Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Alfonsí, Aliatge, Ardit, Argent, Baiocasses, Baltasar Gil, Barcelonès (moneda), Blanca (moneda), Bossonalla, Casa-fàbrica Girona, Celtes, Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell, Coronat (moneda), Coure, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Dírham, Diner (llei), Diner (moneda), Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Florí d'or d'Aragó, Gros (moneda), Histàmenon, Història de Barcelona, Jamància, Jaquès, Josep Brunet Anguera, Melgorès, Miliaríssion, Moneda catalana, Morlà, Museu Arqueològic de Dénia, Patac, Plaça de la Cinta, Placa medieval d'un arnès de cavall, Quarto (moneda), Quatern, Ral, Rossell (moneda), Seca, Sistema monetari mallorquí, Sou (moneda), Tres Comuns de Catalunya, Treseta, Velló.
Alfonsí
Van rebre el nom d'alfonsí diverses monedes medievals encunyades per reis que tenien el nom d'Alfons:Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Billó і Alfonsí · Veure més »
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Nou!!: Billó і Aliatge · Veure més »
Ardit
L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Nou!!: Billó і Ardit · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Billó і Argent · Veure més »
Baiocasses
Els baiocasses (llatí: Baiocasses) foren un poble gal de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat també per Plini el Vell com a Badiocasses o Viducasses i per Ausoni com a Baiocassis.
Nou!!: Billó і Baiocasses · Veure més »
Baltasar Gil
Baltasar Gil (Reus, segles XVIII - XIX) va ser un comerciant i polític català i alcalde de Reus.
Nou!!: Billó і Baltasar Gil · Veure més »
Barcelonès (moneda)
El barcelonès era el nom que rebien els diners encunyats a Barcelona, sobretot els diners de billó, que s'anomenaven barcelonesos, i també els croats d'argent o barcelonesos d'argent.
Nou!!: Billó і Barcelonès (moneda) · Veure més »
Blanca (moneda)
La blanca era una peça monetària múltiple del diner, però feta de billó.
Nou!!: Billó і Blanca (moneda) · Veure més »
Bossonalla
La bossonalla fou un tipus de moneda de billó de poc valor, especialment una de les monedes de Pere I, encunyada entre els anys 1209 i 1212.
Nou!!: Billó і Bossonalla · Veure més »
Casa-fàbrica Girona
La casa-fàbrica Girona és un conjunt d'edificis situats al carrer de les Freixures, 4-6 i 8 del barri de Santa Caterina de Barcelona, parcialment conservats.
Nou!!: Billó і Casa-fàbrica Girona · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Billó і Celtes · Veure més »
Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell
La Biblioteca Econòmica Carandell, també coneguda com a Fons Carandell, va a passar a formar part de les col·leccions especials de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1981.
Nou!!: Billó і Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell · Veure més »
Coronat (moneda)
El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provençals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de billó de Joan I i de Martí I. Fitxer:Coronato 1458.jpg|Coronat del 1452, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1462.jpg|Coronat del 1462, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1488.jpg|Coronat del 1488, de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Billó і Coronat (moneda) · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Billó і Coure · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: Billó і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Dírham
El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.
Nou!!: Billó і Dírham · Veure més »
Diner (llei)
El diner, quan s'aplica a la metal·lúrgia dels metalls preciosos, es cada una de les dotze parts en les que antigament es dividia la llei de l'argent, o proporció de puresa que contenia el metall resultant una vegada obrat, així una llei de dotze diners seria plata pura o una llei de sis diners tendria el 50% de puresa i així successivament.
Nou!!: Billó і Diner (llei) · Veure més »
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Nou!!: Billó і Diner (moneda) · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Billó і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: Billó і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Gros (moneda)
Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").
Nou!!: Billó і Gros (moneda) · Veure més »
Histàmenon
Histàmenon de l'emperador Constantí VIII (r. 1025–1028) Histàmenon (grec: ἱστάμενον, '' estàndard') fou el nom donat al sòlid romà d'Orient després del tetartiron, una moneda una mica més lleugera, a la dècada del 960.
Nou!!: Billó і Histàmenon · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Billó і Història de Barcelona · Veure més »
Jamància
La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.
Nou!!: Billó і Jamància · Veure més »
Jaquès
El jaquès era una moneda de billó (molt rarament d'or) encunyada, a l'inici, al, a la població aragonesa de Jaca.
Nou!!: Billó і Jaquès · Veure més »
Josep Brunet Anguera
Josep Brunet Anguera (Reus, 1784 - segle XIX) va ser un comerciant i empresari català Anunci del servei reusenc de diligències A inicis de 1814, Josep Brunet, que havia tornat de França on havia estat desterrat per pertànyer a la societat secreta dels "Filadelfos", va obrir una botiga a la plaça del Mercadal de Reus, a l'edifici de cal Cardenyes, on després hi haurà la casa Navàs.
Nou!!: Billó і Josep Brunet Anguera · Veure més »
Melgorès
Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.
Nou!!: Billó і Melgorès · Veure més »
Miliaríssion
Lleó III per celebrar la coronació del seu fill, Constantí V, com a coemperador. Vegeu la falta de qualsevol imatge excepte la creu. Miliaríssion (en grec: μιλιαρήσιον, del llatí: miliarensis) va ser el terme utilitzat per denominar una sèrie de monedes de plata romanes d'Orient.
Nou!!: Billó і Miliaríssion · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Billó і Moneda catalana · Veure més »
Morlà
El morlà era diner de billó del Bearn (Occitània), encunyat a la població de Morlàs, des del fins al.
Nou!!: Billó і Morlà · Veure més »
Museu Arqueològic de Dénia
El Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (Marina Alta) condueix per la història de la ciutat, des dels inicis de la seua aventura urbana, s. II aC, fins al.
Nou!!: Billó і Museu Arqueològic de Dénia · Veure més »
Patac
El patac eren diverses monedes de billó encunyades en les terres occitanes als segles i. El patac de Perpinyà fou fet encunyar per Lluís XI de França en aquesta ciutat durant els anys en què els francesos ocuparen els comtats de Rosselló i de Cerdanya (1462-1483).
Nou!!: Billó і Patac · Veure més »
Plaça de la Cinta
La plaça de la Cinta o plaça de Nostra Senyora de la Cinta és una plaça de traçat irregular a la que conflueixen els carrers Taules Velles, de la Rosa, de la Suda, Mercè i Nou del Vall a la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Billó і Plaça de la Cinta · Veure més »
Placa medieval d'un arnès de cavall
La placa medieval d'un arnès de cavall és una obra destacada de la col·lecció permanent del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Nou!!: Billó і Placa medieval d'un arnès de cavall · Veure més »
Quarto (moneda)
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. El quarto (del castellà cuarto) era una antiga moneda fraccionària espanyola, de coure (billó pobre, és a dir, amb molt poca addició de plata), amb valor de quatre maravedís.
Nou!!: Billó і Quarto (moneda) · Veure més »
Quatern
El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212.
Nou!!: Billó і Quatern · Veure més »
Ral
Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.
Nou!!: Billó і Ral · Veure més »
Rossell (moneda)
El rossell fou una moneda de billó emesa pels comtes de Rosselló, des de Guislabert I fins a Girard II (1164-1172).
Nou!!: Billó і Rossell (moneda) · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Billó і Seca · Veure més »
Sistema monetari mallorquí
Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.
Nou!!: Billó і Sistema monetari mallorquí · Veure més »
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Nou!!: Billó і Sou (moneda) · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Billó і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Treseta
Treseta és el nom amb que són coneguts dos tipus de moneda de billó de valors i característiques diferents, però que prenen el seu nom del fet de ser múltiples de tres.
Nou!!: Billó і Treseta · Veure més »
Velló
* Velló (pell).
Nou!!: Billó і Velló · Veure més »
