Taula de continguts
17 les relacions: Alagón (llinatge), Artal IV d'Alagón, Artal V d'Alagón, Batalla de Catanzaro, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Blasco d'Alagón, Carles II d'Anjou, Desperta Ferro!, Felip I de Tàrent, Gagliano Castelferrato, Guillem Galceran de Cartellà, Guillem Ramon de Montcada i de Pinós, Presa de Squillace, Senyoria d'Alagón, Setge de Messina (1300), Setge de Siracusa (1298).
Alagón (llinatge)
Escut d'armas de Blasco I d'Alagón segons l'http://commons.wikimedia.org/wiki/Armorial_de_Gelre armorial de Gelre (f. 63v). El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Alagón (llinatge)
Artal IV d'Alagón
Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Artal IV d'Alagón
Artal V d'Alagón
Artal V d'Alagón (? - 1323) va ser un noble valencià d'origen aragonès, 5è Senyor de Sástago.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Artal V d'Alagón
Batalla de Catanzaro
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Batalla de Catanzaro
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Batalla de Falconara
Batalla de Gagliano
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Batalla de Gagliano
Blasco d'Alagón
* Diversos membres del llinatge Alagón.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Blasco d'Alagón
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Carles II d'Anjou
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Desperta Ferro!
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Felip I de Tàrent
Gagliano Castelferrato
Ubicació de Gagliano Castelferrato dins la província Gagliano Castelferrato (sicilià Gagghianu) és un municipi italià, dins de la província d'Enna.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Gagliano Castelferrato
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós (1279 ca. – 1328), va ser un diplomàtic i militar català que s'establí a Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Presa de Squillace
La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Presa de Squillace
Senyoria d'Alagón
La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó, que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Senyoria d'Alagón
Setge de Messina (1300)
El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Setge de Messina (1300)
Setge de Siracusa (1298)
El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Blasco d'Alagón el Vell і Setge de Siracusa (1298)
També conegut com Blasco d'Alagó el Vell, Blasco d'Alagón "el Vell".