Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cal·ligrafia cúfica

Índex Cal·ligrafia cúfica

s de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Lescriptura o cal·ligrafia cúfica és un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.

38 les relacions: Al-Anbar, Al-Mukanna, Arqueta de Palència, Arquitectura fatimita, Arquitectura romana d'Orient, Art islàmic, Art persa, Astrolabi d'al-Sahlî, Bandera de l'Iraq, Bandes de tiraz, Bani Na'im, Banna'i, Cal·ligrafia, Cal·ligrafia àrab, Cal·ligrafia gaèlica, Cal·ligrafia islàmica, Cal·ligrafia xinesa, Catifa turca, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Edat d'or de l'islam, Engalba, Escut d'Egipte, Església de Sant Miquel de Montblanc, Fortalesa Dashtadem, Gran Mesquita Al-Fateh, Influències islàmiques en l'art cristià, Mansooreh Hosseini, Mesquita Blava de Tabriz, Mesquita Muhammad, Numàyrides, Palau de Topkapı, Palau dels Xirvanxàs, Pot de Zamora, Suda de Tortosa, Thúluth, Tipografia àrab, Torre de la Donzella, Vas de Fortuny.

Al-Anbar

Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Al-Anbar · Veure més »

Al-Mukanna

fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Al-Mukanna · Veure més »

Arqueta de Palència

LArqueta de Palència és una arqueta andalusina considerada una obra cabdal de l'art andalusí de l'època de les taifes.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Arqueta de Palència · Veure més »

Arquitectura fatimita

Mesquita d'al-Aqmar, el Caire L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el Califat Fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Arquitectura fatimita · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Art islàmic

''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles  i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Art islàmic · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Art persa · Veure més »

Astrolabi d'al-Sahlî

Lastrolabi d'as-Sahlí és una peça que forma part de l'art islàmic andalusí i que data de l'època de la Taifa de Toledo, una de les taifes de l'Àndalus que sorgeix de la descomposició del Califat de Còrdova en 1035 i finalitza amb la conquesta cristiana el 1085 i, que en el moment de construcció de l'astrolabi estava governada per Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, de la dinastia dels Banu Dhi-n-Nun, que va ser rei de la taifa toledana entre 1043 i 1075.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Astrolabi d'al-Sahlî · Veure més »

Bandera de l'Iraq

La bandera de l'Iraq, en ús des del 22 de gener de 2008, consisteix en tres bandes, roja, blanca, negra, d'igual amplària.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Bandera de l'Iraq · Veure més »

Bandes de tiraz

Un sobirà amb un braçalet amb inscripció àrab: el ''tiraz''. Les bandes de tiraz són braçalets islàmics medievals amb una inscripció brodada en ells.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Bandes de tiraz · Veure més »

Bani Na'im

Bani Na'im és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 8 kilòmetres a l'est d'Hebron, a uns 951 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Bani Na'im · Veure més »

Banna'i

Enrajolat d'estil banna'i en el mausoleu de Khoja Ahmad Yasawi. Els maons blaus formen els noms d'Al·là, Muhàmmad i Alí ibn Abi-Tàlib, utilitzant la cal·ligrafia cúfica geomètrica. En l'arquitectura iraniana, banna'i (بنائی, «tècnica del constructor») és un art decoratiu arquitectònic en el qual s'alternen taulells esmaltats amb maons llisos, per crear patrons geomètrics sobre la superfície d'una paret, o per escriure noms sagrats o frases devotes.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Banna'i · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Cal·ligrafia · Veure més »

Cal·ligrafia àrab

Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Cal·ligrafia àrab · Veure més »

Cal·ligrafia gaèlica

Model de '''cal·ligrafia gaèlica''' La cal·ligrafia gaèlica (del gaèlic irlandès Cló Gaelach) es refereix a una família de tipografies dedicades a l'escriptura del gaèlic irlandès, usades a Irlanda des del fins a l'actualitat.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Cal·ligrafia gaèlica · Veure més »

Cal·ligrafia islàmica

XVIII (estil ''thúluth'') La cal·ligrafia islàmica és l'art de l'escriptura manuscrita i la cal·ligrafia en les llengües que empren l'alfabet àrab o els altres alfabets que en deriven.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Cal·ligrafia islàmica · Veure més »

Cal·ligrafia xinesa

Segons la cal·ligrafia xinesa, o shūfǎ (书法), els caràcters xinesos poden ser traçats segons cinc estils històrics.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Cal·ligrafia xinesa · Veure més »

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Catifa turca · Veure més »

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Engalba

XVI amb una decoració floral pintada sobre engalba. Siurells de les illes Balears d'argila amb engalba blanca i decoració en vermell, blau i verd. Ceràmica dels segles XII-XIII de l'Iran, gravat sobre l'engalba i esmalt de color. Museu del Louvre. XVII. Museu de Quimper (França). En la fabricació de ceràmiques, lengalba és una tècnica de decoració que fa servir dues argiles de colors diferents.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Engalba · Veure més »

Escut d'Egipte

L'escut d'Egipte va ser adoptat el 1958 durant la formació de la República Àrab Unida (RAU), en substitució de l'escut reial de 1923.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Escut d'Egipte · Veure més »

Església de Sant Miquel de Montblanc

Sant Miquel de Montblanc és una església de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Església de Sant Miquel de Montblanc · Veure més »

Fortalesa Dashtadem

La  fortalesa Dashtadem anomenada també castell de Dashtadem (en armeni: Դաշտադեմի ամրոց), és una estructura que es va ser construïda entre els segles X al XIX, situada en la perifèria de la part sud de la població de Dashtadem a la província d'Aragadzotn d'Armènia.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Fortalesa Dashtadem · Veure més »

Gran Mesquita Al-Fateh

La Mesquita Al-Fateh, també coneguda com a Centre Islàmic Al-Fateh i com a Gran Mesquita Al Fateh, és una de les mesquites més grans del món.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Gran Mesquita Al-Fateh · Veure més »

Influències islàmiques en l'art cristià

Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Influències islàmiques en l'art cristià · Veure més »

Mansooreh Hosseini

Mansooreh Hosseini (Teheran, 1 de setembre de 1926 - Teheran, 13 de juny de 2012) va ser una artista contemporània iraniana i una pionera de l'art modern del país.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Mansooreh Hosseini · Veure més »

Mesquita Blava de Tabriz

La mesquita Blava (en; en persa:   Masjed-e Kabūd) és una important mesquita situada a la ciutat de Tabrīz, a Iran.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Mesquita Blava de Tabriz · Veure més »

Mesquita Muhammad

La mesquita de Muhammad o mesquita de Siniggala és un monument de l'antic període islàmic d'Icheri Sheher (Ciutat Interior), Bakú.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Mesquita Muhammad · Veure més »

Numàyrides

Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Numàyrides · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Palau de Topkapı · Veure més »

Palau dels Xirvanxàs

El palau dels Xirvanxàs és el monument més gran de la branca Shirvan-Absheron de l'arquitectura de l'Azerbaidjan, situat a la ciutat interior de Bakú.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Palau dels Xirvanxàs · Veure més »

Pot de Zamora

El Pot de Zamora, també anomenat Píxide de Zamora, és un pot o píxide andalusí de vori d'elefant considerat una mostra cabdal de l'art andalusí durant el Califat de Qúrtuba.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Pot de Zamora · Veure més »

Suda de Tortosa

El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Suda de Tortosa · Veure més »

Thúluth

La Bandera de l'Aràbia Saudita, amb la inscripció de la ''xahada'' en ''thúluth'' salat escrita en ''thúluth'' El thúluth (‘terç’) és una varietat de cal·ligrafia àrab que va fer la seva primera aparició al (segle quart de l'Hègira).

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Thúluth · Veure més »

Tipografia àrab

linotipia per a l'àrab. Dissenyada en 1959, va solucionar diversos problemes tècnics existents en la tipografia àrab i va anar àmpliament usat en diaris i mitjans de comunicació. La tipografia àrab és el disseny de tipus de lletres de l'alfabet àrab (que s'anomena alifat), és a dir, el disseny de tots els caràcters de l'alfabet amb una unitat d'estil per al seu ús massiu.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Tipografia àrab · Veure més »

Torre de la Donzella

La torre de la Donzella, també coneguda com a Giz Galasi a la ciutat vella de Bakú a l'Azerbaidjan, és una antiga torre amb influències culturals que constaten la presència de zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses, xirvans, otomans, i russos.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Torre de la Donzella · Veure més »

Vas de Fortuny

El Vas de Fortuny, és una peça de ceràmica hispanomorisca de reflexos daurats datada del i que es troba al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.

Nou!!: Cal·ligrafia cúfica і Vas de Fortuny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Escriptura cúfica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »