Accés més ràpid que el navegador!
181 les relacions: Adolf de la Mark, Adolf II de Waldeck, Agilfrid, Alberó I de Lovaina, Albert de Lovaina, Albert I de Wittelsbach, Albert II de Cuijk, Albert III de Namur, Amand de Maastricht, Arnold d'Horne, Arnold de Valenciennes, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les, Arquebisbat de Riga, Èracli, Baelen, Balderic I, Balderic II, Balduí II d'Hainaut, Batalla de Fleurus, Berenguer I d'Itàlia, Bilzen, Bisbat d'Aquisgrà, Bisbat d'Eupen-Malmedy, Bisbat de Betlem, Bisbat de Hasselt, Bisbat de Münster, Bisbat de Metz, Bisbat de Roermond, Bisbat de Valença, Bisbat de Verona, Brustem, Carles I de Borbó, Carles Nicolau d'Oultremont, Catedral de Sant Lambert, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Chèvremont, Col·legiata de Sant Pau (Lieja), Comtat d'Horn, Comtat d'Huy, Comtat de Condroz, Comtat de Grez, Comtat de Lieja, Comtat de Lomme, Comtat de Loon, Comtat de Maasgau, Comtat de Namur, Comtat de Toxàndria, ..., Conclave de 1758, Condroz, Corneli de Berghes, Desideri d'Ístria, Domicià d'Huy, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Lotaríngia, Eau Rouge, Eduard I de Bar, Engelbert de la Mark, Enric I de Brabant, Enric I de Verdun, Enric II de Brabant, Enric II de Lovaina, Enric III de Gueldre, Enric III de Lovaina, Enric IV de Luxemburg, Era dels vikings, Erard, Ernest de Baviera, Església catòlica a Bèlgica, Esteve, Esteve de Tongeren, Farabert, Febadi d'Agen, Ferran de Baviera, Flandes, Floribert de Lieja, Francó de Tongeren, Francesc Antoni Maria de Méan, Francesc Carles de Velbrück, Fulcari, Gerard de Groesbeek, Gerbald de Lieja, Giràrdides, Godofreu I de Lovaina, Godofreu I de Namur, Guerres de la Revolució Francesa, Guillem de Savoia, Guillem I d'Holanda, Guillem II de Wittelsbach, Gundulf de Tongeren, Hartgar, Hilduí de Milà, Història de Haspengouw, Història de Lieja, Hubert de Lieja, Hug de Pierrepont, Hug I de Lieja, Hug III de Chalon, Hugobert, Irmina d'Oeren, Jacques de Longuyon, Joan d'Arkel, Joan d'Enghien, Joan d'Eppes, Joan d'Horne, Joan de Flandes, Joan I de Brabant, Joan III de Baviera, Joan III de Brabant, Joan Teodor de Baviera, Joan VIII d'Heinsberg, Jordi d'Àustria, Jordi Lluís de Berghes, Josep Climent de Baviera, Lambert de Lieja, Lambert II de Lovaina, Landen, Lieja, Lieja (desambiguació), Lluís de Borbó (Lieja), Lobbes, Maaseik, Maastricht, Maidières, Malines, Marquesat d'Anvers, Maximilià Enric de Baviera, Mediatització i secularització, Monestir de Chevetogne, Munderic, Namur, Notger, Novena Croada, Otó d'Eberstein, Otbert de Lieja, Països Baixos austríacs, Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja, Pirard, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Principat de Stavelot-Malmedy, Rateri de Verona, Regió Flamenca, Remacle, Renald I de Bar, Renald II de Bar, Renyers, Richer de Lieja, Robert de Berghes, Robert de Thourotte, Rodolf d'Hesbaye, Rodolf de Zähringen, Saint-Hubert (Bèlgica), Scarpone, Servaci de Tongeren, Simó de Limburg, Stavelot, Superhumeral, Teobald de Bar, Teodard de Maastricht, Tibald II de Bar, Tolosa de Llenguadoc, Tongeren, Trudó de Sint-Truiden, Valcand, Vikings, Wittelsbach, Wolbodó de Lieja, 13 de gener, 1419, 1459, 28 de maig, 30 de maig, 655, 888, 903, 920, 945, 971. Ampliar l'índex (131 més) »
Adolf de la Mark
Adolf de la Mark (altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (±1288-1344) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1313 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Adolf de la Mark · Veure més »
Adolf II de Waldeck
Adolf II de Waldeck (Waldeck (?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) fou comte de Waldeck des de 1270 fins a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Adolf II de Waldeck · Veure més »
Agilfrid
Agilfrid (nascut a l'inici del, mort el 787) era un monjo benedictí de l'abadia de Saint-Amand-les-Eaux, abat de l'Abadia de Bavó de Gant i bisbe de Lieja de 769 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Agilfrid · Veure més »
Alberó I de Lovaina
Alberó I de Lovaina (nascut el 1070 - Lieja, 1 de gener de 1128) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1123 a 1128.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Alberó I de Lovaina · Veure més »
Albert de Lovaina
Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Albert de Lovaina · Veure més »
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Albert I de Wittelsbach · Veure més »
Albert II de Cuijk
Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…), ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Albert II de Cuijk · Veure més »
Albert III de Namur
Albert III de Namur (nascut vers 1027), va ser comte de Namur de 1063 a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Albert III de Namur · Veure més »
Amand de Maastricht
Amand de Maastricht, (Nantes circa 584 - Elnon o Elnone, moderna Abadia de Saint-Amand, 679) va un religiós franc, eremita, missioner a Flandes i bisbe de Tongres i Maastricht; és considerat l'introductor del cristianisme a Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Amand de Maastricht · Veure més »
Arnold d'Horne
Arnold (Arnoud, Arnould) II d'Horne (nat el 1339-mort a Lieja el 8 de març de 1389) canonge, prebost i príncep-bisbe del bisbat d'Utrecht de 1371 a 1378 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1378 a 1389.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arnold d'Horne · Veure més »
Arnold de Valenciennes
Arnold de Valenciennes o de Cambrai fou comte de Cambresis (Arnold II) i comte i marquès de Valenciennes fill d'Arnold I comte de Cambrai.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arnold de Valenciennes · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arquebisbat de Luxemburg · Veure més »
Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les · Veure més »
Arquebisbat de Riga
Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Arquebisbat de Riga · Veure més »
Èracli
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Èracli · Veure més »
Baelen
Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Baelen · Veure més »
Balderic I
Baldéric I era bisbe del Bisbat de Lieja de 955 a 959.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Balderic I · Veure més »
Balderic II
Balderic II, també anomenat Balderic de Loon, fou el segon príncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018 a Heerewaarden (actualment un nucli del municipi neerlandès de Maasdriel).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Balderic II · Veure més »
Balduí II d'Hainaut
Balduí II d'Hainaut (nascut al voltant de 1056, mort a Àsia Menor en 1098 prop de Nicea) va ser comte d'Hainaut i Valenciennes (1071-1098) i senyor de Beaumont (Hainaut) a la mort de la seva mare Riquilda d'Hainaut.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Balduí II d'Hainaut · Veure més »
Batalla de Fleurus
La Batalla de Fleurus va tenir lloc el 26 de juny de 1794 a la localitat de Fleurus als Països Baixos austríacs, en el marc de la Guerra de la Primera Coalició.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Batalla de Fleurus · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Bilzen
Bilzen (limburguès Bilze) és una ciutat a la província de Limburg a Bèlgica d'aproximadament 30.000 habitants.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bilzen · Veure més »
Bisbat d'Aquisgrà
La ''Mönchengladbacher Münster St. Vitus''. Escut de la diòcesi El bisbat d'Aquigrà (alemany: Bistum Aachen, llatí: Dioecesis Aquisgranensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat d'Aquisgrà · Veure més »
Bisbat d'Eupen-Malmedy
El Bisbat d'Eupen-Malmedy és un antic bisbat de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les de Bèlgica que va existir de 1920 a 1925.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat d'Eupen-Malmedy · Veure més »
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Betlem · Veure més »
Bisbat de Hasselt
El Bisbat de Hasselt (francès: Diocèse de Hasselt; neerlandès: Bisdom Hasselt; llatí: Dioecesis Hasseletensis) és el bisbat catòlic més jove de Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Hasselt · Veure més »
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Münster · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Roermond
El Bisbat de Roermond és actualment un bisbat catòlic dels Països Baixos.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Roermond · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Bisbat de Verona · Veure més »
Brustem
Brustem és un antic municipi de Bèlgica a la província de Limburg a la vall del Melsterbeek, un afluent del Gete.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Brustem · Veure més »
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Carles I de Borbó · Veure més »
Carles Nicolau d'Oultremont
Carles Nicolau Alexandre d'Oultremont (26 de juny de 1716 a Warfusée – 22 d'octubre de 1771, ibídem) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1673 a 1771.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Carles Nicolau d'Oultremont · Veure més »
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Catedral de Sant Lambert · Veure més »
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck · Veure més »
Chèvremont
Chèvremont (en való Tchivrimont) és un llogaret de Vaux-sous-Chèvremont un nucli del municipi de Chaudfontaine on es troba una basílica i un monestir dels carmelites descalços.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Chèvremont · Veure més »
Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Col·legiata de Sant Pau (Lieja) · Veure més »
Comtat d'Horn
El Comtat d'Horn (o Hornes, Horne, Hoorne) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que es va formar a l'antic pagus de Maasgau a la part nord del comtat de Loon (Looz), i va existir com entitat immediata des del segle XII fins al 1568 quan fou agregada al principat-bisbat de Lieja on formava la part septentrional dels dominis.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat d'Horn · Veure més »
Comtat d'Huy
El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu Comtat de Condroz).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat d'Huy · Veure més »
Comtat de Condroz
El comtat de Condroz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada pel pagus Condrustensis.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Condroz · Veure més »
Comtat de Grez
El comtat de Grez fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, originada al segle XI en el territori que abans fou el país d'Hesbaye.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Grez · Veure més »
Comtat de Lieja
El comtat de Luihgau o Lieja fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Lieja · Veure més »
Comtat de Lomme
El comté de Lomme o Lommegau (comitatus Lomacensis) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Lomme · Veure més »
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Loon · Veure més »
Comtat de Maasgau
El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Maasgau · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Namur · Veure més »
Comtat de Toxàndria
Toxàndria vers 919-1125 Toxàndria (llatí Toxandria) fou un territori de Lotaríngia que designava la regió entre el Mosa i l'Escalda al nord de la moderna Bèlgica i al sud dels moderns Països Baixos.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Comtat de Toxàndria · Veure més »
Conclave de 1758
El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Conclave de 1758 · Veure més »
Condroz
Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Condroz · Veure més »
Corneli de Berghes
Corneli de Bergues (nascut el ? a ?, - mort a ?, el 1545 o 1560) era prebost de Lilla i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1538 fins a la seva dimissió l'any 1544.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Corneli de Berghes · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Desideri d'Ístria · Veure més »
Domicià d'Huy
Domicià d'Huy (nascut a Gàl·lia el ? - mort a Huy (Regne Franc, actualment Bèlgica) el 7 de maig de 560) és un sacerdot i bisbe catòlic.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Domicià d'Huy · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Eau Rouge
L'Eau Rouge és un rierol de Bèlgica, afluent de l'Amel al territori de les ciutats Stavelot i Malmedy.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Eau Rouge · Veure més »
Eduard I de Bar
Eduard I de Bar nascut cap a 1295, mort el novembre 1336 a Famagusta, va ser comte de Bar de 1302 a 1336.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Eduard I de Bar · Veure més »
Engelbert de la Mark
Engelbert III de la Mark(altres ortografies van der Mark, von der Mar(c)k), (nascut el ±1304- mort el 25 d'agost de 1368) va ser príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1345 a 1364 i Arquebisbe de Colònia de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Engelbert de la Mark · Veure més »
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric I de Brabant · Veure més »
Enric I de Verdun
Enric I de Verdun (? - 31 de maig de 1091) era canonge i ardiaca del capítol de la Catedral de Sant Lambert i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1075 fins a la seva mort el 1091.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric I de Verdun · Veure més »
Enric II de Brabant
Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric II de Brabant · Veure més »
Enric II de Lovaina
Enric II de Lovaina, dit el del Cinturó (nascut al voltant de 1020, enterrat a Nivelles el 1078) fou comte de Lovaina i Brussel·les des 1054 a 1078.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric II de Lovaina · Veure més »
Enric III de Gueldre
Enric III de Gueldre (en neerlandès Hendrik III van Gelre) (nascut ? - mort el 16 de gener de 1285 probablement a Theux) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1247 a 1274.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric III de Gueldre · Veure més »
Enric III de Lovaina
Enric III de Lovaina (mort a Tournai el febrer o març de 1095) va ser comte de Lovaina i Brussel·les de 1078 a 1095.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric III de Lovaina · Veure més »
Enric IV de Luxemburg
Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Enric IV de Luxemburg · Veure més »
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Era dels vikings · Veure més »
Erard
* nom alternatiu de Pirard, bisbe de Lieja de 831 a 838, 840 o 841.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Erard · Veure més »
Ernest de Baviera
1.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Ernest de Baviera · Veure més »
Església catòlica a Bèlgica
Bèlgica és una província eclesiàstica de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Església catòlica a Bèlgica · Veure més »
Esteve
* Papes, sants i bisbes.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Esteve · Veure més »
Esteve de Tongeren
Esteve de Tongeren també conegut com a Esteve de Lieja (abans de 850 – 19 de maig de 920 era el bisbe de Lieja de 903 a 920. Durant el seu mandat va augmentar les possessions del bisbat. Va tenir un paper important en la mediació entre França Oriental i Occidental. Va promoure i compondre música religiosa i escrigué una hagiografia sobre Llambert de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Esteve de Tongeren · Veure més »
Farabert
Farabert de Lieja va ser abat de l'abadia de Prüm (925-946) i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 947 a 953.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Farabert · Veure més »
Febadi d'Agen
Febadi (Phoebadius) va ser bisbe d'Agen vers la meitat del.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Febadi d'Agen · Veure més »
Ferran de Baviera
Ferdinand de Baviera (Múnic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en való Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) és un noble de la casa de Baviera. Va acumular moltes funcions. El 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir príncep-elector de Colònia, príncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Münster i Hildesheim; príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Ferran de Baviera · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Flandes · Veure més »
Floribert de Lieja
Floribert de Lieja també anomenat Florbert (París o Metz, ca. 685 - Lieja, 746) fou bisbe de Lieja de 727 fins a 736 o 738.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Floribert de Lieja · Veure més »
Francó de Tongeren
Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Francó de Tongeren · Veure més »
Francesc Antoni Maria de Méan
Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort el 1831.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Francesc Antoni Maria de Méan · Veure més »
Francesc Carles de Velbrück
Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »
Fulcari
Fulcari o Foleric (nascut ? - mort el 769) fou bisbe de Lieja de 736 (o 738) fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Fulcari · Veure més »
Gerard de Groesbeek
Gerard de Groesbeek (Kuringen, 1517 - Lieja, 1582) era el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1564 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Gerard de Groesbeek · Veure més »
Gerbald de Lieja
Gerbald (altres ortografies Ghaerbald, Garibaldus, Gerbaldus) (nascut all i mort el 18 d'octubre de 810) era bisbe de Lieja de 787 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Gerbald de Lieja · Veure més »
Giràrdides
El Giràrdides (o Geràrdides) foren un llinatge de la noblesa franca qui descendia de Gerard I de París, comte de París.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Giràrdides · Veure més »
Godofreu I de Lovaina
Godofreu I de Lovaina, dit el Barbut, el Coratjós, el Valent, o el Gran (però és recomanable no utilitzar el malnom del Barbut, ja que pot ser confós amb el duc Godofreu II de Baixa Lotaríngia, dit també el Barbut, que va viure uns anys abans) (nascut al voltant de 1060, va morir el 25 de gener de 1139), fou comte de Lovaina i Brussel·les i landgravi de Ducat de Brabant de 1095 a 1139, i després duc de la Baixa Lotaríngia des de 1106 a 1125 (sota el nom de Godofreu V) i marcgravi o marquès d'Anvers des 1106 a 1139.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Godofreu I de Lovaina · Veure més »
Godofreu I de Namur
Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Godofreu I de Namur · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guillem de Savoia
Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Guillem de Savoia · Veure més »
Guillem I d'Holanda
Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Guillem I d'Holanda · Veure més »
Guillem II de Wittelsbach
Guillem II de Baviera-Straubing (La Haia ?, 5 d'abril del 1365 - Bouchain (Nord), 30 de maig del 1417) també comte Guillem VI d'Holanda, comte Guillem IV d'Hainaut i comte Guillem V de Zelanda, fou un duc de Baviera i comte als Països Baixos, que va governar des 1404 a 1417, quan va morir d'una mossegada de gos.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Guillem II de Wittelsbach · Veure més »
Gundulf de Tongeren
Gundulf (vers 524 † vers 607) fou virrei d'Austràsia, i després bisbe de Tongeren del 600 al 607.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Gundulf de Tongeren · Veure més »
Hartgar
Hartgar (altres ortografies Hirchar, Hircar, Hirkar, Hircarius) era bisbe de Lieja de 840 fins a la seva mort el 855.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hartgar · Veure més »
Hilduí de Milà
Hilduí de Milà va ser un monjo de l'abadia de Lobbes, bisbe de Lieja de 920 a 921, bisbe de Verona de 928 a 932 i arquebisbe de Milà de 932 fins a la seva mort el 24 de juliol de 936.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hilduí de Milà · Veure més »
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Història de Haspengouw · Veure més »
Història de Lieja
La història de Lieja comença fa uns 200.000 anys, en el paleolític mitjà, quan s'hi establiren els primers habitants.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Història de Lieja · Veure més »
Hubert de Lieja
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hubert de Lieja · Veure més »
Hug de Pierrepont
Hug de Pierrepont (diòcesi de Laon, 1165 - Huy, 4 d'abril de 1229) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hug de Pierrepont · Veure més »
Hug I de Lieja
Hug I de Lieja (altres noms Ogó, Ogon) va ser abat de l'abadia de Maximí de Trèveris i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 921 a 945.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hug I de Lieja · Veure més »
Hug III de Chalon
Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hug III de Chalon · Veure més »
Hugobert
Hugobert fou senescal de Clodoveu III (el 693), comte del palau de Khildebert IV (el (697) i mort posteriorment. Estava probablement casat amb Irmina d'Oeren o amb una de les seves germanes i els seus descendents són anomenats els Hugobèrtides. Era el pare de Plectruda, esposa del majordom de palau Pipí d'Héristal. En la mesura que fos l'espòs d'Irmina d'Œren seria igualment el pare de.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Hugobert · Veure més »
Irmina d'Oeren
Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Irmina d'Oeren · Veure més »
Jacques de Longuyon
Els Nou preuats. Jacques de Longuyon és autor d'una cançó de gesta, Les Vœux du paon, escrita el 1312 per Teobald de Bar, bisbe de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Jacques de Longuyon · Veure més »
Joan d'Arkel
Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan d'Arkel · Veure més »
Joan d'Enghien
Joan d'Enghien (en neerlandès Johan van Edingen) (consulta l'11 de novembre de 2008 Hauria mort assassinat davant de l'abadia d'Opheilissem, prop de la ciutat de Tienen en circumstàncies poc clares.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan d'Enghien · Veure més »
Joan d'Eppes
Joan d'Eppes també anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut el 1188 i mort l'1 d'abril de 1238 a Dinant) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan d'Eppes · Veure més »
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan d'Horne · Veure més »
Joan de Flandes
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan de Flandes · Veure més »
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan I de Brabant · Veure més »
Joan III de Baviera
Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg. Segell de Joan III.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan III de Baviera · Veure més »
Joan III de Brabant
Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan III de Brabant · Veure més »
Joan Teodor de Baviera
Joan Teodor de Baviera (3 de setembre de 1703 a Múnic – 27 de gener de 1763 a Lieja) era príncep-bisbe de Ratisbona, de Freising, i del principat de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan Teodor de Baviera · Veure més »
Joan VIII d'Heinsberg
Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »
Jordi d'Àustria
Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Jordi d'Àustria · Veure més »
Jordi Lluís de Berghes
Jordi Lluís de Berghes (5 de setembre de 1662 a Brussel·les – 5 de desembre de 1743 a Lieja) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1724 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Jordi Lluís de Berghes · Veure més »
Josep Climent de Baviera
Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Josep Climent de Baviera · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Lambert de Lieja · Veure més »
Lambert II de Lovaina
Lambert II Balderic de Lovaina, dit el Cenyit, mort el 19 de juny de 1054.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Lambert II de Lovaina · Veure més »
Landen
Landen és una petita ciutat de la província del Brabant Flamenc a Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Landen · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Lieja · Veure més »
Lieja (desambiguació)
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Lieja (desambiguació) · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lobbes
Lobbes (en való Lôbes) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Lobbes · Veure més »
Maaseik
Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 25.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Maaseik · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Maastricht · Veure més »
Maidières
Maidières és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Maidières · Veure més »
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Malines · Veure més »
Marquesat d'Anvers
El Marquesat d'Anvers (inicialment Marca d'Anvers) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear a la fi del segle X quan la dinastia otoniana (Otó I, Otó II i Otó III) van crear marques a les fronteres del llur regne.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Marquesat d'Anvers · Veure més »
Maximilià Enric de Baviera
Maximilià-Enric de Baviera (Múnic, 8 de desembre de 1621 - Bonn, 5 de juny 1688) (en való Miyin-Hinri d'Bavire, en alemany Maximilian Heinrich von Bayern) va ser el príncep-arquebisbe de 1650 a 1688 de Colònia, coadjutor del seu oncle i predecessor Ferdinand de Baviera, de Hildesheim, de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Maximilià Enric de Baviera · Veure més »
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Mediatització i secularització · Veure més »
Monestir de Chevetogne
El monestir de Chevetogne va ser fundat el 1925 per Lambert Beauduin, un monjo de l'abadia benedictina de Mont César (Louvain) anteriorment estava profundament involucrat amb el moviment litúrgic a Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Monestir de Chevetogne · Veure més »
Munderic
Munderic o Monderic fou un príncep franc de la primera meitat del segle VI que es va revoltar contra Teodoric I, rei d'Austràsia, reclamant el tron reial.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Munderic · Veure més »
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Namur · Veure més »
Notger
Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Notger · Veure més »
Novena Croada
La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Novena Croada · Veure més »
Otó d'Eberstein
Otó d'Eberstein (nascut el – Mort a el) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Otó d'Eberstein · Veure més »
Otbert de Lieja
Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Otbert de Lieja · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Països Baixos austríacs · Veure més »
Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja
El palau al 1649 1.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja · Veure més »
Pirard
Pirard o Erard (altres ortografies Pirhard, Erhard, Pirardus, Erardus) (nascut? i mort el 838, 840 o 841) era bisbe de Lieja de 831 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Pirard · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Príncep-bisbe · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Principat de Lieja · Veure més »
Principat de Stavelot-Malmedy
El principat de Stavelot-Malmedy (en alemany: Stablo-Malmedy) era un principat del Sacre Imperi Romanogermànic, del qual el príncep era l'abat de la doble Abadia de Stavelot-Malmedy des de l'any 651 fin als 1795.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Principat de Stavelot-Malmedy · Veure més »
Rateri de Verona
Rateri de Verona (en llatí Ratherius Veronensis) (nascut vers 890 als afores de Lieja i mort el 974 a Namur era un monje de l'abadia de Lobbes. Va ser bisbe de Verona, de Lieja i abat de l'abadia d'Aulne. Va ser un escriptor i polemista en llatí reconegut. Una part de la seva obra va ser conservada fins avui.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Rateri de Verona · Veure més »
Regió Flamenca
La Regió Flamenca (en neerlandès: «Vlaams Gewest»), també dita Flandes (en neerlandès: «Vlaanderen»), és una de les tres regions que componen Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Regió Flamenca · Veure més »
Remacle
Remacle (altres noms: Remaculus, Remaclus, Rimaglius, Remaclus de Maastricht), nascut a Aquitània aproximadament a 600 – mort a Stavelot al 673, era un monjo colombanian, fundador de les abadies de Malmedy i de Stavelot i bisbe de Maastricht.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Remacle · Veure més »
Renald I de Bar
Renald I el Borni, nascut cap a 1080, mort el 10 de març de 1149 a la mar Mediterrània, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1105 a 1149 i comte de Verdun de 1105 a 1134.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Renald I de Bar · Veure més »
Renald II de Bar
Renald II de Bar, nascut cap a 1122, mort el 25 de juliol de 1170, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1149 a 1170.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Renald II de Bar · Veure més »
Renyers
La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Renyers · Veure més »
Richer de Lieja
Richer de Lieja (altres noms Richarius, Richerus, Richar, Richer) va ser abat de l'abadia de Prüm (899-920) i bisbe de Lieja de 921 a 945.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Richer de Lieja · Veure més »
Robert de Berghes
Robert de Berghes (també anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen op Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Robert de Berghes · Veure més »
Robert de Thourotte
Robert de Thourotte també anomenat Robert de Thorete o Robert de Langres (nascut ? - mort a Fosses-la-Ville, 1246) fou bisbe de Langres de 1232 a 1240 i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1240 a 1246.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Robert de Thourotte · Veure més »
Rodolf d'Hesbaye
Rodolf fou comte de part d'Hesbaye, probablement d'Avernas, vers 940-958.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Rodolf d'Hesbaye · Veure més »
Rodolf de Zähringen
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Rodolf de Zähringen · Veure més »
Saint-Hubert (Bèlgica)
Saint-Hubert (en való Sint-Houbert) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona, a 61 kilòmetres al sud de Namur i 60 kilòmetres al nord d'Arlon.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Saint-Hubert (Bèlgica) · Veure més »
Scarpone
La casa de Scarpone descendia de Richwin, comte de Scarpone (Scarpone era una ciutat important i seu d'un comtat del qual no queda res i que no estava lluny de Dieulouard).
Nou!!: Bisbat de Lieja і Scarpone · Veure més »
Servaci de Tongeren
Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Servaci de Tongeren · Veure més »
Simó de Limburg
Simó de Limburg (nascut ±1177 - mort l'1 d'agost de 1295 a Roma) príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1193 a 1194.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Simó de Limburg · Veure més »
Stavelot
Stavelot (en való Ståvleu, en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Stavelot · Veure més »
Superhumeral
arquebisbe de Cracòvia per la reina santa Eduvigis de Polònia el 1384/85. Un superhumeral (del llatí super, "sobre" i umerus, "espatlla", per tant, una indumentària "sobre l'espatlla"), és una vestimenta litúrgica usada exclusivament pels bisbes, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Superhumeral · Veure més »
Teobald de Bar
Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Teobald de Bar · Veure més »
Teodard de Maastricht
Teodard de Maastricht, en alemany Diethardt (Aquitània, ca. 620 - Rülzheim, Renània-Palatinat, 670) era el bisbe de Maastricht probablement de 662 a 669 o 670.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Teodard de Maastricht · Veure més »
Tibald II de Bar
Tibald II de Bar (o Teobald II de Bar),nascut cap a 1221, mort el 1291, va ser comte de Bar de 1240 a 1291.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Tibald II de Bar · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Tongeren · Veure més »
Trudó de Sint-Truiden
Trudó (en francès Trudon i Trond), (Zerkingen, actual Sint-Truiden, Bèlgica, ca. 630 – Sint-Truiden, 23 de novembre de 693 o 695), era un sacerdot cristià, fundador d'una abadia.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Trudó de Sint-Truiden · Veure més »
Valcand
Valcand, Valcandus Tungrensis, Walcand o Walcaud (- 831) fou bisbe de Lieja de 810 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Valcand · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Vikings · Veure més »
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Wittelsbach · Veure més »
Wolbodó de Lieja
Wolbodó (també escrit Volbodo, Fulmodo, Vilpodo), (Comtat de Flandes (?), ca. 950 – Lieja, 1021) va ser prebost del capítol de la catedral de Martí de Tours d'Utrecht, capellà de l'emperador Enric II i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1018 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Lieja і Wolbodó de Lieja · Veure més »
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 13 de gener · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 1419 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 1459 · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 28 de maig · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 30 de maig · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 655 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 888 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 903 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 920 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 945 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Lieja і 971 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Maastricht, Bisbat de Tongeren, Bisbe de Lieja, Diòcesi de Lieja, Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja.
