Taula de continguts
32 les relacions: Acme (geologia), Acrocantosaure, Biocronologia, Biozona MN 4, Biozona MN 5, Coralls rugosos, Cronoestratigrafia, Estatges cambrians de Sibèria, Estratigrafia, Excursió geomagnètica, Foraminífer planctònic, Formació del Frenchman, Geologia, Geologia de la península Ibèrica, Història de la geologia, Journal of Vertebrate Paleontology, LACM 149371, Litoestratigrafia, Lukas Hottinger, Micromamífer, Núria Solé i Sanromà, Nummulits, Ostracodes, Paleontologia, Precambrià, Priabonià, Principi de successió faunística, Quitinozous, Registre fòssil, Rudistes, Tafonomia, Trilobits.
Acme (geologia)
Acme, epíbole o zona d'apogeu, són els termes que s'utilitzen en geologia i, més concretament en paleontologia i bioestratigrafia, per a referir-se al desenvolupament màxim, correntment en abundància o freqüència, d'una espècie, d'un gènere o d'un altre tàxon en un nivell estratigràfic.
Veure Bioestratigrafia і Acme (geologia)
Acrocantosaure
L'acrocantosaure (Acrocanthosaurus atokensis) és una espècie de dinosaure teròpode que visqué a Nord-amèrica durant els estatges Aptià i Albià (Cretaci inferior).
Veure Bioestratigrafia і Acrocantosaure
Biocronologia
La biocronologia és la part de la Paleontologia que estudia quan van viure les entitats paleobiològiques (éssers ja extingits que coneixem pels seus fòssils), la seva ordenació temporal i la datació d'esdeveniments biòtics del passat. També s'anomena biocronologia a l'estimació de l'edat biològica (ontogènica) dels individus actuals o pretèrits, és la Biocronologia Biològica.
Veure Bioestratigrafia і Biocronologia
Biozona MN 4
En bioestratigrafia, la biozona MN 4 és una de les setze biozones de mamífers del Neogen utilitzades per caracteritzar els mamífers fòssils que formaven part de la fauna del Neogen a Europa.
Veure Bioestratigrafia і Biozona MN 4
Biozona MN 5
En bioestratigrafia, la biozona MN 5 és una de les setze biozones de mamífers del Neogen utilitzades per caracteritzar la fauna de mamífers fòssils d'Europa durant el Neogen.
Veure Bioestratigrafia і Biozona MN 5
Coralls rugosos
Els coralls rugosos, també anomenats tetracoralaris, són una classe de cnidaris paleozoics que apareixen per primera vegada a l'Ordovicià mig i s’extingeixen al Permià superior.
Veure Bioestratigrafia і Coralls rugosos
Cronoestratigrafia
Gravat d'una monografia de William Smith's on s'identifiquen els estrats segons els fòssils La cronoestratigrafia és una branca científica de l'estratigrafia que té com a objectiu estudiar l'edat dels estrats geològics en relació amb el temps.
Veure Bioestratigrafia і Cronoestratigrafia
Estatges cambrians de Sibèria
Els estatges cambrians de Sibèria són una sèrie de subdivisions del període Cambrià utilitzades a Rússia i altres estats de l'antiga Unió Soviètica (URSS).
Veure Bioestratigrafia і Estatges cambrians de Sibèria
Estratigrafia
Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.
Veure Bioestratigrafia і Estratigrafia
Excursió geomagnètica
Esquema i cronologia de les principals excursions geomagètiques a la Terra https://pubs.usgs.gov/of/2003/of03-187/of03-187.pdf (Edward A. Mankinen; Carl M. Wentworth, USGS, 2003) Una excursió geomagnètica, com una inversió geomagnètica, és un canvi significatiu en el camp magnètic terrestre.
Veure Bioestratigrafia і Excursió geomagnètica
Foraminífer planctònic
Els foraminífers planctònics són aquells foraminífers que viuen a la part superior dels oceans.
Veure Bioestratigrafia і Foraminífer planctònic
Formació del Frenchman
La Formació del Frenchman és una unitat estratigràfica del Cretaci tardà (Maastrichtià tardà) de la conca sedimentària del Canadà occidental.
Veure Bioestratigrafia і Formació del Frenchman
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Bioestratigrafia і Geologia
Geologia de la península Ibèrica
Esquema amb les principals unitats geològiques de la península Ibèrica Mapa geològic de la península Ibèrica La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics.
Veure Bioestratigrafia і Geologia de la península Ibèrica
Història de la geologia
William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.
Veure Bioestratigrafia і Història de la geologia
Journal of Vertebrate Paleontology
El Journal of Vertebrate Paleontology és una revista científica bimensual avaluada per experts creada el 1980 per Jiri Zidek (Universitat d'Oklahoma).
Veure Bioestratigrafia і Journal of Vertebrate Paleontology
LACM 149371
LACM 149371 (Natural History Museum of Los Angeles County specimen 149371)Goin et al., 2004, pàg.
Veure Bioestratigrafia і LACM 149371
Litoestratigrafia
La litoestratigrafia del Permià fins al Juràssic a l'altiplà de Colorado al sud-est d'Utah. Salta (Argentina) La litoestratigrafia és una subdisciplina de l'estratigrafia que és la ciència geològica associada amb l'estudi dels estrats o capes de roques.
Veure Bioestratigrafia і Litoestratigrafia
Lukas Hottinger
Lukas Conrad Hottinger (nascut el 25 de febrer de 1933 a Düsseldorf, † 4 de setembre de 2011 a Basilea) va ser un micro-paleontòleg suís i biòleg especialitzat en foraminífers (i aquí macroforaminifera).
Veure Bioestratigrafia і Lukas Hottinger
Micromamífer
''Apodemus flavicollis'', un micromamífer. Un micromamífer és un mamífer de talla petita.
Veure Bioestratigrafia і Micromamífer
Núria Solé i Sanromà
Núria Solé i Sanromà –o Núria Solé de Porta, com signava els seus treballs– (Constantí, Tarragona, 22 de juny de 1925 - 2 de maig de 2013) va ser una geòloga i palinòloga catalana, molt respectada a la comunitat palinològica internacional.
Veure Bioestratigrafia і Núria Solé i Sanromà
Nummulits
Els nummulits o Nummulites són un gènere de macroforaminífers de la família dels Nummulítids amb estructures internes complexes que en faciliten la identificació.
Veure Bioestratigrafia і Nummulits
Ostracodes
Els ostracodes o ostràcodes (Ostracoda), nom que deriva del mot grec óstrakon, que significa 'closca', són una classe dins Crustacea.
Veure Bioestratigrafia і Ostracodes
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Veure Bioestratigrafia і Paleontologia
Precambrià
El Precambrià és el supereó no oficial que precedeix l'eó Fanerozoic.
Veure Bioestratigrafia і Precambrià
Priabonià
El període Priabonià és l'últim estatge faunístic de l'Eocè.
Veure Bioestratigrafia і Priabonià
Principi de successió faunística
El principi de la successió faunística, també conegut com la llei de a successió faunística, està basat en l'observació dels estrats geològics de les roques sedimentàries que contenen fauna i flora fossilitzada dins una successió vertical.
Veure Bioestratigrafia і Principi de successió faunística
Quitinozous
Chitinozoa és un microfòssil en forma de matràs trobats en estrats datats entre 489 a 358 milions d'anys d'antiguitat, que és part de la matèria orgànica (segurament són ous) produïda per un animal marí encara desconegut.
Veure Bioestratigrafia і Quitinozous
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Bioestratigrafia і Registre fòssil
Rudistes
Els rudistes van ser un grup d'organismes bivalves fòssils, marins i suspensívors.
Veure Bioestratigrafia і Rudistes
Tafonomia
Perforacions i incrustacions en la closca d'un mol·lusc modern. La tafonomiaDerivat del grec Taphos; literament significa 'estudi de la tomba' és l'estudi científic dels organismes morts a través del temps i com queden finalment fossilitzats (si és que ho fan).
Veure Bioestratigrafia і Tafonomia
Trilobits
Els trilobits (Trilobita) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.
Veure Bioestratigrafia і Trilobits
També conegut com Bioestratigràfics, Bioestratigràfiques, Biostratigrafia.