Taula de continguts
34 les relacions: Adoració de l'os, Alceu (poeta còmic), Arcas (epònim), Àrtemis, Cal·listo, Cal·listo (satèl·lit), Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de l'Ossa Menor, Constel·lació dels Llebrers, Dafne (nimfa), Dinòmenes (escultor), Hera, Het schilder-boeck, Homoerotisme, La Calisto, Leanira, Les Metamorfosis, Lesbiana, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de cràters de Cal·listo, Maia (mitologia), Meganira, Nònacris, Nimfa, Orèades, Ovidi, Pan (mitologia), Pausànies d'Apol·lònia, Regio VII (Pompeia), Satèl·lits galileans, Sexualitat a l'antiga Roma, Tetis (filla de Gea), Zeus, (204) Cal·listo.
Adoració de l'os
Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.
Veure Cal·listo (mitologia) і Adoració de l'os
Alceu (poeta còmic)
Alceu (en llatí Alcaeus, en grec antic Ἀλκαῖος) fou un poeta grec.
Veure Cal·listo (mitologia) і Alceu (poeta còmic)
Arcas (epònim)
Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.
Veure Cal·listo (mitologia) і Arcas (epònim)
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Cal·listo (mitologia) і Àrtemis
Cal·listo
* Cal·listo (satèl·lit), satèl·lit de Júpiter.
Veure Cal·listo (mitologia) і Cal·listo
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Cal·listo (mitologia) і Cal·listo (satèl·lit)
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Veure Cal·listo (mitologia) і Constel·lació de l'Ossa Major
Constel·lació de l'Ossa Menor
L'Ossa Menor (Ursa Minor), popularment anomenada Carro Petit, Carro Menor o simplement Carro, és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Veure Cal·listo (mitologia) і Constel·lació de l'Ossa Menor
Constel·lació dels Llebrers
Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
Veure Cal·listo (mitologia) і Constel·lació dels Llebrers
Dafne (nimfa)
Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.
Veure Cal·listo (mitologia) і Dafne (nimfa)
Dinòmenes (escultor)
Dinòmenes (en llatí Deinomenes, en grec antic Δεινομένης) fou un escultor que va esculpir estàtues d'Io, filla d'Ínac, i de Cal·listo, filla de Licàon, que eren a l'Acròpoli d'Atenes en temps de Pausànies.
Veure Cal·listo (mitologia) і Dinòmenes (escultor)
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Cal·listo (mitologia) і Hera
Het schilder-boeck
El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.
Veure Cal·listo (mitologia) і Het schilder-boeck
Homoerotisme
Jacint'' (1801), de Jean Broc El terme homoerotisme fa referència a la tendència social caracteritzada per la presència d'emocions eròtiques o desitjos sexuals que se centren en una persona del mateix sexe.
Veure Cal·listo (mitologia) і Homoerotisme
La Calisto
La Calisto és una òpera (dramma per musica) amb música de Francesco Cavalli sobre un llibret de Giovanni Faustini, interpretada per primera vegada el 28 de novembre de 1651 al Teatro Sant'Apollinare de Venècia. La història està basada en el mite de Cal·listo, seguidora d'Àrtemis, segons el conte Ovidi a Les Metamorfosis.
Veure Cal·listo (mitologia) і La Calisto
Leanira
Leanira (Λεανείρας) va ser, segons la mitologia grega, una princesa espartana, filla d'Amiclas, rei d'Esparta.
Veure Cal·listo (mitologia) і Leanira
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Veure Cal·listo (mitologia) і Les Metamorfosis
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Cal·listo (mitologia) і Lesbiana
Llista d'ossos dels Pirineus
La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.
Veure Cal·listo (mitologia) і Llista d'ossos dels Pirineus
Llista de cràters de Cal·listo
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.
Veure Cal·listo (mitologia) і Llista de cràters de Cal·listo
Maia (mitologia)
s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.
Veure Cal·listo (mitologia) і Maia (mitologia)
Meganira
Meganira (Μεγάνειρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Crocó, fill de Triptòlem, i de Sèsara, filla de Celeu, segons diu Pausànias.
Veure Cal·listo (mitologia) і Meganira
Nònacris
Nònacris (en grec antic Νώνακρις) era una antiga ciutat d'Arcàdia, al districte de la Feneàtida, al nord-oest de la ciutat de Fèneos.
Veure Cal·listo (mitologia) і Nònacris
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Cal·listo (mitologia) і Nimfa
Orèades
Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).
Veure Cal·listo (mitologia) і Orèades
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Cal·listo (mitologia) і Ovidi
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Veure Cal·listo (mitologia) і Pan (mitologia)
Pausànies d'Apol·lònia
Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un escultor de l'antiga Grècia natural d'Apol·lònia d'Il·líria que va florir entorn de l'any 400 aC.
Veure Cal·listo (mitologia) і Pausànies d'Apol·lònia
Regio VII (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio VII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Veure Cal·listo (mitologia) і Regio VII (Pompeia)
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Veure Cal·listo (mitologia) і Satèl·lits galileans
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Cal·listo (mitologia) і Sexualitat a l'antiga Roma
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Veure Cal·listo (mitologia) і Tetis (filla de Gea)
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Cal·listo (mitologia) і Zeus
(204) Cal·listo
(204) Kallisto és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 8 d'octubre de 1879 per Johann Palisa des de l'observatori de Pula (Croàcia).
Veure Cal·listo (mitologia) і (204) Cal·listo