Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Alexandre de Bournonville, Alexandre de Palau i d'Aguilar, Antoni de Villarroel i Peláez, Assalt a Manresa, Atac a Can Navarro, Atac a la primera paral·lela, Baronia de Llinars, Batalla de l'11 de setembre, Batalla de Manresa, Batalla de Talamanca, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalla del Convent dels Caputxins, Batalla naval de Barcelona (1714), Braç militar (cort), Combat d'Arbúcies, Combat de Balsareny, Combat de la Creu Coberta, Combat de Navès, Combat de Torredembarra, Combat del Convent de Santa Madrona, Coronela de Barcelona, Expedició del diputat militar, Fets de la Gleva, Fets de Sant Quintí, Front exterior de la Guerra dels Catalans, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra dels catalans, Joan de Granollacs i Pons, Joan de Gualbes i Copons, Joan Francesc de Verneda, Jordi de Camps i Galobart, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, Manuel Ferrer i Sitges, Miquel Joan de Mont-rodon, Pere de Torrelles i Sentmenat, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, Plàcid de Copons i de Esquerrer, Presa del castell de Gironella, Protector del braç militar, Rafael Casanova i Comes, Reial Cos de la Noblesa de Catalunya, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Revolta de les quinzenades, Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Cardona (1713), Setge de Castellciutat (1713), Setge de Castellciutat (1714), Tres Comuns de Catalunya.
Alexandre de Bournonville
Alexander de Bournonville, Alexandre von Bournonville, Alexander II Hyppolite; Príncep de Bournonville i comte de Hennin (1616-1691) fou un militar flamenc.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Alexandre de Bournonville · Veure més »
Alexandre de Palau i d'Aguilar
Alexandre de Palau i d'Aguilar (Conques, Pallars Jussà, 1671 - 1736?) fou un noble austriacista català, castlà de Talarn,Campabadal 2006 p. 380 (PDF-2) senyor de Fígols, comte de Toralla, membre del Braç militar i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Alexandre de Palau i d'Aguilar · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Assalt a Manresa
L'assalt a Manresa es produí el 4, 5 i 6 de setembre de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Assalt a Manresa · Veure més »
Atac a Can Navarro
L'Atac a Can Navarro es lliurà el 19 d'octubre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Atac a Can Navarro · Veure més »
Atac a la primera paral·lela
L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Atac a la primera paral·lela · Veure més »
Baronia de Llinars
La baronia de Llinars fou una jurisdicció senyorial concedida el segle XVI que primer va pertànyer als Corbera i després al llinatge dels Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Baronia de Llinars · Veure més »
Batalla de l'11 de setembre
La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »
Batalla de Manresa
El batalla de Manresa fou un combat lliurat el 7 de maig de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Batalla de Manresa · Veure més »
Batalla de Talamanca
La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Batalla de Talamanca · Veure més »
Batalla del Baluard de Santa Clara
La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »
Batalla del Convent dels Caputxins
La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1714)
La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »
Braç militar (cort)
En el context de les Corts Catalanes, el braç militar era l'estament que representava a l'aristocràcia militar catalana, tenidora de furs i baronies al Principat de Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Braç militar (cort) · Veure més »
Combat d'Arbúcies
El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Combat d'Arbúcies · Veure més »
Combat de Balsareny
El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Combat de Balsareny · Veure més »
Combat de la Creu Coberta
El Combat de la Creu Coberta es lliurà el 3 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Combat de la Creu Coberta · Veure més »
Combat de Navès
El combat de Navès fou un enfrontament succeït el 19 de novembre de 1713 al poble de Navès, al nord de Cardona, entre soldats de l'exèrcit català i forces borbòniques.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Combat de Navès · Veure més »
Combat de Torredembarra
El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Combat de Torredembarra · Veure més »
Combat del Convent de Santa Madrona
El Combat del Convent de Santa Madrona es lliurà el 10 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Combat del Convent de Santa Madrona · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Coronela de Barcelona · Veure més »
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Expedició del diputat militar · Veure més »
Fets de la Gleva
Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Fets de la Gleva · Veure més »
Fets de Sant Quintí
Els fets de Sant Quintí engloben el combat que es va esdevenir a Sant Martí Sarroca el 4 de gener de 1714 i la posterior mata-degolla i crema de Sant Quintí de Mediona el 10 de gener de 1714.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Fets de Sant Quintí · Veure més »
Front exterior de la Guerra dels Catalans
El Front exterior va el segon front de guerra durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Front exterior de la Guerra dels Catalans · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Guerra dels catalans · Veure més »
Joan de Granollacs i Pons
Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Joan de Granollacs i Pons · Veure més »
Joan de Gualbes i Copons
Joan de Gualbes i Copons, o Joan Bonaventura de Gualbes (Barcelona, 1643 - ?, 15 de desembre de 1714), també conegut, en la seva faceta literària, com el Rector de Bellesguard, fou un polític, militar i literat català, vinculat amb l'Acadèmia dels Desconfiats i amb càrrecs i actuacions destacades a finals del i principis del, especialment durant la Guerra de successió.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Joan de Gualbes i Copons · Veure més »
Joan Francesc de Verneda
Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Joan Francesc de Verneda · Veure més »
Jordi de Camps i Galobart
Jordi de Camps i Galobart noble català, V marqués de Camps i IV baró d'Algerri.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Jordi de Camps i Galobart · Veure més »
Josep Galceran de Pinós i Rocabertí
Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (Barcelona, 1665 - Burgos, 1718), marquès de Santa Maria de Barberà, va ser un aristòcrata català, germà de Miquel de Pinós i de Rocabertí (1667-1713).
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Josep Galceran de Pinós i Rocabertí · Veure més »
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »
Miquel Joan de Mont-rodon
Miquel Joan de Mont-rodon i de Tristany (també escrit: Monrodon, Monredon, Montredon, Montrodon, Monrodó, Monredó) (Barcelona, 1570 – Santa Coloma de Farners, 30 d'abril de 1640) fou Algutzir Ordinari de Cort de la Reial Audiència de Barcelona i Veguer de la Cerdanya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Miquel Joan de Mont-rodon · Veure més »
Pere de Torrelles i Sentmenat
Pere de Torrelles i Sentmenat o Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa Marquès de Torrelles, fou un polític i militar català i austriacista que, el 1713, es declarà partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Pere de Torrelles i Sentmenat · Veure més »
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »
Plàcid de Copons i de Esquerrer
Va ser un Jurista i polític pallarès que va tenir un paper destacat durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Plàcid de Copons i de Esquerrer · Veure més »
Presa del castell de Gironella
La presa del castell de Gironella va ser un atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714, durant la Guerra dels catalans.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Presa del castell de Gironella · Veure més »
Protector del braç militar
El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Protector del braç militar · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Reial Cos de la Noblesa de Catalunya
El Reial Cos de la Noblesa de Catalunya és una corporació nobiliària successora del Braç Militar de Catalunya, fundada el 1888 per la unió de la Confraria de la Soledat de la ciutat de Barcelona i d'aquella institució representant a les diverses corts dels reis d'Aragó alhora comtes de Barcelona, etc., durant l'Antic Règim.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Reial Cos de la Noblesa de Catalunya · Veure més »
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Revolta de les quinzenades
La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Revolta de les quinzenades · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Setge de Cardona (1713)
El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Setge de Cardona (1713) · Veure més »
Setge de Castellciutat (1713)
El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Setge de Castellciutat (1713) · Veure més »
Setge de Castellciutat (1714)
El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Setge de Castellciutat (1714) · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Braç Militar de Catalunya і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
