Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Agnès Sorel, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Reims, Bisbat d'Arràs, Bisbat de Chalon, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Soissons, Bisbat de Verdun, Châlons, Comtat d'Hainaut, Ducats de França, Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Llista dels bisbats i arquebisbats de França, Lluís II de Bar, Louis Antoine de Noailles, Maria de Navarra, Orde del Cister, Qui Christi Domini, Renyers, Unigenitus, Vescomtat de Châteaudun.
Agnès Sorel
, coneguda pel sobrenom Dame de Beauté, va ser una dama de companyia d'Isabel de Lorena, esposa de Renat I. L'any 1443 esdevingué l'amant favorita del rei Carles VII de França, a qui donà tres filles que serien legitimades com a princeses de França i casades amb els grans senyors de la cort.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Agnès Sorel · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Bisbat d'Arràs · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Bisbat de Lavaur · Veure més »
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Bisbat de Soissons · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Bisbat de Verdun · Veure més »
Châlons
* Châlons o Chalon (Isèra), municipi francès al departament de la Isèra (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Châlons · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Ducats de França · Veure més »
Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra
El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »
Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Mapa de les províncies eclesiàstiques franceses La llista dels bisbats i arquebisbats francesos és la següent.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Llista dels bisbats i arquebisbats de França · Veure més »
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Lluís II de Bar · Veure més »
Louis Antoine de Noailles
Louis-Antoine de Noailles (Castell de Peynières, Cros-de-Montvert, 27 de maig de 1651 – París, 4 de maig de 1729) va ser un prelat francès.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Louis Antoine de Noailles · Veure més »
Maria de Navarra
Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Maria de Navarra · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Orde del Cister · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Qui Christi Domini · Veure més »
Renyers
La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Renyers · Veure més »
Unigenitus
Unigenitus (nomenat per les seves paraules llatines Unigenitus dei filius, "Fill unigènit de Déu"), és una constitució apostòlica en forma de butlla papal promulgada pel papa Climent XI el 1713, va obrir la fase final de la controvèrsia jansenista a França.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Unigenitus · Veure més »
Vescomtat de Châteaudun
El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira.
Nou!!: Bisbat de Châlons-en-Champagne і Vescomtat de Châteaudun · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Chalons, Bisbat de Châlons, Bisbat de Châlons-sur-Marne, Bisbe de Châlons.
