Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Alfons el Benigne, Batalla de Catanzaro, Batalla de Falconara, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla del cap Orlando, Bernat de Sarrià, Bernat Joan de Cabrera, Blanca, Blanca (Múrcia), Blanca d'Anjou, Blanca d'Aragó, Capella de Santa Àgata, Carles II d'Anjou, Castell d'Ulldemolins, Castell de l'Ofegat, Catedral de Barcelona, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Entença, Croada contra la Corona d'Aragó, Diccionari Biogràfic de Dones, Elionor d'Aragó-Urgell, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisabet de Mallorca, Elisenda de Montcada, Escultura gòtica, Escut de Prades, Fòrum Provincial (Tarragona), Gòtic català, Gonçal Garcia, Guillem de Vilanova, Guillem Gaubert de Béziers, Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, Isabel d'Urgell (monja), Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume IV de Mallorca, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan el Caçador, Joan Manuel de Castella, Joana d'Empúries, Jofre IV de Rocabertí, L'Hospitalet de l'Infant, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia, Lluís de Nàpols, Margarida de Prades, Maria Arpad d'Hongria, Maria d'Aragó i d'Anjou, ..., Maria de Nàpols, Marquesat de Dénia, Martí l'Humà, Monestir de Santes Creus, Palau Reial Major, Pau d'Anagni, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Prades, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Regiment de sanitat per al rei d'Aragó, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria de Vilabertran, Senyera reial, Setge de Siracusa (1298), Tractat de Cefalù, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Vilanova (genealogia), Violant d'Aragó i d'Anjou, 12 de novembre, 1295, 13 d'octubre, 1310, 4 d'abril. Ampliar l'índex (24 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Alfons el Benigne · Veure més »
Batalla de Catanzaro
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Batalla de Catanzaro · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla de Lucocisterna
La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Batalla de Lucocisterna · Veure més »
Batalla de Macomer
El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Batalla de Macomer · Veure més »
Batalla del cap Orlando
La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Batalla del cap Orlando · Veure més »
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Bernat de Sarrià · Veure més »
Bernat Joan de Cabrera
Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »
Blanca
* Blanca (moneda), moneda medieval.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Blanca · Veure més »
Blanca (Múrcia)
Blanca és una vila i municipi a la comarca de l'Alt Segura, al territori històric del Regne de Múrcia.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Blanca (Múrcia) · Veure més »
Blanca d'Anjou
* Blanca d'Anjou, nom alternatiu d'Adelaida d'Anjou (947-1026) casada quatre o cinc vegades, comtessa regent de Provença.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Blanca d'Anjou · Veure més »
Blanca d'Aragó
Tron d'abadessa del monestir de Sixena de Blanca d'Aragó, al Museu de Lleida Blanca d'Aragó (vers 1302 - Barcelona 1348) fou una religiosa de la Corona d'Aragó, abadessa del monestir de Sixena i filla del rei Jaume II d'Aragó, anomenat el Just, i de Blanca de Nàpols.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Blanca d'Aragó · Veure més »
Capella de Santa Àgata
La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Capella de Santa Àgata · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Carles II d'Anjou · Veure més »
Castell d'Ulldemolins
Castell d'Ulldemolins és un castell desaparegut, però encara catalogat com a monument i declarat bé cultural d'interès nacional, al municipi d'Ulldemolins (Priorat).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Castell d'Ulldemolins · Veure més »
Castell de l'Ofegat
Castell de l'Ofegat és un castell de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Castell de l'Ofegat · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Catedral de Barcelona · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Elisabet de Mallorca · Veure més »
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Elisenda de Montcada · Veure més »
Escultura gòtica
policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Escultura gòtica · Veure més »
Escut de Prades
Escut oficial de Prades L'escut oficial de Prades, a la comarca del Baix Camp, té el següent blasonament: un escut caironat quarterat en sautor; primer i quart d'or, quatre pals de gules; segon i tercer d'atzur, sembrat de flors de lis d'or; ressaltant al cap un lambel de gules de 3 penjants.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Escut de Prades · Veure més »
Fòrum Provincial (Tarragona)
El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Fòrum Provincial (Tarragona) · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Gòtic català · Veure més »
Gonçal Garcia
Gonçal Garcia (Aragó, - ?, segle XIV) fou conseller dels reis de la Corona d'Aragó, i senyor nobiliari de diversos llocs del sud del Regne de València.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Gonçal Garcia · Veure més »
Guillem de Vilanova
Guillem de Vilanova fill de Ramón fou canonge de València i de Barcelona.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Guillem de Vilanova · Veure més »
Guillem Gaubert de Béziers
Guillem Gaubert de Béziers (Besiers ?, Llenguadoc, segona meitat segle XIII - 1320) fou un metge d'origen occità que fou metge personal de Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Guillem Gaubert de Béziers · Veure més »
Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant
L'Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, o Hospital del Coll de Balaguer, és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Isabel d'Urgell (monja)
Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jaume IV de Mallorca · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Joan el Caçador · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Joan Manuel de Castella · Veure més »
Joana d'Empúries
Joana d'Aragó i de Tàrent (1330 - Toledo 1395), infanta d'Empúries.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Joana d'Empúries · Veure més »
Jofre IV de Rocabertí
Jofre IV de Rocabertí i Desfar fou vescomte de Rocabertí en succeir el seu pare Dalmau VI de Rocabertí i la seva mare Emessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jofre IV de Rocabertí · Veure més »
L'Hospitalet de l'Infant
L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Blanca de Nàpols і L'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia
El 1356, Dénia es eregit en comtat.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia · Veure més »
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Lluís de Nàpols · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Margarida de Prades · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Anjou
Maria d'Aragó i d'Anjou (1299 – Barcelona, 1347) fou princesa d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Maria d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Maria de Nàpols
Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Maria de Nàpols · Veure més »
Marquesat de Dénia
El Marquesat de Dénia és una històrica comarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Marquesat de Dénia · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Martí l'Humà · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Palau Reial Major · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Pau d'Anagni · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Prades
Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Prades · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Regiment de sanitat per al rei d'Aragó
Jaume II d'Aragó El Regiment de sanitat per al rei d'Aragó (en llatí Regimen sanitatis ad regem Aragonum) és una obra mèdica medieval de caràcter preventiu escrita en llatí per Arnau de Vilanova entre 1305 i 1308, en la qual s'establia un règim de vida sana per al rei Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Regiment de sanitat per al rei d'Aragó · Veure més »
Sant Feliu de Cadins
Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Sant Feliu de Cadins · Veure més »
Santa Maria de Vilabertran
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Senyera reial · Veure més »
Setge de Siracusa (1298)
El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Setge de Siracusa (1298) · Veure més »
Tractat de Cefalù
El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Tractat de Cefalù · Veure més »
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, anomenat Vandellòs fins al 1990.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Anjou
va ser una noble catalana, dèspoina de l'Epir i comtessa de Luna.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Violant d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 12 de novembre · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1295 · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 13 d'octubre · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1310 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 4 d'abril · Veure més »
