Accés més ràpid que el navegador!
168 les relacions: Aiacciu, Alta Còrsega, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Tolosa, Bisbat d'Accia, Bisbat d'Agen, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Imola, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Le Havre, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Versalles, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Capraia, Castiglione della Pescaia, Catedral, Còrsega, Còrsega del Sud, Clergues Regulars de Somasca, Coadjutor, Concordat del 1801, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Constitució civil del clergat, Cristianisme, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Diòcesi titular, Elba (illa), Enciclopèdia Catòlica, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Francès, Francesc Xavier Bustillo, Gregori el Gran, Innocenci II, Llatí, Lleó X, Monotelisme, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, ..., Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, Paolo Fregoso, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pau de Tars, Pieve, Pius VII, Primat (eclesiàstic), Primer Imperi Francès, Principat de Piombino, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, República de Gènova, República de Pisa, Ritu romà, Santa Seu, Segle II, 1092, 1126, 1133, 1179, 1238, 1309, 1322, 1328, 1342, 1345, 1348, 1351, 1369, 1401, 1411, 1420, 1422, 1428, 1429, 1438, 1441, 1442, 1457, 1477, 1481, 1482, 1489, 1493, 1498, 1516, 1518, 1539, 1540, 1541, 1548, 1553, 1578, 1582, 1585, 1587, 1593, 1616, 1627, 1651, 1655, 1656, 1685, 1686, 1694, 1695, 1697, 1698, 1715, 1716, 1722, 1723, 1741, 1758, 1759, 1790, 1794, 1801, 1802, 1816, 1831, 1833, 1860, 1869, 1870, 1872, 1877, 1899, 1903, 1906, 1916, 1926, 1927, 1938, 1966, 1972, 1974, 1986, 1987, 1995, 2002, 2003, 2004, 2011, 2012, 2015, 2020, 313, 601, 602, 649, 900, 909, 930, 936. Ampliar l'índex (118 més) »
Aiacciu
Aiacciu o Aghjacciu (antigament Adiaci, nom oficial en francès Ajaccio) és la capital del departament francès de Còrsega del Sud, i de la regió de Còrsega.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Aiacciu · Veure més »
Alta Còrsega
LAlta Còrsega (20B) (Haute-Corse en francès i Corsica suprana en cors) és un departament francès situat a la regió de Còrsega.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Alta Còrsega · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat de Pisa · Veure més »
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »
Bisbat d'Accia
Il convento di Sant'Antonio di Casabianca. El bisbat d'Accia (francès: Diocèse d'Accia, llatí: Dioecesis Acciensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat d'Accia · Veure més »
Bisbat d'Agen
El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat d'Agen · Veure més »
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Le Havre
El bisbat de Le Havre (francès: Diocèse de Le Havre, llatí: Dioecesis Portus Gratiae) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat de Le Havre · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Versalles
parròquia del palau reial; i als arxius parroquials s'han conservat les actes de bateig, matrimoni i de decés dels membres de la família reial. El bisbat de Versalles (francès: Diocèse de Versailles, llatí: Dioecesis Versaliensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbat de Versalles · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Butlla · Veure més »
Capraia
Capraia (coneguda anteriorment com a Capraria) és una illa d'Itàlia, que forma part de l'Arxipèlag Toscà, a la Província de Liorna, a la Toscana.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Capraia · Veure més »
Castiglione della Pescaia
Castiglione della Pescaia és un municipi situat al territori de la província de Grosseto, a la regió de la Toscana, (Itàlia).
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Castiglione della Pescaia · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Catedral · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Còrsega · Veure més »
Còrsega del Sud
Còrsega del Sud (20A) (Corse-du-Sud en francès i Corsica Suttana en cors) és un departament francès situat a la regió de Còrsega.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Còrsega del Sud · Veure més »
Clergues Regulars de Somasca
Els Clergues Regulars de Somasca (en llatí Ordo Clericorum Regularium a Somascha) són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars fundat per Sant Jeroni Emiliani en 1532.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Clergues Regulars de Somasca · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Coadjutor · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Concordat del 1801 · Veure més »
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Constitució civil del clergat · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Cristianisme · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu · Veure més »
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Diòcesi titular · Veure més »
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Elba (illa) · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Església sufragània · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Francès · Veure més »
Francesc Xavier Bustillo
Francesc Xavier Bustillo (Pamplona, 23 de novembre de 1968) es un religiós catòlic espanyol.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Francesc Xavier Bustillo · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Gregori el Gran · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Innocenci II · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Llatí · Veure més »
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Lleó X · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Monotelisme · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Orde dels Predicadors · Veure més »
Paolo Fregoso
, conegut també com a Paolo Campofregoso, fou un cardenal i arquebisbe de Gènova, i també dux de la República de Gènova durant tres mandats.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Paolo Fregoso · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Papa · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Pau de Tars · Veure més »
Pieve
s), a Sotto il Monte Giovanni XXIII La pieve (del llatí: plebs, "poble") és una església rural amb un baptisteri annex.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Pieve · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Pius VII · Veure més »
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Primat (eclesiàstic) · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Primer Imperi Francès · Veure més »
Principat de Piombino
El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Principat de Piombino · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Qui Christi Domini · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і República de Gènova · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і República de Pisa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Ritu romà · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Santa Seu · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і Segle II · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1092 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1126 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1133 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1179 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1238 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1309 · Veure més »
1322
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1322 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1328 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1342 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1345 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1348 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1351 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1369 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1401 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1411 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1420 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1422 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1428 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1429 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1438 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1441 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1442 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1457 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1477 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1481 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1482 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1489 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1493 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1498 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1516 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1518 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1539 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1540 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1541 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1548 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1553 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1578 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1582 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1585 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1587 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1593 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1616 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1627 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1651 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1655 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1656 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1685 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1686 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1694 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1695 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1697 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1698 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1715 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1716 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1723 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1741 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1758 · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1759 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1790 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1794 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1802 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1816 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1831 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1833 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1860 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1869 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1870 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1872 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1877 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1899 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1903 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1906 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1916 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1926 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1927 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1938 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1966 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1972 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1974 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1986 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1987 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 1995 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2004 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2012 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2015 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 2020 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 313 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 601 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 602 · Veure més »
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 649 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 900 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 909 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 930 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Ajaccio і 936 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat d'Aiacciu, Bisbe d'Ajaccio, Diòcesi d'Aiacciu.
