Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cal·listo (mitologia)

Índex Cal·listo (mitologia)

Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

34 les relacions: Adoració de l'os, Alceu (poeta còmic), Arcas (epònim), Àrtemis, Cal·listo, Cal·listo (satèl·lit), Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de l'Ossa Menor, Constel·lació dels Llebrers, Dafne (nimfa), Dinòmenes (escultor), Hera, Het schilder-boeck, Homoerotisme, La Calisto, Leanira, Les Metamorfosis, Lesbiana, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de cràters de Cal·listo, Maia (mitologia), Meganira, Nònacris, Nimfa, Orèades, Ovidi, Pan (mitologia), Pausànies d'Apol·lònia, Regio VII (Pompeia), Satèl·lits galileans, Sexualitat a l'antiga Roma, Tetis (filla de Gea), Zeus, (204) Cal·listo.

Adoració de l'os

Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Adoració de l'os · Veure més »

Alceu (poeta còmic)

Alceu (en llatí Alcaeus, en grec antic Ἀλκαῖος) fou un poeta grec.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Alceu (poeta còmic) · Veure més »

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Arcas (epònim) · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Àrtemis · Veure més »

Cal·listo

* Cal·listo (satèl·lit), satèl·lit de Júpiter.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Cal·listo · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Constel·lació de l'Ossa Major

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »

Constel·lació de l'Ossa Menor

L'Ossa Menor (Ursa Minor), popularment anomenada Carro Petit, Carro Menor o simplement Carro, és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Constel·lació de l'Ossa Menor · Veure més »

Constel·lació dels Llebrers

Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Constel·lació dels Llebrers · Veure més »

Dafne (nimfa)

Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Dafne (nimfa) · Veure més »

Dinòmenes (escultor)

Dinòmenes (en llatí Deinomenes, en grec antic Δεινομένης) fou un escultor que va esculpir estàtues d'Io, filla d'Ínac, i de Cal·listo, filla de Licàon, que eren a l'Acròpoli d'Atenes en temps de Pausànies.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Dinòmenes (escultor) · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Hera · Veure més »

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Het schilder-boeck · Veure més »

Homoerotisme

Jacint'' (1801), de Jean Broc El terme homoerotisme fa referència a la tendència social caracteritzada per la presència d'emocions eròtiques o desitjos sexuals que se centren en una persona del mateix sexe.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Homoerotisme · Veure més »

La Calisto

La Calisto és una òpera (dramma per musica) amb música de Francesco Cavalli sobre un llibret de Giovanni Faustini, interpretada per primera vegada el 28 de novembre de 1651 al Teatro Sant'Apollinare de Venècia. La història està basada en el mite de Cal·listo, seguidora d'Àrtemis, segons el conte Ovidi a Les Metamorfosis. La Calisto possiblement no es tornà a fer fins al 1970 al Festival de Glyndebourne, dirigida per Raymond Leppard. La música de La Calisto barreja elements de la tradició antiga, on el recitatiu era un element preponderant, i la nova tradició, amb nombres tancats, com per exemple les àries da capo. Així, l'òpera se situa entre Il Giasone, que segueix el format antic, i Xerse, on Cavalli explota el nou sistema. L'obra narra com Júpiter baixa a la terra acompanyat del seu fill, Mercuri, i seduïx transvestit com Diana a Calisto, jove nimfa. Com la mateixa Diana també es passeja pels prats, les situacions còmiques no triguen a presentar-se. Hi són totes les constants del compositor i molt especialment el seu sentit de l'humor en matèria de sexe: hi ha un Júpiter (baríton) que s'ha de disfressar de Diana caçadora (contratenor) per tal de seduir Calisto que és una mena de Sèmele lèsbica; hi ha una bella nimfa nimfòmana interpretada per un tenor; i un petit sàtir, que hauria de ser una veu blanca.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і La Calisto · Veure més »

Leanira

Leanira (Λεανείρας) va ser, segons la mitologia grega, una princesa espartana, filla d'Amiclas, rei d'Esparta.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Leanira · Veure més »

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Les Metamorfosis · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Lesbiana · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de cràters de Cal·listo

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Llista de cràters de Cal·listo · Veure més »

Maia (mitologia)

s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Maia (mitologia) · Veure més »

Meganira

Meganira (Μεγάνειρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Crocó, fill de Triptòlem, i de Sèsara, filla de Celeu, segons diu Pausànias.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Meganira · Veure més »

Nònacris

Nònacris (en grec antic Νώνακρις) era una antiga ciutat d'Arcàdia, al districte de la Feneàtida, al nord-oest de la ciutat de Fèneos.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Nònacris · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Nimfa · Veure més »

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Orèades · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Ovidi · Veure més »

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Pan (mitologia) · Veure més »

Pausànies d'Apol·lònia

Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un escultor de l'antiga Grècia natural d'Apol·lònia d'Il·líria que va florir entorn de l'any 400 aC.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Pausànies d'Apol·lònia · Veure més »

Regio VII (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Regio VII (Pompeia) · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Satèl·lits galileans · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і Zeus · Veure més »

(204) Cal·listo

(204) Kallisto és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 8 d'octubre de 1879 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula (Croàcia).

Nou!!: Cal·listo (mitologia) і (204) Cal·listo · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »