadòcia і Macrí · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Capadòcia і Malatya · Veure més »

Malquió

Malquió (segle III) fou un sacerdot d'Antioquia Pare de l'Església encarregat de l'ensenyament de la retòrica a les escoles d'aquesta ciutat, versat a més a més en la dialèctica.

Nou!!: Capadòcia і Malquió · Veure més »

Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)

Mani Acili Glabrió (Manius Acilius M’. F.) fou un magistrat romà.

Nou!!: Capadòcia і Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC) · Veure més »

Mar Saba

Laura de '''Mar Saba''' La Gran Laura de Sant Saba, també coneguda com a Mar Saba (en hebreu:מנזר מר סבא), és un monestir ortodox sota jurisdicció del Patriarcat de Jerusalem.

Nou!!: Capadòcia і Mar Saba · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Capadòcia і Marc Antoni · Veure més »

Marc Estal·li

Marc Estal·li (Marcus Stallius) fou un arquitecte romà.

Nou!!: Capadòcia і Marc Estal·li · Veure més »

Marc Porci Cató Uticense II

Marc Porci Cató identificat com Marc Porci Cató Uticense II fou fill de Cató d'Utica i Atília.

Nou!!: Capadòcia і Marc Porci Cató Uticense II · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Capadòcia і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marpesia

A la mitologia clàssica Grega i Romana, Marpesia (grec: Μαρπησία "Lladre") era Reina de les Amazones juntament amb Lampedo, la seva germana.

Nou!!: Capadòcia і Marpesia · Veure més »

Martinià

Martinià (en llatí) fou un emperador romà de l'any 324, nomenat per Licini I, amb l'esperança que fos el seu successor, però quan Licini i Constantí I el Gran van entrar en guerra i aquest va vèncer, Martinià va compartir la mateixa sort que Licini.

Nou!!: Capadòcia і Martinià · Veure més »

Mejej Gnuni

Mejej Gnuni fou marzban (regió administrativa) d'Armènia de vers el 518 fins al 548.

Nou!!: Capadòcia і Mejej Gnuni · Veure més »

Melanthius

Melanthius (Μελάνθιος) fou el nom clàssic d'un riu del Pont que separava el Pont Polemaic de la Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Melanthius · Veure més »

Meleci d'Antioquia

Meleci d'Antioquia - Meletius, Melétios - (Melitene, Capadòcia, s. IV - Constantinoble, 381) fou un eclesiàstic grec del segle IV que és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Capadòcia і Meleci d'Antioquia · Veure més »

Menandre (sàtrapa)

Menandre (Menander) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, un dels anomenats.

Nou!!: Capadòcia і Menandre (sàtrapa) · Veure més »

Menàlip

Menàlip (Menalippus) fou un arquitecte grec, probablement nadiu d'Atenes, que en cooperació amb els arquitectes romans Gai i Marc Estal·li fou empleat pel rei Ariobarzanes II de Capadòcia, en restaurar lOdeum de Pèricles, destruït en la guerra contra Mitridates VI Eupator el 86 aC.

Nou!!: Capadòcia і Menàlip · Veure més »

Menocares

Menocares (Menochares) fou un oficial de Demetri I Soter, rei selèucida el 161 aC, que s'havia escapat de Roma i s'havia proclamat rei de Síria.

Nou!!: Capadòcia і Menocares · Veure més »

Miquel III

Miquel III l'Embriac (Mikhaḗl III ho Méthusos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador bizantí del 842 al 867.

Nou!!: Capadòcia і Miquel III · Veure més »

Mirdat

Mirdat (o Mihrdat) és el nom de cinc reis d'Ibèria i un d'Armènia.

Nou!!: Capadòcia і Mirdat · Veure més »

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, fou sàtrapa d'Arménie entre 331 i 317 aC.

Nou!!: Capadòcia і Mitrenes · Veure més »

Mitridates (noble)

Mitridates (Mithridates) fou un noble persa que va acompanyar a Cir el Jove en la seva expedició contra Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates (noble) · Veure més »

Mitridates I del Pont

Mitridates I del Pont (Mitridates III) (Mitridates el Fundador) fou rei del Pont, el primer que no fou sàtrapa sinó rei.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates I del Pont · Veure més »

Mitridates II

Mitridates II fou sàtrapa del Pont.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates II · Veure més »

Mitridates V Evergetes

Mitridates V Evergetes (Mitridates VII) (Mithridátēs Euergétēs) fou rei del Pont vers el i fins al, fill de Farnaces I del Pont i successor del seu oncle Mitridates IV del Pont Filopàtor.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates V Evergetes · Veure més »

Mitridates VI Eupator

Mitridates VI Eupator (Mitridates VIII) també esmentat com Mitridates VI Dionís i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evergetes.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates VI Eupator · Veure més »

Mitrobarzanes

*Mitrobarzanes de Capadòcia, noble persa de Capadòcia, sogre de Datames.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes · Veure més »

Mitrobarzanes (general persa)

Mitrobarzanes (Mithrobarzanes) fou un general persa, cap de les forces de Capadòcia que formaven part de l'exèrcit persa a la batalla del riu Grànic el 334 aC.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes (general persa) · Veure més »

Mitrobarzanes de Capadòcia

Mitrobarzanes (Mithrobarzanes) fou un noble persa que era el sogre de Datames, sàtrapa de Capadòcia, al qual va donar suport en la revolta contra el rei de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes de Capadòcia · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú.

Nou!!: Capadòcia і Monestir · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del segle VII que admetia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Capadòcia і Monotelisme · Veure més »

Mont Hasan

Mont Hasan. El Mont Hasan (en turc, Hasan Daği) és un volcà inactiu que es troba entre les províncies de Niğde i Aksaray, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Mont Hasan · Veure més »

Moriemene

Moriemene (Μοριμενή) fou un districte del nord-oest de Capadòcia, als dos costats del riu Halis, considerat terra de pastura.

Nou!!: Capadòcia і Moriemene · Veure més »

Muriane

Muriane (Μουριανή) fou un dels quatre districtes de Cataònia a la Capadòcia, a l'oest de la Laviniasene i al sud-oest de Melitene.

Nou!!: Capadòcia і Muriane · Veure més »

Mushel I Mamikonian

Mushel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.

Nou!!: Capadòcia і Mushel I Mamikonian · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Shiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un lloc arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a Iran.

Nou!!: Capadòcia і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Nemesi de Capadòcia

Nemesi (Nemesius) fou un amic de Sant Gregori Nazianzè nadiu de Capadòcia on fou advocat i més tard prefecte.

Nou!!: Capadòcia і Nemesi de Capadòcia · Veure més »

Nicànor d'Estagira

Nicànor d'Estagira fou un militar macedoni originari de Stageira.

Nou!!: Capadòcia і Nicànor d'Estagira · Veure més »

Nicòpolis de Capadòcia

Nicòpolis (llatí Nicopolis) fou una ciutat de Capadòcia o Armènia Menor fundada per Pompeu al lloc on va obtenir una decisiva victòria sobre Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Capadòcia і Nicòpolis de Capadòcia · Veure més »

Nina de Geòrgia

Santa Nino (en georgià: წმინდა ნინო, en grec Άγιη Νίνω), també coneguda com a Ninó, Ninny i Cristiana (296 – 338 o 340), isoapòstola (igual als apòstols), predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.

Nou!!: Capadòcia і Nina de Geòrgia · Veure més »

Nissa (Capadòcia)

Nissa va ser una ciutat romana/tardoromana de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Nissa (Capadòcia) · Veure més »

Nusaybin

Nusaybin (siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Capadòcia і Nusaybin · Veure més »

Odèon (edifici)

Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d'edifici públic els primers dels quals foren erigits el segle V aC, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so.

Nou!!: Capadòcia і Odèon (edifici) · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254), en (grec: Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Capadòcia і Orígenes · Veure més »

Orcínia

Orcínia (llatí Orcynia) fou un lloc de Capadòcia on el 320 aC el diàdoc Èumenes de Cardia va patir una derrota contra Antígon el borni, per la traïció d'un dels seus oficials.

Nou!!: Capadòcia і Orcínia · Veure més »

Orestes (metge)

Orestes fou un metge grec cristià de Tiana a Capadòcia, anomenat també Arestes, que va patir martiri en l'anomenada persecució de Dioclecià vers el 303 o 304.

Nou!!: Capadòcia і Orestes (metge) · Veure més »

Ormazd I

Moneda amb l'efígie d'Ormazd I. Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.

Nou!!: Capadòcia і Ormazd I · Veure més »

Orofernes

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (Olophernes o Orophernes) fou rei de Capadòcia del 158 aC al 157 aC.

Nou!!: Capadòcia і Orofernes · Veure més »

Orontes I

Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes ex sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.

Nou!!: Capadòcia і Orontes I · Veure més »

Orontes III

Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) fou sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.

Nou!!: Capadòcia і Orontes III · Veure més »

Ortahisar

Ortahisar és un municipi de la Capadòcia, a la província de Nevşehir de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Ortahisar · Veure més »

Pacte de Triparadisos

El pacte de Triparadisos (grec Triparádeisos, llatí Triparadisus) fou un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) el 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.

Nou!!: Capadòcia і Pacte de Triparadisos · Veure més »

Paflagònia

'''Paflagònia''', situada en un mapa del segle XV. Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Capadòcia і Paflagònia · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Capadòcia і Palmira · Veure més »

Papa Dionís

Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.

Nou!!: Capadòcia і Papa Dionís · Veure més »

Pariadres

Pariadres (llatí Paryadres) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas.

Nou!!: Capadòcia і Pariadres · Veure més »

Parnassos

Parnassos (llatí Parnassus), català Parnàs, fou una ciutat de la part nord de Capadòcia a la dreta del riu Halis, propera a una muntanya anomenada també Parnassos, al camí entre Ancyra i Archelais.

Nou!!: Capadòcia і Parnassos · Veure més »

Parnassus

*Parnassos (llatí Parnassus), ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Parnassus · Veure més »

Pau Ballester i Convalia

Pau de Ballester i Convalia (Barcelona, 1927 – Ciutat de Mèxic, 31 de gener de 1984) fou un religiós català.

Nou!!: Capadòcia і Pau Ballester i Convalia · Veure més »

Pau I de Constantinoble

Pau I de Constantinoble (Paulus) fou patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Capadòcia і Pau I de Constantinoble · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Capadòcia і Període hel·lenístic · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (Perdiccas) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Capadòcia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Capadòcia і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Petèria

Petèria (llatí i grec Pteria) fou el nom d'una ciutat i un districte de Capadòcia esmentat per Heròdot que diu que en aquest districte es va lliurar una gran batalla entreCir II el gran de Pèrsia i Cresos de Lídia.

Nou!!: Capadòcia і Petèria · Veure més »

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Nou!!: Capadòcia і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »

Pilipos de Siunia

Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.

Nou!!: Capadòcia і Pilipos de Siunia · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (llatí Psidia o Pisidia, grec Pisidike) fou una regió de l'Àsia Menor vers el sud-sud-oest.

Nou!!: Capadòcia і Pisídia · Veure més »

Pompeiòpolis

Pompeiòpolis, llatí Pompeiopolis, és el nom llatí de diverses ciutats.

Nou!!: Capadòcia і Pompeiòpolis · Veure més »

Pont Capadoci

Pont Capadoci era la part sud del Pont Polemoniac occidental.

Nou!!: Capadòcia і Pont Capadoci · Veure més »

Pont Karamagara

El pont Karamagara (en turc: Karamağara Köprüsü), va ser un bizantí o pont romà a l'antiga regió de Capadòcia a l'est de Turquia, i possiblement el més antic pont conegut d'arc apuntat.

Nou!!: Capadòcia і Pont Karamagara · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (Pontus Polemoniacus) fou la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Capadòcia і Pont Polemoníac · Veure més »

Pozantı

Pozantı (de vegades Bozanti) és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim, situada a la província d'Adana.

Nou!!: Capadòcia і Pozantı · Veure més »

Primera guerra mitridàtica

La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.

Nou!!: Capadòcia і Primera guerra mitridàtica · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Capadòcia і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Capadòcia і Prostitució sagrada · Veure més »

Província d'Aksaray

Aksaray és una de les 81 províncies de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Província d'Aksaray · Veure més »

Província de Nevşehir

Nevehir és una província situada a la part central de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Província de Nevşehir · Veure més »

Província de Niğde

Niğde és una petita província rural situada a la part sud d'Anatòlia Central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Província de Niğde · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Capadòcia і Província romana d'Egipte · Veure més »

Ptolemeu (nebot d'Antígon)

Ptolemeu nebot d'Antígon el borni, fou un destacat general al servei del seu oncle.

Nou!!: Capadòcia і Ptolemeu (nebot d'Antígon) · Veure més »

Publi Sesti

Publi Sesti (també apareix com a Publi Sexti) fou un magistrat romà, fill de L. Sesti que fou tribú de la plebs a la primera meitat del segle I aC.

Nou!!: Capadòcia і Publi Sesti · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Capadòcia і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (Phrygia) fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges).

Nou!!: Capadòcia і Regió de Frígia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (llatí Pontus) fou una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí (mar Negra).

Nou!!: Capadòcia і Regió del Pont · Veure més »

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia existí de fet o de dret des del fins a l'any 17.

Nou!!: Capadòcia і Regne de Capadòcia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Regne del Pont · Veure més »

Regnes antics d'Anatòlia

A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.

Nou!!: Capadòcia і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »

Rogier van der Weyden

Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs.

Nou!!: Capadòcia і Rogier van der Weyden · Veure més »

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Nou!!: Capadòcia і Roma al segle I aC · Veure més »

Romà IV Diògenes

Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador regent de Bizanci del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòcia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.

Nou!!: Capadòcia і Romà IV Diògenes · Veure més »

Saba de Mutalasca

Saba (Saba o Sabas) fou un eclesiàstic grec del segle V. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Capadòcia і Saba de Mutalasca · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Capadòcia і Salmanassar III · Veure més »

Sanatruk II d'Armènia

Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).

Nou!!: Capadòcia і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Capadòcia і Sant Jordi · Veure més »

Sant Longí

Longí o Longinus és segons la tradició cristiana el soldat romà que en l'Evangeli segons Joan traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb una llança, un cop mort a la creu.

Nou!!: Capadòcia і Sant Longí · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Capadòcia і Sant Pere · Veure més »

Sant Sergi (desambiguació)

*Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Sergi.

Nou!!: Capadòcia і Sant Sergi (desambiguació) · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Capadòcia і Sapor I · Veure més »

Saravene

Saravene (també Ravene i Avarene) fou una estratègia de la regió de Capadòcia, a la part sud-est del país, a la frontera amb la Commagena.

Nou!!: Capadòcia і Saravene · Veure més »

Sargarosene

La Sargarosene fou la regió situada a la part oest de l'Eufrates en el lloc on gira vers el sud, fins abans de Melitene.

Nou!!: Capadòcia і Sargarosene · Veure més »

Sasima

Sasima (Σάσιμα) fou una ciutat de Capadòcia a uns 35 km al sud de Nazianzus.

Nou!!: Capadòcia і Sasima · Veure més »

Satala

Satala fou una ciutat de la regió de Capadòcia, situada a mig camí entre Domana i Suïssa.

Nou!!: Capadòcia і Satala · Veure més »

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Nou!!: Capadòcia і Satrapia de Lídia · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Capadòcia і Sàtrapa · Veure més »

Sebaste de Cilícia

Sebaste (Σεβαστή) era a una ciutat en una petita illa de la costa de l'anomenada Cilícia Aspera, entre Coricos i la boca del riu Lamus; la ciutat fou construïda pel rei Arquelau de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Sebaste de Cilícia · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Capadòcia і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Capadòcia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Sembat Bagratuni

Sembat Bagratuni fou marzban d'Hircània del 597 al 598 i d'Armènia des de vers el 600 al 613.

Nou!!: Capadòcia і Sembat Bagratuni · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Capadòcia і Sennàquerib · Veure més »

Sergi de Capadòcia

Sant Sergi de Capadòcia (mort a Cesarea de Capadòcia, 304) va ser un monjo i màrtir durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Capadòcia і Sergi de Capadòcia · Veure més »

Setge de Constantinoble (717-718)

El setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Bizantí durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Nou!!: Capadòcia і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »

Sextus Calpurnius Agricola

Inscripció dedicada al déu Sol Invictus, per part d'una ''vexillatio'' de la Legió VI Victrix sota el comandament d'Agricola. Sextus Calpurnius Agricola fou un general i polític romà del segle II.

Nou!!: Capadòcia і Sextus Calpurnius Agricola · Veure més »

Sharaplakan d'Armènia

Sharaplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.

Nou!!: Capadòcia і Sharaplakan d'Armènia · Veure més »

Simeó Estilita el Vell

Simeó Estilita (Symeon o Simeon Stylites) fou un asceta del segle V conegut com a Pilar Sant perquè va passar part de la seva vida en un pilar: fou el primer d'un bon nombre d'ascetes que vivien en pilars coneguts per estilites.

Nou!!: Capadòcia і Simeó Estilita el Vell · Veure més »

Sisinna

Sisinna fou un rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Sisinna · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebastia, de vegades Sebastea o Sebasteia, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Sivas · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis o Bardiya (nom persa, i així és també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Capadòcia і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sofene

Sofene fou una regió d’Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.

Nou!!: Capadòcia і Sofene · Veure més »

Sohemus d'Armènia

Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.

Nou!!: Capadòcia і Sohemus d'Armènia · Veure més »

Sulusaray

Sulusaray és una vila i un districte de la província de Tokat en la Regió de la Mar Negra a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Sulusaray · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Tabal · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Tars (Turquia) · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador bizantí del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Capadòcia і Teòfil (emperador) · Veure més »

Teodor Ascides

Teodor Ascides (Theodorus Ascidas) fou un monjo bizantí nadiu de Capadòcia, primer monjo al monestir de Nova Laura a Palestina i després arquebisbe de Cesarea de Capadòcia en el regnat de Justinià I. Va morir el 558 a Constantinoble.

Nou!!: Capadòcia і Teodor Ascides · Veure més »

The World Without Us

The World Without Us és un llibre científic que tracta de l'impacte que tindria sobre la Terra la desaparició dels éssers humans.

Nou!!: Capadòcia і The World Without Us · Veure més »

Thema

El tema o thema eren les províncies bizantines que van existir entre el segle VIII i l'XI.

Nou!!: Capadòcia і Thema · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.

Nou!!: Capadòcia і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V fou rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Nou!!: Capadòcia і Tigranes V d'Armènia · Veure més »

Tigranes VI d'Armènia

Tigranes VI fou rei d'Armènia del 58 al 63.

Nou!!: Capadòcia і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »

Tigranocerta

Tigranocerta (Տիգրանակերտ) fou una ciutat d'Armènia, capital del regne, que fou construïda per Tigranes II d'Armènia el gran vers el 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

Nou!!: Capadòcia і Tigranocerta · Veure més »

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I fou rei d'Armènia del 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos vers el 54 i una més llarga del 58 al 62.

Nou!!: Capadòcia і Tiridates I d'Armènia · Veure més »

Tis

Tis o Tuis (Thyius o Thys) fou un rei de Paflagònia vers el 380 aC i fins vers el 364 aC Es va revoltar contra Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Tis · Veure més »

Tomisa

Tomisa (grec Tomisenos, llatí Tomiseus) fou una ciutat de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Capadòcia і Tomisa · Veure més »

Tour de Capadòcia

El Tour de Capadòcia va ser una competició ciclista per etapes que es disputava a la regió de la Capadòcia, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Tour de Capadòcia · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

scutum'' dels legionaris. Columna de Trajà, Roma. Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Capadòcia і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tucídides (militar)

Tucídides (Thucydides, fou un militar romà. El 162 el governador de Capadòcia Sedaci Severià va envair Armènia, però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar. Sembla que el va succeir Luci Marci Ver. El 163 Marc Aureli envià el general Prisc a Armènia, i Ver li va enviar forces sota el comandament d'un dels seus lloctinents, un oficial de nom, Tucídides, suposadament d'origen grec. Prisc amb el suport de Tucídides ocupà Artaxata, feu fugir Pakoros i va restablir com a rei a Sohemo (Soemos), que era senador i cònsol de Roma. Artaxata fou destruïda i substituïda per una nova ciutat no gaire allunyada anomenada Kainèpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc en el govern, la va convertir en capital. Tucídides romangué com a lloctinent de Ver almenys un cert temps. Categoria:Llegats republicans.

Nou!!: Capadòcia і Tucídides (militar) · Veure més »

Tunceli

Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.

Nou!!: Capadòcia і Tunceli · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Capadòcia і Turquia · Veure més »

Tuwanuwa

Tuwanawa fou una ciutat hitita situada al sud-est de la clàssica Capadòcia, al nord d'Adaniya (Cilícia).

Nou!!: Capadòcia і Tuwanuwa · Veure més »

Tyana

Tyana o Tíana fou una ciutat de Capadòcia que va rebre el nom del rei de Tràcia anomenat Thoas.

Nou!!: Capadòcia і Tyana · Veure més »

Uçhisar

Cima del castell d'Uçhisar Uçhisar és un municipi de la Capadòcia en la carretera de Nevşehir a Göreme, a 7 km de Nevşehir, districte del qual forma part.

Nou!!: Capadòcia і Uçhisar · Veure més »

Vall d'Ihlara

Vall d'Ihlara (És un congost, a 40 quilòmetres d'Aksaray, al districte de Güzelyurt.

Nou!!: Capadòcia і Vall d'Ihlara · Veure més »

Vall de Soğanlı

Vall de Soğanlı (en turc, Soğanlı vadisi) és un paratge de Capadòcia, en l'Anatòlia Central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Vall de Soğanlı · Veure més »

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian fou cap de la rebel·lio nacional armenia del 571.

Nou!!: Capadòcia і Vardan III Mamikonian · Veure més »

Víctori, Polieucte, Donat i companys màrtirs de Cesarea

Victori, Polieucte i Donat foren tres cristians romans, màrtirs a Cesarea de Capadòcia, probablement entre els segles III i IV.

Nou!!: Capadòcia і Víctori, Polieucte, Donat i companys màrtirs de Cesarea · Veure més »

Venasa

Venasa fou una important ciutat del districte de Morimene a Capadòcia, que tenia un famós temple de Zeus al qual pertanyien fins a tres mil esclaus.

Nou!!: Capadòcia і Venasa · Veure més »

Vologès I d'Armènia

Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.

Nou!!: Capadòcia і Vologès I d'Armènia · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Capadòcia і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Nou!!: Capadòcia і Vologès III de Pàrtia · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Nou!!: Capadòcia і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Ximene

Ximene fou un districte de la part sud del Pont a la regió del riu Halys, propera a la frontera de Capadòcia, que posseïa nombroses salines.

Nou!!: Capadòcia і Ximene · Veure més »

Zacàrides

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: Capadòcia і Zacàrides · Veure més »

Zile

Zile,, és una ciutat i un districte de la província de Tokat, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Zile · Veure més »

158 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 158 aC · Veure més »

162

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 162 · Veure més »

17

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 17 · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Capadòcia і 23 d'abril · Veure més »

256 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 256 aC · Veure més »

303

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 303 · Veure més »

304

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 304 · Veure més »

320 aC

L'any 320 aC va ser un any del Calendari romà.

Nou!!: Capadòcia і 320 aC · Veure més »

329

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 329 · Veure més »

331

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 331 · Veure més »

368

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 368 · Veure més »

381

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 381 · Veure més »

390

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 390 · Veure més »

477

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 477 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 575 · Veure més »

623

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 623 · Veure més »

93 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 93 aC · Veure més »

97 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 97 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kappadokia, Katpatuka.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »