Accés més ràpid que el navegador!
229 les relacions: Aba de Sava, Abarquh, Abi Mansur ibn Husayn Abu Said, Abu Ali Ahmad ibn Muhammad, Abu Harb, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad, Abu l-Fadl Xirazi, Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz, Abu l-Husayn Ahmad, Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi, Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir, Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli, Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí, Abu-Jàfar al-Khazin, Abu-Kalijar, Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí, Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad, Abu-l-Faraj al-Isbahaní, Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-l-Maali ibn Hussayn, Abu-l-Qàssim al-Baridí, Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí, Abu-Muhàmmad al-Yazurí, Abu-r-Rayyan Àhmad, Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula, Abu-Tàghlib, Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, Ahwaz, Aixarisme, Al-Bassassirí, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mayadin, Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah, Al-Muïzz (fatimita), Al-Mudhàffar ibn Alí, Al-Mustakfí (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Mutí (abbàssida), Al-Qàïm (abbàssida), Al-Qàdir, Al-Quhí, Al-Sijzí, Al-Ubulla, Ala ibn Hàssan ibn Alí, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, Alí ibn Makula, Alí ibn Màzyad, ..., Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Annàzides, Anuixirwan ibn Manuixihr, Ar-Radi, Arrajan, Askar Mukram, At-Tàï (abbàssida), Avicenna, Àdhan, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Ismaïl, Badh, Bahà-ad-Dawla (búyida), Banu Àssad, Banu Fasandjus, Banu Xahin, Barkyaruq, Bàssora, Bimaristan, Boantropia, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Càrmates, Comtat de Gorgan, Conquesta fatimita d'Egipte, Cronologia de la història de l'Iran, Damasc, Dawla, Daylamites (poble), Dinastia marwànida (Diyarbakir), Districte de Dihistan, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Diyà-ad-Dawla, Dvin, Edat d'or de l'islam, Fakhr-ad-Dawla, Fakhr-al-Mulk, Faràmurz ibn Muhàmmad, Fúlad-Sutun, Figures d'estuc seljúcides, Gaznèvides, Gilan, Golf Pèrsic, Gorgan (ciutat), Gran mesquita de Yazd, Hamadan, Hamdànides, Hasanwàyhida, Hàjib, Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz, Hibat-Al·lah ibn Makula, Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, Història d'Aràbia, Història d'Isfahan, Història d'Oman, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Iraq, Història de Xiraz, Història dels kurds, Ibn Abbad, Ibn al-Hàytham, Ibn al-Múslima, Ibn Sahl (matemàtic), Idhadj, Ilyàsida, Imad-ad-Dawla, Imran ibn Xahin, Iqtà, Ispahsalar, Izz al-Dawla, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal-ad-Dawla, Jannabites, Kadhimiya, Kakúyides, Kalhat, Kermanxah, Khafadja, Khurramiyya, Khuzestan, Kirkuk, Kirman, Kufa, Kufs, Llista de les dinasties musulmanes xiïtes, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Mah al-Basra, Mahmud de Ghazna, Mahmud ibn Nasr, Majd-ad-Dawla, Malik al-Aziz, Malik al-Rahim, Malthai, Mansur (I) ibn Nuh, Mansura (Sind), Maqan ibn Kaki, Maragha, Mardawidj ibn Ziyar, Mardin, Masqat, Massud I ibn Mahmud, Maysan, Mazandaran, Mazyàdides, Mirdàsides, Mossul, Muàyyid-ad-Dawla, Muïzz al-Dawla, Muhal·làbides, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muixàrrif-ad-Dawla, Musafírides, Najaf, Naqqara, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Natanz, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nuh I ibn Nasr, Nuh II ibn Mansur, Numàyrides, Oman, Persa, Primera potència mundial, Província de Fars, Província de Lorestan, Província de Semnan, Qawam-ad-Dawla, Qawurd, Qazvín, Qom, Ram-Hurmuz, Rayy, Rei dels reis, Rukn-ad-Dawla, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Safàrides, Salar (rang), Samarra, Samà-ad-Dawla, Samànides, Samsam-ad-Dawla, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Seljúcides de Kirman, Sembat II Tiezerakal, Semnan, Siradjan, Siraf, Somay, Suhar, Sultan-ad-Dawla, Sultà, Tabriz, Taj-ad-Dawla, Talakan de Qazvín, Tarom, Tikrit, Toghril Beg I, Tuzun, Uqàylides, Urmia, Varamin, Wasit, Xa, Xabaixiyya, Xabanqara, Xaddàdides, Xahriyar II ibn Xarwin, Xams-ad-Dawla, Xàraf-ad-Dawla, Xiraz, Yazd, Zanjan, Ziyàrides, Zutt, 1025, 942. Ampliar l'índex (179 més) »
Aba de Sava
Aba de Sava fou una vila de Pèrsia; el nom correctament escrit és Ava de Sava, i a l'edat mitjana apareix com Aba de Hamadan o Abeh; en àrab apareix com Awa.
Nou!!: Buwàyhides і Aba de Sava · Veure més »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Abarquh · Veure més »
Abi Mansur ibn Husayn Abu Said
Abu-Sad Mansur ibn al-Hussayn ar-Razí al-Abí, més conegut simplement com al-Abí, fou visir en temps dels buwàyhides.
Nou!!: Buwàyhides і Abi Mansur ibn Husayn Abu Said · Veure més »
Abu Ali Ahmad ibn Muhammad
Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad (s. X) fou emir de la dinastia muhtàdjida de Čaghaniyan i governador tres vegades del Khorasan per compte de l'emir samànida.
Nou!!: Buwàyhides і Abu Ali Ahmad ibn Muhammad · Veure més »
Abu Harb
Abu Harb fou un príncep kakúyida fill d'Ala al-Dawla Abu Djafar Muhammad, el fundador de la dinastia.
Nou!!: Buwàyhides і Abu Harb · Veure més »
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Nou!!: Buwàyhides і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »
Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad, més conegut com Abu-l-Fadl ibn al-Amid o, senzillament, Ibn al-Amid, fou visir dels buwàyhides, fill d'un mercader de Qom que va exercir algunes funcions destacades al Khurasan i que el 933 era visir del ziyarida Wuixmaguir a Rayy, i l'any següent era un dels principals dignataris de Mardawij ibn Ziyar, general i emir daylamita que va governar al Jibal del 931 al 935, poc abans que aquest fou assassinat a Isfahan.
Nou!!: Buwàyhides і Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad · Veure més »
Abu l-Fadl Xirazi
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí (Xiraz, 915 - Kufa, 973) fou visir en temps dels buwàyhides i patró del poeta xiïta àrab Ibn al-Hajj.
Nou!!: Buwàyhides і Abu l-Fadl Xirazi · Veure més »
Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz
Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia annàzida.
Nou!!: Buwàyhides і Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz · Veure més »
Abu l-Husayn Ahmad
Abu l-Husayn Ahmad ibn Sad al-Katib fou un oficial dels buwàyhides i escriptor en àrab del.
Nou!!: Buwàyhides і Abu l-Husayn Ahmad · Veure més »
Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi
Abu-Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khujandí, conegut simplement com a al-Khujandí, (vers 940 - 1000) fou un astrònom i matemàtic persa.
Nou!!: Buwàyhides і Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi · Veure més »
Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir
Abu-Nasr Bahà-d-Din Sàbur ibn Ardaixir (Xiraz, 942 - Bagdad, 1025) fou visir dels buwàyhides de Fars.
Nou!!: Buwàyhides і Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir · Veure més »
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli més conegut com a al-Hàssan ibn Alí ibn Makula (976/977-1031) fou un visir buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli · Veure més »
Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya as-Sulí (Gorgan, c. 880 – Bàssora, 946) fou nadim de diversos califes abbàssides.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí · Veure més »
Abu-Jàfar al-Khazin
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Hussayn al-Khazin as-Saghaní al-Khurassaní, més conegut senzillament com Abu-Jàfar al-Khazin (Khorasan, 900 - ?, 960), va ser un astrònom i matemàtic musulmà del.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Jàfar al-Khazin · Veure més »
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Kalijar · Veure més »
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí o, més senzillament, al-Abbàs ibn al-Hussayn, fou un polític buwàyhida de l'Iraq.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí · Veure més »
Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad
Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad (? - 961), fou un imam zaydita de Hawsam (931 - 961).
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Fadl Jàfar ath-Thàïr fi-L·lah ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-l-Faraj al-Isbahaní
Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Faraj al-Isbahaní · Veure més »
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad (947/948 - 977) fou gran visir buwàyhida, fill i successor d'Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Hussayn Bàjkam · Veure més »
Abu-l-Maali ibn Hussayn
Abu-l-Maali ibn Hussayn fou emir de la Batiha de la dinastia Banu Xahin.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Maali ibn Hussayn · Veure més »
Abu-l-Qàssim al-Baridí
Abu-l-Qàssim ibn Abi-Abd-Al·lah al-Baridí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim al-Baridí fou fill del visir abbàssida Abu-Abd-Al·lah al-Baridí.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-l-Qàssim al-Baridí · Veure més »
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí (Bàssora, novembre o desembre del 903 - a alta mar, en el Golf Pèrsic, 963) fou un visir buwàyhida (950-963) al servei de Muïzz-ad-Dawla de l'Iraq.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí · Veure més »
Abu-Muhàmmad al-Yazurí
Abu-Muhàmmad al-Hàssan (o al-Hussayn) ibn Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Yazurí, més conegut simplement per la seva nisba com al-Yazurí, fou un visir fatimita d'Egipte de 1050 a 1058.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Muhàmmad al-Yazurí · Veure més »
Abu-r-Rayyan Àhmad
Abu-r-Rayyan Àhmad ibn Muhàmmad al-Isfahaní fou visir dels buwàyhides.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-r-Rayyan Àhmad · Veure més »
Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula
Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula o, més senzillament, Abd-al-Wàhid ibn Makula (mort 1026), fou visir del buwàyhida Jalal-ad-Dawla, governant de Bàssora.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula · Veure més »
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Tàghlib · Veure més »
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, més conegut simplement com a Ibn Baqiyya, fou visir del buwàyhida Izz-ad-Dawla Bakhtiyar.
Nou!!: Buwàyhides і Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Buwàyhides і Ahwaz · Veure més »
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Nou!!: Buwàyhides і Aixarisme · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah
Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí —en àrab المؤيد في الدين الشيرازي, al-Muʾayyad fī d-Dīn ax-Xīrāzī— (Xiraz, vers 985 - el Caire, 1077) fou un daï ismaïlita, que va actuar com a intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí; també destaca com a poeta i pensador ismaïlita.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Al-Mudhàffar ibn Alí
Al-Mudhàffar ibn Alí fou un oficial d'alt rang (hàjib) i després emir de la Batiha.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Mudhàffar ibn Alí · Veure més »
Al-Mustakfí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Mustakfí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mústakfi (905-950), fou califa abbàssida de Bagdad (944-946).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Mustakfí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Mutí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim al-Fadl al-Mutí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutí (914-975), fou califa abbàssida de Bagdad (946-974).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Mutí (abbàssida) · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Buwàyhides і Al-Qàdir · Veure més »
Al-Quhí
Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Quhí · Veure més »
Al-Sijzí
Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí, més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Sijzí · Veure més »
Al-Ubulla
Al-Ubulla fou una antiga ciutat de l'Iraq, al delta del Tigris i Eufrates, al nord del golf Pèrsic, centre principal de comerç amb l'Índia i l'Extrem Orient.
Nou!!: Buwàyhides і Al-Ubulla · Veure més »
Ala ibn Hàssan ibn Alí
Abu-l-Qàssim Ala ibn Hàssan ibn Alí (mort el 997) fou visir dels buwàyhides Xàraf-ad-Dawla i Samsam-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Ala ibn Hàssan ibn Alí · Veure més »
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Nou!!: Buwàyhides і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad · Veure més »
Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah
Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida.
Nou!!: Buwàyhides і Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah · Veure més »
Alí ibn Makula
Abu-Nasr Alí ibn Hibat-Al·lah ibn Jàfar al-Ijlí, més conegut com a Alí ibn Makula (nascut a Ocbara, prop de Bagdad el 1030 o 1031-1082/1083), conegut pel malnom dal-Amir, fou un tradicionista i genealogista musulmà, fill del visir buwàyhida Hibat-Al·lah ibn Makula.
Nou!!: Buwàyhides і Alí ibn Makula · Veure més »
Alí ibn Màzyad
Sànad-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn Màzyad o Alí I ibn Màzyad fou el primer emir mazyàdida (-1017?).
Nou!!: Buwàyhides і Alí ibn Màzyad · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Buwàyhides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: Buwàyhides і Annàzides · Veure més »
Anuixirwan ibn Manuixihr
Anuixirwan ibn Manuixihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al.
Nou!!: Buwàyhides і Anuixirwan ibn Manuixihr · Veure més »
Ar-Radi
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).
Nou!!: Buwàyhides і Ar-Radi · Veure més »
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: Buwàyhides і Arrajan · Veure més »
Askar Mukram
Askar Mukran (Camp de Mukram) fou una vila establerta al final del suposadament per un cap àrab de nom Mukram al costat de les ruïnes sassànides de Rustam Kawadh (àrab Rustakubadh) un establiment sassànida destruït pels àrabs.
Nou!!: Buwàyhides і Askar Mukram · Veure més »
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Nou!!: Buwàyhides і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Buwàyhides і Avicenna · Veure més »
Àdhan
Làdhan és la crida utilitzada en l'islam per a convocar els fidels a l'oració (salat).
Nou!!: Buwàyhides і Àdhan · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Buwàyhides і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Nou!!: Buwàyhides і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Nou!!: Buwàyhides і Badh · Veure més »
Bahà-ad-Dawla (búyida)
Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.
Nou!!: Buwàyhides і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »
Banu Àssad
Els Banu Àssad (en pronunciació dialectal, Beni Sed, literalment ‘Fills d'Àssad’, ‘Fills d'un lleó’) són una tribu de l'Iraq originada al nord de l'Aràbia Saudita, a la zona al sud del Nafud, més enllà del Jabal Xammar i fins al Wadi Rumma.
Nou!!: Buwàyhides і Banu Àssad · Veure més »
Banu Fasandjus
Els Banu Fassanjus o Banu Fassanjas (o) foren una família que dirigia l'administració hereditàriament sota els buwàyhides.
Nou!!: Buwàyhides і Banu Fasandjus · Veure més »
Banu Xahin
La dinastia Banu Xahin fou una nissaga que va governar breument la Batiha de facto a partir del 945 i fins al 984/985 i de iure des de vers el 960 al 984/985.
Nou!!: Buwàyhides і Banu Xahin · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Buwàyhides і Barkyaruq · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Buwàyhides і Bàssora · Veure més »
Bimaristan
Un bimaristan és una instal·lació mèdica pròpia del món musulmà medieval que actuava com a hospital.
Nou!!: Buwàyhides і Bimaristan · Veure més »
Boantropia
La boantropia és un trastorn psicològic a causa del qual un ésser humà creu ser un animal boví.
Nou!!: Buwàyhides і Boantropia · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Buwàyhides і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Buwàyhides і Califat Abbàssida · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Buwàyhides і Càrmates · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Comtat de Gorgan · Veure més »
Conquesta fatimita d'Egipte
La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.
Nou!!: Buwàyhides і Conquesta fatimita d'Egipte · Veure més »
Cronologia de la història de l'Iran
Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).
Nou!!: Buwàyhides і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Buwàyhides і Damasc · Veure més »
Dawla
El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.
Nou!!: Buwàyhides і Dawla · Veure més »
Daylamites (poble)
Els daylamites foren un poble preiranià del nord-oest de l'Iran, al sud de Gilan, a la regió de Daylam.
Nou!!: Buwàyhides і Daylamites (poble) · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Buwàyhides і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Districte de Dihistan
El districte de Dihistan (persa: dihistān, دهستان, "El país de molts pobles" fou un antic districte agrícola situat a la part nord del curs inferior del riu Atrek. La capital fou Akhur. Estava entre el Gurgan i Khwarizm a quatre dies de camí al nord del Gurgan (Djurdjan). En aquest districte hi havia una ribat (fortalesa frontera) coneguda com a fortalesa de Dihistan que Barthold considera que fou la capital del districte. Avui dia forma part de la província de Balkan al Turkmenistan, al sud-est de la mar Càspia. El seu nom derivaria del poble dels dahes (llatí dahaes) un clan part. Segons Ibn-Hawkal la regió era poblada només per pescadors que treballaven a la costa de la mar Càspia, però segons Al-Mukaddasi tenia 24 poblets, i era una regió amb fort poblament. Avui dia està deserta i sense habitar. El lloc principal són les ruïnes de Mashhad-i Misriyan que ha estat inscrit a la llista orientativa de la UNESCO des del 25 de febrer de 1998 segons els criteris (i)(ii)(iii)(iv)(v) de la comissió. La fortalesa de Dihistan era la més important ciutat de l'oest del Turkmenistan als segles XI i XIV, situada en la ruta de la seda del Gorgan al Khwarizm. Els monuments restants són un minaret construït l'any 1004/1005, i un altre construït dos-cents anys més tard que és una part de la mesquita d'Ala al-Din Muhammad Shah de Khwarizm. La ciutat estava envoltada d'un doble mur i s'estén sobre dos-cents hectàrees. A set quilòmetres al nord-est es troba la necròpolis de Mashhad-i Misriyan on hi ha les restes de vint mausoleus. Cinc d'ells són encara visibles, entre els quals la important mesquita de Shir Kabir. Hi ha indicis de nombroses tombes datant del III mil·lenni aC.
Nou!!: Buwàyhides і Districte de Dihistan · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Buwàyhides і Diyar Múdar · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Buwàyhides і Diyar Rabia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Buwàyhides і Diyarbakır · Veure més »
Diyà-ad-Dawla
Diyà-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Baix Iraq o Bàssora per un temps vers 983-985.
Nou!!: Buwàyhides і Diyà-ad-Dawla · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Buwàyhides і Dvin · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Buwàyhides і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Fakhr-al-Mulk
Abu-Ghàlib Muhàmmad ibn Alí ibn Khàlaf al-Wassití Fakhr-al-Mulk, més conegut simplement pel seu làqab Fakhr-al-Mulk, va ser un noble àrab musulmà dels segles XI i, visir dels buwàyhides Bahà-ad-Dawla i Sultan-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Fakhr-al-Mulk · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Buwàyhides і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Fúlad-Sutun
Abu Mansur Fulad Sutun (+ 1062) fou emir buwàyhida de Fars, governant del 1048 al 1051/1052 i del 1053/1054 al 1056 i en lluita del 1056 a la seva mort.
Nou!!: Buwàyhides і Fúlad-Sutun · Veure més »
Figures d'estuc seljúcides
XII. Les Figures d'estuc seljúcides són escultures d'estuc (guix) trobades a la regió de l'Imperi Seljúcida, des de la seva «edat d'or» entre els segles i. Van decorar les parets interiors i els frisos dels palaus seljúcides, juntament amb altres adorns d'estuc, ocultant la paret darrere seu.
Nou!!: Buwàyhides і Figures d'estuc seljúcides · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Buwàyhides і Gaznèvides · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Buwàyhides і Gilan · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Golf Pèrsic · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Buwàyhides і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran mesquita de Yazd
La gran mesquita de Yazd (en persa مسجد جامع یزد, Masjed-e Jāmeh-e Yazd) és la gran mesquita congregacional de la ciutat de Yazd, a la província homònima, a lIran.
Nou!!: Buwàyhides і Gran mesquita de Yazd · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Buwàyhides і Hamadan · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Buwàyhides і Hamdànides · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Buwàyhides і Hasanwàyhida · Veure més »
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Nou!!: Buwàyhides і Hàjib · Veure més »
Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz
Abu-Alí (al-)Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz fou un governador i militar buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz · Veure més »
Hibat-Al·lah ibn Makula
Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Hibat-Al·lah ibn Makula · Veure més »
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Hussam-ad-Din Abu-x-Xawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia annàzida.
Nou!!: Buwàyhides і Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris · Veure més »
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Nou!!: Buwàyhides і Història d'Aràbia · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Buwàyhides і Història d'Isfahan · Veure més »
Història d'Oman
Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.
Nou!!: Buwàyhides і Història d'Oman · Veure més »
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Nou!!: Buwàyhides і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Buwàyhides і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: Buwàyhides і Història de l'Iraq · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Buwàyhides і Història de Xiraz · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Buwàyhides і Història dels kurds · Veure més »
Ibn Abbad
Abu-l-Qàssim Ismaïl ibn Abbad ibn al-Abbàs ibn Abbad ibn Àhmad ibn Idrís, més conegut senzillament com a Ibn Abbad, i com a Kafi-l-Kufat o as-Sàhib (Istakhr 14 de setembre de 938-Rayy 30 de març del 995) fou un home de lletres i visir buwàyhida del.
Nou!!: Buwàyhides і Ibn Abbad · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Buwàyhides і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Ibn al-Múslima
Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.
Nou!!: Buwàyhides і Ibn al-Múslima · Veure més »
Ibn Sahl (matemàtic)
3-540-22039-9 https://books.google.cat/books?vid.
Nou!!: Buwàyhides і Ibn Sahl (matemàtic) · Veure més »
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Nou!!: Buwàyhides і Idhadj · Veure més »
Ilyàsida
Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.
Nou!!: Buwàyhides і Ilyàsida · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Imran ibn Xahin
Imran ibn Xahin Muïn-ad-Dawla fou emir de la Batiha.
Nou!!: Buwàyhides і Imran ibn Xahin · Veure més »
Iqtà
Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.
Nou!!: Buwàyhides і Iqtà · Veure més »
Ispahsalar
Ispahsalar o sipahsalar fou un títol que en persa significa ‘cap d'un exèrcit’.
Nou!!: Buwàyhides і Ispahsalar · Veure més »
Izz al-Dawla
Izz-ad-Dawla fou un títol honorífic o làqab.
Nou!!: Buwàyhides і Izz al-Dawla · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Buwàyhides і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jalal-ad-Dawla
Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.
Nou!!: Buwàyhides і Jalal-ad-Dawla · Veure més »
Jannabites
Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.
Nou!!: Buwàyhides і Jannabites · Veure més »
Kadhimiya
Al-Kadhimiya —en àrab الكاظمية, al-Kāẓimiyya, antigament الكاظمين, al-Kāẓimayn— fou una antiga ciutat de l'Iraq, situada al nord de Bagdad (a 5 km del centre), i actualment és un dels nou districtes administratius de la capital.
Nou!!: Buwàyhides і Kadhimiya · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Buwàyhides і Kakúyides · Veure més »
Kalhat
Kalhat, Qalhat o Galhat és un antic establiment de les tribus Banu Salima i Malik ibn Fahm al nord-est d'Oman a uns 20 km al nord de Sur, a la regió d'Ash Sharqiyah.
Nou!!: Buwàyhides і Kalhat · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Buwàyhides і Kermanxah · Veure més »
Khafadja
Els Khafaja foren una fracció de la tribu dels Uqayl ibn Kab, del grup Hawàzin.
Nou!!: Buwàyhides і Khafadja · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Buwàyhides і Khurramiyya · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Buwàyhides і Khuzestan · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Buwàyhides і Kirkuk · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Buwàyhides і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Buwàyhides і Kufa · Veure més »
Kufs
Kufs és una forma arabitzada pel persa Kufič que designa a un poble establert al Kirman al temps de la conquesta àrab.
Nou!!: Buwàyhides і Kufs · Veure més »
Llista de les dinasties musulmanes xiïtes
La següent és una llista de dinasties musulmanes xiïtes.
Nou!!: Buwàyhides і Llista de les dinasties musulmanes xiïtes · Veure més »
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Nou!!: Buwàyhides і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »
Mah al-Basra
Mah al-Basra (en àrab Māh al-Baṣra, literalment "Mèdia de Bàssora", fou el nom que va portar el districte de Nihawand (Nihavend) en el califat omeia. Els impostos d'aquest districte foren assignats a les despeses militars del govern de Bàssora quan fou conquerit el Djibal (Mèdia). Aquesta disposició s'hauria iniciat sota Úmar ibn al-Khattab (634-644) però en tot cas al final, ja que Nihawand i Dinavar no foren conquerides per les tropes musulmanes de Bàssora fins després de la batalla de Nihawand el 642. El cert és que en el califat de Muàwiya ibn Abi-Sufyan els impostos de Dinavar foren assignats a Kufa i els de Nihawand a Bàssora i així es va donar el nom de Mah al-Kufa al districte de Dinavar i el de Mah al-Basra al de Nihawand. La ciutat de Nihawand també fou anomenada Mah Dinar del nom d'un persa que va negociar les condicions de la rendició amb Hudayfha ibn al-Yaman (642). Mah al-Basra va restar un districte del Djibal. El 926 al-Muqtàdir va concedir els impostos locals i d'altres poblacions a Yússuf ibn Abi-s-Saj pel finançament de la campanya contra els càrmates. El 936 s'hi va establir Tahir al-Jilí però fou mort per l'emir buwàyhida Imad-ad-Dawla. Al és descrit com una zona fèrtil i ben regada.
Nou!!: Buwàyhides і Mah al-Basra · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Buwàyhides і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Nou!!: Buwàyhides і Mahmud ibn Nasr · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Buwàyhides і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Malik al-Aziz
Abu-Mansur Khusraw Firuz al-Màlik al-Aziz (1017-1049) fou un príncep buwàyhida, fill de Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Malik al-Aziz · Veure més »
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Nou!!: Buwàyhides і Malik al-Rahim · Veure més »
Malthai
Malthai, apareix també com Maltai i Maltay, Maalthaya i Maaltha, en siríac ‘porta d'entrada’, el seu nom assiri fou Malitay, és una ciutat de la governació de Dahok a la regió autònoma del Kurdistan, a la riba d'un afluent del Tigris, el Noahr Dahok, a uns 60 km al nord de Mossul.
Nou!!: Buwàyhides і Malthai · Veure més »
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Nou!!: Buwàyhides і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »
Mansura (Sind)
Mansura o al-Mansura (sindhi: منصوره) fou una ciutat del Sind, de situació incerta, probablement a prop de Brahmanabad o Bahmanabad, uns 78 km al nord-est de la moderna Hyderabad, a l'actual Pakistan.
Nou!!: Buwàyhides і Mansura (Sind) · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Buwàyhides і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Buwàyhides і Maragha · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Buwàyhides і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Buwàyhides і Mardin · Veure més »
Masqat
La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.
Nou!!: Buwàyhides і Masqat · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Buwàyhides і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Maysan
Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).
Nou!!: Buwàyhides і Maysan · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Buwàyhides і Mazandaran · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Buwàyhides і Mazyàdides · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: Buwàyhides і Mirdàsides · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Buwàyhides і Mossul · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Buwàyhides і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Buwàyhides і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Muhal·làbides
Els muhal·làbides (o) fou una família originada en el general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí, així com als seus clients.
Nou!!: Buwàyhides і Muhal·làbides · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Buwàyhides і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muixàrrif-ad-Dawla
Abu-Alí Hàssan Muixàrrif-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Muixàrrif-ad-Dawla (1003 – maig de 1025) fou emir buwàyhida de l'Iraq (1021–1025).
Nou!!: Buwàyhides і Muixàrrif-ad-Dawla · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Buwàyhides і Musafírides · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Buwàyhides і Najaf · Veure més »
Naqqara
Naqqara, també naghara, naqara, nakkare, naghāreh, és un grup de tambors que es toquen en parelles des de Magrib via Orient Mitjà i Àsia Meridional fins Àsia Central.
Nou!!: Buwàyhides і Naqqara · Veure més »
Nasr-ad-Dawla Àhmad
Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.
Nou!!: Buwàyhides і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »
Natanz
Natanz és un municipi de l'Iran a la província d'Isfahan, capital del comtat (sharestan) del mateix nom (abans era un subdistricte o bakhsh del comtat de Kashan).
Nou!!: Buwàyhides і Natanz · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Nou!!: Buwàyhides і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Nou!!: Buwàyhides і Nuh I ibn Nasr · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Buwàyhides і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Nou!!: Buwàyhides і Numàyrides · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Buwàyhides і Oman · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Buwàyhides і Persa · Veure més »
Primera potència mundial
Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.
Nou!!: Buwàyhides і Primera potència mundial · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Buwàyhides і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Buwàyhides і Província de Lorestan · Veure més »
Província de Semnan
Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Província de Semnan · Veure més »
Qawam-ad-Dawla
Abu-l-Fawaris Qawam-ad-Dawla (abril de 1000 – octubre/novembre de 1028) fou emir buwàyhida de Kirman (1012–1028).
Nou!!: Buwàyhides і Qawam-ad-Dawla · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Buwàyhides і Qawurd · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Buwàyhides і Qazvín · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Buwàyhides і Qom · Veure més »
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Nou!!: Buwàyhides і Ram-Hurmuz · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Buwàyhides і Rayy · Veure més »
Rei dels reis
Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.
Nou!!: Buwàyhides і Rei dels reis · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Buwàyhides і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Buwàyhides і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Buwàyhides і Safàrides · Veure més »
Salar (rang)
Salar fou un rang militar sassànida, derivat del pahlavi sardar.
Nou!!: Buwàyhides і Salar (rang) · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Buwàyhides і Samarra · Veure més »
Samà-ad-Dawla
Samà-ad-Dawla fou emir buwàyhida de Hamadan, fill i successor de Xams-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Samà-ad-Dawla · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Buwàyhides і Samànides · Veure més »
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Nou!!: Buwàyhides і Samsam-ad-Dawla · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Buwàyhides і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Buwàyhides і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Nou!!: Buwàyhides і Sembat II Tiezerakal · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Buwàyhides і Semnan · Veure més »
Siradjan
Al-Siradjan (o simplement Siradjan, persa modern Sirjan سیرجان) fou una de les principals ciutats del Kirman a l'edat mitjana.
Nou!!: Buwàyhides і Siradjan · Veure més »
Siraf
Siraf (en persa: سیراف; romanitzat com Sīraf; avui Taheri, en àrab: سیراف, Tahiri, en persa: طاهری Ţāherī) coneguda també com a Bandar-e Sīraf, Bandar-e Ţāherī i Bandar-i Ţāhirī - ("Bandar" vol dir "Port" en persa) és una ciutat del districte central del comtat de Kangan, a la província de Bushehr, a l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Siraf · Veure més »
Somay
Somay (la Vista) és un districte kurd de l'Iran, entre la frontera turca (la província d'Hakkari) i la riba occidental del llac Urmia, a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Buwàyhides і Somay · Veure més »
Suhar
Suhar o Sohar és una ciutat d'Oman, la més desenvolupada del sultanat a part de la capital Mascat, de la qual es troba a uns 200 km.
Nou!!: Buwàyhides і Suhar · Veure més »
Sultan-ad-Dawla
Abu-Xujà Firuz Sultan-ad-Dawla ibn Bahà-ad-Dawla (?, vers 1000-Xiraz, 1024) fou un emir buwàyhida de Fars i l'Iraq (1012-1024).
Nou!!: Buwàyhides і Sultan-ad-Dawla · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Buwàyhides і Sultà · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Buwàyhides і Tabriz · Veure més »
Taj-ad-Dawla
Taj-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Khuzestan per un temps vers 983-985.
Nou!!: Buwàyhides і Taj-ad-Dawla · Veure més »
Talakan de Qazvín
Talakan de Qazvín (també Talakan de Rayy) fou una ciutat de Pèrsia a la part meridional de les muntanyes Elburz, prop de les fonts del Shah Rud.
Nou!!: Buwàyhides і Talakan de Qazvín · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Tarom · Veure més »
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Nou!!: Buwàyhides і Tikrit · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Buwàyhides і Toghril Beg I · Veure més »
Tuzun
Tuzun fou un militar turc que va dirigir la guàrdia turca de Bagdad i va exercir el poder efectiu a l'Iraq.
Nou!!: Buwàyhides і Tuzun · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Buwàyhides і Uqàylides · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Buwàyhides і Urmia · Veure més »
Varamin
Mesquita Varamin (en persa: ورامين, romanitzat com Varāmīn i Verāmin; en àrab romanitzat com Waramin, antigament Varna i Varena) és una ciutat de la província de Teheran, capital del comtat de Varamin, a l'Iran.
Nou!!: Buwàyhides і Varamin · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Buwàyhides і Wasit · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: Buwàyhides і Xa · Veure més »
Xabaixiyya
Els Xabaixiyya foren una secta extremista càrmata de Bàssora i Bahrain.
Nou!!: Buwàyhides і Xabaixiyya · Veure més »
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Nou!!: Buwàyhides і Xabanqara · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Buwàyhides і Xaddàdides · Veure més »
Xahriyar II ibn Xarwin
Shahriyar II ibn Sharwin fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Buwàyhides і Xahriyar II ibn Xarwin · Veure més »
Xams-ad-Dawla
Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).
Nou!!: Buwàyhides і Xams-ad-Dawla · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla
Xàraf-ad-Dawla o Abu-l-Fawaris Xirdhil Xàraf-ad-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Àdud-ad-Dawla i d'una esclava turca.
Nou!!: Buwàyhides і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Buwàyhides і Xiraz · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Buwàyhides і Yazd · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Buwàyhides і Zanjan · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Buwàyhides і Ziyàrides · Veure més »
Zutt
Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.
Nou!!: Buwàyhides і Zutt · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Buwàyhides і 1025 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Buwàyhides і 942 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Buides, Buwayh, Buwàyhida, Búya, Búyida, Búyides.
