Taula de continguts
23 les relacions: Alaric II, Anià el referendari, Batalla de Barcelona (510), Codi de Recesvint, Codi Teodosià, Codificació (dret), Concili de Tolosa, Constitució, Emili Papinià, Església catòlica a França, Gai (jurista), Gesaleic, Goiaric, Jueus a Espanya, Leovigild, Llegítima (dret català), Llista dels reis visigots, Recesvint, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regnes germànics, Segle VI, Usatges de Barcelona.
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Veure Breviari d'Alaric і Alaric II
Anià el referendari
Anià el referendari (en llatí Anianus referendarius) era el referendari d'Alaric II i per tant el que autenticava les còpies oficials de la llei coneguda per Breviari d'Alaric.
Veure Breviari d'Alaric і Anià el referendari
Batalla de Barcelona (510)
La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.
Veure Breviari d'Alaric і Batalla de Barcelona (510)
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Breviari d'Alaric і Codi de Recesvint
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Veure Breviari d'Alaric і Codi Teodosià
Codificació (dret)
El moviment codificador modern va sorgir al món el.
Veure Breviari d'Alaric і Codificació (dret)
Concili de Tolosa
Diversos concilis celebrats a la ciutat de Tolosa.
Veure Breviari d'Alaric і Concili de Tolosa
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Breviari d'Alaric і Constitució
Emili Papinià
Emili Papinià (en llatí Aemilius Papinianus) també conegut amb el nom de Papinià (Síria 140 - Roma 212) va ser un jurista romà.
Veure Breviari d'Alaric і Emili Papinià
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Breviari d'Alaric і Església catòlica a França
Gai (jurista)
Gai o Gaius (Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància.
Veure Breviari d'Alaric і Gai (jurista)
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Veure Breviari d'Alaric і Gesaleic
Goiaric
Goiaric fou un noble alà que compilà el Breviari d'Alaric per Alaric II.
Veure Breviari d'Alaric і Goiaric
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Veure Breviari d'Alaric і Jueus a Espanya
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Veure Breviari d'Alaric і Leovigild
Llegítima (dret català)
La llegítima, en el dret de successions de Catalunya, és la proporció de l'herència (una quarta part) de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus familiars de línia directa.
Veure Breviari d'Alaric і Llegítima (dret català)
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Veure Breviari d'Alaric і Llista dels reis visigots
Recesvint
Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.
Veure Breviari d'Alaric і Recesvint
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Breviari d'Alaric і Regne de Toledo
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Breviari d'Alaric і Regne de Tolosa
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Breviari d'Alaric і Regnes germànics
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Veure Breviari d'Alaric і Segle VI
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Breviari d'Alaric і Usatges de Barcelona
També conegut com Lex Romana Wisigotorum.