Taula de continguts
12 les relacions: Adelaida I de Borgonya, Agnès de Merània, Comtat d'Andechs, Comtat de Weimar, Croada del 1197, Ducat de Merània, Enric II d'Ístria, Marca d'Ístria, Marca de Carniola, Meinard I de Gorízia-Tirol, Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya, Otó II de Borgonya.
Adelaida I de Borgonya
Adelaida I de Borgonya, també anomenada Àlix I de Borgonya (1209 - Évian, Savoia 1279) fou la comtessa Palatina de Borgonya entre 1248 i 1279.
Veure Bertold IV de Merània і Adelaida I de Borgonya
Agnès de Merània
Agnès de Merània (v 1172 - 1201), reina consort de França (1196-1200).
Veure Bertold IV de Merània і Agnès de Merània
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bertold IV de Merània і Comtat d'Andechs
Comtat de Weimar
El comtat de Weimar va ser una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que estava situada a l'àrea de l'actual estat de Turíngia.
Veure Bertold IV de Merània і Comtat de Weimar
Croada del 1197
La croada del 1197, també coneguda pel nom de croada d'Enric VI o croada alemanya, fou una croada impulsada per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic per compensar la fallida expedició militar del seu pare, Frederic I durant la Tercera Croada (1189–1190) en Terra Santa.
Veure Bertold IV de Merània і Croada del 1197
Ducat de Merània
Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.
Veure Bertold IV de Merània і Ducat de Merània
Enric II d'Ístria
Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.
Veure Bertold IV de Merània і Enric II d'Ístria
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Bertold IV de Merània і Marca d'Ístria
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Veure Bertold IV de Merània і Marca de Carniola
Meinard I de Gorízia-Tirol
Meinard III (vers 1200/1205 - gener/febrer de 1258) va ser comte de Gorízia o Görz de la casa dels sigardings des de 1231 i comte de Tirol o de Gorízia-Tirol (com a Meinard I) des 1253 fins a la seva mort.
Veure Bertold IV de Merània і Meinard I de Gorízia-Tirol
Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó I de Borgonya (o Otó I de Hohenstaufen) (1170- 1200) fill de l'emperador germànic Frederic Barba-roja (casa de Hohenstaufen) i de l'emperadriu consort i comtessa suo jure Beatriu I de Borgonya.
Veure Bertold IV de Merània і Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó II de Borgonya
Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.
Veure Bertold IV de Merània і Otó II de Borgonya
També conegut com Bertold II d'Ístria, Bertold II de Carniola, Bertold IV de Diessen.