Obrir a Google MapsTaula de continguts
149 les relacions: Acheulià, Agatàngel I, Aleix Comnè (protosebast), Alexandre el paflagoni (impostor), Amelesàgores, Antíoc III, Aqüeducte de Valent, Arri, Assentaments antics a Turquia, Üsküdar, Època arcaica, Àntim III de Constantinoble, Àvars de Pannònia, Baltungs, Batalla de Crisòpolis, Batalla dels Pals, Bòsfor, Bitínia, Bizanci, Boet (escultor), Busiris, Calcedònia (mineral), Calitx (geologia), Catedral de Jaén, Cízic, Chert, Cinabri, Clearc d'Esparta, Concili de Calcedònia, Constantí V Coprònim, Cosme III, Cosroes II, Crandal·lita, Crònica de Paros, Crisòpolis, Crisopras, Cristall de roca, Damià d'Alexandria, Daurat, Defensa de Luci Flac, Dickita, Dionís IV, Dionisi de Bizanci, Dionisi de Calcedònia, Doris (grup humà), Edat de pedra, Elagàbal, Ernienickelita, Escultura romana, Església de Sant Polieucte, ... Ampliar l'índex (99 més) »
Acheulià
Lacheulià és el nom donat a una indústria lítica d'eines de pedra associada amb els homínids prehistòrics durant el paleolític inferior a través de l'Àfrica i fins a l'Àsia occidental i Europa.
Veure Calcedònia і Acheulià
Agatàngel I
Agatàngel I (en grec Αγαθάγγελος) va ser patriarca de Constantinoble des de l'any 1826 al 1830.
Veure Calcedònia і Agatàngel I
Aleix Comnè (protosebast)
Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Calcedònia і Aleix Comnè (protosebast)
Alexandre el paflagoni (impostor)
Alexandre el Paflagoni (Alexander, en Ἀλέξανδρος; dC) fou un impostor, endeví i mag que va fundar un conegut oracle a Abonuteicos, a la vora de l'Euxí, a Paflagònia, ciutat on havia nascut.
Veure Calcedònia і Alexandre el paflagoni (impostor)
Amelesàgores
Amelesàgores (en llatí Amelesagoras, en grec antic) o també Melesàgores (Melesagoras) fou un historiador grec suposadament nascut a Calcedònia.
Veure Calcedònia і Amelesàgores
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Calcedònia і Antíoc III
Aqüeducte de Valent
Aqüeducte de Valent Laqüeducte de Valent (en turc Valens Kemeri), conegut igualment com 'aqüeducte de Bozdoğan (Bozdoğan Kemeri), situat a Istanbul, va ser construït per l'emperador romà Valent l'any 375.
Veure Calcedònia і Aqüeducte de Valent
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Veure Calcedònia і Arri
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Veure Calcedònia і Assentaments antics a Turquia
Üsküdar
Üsküdar és un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la part anatòlia de la ciutat.
Veure Calcedònia і Üsküdar
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).
Veure Calcedònia і Època arcaica
Àntim III de Constantinoble
Àntim III de Constantinoble (en grec Ἄνθιμος Γ´) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1822 al 1824.
Veure Calcedònia і Àntim III de Constantinoble
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Veure Calcedònia і Àvars de Pannònia
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Veure Calcedònia і Baltungs
Batalla de Crisòpolis
La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.
Veure Calcedònia і Batalla de Crisòpolis
Batalla dels Pals
La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.
Veure Calcedònia і Batalla dels Pals
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Calcedònia і Bòsfor
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Calcedònia і Bitínia
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Calcedònia і Bizanci
Boet (escultor)
Boet (en llatí Boethus, en grec antic Βοηθός) fou un escultor i gravador grec de Calcedònia d'època indeterminada.
Veure Calcedònia і Boet (escultor)
Busiris
Busiris fou una ciutat del delta del Nil al Baix Egipte, al sud de Sais.
Veure Calcedònia і Busiris
Calcedònia (mineral)
La calcedònia és un mineral varietat del quars, d'estructura microcristal·lina, amb fórmula química SiO₂.
Veure Calcedònia і Calcedònia (mineral)
Calitx (geologia)
El calitx (del castellà caliche) és un tipus de roca sedimentària amb una important presència de carbonat de calci.
Veure Calcedònia і Calitx (geologia)
Catedral de Jaén
La catedral de Jaén, seu de la diòcesi de Jaén, és una catedral situada a la plaça de Santa Maria de la ciutat de Jaén.
Veure Calcedònia і Catedral de Jaén
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Calcedònia і Cízic
Chert
Puntes de fletxa del neolític, Museu de Tolosa de Llenguadoc. Chert Chert és la denominació anglesa amb què es designa una concreció, de tons generalment clars, en les roques sedimentàries parcialment silicificades i dins de masses calcàries que contenen una mescla de calcedònia i calcita.
Veure Calcedònia і Chert
Cinabri
El cinabri és un mineral format per sulfur de mercuri (HgS) que rep el seu nom del grec kinnàbari, vermelló.
Veure Calcedònia і Cinabri
Clearc d'Esparta
Clearc d'Esparta (en llatí Clearchus, en grec antic Κλέαρχος "Kléarkhos") fou un militar espartà fill de Ràmfies.
Veure Calcedònia і Clearc d'Esparta
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Veure Calcedònia і Concili de Calcedònia
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Veure Calcedònia і Constantí V Coprònim
Cosme III
Cosme III (en grec Κοσμᾶς Γ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1714 al 1716.
Veure Calcedònia і Cosme III
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Calcedònia і Cosroes II
Crandal·lita
La crandal·lita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la plumbogummita.
Veure Calcedònia і Crandal·lita
Crònica de Paros
Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.
Veure Calcedònia і Crònica de Paros
Crisòpolis
Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.
Veure Calcedònia і Crisòpolis
Crisopras
El crisopras, o crisoprasi, és una varietat translúcida de color verd de la calcedònia (una de les formes criptocristal·lines del quars), que conté quantitats petites de níquel.
Veure Calcedònia і Crisopras
Cristall de roca
El cristall de roca o quars hialí és el quars en el seu estat més pur, per la qual cosa és transparent en no tenir impureses.
Veure Calcedònia і Cristall de roca
Damià d'Alexandria
Damià d'Alexandria va ser Patriarca Copte d'Alexandria de l'any 578 al 12 de juny del 607.
Veure Calcedònia і Damià d'Alexandria
Daurat
Taça metàl·lica daurada al foc El daurament o dauradura (el daurat és el resultat i no pas l'acció) és una tècnica decorativa que consisteix a fer que qualsevol objecte tingui aspecte d'or.
Veure Calcedònia і Daurat
Defensa de Luci Flac
Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.
Veure Calcedònia і Defensa de Luci Flac
Dickita
La dickita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), que pertany al grup caolinita-serpentina.
Veure Calcedònia і Dickita
Dionís IV
Dionís IV anomenat «el Musulmà» (en grec Διονύσιος Δ' Μουσελίμης) va ser patriarca de Constantinoble per cinc vegades, del 1671 al 1673, del 1676 al 1679, del 1682 al 1684, el 1686 i el 1687, i els anys 1693 i 1694.
Veure Calcedònia і Dionís IV
Dionisi de Bizanci
Dionisi (en Dionysius Byzantinus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de Bizanci que va viure abans del regnat de l'emperador Septimi Sever, al.
Veure Calcedònia і Dionisi de Bizanci
Dionisi de Calcedònia
Dionisi (en Dionýsios) va ser un filòsof de l'antiga Grècia, natural de Bitínia i pertanyent a l'escola de Mègara.
Veure Calcedònia і Dionisi de Calcedònia
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Calcedònia і Doris (grup humà)
Edat de pedra
L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.
Veure Calcedònia і Edat de pedra
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Veure Calcedònia і Elagàbal
Ernienickelita
Lernienickelita és un mineral de la classe dels òxids queertany al grup de la calcofanita.
Veure Calcedònia і Ernienickelita
Escultura romana
''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.
Veure Calcedònia і Escultura romana
Església de Sant Polieucte
L'església de Sant Polieucte (grec: Ναός τουΑγίουΠολυεύκτου, Naós tu Agiu Polievktu; turc: Ayios Polieuktos Kilisesi) fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble (actual Istanbul) per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte.
Veure Calcedònia і Església de Sant Polieucte
Estibina
Lestibina o estibnita és un mineral de la classe dels sulfurs.
Veure Calcedònia і Estibina
Eufèmia de Calcedònia
Eufèmia de Calcedònia és una santa cristiana, que fou martiritzada per la seva fe l'any 303.
Veure Calcedònia і Eufèmia de Calcedònia
Eunomi
Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.
Veure Calcedònia і Eunomi
Eusebi de Dorilèon
Eusebi de Dorilèon (Eusebius, Eusebios Εὐσέβιος) fou un eclesiàstic bizantí opositor de Nestori, nascut cap a la fi del.
Veure Calcedònia і Eusebi de Dorilèon
Eustaci de Beirut
Eustaci de Beirut (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou un bisbe de Beritos o Beirut del que va presidir un sínode de bisbes a Beirut el 448 i que va estar present al concili de Calcedònia el 451.
Veure Calcedònia і Eustaci de Beirut
Eutiqui de Constantinoble
Eutiqui (Theium, Frígia, 512 - Constantinoble, 6 d'abril de 582) va ser un monjo romà d'Orient, patriarca de Constantinoble.
Veure Calcedònia і Eutiqui de Constantinoble
Evenkita
Levenkita és un mineral que pertany a la classe de les substàncies orgàniques.
Veure Calcedònia і Evenkita
Falees
Falees (en llatí Phaleas o Phalleas, en grec antic Φαλέας, Φαλλέας ὁ Χαλκηδόνιος) fou un escriptor grec d'economia política que va viure al segle IV aC.
Veure Calcedònia і Falees
Filó (escultor)
Filó (en llatí Philon, en grec antic Φίλων) fill d'Antípater, fou un escultor grec.
Veure Calcedònia і Filó (escultor)
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Veure Calcedònia і Filip V de Macedònia
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Calcedònia і Flavi Focas
Gabriel III
Gabriel III (en grec Γαβριὴλ Γ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1702 fins al 1707.
Veure Calcedònia і Gabriel III
Gai Flavi Fímbria (militar)
Gai Flavi Fímbria - Caius Flavius Fimbria - (segle II aC) va ser un militar romà, probablement fill de Gai Flavi Fímbria, que va ser cònsol l'any 105 aC.
Veure Calcedònia і Gai Flavi Fímbria (militar)
Germà V de Constantinoble
Germà V de Constantinoble (en grec Γερμανός Ε') va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1913 al 1918.
Veure Calcedònia і Germà V de Constantinoble
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Calcedònia і Gots
Guerra de Creta
La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
Veure Calcedònia і Guerra de Creta
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Calcedònia і Guerres romano-perses
Hàbit cristal·lí
Pirita en forma de dodecàedre Lhàbit cristal·lí descriu l'aspecte macroscòpic que presenten els minerals.
Veure Calcedònia і Hàbit cristal·lí
Henòtic
L'Henòtic (henōtikón) (en llatí Henoticon, en grec antic ἑνοτικόν) va ser un document religiós publicat l'any 482 per l'emperador romà d'Orient Zenó.
Veure Calcedònia і Henòtic
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Veure Calcedònia і Heraclea Pòntica
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Calcedònia і Heracli
Heraclià de Calcedònia
Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec antic Ἠρακλειανός) va ser un escriptor eclesiàstic i bisbe de Calcedònia, en data incerta.
Veure Calcedònia і Heraclià de Calcedònia
Heròfil de Calcedònia
Heròfil de Calcedònia (Ἡρόφιλος, Heróphilos) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria.
Veure Calcedònia і Heròfil de Calcedònia
Hieromnemones
Hieromnemones fou una classe de representants de l'antiga Grècia, la més honorable de les dues classes que componien el consell de l'amfictionia.
Veure Calcedònia і Hieromnemones
Hipèrbol
Hipèrbol (en llatí Hyperbolus, en grec antic) fou un polític i demagog atenenc fill d'Antífanes o potser de Cremes i germà de Caró, que va viure al.
Veure Calcedònia і Hipèrbol
Hipòcrates d'Esparta
Hipòcrates d'Esparta (en llatí Hippocrates, en grec antic) fou un militar espartà que es menciona per primer cop quan va ser enviat amb Epícles a Eubea per incorporar-se a la flota d'Hegesàndrides, després de la derrota de Míndar a Cinossema l'any 411 aC.
Veure Calcedònia і Hipòcrates d'Esparta
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Veure Calcedònia і Història de Turquia
Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia
Expansió territorials de Grècia en contra de l'Imperi Otomà i Turquia, entre 1832 i 1947 fr Lintercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia va ser el primer intercanvi de poblacions a gran escala o expulsió d'acord mutu del.
Veure Calcedònia і Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Calcedònia і Istanbul
Jadeïta
La jadeïta és un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, també coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopiroxè.
Veure Calcedònia і Jadeïta
Jaspi
El jaspi és una roca sedimentària.
Veure Calcedònia і Jaspi
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Calcedònia і Joan I Tsimiscés
Joanic III
Joanic III (en grec Ἰωαννίκιος Γ', en serbi Јоаникије III) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1761 al 1763.
Veure Calcedònia і Joanic III
Joaquim II de Constantinoble
Joaquim II de Constantinoble (en grec Ἰωακεὶμ Β') va ser Patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera de l'any 1860 fins al 1863 i la segona del 1873 al 1878.
Veure Calcedònia і Joaquim II de Constantinoble
Jordi de Pisídia
Jordi de Pisídia va ser un escriptor grec.
Veure Calcedònia і Jordi de Pisídia
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Calcedònia і Justinià II Rinotmet
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Calcedònia і Juvenal
Kadıköy
Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).
Veure Calcedònia і Kadıköy
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Veure Calcedònia і Kaganat àvar
Làmac
Làmac (en llatí Lamachus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un militar grec que va viure al.
Veure Calcedònia і Làmac
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Veure Calcedònia і Lisandre
Lleó de Calcedònia
Lleó de Calcedònia (en llatí Leo o Leon, en grec medieval) fou arquebisbe de Calcedònia segurament en temps d'Aleix I Comnè (1081-1118).
Veure Calcedònia і Lleó de Calcedònia
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Calcedònia і Llista d'antics grecs
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Veure Calcedònia і Llista d'antigues ciutats gregues
Llista de roques metamòrfiques
En aquesta llista de roques metamòrfiques s'enumeren alfabèticament un total de 77 roques metamòrfiques, entre les quals n'hi ha tant generades a partir de metamorfisme de contacte com de regional; formades dins de totes les fàcies metamòrfiques i de diferents graus de metamorfisme o metasomatisme.
Veure Calcedònia і Llista de roques metamòrfiques
Llista de roques sedimentàries
En aquesta llista de roques sedimentàries s'enumeren alfabèticament un total de 109 roques sedimentàries, entre les quals n'hi ha tant de detrítiques com de químiques, orgàniques, carbonàtiques o combustibles com ara el carbó.
Veure Calcedònia і Llista de roques sedimentàries
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Veure Calcedònia і Luci Licini Lucul·le
Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del que va ser cònsol de la República Romana l'any 86 aC.
Veure Calcedònia і Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC)
Macedoni II
Macedoni II de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble entre l'any 495 i el 511.
Veure Calcedònia і Macedoni II
Malaquita
La malaquita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcedònia і Malaquita
Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.
Veure Calcedònia і Marc Aureli Cota (cònsol)
Marcià (usurpador)
Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).
Veure Calcedònia і Marcià (usurpador)
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Calcedònia і Maurici (emperador)
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure Calcedònia і Mègara
Membres de la Lliga de Delos
La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.
Veure Calcedònia і Membres de la Lliga de Delos
Mesèmbria
Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.
Veure Calcedònia і Mesèmbria
Microcristal·lí
Òxid de coure (I) microcristal·lí. Microcristal·lí descriu una de les subdivisions, per grandària dels grans dels cristalls components d'una roca, de la propietat de les roques coneguda com a granulositat.
Veure Calcedònia і Microcristal·lí
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Calcedònia і Mitridates VI Eupàtor
Monestir de David Gareja
El monestir de David Gareja o complex de David Gareja (en georgià: დავითგარეჯის სამონასტრო კომპლექსი) és un monestir ortodox georgià excavat en la roca situat a la regió de Kakhètia, a l'est de Geòrgia, junt als vessants del desert del mont Gareja, a uns 60–70 km al sud-est de la capital del país, Tbilissi.
Veure Calcedònia і Monestir de David Gareja
Nicandre de Calcedònia
Nicandre de Calcedònia (en llatí Nicander, en grec antic) fou un escriptor i historiador grec.
Veure Calcedònia і Nicandre de Calcedònia
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Calcedònia і Nicomèdia
Nomofílac
Nomofílac o nomòfilax (plural llatí nomophy̆lăces, plural grec νομοφύλακες eren uns magistrats o persones d'alta autoritat que tenien el deure de controlar que no es proposés res que anés contra la constitució i de que ningú actués contra ella, segons Xenofont i Ciceró.
Veure Calcedònia і Nomofílac
Okenita
Lokenita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats).
Veure Calcedònia і Okenita
Opalescència
Efecte d'opalescència. Opalescència. L opalescència és un tipus de dicroisme que apareix en sistemes molt dispersats, amb poca opacitat.
Veure Calcedònia і Opalescència
Otanes (general)
Otanes (en grec antic ̓Οτάνης) fill de Sisamnines, fou un noble persa.
Veure Calcedònia і Otanes (general)
Palygorskita
La palygorskita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats).
Veure Calcedònia і Palygorskita
Patriarca Benjamí I
Benjamí I (en grec Βενιαμίν Αʹ) va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1936 al 1946.
Veure Calcedònia і Patriarca Benjamí I
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Calcedònia і Patriarca de Constantinoble
Patriarca Gregori VII
Gregori VII de Constantinoble (en grec Γρηγόριος Ζ') va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1923 al 1924.
Veure Calcedònia і Patriarca Gregori VII
Patriarca Màxim V
Màxim V (en grec Μάξιμος Ε´) va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1946 al 1948.
Veure Calcedònia і Patriarca Màxim V
Pere Ful·ló
Pere Ful·ló (Petrus Fullo, Pétros) o Pere Gnafeu (Gnapheus o Cnapheus) fou patriarca d'Antioquia a la meitat del.
Veure Calcedònia і Pere Ful·ló
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Veure Calcedònia і Pere Patrici el Mestre
Primasi d'Adrumetum
Primasi d'Adrumetum o Primasius Hadrumetanus en llatí fou bisbe d'Adrumetum i primat de Bizacena, una província romana situada a l'actual Tunísia, i un dels participants en la Qüestió dels Tres Capítols.
Veure Calcedònia і Primasi d'Adrumetum
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326.
Veure Calcedònia і Procopi (emperador)
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).
Veure Calcedònia і Ptolemeu V Epífanes
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Veure Calcedònia і Quars
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Calcedònia і Quarta Croada
Ròmul (fill d'Antemi)
Ròmul, en llatí Romulus, era un noble romà.
Veure Calcedònia і Ròmul (fill d'Antemi)
Sant Ismael màrtir
Sant Ismael (Pèrsia, - Calcedònia, 362) va ser un màrtir cristià del segle IV mort per ordre de l'emperador romà Julià l'Apòstata.
Veure Calcedònia і Sant Ismael màrtir
Sergi I de Constantinoble
Sergi I († 9 de desembre de 638 a Constantinoble) va ser el Patriarca Ecumènic de Constantinoble del 610 al 638.
Veure Calcedònia і Sergi I de Constantinoble
Setanta deixebles
Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.
Veure Calcedònia і Setanta deixebles
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Calcedònia і Setge de Constantinoble (717-718)
Silvanita
La silvanita és un mineral de la classe dels sulfurs.
Veure Calcedònia і Silvanita
Sistema telegràfic romà d'Orient
Ruta de la línia de balises principal entre Constantinoble i Lúlon a les portes de Cilicia Al, durant les guerres àrab-bizantines, l'Imperi Romà d'Orient va utilitzar un sistema d'alimares per transmetre missatges des de la frontera amb el Califat Abbàssida a través d'Anatòlia fins a la capital bizantina de Constantinoble.
Veure Calcedònia і Sistema telegràfic romà d'Orient
Talla lítica
Talla directa amb percussor tou (reconstrucció hipotètica) La talla lítica es refereix al trossejament intencional de la pedra, mitjançant la percussió (directa o indirecta), o la pressió.
Veure Calcedònia і Talla lítica
Tíquic
Tíquic és un dels setanta deixebles i un company Pau de Tars.
Veure Calcedònia і Tíquic
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Calcedònia і Tema (circumscripció administrativa)
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Veure Calcedònia і Teodoret de Cir
Teodosi (fill de Maurici)
Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.
Veure Calcedònia і Teodosi (fill de Maurici)
Tercera Guerra Mitridàtica
La Tercera Guerra Mitridàtica va ser un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont entre els anys 73 i 72 aC.
Veure Calcedònia і Tercera Guerra Mitridàtica
Timó de Fliunt
Timó (Τίμων Tímōn; Fliünt (Argòlida), ca 320 aC - ca 235 aC), fill de Timarc, fou un filòsof escèptic grec i poeta satíric que escrivia en un sistema anomenat silloi (σίλλοι), referit a una sàtira o paròdia filosòfica a l'antiga Grècia.
Veure Calcedònia і Timó de Fliunt
Trasímac de Calcedó
Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.
Veure Calcedònia і Trasímac de Calcedó
Trasibul d'Atenes
Trasibul d'Atenes (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) que va viure entre els segles i aC, fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos.
Veure Calcedònia і Trasibul d'Atenes
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Calcedònia і Tràcia
Turquesa (mineral)
Turquesa polida La turquesa és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup turquesa de minerals.
Veure Calcedònia і Turquesa (mineral)
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Calcedònia і Valent
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Veure Calcedònia і Xenòcrates de Calcedònia
Zipetes
Zipetes, Zibetes, Ziboetes o Zipoetes (en grec antic Ζιβοίτης o Ζιποίτης) fou rei de Bitínia.
Veure Calcedònia і Zipetes
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Calcedònia і 22 d'octubre
També conegut com Calcedònia (ciutat).