Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Acord de Karađorđevo, Batalla de Senta, Bòsnia i Hercegovina, Bondeno, Bosanska Krajina, Bosanska Krupa, Camp de refugiats de Gašinci, Cantó d'Una-Sana, Cantons de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia, Copa Davis 2016, E761, Església Ortodoxa Sèrbia, Eyalat de Bòsnia, Front Iugoslau, Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, Futbol a Bòsnia i Hercegovina, Guerra croata-bosniana, Guerra de Bòsnia, Guerra de la independència croata, Guerres de Iugoslàvia, Josip Broz Tito, Kikinda, Kosta Nađ, Llarga Guerra Turca, Llista de carreteres europees de classe B, Llista de ciutats de Bòsnia i Hercegovina, Llista de clubs de futbol, Moviment Nacional Iugoslau, Municipis de Bòsnia i Hercegovina, NK Jedinstvo Bihać, Operació Bøllebank, Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia, Organització territorial de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, Partit d'Acció Democràtica (Bòsnia i Hercegovina), Plaques de matrícula de Iugoslàvia, Resolució 819 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 844 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 959 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Riu Una, Rutes E7x, Selma Selman, Sisak, Zdenko Kožul, Zlatko Dedič.
Acord de Karađorđevo
L'Acord de Karađorđevo és un suposat pacte secret entre el president croat Franjo Tuđman i el president serbi Slobodan Milošević, després de les trobades que ambdós van mantenir a partir del març de 1991, i segons el qual haurien dissenyat la redistribució dels territoris de Bòsnia i Hercegovina entre Croàcia i Sèrbia, en detriment dels bosnians musulmans.
Nou!!: Bihać і Acord de Karađorđevo · Veure més »
Batalla de Senta
La batalla de Senta s'emmarca dins de la Guerra de la Lliga Santa i va enfrontar l'11 de setembre de 1697 a un exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic de 50 000 homes, sota el comandament d'Eugeni de Savoia, contra un important exèrcit otomà de més de 80 000 homes al comandament del Sultà Mustafà II.
Nou!!: Bihać і Batalla de Senta · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Bihać і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Bondeno
Bondeno és un municipi de 15.425 habitants de la província de Ferrara.
Nou!!: Bihać і Bondeno · Veure més »
Bosanska Krajina
Bosanska Krajina (Pronunciat, Ciríl·lic: Босанска Крајина), és una regió geogràfica de Bosnia i Hercegovina occidental definida pels rius Sava, Una i Vrbas. És també una regió històrica, econòmica i cultural de Bosnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Bosanska Krajina · Veure més »
Bosanska Krupa
''Bosanska Krupa'' Església catòlica, Mesquita i Església ortodoxa sèrbia en Bosanska Krupa Bosanska Krupa (Ciríl·lic: Босанска Крупа, pronunciat) és una ciutat i municipi al nord-oest de Bosnia i Hercegovina, junt al Riu Una.
Nou!!: Bihać і Bosanska Krupa · Veure més »
Camp de refugiats de Gašinci
El Camp de refugiats del districte de Gašinci, a Eslavònia Oriental, Croàcia, fou el més gran camp de refugiats de Croàcia, assistit per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), situat a una zona d'entrenament militar, i que va ser actiu des del 30 de maig de 1992 fins al 2003, acollint a refugiats de les diverses Guerres Balcàniques.
Nou!!: Bihać і Camp de refugiats de Gašinci · Veure més »
Cantó d'Una-Sana
El cantó d'Una-Sana és un dels 10 cantons de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Cantó d'Una-Sana · Veure més »
Cantons de la Federació de Bòsnia i Hercegovina
Cantons de la Federació de Bòsnia i Hercegovina La Federació de Bòsnia i Hercegovina està dividida en 10 cantons (kantoni en bosnià, županije en croat, кантони en serbi).
Nou!!: Bihać і Cantons de la Federació de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia
El Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (en croat: Antifašističko Vijeće Narodnog Oslobođenja Jugoslavije, AVNOJ)Pavlowitch, pàg. 131 fou un òrgan polític creat pels partisans iugoslaus durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Bihać і Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia · Veure més »
Copa Davis 2016
La Copa Davis 2016, també coneguda com a Davis Cup by BNP Paribas 2016, correspon a la 105a edició del torneig de tennis masculí més important per nacions.
Nou!!: Bihać і Copa Davis 2016 · Veure més »
E761
La ruta europea E761 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Bihać і E761 · Veure més »
Església Ortodoxa Sèrbia
L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Bihać і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »
Eyalat de Bòsnia
L'Eyalat de Bòsnia (en turc otomà: eyalet Bosna-i) va ser un eyalat i beglerbegi de l'Imperi otomà, basat principalment en el territori de la moderna Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Eyalat de Bòsnia · Veure més »
Front Iugoslau
El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix.
Nou!!: Bihać і Front Iugoslau · Veure més »
Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina
La frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia es la frontera internacional terrestre entre Croàcia, estat integrat a la Unió Europea des de l'1 de juliol de 2013, i Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Futbol a Bòsnia i Hercegovina
El futbol és l'esport més popular a Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Futbol a Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Guerra croata-bosniana
La guerra croata-bosniana o conflicte de Herzeg-Bòsnia va ser un breu conflicte entre la República de Bòsnia i Hercegovina i l'autoproclamada i secessionista Comunitat Croata de Herzeg-Bòsnia, al seu torn secundada per la República de Croàcia, que va transcórrer entre el 19 de juny de 1992 al 23 de febrer de 1994.
Nou!!: Bihać і Guerra croata-bosniana · Veure més »
Guerra de Bòsnia
La guerra a Bòsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de desembre de 1995.
Nou!!: Bihać і Guerra de Bòsnia · Veure més »
Guerra de la independència croata
La guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia.
Nou!!: Bihać і Guerra de la independència croata · Veure més »
Guerres de Iugoslàvia
Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Nou!!: Bihać і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Nou!!: Bihać і Josip Broz Tito · Veure més »
Kikinda
Kikinda (en ciríl·lic serbi: Кикинда, és un municipi de Sèrbia, dins la província autònoma de Vojvodina. El municipi té 59.453 habitants (2011). La ciutat moderna va ser fundada en el. Des de 1774 a 1874 Kikinda va ser la seu del Districte de Velika Kikinda, la unitat administrativa autònoma de la Monarquia Habsburg. El 1893 Kikinda va obtenir l'estatus de ciutat. El 1918 la ciutat va esdevenir part del Regne de Sèrbia (i Regne dels Serbis, Croats i Eslovens). Kikinda va ser un centre econòmic i industrial important de Sèrbia i Iugoslàvia fins a la dècada de 1990. Actualment, la indústria de Kikinda està en el mig d'un procés econòmic de transició. El 1996, les restes ben conservades d'un mamut de 500.000 anys es van trobar en el límit de la ciutat. Es va anomenar "Kika" a aquest mamut i va esdevenir un dels símbols de la ciutat. Actualment s'exhibeix al Museu Nacional de Kikinda. Fins a 1947 la ciutat tenia le nom serbi de Velika Kikinda (Велика Кикинда).
Nou!!: Bihać і Kikinda · Veure més »
Kosta Nađ
Kosta Nađ o Kosta Nadj (ciríl·lic serbi: Коста Нађ, hongarès: Nagy Kosta) nascut el 13 de maig de 1911 a Petrovaradin, Imperi Austrohongarès, i mort el 19 de novembre de 1986 en Belgrad, Iugoslàvia) va ser un militar que es va distingir com a general de l'Exèrcit Partisà d'Alliberament Iugoslau durant la Segona Guerra Mundial. Va participar també en la Guerra Civil espanyola com a membre de les Brigades Internacionals. Va tenir un paper destacat en l'alliberament de Iugoslàvia. El seu tercer Exèrcit va avançar a través del país i va penetrar a Àustria abans de la fi de la guerra. Nađ va ser president de l'Associació de Veterans dels partisans iugoslaus de 1974 a 1981.
Nou!!: Bihać і Kosta Nađ · Veure més »
Llarga Guerra Turca
La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
Nou!!: Bihać і Llarga Guerra Turca · Veure més »
Llista de carreteres europees de classe B
Aquesta és la llista de carreteres europees de classe B. Les carreteres de classe B són els eixos secundaris de la xarxa europea de carreteres.
Nou!!: Bihać і Llista de carreteres europees de classe B · Veure més »
Llista de ciutats de Bòsnia i Hercegovina
Aquesta és una llista de les ciutats i pobles amb més de 10.000 habitants (o inferior si el municipi té més de 30.000 habitants) a Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Llista de ciutats de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Llista de clubs de futbol
Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.
Nou!!: Bihać і Llista de clubs de futbol · Veure més »
Moviment Nacional Iugoslau
El Moviment Nacional Iugoslau (en serbocroat: Jugoslavenski narodni pokret / Југословенски народни покрет), també coneguda com a Organització Laboral Militant Unida (Združena borbena organizacija rada / Здружена борбена организација рада, o Zbor / Збор«Zbor» són les sigles de l'organització, però literalment també vol dir «cos» o «assemblea» en serbocroat.), va ser un moviment i organització feixista iugoslau liderada pel polític Dimitrije Ljotić.
Nou!!: Bihać і Moviment Nacional Iugoslau · Veure més »
Municipis de Bòsnia i Hercegovina
Situació de Bòsnia i Hercegovina a Europa A Bòsnia i Hercegovina, la unitat territorial més petita és el municipi (opština / општина o Opcina / опћина en l'idioma oficial de país).
Nou!!: Bihać і Municipis de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
NK Jedinstvo Bihać
El Nogometni Klub Jedinstvo Bihać és un club de futbol bosnià de la ciutat de Bihać.
Nou!!: Bihać і NK Jedinstvo Bihać · Veure més »
Operació Bøllebank
L'operació Bøllebank, també coneguda com a batalla de Sarači-Kalešija, és el nom donat a l'enfrontament militar entre les forces militars serbobosnianes i les unitats de combat daneses, noruegues i sueques que formaven el Batalló Nòrdic (NORDBAT 2) de la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR), als afores de la ciutat de Tuzla, el 29 d'abril de 1994.
Nou!!: Bihać і Operació Bøllebank · Veure més »
Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia
La Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia (UNCRO) va ser una missió multinacional de manteniment de la pau desplegada a Croàcia entre març 1995 i gener de 1996.
Nou!!: Bihać і Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia · Veure més »
Organització territorial de la Federació de Bòsnia i Hercegovina
Mapa detallant, en números romans, els cantons de la federació i les seves respectives municipalitats. La Federació de Bòsnia i Hercegovina es troba subdividida en deu cantons.
Nou!!: Bihać і Organització territorial de la Federació de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Partit d'Acció Democràtica (Bòsnia i Hercegovina)
El Partit d'Acció Democràtica (bosnià Stranka Demokratske Akcije) és un partit polític de Bòsnia i Hercegovina fundat el 26 de maig de 1990.
Nou!!: Bihać і Partit d'Acció Democràtica (Bòsnia i Hercegovina) · Veure més »
Plaques de matrícula de Iugoslàvia
Les plaques de matrícula dels vehicles de l'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia es componien d'un sistema de numeració alfanumèric format per dues lletres que indicaven el codi regional, i mostrava el lloc on estava matriculat el vehicle que els portava, seguit d'una estrella vermella i dos grups de dígits que podien contenir dues o tres lletres, per exemple: BG 12- 34, BG 123-45 o BG 123-456.
Nou!!: Bihać і Plaques de matrícula de Iugoslàvia · Veure més »
Resolució 819 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 819 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 16 d'abril de 1993.
Nou!!: Bihać і Resolució 819 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 6 de maig de 1993.
Nou!!: Bihać і Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Resolució 844 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 844 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 18 de juny de 1993.
Nou!!: Bihać і Resolució 844 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Resolució 959 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 959 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 19 de novembre de 1994.
Nou!!: Bihać і Resolució 959 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Riu Una
L'Una és un riu de la part oest de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Bihać і Riu Una · Veure més »
Rutes E7x
Xarxa de carreteres europees de tipus 7x Autopista.
Nou!!: Bihać і Rutes E7x · Veure més »
Selma Selman
Selma Selman (Bihać, 1991) és una artista visual i performer bosnianoestatunidenca d'origen gitano; també és una activista cultural i social.
Nou!!: Bihać і Selma Selman · Veure més »
Sisak
Vista aèria de Sisak amb els rius Sava (part superior), Kupa (part inferior) i Odra (marge inferior esquerra) Sisak (alemany: Sissek, hongarès: Sziszek, italià: Sisek, turc Siska) és una ciutat al centre de Croàcia.
Nou!!: Bihać і Sisak · Veure més »
Zdenko Kožul
Zdenko Kožul (nascut el 21 de maig de 1966), és un jugador d'escacs croata, que té el títol de Gran Mestre des de 1989, i que fou Campió d'Europa el 2006.
Nou!!: Bihać і Zdenko Kožul · Veure més »
Zlatko Dedič
Zlatko Dedič (Bihac, Bòsnia i Hercegovina, 5 d'octubre de 1984) és un exfutbolista eslovè, que jugava com a davanter.
Nou!!: Bihać і Zlatko Dedič · Veure més »
