Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: A, Alfabet ciríl·lic moldau, Alfabet romanès, Arquebisbat de Goa i Damão, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Ŭ, Ă, Breu invertit subscrit, Butlles alexandrines, Conquest, Diacrítics del grec, E, Església catòlica a Letònia, G, Grec antic, I, Màcron, O, Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, Ponç de Torrella, Porciúncula, Regalisme, Signe diacrític, Tractat de Saragossa (1529), Tractat de Tordesillas, Transcripció dels romanistes, U, Ў, У.
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Breu і A · Veure més »
Alfabet ciríl·lic moldau
Lalfabet ciríl·lic moldau és un alfabet ciríl·lic dissenyat per a l'idioma romanès a la Moldàvia dins la Unió Soviètica i va ser utilitzat oficialment des de 1924 fins a 1932 i des de 1938 fins a 1989 (i encara s'usa avui dia a la regió moldava de Transnístria).
Nou!!: Breu і Alfabet ciríl·lic moldau · Veure més »
Alfabet romanès
Lalfabet romanès és una variant de l'alfabet llatí utilitzat per escriure la llengua romanesa.
Nou!!: Breu і Alfabet romanès · Veure més »
Arquebisbat de Goa i Damão
Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.
Nou!!: Breu і Arquebisbat de Goa i Damão · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Breu і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Ŭ
Ŭ, en minúscules ŭ, (U amb breu) és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a l'aproximant labiovelar sonora en l'Alfabet Fonètic Internacional.
Nou!!: Breu і Ŭ · Veure més »
Ă
Ă (majúscula) o ă (minúscula), normalment esmentada en anglès com a A- breu, és una lletra que s'utilitza en les ortografies estàndard de romanesa i vietnamita.
Nou!!: Breu і Ă · Veure més »
Breu invertit subscrit
El signe diacrític breu invertit subscrit és utilitzat en l'alfabet fonètic internacional per a indicar que una vocal és no sil·làbica.
Nou!!: Breu і Breu invertit subscrit · Veure més »
Butlles alexandrines
Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.
Nou!!: Breu і Butlles alexandrines · Veure més »
Conquest
Conquest és una pel·lícula estatunidenca de Clarence Brown amb Greta Garbo, estrenada el 1937, rodada al Castell de Finckenstein a la Prussia Occidental, al mateix lloc dels amors de Napoleó i de la Comtessa Walewska.
Nou!!: Breu і Conquest · Veure més »
Diacrítics del grec
L'alfabet grec original no tenia cap signe diacrític, ja que durant segles només s'escrivia amb majúscules.
Nou!!: Breu і Diacrítics del grec · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Breu і E · Veure més »
Església catòlica a Letònia
Canut IV, evangelitzador de Letònia LEsglésia catòlica a Letònia és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa a Roma.
Nou!!: Breu і Església catòlica a Letònia · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Breu і G · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Breu і Grec antic · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Breu і I · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: Breu і Màcron · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Breu і O · Veure més »
Orde Cistercenc de l'Estricta Observança
L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.
Nou!!: Breu і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança · Veure més »
Ponç de Torrella
Ponç de Torrella (? - 29 d'agost de 1254) fou prior de la Catedral de Tortosa durant l'episcopat de Gombau de Santa Oliva.
Nou!!: Breu і Ponç de Torrella · Veure més »
Porciúncula
La Porciúncula, també dita en llatí Portiuncula o Porziuncola i Porzioncula en italià, és una esglesiola catòlica a l'interior de la basílica de Santa Maria degli Angeli, a la frazione de Santa Maria degli Angeli, a 4 quilòmetres d'Assís, Úmbria (Itàlia central).
Nou!!: Breu і Porciúncula · Veure més »
Regalisme
El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Nou!!: Breu і Regalisme · Veure més »
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Breu і Signe diacrític · Veure més »
Tractat de Saragossa (1529)
El Tractat de Saragossa és un tractat de pau signat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, on regnaven l'emperador Carles i Joan III de Portugal, respectivament.
Nou!!: Breu і Tractat de Saragossa (1529) · Veure més »
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Nou!!: Breu і Tractat de Tordesillas · Veure més »
Transcripció dels romanistes
La transcripció dels romanistes (o alfabet dels romanistes) és un conjunt de símbols (lletres diacrítiques de l'alfabet llatí) de transcripció fonètica i sobretot fonològic que foren usats per a transcriure la pronunciació de diverses llengües romàniques i les seues varietats dialectals.
Nou!!: Breu і Transcripció dels romanistes · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Breu і U · Veure més »
Ў
Ў, ў (en cursiva Ў, ў) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en belarús.
Nou!!: Breu і Ў · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Breu і У · Veure més »
