Accés més ràpid que el navegador!
128 les relacions: Agrobacterium tumefaciens, Albalat de l'Arzebispe, Aljama, Associació Call de Barcelona, Àcid acètic, Barri de Sant Jaume (Perpinyà), Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem, Barri Vell de Girona, Bàndols a Mallorca, Cal Comabella (Balaguer), Caldes de Montbui, Call de Barcelona, Call de Girona, Call Jueu de Montblanc, Call Jueu de Talavera, Carnisser, Carrer de Jerusalem (Tortosa), Carrer de la Pau, Carrer de la Plateria (l'Arboç), Carrer del Càcul, Carrer del Gueto de Guissona, Carrer dels Jueus (la Seu d'Urgell), Carreró de les Bruixes (Cervera), Casa del Forn dels Jueus, Centre històric de Balaguer, Conseqüències de la pesta negra, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Convent dels Mínims de Perpinyà, Cornellà del Terri, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Dia Europeu de Cultura Jueva, Disputa de Tortosa, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Església de Santiago (Ciudad Real), Estrella de David, Expulsió dels jueus d'Espanya, Faro, Felanitx, Fogatge de 1495, Franceska Mann, Gabriel de Vallseca, Gebara, Gent del Llibre, Giudecca, Gran sinagoga de Bordeus, Gualbes, Gueto, Guillem de Vallseca, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, ..., Història de les Illes Balears, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història de Reus, Història dels jueus, Joan el Caçador, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Judaisme, Judaisme català, Judeoprovençal, Judes Iscariot, Jueria, Jueus, Jueus a Espanya, Jueus catalans, Jueus mallorquins, L'Arboç, La Bisbal d'Empordà, La Cuirassa, La Llacuna, La Seu Vella de Lleida, La Xerea, Lleida, Llista de topònims de Girona, Llista de topònims de Montblanc, Lo mal any primer, Ludwik Lejzer Zamenhof, Madrid, Mahal·la, Mallah, Mallorca, Marrà (jueu convers), Mellah de Fes, Montjuïc (Barcelona), Moreria, Muralla medieval de València, Muralles de Peralada, Museu Cerdà, Museu Sefardita (Granada), Nens de l'Holocaust, Nissan ben Avraham, Nucli antic d'Onda, Nucli antic de Cervera, Nucli central de Valls, Onomàstica jueva, Palma, Pati de la Infanta, Pesta Negra, Plaça del Mur de les Lamentacions, Pogrom de Barcelona, Praga, Primeres presidències radicals (Argentina), Remolins, Revolta mallorquina de 1391, Ribadavia, Sagunt, Sant Francesc (barri de València), Sant Jaume del Puig, Santa María la Blanca, Saragossa, Saraqusta, Simbolisme judaic, Sinagoga Ahrida, Sinagoga Hurva, Sinagoga Maghen Abraham, Spilocuscus, Tortosa, Turtuixa, Valladolid, Vidal Simeó, Vilafranca del Penedès, Vitòria, Xàtiva, Xuetes, 1 d'agost, 1391, 2 d'agost, 5 d'agost. Ampliar l'índex (78 més) »
Agrobacterium tumefaciens
Agrobacterium tumefaciens, que de fet té el tàxon científic Agrobacterium radiobacter és una espècie d'eubacteri que causa tumors (normalment anomenats calls) en les dicotiledònies (Smith et al., 1907).
Nou!!: Call і Agrobacterium tumefaciens · Veure més »
Albalat de l'Arzebispe
Albalat de l'Arzebispe és una població d'Aragó, de la província de Terol, situat a l'esquerra del riu Martín, a la comarca del Baix Martín.
Nou!!: Call і Albalat de l'Arzebispe · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Call і Aljama · Veure més »
Associació Call de Barcelona
Entrada de l'''Associació Call de Barcelona''. Carrer Marlet, 5 LAssociació Call de Barcelona és una institució jueva que funciona en el call de Barcelona.
Nou!!: Call і Associació Call de Barcelona · Veure més »
Àcid acètic
Làcid acètic o àcid etanoic és el més important dels àcids carboxílics.
Nou!!: Call і Àcid acètic · Veure més »
Barri de Sant Jaume (Perpinyà)
Sant Jaume és un barri a la vila nord-catalana de Perpinyà.
Nou!!: Call і Barri de Sant Jaume (Perpinyà) · Veure més »
Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem
Passatge del Barri Jueu. Mapa del Barri Jueu de la Ciutat Vella de Jerusalem. El Barri Jueu (en) (transliterat: HaRova HaYehudi) és un dels quatre barris en els que està dividida la Ciutat vella de Jerusalem.
Nou!!: Call і Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem · Veure més »
Barri Vell de Girona
El Barri Vell és un barri a la ciutat de Girona.
Nou!!: Call і Barri Vell de Girona · Veure més »
Bàndols a Mallorca
Els bàndols o banderies són els enfrontaments civils que se succeïren a Mallorca des del fins al i enfrontaren diferents faccions nobiliàries, amb la participació de sectors populars lligats de manera clientel·lar a cada una d'elles.
Nou!!: Call і Bàndols a Mallorca · Veure més »
Cal Comabella (Balaguer)
Cal Comabella (també conegut com a Casa Comabella) és un edifici de Balaguer, considerat de transició entre el modernisme i el noucentisme, que està declarat Bé cultural d'interès local.
Nou!!: Call і Cal Comabella (Balaguer) · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Call і Caldes de Montbui · Veure més »
Call de Barcelona
El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.
Nou!!: Call і Call de Barcelona · Veure més »
Call de Girona
370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.
Nou!!: Call і Call de Girona · Veure més »
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Nou!!: Call і Call Jueu de Montblanc · Veure més »
Call Jueu de Talavera
El Call Jueu de Talavera és una obra del municipi de Talavera (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Call і Call Jueu de Talavera · Veure més »
Carnisser
XIV fent el seu ofici de la manera tradicional. Un carnisser o carner és una persona que té com a ofici sacrificar (no tots els carnissers sacrifiquen el bestiar)i vendre la carn de bestiar.
Nou!!: Call і Carnisser · Veure més »
Carrer de Jerusalem (Tortosa)
El carrer de Jerusalem és un carrer del barri de Remolins, a Tortosa (Baix Ebre), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Call і Carrer de Jerusalem (Tortosa) · Veure més »
Carrer de la Pau
Vista del carrer de la Pau El carrer de la Pau és una via urbana del centre de la ciutat de València, situada entre la plaça d'Alfons el Magnànim i la plaça de la Reina.
Nou!!: Call і Carrer de la Pau · Veure més »
Carrer de la Plateria (l'Arboç)
El Carrer de la Plateria és un carrer del municipi de l'Arboç inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Call і Carrer de la Plateria (l'Arboç) · Veure més »
Carrer del Càcul
El carrer del Càcul de Calonge (Baix Empordà) és un conjunt arquitectònic protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Call і Carrer del Càcul · Veure més »
Carrer del Gueto de Guissona
Carrer del Gueto de Guissona és una obra de Guissona (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Call і Carrer del Gueto de Guissona · Veure més »
Carrer dels Jueus (la Seu d'Urgell)
El carrer dels Jueus és un carrer de la ciutat de la Seu d'Urgell, situat al centre històric a continuació del Passatge de la missió.
Nou!!: Call і Carrer dels Jueus (la Seu d'Urgell) · Veure més »
Carreró de les Bruixes (Cervera)
El Carreró de les Bruixes és un carrer de Cervera (la Segarra) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Call і Carreró de les Bruixes (Cervera) · Veure més »
Casa del Forn dels Jueus
Casa del Forn dels Jueus és una obra de Tàrrega (Urgell) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Call і Casa del Forn dels Jueus · Veure més »
Centre històric de Balaguer
El Centre històric de Balaguer és un conjunt monumental del municipi de Balaguer (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Call і Centre històric de Balaguer · Veure més »
Conseqüències de la pesta negra
Ciutadans de Tournai enterren a les víctimes de la pesta. Detall d'una miniatura de «Les cròniques de Gilles Li Muisis» (1272-1352). ''Bibliothèque royale de Belgique'', MS 13076-77, f. 24v. Les conseqüències de la pesta negra es van manifestar com enormes trastorns econòmics, socials i religiosos que tingueren profunds efectes en el curs de la història europea.
Nou!!: Call і Conseqüències de la pesta negra · Veure més »
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Nou!!: Call і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »
Convent dels Mínims de Perpinyà
El convent dels Mínims és un edifici religiós, antigament habitat per una comunitat de l'Orde dels Mínims i dedicat a sant Francesc de Paula, amb l'església conventual advocada a Santa Maria de la Victòria, a la ciutat nord-catalana de Perpinyà (Rosselló).
Nou!!: Call і Convent dels Mínims de Perpinyà · Veure més »
Cornellà del Terri
Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins al 1989 Cornellà de Terri.
Nou!!: Call і Cornellà del Terri · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: Call і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Dia Europeu de Cultura Jueva
El Dia Europeu de la Cultura Jueva és un esdeveniment celebrat a 30 estats d'Europa amb l'objectiu d'organitzar les activitats relacionades amb la cultura jueva i exposar-ne al públic el seu patrimoni cultural i històric a més a més de promoure i crear consciència de la cultura jueva a la societat en els països en què aquest esdeveniment té lloc.
Nou!!: Call і Dia Europeu de Cultura Jueva · Veure més »
Disputa de Tortosa
Església Arxiprestal de Sant Mateu, en la qual finalitzà la disputa de Tortosa. Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483) il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians. La disputa de Tortosa va ser el més important debat inter-religiós entre representants cristians i jueus el qual es va dur a terme a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Call і Disputa de Tortosa · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Call і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Call і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Església de Santiago (Ciudad Real)
Lesglésia de Santiago de Ciudad Real (Espanya) és un edifici religiós del romànic i el gòtic inicial de finals del i inicis del.
Nou!!: Call і Església de Santiago (Ciudad Real) · Veure més »
Estrella de David
Estrella de David LEstrella de David, també anomenada Escut de David o el segell de Salomó, és un dels símbols del judaisme.
Nou!!: Call і Estrella de David · Veure més »
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Nou!!: Call і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »
Faro
Faro és una ciutat portuguesa, capital del districte de Faro, i de la regió de l'Algarve, amb prop de 41.300 habitants.
Nou!!: Call і Faro · Veure més »
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Nou!!: Call і Felanitx · Veure més »
Fogatge de 1495
El fogatge de 1495 va ser un cens (fogatge) realitzat l'any 1495 a la Corona d'Aragó ordenat pel rei Ferran el Catòlic per recaptar l'impost de les cises.
Nou!!: Call і Fogatge de 1495 · Veure més »
Franceska Mann
, va ser una ballarina polonesa que, segons alguns relats, va matar un guàrdia nazi, Josef Schillinger, al camp de concentració d'Auschwitz i en va ferir almenys un altre, Wilhelm Emmerich.
Nou!!: Call і Franceska Mann · Veure més »
Gabriel de Vallseca
Gabriel Vallseca o Gabriel de Vallseca (Barcelona, abans de 1408 - Palma, després de 1467) fou mestre de cartes de navegar (cartògraf), bruixoler i mercader; era descendent de jueus conversos.
Nou!!: Call і Gabriel de Vallseca · Veure més »
Gebara
miniatura Gebara (en castellà, Guevara) és un poble i antic municipi, fins 1885.
Nou!!: Call і Gebara · Veure més »
Gent del Llibre
La «gent del Llibre» és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes.
Nou!!: Call і Gent del Llibre · Veure més »
Giudecca
La Giudecca (Italiàː dʒuˈdɛkka; vènet: Zueca) és una illa de la llacuna de Venècia, al nord de la península itàlica.
Nou!!: Call і Giudecca · Veure més »
Gran sinagoga de Bordeus
La gran sinagoga de Bordeus és el principal lloc de culte del israélite de Bordeus.
Nou!!: Call і Gran sinagoga de Bordeus · Veure més »
Gualbes
Els Gualbes van ser un llinatge patrici establert a Barcelona al.
Nou!!: Call і Gualbes · Veure més »
Gueto
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.
Nou!!: Call і Gueto · Veure més »
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Nou!!: Call і Guillem de Vallseca · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Call і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Call і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de Madrid
La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.
Nou!!: Call і Història de Madrid · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Call і Història de Mallorca · Veure més »
Història de Reus
A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Nou!!: Call і Història de Reus · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Call і Història dels jueus · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Call і Joan el Caçador · Veure més »
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.
Nou!!: Call і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Call і Judaisme · Veure més »
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Nou!!: Call і Judaisme català · Veure més »
Judeoprovençal
El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.
Nou!!: Call і Judeoprovençal · Veure més »
Judes Iscariot
Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.
Nou!!: Call і Judes Iscariot · Veure més »
Jueria
Una jueria era una zona habitada antigament per jueus.
Nou!!: Call і Jueria · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Call і Jueus · Veure més »
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Nou!!: Call і Jueus a Espanya · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: Call і Jueus catalans · Veure més »
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Nou!!: Call і Jueus mallorquins · Veure més »
L'Arboç
L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.
Nou!!: Call і L'Arboç · Veure més »
La Bisbal d'Empordà
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.
Nou!!: Call і La Bisbal d'Empordà · Veure més »
La Cuirassa
La Cuirassa és un call de la ciutat de Lleida pertanyent a l'antiga zona d'El Romeu i a la parròquia de Sant Andreu, encerclant un dels vessants del Turó de la Seu Vella.
Nou!!: Call і La Cuirassa · Veure més »
La Llacuna
La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Call і La Llacuna · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Call і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
La Xerea
La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: Call і La Xerea · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Call і Lleida · Veure més »
Llista de topònims de Girona
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Girona, al Gironès.
Nou!!: Call і Llista de topònims de Girona · Veure més »
Llista de topònims de Montblanc
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Call і Llista de topònims de Montblanc · Veure més »
Lo mal any primer
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.
Nou!!: Call і Lo mal any primer · Veure més »
Ludwik Lejzer Zamenhof
Ludwik Lejzer Zamenhof, Ludwik Łazarz Zamenhof (Białystok, Imperi Rus, 15 de desembre de 1859 – Varsòvia, Polònia, 14 d'abril de 1917; nascut Leyzer Leyvi Zamengov) va ser un oftalmòleg jueu, iniciador de l'esperanto, la llengua artificial més parlada fins avui.
Nou!!: Call і Ludwik Lejzer Zamenhof · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Call і Madrid · Veure més »
Mahal·la
La mahal·la és un terme àrab per a barri i per a campament, emprat en alguns països com el Iemen per indicar la divisió administrativa de ciutats i pobles en barris o districtes.
Nou!!: Call і Mahal·la · Veure més »
Mallah
Mallah (Mellah) fou el nom donat als barris jueus a les ciutats i pobles del Marroc.
Nou!!: Call і Mallah · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Call і Mallorca · Veure més »
Marrà (jueu convers)
'' Marrans. Cerimònia secreta a Espanya en l'època de la Inquisició ''. Pintura d'història de l'artista rus-jueu Moshe Maimon,https://eleven.co.il/article/12578 ''Moses Maimon'' a "Electronic Jewish Encyclopedia". 1893. Marrà o el seu equivalent en castellà, marrano, és un terme que fa referència als jueus conversos dels regnes cristians de la península Ibèrica que "judaïtzaven", és a dir, que seguien observant clandestinament els seus costums i la seva anterior religió.
Nou!!: Call і Marrà (jueu convers) · Veure més »
Mellah de Fes
La casa del rabí El mellah de Fes és el barri jueu de Fes, el més important i més antic del Marroc, establert el 1438, durant l'època de fanatisme religiós animat per la dinastia dels almohades.
Nou!!: Call і Mellah de Fes · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Call і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Moreria
Portal de la Valldigna La moreria és la part d'una població on vivien els moros, és a dir, els musulmans i moriscos, principalment d'origen àrab i magribí, durant l'ocupació de gran part de la península Ibèrica per part d'aquesta gent, i els segles posteriors, fins a l'expulsió dels moriscos (1609-10).
Nou!!: Call і Moreria · Veure més »
Muralla medieval de València
Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.
Nou!!: Call і Muralla medieval de València · Veure més »
Muralles de Peralada
Les muralles de Peralada són una obra arquitectònica del municipi de Peralada (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Call і Muralles de Peralada · Veure més »
Museu Cerdà
El Museu Cerdà és un museu que es troba al carrer Higini de Rivera, 4, de Puigcerdà.
Nou!!: Call і Museu Cerdà · Veure més »
Museu Sefardita (Granada)
El Museu Sefardita de Granada, oficialment Museu del Call de Granada, és un petit museu de la ciutat de Granada, dedicat a la recreació de la cultura, història, personatges i tradicions dels jueus sefardites de la Granada jueva.
Nou!!: Call і Museu Sefardita (Granada) · Veure més »
Nens de l'Holocaust
Els nens de l'Holocaust van representar el segment de població més vulnerable entre els grups (jueus, però també gitanos, homosexuals, discapacitats, polonesos, russos, etc.) que es van veure afectats per les polítiques nazis de discriminació, persecució racial, persecució dels homosexuals i genocidi, amb un nombre molt elevat de víctimes.
Nou!!: Call і Nens de l'Holocaust · Veure més »
Nissan ben Avraham
Nissan ben-Avraham, en hebreu:, nascut Nicolau Aguiló (Palma, 1957), és un rabí mallorquí.
Nou!!: Call і Nissan ben Avraham · Veure més »
Nucli antic d'Onda
El Nucli antic de la Vila, o simplement el Nucli antic d'Onda, en la Plana Baixa, està format per un conjunt de carrers, places i els edificis que alberguen, que va ser declarat Conjunt Històric-Artístic l'any 1967, tenint en l'actualitat la catalogació de Bé d'Interès Cultural, amb codi identificatiu 12.06.084-002; a causa del valuós patrimoni cultural, punt de caràcter civil, com a religiós i militar, del que es conserva de l'antiga ciutat medieval.
Nou!!: Call і Nucli antic d'Onda · Veure més »
Nucli antic de Cervera
El nucli antic de Cervera o centre històric, comprèn la ciutat vella, articulada pel carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria i el barri de la Universitat, presidit per l'imposant edifici del.
Nou!!: Call і Nucli antic de Cervera · Veure més »
Nucli central de Valls
El nucli central de la vila de Valls (Alt Camp) està catalogat com a conjunt monumental a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Call і Nucli central de Valls · Veure més »
Onomàstica jueva
Lonomàstica jueva tracta dels prenoms i, especialment, dels cognoms que els jueus han utilitzat al llarg de tota la Història i a tots els països del món on els ha portat la seva Diàspora.
Nou!!: Call і Onomàstica jueva · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Call і Palma · Veure més »
Pati de la Infanta
El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.
Nou!!: Call і Pati de la Infanta · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Call і Pesta Negra · Veure més »
Plaça del Mur de les Lamentacions
La Plaça del Mur de les Lamentacions (en anglès: Western Wall Plaza) (en רחבת הכותל המערבי) és una plaça que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem.
Nou!!: Call і Plaça del Mur de les Lamentacions · Veure més »
Pogrom de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.
Nou!!: Call і Pogrom de Barcelona · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Call і Praga · Veure més »
Primeres presidències radicals (Argentina)
Mapa de l'Argentina, 1914 El període de les primeres presidències radicals a la Història de l'Argentina va transcórrer entre els anys 1916 i 1930, quan la Unió Cívica Radical va arribar a la presidència de la República Argentina i governadors radicals van ocupar les governacions en la majoria de les províncies d'aquest país.
Nou!!: Call і Primeres presidències radicals (Argentina) · Veure més »
Remolins
Església de Sant Jaume de Remolins. Remolins és un barri històric de la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Call і Remolins · Veure més »
Revolta mallorquina de 1391
La revolta mallorquina de 1391 tingué lloc aquell any amb l'assalt al call de Palma en el context de la revolta antijueva de 1391 als regnes cristians de la península Ibèrica.
Nou!!: Call і Revolta mallorquina de 1391 · Veure més »
Ribadavia
Ribadavia és una vila i municipi de la Província d'Ourense a Galícia.
Nou!!: Call і Ribadavia · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Call і Sagunt · Veure més »
Sant Francesc (barri de València)
Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.
Nou!!: Call і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »
Sant Jaume del Puig
Sant Jaume del Puig és una església catòlica situada a la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Call і Sant Jaume del Puig · Veure més »
Santa María la Blanca
Santa María la Blanca és un temple a la ciutat espanyola de Toledo.
Nou!!: Call і Santa María la Blanca · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Call і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Call і Saraqusta · Veure més »
Simbolisme judaic
Insígnia d'una botiga jueva a Venècia El simbolisme judaic religiós es denota de manera visible la relació entre Déu i l'home.
Nou!!: Call і Simbolisme judaic · Veure més »
Sinagoga Ahrida
La Sinagoga Ahrida o Kahal d'Ohrid (en hebreu: בית הכנסת אכרידה) (en turc: Ahrida Sinagogu) és una de les sinagogues més antigues de la ciutat d'Istanbul.
Nou!!: Call і Sinagoga Ahrida · Veure més »
Sinagoga Hurva
La Gran Sinagoga Hurva és una sinagoga que es troba en el Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem.
Nou!!: Call і Sinagoga Hurva · Veure més »
Sinagoga Maghen Abraham
La Sinagoga Maghen Abraham (en àrab:كنيس ماغين أبراهام) és una de les principals sinagogues del Líban.
Nou!!: Call і Sinagoga Maghen Abraham · Veure més »
Spilocuscus
Spilocuscus ('cuscús tacat') és un gènere de pòssums nocturns de mida mitjana-gran de la família dels falangèrids, que es caracteritzen per la seva viva coloració.
Nou!!: Call і Spilocuscus · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Call і Tortosa · Veure més »
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Nou!!: Call і Turtuixa · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Call і Valladolid · Veure més »
Vidal Simeó
Vidal Simeó, jueu català del, va ser l'últim rabí de la comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: Call і Vidal Simeó · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Call і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Nou!!: Call і Vitòria · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Call і Xàtiva · Veure més »
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Nou!!: Call і Xuetes · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Call і 1 d'agost · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Call і 1391 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Call і 2 d'agost · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Call і 5 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Barri jueu, Call Jueu, Call jueu, Carrièra.
