Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Campanya de l'Adriàtic

Índex Campanya de l'Adriàtic

La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.

69 les relacions: Ancona, Ítaca, Balcans, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Lissa (1811), Batalla de Trafalgar, Canal d'Òtranto, Carronya, Cefalònia, Chioggia, Cinquena Coalició, Citera, Corfú (ciutat), Corsari, Dalmàcia, Dana, Dictionary of National Biography, Dubrovnik, Fragata, Grande Armée, Grecs, Guarnició (tropes), Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Hvar (illa), Il·líria, Illa de Zacint, Illes Jòniques, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus, Korčula (ciutat), Kotor, Lèucada, Mar Adriàtica, Mar Mediterrània, Napoleó Bonaparte, Ortona, Pescara, Poreč, Primer Imperi Francès, Primera Coalició, Primera República Francesa, Pulla, Quarta Coalició, Regne de Nàpols, Regne de Prússia, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República de Venècia, ..., Rijeka, Rivoli, Royal Navy, Setge, Sisena Coalició, Sovetsk (Kaliningrad), Tercera Coalició, Toló, Tractat de Campo Formio, Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, Trieste, Venècia, Vis, Vlorë, Vodnjan, Zadar, 1807, 1814. Ampliar l'índex (19 més) »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Ancona · Veure més »

Ítaca

Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Ítaca · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Balcans · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla de Lissa (1811)

La Batalla de Lissa ocorreguda el 13 de març de 1811, va ser un enfrontament naval entre un esquadró britànic i una coalició de naus franceses i venècianes durant la campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Batalla de Lissa (1811) · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Canal d'Òtranto

Canal d'Òtranto, s.XVII El canal d'Òtranto és un estret de la mar Mediterrània que separa les penínsules Itàlica i Balcànica.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Canal d'Òtranto · Veure més »

Carronya

Un zopilot negre s'alimenta de la carronya d'un esquirol. Carronya (del llatí caro, que vol dir 'carn') es refereix a les restes d'un animal mort.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Carronya · Veure més »

Cefalònia

Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Cefalònia · Veure més »

Chioggia

Chioggia (vènet Cióxa) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Chioggia · Veure més »

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Cinquena Coalició · Veure més »

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Citera · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Corfú (ciutat) · Veure més »

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Corsari · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Dalmàcia · Veure més »

Dana

* Mitologia i religions.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Dana · Veure més »

Dictionary of National Biography

Pàgina inicial del primer volum del ''Dictionary'' El Dictionary of National Biography (DNB) (en català: Diccionari de la Biografia Nacional) és un diccionari biogràfic en anglès, publicat per primera vegada entre 1885 i 1901 en 63 volums, en el qual hi apareix en ordre alfabètic, pel cognom, la biografia d'eminents personalitats que van viure al Regne Unit.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Dictionary of National Biography · Veure més »

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Dubrovnik · Veure més »

Fragata

'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents menes d'embarcació al llarg de la història.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Fragata · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Grande Armée · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Grecs · Veure més »

Guarnició (tropes)

Guarnició de Malta el 1565 i la força d'invasió otomana Guarnició (derivat del verb francès: garnir "'guarnir", "equipar") és el terme col·lectiu per a designar el cos de tropes estacionades (aquarterades) en una localitat particular, originàriament per a defensar-la, però actualment sovint simplement per a fer-la servir de base central.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Guarnició (tropes) · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hvar (illa)

Hvar (en dialecte čakavski: Hvor o bé For, en grec Pharos o bé Φάρος, en llatí Pharia, en italià Lesina) és una illa dàlmata situada al mar Adriàtic i que pertany al Comtat de Split-Dalmàcia de Croàcia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Hvar (illa) · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Il·líria · Veure més »

Illa de Zacint

Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Illa de Zacint · Veure més »

Illes Jòniques

Les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nissià - en italià Isole Ionie) són un conjunt d'illes de Grècia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Illes Jòniques · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Imperi Rus · Veure més »

Korčula (ciutat)

Korčula (en italià Curzola, en llatí Corcyra Nigra, en grec Korkyra Melaina, i en eslau antic Krkar) és un municipi que dona nom a una illa del mar Adriàtic, al comtat de Dubrovnik-Neretva a Croàcia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Korčula (ciutat) · Veure més »

Kotor

Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Kotor · Veure més »

Lèucada

Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Lèucada · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Mar Mediterrània · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Ortona

* Ortona (Latium), antiga ciutat del Latium propera al territori dels eques.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Ortona · Veure més »

Pescara

Pescara (IPA:, Pescàrë o Piscàrë en pescarès) és una ciutat d'Itàlia a la regió dels Abruços, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Pescara.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Pescara · Veure més »

Poreč

Poreč, en italià: Parenzo (en llatí: Parens o Parentium; alemany arcaic: Parenz; grec antic: Pàrenthos, Παρενθος), és una ciutat a la costa oest de la península d'Ístria, al comtat d'Ístria, a Croàcia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Poreč · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Primera Coalició · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Primera República Francesa · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Pulla · Veure més »

Quarta Coalició

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Quarta Coalició · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Regne de Prússia · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і República de Venècia · Veure més »

Rijeka

Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Rijeka · Veure més »

Rivoli

Rivoli és un municipi italià a la ciutat metropolitana de Torí (regió del Piemont).

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Rivoli · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Royal Navy · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Setge · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Sisena Coalició · Veure més »

Sovetsk (Kaliningrad)

Sovetsk (Сове́тск) és una població russa de la província de Kaliningrad.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Sovetsk (Kaliningrad) · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Tercera Coalició · Veure més »

Toló

Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Toló · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Tractat de Pressburg · Veure més »

Tractat de Tilsit

Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Tractat de Tilsit · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Trieste · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Venècia · Veure més »

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Vis · Veure més »

Vlorë

Vlorë, vista general Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià i antigament en català Valona), és una ciutat portuària d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan, o Saseno, a l'entrada).

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Vlorë · Veure més »

Vodnjan

Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Vodnjan · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і Zadar · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і 1807 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Campanya de l'Adriàtic і 1814 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Campanya de l'Adriàtic (1807-1814).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »