Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Arnau III de Comenge, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Eusa, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Tolosa, Aspàreg de la Barca, Bernat I (IV) de Comenge, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Baiona, Bisbat de Coserans, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Tarba, Bisbat de Tulle, Carlo Carafa, Catedral de Sant Bertran de Comenge, Comenge, Conclave de 1503 (octubre), Francesc de Santcliment (ambaixador), Llista de bisbes de Comenge, Mateu de Foix (comte de Comenge), Nebosan, Pere de Foix el Vell, Qui Christi Domini, Santcliment, Universitat de Perpinyà (1350-1793), Vall d'Aran.
Arnau III de Comenge
Arnau III (m. després del 1070) va ser comte de Comenge.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Arnau III de Comenge · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat d'Eusa
Larquebisbat d'Eauze (francès: Archidiocèse d'Eauze, llatí: Archidioecesis Elusensis) és una seu metropolitana suprimida de l'Església Catòlica a França, que existí entre el 300 i el 879.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Arquebisbat d'Eusa · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Bernat I (IV) de Comenge
Bernat I de Comenge (mort després del 1145) va ser comte de Comenge (abans de 1105-després de 1145).
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bernat I (IV) de Comenge · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Lombèrs
Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat de Lombèrs · Veure més »
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Tulle
El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Bisbat de Tulle · Veure més »
Carlo Carafa
Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517 – Roma, 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Carlo Carafa · Veure més »
Catedral de Sant Bertran de Comenge
Tomba de Sant Bertran L'orgue El claustre La Catedral de Sant Bertran de Comenge (ː) és una antiga catedral catòlica romana situada a Sant Bertran de Comenge, Alta Garona, al sud-oest de França.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Catedral de Sant Bertran de Comenge · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Comenge · Veure més »
Conclave de 1503 (octubre)
El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Conclave de 1503 (octubre) · Veure més »
Francesc de Santcliment (ambaixador)
Francesc de Santcliment (Lleida, - 1366), senyor de Sarroca, d'Alcarràs, Montagut i Llardecans, va ser un cavaller i ambaixador català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Francesc de Santcliment (ambaixador) · Veure més »
Llista de bisbes de Comenge
Llista de bisbes del bisbat de Comenge.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Llista de bisbes de Comenge · Veure més »
Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mateu de Foix, o Mateu de Grailly, († Muret, 8 de gener de 1453) va ser comte de Comenge del 1419 al 1443 arran del seu matrimoni amb Margarida de Comenge.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Mateu de Foix (comte de Comenge) · Veure més »
Nebosan
El Nebosan és una comarca del Comenge amb centre a Sant Gaudens (Saint-Gaudens).
Nou!!: Bisbat de Comenge і Nebosan · Veure més »
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Pere de Foix el Vell · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Qui Christi Domini · Veure més »
Santcliment
Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Santcliment · Veure més »
Universitat de Perpinyà (1350-1793)
La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Universitat de Perpinyà (1350-1793) · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Comenge і Vall d'Aran · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Comminges, Bisbe de Comenge, Diòcesi de Comenge.
