Obrir a Google MapsTaula de continguts
21 les relacions: Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Eusa, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Bisbat de Baiona, Bisbat de Coserans, Bisbat de Lescar, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Saint-Denis de La Réunion, Chalossa, Corts de Navarra, Dax, Desideri de Tolosa, Geronci d'Hagetmau, Gondobald, Llista dels bisbats i arquebisbats de França, Louis d'Albret, Mateu de Foix (comte de Comenge), Mixel Garicoitz, Qui Christi Domini, Vescomtat de Tursan.
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat d'Aush
Arquebisbat d'Eusa
Larquebisbat d'Eauze (francès: Archidiocèse d'Eauze, llatí: Archidioecesis Elusensis) és una seu metropolitana suprimida de l'Església Catòlica a França, que existí entre el 300 i el 879.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat d'Eusa
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat de Bordeus
Arquebisbat de Pamplona i Tudela
L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat de Pamplona i Tudela
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Baiona
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Coserans
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Lescar
Bisbat de Lombèrs
Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Lombèrs
Bisbat de Saint-Denis de La Réunion
El bisbat de Saint-Denis-de-La Réunion (francès: Diocèse de Saint-Denis de La Réunion, llatí: Dioecesis S. Dionysii Reunionis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Saint-Denis de La Réunion
Chalossa
La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Chalossa
Corts de Navarra
XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Corts de Navarra
Dax
* DAX, índex borsari d'Alemanya.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Dax
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Desideri de Tolosa
Geronci d'Hagetmau
Geronci, en francès Girons (Cartago, Àfrica o Síria, segle V - Hagetmau, Landes, Aquitània, final del segle V) fou un religiós tardoromà, evangelitzador, amb Sant Sever de les Landes i altres companys, de la regió de la Novempopulània, amb Clar d'Aquitània, Justí de Tarbes, Bàbil, Policarp i Joan.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Geronci d'Hagetmau
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Gondobald
Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Mapa de les províncies eclesiàstiques franceses La llista dels bisbats i arquebisbats francesos és la següent.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Louis d'Albret
fou un cardenal i bisbe catòlic francès.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Louis d'Albret
Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mateu de Foix, o Mateu de Grailly, († Muret, 8 de gener de 1453) va ser comte de Comenge del 1419 al 1443 arran del seu matrimoni amb Margarida de Comenge.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mixel Garicoitz
Mixel Garicoitz, conegut a França com a Michel Garicoïts (Ibarre (Donaixti-Ibarre, Baixa Navarra), 15 d'abril de 1797 - Betharram, 14 de maig de 1863) va ésser un prevere basc, fundador de la congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Mixel Garicoitz
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Qui Christi Domini
Vescomtat de Tursan
El vescomtat de Tursan fou una jurisdicció feudal de Gascunya, al nord del Vescomtat del Bearn.
Veure Bisbat d'Aire i Dacs і Vescomtat de Tursan
També conegut com Bisbat d'Aire, Bisbat d'Aire-Dax, Bisbat de Dax, Bisbe d'Aire, Bisbe d'Aire i Dacs, Bisbe d'Aire-Dax, Bisbes d'Aire, Bisbes d'Aire-Dax, Diòcesi d'Aire i Dacs, Llista de Bisbes d'Aire, Llista de Bisbes d'Aire-Dax.