Taula de continguts
118 les relacions: Albert Einstein, Anihilació, Antigravetat, Antimatèria, Antipartícula, Axí, Àlgebra abstracta, Barió, Bosó (desambiguació), Bosó d'Arle, Bosó de gauge, Bosó E(38), Bosó escalar, Bosons W i Z, Calcuta, Camp (física), Camp bosònic, Camp fantasma, Computació quàntica superconductora, Condensat de Bose-Einstein, Condensat fermiònic, Conducció elèctrica, Confinament de color, Correlacions de Bose–Einstein, Deborah S. Jin, Distribució de Maxwell-Jüttner, Efecte Hanbury Brown i Twiss, Electró, Energia del punt zero, Equació de Klein-Gordon, Equacions de luminescència de semiconductors, Escalar, Espai de Fock, Espín, Espinor, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Estadística de Maxwell-Boltzmann, Estat coherent, Estat de Fok, Estel de bosons, Estrella compacta, Física, Física de partícules, Física estadística, Fermió, Fons còsmic de neutrins, Força, Força electromagnètica, Força nuclear feble, ... Ampliar l'índex (68 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Bosó і Albert Einstein
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Veure Bosó і Anihilació
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Veure Bosó і Antigravetat
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Veure Bosó і Antimatèria
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Veure Bosó і Antipartícula
Axí
L'axí és una partícula elemental hipotètica predita per algunes teories de física de partícules com a company supersimètric de l'axió, introduït per Peccei-Quin per a explicar l'absència de violació CP a la interacció forta.
Veure Bosó і Axí
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Bosó і Àlgebra abstracta
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Bosó і Barió
Bosó (desambiguació)
* Bosó, particula elemental.
Veure Bosó і Bosó (desambiguació)
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Veure Bosó і Bosó d'Arle
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Veure Bosó і Bosó de gauge
Bosó E(38)
El bosó E(38) o bosó E38 és una partícula amb una massa d'aproximadament 38 MeV/c² l'existència de la qual va ser anunciada per ser verificada l'agost del 2012 a l'accelerador de Dubna.
Veure Bosó і Bosó E(38)
Bosó escalar
Un bosó escalar és un bosó l'espín del qual és zero (és el terme escalar el que fixa aquest valor al zero).
Veure Bosó і Bosó escalar
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Veure Bosó і Bosons W i Z
Calcuta
Calcuta (oficialment Kolkata) és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental, situada a la riba est del riu Hugli.
Veure Bosó і Calcuta
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Veure Bosó і Camp (física)
Camp bosònic
En teoria quàntica de camps, un camp bosònic és un camp els quanta del qual són bosons; és a dir, quanta que obeeixen l'estadística de Bose–Einstein. Els camps bosònics obeeixen les relacions de commutació canòniques, a diferència dels camps fermiònics que satisfan les relacions d'anticommutació canòniques.
Veure Bosó і Camp bosònic
Camp fantasma
En física teòrica, els camps fantasmes de Faddeev–Popov (també anomenats camps fantasmes o, simplement, fantasmes) són camps ficticis addicionals introduïts en teories quàntiques de camps de gauge per tal de mantenir la consistència de la formulació de la integral de camins.
Veure Bosó і Camp fantasma
Computació quàntica superconductora
Exemple de computació quàntica superconductora: Xip de silici superconductor format per 3 unimons (blau), cadascun connectat a ressonadors (vermell), línies d'accionament (verd) i línia de sonda conjunta (groc). La computació quàntica superconductora és una branca de la computació quàntica d'estat sòlid que implementa circuits electrònics superconductors utilitzant qubits superconductors com àtoms artificials o punts quàntics.
Veure Bosó і Computació quàntica superconductora
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Bosó і Condensat de Bose-Einstein
Condensat fermiònic
Un condensat fermiònic és un estat de la matèria superfluid format per partícules fermiòniques a baixes temperatures.
Veure Bosó і Condensat fermiònic
Conducció elèctrica
La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric).
Veure Bosó і Conducció elèctrica
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Veure Bosó і Confinament de color
Correlacions de Bose–Einstein
En física, les correlacions de Bose–Einstein són correlacions entre bosons idèntics.
Veure Bosó і Correlacions de Bose–Einstein
Deborah S. Jin
Deborah S. Jin (Stanford, Califòrnia, 15 de novembre de 1968 - Boulder, Colorado, 15 de setembre de 2016) fou una física nord-americana d'origen asiàtic.
Veure Bosó і Deborah S. Jin
Distribució de Maxwell-Jüttner
En física, la distribució de Maxwell-Jüttner és la distribució de velocitats de les partícules en un gas hipotètic de partícules relativistes.
Veure Bosó і Distribució de Maxwell-Jüttner
Efecte Hanbury Brown i Twiss
En física, l'efecte Hanbury Brown i Twiss (efecte HBT) descriu la categoria d'efectes de correlació i anticorrelació que ocorren a les intensitats rebudes per dos detectors d'un feix de partícules.
Veure Bosó і Efecte Hanbury Brown i Twiss
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Bosó і Electró
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Bosó і Energia del punt zero
Equació de Klein-Gordon
L' equació de Klein-Gordon o equació KG deu el seu nom a Oskar Klein i Walter Gordon, i és l'equació que descriu un camp escalar lliure a teoria quàntica de camps.
Veure Bosó і Equació de Klein-Gordon
Equacions de luminescència de semiconductors
Acumulació de polarització assistida per fotons (correlació Π) que s'inicia per la font d'emissió espontània. L'acumulació es produeix per igual per a tots els estats d'impuls. En un sistema de molts cossos, un fotó (fletxa d'ona) es genera col·lectivament mitjançant múltiples correlacions de transició Π acoblades.
Veure Bosó і Equacions de luminescència de semiconductors
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Bosó і Escalar
Espai de Fock
Representació pictòrica d'un espai Fock. La caixa buida inicial és l'estat de buit. Cada color representa un determinat mode, un estat possible per a les partícules: " → vermell", " ↘ \displaystyle \color verd" y " ↑ Blau".
Veure Bosó і Espai de Fock
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Bosó і Espín
Espinor
Un camp espinorial o espinor és un tipus de camp físic, que generalitza els conceptes de camps vectorials i tensorials.
Veure Bosó і Espinor
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Veure Bosó і Estadística de Bose-Einstein
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Veure Bosó і Estadística de Fermi-Dirac
Estadística de Maxwell-Boltzmann
graus Celsius. A la física estadística, l'estadística de Maxwell–Boltzmann (o, més col·loquialment, estadística M-B) descriu la distribució estadística de partícules sobre un conjunt d'estats energètics en equilibri tèrmic, quan la temperatura és prou alta i la densitat prou baixa com per poder negligir els efectes quàntics.
Veure Bosó і Estadística de Maxwell-Boltzmann
Estat coherent
url.
Veure Bosó і Estat coherent
Estat de Fok
Un estat de Fok, en mecànica quàntica, és qualsevol estat de l'espai de Fok amb un nombre ben definit de partícules en cada estat.
Veure Bosó і Estat de Fok
Estel de bosons
Un estel de bosons o estrella de bosons és un objecte astronòmic hipotètic que estaria format per les partícules anomenades bosons (els estels convencionals estan formats per fermions).
Veure Bosó і Estel de bosons
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Bosó і Estrella compacta
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Bosó і Física
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Bosó і Física de partícules
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Veure Bosó і Física estadística
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Bosó і Fermió
Fons còsmic de neutrins
El fons còsmic de neutrins (o CNB, de l'anglès cosmic neutrino background) és la radiació de fons de partícules composta per neutrins.
Veure Bosó і Fons còsmic de neutrins
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Bosó і Força
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Bosó і Força electromagnètica
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Bosó і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Bosó і Força nuclear forta
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Bosó і Forces fonamentals
Gas Bose
Entropia de gasos ideals clàssics i gasos ideals quàntics (gas Fermi, gas Bose) en funció de la temperatura, per a una densitat fixa de partícules. Això és per al cas de les partícules no relativistes (massives, lentes) en tres dimensions. Es poden veure algunes característiques: El gas clàssic segueix l'equació de Sackur-Tetrode.
Veure Bosó і Gas Bose
Gas de Fermi
espin dels fermions. Un gas de Fermi ideal és un estat de la matèria que és un conjunt de molts fermions que no interaccionen.
Veure Bosó і Gas de Fermi
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Bosó і Gòtia
Gluí
En teories supersimètriques de física de partícules, un gluí (símbol g~) és el company supersimètric (fermió d'espín 1/2) hipotètic del gluó (bosó d'espín 1).
Veure Bosó і Gluí
Gravifotó
En física teòrica, un gravifotó (també conegut com a gravivector) és un bosó hipotètic que apareix com a excitació del tensor mètric del camp gravitacional en un espaitemps de dimensions més grans que quatre, com les descrites en les teories Kaluza–Klein.
Veure Bosó і Gravifotó
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Veure Bosó і Gravitó
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Bosó і Grup de Lie
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Bosó і Guifré el Pilós
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Bosó і Hadró
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Bosó і Heli
Henry Primakoff
Henry Primakoff (12 de febrer de 1914, Odessa, Imperi Rus; † 25 de juliol de 1983, Filadèlfia, Estats Units) fou un físic teòric famós per la seva descoberta de l'efecte Primakoff.
Veure Bosó і Henry Primakoff
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Veure Bosó і Interacció electrofeble
Isòtops de l'heli
Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.
Veure Bosó і Isòtops de l'heli
Isoespín feble
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.
Veure Bosó і Isoespín feble
LEP
El LEP (Large Electron-Positron Collider, «gran col·lisionador electró-positró») era un accelerador-col·lisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferència, situat a cent metres sota terra a la frontera entre França i Suïssa.
Veure Bosó і LEP
Leptoquark
En física de partícules, els leptoquarks (LQ̞s) són partícules hipotètiques que porten informació entre els quarks i leptons d'una mateixa generació.
Veure Bosó і Leptoquark
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Veure Bosó і Llei de Planck
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Bosó і Llibertat asimptòtica
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Veure Bosó і Llista de partícules
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Veure Bosó і Magnó
Marca de Toscana
La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.
Veure Bosó і Marca de Toscana
Mecanisme Affleck–Dine
En física teòrica, el mecanisme Affleck–Dine (mecanisme d'AD) és un mecanisme, postulat el 1985 pels físics Ian Affleck i Michael Dine de la Universitat de Princeton, per a explicar la bariogènesi a l'univers primordial immediatament després del Big Bang.
Veure Bosó і Mecanisme Affleck–Dine
Mecànica quàntica relativista
En física, la mecànica quàntica relativista (RQM) és qualsevol formulació covariant de Poincaré de la mecànica quàntica (QM).
Veure Bosó і Mecànica quàntica relativista
Merseburg
Merseburg és una ciutat al sud de l'estat alemany de Saxònia-Anhalt, al riu Saale, aproximadament 14 km al sud de Halle (Saale).
Veure Bosó і Merseburg
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Bosó і Mesó
Mesó ípsilon
El mesó ípsilon (ϒ) és un mesó sense sabor format per un quark fons i la seva antipartícula.
Veure Bosó і Mesó ípsilon
Model Bose-Hubbard
El model Bose-Hubbard ofereix una descripció de la física de la interacció dels bosons sense fil en una xarxa.
Veure Bosó і Model Bose-Hubbard
Model de Hubbard
Model Hubbard bidimensional. El model de Hubbard és un model aproximat utilitzat per descriure la transició entre sistemes conductors i aïllants.
Veure Bosó і Model de Hubbard
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Veure Bosó і Model de quarks
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Bosó і Model estàndard de física de partícules
Model estàndard supersimètric mínim
El Model Estàndard Supersimètric Mínim (MESM o MSSM per les seves inicials en anglès) és una extensió del Model Estàndard que implementa la supersimetria.
Veure Bosó і Model estàndard supersimètric mínim
Monte Carlo de difusió
Monte Carlo de difusió (de sigles DMC, provinent de la denominació anglesa Diffusion Monte Carlo) és un mètode de Monte Carlo quàntic que usa la funció de Green per resoldre l'equació de Schrödinger.
Veure Bosó і Monte Carlo de difusió
Monte Carlo quàntic
Monte Carlo quàntic fa referència a una gran classe d'algoritmes computacionals que simulen sistemes quàntics amb la intenció de resoldre el problema quàntic de molts cossos.
Veure Bosó і Monte Carlo quàntic
Ordinador quàntic topològic
Un ordinador quàntic topològic és un ordinador quàntic teòric proposat pel físic rus-estatunidenc Alexei Kitaev l'any 1997.
Veure Bosó і Ordinador quàntic topològic
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Veure Bosó і Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Oskar Klein
fou un físic teòric suec.
Veure Bosó і Oskar Klein
Parell de Cooper
En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.
Veure Bosó і Parell de Cooper
Paritat C
En física, la C paritat o paritat de càrrega és un nombre quàntic multiplicatiu associat al comportament d'una partícula sota l'operació de simetria de conjugació de càrrega, és a dir sota l'operació de canvi de tots els seus nombres quàntics pels de la seva antipartícula.
Veure Bosó і Paritat C
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Bosó і Partícula elemental
Partícula hipotètica
A Física de partícules, una partícula hipotètica és un tipus de partícula elemental l'existència és conjecturat o predita per alguna teoria física, però l'existència no ha estat corroborada empíricament ni ha estat detectada.
Veure Bosó і Partícula hipotètica
Partícula mediadora
electrons mitjançant l'intercanvi d'un fotó. Les partícules portadores o mediadores de la força, en la física de partícules, en el model estàndard, són els bosons, coneguts com a bosons de gauge.
Veure Bosó і Partícula mediadora
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Bosó і Partícula subatòmica
Partícula X17
La partícula X17 és una hipotètica partícula subatòmica proposada per Attila Krasznahorkay i els seus col·legues per explicar certs resultats de mesura anòmals.
Veure Bosó і Partícula X17
Partícules idèntiques
Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.
Veure Bosó і Partícules idèntiques
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Veure Bosó і Pió
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Veure Bosó і Polaró
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Bosó і Principi d'exclusió de Pauli
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Bosó і Quark
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Veure Bosó і Recared I
Renaixement bengalí
Rabindranath Tagore, poeta, filòsof i artista. Va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1913. El Renaixement bengalí (o Renaixement de Bengala) (bengalí: বাংলার নবজাগরণ; Banglār Nobojāgoroṇ) fou un moviment cultural, social, intel·lectual i artístic a la regió de Bengala, en la part oriental del subcontinent indi, que va tenir lloc durant el període de l'Imperi indi britànic, entre els segles XIX i XX.
Veure Bosó і Renaixement bengalí
Richard Edward Taylor
va ser un físic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.
Veure Bosó і Richard Edward Taylor
Satyendra Nath Bose
fou un físic indi especialitzat en física matemàtica.
Veure Bosó і Satyendra Nath Bose
Sfermió
En teories supersimètriques de física de partícules, un sfermió és la partícula d'espín-0 (és a dir bosònica) supercompanya associada a cada fermió (és a dir d'espin-1/2, quarks i leptons).
Veure Bosó і Sfermió
SGF
* The Spaceguard Foundation, organització privada dedicada a observar objectes propers a la Terra i protegir-se'n.
Veure Bosó і SGF
Super àlgebra de Lie
En matemàtica, una super àlgebra de Lie és la generalització de l'àlgebra de Lie.
Veure Bosó і Super àlgebra de Lie
Supercompany
En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.
Veure Bosó і Supercompany
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Bosó і Superconductivitat
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Veure Bosó і Supersimetria
Teorema d'estadística de l'espín
El teorema d'estadística de l'espín de la mecànica quàntica estableix la relació directa entre l'espín d'un tipus de partícula amb l'estadística que obeeix.
Veure Bosó і Teorema d'estadística de l'espín
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Bosó і Teoria de cordes
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Veure Bosó і Teoria de cordes bosònica
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Veure Bosó і Teoria de la gran unificació
Teoria M
En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.
Veure Bosó і Teoria M
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Bosó і Vivarès
Yoichiro Nambu
Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Veure Bosó і Yoichiro Nambu
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Veure Bosó і Z
També conegut com Bosons.