SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 450 les relacions: Aban ibn Abd-al-Hamid al-Lahiqí, Abarqobad, Abbad ibn Sulayman, Abd al-Rahman Aref, Abd al-Salam Aref, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Màlik ibn Xihab al-Mismaí, Abd-al-Qays, Abd-Al·lah ibn Alí, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Mutí, Abd-ar-Rahman ibn Rústam, Abd-ar-Rahman ibn Samura, Abdi Paixà, Abdul-Latif Ali al-Mayah, Abir Al-Sahlani, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Fudayk, Abu Harb Salm ibn Ziyad, Abu l-Aliya Rufay ben Mihran al-Riyahi, Abu Lulua, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Abd-Al·lah ibn Makula, Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli, Abu-Alí al-Hussayn ibn ad-Dahhak, Abu-Amr Zabban ibn al-Alà, Abu-Bakr at-Turtuixí, Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí, Abu-Bakra, Abu-Dàüd, Abu-Hamza, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí, Abu-Kalijar, Abu-l-Hàssan al-Aixarí, Abu-l-Hudhayl al-Al·laf, Abu-l-Hussayn al-Baridí, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-l-Khattab al-Maafirí, Abu-l-Qàssim al-Baridí, Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs, Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí, Abu-Mussa al-Aixarí, Abu-Nuwàs, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula, Abu-Sufyan Mahbub ibn ar-Rahil al-Abdí, ... Ampliar l'índex (400 més) » « Shrink índex

Aban ibn Abd-al-Hamid al-Lahiqí

Aban ibn Abd-al-Hamid al-Lahiqí (- vers 815 o 816) fou un poeta persa en llengua àrab, fill de Làhiq ibn Úfayr.

Veure Bàssora і Aban ibn Abd-al-Hamid al-Lahiqí

Abarqobad

Abarqobad o Abarkubadh fou una antiga ciutat del sud d'Iraq entre Bàssora i Wasit, a l'est del Tigris.

Veure Bàssora і Abarqobad

Abbad ibn Sulayman

Abu-Sahl Abbad ibn Sulayman al-Basrí as-Saymarí (o ad-Daymarí) (m. c. 864) fou un teòleg mutazilita del, originari del Djibal (Pèrsia) i deixeble de Hixam ibn Amr al-Fuwatí.

Veure Bàssora і Abbad ibn Sulayman

Abd al-Rahman Aref

Abd al-Rahman Aref o Arif, de nom complet Hajj Abdul Rahman Mohammed Arif Aljumaily —en àrab عبد الرحمن محمد عارف الجميلي, ʿAbd ar-Raḥmān Muḥammad ʿĀrif al-Jumaylī— (1916 - 24 d'agost de 2007) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1966 a 1968.

Veure Bàssora і Abd al-Rahman Aref

Abd al-Salam Aref

Abd al-Salam Aref o Abdul Salam Arif (o Aref), de nom complet Abdul Salam Mohammed Arif Aljumaily (Bagdad, 1921- prop de Bàssora, 13 d'abril de 1966) fou un polític i militar iraquià, president del país de 1963 a 1966.

Veure Bàssora і Abd al-Salam Aref

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Veure Bàssora і Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Xihab al-Mismaí

Abd-al-Màlik ibn Xihab al-Mismaí fou membre de la família dels Massàmia de Bàssora.

Veure Bàssora і Abd-al-Màlik ibn Xihab al-Mismaí

Abd-al-Qays

Abd-al-Qays o, més rar, Abd-Qays (literalment ‘Servidor de(l déu) Qays’) és el nom d'una antiga tribu de l'Aràbia oriental.

Veure Bàssora і Abd-al-Qays

Abd-Al·lah ibn Alí

Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.

Veure Bàssora і Abd-Al·lah ibn Alí

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.

Veure Bàssora і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn Àmir

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.

Veure Bàssora і Abd-Al·lah ibn Àmir

Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí

ʿAbd Al·lāh ibn Khāzim as-Sulamī —— (mort en 692) fou el governador omeia de Khurassan entre el 662–665 i el 683/84, abans d'esdevenir el governador nominal zubàyrida de la mateixa província entre el 684 i fins a la seva mort.

Veure Bàssora і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí

Abd-Al·lah ibn Mutí

Abd-Al·lah ibn Mutí ibn al-Àswad al-Adawí, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Mutí, fou juntament amb Abd-Al·lah ibn Hàndhala un dels caps militars de la revolta de Medina contra el califa Yazid I el 682.

Veure Bàssora і Abd-Al·lah ibn Mutí

Abd-ar-Rahman ibn Rústam

Abd-ar-Rahman ibn Rústum o Rústam —— fou el fundador de l'imamat ibadita a Tahart i la dinastia rustàmida.

Veure Bàssora і Abd-ar-Rahman ibn Rústam

Abd-ar-Rahman ibn Samura

Abu-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Sàmura ibn Habib ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf ibn Qussayy ibn Kilab al-Quraxí al-Abxamí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman ibn Sàmura (mort en 670), fou un general àrab musulmà que va establir el govern islàmic a Sistan.

Veure Bàssora і Abd-ar-Rahman ibn Samura

Abdi Paixà

Abdurrahman Abdi Paşa, més conegut simplement com a Abdi Paşa (Anadolu Hisari, Bòsfor, ? - ?, Creta, març de 1692) fou un oficial i cronista otomà.

Veure Bàssora і Abdi Paixà

Abdul-Latif Ali al-Mayah

Abdul-Latif Ali al-Mayah (Bàssora, 1949 o 1950 - 19 de gener de 2004) va ser un professor d'humanitats iraquià, president del Centre d'Estudis i Recerca del Món Àrab a la Universitat Mustansiriya i cap del Centre Bagdad pels Drets Humans.

Veure Bàssora і Abdul-Latif Ali al-Mayah

Abir Al-Sahlani

Abir Al-Sahlani (en àrab: عبير السهلاني; Bàssora, Iraq, 18 de maig de 1976) és una política sueca.

Veure Bàssora і Abir Al-Sahlani

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Veure Bàssora і Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Fudayk

Abd-Al·lah ibn Thawr, més conegut com a Abu-Fudayk (mort en 693) fou un revolucionari kharigita, membre del clan àrab dels Banu Qays ibn Thalaba.

Veure Bàssora і Abu Fudayk

Abu Harb Salm ibn Ziyad

Abu Harb Salm ibn Ziyad ibn Abihi (? - 692) fou un militar i governador omeia, de la branca sufyànida però bastard, un dels nombrosos fills de Ziyad ibn Abihi (que era fill il·legítim d'Abu Sufyan ibn Harb).

Veure Bàssora і Abu Harb Salm ibn Ziyad

Abu l-Aliya Rufay ben Mihran al-Riyahi

Abu-l-Àliya Rufay ibn Mihran ar-Riyahí (en àrab Abu l-ʿĀliya Rufayʿ b. Mihrān ar-Riyāḥī) fou un escriptor religiós musulmà, antic esclau alliberat dels Banu Riyah i establert a Bàssora.

Veure Bàssora і Abu l-Aliya Rufay ben Mihran al-Riyahi

Abu Lulua

Abu-Lulua fou un esclau persa d'al-Mughira ibn Xuba, governador de Bàssora, que va assassinar el califa Úmar ibn al-Khattab el dimecres 2 de novembre del 644.

Veure Bàssora і Abu Lulua

Abu-Abd-Al·lah al-Baridí

Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.

Veure Bàssora і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí

Abu-Abd-Al·lah ibn Makula

Abu-Abd-Al·lah al-Hussayn ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Abu-Abd-Al·lah ibn Makula (978/979-1055/1056) fou un destacat jurista musulmà, d'origen persa.

Veure Bàssora і Abu-Abd-Al·lah ibn Makula

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli més conegut com a al-Hàssan ibn Alí ibn Makula (976/977-1031) fou un visir buwàyhida.

Veure Bàssora і Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli

Abu-Alí al-Hussayn ibn ad-Dahhak

Abu-Alí al-Hussayn ibn ad-Dahhak al-Bahilí, conegut com a Aixkar, fou un poeta de Bàssora, que va viure la major part de la seva vida a la cort abbàssida sota els califes al-Mamun, al-Mútassim, al-Wàthiq i al-Mutawàkkil.

Veure Bàssora і Abu-Alí al-Hussayn ibn ad-Dahhak

Abu-Amr Zabban ibn al-Alà

Abu-Amr Zabban ibn al-Alà al-Basrí, més conegut simplement com Abu-Amr al-Basrí (la Meca, 689 - Kufa, 771), fou un lector de l'Alcorà, considerat el fundador de l'escola gramatical de Bàssora.

Veure Bàssora і Abu-Amr Zabban ibn al-Alà

Abu-Bakr at-Turtuixí

Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixí, també anomenat Ibn Abi-Ràndaqa o Ibn Abi-Ràndaqa at-Turtuixí (Turtuixa, 1059 - Alexandria, 1126) va ser un estudiós andalusí del dret malikita, la sunna i l'aritmètica.

Veure Bàssora і Abu-Bakr at-Turtuixí

Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya as-Sulí (Gorgan, c. 880 – Bàssora, 946) fou nadim de diversos califes abbàssides.

Veure Bàssora і Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí

Abu-Bakra

Nufay ibn Masruh, més conegut pel làqab Abu-Bakra (literalment ‘el de la Corriola’) (? - Bàssora, 711/712) fou un dels companys del profeta Muhàmmad.

Veure Bàssora і Abu-Bakra

Abu-Dàüd

Abu-Dàüd Sulayman ibn al-Àixath ibn Ishaq ibn Baixir al-Azdí as-Sijistaní —en àrab أبو داود سليمان بن الأشعث بن إسحاق بن بشير الأزدي السجستاني, Abū Dāwud Sulaymān ibn al-Axʿaṯ ibn Isḥāq ibn Baxīr al-Azdī as-Sijistānī— (Sijistan, 817 - Bàssora, 889), conegut simplement com a Abu-Dàüd, fou l'autor del Súnan Abi-Dàüd, un dels sis reculls canònics de hadits adoptats pels sunnites.

Veure Bàssora і Abu-Dàüd

Abu-Hamza

Al-Mukhtar ibn Awf al-Azdí, més conegut simplement per la seva kunya com Abu-Hamza, fou un revolucionari kharigita nadiu de Bàssora, tot i que va operar al Hijaz, principalment a la Meca.

Veure Bàssora і Abu-Hamza

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Veure Bàssora і Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí

Abu-Ishaq Muhàmmad ibn Àhmad al-Iskafí al-Kararití, més conegut simplement com a Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou un visir abbàssida.

Veure Bàssora і Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Veure Bàssora і Abu-Kalijar

Abu-l-Hàssan al-Aixarí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Aixarí, més conegut simplement com a Abu-l-Hàssan al-Aixarí —— (Bàssora, vers 874 – Bagdad, vers 936) fou un teòleg àrab fundador de l'escola teològica ortodoxa anomenada aixarisme.

Veure Bàssora і Abu-l-Hàssan al-Aixarí

Abu-l-Hudhayl al-Al·laf

Abu-l-Hudhayl Muhàmmad ibn al-Hudhayl ibn Ubayd-Al·lah ibn Mak·hul al-Abdí al-Al·laf (Bàssora, probablement cap al 752 - Samarra, 840) més conegut simplement com a Abu-l-Hudhayl al-Al·laf, fou el primer teòleg especulatiu del mutazilisme, corrent que va sistematitzar i formalitzar a l'Iraq.

Veure Bàssora і Abu-l-Hudhayl al-Al·laf

Abu-l-Hussayn al-Baridí

Abu-l-Hussayn al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el petit dels germans Banu l-Baridí.

Veure Bàssora і Abu-l-Hussayn al-Baridí

Abu-l-Hussayn Bàjkam

Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.

Veure Bàssora і Abu-l-Hussayn Bàjkam

Abu-l-Khattab al-Maafirí

Abu-l-Khattab Abd-Al·lah ibn as-Samh al-Maafirí al-Himyarí al-Yamaní, més conegut simplement com a Abu-l-Khattab al-Maafirí, fou el primer imam elegit pels ibadites del Magrib.

Veure Bàssora і Abu-l-Khattab al-Maafirí

Abu-l-Qàssim al-Baridí

Abu-l-Qàssim ibn Abi-Abd-Al·lah al-Baridí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim al-Baridí fou fill del visir abbàssida Abu-Abd-Al·lah al-Baridí.

Veure Bàssora і Abu-l-Qàssim al-Baridí

Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs

Abu-Muhàmmad Hàmid ibn al-Abbàs (837 - 923) fou visir abbàssida.

Veure Bàssora і Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí (Bàssora, novembre o desembre del 903 - a alta mar, en el Golf Pèrsic, 963) fou un visir buwàyhida (950-963) al servei de Muïzz-ad-Dawla de l'Iraq.

Veure Bàssora і Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí

Abu-Mussa al-Aixarí

Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.

Veure Bàssora і Abu-Mussa al-Aixarí

Abu-Nuwàs

Abu-Nuwàs al-Hàssan ibn Hani al-Hakamí, més conegut simplement com a Abu-Nuwàs (literalment ‘el de Cabellera arrissada’) (Ahvaz, Pèrsia, c. 755 - Bagdad, c. 814) va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modern; és un dels poetes clàssics més coneguts.

Veure Bàssora і Abu-Nuwàs

Abu-s-Saraya aix-Xaybaní

Abu-s-Saraya as-Sarí ibn Mansur aix-Xaybaní o, més senzillament, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní (? - 815) fou un rebel alida.

Veure Bàssora і Abu-s-Saraya aix-Xaybaní

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Veure Bàssora і Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula

Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula o, més senzillament, Abd-al-Wàhid ibn Makula (mort 1026), fou visir del buwàyhida Jalal-ad-Dawla, governant de Bàssora.

Veure Bàssora і Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula

Abu-Sufyan Mahbub ibn ar-Rahil al-Abdí

Abu-Sufyan Mahbub ibn ar-Rahil al-Abdí fou un teòleg i historiador ibadita del.

Veure Bàssora і Abu-Sufyan Mahbub ibn ar-Rahil al-Abdí

Abu-Tàhir al-Jannabí

Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.

Veure Bàssora і Abu-Tàhir al-Jannabí

Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam

Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam al-Baghdadí o al-Khurassaní o al-Ansarí (en àrab Abū ʿUbayd al-Qāsim b. Sallām al-Baḡdādī o al-Ḫurāsāni o al-Anṣārī) (770-838) fou un gramàtic àrab nascut a Herat, fill d'un mawla (convers) romà d'Orient.

Veure Bàssora і Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam

Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna

Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna —— (728- vers 825), fou un filòleg àrab nascut a Bàssora.

Veure Bàssora і Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).

Veure Bàssora і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí

Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní

Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní ——, més conegut simplement com a Abu-Xujà al-Isfahaní (Bàssora, 1042/43 - després de 1107) fou un jurista xafiïta de Bàssora.

Veure Bàssora і Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní

Abu-Yaqub al-Khuraymí

Abu-Yaqub Ishaq ibn Hàssan ibn Quhí al-Khuraymí o, més senzillament, Abu-Yaqub al-Khuraymí (mort vers 821) fou un poeta àrab, originari d'una família de Sogdiana.

Veure Bàssora і Abu-Yaqub al-Khuraymí

Abu-Yússuf Yaqub al-Baridí

Abu-Yússuf Yaqub al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el mitjà dels germans Banu l-Baridí.

Veure Bàssora і Abu-Yússuf Yaqub al-Baridí

Ad-Dinawarí

Abu-Hanifa Àhmad ibn Dàwud ad-Dinawarí, o simplement ad-Dinawarí (815-896), va ser un científic kurd en llengua àrab que va tractar sobre astronomia, agricultura, botànica, metal·lúrgia geografia, matemàtica i història.

Veure Bàssora і Ad-Dinawarí

Aerolínia

Un Airbus A380 d'Emirates Una aerolínia, línia aèria o companyia aèria és una organització que es dedica al transport aeri de passatgers o de càrrega per avió.

Veure Bàssora і Aerolínia

Afroiraquians

Els afroiraquians o iraquians negres són un grup ètnic que descendeix de persones d'herència africana oriental que es troba a Iraq.

Veure Bàssora і Afroiraquians

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Veure Bàssora і Ahmad ibn Uways

Ahmad Paixà

Ahmad Paixà (mort el 1747) fou governador otomà de Bagdad.

Veure Bàssora і Ahmad Paixà

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Veure Bàssora і Ahmet III

Akbar Khan Zand

Akbar Khan Zand (? - 1782) fou un príncep persa, fill de Zaki Khan Zand cap del llinatge budaq del zand.

Veure Bàssora і Akbar Khan Zand

Al Xahin

Al Xahin fou una família de funcionaris otomans relacionats principalment amb Gaza.

Veure Bàssora і Al Xahin

Al-Abbàs ibn al-Àhnaf

Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Àhnaf al-Hanafí al-Yamamí an-Najdí, més conegut senzillament com al-Abbàs ibn al-Àhnaf (Bàssora, 750 - 808), fou un poeta àrab de la tribu dels Hanifa, famós per la seva poesia amorosa.

Veure Bàssora і Al-Abbàs ibn al-Àhnaf

Al-Abbàs ibn al-Walid

Al-Abbàs ibn al-Walid —— (? - Haran, 750) fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare.

Veure Bàssora і Al-Abbàs ibn al-Walid

Al-Aflaj al-Dawasiri

Al-Aflaj al-Dawasiri (o Al-Afladj al-Dawasiri) és una regió natural de l'Aràbia Saudita, amb diversos rierols alimentats per fonts anomenades Uyun al-Sayh.

Veure Bàssora і Al-Aflaj al-Dawasiri

Al-Afrasiyab

Al-Afrasiyab fou una dinastia de paixes de Bàssora.

Veure Bàssora і Al-Afrasiyab

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Veure Bàssora і Al-Amín (abbàssida)

Al-Asmaí

Abu-Saïd Abd-al-Màlik ibn Qurayb al-Bahilí al-Asmaí, més conegut senzillament com al-Asmaí (740-828), va ser un dels primers lexicògrafs de l'àrab i un dels tres directors de l'Escola de Bàssora de gramàtica de l'àrab.

Veure Bàssora і Al-Asmaí

Al-Àhnaf ibn Qays

Abu-Bahr Sakhr ibn Qays ibn Muàwiya at-Tamimí as-Sadí, més conegut com a Al-Àhnaf ibn Qays, fou un notable tamimita de Bàssora nascut en època preislàmica vers 610 i mort, musulmà, en 687.

Veure Bàssora і Al-Àhnaf ibn Qays

Al-Baridi

Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.

Veure Bàssora і Al-Baridi

Al-Basra

* Al-Basra, vegeu Bàssora.

Veure Bàssora і Al-Basra

Al-Basra (Marroc)

Al-Basra fou una antiga ciutat del Marroc, coneguda com a Basra al-Hamra (‘Basra la Roja’) a causa d'estar situat entre dos turons de terra rogenca que donen al sol una tonalitat vermellosa.

Veure Bàssora і Al-Basra (Marroc)

Al-Bassassirí

Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.

Veure Bàssora і Al-Bassassirí

Al-Batin

El riu Al-Batin és un dels principals rius del nord-est d'Aràbia, la major part en territori de l'Aràbia Saudita i una part a Iraq i Kuwait El seu curs és de 385 km.

Veure Bàssora і Al-Batin

Al-Bu Said

Al Bu-Saïd o Al Saïd és la dinastia governant del sultanat d'Oman i de l'antic sultanat de Zanzíbar.

Veure Bàssora і Al-Bu Said

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Veure Bàssora і Al-Hajjaj ibn Yússuf

Al-Hal·laj

Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj i en àrab com al-Hal·laj (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.

Veure Bàssora і Al-Hal·laj

Al-Harirí (poeta)

Il·lustració del 1237 de la ''Maqamat Al-Hariri'' Abu-Muhàmmad al-Qàssim ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Uthman ibn al-Harirí al-Basrí, conegut senzillament com al-Harirí (Bàssora, 1054 - 10 de setembre de 1120), fou un poeta i filòleg àrab que va donar les seves lletres de noblesa al gènere literari de la maqama (recull d'històries curtes en prosa rimada) creat per l'iranià al-Hamadhaní.

Veure Bàssora і Al-Harirí (poeta)

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Veure Bàssora і Al-Hassà

Al-Hàrith ibn Surayj

Abu-Hàtim al-Hàrith ibn Surayj (o Umayr) ibn Yazid ibn Sawà (o Sawwar) ibn Ward ibn Murra ibn Sufyan ibn Mujaixi, més conegut senzillament com al-Hàrith ibn Surayj fou un revolucionari àrab antiomeia al Khurasan del 734 al 746.

Veure Bàssora і Al-Hàrith ibn Surayj

Al-Hàssan al-Askarí

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí (Medina vers 846 - Samarra, 1 de gener de 874), més conegut com a Al-Hàssan al-Askarí, fou l'onzè imam dels xiïtes duodecimans, conegut també com a as-Sàmit, al-Hadí, az-Zakí i altres sobrenoms.

Veure Bàssora і Al-Hàssan al-Askarí

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Veure Bàssora і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Jàhidh

Abu-Uthman Amr ibn Bahr ibn Mahbub ibn Fazzara al-Laythí al-Kinaní al-Basrí, més conegut pel seu làqab com al-Jàhidh (Bàssora, 781 – 869), fou un famós intel·lectual àrab, que hom creu que tenia ascendència afroàrab d'Àfrica oriental.

Veure Bàssora і Al-Jàhidh

Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí

Abu-Abd-ar-Rahman al-Khalil ibn Àhmad ibn Amr ibn Tamim al-Farahidí al-Azdí al-Yahmadí al-Basrí ——, més conegut com a al-Khalil ibn Àhmad o al-Farahidí, fou un escriptor i filòleg del sud d'Aràbia (actual Oman).

Veure Bàssora і Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí

Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají

Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají o, més senzillament, Al-Khirrit fou un partidari d'Alí ibn Abi-Tàlib al costat del qual va combatre a la batalla de Siffín, però contra qui finalment es va revoltar en conèixer els primers resultats de l'arbitratge d'Adhruh.

Veure Bàssora і Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají

Al-Kindí

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Veure Bàssora і Al-Kindí

Al-Madaïní

Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Sayf al-Madaïní o, més senzillament, al-Madaïní (Bàssora 752- Bagdad? 843) fou un historiador àrab.

Veure Bàssora і Al-Madaïní

Al-Mahdí (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).

Veure Bàssora і Al-Mahdí (abbàssida)

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Veure Bàssora і Al-Mamun (abbàssida)

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Veure Bàssora і Al-Mansur (abbàssida)

Al-Mayurqí

Abu l-Hasan Ali ibn Ahmad ibn Abd al-Aziz ibn Tunayz conegut per la nisba al-Mayurqí fou un gramàtic mallorquí i lector de l'Alcorà.

Veure Bàssora і Al-Mayurqí

Al-Mútazz (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.

Veure Bàssora і Al-Mútazz (abbàssida)

Al-Mina'a SC Bàssora

LAl-Mina'a SC Bàssora (tr, ‘Club Esportiu del Port’) és un club iraquià de futbol de la ciutat de Bàssora.

Veure Bàssora і Al-Mina'a SC Bàssora

Al-Mubàrrad

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Yazid ibn Abd-al-Àkbar, conegut com a al-Mubàrrad (Bàssora, 25 de març del 826 - Bagdad, octubre del 898), fou un filòleg i gramàtic àrab.

Veure Bàssora і Al-Mubàrrad

Al-Mughira ibn Xuba

Abu-Abd-Al·lah al-Mughira ibn Xuba ibn Abi-àmir ibn Massud ath-Thaqafí o, més senzillament, al-Mughira ibn Xuba fou un company del profeta Mahoma.

Veure Bàssora і Al-Mughira ibn Xuba

Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra

Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.

Veure Bàssora і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra

Al-Muixàkkar

Al-Muixàqqar —en àrab المشقر, al-Muxaqqar— fou una antiga població de la costa oriental d'Aràbia a la regió de Bahrayn o Hàjar (actualment al-Ahsa, a l'Aràbia Saudita).

Veure Bàssora і Al-Muixàkkar

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Veure Bàssora і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí

Al-Mukhtara

Al-Mukhtara fou la capital de l'efímer estat dels Zandj que va operar al Khuzistan i baix Iraq del 869 al 883.

Veure Bàssora і Al-Mukhtara

Al-Muqtadí (abbàssida)

Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtadí (1056-1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094).

Veure Bàssora і Al-Muqtadí (abbàssida)

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Veure Bàssora і Al-Mustànsir (fatimita)

Al-Muttaqí (abbàssida)

Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muttaqí (908-968), fou califa abbàssida de Bagdad (940-944).

Veure Bàssora і Al-Muttaqí (abbàssida)

Al-Qaqà ibn Amr

Al-Qaqà ibn Amr ibn Màlik at-Tamimí o, més senzillament, al-Qaqà ibn Amr fou un company del profeta Muhàmmad que participà en les primeres conquestes islàmiques.

Veure Bàssora і Al-Qaqà ibn Amr

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Veure Bàssora і Al-Qàïm (abbàssida)

Al-Qàdir

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).

Veure Bàssora і Al-Qàdir

Al-Ubulla

Al-Ubulla fou una antiga ciutat de l'Iraq, al delta del Tigris i Eufrates, al nord del golf Pèrsic, centre principal de comerç amb l'Índia i l'Extrem Orient.

Veure Bàssora і Al-Ubulla

Ala ibn Hàssan ibn Alí

Abu-l-Qàssim Ala ibn Hàssan ibn Alí (mort el 997) fou visir dels buwàyhides Xàraf-ad-Dawla i Samsam-ad-Dawla.

Veure Bàssora і Ala ibn Hàssan ibn Alí

Alí ar-Ridà

Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.

Veure Bàssora і Alí ar-Ridà

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Veure Bàssora і Alí ibn Abi-Tàlib

Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah

Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida.

Veure Bàssora і Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah

Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí

Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí, conegut també com a Sàhib-az-Zanj (mort el 883), fou el cap de la revolta dels zanj duta a terme per esclaus negres al sud de l'Iraq, entre el 868 i el 883, contra el poder dels abbàssides.

Veure Bàssora і Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Veure Bàssora і Alcorà

Ali Hassan al-Majid

Ali Hassan al-Majid (Tikrit, 1941 - Bagdad, 25 de gener del 2010), més conegut com a Alí el Químic, va ser un general iraquià que va exercir diferents càrrecs de rellevància durant el govern del seu cosí Saddam Hussein: ministre de Defensa, ministre d'Interior, Cap de Seguretat, Governador Militar de Kuwait, etc.

Veure Bàssora і Ali Hassan al-Majid

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Veure Bàssora і Alides

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Veure Bàssora і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Alusi

Els Al al-Alussí són una família de Bagdad amb diversos personatges notables als segles  i. N'és el primer membre conegut Abu-th-Thanà Mahmud Xihab-ad-Din ibn Abd-Al·lah (1802-1854), muftí de Bagdad, personatge cabdal en la preservació i difusió del wahhabisme.

Veure Bàssora і Alusi

An-Nàbigha al-Jadí

Qays ibn Abd-Al·lah o, segons altres fonts, Hibban (o Hassan) ibn Qays ibn Abd-Al·lah, més conegut, tanmateix, com an-Nàbigha al-Jadí fou un poeta àrab del clan Banu Jada de la tribu Àmir ibn Sassaa i un dels companys del profeta Muhàmmad, famós per la seva longevitat.

Veure Bàssora і An-Nàbigha al-Jadí

An-Numan ibn Baixir

An-Numan ibn Baixir ibn Sad ibn Thàlaba ibn Jalàs ibn Zayd al-Ansarí al-Khazrají, més conegut simplement com an-Numan ibn Baixir, fou un company del profeta Mahoma, governador de Kufa i governador d'Homs.

Veure Bàssora і An-Numan ibn Baixir

Anaza

Anaza és una tribu àrab, antiga però encara existent.

Veure Bàssora і Anaza

Ange de Saint Joseph

Ange de Saint Joseph (nom de seglar, Joseph Labrosse) (Tolosa de Llenguadoc, 1636 – Perpinyà, 29 de desembre de 1697) fou un missioner i lingüista francès.

Veure Bàssora і Ange de Saint Joseph

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Veure Bàssora і Aq Qoyunlu

Ar-Radi

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).

Veure Bàssora і Ar-Radi

Arghun Khan

Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Veure Bàssora і Arghun Khan

As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).

Veure Bàssora і As-Saffah

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Veure Bàssora і Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí

Abu-Jàfar Úmar ibn Hafs ibn Uthman ibn Qabissa ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí al-Azdí al-Qahtaní o, més senzillament, Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí, àlies Hazàrmard, fou un membre de la família dels muhal·làbides.

Veure Bàssora і Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí

At-Tirmidhí

Abu-Issa Muhàmmad ibn Issa ibn Sawra ibn Mussa ibn ad-Dahhak as-Sulamí at-Tirmidhí (Termez, Pèrsia, 824-892), conegut simplement com a at-Tirmidhí, va ser un erudit musulmà conegut per haver recopilat una de les sis col·leccions de hadits considerades canòniques dins del sunnisme, anomenada Súnan at-Tirmidhí.

Veure Bàssora і At-Tirmidhí

Atac aeri a l'Aeroport Internacional de Bagdad de 2020

L'Atac aeri a l'Aeroport Internacional de Bagdad de 2020, que va suposar l'assassinat de Qassem Soleimani, general iranià, va tenir lloc el 3 de gener de 2020 per l'exèrcit americà a l'aeroport internacional de Bagdad.

Veure Bàssora і Atac aeri a l'Aeroport Internacional de Bagdad de 2020

Az-Zubayr ibn al-Awwam

Abu-Abd-Al·lah az-Zubayr ibn al-Awwam ibn Khuwàylid al-Quraixí al-Assadí o, més senzillament az-Zubayr ibn al-Awwam, també conegut com a Hawarí Rassul Al·lah (en àrab, ‘Apòstol del Missatger de Déu’), fou un dels més notables companys del profeta Mahoma.

Veure Bàssora і Az-Zubayr ibn al-Awwam

Azd

Azd o Asd són dues confederacions tribals d'Aràbia a l'antiguitat, a l'Asir (Azd Sarat) i a l'Oman (Azd Uman) que es van fusionar a l'època islàmica a Bàssora i el Khorasan.

Veure Bàssora і Azd

Azraquisme

Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.

Veure Bàssora і Azraquisme

Èridu

Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira.

Veure Bàssora і Èridu

Özdemiroğlu Osman Paixà

Özdemiroğlu Osman Paşa fou gran visir otomà (28 de juliol de 1584 - 29 d'octubre de 1585), notable general mameluc d'origen circassià però nascut a Egipte fill d'un mameluc de nom Özdemir Pasha que fou beglerbegi del Iemen i conqueridor de la província d'Habeix.

Veure Bàssora і Özdemiroğlu Osman Paixà

Àïxa bint Abi-Bakr

Àïxa bint Abi-Bakr (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.

Veure Bàssora і Àïxa bint Abi-Bakr

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Veure Bàssora і Àdud-ad-Dawla

Àhmad ibn Hànbal

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.

Veure Bàssora і Àhmad ibn Hànbal

Àixraf Khan

Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.

Veure Bàssora і Àixraf Khan

Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí

Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí (عنبسة بن إسحاق الضبي; mort cap al 860) fou un governador provincial del Califat Abbàssida al, quan fou governador d'Ar-Raqqà (833), el Sind (cap a la dècada del 840) i Egipte (852-856).

Veure Bàssora і Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Veure Bàssora і Àrabs

Àrabs del Khuzestan

Els àrabs del Khuzestan són una minoria ètnica de l'Iran que viu a la província del Khuzestan, fronterera amb el sud de l'Iraq.

Veure Bàssora і Àrabs del Khuzestan

Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.

Veure Bàssora і Bahà-ad-Dawla (búyida)

Bahila

Bahila fou una antiga tribu d'Aràbia que vivia en la ruta entre Ryad i la Meca.

Veure Bàssora і Bahila

Baixxar ibn Burd

Abu-Muadh Baixxar ibn Burd o, més senzillament, Baixxar ibn Burd (vers 714/715-784) fou un destacat poeta en llengua àrab del, originari del Tukharistan o Pèrsia oriental.

Veure Bàssora і Baixxar ibn Burd

Bakr ibn Wàïl

Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.

Veure Bàssora і Bakr ibn Wàïl

Banu Bariq

Els Banu Bàriq —en àrab بنو بارق, Banū Bāriq— foren, en època del profeta Muhàmmad, una de les tribus àrabs de la península d'Aràbia.

Veure Bàssora і Banu Bariq

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Veure Bàssora і Banu Kalb

Banu l-Muntafik

Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.

Veure Bàssora і Banu l-Muntafik

Banu Lam

Els Banu Lam són una tribu àrab, abans poderosa, que viu entre el Pusht-i Kuh, a la frontera iraniana, i el Tigris; el seu límit oriental segueix el curs del riu Karkha cap al sud des de Pa-yi Pul fins a la zona al nord d'Hawiza on el riu es perd a les maresmes; el límit occidental és el Tigris entre Shaykh Sad i Amara.

Veure Bàssora і Banu Lam

Banu Muhanna

Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.

Veure Bàssora і Banu Muhanna

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Veure Bàssora і Banu Sulaym

Banu Tamim

Els Banu Tamim, també Tamim ibn Murr, fou una de les principals tribus àrabs nòmades abans de l'islam, que vivien a l'est i centre de la península d'Aràbia.

Veure Bàssora і Banu Tamim

Banu Xammar

Els Xàmmar o Banu Xàmmar són una confederació tribal que al es va establir al Jabal Tayyi, que va agafar llavors el nom de Jabal Xammar.

Veure Bàssora і Banu Xammar

Basil Al Bayati

és un arquitecte, dissenyador i escriptor iraquià que ha viscut i treballat en gran part a Europa, en particular a Londres (Regne Unit).

Veure Bàssora і Basil Al Bayati

Batalla d'Al-Qurnah

La batalla d'Al-Qurnah va tenir lloc entre el 3 i el 9 de desembre de 1914, durant la campanya de Mesopotàmia de la Primera Guerra Mundial, entre les forces britàniques i les forces otomanes que s'havien retirat de Bàssora després de perdre en la batalla de Bàssora.

Veure Bàssora і Batalla d'Al-Qurnah

Batalla d'Es Sinn

La batalla d'Es Sinn va ser un enfrontament de les tropes l'Imperi Otomà contra les tropes de l'Imperi Britànic que va tenir lloc al 28 de setembre de 1915, durant la Campanya de Mesopotàmia de la Primera Guerra Mundial.

Veure Bàssora і Batalla d'Es Sinn

Batalla de Bakhamra

La Batalla de Bakhamra va tenir lloc el 21 de gener de 763 a Bakhamra, un lloc de d'Iraq la situació del qual no es pot precisar.

Veure Bàssora і Batalla de Bakhamra

Batalla de Bàssora

La batalla de Bàssora va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc entre l'11 de novembre i el 21 de novembre de 1914 al sud de la ciutat de Bàssora (actual Iraq), entre tropes de l'Imperi Britànic contra les tropes de l'Imperi Otomà.

Veure Bàssora і Batalla de Bàssora

Batalla de Ctesifont (1915)

La Batalla de Ctesifont (en turc: Selman-ı Pak Muharebesi) es va lliurar al novembre de 1915 entre l'Imperi Britànic i l'Índia britànica contra l'Imperi Otomà, dins de la campanya de Mesopotàmia de la Primera Guerra Mundial.

Veure Bàssora і Batalla de Ctesifont (1915)

Batalla de Dayr al-Jamàjim

La batalla de Dayr al-Jamàjim es va lliurar el 702 entre el general omeia Al-Hajjaj ibn Yússuf i el general rebel Ibn al-Àixath, aixecat al Sistan, que tenia el suport dels àrabs de Kufa i de molts mawali no àrabs.

Veure Bàssora і Batalla de Dayr al-Jamàjim

Batalla de Karbala

La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).

Veure Bàssora і Batalla de Karbala

Batalla de Rayy

La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.

Veure Bàssora і Batalla de Rayy

Batalla de Shaiba

La batalla de Shaiba, lluitada com a part de la Primera Guerra Mundial entre l'Imperi Otomà i les tropes de l'Imperi Britànic, entre el 12 i 14 d'abril de 1915, va ser l'intent otomà per a recuperar la ciutat de Bàssora, conquerida pels britànics cinc mesos abans.

Veure Bàssora і Batalla de Shaiba

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Veure Bàssora і Batalla de Siffín

Batalla del Camell

La batalla del Camell fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.

Veure Bàssora і Batalla del Camell

Batiha

La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Veure Bàssora і Batiha

Bengal Subah

Bengal Subah, o subah de Bengala, va ser una subdivisió de l'Imperi Mogol que actualment representa l'estat modern de Bangladesh, així com els actuals estats indis de Bengala Occidental i Orissa, entre els segles  i. L'estat va ser creat després de la dissolució del Sultanat de Bengala, quan la regió va ser absorbida per un dels imperis més grans del món.

Veure Bàssora і Bengal Subah

Bixr ibn Marwan

Abu-Marwan Bixr ibn Marwan ibn al-Hàkam al-Umawí ——, conegut senzillament com a Bixr ibn Marwan fou un príncep omeia fill del califa Marwan (I) ibn al-Hàkam (684–685) i de Qutayya bint Bixr.

Veure Bàssora і Bixr ibn Marwan

Brigades del Dia Promès

Les Brigades del Dia Promès (en àrab: لواء اليومالموعود) originalment van ser anomenades "Els Resistents" (en àrab: المقاومون) van ser una organització xiïta i un grup insurgent que operava a l'Iraq durant la invasió nord-americana.

Veure Bàssora і Brigades del Dia Promès

Bubiyan

L'illa de Bubiyan és l'illa més gran del grup d'illes costaneres de Kuwait.

Veure Bàssora і Bubiyan

Burayda ibn al-Hussayb

Burayda ibn al-Husayb fou un company del profeta Muhàmmad de la tribu d'Àslam ibn Afsà.

Veure Bàssora і Burayda ibn al-Hussayb

Busr ibn Abi-Artat

Busr ibn Abi-Artat o Busr ibn Artat —en àrab بسر بن أبي أرطات, Busr ibn Abī Arṭāt, o بسر بن أرطات, Busr ibn Abī Arṭāt— (vers 610 - després de 670) fou un cap tribal i general, del clan quraixita dels Banu Amir, nadiu de la Meca, que va viure al.

Veure Bàssora і Busr ibn Abi-Artat

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Veure Bàssora і Buwàyhides

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Veure Bàssora і Califat Omeia

Cambra fosca

L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques.

Veure Bàssora і Cambra fosca

Cambra obscura

XVIII. La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior.

Veure Bàssora і Cambra obscura

Campanya de Bagdad de Tamerlà

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà que va portar a la conquesta de Bagdad el 1393, que no onstant es va perdre el 1394.

Veure Bàssora і Campanya de Bagdad de Tamerlà

Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

El 1399 i 1440 es van produir campanyes militars paral·leles no dirigides personalment per Tamerlà.

Veure Bàssora і Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400)

Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)

La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.

Veure Bàssora і Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)

Campionat de la Federació de futbol d'Àsia Occidental

El Campionat de la Federació de Futbol d'Àsia Occidental (en anglès: West Asian Football Federation Championship o WAFF) és una competició de futbol que disputen els països d'Àsia Occidental.

Veure Bàssora і Campionat de la Federació de futbol d'Àsia Occidental

Canvi climàtic a l'Iraq

250x250px El canvi climàtic a l'Iraq és el conjunt d'efectes climàtics que provoquen reptes de seguretat, ambientals, polítics i econòmics a la República de l'Iraq.

Veure Bàssora і Canvi climàtic a l'Iraq

Caracene

Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.

Veure Bàssora і Caracene

Carmelites descalços

Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.

Veure Bàssora і Carmelites descalços

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Veure Bàssora і Casa

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Veure Bàssora і Càrmates

Còdex d'Alep

El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea).

Veure Bàssora і Còdex d'Alep

Ceràmica islàmica

Plat amb motius naturals La ceràmica islàmica inclou les peces, tècniques i ornaments de la ceràmica del món islàmic, de gran importància per ser un art no antropomòrfic i per la influència oriental en molts països de majoria musulmana.

Veure Bàssora і Ceràmica islàmica

Challenger 2

El FV4034 Challenger 2 és un tanc britànic en servei als exèrcits del Regne Unit i Oman.

Veure Bàssora і Challenger 2

Claude Auchinleck

El Mariscal de Camp Sir Claude John Eyre Auchinleck, GCB, GCIE, CSI, DSO, OBE (21 de juny de 1884 – 23 de març de 1981), anomenat The Auk, va ser un comandant militar britànic durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Bàssora і Claude Auchinleck

Comerç àrab d'esclaus

Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília).

Veure Bàssora і Comerç àrab d'esclaus

Conflicte palestino-israelià de 2021

dreta El 6 de maig de 2021 es van iniciar una sèrie d'enfrontaments entre '''policia israeliana''', recolzada per '''colons israelians''', i '''palestins''' per una decisió del Tribunal Suprem d'Israel sobre els desallotjaments de palestins a Sheikh Jarrah, un barri de Jerusalem Est.

Veure Bàssora і Conflicte palestino-israelià de 2021

Congrés Islàmic Americà

El Congrés Islàmic Americà (en anglès: American Islamic Congress) va ser fundat en 2001, és una organització sense ànim de lucre amb seu als Estats Units d'Amèrica.

Veure Bàssora і Congrés Islàmic Americà

Congrés Nacional Caldeu

El Congrés Nacional Caldeu és un partit polític caldeu de l'Iraq, fundat el 2002 als Estats Units.

Veure Bàssora і Congrés Nacional Caldeu

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Veure Bàssora і Corrents de l'islam

Dariyya

Dariyya és una localitat i antic pou de l'Aràbia Saudita, situada a la regió del Najd, a l'antiga ruta entre Bàssora i la Meca.

Veure Bàssora і Dariyya

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Veure Bàssora і Dinastia jalayírida

Diyà-ad-Dawla

Diyà-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Baix Iraq o Bàssora per un temps vers 983-985.

Veure Bàssora і Diyà-ad-Dawla

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Bàssora і Edat mitjana

Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Veure Bàssora і Enciclopèdia

Enciclopèdia dels Germans de la Puresa

LEnciclopèdia dels Germans de Puresa (àrab: رسائل إخوان الصفا), altrament coneguda també com a Epístoles dels Germans de la Sinceritat, Epístoles dels Germans de la Puresa i Epístoles dels Germans de la Puresa i els amics Lleials, era una gran enciclopèdia de 52 tractats (rasā'il) escrita pels misteriosos Germans de la Puresa de Basra, Iraq, en algun punt de la segona meitat del dC (o potser més tard, el).

Veure Bàssora і Enciclopèdia dels Germans de la Puresa

Esdres

Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας).

Veure Bàssora і Esdres

Església d'Orient

LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.

Veure Bàssora і Església d'Orient

Estàtua sedent del príncep Gudea

Renaixement sumeri L'estàtua sedent del príncep Gudea data de l'any 2120 aC, i va ser elaborada durant el Renaixement sumeri a Mesopotàmia, considerada la primera i més antiga civilització de la història, que es va estendre pel sud de Mesopotàmia, a la zona dels rius Tigris i Eufrates.

Veure Bàssora і Estàtua sedent del príncep Gudea

Estret d'Ormuz

L'estret d'Ormuz, o d'Hormuz (en persa تنگه هرمز, Tangeh-ye Hormoz; en àrab مضيق هرمز, Madiq Hurmuz), és un braç de mar entre el golf d'Oman, situat al sud-est, i el golf Pèrsic, al sud-oest.

Veure Bàssora і Estret d'Ormuz

EUJUST LEX

EUJUST LEX (Missió integrada de l'Estat de Dret de la Unió Europea per a l'Iraq) és una missió de la Unió Europea per donar suport i formar jutges, funcionaris de presons i altres treballadors del sector de la justícia a Iraq, per millorar l'estat de dret i la protecció dels drets humans.

Veure Bàssora і EUJUST LEX

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Bàssora і Exònim

Eyalat de Bagdad

Leyalat de Bagdad fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534.

Veure Bàssora і Eyalat de Bagdad

Ferrocarril Berlín-Bagdad

El ferrocarril Berlín-Bagdad fou un projecte de via fèrria pensat pels alemanys per assegurar el comerç amb la zona de la mar Negra, Orient Mitjà i fins a l'oceà Índic.

Veure Bàssora і Ferrocarril Berlín-Bagdad

Forath

Forath era una ciutat del sud de Mesopotàmia, entre els rius Eufrates i Tigris, que Plini el Vell diu que corresponia al regne de Caracene i que situa a la vora del Pasitigris.

Veure Bàssora і Forath

Forces Armades Iraquianes

Les Forces Armades Iraquianes van ser creades pels britànics, durant el seu mandat sobre el país després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Bàssora і Forces Armades Iraquianes

Forces Armades Italianes

Les Forces Armades d'Itàlia són el conjunt de les forces militars d'Itàlia, aquestes forces estan formades per l'Exèrcit Italià, la Marina Militare, la Força Aèria Italiana, i els Carabinieri.

Veure Bàssora і Forces Armades Italianes

Forces Iraquianes d'Operacions Especials

Les Forces d'Operacions Especials Iraquianes (en àrab: قوات العمليات الخاصة العراقية), són les unitats d'operacions especials que van ser creades per les forces de la coalició internacional, després de la Guerra de l'Iraq.

Veure Bàssora і Forces Iraquianes d'Operacions Especials

Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)

El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Bàssora і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)

Frontera entre l'Iraq i Kuwait

La frontera entre l'Iraq i Kuwait és la frontera de 240 kilòmetres que separa el sud de l'Iraq de Kuwait.

Veure Bàssora і Frontera entre l'Iraq i Kuwait

Frontera entre Síria i Jordània

La frontera entre Síria i Jordània té una extensió de 375 km.

Veure Bàssora і Frontera entre Síria i Jordània

Futbol a l'Iraq

dreta El futbol és l'esport més popular a l'Iraq.

Veure Bàssora і Futbol a l'Iraq

Girsu

Girsu (𒄈𒋢𒆠) fou una ciutat estat de Mesopotàmia actual tell Telloh a la governació de Dhi Qar a l'Iraq.

Veure Bàssora і Girsu

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Veure Bàssora і Golf Pèrsic

Governació de Basra

La governació o muhàfadha de Basra o Bàssora —— és una governació o muhàfadha de l'Iraq.

Veure Bàssora і Governació de Basra

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Veure Bàssora і Guerra Civil dels abbàssides

Guerra de l'Iraq

La Guerra de l'Iraq, també coneguda com la Segona Guerra del Golf, l'Operació Llibertat Iraquiana, i l'ocupació de l'Iraq, va ser un conflicte que va començar el dijous 20 de març de 2003, i va acabar el diumenge 18 de desembre de 2011.

Veure Bàssora і Guerra de l'Iraq

Haşmet

Haşmet (mort el 1768) fou un poeta otomà, nascut a Istanbul.

Veure Bàssora і Haşmet

Habib ibn al-Muhàl·lab

Habib ibn al-Muhàl·lab al-Azdí fou governador del Sind (715-720) membre de la família dels muhal·làbides.

Veure Bàssora і Habib ibn al-Muhàl·lab

Hadi Ahmed

Hadi Ahmed, de nom complet Hadi Ahmed Basheer (Bàssora, 1953), fou un futbolista iraquià de la dècada de 1970 i posteriorment entrenador de futbol.

Veure Bàssora і Hadi Ahmed

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Veure Bàssora і Hamadan

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Veure Bàssora і Hijaz

Història d'Aràbia

Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.

Veure Bàssora і Història d'Aràbia

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Veure Bàssora і Història d'Isfahan

Història d'Oman

Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.

Veure Bàssora і Història d'Oman

Història de Kuwait

Pous petrolífers cremats per l'Iraq durant la Guerra del Golf- 2 de març de 1991. La història de Kuwait va començar al.

Veure Bàssora і Història de Kuwait

Història de l'Aràbia Saudita

Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.

Veure Bàssora і Història de l'Aràbia Saudita

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Veure Bàssora і Història de l'Azerbaidjan

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Veure Bàssora і Història de l'Àsia Central

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Veure Bàssora і Història de l'Iraq

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Bàssora і Història de la literatura

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Veure Bàssora і Història de les biblioteques

Història de Qatar

La història de Qatar s'inicia vers el 4000 aC; d'aquesta època són els objectes més antics que s'han trobat a les excavacions entre 1956 i 1964, unes destrals.

Veure Bàssora і Història de Qatar

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Veure Bàssora і Història de Tunísia

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Veure Bàssora і Història del Iemen

Hormuzan

Hormuzan (o Hurmuzan o Hormizan) fou un general persa sassànida, probablement d'una de les set grans famílies de l'imperi i d'origen part.

Veure Bàssora і Hormuzan

Hufuf

Al-Hufuf, Al-Hofuf o Al-Hufhuf (en àrab الهفوف, al-Hufūf) és una ciutat de l'Aràbia Saudita, dins l'oasi d'al-Ahsa, a la Província Oriental (Aràbia Saudita).

Veure Bàssora і Hufuf

Hujr ibn Adí al-Kindí

Hujr ibn Adí al-Kindí, també conegut senzillament com a Hujr, fou un revolucionari alida.

Veure Bàssora і Hujr ibn Adí al-Kindí

Hurqús ibn Zuhayr as-Sadí

Hurqús ibn Zuhayr as-Sadí (mort en 658) fou un company del profeta Muhàmmad.

Veure Bàssora і Hurqús ibn Zuhayr as-Sadí

Husayn II ibn Ala al-Dawla

Husayn II ibn Ala al-Dawla (1407-11 d'octubre de 1431) fou un príncep i sultà jalayírida que va governar a l'Iraq del 1423 o 1424 fins al 1431.

Veure Bàssora і Husayn II ibn Ala al-Dawla

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Veure Bàssora і Ibadisme

Ibn Abi l-Awdja

Abd-al-Karim ibn Abi-l-Awja fou un heretge de Bàssora, criptomaniqueu.

Veure Bàssora і Ibn Abi l-Awdja

Ibn al-Àixath

Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.

Veure Bàssora і Ibn al-Àixath

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.

Veure Bàssora і Ibn al-Hàytham

Ibn al-Nattah

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sàlih ibn Mihran an-Nattah, més conegut com a Ibn an-Nattah fou un genealogista i historiador de Bàssora del.

Veure Bàssora і Ibn al-Nattah

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Veure Bàssora і Ibn Battuta

Ibn Durayd

Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Hàssan al-Azdí al-Basrí ad-Dussí —en àrab أبو بكر محمد بن الحسن بن دريد بن عتاهية الأزدي البصري الدوسي, Abū Bakr Muḥammad ibn al-Ḥassan al-Azdī al-Baṣrī ad-Dūṣī—, més conegut com a Ibn Durayd —en àrab ابن دريد, Ibn Durayd— (Bàssora, 837 - Bagdad, 12 d'agost de 933) fou un filòleg àrab.

Veure Bàssora і Ibn Durayd

Ibn Hixam

Abu-Muhàmmad Abd-al-Màlik ibn Hixam —en àrab أبو محمد عبدالمالك بن هشام, Abū Muḥammad ʿAbd al-Mālik b. Hixām—, més conegut simplement com a Ibn Hixam (mort en 833), va ser un filòleg i historiador àrab i qui va editar la primera i més important biografia del profeta Muhàmmad, escrita per Ibn Ishaq.

Veure Bàssora і Ibn Hixam

Ibn Ràïq

Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.

Veure Bàssora і Ibn Ràïq

Ibn Sad

Muhàmmad ibn Sad o simplement Ibn Sad —en àrab محمد بن سعد, Muḥammad ibn Saʿd— (Bàssora, 784 - Bagdad, 845) va ser un historiador àrab.

Veure Bàssora і Ibn Sad

Ibrahim al-Mawsili

Abu-Ishaq Ibrahim al-Mawsilí o, senzillament, Ibrahim al-Mawsilí (Kufa, 724-Bagdad, 804) fou un dels músics i compositors més importants de la primera època abbàssida.

Veure Bàssora і Ibrahim al-Mawsili

Ibrahim ibn Abd-Al·lah

Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina, 715 - prop de Bàssora, 763) fou un rebel hassànida enfrontat al califa abbàssida al-Mansur.

Veure Bàssora і Ibrahim ibn Abd-Al·lah

Ibrahim ibn al-Mudàbbir

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Mudàbbir, més conegut com a Abu-Ishaq Ibrahim ibn al-Mudàbbir fou un alt funcionari abbàssida.

Veure Bàssora і Ibrahim ibn al-Mudàbbir

Ida Pfeiffer

Ida Laura Pfeiffer (nascuda Reyer; Viena, 14 d'octubre de 1797 - Viena, 27 d'octubre de 1858) va ser una viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees.

Veure Bàssora і Ida Pfeiffer

Ijl

Els Ijl foren una antiga tribu àrab considerada dins del grup dels Bakr ibn Wàïl i que tenien com ancestre a Ijl ibn Lujaym (conegut proverbialment per ser molt estúpid).

Veure Bàssora і Ijl

Ilbars Khan III

Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.

Veure Bàssora і Ilbars Khan III

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Veure Bàssora і Imad-ad-Dawla

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Veure Bàssora і Imad-ad-Din Zengi I

Imran ibn Xahin

Imran ibn Xahin Muïn-ad-Dawla fou emir de la Batiha.

Veure Bàssora і Imran ibn Xahin

Insurgència iraquiana després de 2011

La insurgència iraquiana després de 2011 és la continuació de la insurgència després de la retirada de les tropes dels Estats Units.

Veure Bàssora і Insurgència iraquiana després de 2011

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Veure Bàssora і Invasió de l'Iraq de 2003

Invasió iraquiana de l'Iran

Invasió iraquiana de l'Iran 22 de setembre de 1980 Teheran La invasió iraquiana de l'Iran fou el conjunt d'operacions militars de l'inici de la guerra Iran-Iraq.

Veure Bàssora і Invasió iraquiana de l'Iran

Iran sota influència britànica i soviètica

La influència britànica i soviètica a l'Iran es va establir a conseqüència de la invasió anglo-soviètica del país, que fou una invasió conjunta de l'Estat Imperial de l'Iran per forces britàniques, de la Commonwealth, i soviètiques; el seu nom en codi fou Operation Countenance i va tenir lloc entre el 25 d'agost de 1941 i el 17 de setembre del mateix any.

Veure Bàssora і Iran sota influència britànica i soviètica

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Bàssora і Iraq

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Veure Bàssora і Iraq (província del Califat)

Isa ibn Musa

Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.

Veure Bàssora і Isa ibn Musa

Isabel Pisano

Isabel Pisano (Montevideo, 1944) és una actriu, escriptora i periodista uruguaiana que ha residit en diverses parts del món.

Veure Bàssora і Isabel Pisano

Iskandar ibn Kara Yusuf

Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.

Veure Bàssora і Iskandar ibn Kara Yusuf

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Veure Bàssora і Ismaïlisme

Istakhr

Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Veure Bàssora і Istakhr

Jalal-ad-Dawla

Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.

Veure Bàssora і Jalal-ad-Dawla

Jannabites

Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.

Veure Bàssora і Jannabites

Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq

Jàriya ibn Qudama at-Tamimí as-Sadí, conegut també pel malnom o làqab d'al-Muhàrriq (literalment ‘l'Incendiari’) o com Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq (segle VII), fou un company del profeta Muhàmmad.

Veure Bàssora і Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq

Jeanine Hennis-Plasschaert

és una política i diplomàtica neerlandesa que actua com Representant Especial del Secretari General per la Missió d'Assistència de les Nacions Unides per a l'Iraq des de l'1 de novembre de 2018.

Veure Bàssora і Jeanine Hennis-Plasschaert

Jesús del Gran Poder

Foto del lateral del Jesús del Gran Poder, exposat en el Museu d'Aeronàutica i Astronàutica d'Espanya (2011). El Jesús del Gran Poder és una variant especial de l'avió Breguet 19, denominada Breguet 19 G.R. (Grand Raid), amb matrícula 12-72.

Veure Bàssora і Jesús del Gran Poder

Josep Ben Meir Ibn Sabara

Josep ben Meir Ibn Sabara (en hebreu: יוסף בן מאיר אבן זבארה, /joˈsɛf ben meˈiʀ ibᵊn zaˈbaʀa/; Barcelona, vers 1140 – Barcelona, vers 1200) fou un escriptor i metge jueu català.

Veure Bàssora і Josep Ben Meir Ibn Sabara

Kalam

El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.

Veure Bàssora і Kalam

Kaskar

Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.

Veure Bàssora і Kaskar

Kasr al-Hayr al-Sharki

Kasr al-Hayr al-Sharki —en àrab قصر الحير الشرقي, Qaṣr al-Ḥayr ax-Xarqī— fou un antic establiment al desert sirià, al peu del jàbal Bixri, a uns 100 km al nord-est de Palmira.

Veure Bàssora і Kasr al-Hayr al-Sharki

Khafadja

Els Khafaja foren una fracció de la tribu dels Uqayl ibn Kab, del grup Hawàzin.

Veure Bàssora і Khafadja

Kharg

Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.

Veure Bàssora і Kharg

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Veure Bàssora і Kharigisme

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Veure Bàssora і Khorasan (província del Califat)

Khorramxahr

Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.

Veure Bàssora і Khorramxahr

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Veure Bàssora і Khuzestan

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Veure Bàssora і Kirman

Konkan

Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.

Veure Bàssora і Konkan

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Veure Bàssora і Kufa

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Veure Bàssora і Kuwait

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Veure Bàssora і Les mil i una nits

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Veure Bàssora і Literatura àrab

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Bàssora і Literatura medieval

Llengua mandea

El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.

Veure Bàssora і Llengua mandea

Lliga de la Federació Central de futbol

La Lliga de la Federació Central de futbol, prèviament Lliga de la Federació de Bagdad de futbol (دوري الاتحاد العراقي لمنطقة بغداد), fou la màxima competició futbolística de l'Iraq entre 1948 i 1974.

Veure Bàssora і Lliga de la Federació Central de futbol

Llista d'estadis de futbol amb més capacitat del món

Els estadis de futbol amb major capacitat del món.

Veure Bàssora і Llista d'estadis de futbol amb més capacitat del món

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Veure Bàssora і Llista de clubs de futbol

Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units

Missions diplomàtiques dels EUA; ambaixades (vermell), consolats, oficines consulars i oficines d'ambaixades (en blau) i altres oficines diplomàtiques (groc) Ambaixada a Berlín Ambaixada dels EUA a Berna Ambaixada dels EUA a Bratislava Ambaixada dels EUA a Budapest Ambaixada dels EUA a Dublín Ambaixada dels EUA a La Haia Consolat general dels EUA a Hamburg Ambaixada dels EUA a Londres Ambaixada dels EUA a Moscou Consolat general dels EUA a Múnic Ambaixada dels EUA a Oslo Ambaixada dels EUA a París Ambaixada dels EUA a Praga Ambaixada dels EUA a Roma,Itàlia Ambaixada dels EUA a Estocolm Ambaixada dels EUA a Viena Ambaixada dels EUA a Varsòvia Ambaixada dels EUA a Skopje Ambaixada dels EUA a Zagreb Ambaixada dels EUA a Bridgetown Ambaixada dels EUA a l'Havana Ambaixada dels EUA a Ciutat de Mèxic Ambaixada dels EUA a Ottawa Ambaixada dels EUA a San José (Costa Rica) Ambaixada dels EUA a San Salvador Ambaixada dels EUA a Brasília Ambaixada dels EUA a La Paz Ambaixada dels EUA a Quito Ambaixada dels EUA a Amman Ambaixada dels EUA a Tel-Aviv Consolat general dels EUA a Istanbul Consolat general dels EUA a Jerusalem Ambaixada dels EUA a Dar es Salaam Ambaixada dels EUA a Yaoundé, Camerun Ambaixada dels EUA a Libreville Ambaixada dels EUA a Beijing Ambaixada dels EUA a Seül.

Veure Bàssora і Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units

Llista Patriòtica Ishtar

La Llista Patriòtica Ishtar és una coalició electoral assíria que va participar en les eleccions de governadors de l'Iraq del 2009.

Veure Bàssora і Llista Patriòtica Ishtar

Mah al-Basra

Mah al-Basra (en àrab Māh al-Baṣra, literalment "Mèdia de Bàssora", fou el nom que va portar el districte de Nihawand (Nihavend) en el califat omeia. Els impostos d'aquest districte foren assignats a les despeses militars del govern de Bàssora quan fou conquerit el Djibal (Mèdia).

Veure Bàssora і Mah al-Basra

Mahmud Şevket Paixà

Mahmud Şevket Paşa (Bagdad, 1856 - Constantinoble, 11 de juny de 1913) fou un general, ministre i gran visir otomà.

Veure Bàssora і Mahmud Şevket Paixà

Mahmud Barzanji

El xeic Mahmmud Hafid Barzanji (1878 - 9 d'octubre de 1956) fou el líder d'algunes revoltes kurdes contra el mandat britànic de l'Iraq.

Veure Bàssora і Mahmud Barzanji

Malik al-Aziz

Abu-Mansur Khusraw Firuz al-Màlik al-Aziz (1017-1049) fou un príncep buwàyhida, fill de Jalal-ad-Dawla.

Veure Bàssora і Malik al-Aziz

Malik al-Rahim

Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.

Veure Bàssora і Malik al-Rahim

Malik ibn Misma

Màlik ibn Misma fou el principal personatge de la família Massàmia de Bàssora.

Veure Bàssora і Malik ibn Misma

Mandat britànic de Mesopotàmia

El Mandat britànic de Mesopotàmia era un mandat classe A de la Societat de Nacions, un mandat sota l'Article 22 i confiat al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda quan l'Imperi Otomà va ser dividit cap al 1920 pel Tractat de Sèvres després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Bàssora і Mandat britànic de Mesopotàmia

Mandat francès per Síria i el Líban

El Mandat francès per Síria i el Líban (Mandat français pour la Syrie et le Liban) (1923-1946) va ser un mandat de la Lliga de Nacions (fundada després de la Primera Guerra Mundial) sobre el dividit Imperi Otomà que va afectar Síria i el Líban.

Veure Bàssora і Mandat francès per Síria i el Líban

Mandeisme

El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.

Veure Bàssora і Mandeisme

Masamia

Els Massàmia foren una família de notables de Bàssora inicialment sota els omeies sufyànides i després sota els omeies marwànides i encara sota els abbàssides.

Veure Bàssora і Masamia

Masqat

La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.

Veure Bàssora і Masqat

Maysan

Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).

Veure Bàssora і Maysan

Màdhhab

Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).

Veure Bàssora і Màdhhab

Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib

Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (vers 650-setembre de 680) fou un guerrer àrab partidari d'al-Hussayn ibn Alí.

Veure Bàssora і Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib

Mússab ibn az-Zubayr

Abu-Abd-Al·lah o Abu-Issa Mússab ibn az-Zubayr o, més senzillament, Mússab ibn az-Zubayr (en àrab Abū ʿAbd Allāh o Abū ʿĪsā Muṣʿab b. az-Zubayr), fou fill del cèlebre company del Profeta az-Zubayr ibn al-Awwam i germà de l'anticalifa Abd-Al·lah ibn az-Zubayr.

Veure Bàssora і Mússab ibn az-Zubayr

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Veure Bàssora і Medina

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Bàssora і Merv

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Veure Bàssora і Mesquita

Mir Ali Kalender

Mir Ali Kalender o Kalander (+1402) fou un amir jalayírida, governador de Mendeli o Mandali a l'Iraq Arabí, a l'est de Bagdad i prop del Tigris.

Veure Bàssora і Mir Ali Kalender

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Veure Bàssora і Miran Xah

Mirdas ibn Udayya

Abu-Bilal Mirdàs ibn Hudayr, també conegut simplement com a Abu-Bilal o com a Mirdàs ibn Udayya, pel nom de la seva mare, Udayya (? - 681), fou un cap kharigita de Bàssora del.

Veure Bàssora і Mirdas ibn Udayya

Molí flotant

Un molí flotant és un molí hidràulic instal·lat en un vaixell en el curs d'un riu, per on es pot desplaçar per a aprofitar millor els corrents.

Veure Bàssora і Molí flotant

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Veure Bàssora і Mopsuèstia

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Veure Bàssora і Mossul

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Veure Bàssora і Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muïzz al-Dawla

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Veure Bàssora і Muïzz al-Dawla

Muhal·làbides

Els muhal·làbides (o) fou una família originada en el general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí, així com als seus clients.

Veure Bàssora і Muhal·làbides

Muhàmmad al-Bukharí

Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.

Veure Bàssora і Muhàmmad al-Bukharí

Muhàmmad Alí Khan Zand

Muhàmmad Ali Khan Zand (Muhammad Ali Khan-e Zand) (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand fill de Karim Khan Zand.

Veure Bàssora і Muhàmmad Alí Khan Zand

Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya

Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.

Veure Bàssora і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Veure Bàssora і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad ibn Abi-Uyayna

Abu-Harb Muhàmmad ibn Abi-Uyayna ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí o, més senzillament, Muhàmmad ibn Abi-Uyayna fou un membre de la família muhal·làbida.

Veure Bàssora і Muhàmmad ibn Abi-Uyayna

Muhàmmad Sadik Khan Zand

Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.

Veure Bàssora і Muhàmmad Sadik Khan Zand

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Veure Bàssora і Muixaixa

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Bàssora і Museu del Louvre

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Veure Bàssora і Mussa ibn Nussayr

Mustafà II

Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.

Veure Bàssora і Mustafà II

Muzayna

Muzayna (nisba Mizani) fou una tribu àrab que en temps de Mahoma vivia al sud de Medina.

Veure Bàssora і Muzayna

Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí

Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí (mort en 685) fou el fundador de la branca azraquita dels kharigites.

Veure Bàssora і Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí

Nahr Abi l-Khasib

Nahr Abi l-Khasib fou el nom d'un antic canal al sud de Bàssora que arribava fins al braç principal del Tigris, el Shatt al-Arab (anomenat Didjla al-Awra pels autors àrabs).

Veure Bàssora і Nahr Abi l-Khasib

Najdat

Najdat fou una branca kharigita fundada per Najda ibn Àmir al-Hanafí —en àrab نجدة بن عامر الحنفي— que es va desenvolupar al a les regions de Yamama i Bahrayn, i un grup al Sistan.

Veure Bàssora і Najdat

Nasiriyah

Nasiriyah, Nassiriya o Nasiriya —en àrab الناصرية, an-Nāṣiriyya— és una ciutat de l'Iraq a la vora de l'Eufrates, propera a les ruïnes de l'antiga ciutat d'Ur.

Veure Bàssora і Nasiriyah

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Veure Bàssora і Nàdir-Xah Afxar

Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.

Veure Bàssora і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Niccolò de' Conti

Niccolò de' Conti (Chioggia, Vèneto, 1385 – Venècia, 1469) fou un mercader i explorador de la República de Venècia, que va viatjar a l'Índia, el sud-est asiàtic, i possiblement el sud de la Xina, a començaments del.

Veure Bàssora і Niccolò de' Conti

Nidham-al-Mulk

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.

Veure Bàssora і Nidham-al-Mulk

Nigel Haywood

Nigel Robert Haywood CVO (Betchworth, Surrey, 17 de març de 1955) és un diplomàtic britànic, Governador de les Illes Malvines i Comissionat de les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud entre 2010 i 2014.

Veure Bàssora і Nigel Haywood

Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.

Veure Bàssora і Nisba (onomàstica)

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Veure Bàssora і Nixapur

Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma

Nuh ibn Xayban ibn Màlik ibn Misma fou membre de la família Massàmia de Bàssora.

Veure Bàssora і Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma

Onada de calor a l'hemisferi nord del 2010

Temperatures anòmales el juny del 2010 respecte als anys 1971-2000. L'onada de calor a l'hemisferi nord de l'estiu del 2010 ha afectat fins ara gran part dels Estats Units, el Kazakhstan, Taiwan, Xina i el continent europeu en el seu conjunt, juntament amb algunes zones del Canadà, Rússia, Corea del Sud i Japó durant el juny i juliol de 2010.

Veure Bàssora і Onada de calor a l'hemisferi nord del 2010

Pansarskott

El Pansarskott era una arma antitancs portàtil que disparava granades anticarro, era una arma de foc portàtil de tret manual creada per a combatre als vehicles blindats de combat i altres objectius enemics a curta distància, era un sistema antitancs portàtil, una arma de combat antitanc de curt abast sense retrocés i una arma d'un sol ús.

Veure Bàssora і Pansarskott

Parakramabahu IX

Dharma Parakrama Bahu IX o Parakramabahu IX fou rei de Kotte succeint al seu pare Parakramabahu VIII (Vira Parakramabahu VIII) en una data incerta (1484, 1491, 1509, 1513).

Veure Bàssora і Parakramabahu IX

Partit Comunista Iraquià

El Partit Comunista Iraquià (en àrab الحزب الشيوعي العراقي, al-Ḥizb ax-Xuyūʿī al-ʿIrāqī) és una organització política de l'Iraq que ha estat dominant a l'esquerra del país.

Veure Bàssora і Partit Comunista Iraquià

Partit de la Unió Democràtica Caldea

Partit de la Unió Democràtica Caldea és una organització política cristiana de l'Iraq, que es considera caldea i nega la identitat assíria-siríaca comuna.

Veure Bàssora і Partit de la Unió Democràtica Caldea

Partit Islàmic Dawa

El Partit Islàmic Dawa és un partit polític iraquià fundat el 1958, tenint com a base l'associació polític-religiosa Najaf Ulama (que al seu torn havia estat fundada a la fi del 1957 per a combatre el comunisme).

Veure Bàssora і Partit Islàmic Dawa

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Veure Bàssora і Persecució dels cristians

Primer imamat ibadita de Tripolitana

El primer imamat ibadita de Tripolitana fou un estat ibadita de la regió de Tripolitana que va existir entre una data vers el 748 i el 750.

Veure Bàssora і Primer imamat ibadita de Tripolitana

Primera fitna

La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Veure Bàssora і Primera fitna

Protectorat de Kuwait

Kuwait va estar sota protectorat otomà i britànic.

Veure Bàssora і Protectorat de Kuwait

Protectorat de Qatar

Qatar fou gran part del una dependència dels Al Khalifa de Bahrein, però el 1868 es va fer independent d'aquesta dinastia si bé pagant un tribut, emergint la família Al Thani que segurament era originària del Nedjd i un ancestre de la qual, Isa ibn Tarif, havia emigrat el 1843 des de l'illa de Kays cap a Dawha (Doha) i havia mort el 1847 en el combat de Fuwayrit.

Veure Bàssora і Protectorat de Qatar

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Veure Bàssora і Província de Fars

Qatarí ibn al-Fujaa

Qatarí ibn al-Fujaa fou el quart cap o imam dels kharigites azraquites.

Veure Bàssora і Qatarí ibn al-Fujaa

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Veure Bàssora і Qatif

Qinnasrin

Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.

Veure Bàssora і Qinnasrin

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.

Veure Bàssora і Qutayba ibn Múslim

Rabi'a al-'Adawiyya

Ràbia al-Adawiyya al-Qaysiyya (Bàssora, 714 o 717/718-801) va ser una «santa» musulmana i mística sufí.

Veure Bàssora і Rabi'a al-'Adawiyya

Raixid Ali Gaylani

Raixid Ali Gaylani o Raixid Ali al-Gaylani (també transcrit Sayyid Raixid Ali al-Gillani, Sayyid Raixid Ali al-Gailani o Sayyad Raixid Ali el Keilany) (Bagdad, 1892 - Beirut, 28 d'agost de 1965) fou primer ministre de l'Iraq al període monàrquic, fins a tres vegades.

Veure Bàssora і Raixid Ali Gaylani

Raixid-ad-Din Sinan

Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.

Veure Bàssora і Raixid-ad-Din Sinan

Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí

Rawh ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí o, més senzillament, Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí fou un membre de la família muhal·làbida que fou governador o valí del Sind i d'Ifríqiya.

Veure Bàssora і Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí

Rebel·lió Àrab

Bandera de la Rebel·lió Àrab, que representa la unió dels àrabs d'Orient mitjançant els colors dels tres grans califats: el verd, color de l'islam, fou l'estendard emprat a l'època dels califes ben guiats; el blanc és el del califat omeia i el negre el del Califat Abbàssida; el vermell del triangle representa els haiximites, inspiradors i guies de la revolta.

Veure Bàssora і Rebel·lió Àrab

Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.

Veure Bàssora і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

República de l'Iraq (1958-1968)

La República de l'Iraq va ser una junta militar que va governar a l'Iraq des del 1958 fins al 1968 després de la presa del poder pels "oficials lliures" per un cop d'estat en contra de la monarquia iraquiana, posant fi a la federació entre l'Iraq i Jordània.

Veure Bàssora і República de l'Iraq (1958-1968)

República de l'Iraq (1958-1978)

La república de l'Iraq fou proclamada el 14 de juliol de 1958 després del cop d'estat que va posar fi a la monarquia, dirigit pel coronel Abdul Karim Kassem, que va agafar el poder com a primer ministre.

Veure Bàssora і República de l'Iraq (1958-1978)

Revolta dels zanj

La revolta dels zanj fou una revolta d'esclaus del baix Iraq al que va anar precedida de dos intents de revolta anteriors al segle VII.

Veure Bàssora і Revolta dels zanj

Richard Saul

El Vicemariscal de l'Aire Richard Ernest Saul CB, DFC, RAF (16 d'abril de 1891 – 30 de novembre de 1965 va ser un pilot durant la I Guerra Mundial i un comandant superior de la RAF durant la Segona Guerra Mundial. Saul va néixer a Dublín, Irlanda, el 1891. A l'inici de la I Guerra Mundial era tinent de 2a al Royal Army Service Corps; i el 1916, era Oficial de Vol (Observador) al 16è Esquadró del Royal Flying Corps.

Veure Bàssora і Richard Saul

Rustúmida

La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.

Veure Bàssora і Rustúmida

Ruta de les espècies

Mapa del Maluku (de les espècies) de Petrus Plancius, 1592. La ruta de les espècies és la que es va originar pel comerç d'espècies entre civilitzacions històriques d'Àsia, Àfrica del nord-est i Europa.

Veure Bàssora і Ruta de les espècies

Salim ibn Sultan

Salim ibn Sultan (Sumail, 11 de setembre de 1790 – Masqat, 4 d'abril 1821) va ser sultà d'Oman.

Veure Bàssora і Salim ibn Sultan

Samàwal al-Maghribí

Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.

Veure Bàssora і Samàwal al-Maghribí

Samsam-ad-Dawla

Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.

Veure Bàssora і Samsam-ad-Dawla

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Veure Bàssora і Sarbadàrida

Sawad

Sawad fou el nom donat a l'Iraq en els primers temps de l'islam.

Veure Bàssora і Sawad

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Veure Bàssora і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Sàdaqa ibn Mansur

Sayf-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Sàdaqa (I) ibn Mansur fou emir mazyàdida d'al-Hilla, a cavall entre el segle i el.

Veure Bàssora і Sàdaqa ibn Mansur

Sūr

Sūr és la paraula àrab per indicar la muralla d'una ciutat o límit d'un lloc urbà tancat o d'una zona construïda.

Veure Bàssora і Sūr

Segon imamat ibadita de Tripolitana

El segon imamat ibadita de Tripolitana fou un estat ibadita que va existir a la Tripolitana i Ifríqiya del 757 al 772.

Veure Bàssora і Segon imamat ibadita de Tripolitana

Segona fitna

La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.

Veure Bàssora і Segona fitna

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Veure Bàssora і Selim II

Seta Hagopian

Seta Hagopian (àrab: سيتا هاكوبيان; Basra, Iraq, 28 de juliol de 1950) és una cantant iraquiana d'etnicitat armènia.

Veure Bàssora і Seta Hagopian

Setge d'Uthman

Uthman ibn Affan, el tercer califa Rashidun, va ser assassinat al final d'un setge a casa seva.

Veure Bàssora і Setge d'Uthman

Setge de Bàssora

El setge de Bàssora, operació Karbala 5, operació Gran Collita (en àrab الحصاد الاكبر, al-Ḥaṣād al-Akbar) o 6a batalla de Bàssora va ser una operació ofensiva duta a terme per Iran per intentar capturar la ciutat portuària iraquiana de Bàssora a principis de 1987, durant la guerra Iran-Iraq.

Veure Bàssora і Setge de Bàssora

Sevinjik Bahadur

Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.

Veure Bàssora і Sevinjik Bahadur

Shah Muhammad ibn Qara Yússuf

Ghiyat al-Din Shah Muhammad ibn Qara Yússuf (o Shah Mehmed) (+ 5 d'agost de 1433) fou un emir dels turcmans Kara koyunlu, fill del líder turcman Qara Yússuf.

Veure Bàssora і Shah Muhammad ibn Qara Yússuf

Sidi Ali Reis

Sidi Ali Reis - en turc Seydi Ali Reis - conegut com a Katibi Rum (Istanbul, ~1498-gener de 1563) fou un mariner, administrador, poeta i escriptor otomà.

Veure Bàssora і Sidi Ali Reis

Siraf

Siraf (en persa: سیراف; romanitzat com Sīraf; avui Taheri, en àrab: سیراف, Tahiri, en persa: طاهری Ţāherī) coneguda també com a Bandar-e Sīraf, Bandar-e Ţāherī i Bandar-i Ţāhirī - ("Bandar" vol dir "Port" en persa) és una ciutat del districte central del comtat de Kangan, a la província de Bushehr, a l'Iran.

Veure Bàssora і Siraf

Sufrites

Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.

Veure Bàssora і Sufrites

Suhar

Suhar o Sohar és una ciutat d'Oman, la més desenvolupada del sultanat a part de la capital Mascat, de la qual es troba a uns 200 km.

Veure Bàssora і Suhar

Suk al-Shuyukh

Suk al-Shuyukh és una població de l'Iraq meridional, província de Dhi Qar, a la riba dreta de l'Eufrates a 160 km de Bàssora i a uns 40 km al sud-est de Nasiriyya a l'extrem oest de la regió de maresmes del Khwar al-Hammar.

Veure Bàssora і Suk al-Shuyukh

Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah

Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah (? - 759) fou un príncep abbàssida, oncle dels primers califes as-Saffah i al-Mansur.

Veure Bàssora і Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah

Sulayman ibn Súrad

Abu-l-Mutàrrif Sulayman ibn Súrad ibn al-Jawn al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Súrad fou el cap del moviment revolucionari alida dels Tawwabun.

Veure Bàssora і Sulayman ibn Súrad

Sultan ibn Ahmad

Sultan ibn Àhmad al-Busaïdí (Rustaq, 1755 - ?, 20 de novembre de 1804) va ser sultà d'Oman, el quart de la dinastia Busaid.

Veure Bàssora і Sultan ibn Ahmad

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Veure Bàssora і Tahmasp II

Taj-ad-Dawla

Taj-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Khuzestan per un temps vers 983-985.

Veure Bàssora і Taj-ad-Dawla

Talha ibn Ubayd-Al·lah

Talha ibn Ubayd-Al·lah (? - 656) fou company de Mahoma i un dels primers conversos a l'islam.

Veure Bàssora і Talha ibn Ubayd-Al·lah

Tawwabun

Els tawwabun o tawwabs (‘els Penitents’, en singular) fou un moviment revolucionari alida oposat als omeies, sorgit principalment a Kufa.

Veure Bàssora і Tawwabun

Taym ibn Murra

Taym ibn Murra fou una branca del quraixites descendents de Taym ibn Murra ibn Kab ibn Luayy ibn Ghàlib ibn Fihr.

Veure Bàssora і Taym ibn Murra

Teatre d'operacions de Mesopotàmia

La campanya de Mesopotàmia va ser una campanya del teatre d'operacions de l’Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial lluitada entre els Aliats (representats per l'Imperi Britànic; tropes de la Gran Bretanya, Austràlia, i la gran majoria de l'Índia Britànica), contra les Potències Centrals (principalment l'Imperi Otomà).

Veure Bàssora і Teatre d'operacions de Mesopotàmia

Tiaret

Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.

Veure Bàssora і Tiaret

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Veure Bàssora і Tigris

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Veure Bàssora і Toghril Beg I

Tumbatu

Tumbatu és una illa al nord-oest de Zanzíbar de 8 km de llarg i 1,5 d'ample.

Veure Bàssora і Tumbatu

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Veure Bàssora і Tus

Txaghaniyan

Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).

Veure Bàssora і Txaghaniyan

Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra

Abu-Hàtim Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra (? - 698) fou un general i governador omeia.

Veure Bàssora і Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra

Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz

Ubayd-Al·lah ibn Baixir ibn al-Màhuz as-Sulaytí al-Yarbuí at-Tamimí, més conegut senzillament com Ibn al-Màhuz fou el segon cap o imam dels kharigites azraquites, que va succeir Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí quan va morir a la batalla de Dulab el 685.

Veure Bàssora і Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz

Ubayd-Al·lah ibn Baixir

Ubayd-Al·lah ibn Baixir (o Buixayr) ibn al-Màhuz fou un líder kharigita azraquita.

Veure Bàssora і Ubayd-Al·lah ibn Baixir

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.

Veure Bàssora і Ubayd-Al·lah ibn Ziyad

Ukhaydírida

La dinastia ukhaydírida o dels ukhaydírides o dels Banu l-Ukhàydir fou una nissaga alida que va regnar a la Yamama del 867 al.

Veure Bàssora і Ukhaydírida

Unayza

Unayza o Unaizah, també transcrit Onaizah, Onizah, Unayzah, etc.

Veure Bàssora і Unayza

Ur

Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Veure Bàssora і Ur

USS Wainwright (DD-419)

L'USS Wainwright (DD-419) va ser un destructor de classe Sims de l'època de la Segona Guerra Mundial al servei de la Marina dels Estats Units.

Veure Bàssora і USS Wainwright (DD-419)

Utba ibn Ghazwan

Abu-Ubayd-Al·lah Utba ibn Ghazwan ibn al-Hàrith o, més senzillament, Utba ibn Ghazwan fou un company del profeta Mahoma.

Veure Bàssora і Utba ibn Ghazwan

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.

Veure Bàssora і Uthman ibn Affan

Utub

Els Utub (singular Utbi) són una comunitat àrab originària del Nejd formada per aportacions de diverses tribus, que al es van desplaçar cap a la zona del golf Pèrsic on es van establir per acabar finalment a Kuwait i Bahrain.

Veure Bàssora і Utub

Vas d'Entemena

sumèria El Vas d'Entemena (o vas d'Enmetena) data de l'any 2400 a.

Veure Bàssora і Vas d'Entemena

Vita Sackville-West

Victoria Mary Sackville-West (Kent, 9 de març de 1892-castell de Sissinghurst, Kent, 2 de juny de 1962) va ser una poeta i novel·lista anglesa, també coneguda com a Vita Sackville-West.

Veure Bàssora і Vita Sackville-West

Wasit

Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.

Veure Bàssora і Wasit

Wàssil ibn Atà

Wàssil ibn Atà (Península aràbiga, volts del 700 - 748) va ser un important teòleg i jurista musulmà, considerat el fundador de l'escola mutazilita del pensament islàmic.

Veure Bàssora і Wàssil ibn Atà

Xabaixiyya

Els Xabaixiyya foren una secta extremista càrmata de Bàssora i Bahrain.

Veure Bàssora і Xabaixiyya

Xaraf ibn Rajih al-Fawwaz

Xaraf ibn Rajih al-Fawwaz (1880 - 1955) fou regent de l'Iraq.

Veure Bàssora і Xaraf ibn Rajih al-Fawwaz

Xatt al-Arab

El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.

Veure Bàssora і Xatt al-Arab

Xàraf-ad-Dawla

Xàraf-ad-Dawla o Abu-l-Fawaris Xirdhil Xàraf-ad-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Àdud-ad-Dawla i d'una esclava turca.

Veure Bàssora і Xàraf-ad-Dawla

Yazid ibn al-Muhàl·lab

Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).

Veure Bàssora і Yazid ibn al-Muhàl·lab

Zakarawayh ibn Mihrawayh

Zakarawayh ibn Mihrawayh —— (mort el 907) fou un dels primers ''daïs'' (missioners) ismaïlites a l'Iraq.

Veure Bàssora і Zakarawayh ibn Mihrawayh

Zaki Khan Zand

Zaki Khan Zand (Muhammad Zaki Khan-e Zand) fou un membre de la dinastia Zand segurament cosí de Karim Khan Zand.

Veure Bàssora і Zaki Khan Zand

Zawila

Zawila o Zuwayla fou la capital medieval islàmica del Fezzan, avui a Líbia.

Veure Bàssora і Zawila

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.

Veure Bàssora і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Ziyad ibn Abihi

Abu-l-Mughira Ziyad ibn Abihi (mort a al-Thuwayya o al-Thawiyya, prop de Kufa, el 673) fou un governador de l'Iraq i les províncies orientals per compte del califa omeia, del 670 al 673.

Veure Bàssora і Ziyad ibn Abihi

Zubara

Al-Zubara, al-Zubarah o az-Zubarah és una ciutat en ruïnes al nord-oest de Qatar, a uns 105 km de Doha.

Veure Bàssora і Zubara

Zutt

Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.

Veure Bàssora і Zutt

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Bàssora і 1 d'octubre

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Bàssora і 11 d'agost

656

El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Bàssora і 656

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Bàssora і 8 d'abril

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Bàssora і 864

També conegut com Al-Basrah, Basorah, Basra, Bàsora.

, Abu-Tàhir al-Jannabí, Abu-Ubayd al-Qàssim ibn Sal·lam, Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní, Abu-Yaqub al-Khuraymí, Abu-Yússuf Yaqub al-Baridí, Ad-Dinawarí, Aerolínia, Afroiraquians, Ahmad ibn Uways, Ahmad Paixà, Ahmet III, Akbar Khan Zand, Al Xahin, Al-Abbàs ibn al-Àhnaf, Al-Abbàs ibn al-Walid, Al-Aflaj al-Dawasiri, Al-Afrasiyab, Al-Amín (abbàssida), Al-Asmaí, Al-Àhnaf ibn Qays, Al-Baridi, Al-Basra, Al-Basra (Marroc), Al-Bassassirí, Al-Batin, Al-Bu Said, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hal·laj, Al-Harirí (poeta), Al-Hassà, Al-Hàrith ibn Surayj, Al-Hàssan al-Askarí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Jàhidh, Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí, Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají, Al-Kindí, Al-Madaïní, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mayurqí, Al-Mútazz (abbàssida), Al-Mina'a SC Bàssora, Al-Mubàrrad, Al-Mughira ibn Xuba, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Muixàkkar, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Mukhtara, Al-Muqtadí (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Muttaqí (abbàssida), Al-Qaqà ibn Amr, Al-Qàïm (abbàssida), Al-Qàdir, Al-Ubulla, Ala ibn Hàssan ibn Alí, Alí ar-Ridà, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí, Alcorà, Ali Hassan al-Majid, Alides, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Alusi, An-Nàbigha al-Jadí, An-Numan ibn Baixir, Anaza, Ange de Saint Joseph, Aq Qoyunlu, Ar-Radi, Arghun Khan, As-Saffah, Úmar ibn al-Khattab, Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí, At-Tirmidhí, Atac aeri a l'Aeroport Internacional de Bagdad de 2020, Az-Zubayr ibn al-Awwam, Azd, Azraquisme, Èridu, Özdemiroğlu Osman Paixà, Àïxa bint Abi-Bakr, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Hànbal, Àixraf Khan, Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí, Àrabs, Àrabs del Khuzestan, Bahà-ad-Dawla (búyida), Bahila, Baixxar ibn Burd, Bakr ibn Wàïl, Banu Bariq, Banu Kalb, Banu l-Muntafik, Banu Lam, Banu Muhanna, Banu Sulaym, Banu Tamim, Banu Xammar, Basil Al Bayati, Batalla d'Al-Qurnah, Batalla d'Es Sinn, Batalla de Bakhamra, Batalla de Bàssora, Batalla de Ctesifont (1915), Batalla de Dayr al-Jamàjim, Batalla de Karbala, Batalla de Rayy, Batalla de Shaiba, Batalla de Siffín, Batalla del Camell, Batiha, Bengal Subah, Bixr ibn Marwan, Brigades del Dia Promès, Bubiyan, Burayda ibn al-Hussayb, Busr ibn Abi-Artat, Buwàyhides, Califat Omeia, Cambra fosca, Cambra obscura, Campanya de Bagdad de Tamerlà, Campanya de l'Iraq Arabí, el Khuzestan i Bagdad (1399-1400), Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393), Campionat de la Federació de futbol d'Àsia Occidental, Canvi climàtic a l'Iraq, Caracene, Carmelites descalços, Casa, Càrmates, Còdex d'Alep, Ceràmica islàmica, Challenger 2, Claude Auchinleck, Comerç àrab d'esclaus, Conflicte palestino-israelià de 2021, Congrés Islàmic Americà, Congrés Nacional Caldeu, Corrents de l'islam, Dariyya, Dinastia jalayírida, Diyà-ad-Dawla, Edat mitjana, Enciclopèdia, Enciclopèdia dels Germans de la Puresa, Esdres, Església d'Orient, Estàtua sedent del príncep Gudea, Estret d'Ormuz, EUJUST LEX, Exònim, Eyalat de Bagdad, Ferrocarril Berlín-Bagdad, Forath, Forces Armades Iraquianes, Forces Armades Italianes, Forces Iraquianes d'Operacions Especials, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Frontera entre l'Iraq i Kuwait, Frontera entre Síria i Jordània, Futbol a l'Iraq, Girsu, Golf Pèrsic, Governació de Basra, Guerra Civil dels abbàssides, Guerra de l'Iraq, Haşmet, Habib ibn al-Muhàl·lab, Hadi Ahmed, Hamadan, Hijaz, Història d'Aràbia, Història d'Isfahan, Història d'Oman, Història de Kuwait, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Àsia Central, Història de l'Iraq, Història de la literatura, Història de les biblioteques, Història de Qatar, Història de Tunísia, Història del Iemen, Hormuzan, Hufuf, Hujr ibn Adí al-Kindí, Hurqús ibn Zuhayr as-Sadí, Husayn II ibn Ala al-Dawla, Ibadisme, Ibn Abi l-Awdja, Ibn al-Àixath, Ibn al-Hàytham, Ibn al-Nattah, Ibn Battuta, Ibn Durayd, Ibn Hixam, Ibn Ràïq, Ibn Sad, Ibrahim al-Mawsili, Ibrahim ibn Abd-Al·lah, Ibrahim ibn al-Mudàbbir, Ida Pfeiffer, Ijl, Ilbars Khan III, Imad-ad-Dawla, Imad-ad-Din Zengi I, Imran ibn Xahin, Insurgència iraquiana després de 2011, Invasió de l'Iraq de 2003, Invasió iraquiana de l'Iran, Iran sota influència britànica i soviètica, Iraq, Iraq (província del Califat), Isa ibn Musa, Isabel Pisano, Iskandar ibn Kara Yusuf, Ismaïlisme, Istakhr, Jalal-ad-Dawla, Jannabites, Jàriya ibn Qudama al-Muhàrriq, Jeanine Hennis-Plasschaert, Jesús del Gran Poder, Josep Ben Meir Ibn Sabara, Kalam, Kaskar, Kasr al-Hayr al-Sharki, Khafadja, Kharg, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khorramxahr, Khuzestan, Kirman, Konkan, Kufa, Kuwait, Les mil i una nits, Literatura àrab, Literatura medieval, Llengua mandea, Lliga de la Federació Central de futbol, Llista d'estadis de futbol amb més capacitat del món, Llista de clubs de futbol, Llista de missions diplomàtiques dels Estats Units, Llista Patriòtica Ishtar, Mah al-Basra, Mahmud Şevket Paixà, Mahmud Barzanji, Malik al-Aziz, Malik al-Rahim, Malik ibn Misma, Mandat britànic de Mesopotàmia, Mandat francès per Síria i el Líban, Mandeisme, Masamia, Masqat, Maysan, Màdhhab, Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib, Mússab ibn az-Zubayr, Medina, Merv, Mesquita, Mir Ali Kalender, Miran Xah, Mirdas ibn Udayya, Molí flotant, Mopsuèstia, Mossul, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muïzz al-Dawla, Muhal·làbides, Muhàmmad al-Bukharí, Muhàmmad Alí Khan Zand, Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Abi-Uyayna, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Muixaixa, Museu del Louvre, Mussa ibn Nussayr, Mustafà II, Muzayna, Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí, Nahr Abi l-Khasib, Najdat, Nasiriyah, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Niccolò de' Conti, Nidham-al-Mulk, Nigel Haywood, Nisba (onomàstica), Nixapur, Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma, Onada de calor a l'hemisferi nord del 2010, Pansarskott, Parakramabahu IX, Partit Comunista Iraquià, Partit de la Unió Democràtica Caldea, Partit Islàmic Dawa, Persecució dels cristians, Primer imamat ibadita de Tripolitana, Primera fitna, Protectorat de Kuwait, Protectorat de Qatar, Província de Fars, Qatarí ibn al-Fujaa, Qatif, Qinnasrin, Qutayba ibn Múslim, Rabi'a al-'Adawiyya, Raixid Ali Gaylani, Raixid-ad-Din Sinan, Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí, Rebel·lió Àrab, Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403), República de l'Iraq (1958-1968), República de l'Iraq (1958-1978), Revolta dels zanj, Richard Saul, Rustúmida, Ruta de les espècies, Salim ibn Sultan, Samàwal al-Maghribí, Samsam-ad-Dawla, Sarbadàrida, Sawad, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sàdaqa ibn Mansur, Sūr, Segon imamat ibadita de Tripolitana, Segona fitna, Selim II, Seta Hagopian, Setge d'Uthman, Setge de Bàssora, Sevinjik Bahadur, Shah Muhammad ibn Qara Yússuf, Sidi Ali Reis, Siraf, Sufrites, Suhar, Suk al-Shuyukh, Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah, Sulayman ibn Súrad, Sultan ibn Ahmad, Tahmasp II, Taj-ad-Dawla, Talha ibn Ubayd-Al·lah, Tawwabun, Taym ibn Murra, Teatre d'operacions de Mesopotàmia, Tiaret, Tigris, Toghril Beg I, Tumbatu, Tus, Txaghaniyan, Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra, Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz, Ubayd-Al·lah ibn Baixir, Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, Ukhaydírida, Unayza, Ur, USS Wainwright (DD-419), Utba ibn Ghazwan, Uthman ibn Affan, Utub, Vas d'Entemena, Vita Sackville-West, Wasit, Wàssil ibn Atà, Xabaixiyya, Xaraf ibn Rajih al-Fawwaz, Xatt al-Arab, Xàraf-ad-Dawla, Yazid ibn al-Muhàl·lab, Zakarawayh ibn Mihrawayh, Zaki Khan Zand, Zawila, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Ziyad ibn Abihi, Zubara, Zutt, 1 d'octubre, 11 d'agost, 656, 8 d'abril, 864.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat