Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Almodis, Alt Penedès, Anglesola, Anglesola (llinatge), Arnau de Santmartí, Arquitectura romànica, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Baronia d'Anglesola, Batalla d'Almenar (1082), Batalla de Morella, Batalla de Tébar, Berenguer, Berenguer II, Berenguer Ramon, Bernat Ató IV Trencavell, Bernat de Claramunt, Bernat I de Queralt, Carmen Campidoctoris, Casal de Barcelona, Castell d'Anglesola, Castell de Cardona, Castell de Cubelles, Castell de Granyena, Castell de l'Ametlla de Segarra, Castell de la Guàrdia Lada, Castell de Maldà, Castell de Montcada, Castell de Rocafort de Queralt, Castell de Santa Perpètua, Catedral de Girona, Colada (espasa), Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Dominació musulmana de Catalunya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Escut de Sant Feliu de Buixalleu, Feudalisme a Catalunya, Fratricidi, Gaufred Bastons, Gòtia, Golmés, Gorg d'en Perxistor, Guerau Alemany II de Cervelló, Guerau II de Cabrera, Guislabert II de Barcelona, Història de Barcelona, Història de Lleida, Hug VI de Lusignan, ..., La Força de Vilamajor, La Guàrdia Lada, Llista de comtes de Barcelona, Mafalda de Pulla-Calàbria, Maldà, María Rodriguez, Mollerussa, Monestir de Sant Cugat, Montjuïc (Barcelona), Ollers (Barberà de la Conca), Pere Ramon de Barcelona, Pira, Ponç I de Cabrera, Primera Croada, Principat de Tarragona, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Folc I de Cardona, Ramon I de Ribes, Rodrigo Díaz de Vivar, Sança de Barcelona, Sant Feliu de Buixalleu, Senescal de Barcelona, Senyoria d'Omeladès, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setge de Balànsiya (1086), Setge de Balànsiya (1087), Setge de Miravet, Setge de Xàtiva (1086), Soriana, Tisó, Tombes dels comtes de Barcelona, Tossa de Mar, Umbert de Cervelló, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Barcelona, Xàtiva, 1053, 1082, 1083, 1097, 5 de desembre. Ampliar l'índex (44 més) »
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Almodis · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Alt Penedès · Veure més »
Anglesola
Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Anglesola · Veure més »
Anglesola (llinatge)
Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Anglesola (llinatge) · Veure més »
Arnau de Santmartí
Arnau Mir (? - aprox. 1100) més conegut com a Arnau de Santmartí, fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit,Eramprunyà i Montbui.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Arnau de Santmartí · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Arquitectura romànica · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Baronia d'Anglesola
La baronia d'Anglesola fou un feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan conquerí i fortificà el castell de Tàrrega (vers el 1056).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Baronia d'Anglesola · Veure més »
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla d'Almenar (1082) · Veure més »
Batalla de Morella
La batalla de Morella fou un dels episodis de la guerra entre l'Emirat de Larida i Turtusha i l'Emirat de Saraqusta pel repartiment dels dominis a la mort de Sulaiman al-Mustain entre els seus fills.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla de Morella · Veure més »
Batalla de Tébar
La Batalla de Tébar fou una batalla lluitada per Berenguer Ramon II i Rodrigo Díaz de Vivar, aliats de l'Emirat de Larida i l'Emirat de Saraqusta, que lluitaven pel control de la part superior de Xarq al-Àndalus.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla de Tébar · Veure més »
Berenguer
* Biografies.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer · Veure més »
Berenguer II
* Berenguer II d'Itàlia o Berenguer d'Ivrea (900-966), marcgravi d'Ivrea (928-941) i rei d'Itàlia (950-961).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer II · Veure més »
Berenguer Ramon
* Berenguer Ramon I, Comte de Barcelona, Comte de Girona i Comte d'Osona (1004-1035).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer Ramon · Veure més »
Bernat Ató IV Trencavell
Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Bernat Ató IV Trencavell · Veure més »
Bernat de Claramunt
Bernat de Claramunt (? - ~1090) fou, entre d'altres, senyor del Castell de Claramunt, senyor del Castell de Tamarit i vescomte de Tarragona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Bernat de Claramunt · Veure més »
Bernat I de Queralt
Bernat Guillem de Queralt o Bernat I de Queralt per als genealogistes (?-1098/1111), va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Bernat I de Queralt · Veure més »
Carmen Campidoctoris
El Carmen Campidoctoris és un poema escrit en llatí.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Carmen Campidoctoris · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Anglesola
El castell d'Anglesola és un edifici d'Anglesola (Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell d'Anglesola · Veure més »
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Cardona · Veure més »
Castell de Cubelles
El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Cubelles · Veure més »
Castell de Granyena
Les restes del Castell de Granyena són dalt del turó on hi ha el poble de Granyena de Segarra, en altres temps vila closa.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Granyena · Veure més »
Castell de l'Ametlla de Segarra
El castell de l'Ametlla de Segarra és un edifici del poble de l'Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de l'Ametlla de Segarra · Veure més »
Castell de la Guàrdia Lada
El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l'est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de la Guàrdia Lada · Veure més »
Castell de Maldà
El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Maldà · Veure més »
Castell de Montcada
El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Montcada · Veure més »
Castell de Rocafort de Queralt
El Castell de Rocafort de Queralt és un antic castell de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) que ha estat reedificat el 1964.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Rocafort de Queralt · Veure més »
Castell de Santa Perpètua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià (localitat al terme de Pontils, la Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Santa Perpètua · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Catedral de Girona · Veure més »
Colada (espasa)
Conjunt d'espases de Felip II. La ''Colada'' és la núm. 8 Colada era l'espasa dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Colada (espasa) · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat de Barcelona · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Emirat de Làrida · Veure més »
Escut de Sant Feliu de Buixalleu
L'escut oficial de Sant Feliu de Buixalleu té el següent blasonament.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Escut de Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Fratricidi
"Caín matant Abel", un fratricidi llegendari il·lustrat per Gustave Doré Un fratricidi és l'homicidi o l'assassinat d'un germà.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Fratricidi · Veure més »
Gaufred Bastons
Gausfred o Jofre Bastons o Bastó fou un noble cavaller del bisbat de Girona que va estar al servei dels comtes de Barcelona i d'Empúries.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Gaufred Bastons · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Gòtia · Veure més »
Golmés
Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Golmés · Veure més »
Gorg d'en Perxistor
Monument commemoratiu del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a Sant Feliu de Buixalleu El gorg d'en Perxistor (també anomenat gorg Negre, gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte) és un gorg de la Tordera que es troba a Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d'Astor, actualment Can Perxistor.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Gorg d'en Perxistor · Veure més »
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »
Guerau II de Cabrera
Escut d'armes dels vescomtes d'Àger Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Guerau II de Cabrera · Veure més »
Guislabert II de Barcelona
Guislabert II de Barcelona, també Gelabert o Udalard Gelabert († d. 1126), fou vescomte de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Guislabert II de Barcelona · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Història de Lleida · Veure més »
Hug VI de Lusignan
Hug VI, dit el Dimoni (c. 1039/1043 – c. 1103/1110), fou senyor de Lusignan i comte de La Marca (com a Hug I).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Hug VI de Lusignan · Veure més »
La Força de Vilamajor
La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Berenguer Ramon II і La Força de Vilamajor · Veure més »
La Guàrdia Lada
Castell de la Guàrdia Lada La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra.
Nou!!: Berenguer Ramon II і La Guàrdia Lada · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Maldà
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Maldà · Veure més »
María Rodriguez
María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.
Nou!!: Berenguer Ramon II і María Rodriguez · Veure més »
Mollerussa
Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Mollerussa · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Ollers (Barberà de la Conca)
Ollers és una pedania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de Sarral i de Pira.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ollers (Barberà de la Conca) · Veure més »
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Pere Ramon de Barcelona · Veure més »
Pira
Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Pira · Veure més »
Ponç I de Cabrera
Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ponç I de Cabrera · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Primera Croada · Veure més »
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Principat de Tarragona · Veure més »
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Querol · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Ramon I de Ribes
Ramon I de Ribes (? - aprox 1120), també conegut com a Ramon Mir de Santmartí, fou un noble català senyor dels castells de Ribes, Sitges, Miralpeix i la Geltrú.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon I de Ribes · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Sança de Barcelona · Veure més »
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »
Senescal de Barcelona
El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Senescal de Barcelona · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Setge de Balànsiya (1086)
El Setge de Balànsiya de 1086 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Balànsiya (1086) · Veure més »
Setge de Balànsiya (1087)
El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Balànsiya (1087) · Veure més »
Setge de Miravet
El Setge de Miravet de 1090 fou una de les batalles de la campanya per a dominar de l'emirat de Balànsiya per Rodrigo Díaz de Vivar.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Miravet · Veure més »
Setge de Xàtiva (1086)
El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles dutes a terme per Yahya al-Qàdir per a dominar de l'emirat de Balànsiya.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Xàtiva (1086) · Veure més »
Soriana
Soriana és un despoblat del municipi d'Estopanyà (Ribagorça) situat a uns 2,5 km al nord de la població, entre dues elevacions rocoses, sobre les que hi havia un castell àrab.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Soriana · Veure més »
Tisó
L'espasa Tisó és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Tisó · Veure més »
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Tossa de Mar · Veure més »
Umbert de Cervelló
Umbert de Cervelló fou bisbe de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Umbert de Cervelló · Veure més »
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat d'Osona · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Xàtiva · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1053 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1082 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1083 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1097 · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 5 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Berenguer Ramon II de Barcelona, Berenguer Ramón II.
