Taula de continguts
35 les relacions: Antigravetat, Àtom, B − L, Beí, Bosó, Bosons W' i Z', Bosons X i Y, Energia del punt zero, Física més enllà del model estàndard, Força, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Formulació matemàtica del Model Estàndard, Gaugí, Gravitació quàntica, Gravití, Gravitó, Hipercàrrega feble, Isoespín feble, Llista de partícules, Majoró, Mesó rho, Model estàndard de física de partícules, Nombre quàntic, Partícula mediadora, Partícula sense massa, Partícula subatòmica, Partícula supersimètrica més lleugera, Partícula virtual, Partícula X17, Polarització del buit, Problema CP fort, Supercompany, Teoria de gauge, Teoria de Peccei-Quinn.
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Veure Bosó de gauge і Antigravetat
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Bosó de gauge і Àtom
B − L
En física de partícules, B − L (pronunciat "B menys ela") és un nombre quàntic obtingut de la diferència entre el nombre bariònic (B) i nombre leptònic (L).
Veure Bosó de gauge і B − L
Beí
En física teòrica de partícules, el Beí ('bino' en anglès) és un fermió de Majorana hipotètic supercompany del bosó de gauge del camp de gauge U(1) corresponent a la hipercàrrega feble.
Veure Bosó de gauge і Beí
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Veure Bosó de gauge і Bosó
Bosons W' i Z'
En física de partícules, els bosons W′ i Z′ (o W-prima i Z-prima) són nous bosons de gauge hipotètics que apareixen en extensions de la simetria electrofeble del Model Estàndard (SM).
Veure Bosó de gauge і Bosons W' i Z'
Bosons X i Y
En física de partícules, el bosó X i el bosó Y, de vegades anomenats conjuntament bosons X, són noves partícules elementals anàlogues al bosó W i al bosó Z, però que corresponen a un nou tipus de força, pronosticada pel model de Georgi-Glashow, una teoria de gran unificació.
Veure Bosó de gauge і Bosons X i Y
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Bosó de gauge і Energia del punt zero
Física més enllà del model estàndard
alt.
Veure Bosó de gauge і Física més enllà del model estàndard
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Bosó de gauge і Força
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Bosó de gauge і Força electromagnètica
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Bosó de gauge і Força nuclear feble
Formulació matemàtica del Model Estàndard
el trencament de la simetria electrodèbil, i mostra com les propietats de les diferents partícules difereixen en la fase simètrica (d'alta energia) (superior) i en la fase de simetria trencada (de baixa energia) (inferior). Aquest article descriu les matemàtiques del Model estàndard de la física de partícules, una teoria de camp quàntica gauge que conté les simetries internes del grup de productes unitari.
Veure Bosó de gauge і Formulació matemàtica del Model Estàndard
Gaugí
En física de partícules, els gaugins són els fermions supercompanys dels bosóns de gauge, predits per teories supersimètriques.
Veure Bosó de gauge і Gaugí
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Veure Bosó de gauge і Gravitació quàntica
Gravití
En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).
Veure Bosó de gauge і Gravití
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Veure Bosó de gauge і Gravitó
Hipercàrrega feble
En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).
Veure Bosó de gauge і Hipercàrrega feble
Isoespín feble
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.
Veure Bosó de gauge і Isoespín feble
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Veure Bosó de gauge і Llista de partícules
Majoró
En física de partícules, els Majorons (que reben el seu nom del físic italià Ettore Majorana) són bosons de Goldstone hipotètics predits per a explicar la violació del nombre leptònic (o del nombre leptònic menys el nombre bariònic combinats, B − L) en col·lisions d'alta energia com on dos electrons col·lideixen per a formar dos W bosons i el Majoró J.
Veure Bosó de gauge і Majoró
Mesó rho
En física de partícules, un mesó rho és una partícula hadrònica, de tipus mesó, corresponent a un triplet d'isoespín amb tres estats de càrregues ρ+, ρ0 i ρ−.
Veure Bosó de gauge і Mesó rho
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Bosó de gauge і Model estàndard de física de partícules
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Veure Bosó de gauge і Nombre quàntic
Partícula mediadora
electrons mitjançant l'intercanvi d'un fotó. Les partícules portadores o mediadores de la força, en la física de partícules, en el model estàndard, són els bosons, coneguts com a bosons de gauge.
Veure Bosó de gauge і Partícula mediadora
Partícula sense massa
En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.
Veure Bosó de gauge і Partícula sense massa
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Bosó de gauge і Partícula subatòmica
Partícula supersimètrica més lleugera
En física de partícules, la partícula supersimètrica més lleugera (LSP, de l'anglès lightest supersymmetric particle) és el nom genèric donat a la més lleugera de les partícules hipotètiques addicionals postulades en extensions teòriques del Model Estàndard basades en la supersimetria.
Veure Bosó de gauge і Partícula supersimètrica més lleugera
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Veure Bosó de gauge і Partícula virtual
Partícula X17
La partícula X17 és una hipotètica partícula subatòmica proposada per Attila Krasznahorkay i els seus col·legues per explicar certs resultats de mesura anòmals.
Veure Bosó de gauge і Partícula X17
Polarització del buit
En teoria quàntica de camps i més específicament en electrodinàmica quàntica (QED), la polarització del buit descriu un procés en el qual un camp electromagnètic constant produeix parells virtuals electró-positró que canvien la distribució de les càrregues i els corrents que ha generat el camp electromagnètic original.
Veure Bosó de gauge і Polarització del buit
Problema CP fort
En física de partícules, el problema CP fort (on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi de Càrrega i Paritat d'una partícula) adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.
Veure Bosó de gauge і Problema CP fort
Supercompany
En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.
Veure Bosó de gauge і Supercompany
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Bosó de gauge і Teoria de gauge
Teoria de Peccei-Quinn
En física de partícules, la Teoria de Peccei–Quinn és el model més conegut per a la resolució del problema CP fort.
Veure Bosó de gauge і Teoria de Peccei-Quinn
També conegut com Bosó Gauge, Bosó de galga, Bosó intermediari.