Comunicació

307 les relacions: Abat Odó, Abén Humeya, Abd-al-Aziz al-Mansur, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abd-ar-Rahman III, Abd-ar-Rahman IV, Abd-ar-Rahman Sanxuelo, Abd-ar-Rahman V, Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí, Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar, Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad, Aeci (bisbe de Barcelona), Al-Àndalus, Al-Hàkam II, Al-Mansur (fatimita), Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, Al-Muïzz (fatimita), Al-Qàssim Gannun, Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, Alí ibn Hammud an-Nàssir, Albaicín, Algarve, Almansor, Almúnia, Amador, Pere i Lluís de Martos, Andreu de Fleury, Arc àrab de Madinat al-Zahra, Arcos de la Frontera, Ares dels Oms, Armada fatimita, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Arqueta d'Hixam II, Arquitectura medieval, Art emiral i califal, Art islàmic a Portugal, Arxiu Capitular de Barcelona, Astrolabi d'al-Sahlî, Ath-Thaghr al-Alà, Avicebró, Águilas, Ònnega Fortúnez, Balànsiya, Bandera d'Andalusia, Banu Razin, Barghawata, Basílica de San Isidoro, Batalla d'Albesa, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla de Barcelona, Batalla de Calatañazor, ..., Batalla de Qantish, Batalla de Rovirans, Batalla de Simancas, Batalla de Torà, Batalla de Tudela, Batalla del riu Guadiaro, Benahavís, Beremund II, Bisbat de Menorca, Bisbat de Tortosa, Borrell de Vic, Borrell II, Bulcsú, Cabdet, Calataiud, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Califat Omeia, Carlemany, Cartagena, Cartaya, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell d'Alcalá la Real, Castell d'Alferce, Castell d'Alpont, Castell de Callosa de Segura, Castell de Concabella, Castell i muralles de Cullera, Castellfollit de Riubregós, Catedral de Girona, Catedral de Santiago de Compostel·la, Còrdova, Córdoba, Ceràmica de Paterna, Ceuta, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat de Pallars Jussà, Comtats catalans, Conjunt històric d'Albarrasí, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Navarra, Conquesta fatimita d'Egipte, Constantí VII Porfirogènit, Cora (divisió administrativa), Cornellà de Llobregat, Cos Militar de Sanitat, Dinar, Dones i matemàtiques, Dorf Mecklenburg, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Eivissa, El Bañuelo, El collar de la coloma, Emirat d'al-Gharbia, Emirat d'al-Jazira al-Khadrà, Emirat d'Al-Mariyya, Emirat d'Àrkuix, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Batalyaws, Emirat de Carmona, Emirat de Dàniyya, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Mawrur, Emirat de Màlaqa, Emirat de Mértola, Emirat de Múrsiya, Emirat de Molina, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Emirat de Turtuixa, Emirat de Walbà i Xaltix, Emirat maghrawa de Fes, Emirat maghrawa de Tlemcen, Ermessenda de Carcassona, Escola monàstica, Església de Sant Nicolau de Bari (Requena), Expansió de l'islam, Fernando Pérez de Traba, Feudalisme a Catalunya, Fitna, Fitna de l'Àndalus, Fraxinetum, Frodoí, Garcia Ènnec, Gòtia, Guitard, Habús ibn Maksan, Hammudita, Hasday ibn Xaprut, Història d'Alacant, Història d'Espanya, Història de Castella - la Manxa, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la botànica, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la civilització islàmica, Història de la Franja de Ponent, Història de la Regió de Múrcia, Història de les Illes Balears, Història de Madrid, Història de Montgat, Història del Magrib, Història del Marroc, Història del País Valencià, Història dels jueus, Història medieval del País Valencià, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hixam III, Ibn al-Faradí, Ibn as-Saffar, Ibn Hayyan, Ibn Hazm, Iecla, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Islam, Jabalquinto, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Jonàs ibn Janah, Jueus a Espanya, Jueus catalans, Khayran as-Saqlabí, Khàzars, Literatura hispanohebrea, Lleida, Llista d'emirs de Balansiya, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels emirs de Tortosa, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Llorca, Los Yébenes, Lubna, Madīnat al-Zahrā, Madina Mayurqa, Maghrawa, Manurqa, Marca Hispànica, Marsella, Matemàtiques a l'islam medieval, Medina Sidonia, Menorca, Miknasa (tribu), Modesto Lafuente y Zamalloa, Molina de Aragón, Monarquia, Monestir de Sant Adrià de Sasau, Montgat, Mubàrak i Mudhàffar, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad ibn Hixam, Muhàmmad III al-Mustakfí, Mujàhid, Munuza, Muqàtil, Murades de Palma, Niebla, Omeies, Ordoni IV de Lleó, Orgue, Oujda, Palau Imperial, Parauta, Paria, Penya del Moro (Collserola), Peralada, Pisa (ceràmica), Poblat de Mesas do Castelinho, Pont romà de Còrdova, Pot de Zamora, Priego de Córdoba, Primera potència mundial, Principat de Tarragona, Província d'Almeria, Qadib, Qàlat Rabah, Ramir III, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Ràtzia, Ràtzia de 1003, Ràtzia de 1005, Regne de Múrcia, Renaixement del segle XII, República de Qurtuba, Retaule de Sant Ermengol, Samuel ha-Naguid, San Juan de Baños, Sanç I Garcia de Castella, Sanç II de Pamplona, Santarém, Santaver, Saqueig de Barcelona, Saraqusta, Séquia Reial de Montcada, Segle XI, Serra de Castelltallat, Setge d'Aledo, Setge de Saraqusta (1086), Setge de Toledo (1090), Sigilmasa, Silves, Subh, Sufyànides, Sulayman al-Mustaín, Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Sunyer I de Barcelona, Tafilalt, Taifa, Taifa d'Albarrasí, Taifa de Granada, Taifa de Ronda, Taifa de Silves, Tarassona, Taza (Marroc), Tobarra, Tolox, Torre de Juan Abad, Tudela, Tugíbides, Udalard I de Barcelona, Vas de Fortuny, Wal·lada bint al-Mustakfí, Xarq al-Àndalus, Yússuf ibn Taixfín, Zawi ibn Ziri, Zenetes, 1 de setembre, 1000, 1003, 1010, 1018, 1023, 1031, 1036, 15 d'octubre, 796, 891, 929, 961, 971, 974, 975, 976, 985. Ampliar l'índex (257 més) » « Shrink índex

Abat Odó

Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).

Nou!!: Califat de Còrdova і Abat Odó · Veure més »

Abén Humeya

Abén Humeya (en català Aben Humeya), manera pel qual es coneix en la historiografia espanyola a un noble morisc, de nom cristià Fernando de Válor y Córdoba i de nom musulmà Muhammad ibn Umayya (c. 1545 - 1569).

Nou!!: Califat de Còrdova і Abén Humeya · Veure més »

Abd-al-Aziz al-Mansur

Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »

Abd-al-Màlik al-Mudhàffar

Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abd-ar-Rahman IV

Abd-ar-Rahman IV o Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Abd-ar-Rahman al-Murtada bi-L·lah —— (? - 1018) fou califa de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman IV · Veure més »

Abd-ar-Rahman Sanxuelo

Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir, més conegut com Abd-ar-Rahman Sanxuelo pel seu malnom Xanjul, arabització del romanç Sanxuelo, literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós Almansor i hàjib de l'Àndalus omeia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman Sanxuelo · Veure més »

Abd-ar-Rahman V

Abd-ar-Rahman V o Abd-ar-Rahman ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar al-Mustàdhhir bi-L·lah —— (vers 1003-1024) fou un dels darrers califes omeies de Còrdova o l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abd-ar-Rahman V · Veure més »

Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí

Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí (Bitrawj, Fahs al-Bal·lut, ? - Creta, ?) fou un líder musulmà i emir de Creta.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí · Veure més »

Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar

Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar (?, ca. 1000 - Còrdova, 6 d'agost de 1043) fou un alt dignatari dels darrers califes de Còrdova i el primer governant de la república de Còrdova, des del 1031 fins al 1043.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar · Veure més »

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad fou emir midràrida de Sigilmasa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad · Veure més »

Aeci (bisbe de Barcelona)

Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives.

Nou!!: Califat de Còrdova і Aeci (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hàkam II

Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Hàkam II · Veure més »

Al-Mansur (fatimita)

Abu-Tàhir Ismaïl ibn al-Qàïm al-Mansur bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mansur (Raqqada, gener de 914 - al-Mansuriyya, 24 de març de 953) fou califa fatimita a Mahdia (946-953).

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Mansur (fatimita) · Veure més »

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o al-Múndhir I (? - 1021/1022) va ser el fundador de la dinastia tugíbida que va governar l'emirat de Saraqusta, del qual ell va ser sobirà entre els anys 1018 i 1021/1022.

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí · Veure més »

Al-Muïzz (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »

Al-Qàssim Gannun

Al-Qàssim Gannun o Kannun ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim (? - 948/949) fou emir idríssida del Magrib.

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Qàssim Gannun · Veure més »

Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun

El califat de Còrdova en el temps d'al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun —— fou califa hammudita de Còrdova (1018-1021 i 1023).

Nou!!: Califat de Còrdova і Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun · Veure més »

Alí ibn Hammud an-Nàssir

Alí ibn Hammud an-Nàssir (? - 22 de març de 1018) fou emir de Màlaga i d'Algesires i califa de Còrdova (1016-1018).

Nou!!: Califat de Còrdova і Alí ibn Hammud an-Nàssir · Veure més »

Albaicín

L'Albaicín és un barri de la ciutat de Granada, a Andalusia, que conserva l'estructura i l'aspecte que tenia en l'època musulmana medieval.

Nou!!: Califat de Còrdova і Albaicín · Veure més »

Algarve

LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.

Nou!!: Califat de Còrdova і Algarve · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Califat de Còrdova і Almansor · Veure més »

Almúnia

Almúnia és un assentament agropecuari de l'època musulmana a la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Almúnia · Veure més »

Amador, Pere i Lluís de Martos

Amador, Pere i Lluís de Tucci o de Martos (Tucci, actual Martos, Jaén, ca. 820 - Còrdova, 30 d'abril de 855) foren tres eclesiàstics mossàrabs, morts com a màrtirs a mans de musulmans.

Nou!!: Califat de Còrdova і Amador, Pere i Lluís de Martos · Veure més »

Andreu de Fleury

va ser un monjo cristià i historiador contemporani dels moviments Pau i Treva de Déu.

Nou!!: Califat de Còrdova і Andreu de Fleury · Veure més »

Arc àrab de Madinat al-Zahra

Arc àrab de Madīnat al-Zahrā és un arc àrab, procedent de Còrdova, fet probablement per un llibert del califa Abd-ar-Rahman III.

Nou!!: Califat de Còrdova і Arc àrab de Madinat al-Zahra · Veure més »

Arcos de la Frontera

Arcos de la Frontera és una localitat de la província de Cadis (Andalusia, Espanya) considerada punt d'entrada a la Ruta dels Pobles Blancs.

Nou!!: Califat de Còrdova і Arcos de la Frontera · Veure més »

Ares dels Oms

Ares dels Oms és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Serrania.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ares dels Oms · Veure més »

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles  i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.

Nou!!: Califat de Còrdova і Armada fatimita · Veure més »

Arquebisbat de Mèrida-Badajoz

L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz · Veure més »

Arqueta d'Hixam II

L'arqueta d'Hixam II és una arqueta del conservada al Museu del Tresor de la Catedral de Girona.

Nou!!: Califat de Còrdova і Arqueta d'Hixam II · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Califat de Còrdova і Arquitectura medieval · Veure més »

Art emiral i califal

Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Art emiral i califal · Veure més »

Art islàmic a Portugal

Església de Nossa Senhora da Anunciação, antiga mesquita de Mértola L'art islàmic a Portugal es va desenvolupar arran de l'ocupació musulmana del país (712-1249).

Nou!!: Califat de Còrdova і Art islàmic a Portugal · Veure més »

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Nou!!: Califat de Còrdova і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »

Astrolabi d'al-Sahlî

Lastrolabi d'as-Sahlí és una peça que forma part de l'art islàmic andalusí i que data de l'època de la Taifa de Toledo, una de les taifes de l'Àndalus que sorgeix de la descomposició del Califat de Còrdova en 1035 i finalitza amb la conquesta cristiana el 1085 i, que en el moment de construcció de l'astrolabi estava governada per Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, de la dinastia dels Banu Dhi-n-Nun, que va ser rei de la taifa toledana entre 1043 i 1075.

Nou!!: Califat de Còrdova і Astrolabi d'al-Sahlî · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Avicebró · Veure més »

Águilas

Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Águilas · Veure més »

Ònnega Fortúnez

Ònnega Fortúnez o Íñiga FortúnezJayyusi 1992, Fletcher 2006, (848 - després de l'any 890) fou una princesa bascaBarrucand & Bednorz 1999, del Regne de Pamplona, posteriorment denominat Regne de Navarra.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ònnega Fortúnez · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Califat de Còrdova і Balànsiya · Veure més »

Bandera d'Andalusia

La bandera d'Andalusia, segons la defineix l'article 6.1 de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Bandera d'Andalusia · Veure més »

Banu Razin

Els Banu Razín foren una nissaga que va governar l'emirat o taifa d'Albarrasí o d'as-Sahla.

Nou!!: Califat de Còrdova і Banu Razin · Veure més »

Barghawata

Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.

Nou!!: Califat de Còrdova і Barghawata · Veure més »

Basílica de San Isidoro

La Reial Col·legiata Basílica de San Isidoro o, simplement, San Isidoro, és un temple cristià a la ciutat de Lleó, a Espanya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Basílica de San Isidoro · Veure més »

Batalla d'Albesa

La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla d'Albesa · Veure més »

Batalla d'Aqbat al-Bakr

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »

Batalla de Barcelona

* Conquesta de Barshiluna, conquesta del Regne Franc.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Barcelona · Veure més »

Batalla de Calatañazor

La batalla de Calatañazor va ser una enfrontament fictici que suposadament va tenir lloc a Calatañazor (Sòria) el juliol de l'any 1002.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Calatañazor · Veure més »

Batalla de Qantish

La batalla de Qantish és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Qantish · Veure més »

Batalla de Rovirans

La batalla de Rovirans fou lliurada entre les tropes cristianes de Borrell II i les musulmanes d'Almansor en el context de la ràtzia de 985 en un indret prop de Terrassa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Rovirans · Veure més »

Batalla de Simancas

La batalla de Simancas (àrab Xant Mankaix) fou un encontre bèl·lic entre les tropes del rei de Lleó Ramir II i les andalusines del Califat de Còrdova Abd-ar-Rahman III al costat dels murs de la ciutat de Simancas (prop de Valladolid) en la qual es decidia el domini sobre les terres del Duero, en l'any 939.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Simancas · Veure més »

Batalla de Torà

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Torà · Veure més »

Batalla de Tudela

* Setge de Tudela (800) pels vascons durant la Revolta de Pamplona que va independitzar Pamplona.

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla de Tudela · Veure més »

Batalla del riu Guadiaro

La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).

Nou!!: Califat de Còrdova і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »

Benahavís

Benahavís és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, situat entre Marbella, Estepona i Ronda.

Nou!!: Califat de Còrdova і Benahavís · Veure més »

Beremund II

Beremund II, dit el Gotós (953 - Villanueva del Bierzo, Lleó, 999), fou rei de Galícia (982-99) i Lleó (985-99).

Nou!!: Califat de Còrdova і Beremund II · Veure més »

Bisbat de Menorca

El santuari de la ''Mare de Déu del Toro'', patrona de l'illa i de la diòcesi de Menorca. Son Bou. El bisbat de Menorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears.

Nou!!: Califat de Còrdova і Bisbat de Menorca · Veure més »

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Bisbat de Tortosa · Veure més »

Borrell de Vic

Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Borrell de Vic · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Califat de Còrdova і Borrell II · Veure més »

Bulcsú

Bulcsú († 955) fou un cap tribal hongarès del que tenia el títol de harka, és a dir, era un dels comandants de més alt rang en l'exèrcit del Principat d'Hongria.

Nou!!: Califat de Còrdova і Bulcsú · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Califat de Còrdova і Cabdet · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Calataiud · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califa · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat Fatimita · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Califat de Còrdova і Califat Omeia · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Califat de Còrdova і Carlemany · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Califat de Còrdova і Cartagena · Veure més »

Cartaya

Cartaya és una localitat i municipi espanyol de la província de Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Cartaya · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: Califat de Còrdova і Casal d'Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Alcalá la Real

Vista aèria de la fortalesa de la Mota. alcàsser. Castell d'Alcalá la Real o Fortalesa de la Mota és un recinte defensiu, situat en el turó de la Mota, a 1.029 msnm, a la ciutat d'Alcalá la Real, a la província de Jaén, datat de l'època nassarita (segles  i), encara que presenta alguns trets anteriors.

Nou!!: Califat de Còrdova і Castell d'Alcalá la Real · Veure més »

Castell d'Alferce

El Castell d'Alferce, oficialment conegut com a Jaciment Arqueològic del Turó del Castell d'Alferce, i també com a Castell de Pedra Branca, és un monument situat a la freguesia d'Alferce, part del municipi de Monchique, a l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Califat de Còrdova і Castell d'Alferce · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: Califat de Còrdova і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell de Callosa de Segura

El castell de Callosa de Segura és una antiga fortificació situada en el terme municipal de Callosa de Segura, a la comarca valenciana del Baix Segura.

Nou!!: Califat de Còrdova і Castell de Callosa de Segura · Veure més »

Castell de Concabella

El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: Califat de Còrdova і Castell de Concabella · Veure més »

Castell i muralles de Cullera

El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.

Nou!!: Califat de Còrdova і Castell i muralles de Cullera · Veure més »

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit de Riubregós és un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Califat de Còrdova і Castellfollit de Riubregós · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Califat de Còrdova і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Califat de Còrdova і Còrdova · Veure més »

Córdoba

* Toponímia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Córdoba · Veure més »

Ceràmica de Paterna

xv, amb decoració de «full de julivert», molt similar a altres realitzats a Manises, conservat al Museu de Ceràmica de Barcelona. La ceràmica de Paterna va ser elaborada entre els segles i a la població de Paterna, a l'Horta de València.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ceràmica de Paterna · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ceuta · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Comtats catalans · Veure més »

Conjunt històric d'Albarrasí

El conjunt històric-artístic d'Albarrasí és el conjunt d'edificis que conformen el nucli més antic del municipi d'Albarrasí, que presenten una protecció global en haver-se catalogat i delimitat l'àrea de protecció per l'Ordre de 18 d'abril de 2011, publicada en el Butlletí Oficial d'Aragó del dia 30 de maig de 2011.

Nou!!: Califat de Còrdova і Conjunt històric d'Albarrasí · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta fatimita d'Egipte

La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.

Nou!!: Califat de Còrdova і Conquesta fatimita d'Egipte · Veure més »

Constantí VII Porfirogènit

Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Constantí VII Porfirogènit · Veure més »

Cora (divisió administrativa)

Cores de l'emirat (929). Algunes cores andalusines a les actuals províncies de Cadis i Màlaga Una cora (de l'àrab, i aquest del grec, ‘país', ‘contrada’) és una antiga divisió administrativa de l'Àndalus sota el govern d'un valí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Cora (divisió administrativa) · Veure més »

Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Califat de Còrdova і Cornellà de Llobregat · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Califat de Còrdova і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Califat de Còrdova і Dinar · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Califat de Còrdova і Dones i matemàtiques · Veure més »

Dorf Mecklenburg

Dorf Mecklenburg (en baix alemany Dörp Mäkelborg) és un municipi a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Califat de Còrdova і Dorf Mecklenburg · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Califat de Còrdova і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Califat de Còrdova і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Califat de Còrdova і Eivissa · Veure més »

El Bañuelo

El Bañuelo és un edifici, declarat Bé d'Interès Cultural, situat en la Carrera del Darro, en Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, que conté un ḥammān o bany àrab, d'època zírida, xi.

Nou!!: Califat de Còrdova і El Bañuelo · Veure més »

El collar de la coloma

El collar de la coloma o Tawq al-hamama és una obra en prosa del escrita en àrab per Ibn Hazm.

Nou!!: Califat de Còrdova і El collar de la coloma · Veure més »

Emirat d'al-Gharbia

L'emirat d'al-Gharbia o Al-Gharbiyya (l'Algarve) (en àrab إمارة الغربية, Imārat al-Ḡarbiyya) fou un efímer emirat del sud de Portugal, que es va formar, com altres emirats de la península Ibèrica, arran de la descomposició del califat de Còrdova, vers el 1016.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat d'al-Gharbia · Veure més »

Emirat d'al-Jazira al-Khadrà

L'emirat d'Algesires o d'al-Jazira al-Khadrà fou un efímer estat musulmà de la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat d'al-Jazira al-Khadrà · Veure més »

Emirat d'Al-Mariyya

L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »

Emirat d'Àrkuix

Lemirat d'Arkush o Àrkuix va ser un petit estat independent que es va formar arran la descomposició del Califat de Còrdova i va existir entre els anys 1011/12 i 1068/69, al voltant d'Arkush (Arcos de la Frontera).

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat d'Àrkuix · Veure més »

Emirat d'Ixbíliya

L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Batalyaws

L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Batalyaws · Veure més »

Emirat de Carmona

L'emirat de Carmona fou un petit estat musulmà amb centre a la ciutat de Carmona que va existir del 1029 al 1051 i del 1145 al 1148.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Carmona · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Mawrur

LEmirat de Mawrur o Taifa de Morón fou un petit estat que va nàixer cap a 1014, arran la desintegració del Califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Mawrur · Veure més »

Emirat de Màlaqa

L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Màlaqa · Veure més »

Emirat de Mértola

La taifa o emirat de Mértola (transcrit també Mírtula, Màrtula o Martulah), fou un estat islàmic que va existir en Gharb al-Àndalus (sud de l'actual Portugal i oest d'Andalusia), entre els anys 1033-1044.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Mértola · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Emirat de Molina

L'emirat de Molina fou un emirat creat al voltant de la ciutat de Molina i que va durar del 1080, quan es va independitzar de l'emirat de Balansiya fins al 1129, que fou conquerit pel regne d'Aragó.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Molina · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat de Tulàytula

L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Tulàytula · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emirat de Walbà i Xaltix

La taifa de Huelva i Saltés, o emirat de Walba i Xaltix, fou un petit estat musulmà que va existir al Gharb al-Àndalus, a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica, aproximadament entre els anys 1012 i 1053.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat de Walbà i Xaltix · Veure més »

Emirat maghrawa de Fes

Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »

Emirat maghrawa de Tlemcen

Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.

Nou!!: Califat de Còrdova і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Califat de Còrdova і Escola monàstica · Veure més »

Església de Sant Nicolau de Bari (Requena)

L'església de Sant Nicolau és la més antiga de les tres esglésies existents a Requena (Província de València, Espanya).

Nou!!: Califat de Còrdova і Església de Sant Nicolau de Bari (Requena) · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Califat de Còrdova і Expansió de l'islam · Veure més »

Fernando Pérez de Traba

Fernando Pérez de Traba en castellà i gallec — Fernão Peres de Trava — (1100, Santiago de Compostel·la - 1 de novembre del 1155) fou un noble gallec, comte de Traba i de Trastàmara, amant de la regenta de Portugal, Teresa de Lleó i comtessa de Portugal, mare del futur/rei de Portugal Alfons Henriques.

Nou!!: Califat de Còrdova і Fernando Pérez de Traba · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Califat de Còrdova і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fitna

Fitna —— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.

Nou!!: Califat de Còrdova і Fitna · Veure més »

Fitna de l'Àndalus

La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Fitna de l'Àndalus · Veure més »

Fraxinetum

Fraxinetum o Fraxinet (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del establert a la moderna La Garde-Freinet, prop de Saint-Tropez, a Provença.

Nou!!: Califat de Còrdova і Fraxinetum · Veure més »

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Nou!!: Califat de Còrdova і Frodoí · Veure més »

Garcia Ènnec

Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).

Nou!!: Califat de Còrdova і Garcia Ènnec · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Califat de Còrdova і Gòtia · Veure més »

Guitard

Guitard, a vegades escrit Guitart, fou vescomte de Barcelona successor probablement de Gombau (també Gombald) que era el seu pare.

Nou!!: Califat de Còrdova і Guitard · Veure més »

Habús ibn Maksan

Habús ibn Màksan, de nom complet Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají, conegut també pel seu làqab com Abu-Massud (? - Granada, 1038), fou el segon emir de la taifa zírida de Granada (1019/1020-1038).

Nou!!: Califat de Còrdova і Habús ibn Maksan · Veure més »

Hammudita

La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Hammudita · Veure més »

Hasday ibn Xaprut

Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975) fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.

Nou!!: Califat de Còrdova і Hasday ibn Xaprut · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Castella - la Manxa

Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de Castella - la Manxa · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la botànica

Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de la botànica · Veure més »

Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de Madrid · Veure més »

Història de Montgat

En els seus orígens, Montgat fou un petit poblat ibèric.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història de Montgat · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història del Magrib · Veure més »

Història del Marroc

Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història del Marroc · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història del País Valencià · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història dels jueus · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Califat de Còrdova і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).

Nou!!: Califat de Còrdova і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »

Hixam III

Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah (Qúrtuba, 974/975 - Làrida, 1036) fou el darrer califa omeia de Còrdova (1026-1031).

Nou!!: Califat de Còrdova і Hixam III · Veure més »

Ibn al-Faradí

Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 962 — 20 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ibn al-Faradí · Veure més »

Ibn as-Saffar

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar —literalment «el Fill del Calderer», també transcrit Ben Assafar; en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār— (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ibn as-Saffar · Veure més »

Ibn Hayyan

Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ibn Hayyan · Veure més »

Ibn Hazm

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ibn Hazm · Veure més »

Iecla

Iecla (en castellà i oficialment, Yecla) és un municipi murcià en la comarca de l'Altiplà limítrofa amb el País Valencià.

Nou!!: Califat de Còrdova і Iecla · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Califat de Còrdova і Illes Balears · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Califat de Còrdova і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Califat de Còrdova і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Califat de Còrdova і Islam · Veure més »

Jabalquinto

Jabalquinto és un municipi de la província de Jaén.

Nou!!: Califat de Còrdova і Jabalquinto · Veure més »

Jaciments arqueològics de l'Aragó

Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.

Nou!!: Califat de Còrdova і Jaciments arqueològics de l'Aragó · Veure més »

Jonàs ibn Janah

Jonàs ibn Janah —en hebreu, Yonah ibn Ŷanāh; en àrab أبو الوليد مروان بن جناح, Abū l-Walīd Marwān ibn Janāḥ— (Còrdova, ca. 990 - Saragossa, ca. 1050) fou un gramàtic, lexicògraf, metge i farmacòleg jueu andalusí, considerat el major filòleg hebreu de l'edat mitjana.

Nou!!: Califat de Còrdova і Jonàs ibn Janah · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Califat de Còrdova і Jueus a Espanya · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Jueus catalans · Veure més »

Khayran as-Saqlabí

Khayran as-Saqlabí o Khayran al-Amirí fou un mawla eslau (saqlabí) dels amírides que va governar a Almeria del 1014 al 1028.

Nou!!: Califat de Còrdova і Khayran as-Saqlabí · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Califat de Còrdova і Khàzars · Veure més »

Literatura hispanohebrea

Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.

Nou!!: Califat de Còrdova і Literatura hispanohebrea · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Califat de Còrdova і Lleida · Veure més »

Llista d'emirs de Balansiya

A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.

Nou!!: Califat de Còrdova і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »

Llista de les dinasties musulmanes sunnites

Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.

Nou!!: Califat de Còrdova і Llista de les dinasties musulmanes sunnites · Veure més »

Llista dels emirs de Tortosa

Llista dels emirs de Turtuixa, l'actual Tortosa, des de la fitna al califat de Còrdova fins a la conquesta almoràvit de la ciutat.

Nou!!: Califat de Còrdova і Llista dels emirs de Tortosa · Veure més »

Llista dels imperis i dinasties musulmanes

La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.

Nou!!: Califat de Còrdova і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Llorca · Veure més »

Los Yébenes

Los Yébenes és un municipi espanyol que pertany a la província de Toledo, en la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Los Yébenes · Veure més »

Lubna

Lubna va ser una intel·lectual andalusina de la segona meitat del, famosa pels seus coneixements en gramàtica i per la qualitat de la seva poesia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Lubna · Veure més »

Madīnat al-Zahrā

Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà (‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.

Nou!!: Califat de Còrdova і Madīnat al-Zahrā · Veure més »

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Nou!!: Califat de Còrdova і Madina Mayurqa · Veure més »

Maghrawa

Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.

Nou!!: Califat de Còrdova і Maghrawa · Veure més »

Manurqa

Manurqa o Minurqa és el nom que els musulmans van posar a Menorca a partir de l'adhesió al Califat de Còrdova impulsada per Issam al-Khawlaní el 903 i fins al final del regnat d'Abu-Úmar ibn Saïd el 1287.

Nou!!: Califat de Còrdova і Manurqa · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Califat de Còrdova і Marca Hispànica · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Califat de Còrdova і Marsella · Veure més »

Matemàtiques a l'islam medieval

segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.

Nou!!: Califat de Còrdova і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Medina Sidonia

Medina Sidonia és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Califat de Còrdova і Medina Sidonia · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Califat de Còrdova і Menorca · Veure més »

Miknasa (tribu)

Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.

Nou!!: Califat de Còrdova і Miknasa (tribu) · Veure més »

Modesto Lafuente y Zamalloa

Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.

Nou!!: Califat de Còrdova і Modesto Lafuente y Zamalloa · Veure més »

Molina de Aragón

Molina de Aragón és una localitat de la província de Guadalajara que pertany a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Molina de Aragón · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Califat de Còrdova і Monarquia · Veure més »

Monestir de Sant Adrià de Sasau

El Monestir de Sant Adrià de Sasau va ser fundat a finals del i es trobava a la Vall de Lubierre, en l'actual municipi de Borau.

Nou!!: Califat de Còrdova і Monestir de Sant Adrià de Sasau · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Califat de Còrdova і Montgat · Veure més »

Mubàrak i Mudhàffar

Mubàrak as-Saqlabí o Mubàrak al-Amirí (o) i Mudhàffar as-Saqlabí o Mudhàffar al-Amirí (o) van ser, de forma conjunta, els primers reis de la taifa de Balànsiya (1011-1020).

Nou!!: Califat de Còrdova і Mubàrak i Mudhàffar · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »

Muhàmmad ibn Hixam

Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muhàmmad ibn Hixam · Veure més »

Muhàmmad III al-Mustakfí

Muhàmmad III o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Mustakfí —— fou un príncep omeia que es va proclamar califa i va governar a Còrdova del 1024 al 1025.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muhàmmad III al-Mustakfí · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Califat de Còrdova і Mujàhid · Veure més »

Munuza

Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).

Nou!!: Califat de Còrdova і Munuza · Veure més »

Muqàtil

Muqàtil, valí de Mayurqa (998-1012), morí durant la guerra civil que liquidà el califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Muqàtil · Veure més »

Murades de Palma

Plànol de Palma de 1644, on es veu el recinte de les murades. Les murades de Palma eren un conjunt d'elements defensius que envoltaven la ciutat, entre els quals hi havia bastions, revellins, portes, torres, un vall i el perímetre de la murada.

Nou!!: Califat de Còrdova і Murades de Palma · Veure més »

Niebla

Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.

Nou!!: Califat de Còrdova і Niebla · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Omeies · Veure més »

Ordoni IV de Lleó

Ordoni IV de Lleó, dit el Dolent (ca. 926 - Còrdova, 962) fou rei de Lleó (958-960).

Nou!!: Califat de Còrdova і Ordoni IV de Lleó · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Califat de Còrdova і Orgue · Veure més »

Oujda

Oujda (localment Ūjda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc.

Nou!!: Califat de Còrdova і Oujda · Veure més »

Palau Imperial

* Villa Adriana, palau dels emperadors romans al Tívoli.

Nou!!: Califat de Còrdova і Palau Imperial · Veure més »

Parauta

Parauta és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.

Nou!!: Califat de Còrdova і Parauta · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Califat de Còrdova і Paria · Veure més »

Penya del Moro (Collserola)

La penya del Moro és un turó de 275 m d'altitud de la serra de Collserola (dins del límit del parc de Collserola) situat al municipi de Sant Just Desvern, al confí de Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat), amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.

Nou!!: Califat de Còrdova і Penya del Moro (Collserola) · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Califat de Còrdova і Peralada · Veure més »

Pisa (ceràmica)

Bol de pisa de l'Extrem Orient Bol fang ceràmica popular lou S'anomena pisa la terracota esmaltada o envernissada, de pasta fina, porosa, absorbent i opaca.

Nou!!: Califat de Còrdova і Pisa (ceràmica) · Veure més »

Poblat de Mesas do Castelinho

El poblat de Mesas do Castelinho és un jaciment arqueològic prop del llogaret de Santa Clara-a-Nova, al municipi d'Almodôvar, a Portugal.

Nou!!: Califat de Còrdova і Poblat de Mesas do Castelinho · Veure més »

Pont romà de Còrdova

El pont romà de Còrdova està situat sobre el riu Guadalquivir al seu pas per Còrdova, i uneix el barri del Camp de la Veritat amb el Barri de la Catedral.

Nou!!: Califat de Còrdova і Pont romà de Còrdova · Veure més »

Pot de Zamora

El Pot de Zamora, també anomenat Píxide de Zamora, és un pot o píxide andalusí de vori d'elefant considerat una mostra cabdal de l'art andalusí durant el Califat de Qúrtuba.

Nou!!: Califat de Còrdova і Pot de Zamora · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Califat de Còrdova і Priego de Córdoba · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Califat de Còrdova і Primera potència mundial · Veure més »

Principat de Tarragona

El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.

Nou!!: Califat de Còrdova і Principat de Tarragona · Veure més »

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Província d'Almeria · Veure més »

Qadib

El qadib (en àrab قضيب, qaḍīb, ‘bastó’) va ser un dels principals símbols de sobirania dels califes omeies i abbàssides.

Nou!!: Califat de Còrdova і Qadib · Veure més »

Qàlat Rabah

Qàlat Rabah —en àrab قلعة رباح, Qalʿat Rabāḥ, literalment «fortalesa de Rabah», en referència al nom d'aquell a qui es va donar el lloc al viii— fou una ciutat musulmana a la península Ibèrica, fundada durant l'emirat de Qúrtuba en la ruta que unia Qúrtuba amb Tulàytula, actualment coneguda com a Calatrava la Vieja.

Nou!!: Califat de Còrdova і Qàlat Rabah · Veure més »

Ramir III

Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).

Nou!!: Califat de Còrdova і Ramir III · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Califat de Còrdova і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Califat de Còrdova і Ramon Borrell I · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ràtzia · Veure més »

Ràtzia de 1003

La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ràtzia de 1003 · Veure més »

Ràtzia de 1005

La Ràtzia de 1005 fou una campanya del califat de Còrdova contra el Regne de Lleó.

Nou!!: Califat de Còrdova і Ràtzia de 1005 · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Califat de Còrdova і Regne de Múrcia · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Califat de Còrdova і Renaixement del segle XII · Veure més »

República de Qurtuba

La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.

Nou!!: Califat de Còrdova і República de Qurtuba · Veure més »

Retaule de Sant Ermengol

El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle teatral amb text d'Esteve Albert i Corp, que es va començar a representar l'any 1957, on s'evoquen de manera plàstica diversos passatges de la vida de Sant Ermengol, bisbe urgel·lità als inicis de l'onzena centúria i patró de la ciutat.

Nou!!: Califat de Còrdova і Retaule de Sant Ermengol · Veure més »

Samuel ha-Naguid

Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.

Nou!!: Califat de Còrdova і Samuel ha-Naguid · Veure més »

San Juan de Baños

San Juan de Baños és un monument visigot a la localitat de Baños de Cerrato (antiga Balneos) localitat pertanyent al municipi de Venta de Baños, a la província de Palència (Espanya).

Nou!!: Califat de Còrdova і San Juan de Baños · Veure més »

Sanç I Garcia de Castella

Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).

Nou!!: Califat de Còrdova і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »

Sanç II de Pamplona

Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.

Nou!!: Califat de Còrdova і Sanç II de Pamplona · Veure més »

Santarém

Santarém és un municipi portuguès al districte de Santarém, a la regió d'Alentejo i a la subregió de Lezíria do Tejo.

Nou!!: Califat de Còrdova і Santarém · Veure més »

Santaver

La cora de Santaver o Santavèria, en àrab Xantabariyya (شنتبرية) fou un dels districtes administratius de l'Àndalus en temps del valiat, emirat i califat de Còrdova, estenent-se per les modernes províncies de províncies de Conca, part de la província de Guadalajara i Terol.

Nou!!: Califat de Còrdova і Santaver · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: Califat de Còrdova і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Califat de Còrdova і Saraqusta · Veure més »

Séquia Reial de Montcada

La Reial Séquia de Montcada és un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes.

Nou!!: Califat de Còrdova і Séquia Reial de Montcada · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Califat de Còrdova і Segle XI · Veure més »

Serra de Castelltallat

Castelltallat La Serra de Castelltallat està situada entre l'est de l'Anoia i el sud del Solsonès.

Nou!!: Califat de Còrdova і Serra de Castelltallat · Veure més »

Setge d'Aledo

El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: Califat de Còrdova і Setge d'Aledo · Veure més »

Setge de Saraqusta (1086)

El setge de Saraqusta de 1086 fou una de les batalles de la conquesta cristiana.

Nou!!: Califat de Còrdova і Setge de Saraqusta (1086) · Veure més »

Setge de Toledo (1090)

El setge de Toledo de 1090 fou un intent almoràvit de reconquerir la ciutat, que en 1085 va caure en mans castellanes.

Nou!!: Califat de Còrdova і Setge de Toledo (1090) · Veure més »

Sigilmasa

Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.

Nou!!: Califat de Còrdova і Sigilmasa · Veure més »

Silves

Silves és un municipi portuguès, situat al districte de Faro, a la regió d'Algarve i a la subregió de l'Algarve a la vora del riu Arade (àrab Nahr Shilb).

Nou!!: Califat de Còrdova і Silves · Veure més »

Subh

Subh Umm-Wàlad, tradicionalment anomenada Subh, coneguda en les cròniques cristianes com a Aurora, va néixer probablement a la dècada de l'any 940 i va morir al 999.

Nou!!: Califat de Còrdova і Subh · Veure més »

Sufyànides

La dinastia sufyànida o dels sufyànides fou la primera branca de la dinastia omeia de califes de Damasc, iniciada per Muàwiya I.

Nou!!: Califat de Còrdova і Sufyànides · Veure més »

Sulayman al-Mustaín

Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).

Nou!!: Califat de Còrdova і Sulayman al-Mustaín · Veure més »

Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín

Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.

Nou!!: Califat de Còrdova і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Califat de Còrdova і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Tafilalt

Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.

Nou!!: Califat de Còrdova і Tafilalt · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Califat de Còrdova і Taifa · Veure més »

Taifa d'Albarrasí

La taifa d'as-Sahla o taifa de Xantamariyya aix-Xarq o taifa dels Banu Razín (o o), coneguda historiogràficament com a taifa d'Albarrasí fou un petit regne de taifa establert al voltant de la vila d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia amaziga dels Banu Razín.

Nou!!: Califat de Còrdova і Taifa d'Albarrasí · Veure més »

Taifa de Granada

Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.

Nou!!: Califat de Còrdova і Taifa de Granada · Veure més »

Taifa de Ronda

La taifa de Ronda o Runda fou un Estat de curta durada i petita extensió que va existir entre els anys 1039/40 i 1066 sobre els territoris al voltant d'aquella ciutat (cora de Takurunna).

Nou!!: Califat de Còrdova і Taifa de Ronda · Veure més »

Taifa de Silves

La Taifa de Silves o Emirat de Xilb és el nom que s'aplica a dos estats musulmans que van existir al Gharb al-Àndalus, l'extrem sud de l'actual Portugal, entre els anys 1040-1063 el primer i entre 1144-1151 el segon.

Nou!!: Califat de Còrdova і Taifa de Silves · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Califat de Còrdova і Tarassona · Veure més »

Taza (Marroc)

Taza és una ciutat al nord-est del Marroc de 144.000 habitants (2004), que ocupa el corredor entre el Rif i l'Atles Mitjà.

Nou!!: Califat de Còrdova і Taza (Marroc) · Veure més »

Tobarra

Tobarra és un municipi de la província d'Albacete limitant amb la Regió de Múrcia (a la qual pertanyia no fa més de 30 anys).

Nou!!: Califat de Còrdova і Tobarra · Veure més »

Tolox

Tolox és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.

Nou!!: Califat de Còrdova і Tolox · Veure més »

Torre de Juan Abad

Torre de Juan Abad és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Califat de Còrdova і Torre de Juan Abad · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Califat de Còrdova і Tudela · Veure més »

Tugíbides

Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.

Nou!!: Califat de Còrdova і Tugíbides · Veure més »

Udalard I de Barcelona

Udalard I de Barcelona (? - ca.1014) fou vescomte de Barcelona (ca. 985 - ca. 1014).

Nou!!: Califat de Còrdova і Udalard I de Barcelona · Veure més »

Vas de Fortuny

El Vas de Fortuny, és una peça de ceràmica hispanomorisca de reflexos daurats datada del i que es troba al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.

Nou!!: Califat de Còrdova і Vas de Fortuny · Veure més »

Wal·lada bint al-Mustakfí

Wal·lada bint al-Mustakfí o, simplement, Wal·lada (Còrdova, 994.

Nou!!: Califat de Còrdova і Wal·lada bint al-Mustakfí · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Califat de Còrdova і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Califat de Còrdova і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Zawi ibn Ziri

Zawi ibn Ziri ibn Manad as-Sanhají fou un cap amazic, fundador de la taifa de Granada quan es va desmembrar el califat omeia de Còrdova, al primer quart del.

Nou!!: Califat de Còrdova і Zawi ibn Ziri · Veure més »

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.

Nou!!: Califat de Còrdova і Zenetes · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1 de setembre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1000 · Veure més »

1003

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1003 · Veure més »

1010

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1010 · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1018 · Veure més »

1023

El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1023 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1031 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 1036 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Califat de Còrdova і 15 d'octubre · Veure més »

796

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 796 · Veure més »

891

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Califat de Còrdova і 891 · Veure més »

929

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 929 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Califat de Còrdova і 961 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 971 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 974 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 975 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 976 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Califat de Còrdova і 985 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Califa de Còrdova, Califat Omeya de Còrdova, Califat de Córdova, Califat de Qurtuba, Llista de califes omeies de Còrdova.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant