Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Berenguer Ramon II

Índex Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

83 les relacions: Al Múndir Imad-ad-Dawla, Almodis, Alt Penedès, Anglesola (llinatge), Arquitectura romànica, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Baronia d'Anglesola, Batalla d'Almenar (1082), Batalla de Morella, Batalla de Tébar, Berenguer, Berenguer II, Berenguer Ramon, Bernat I de Claramunt, Carmen Campidoctoris, Casal de Barcelona, Castell d'Anglesola, Castell de Cardona, Castell de Cubelles, Castell de l'Ametlla de Segarra, Castell de la Guàrdia Lada, Castell de Maldà, Castell de Montcada, Castell de Rocafort de Queralt, Castell de Santa Perpètua de Gaià, Catedral de Girona, Colada (espasa), Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Dominació musulmana de Catalunya, El Cid, Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Escut de Sant Feliu de Buixalleu, Feudalisme a Catalunya, Fratricidi, Gaufred Bastons, Gòtia, Golmés, Gorg d'en Perxistor, Guerau Alemany II de Cervelló, Guislabert II de Barcelona, Història de Barcelona, Història de Lleida, La Força de Vilamajor, La Guàrdia Lada, Llista de comtes de Barcelona, Maldà, Maria Díaz de Vivar, Monestir de Sant Cugat, ..., Montjuïc (Barcelona), Ollers (Barberà de la Conca), Pira, Ponç I de Cabrera, Primera Croada, Principat de Tarragona, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Folc I de Cardona, Sança de Barcelona, Sant Feliu de Buixalleu, Senescal de Barcelona, Senyoria d'Omeladès, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setge de Balànsiya (1086), Setge de Balànsiya (1087), Setge de Miravet (1090), Setge de Turtuixa (1148), Setge de Xàtiva (1086), Tisó (espasa), Tombes dels comtes de Barcelona, Tossa de Mar, Umbert de Cervelló, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Barcelona, Xàtiva, 1053, 1082, 1083, 1097, 5 de desembre. Ampliar l'índex (33 més) »

Al Múndir Imad-ad-Dawla

Al-Múndhir al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Al Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Almodis · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Alt Penedès · Veure més »

Anglesola (llinatge)

Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Anglesola (llinatge) · Veure més »

Arquitectura romànica

Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Arquitectura romànica · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (en àrab أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Baronia d'Anglesola

La baronia d'Anglesola fou un feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan conquerí i fortificà el castell de Tàrrega (vers el 1056).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Baronia d'Anglesola · Veure més »

Batalla d'Almenar (1082)

El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla d'Almenar (1082) · Veure més »

Batalla de Morella

El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla de Morella · Veure més »

Batalla de Tébar

La Batalla de Tébar fou una batalla lluitada per Berenguer Ramon II i el Cid, aliats de l'Emirat de Larida i l'Emirat de Saraqusta, que lluitaven pel control de la part superior de Xarq al-Àndalus.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla de Tébar · Veure més »

Berenguer

* Biografies.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer · Veure més »

Berenguer II

* Berenguer II d'Itàlia o Berenguer d'Ivrea (900-966), marcgravi d'Ivrea (928-941) i rei d'Itàlia (950-961).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer II · Veure més »

Berenguer Ramon

* Berenguer Ramon I, Comte de Barcelona, Comte de Girona i Comte d'Osona (1004-1035).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer Ramon · Veure més »

Bernat I de Claramunt

Bernat I de Claramunt (? - ~1090) fou, entre d'altres, senyor del castell de Claramunt, senyor del castell de Tamarit i vescomte de Tarragona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Bernat I de Claramunt · Veure més »

Carmen Campidoctoris

El Carmen Campidoctoris és un poema escrit en llatí.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Carmen Campidoctoris · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Anglesola

El castell d'Anglesola és un edifici d'Anglesola (Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell d'Anglesola · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Cubelles

El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Cubelles · Veure més »

Castell de l'Ametlla de Segarra

El castell de l'Ametlla de Segarra és un edifici de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de l'Ametlla de Segarra · Veure més »

Castell de la Guàrdia Lada

El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l'est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de la Guàrdia Lada · Veure més »

Castell de Maldà

El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Maldà · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada estava situat al cim del turó de Montcada, El Castell tenia encara fins a inicis del segle XX una sòlida torre rodona, que amb el santuari de Santa Maria de Montcada, foren destruïts el 1917.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Montcada · Veure més »

Castell de Rocafort de Queralt

El Castell de Rocafort de Queralt és un antic castell de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) que ha estat reedificat el 1964.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Rocafort de Queralt · Veure més »

Castell de Santa Perpètua de Gaià

El castell de Santa Perpètua de Gaià és un castell de Pontils (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Santa Perpètua de Gaià · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Catedral de Girona · Veure més »

Colada (espasa)

Conjunt d'espases de Felip II. La ''Colada'' és la n.8 L'espasa Colada era l'espasa dels comtes de Barcelona Després de la derrota a la batalla de Tébar el 1090, en la que Berenguer Ramon II va caure presoner d'El Cid juntament amb cinc mil enemics, entre els quals hi havia els principals nobles del seguici, com Guerau Alemany de Cervelló i Ramon Mir de Ribes.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Colada (espasa) · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat de Barcelona · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el segle VIII.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

El Cid

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar سيدﻲ, sīdī, 'el meu senyor') va ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Berenguer Ramon II і El Cid · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (en àrab إمارة/طائفة دانية, Dāniya) fou un estat andalusí, construït per un mawla del amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Emirat de Làrida · Veure més »

Escut de Sant Feliu de Buixalleu

Escut oficial de Sant Feliu de Buixalleu L'escut oficial de Sant Feliu de Buixalleu té el següent blasonament.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Escut de Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fratricidi

Un fratricidi és l'assassinat del mateix germà.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Fratricidi · Veure més »

Gaufred Bastons

Gaufred Bastons noble cavaller del tribunal del comte d'Empúries que posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Gaufred Bastons · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Gòtia · Veure més »

Golmés

Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Golmés · Veure més »

Gorg d'en Perxistor

Monument commemoratiu del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a Sant Feliu de Buixalleu El gorg d'en Perxistor (també anomenat gorg Negre, gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte) és un gorg de la Tordera que es troba a Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d'Astor, actualment Can Perxistor.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Gorg d'en Perxistor · Veure més »

Guerau Alemany II de Cervelló

Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç III de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »

Guislabert II de Barcelona

Guislabert II de Barcelona, també Gelabert o Udalard Gelabert († d. 1126), fou vescomte de Barcelona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Guislabert II de Barcelona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de finals del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Història de Lleida · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és una torre, un dels elements més ben conservats d'un poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Berenguer Ramon II і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Guàrdia Lada

Castell de La Guàrdia Lada La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra.

Nou!!: Berenguer Ramon II і La Guàrdia Lada · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Maldà · Veure més »

Maria Díaz de Vivar

María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Maria Díaz de Vivar · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Ollers (Barberà de la Conca)

Ollers, antiga església parroquial de Santa Maria, any 1983. Barberà, pedania d'Ollers (Conca de Barberà), any 1983. Ollers és una pedania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de Sarral i de Pira.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Ollers (Barberà de la Conca) · Veure més »

Pira

Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Pira · Veure més »

Ponç I de Cabrera

Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Ponç I de Cabrera · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada va ser una expedició militar promoguda pel Papa Urbà II per alliberar dels musulmans Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Primera Croada · Veure més »

Principat de Tarragona

El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 Robert d'Aguiló amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Principat de Tarragona · Veure més »

Querol

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N. a S., Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m. al punt més alt) i al centre i sud per la plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d'Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m. al tossal de Saburella).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Querol · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Folc I de Cardona

Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »

Sança de Barcelona

Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Sança de Barcelona · Veure més »

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »

Senescal de Barcelona

El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Senescal de Barcelona · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

Castell i capella d'OmelàsLa senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el segle XIV per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: Berenguer Ramon II і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Setge de Balànsiya (1086)

El Setge de Balànsiya de 1086 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Balànsiya (1086) · Veure més »

Setge de Balànsiya (1087)

El Setge de Balànsiya de 1087 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Balànsiya (1087) · Veure més »

Setge de Miravet (1090)

El Setge de Miravet de 1090 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balansiya per El Cid.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Miravet (1090) · Veure més »

Setge de Turtuixa (1148)

El setge de Turtuixa va tenir lloc des del 29 de juny fins a finals de desembre de 1148.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Turtuixa (1148) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1086)

El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balansiya per Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Xàtiva (1086) · Veure més »

Tisó (espasa)

L'espasa Tisó, és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Tisó (espasa) · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenat simplement Tossa fins al 1985.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Tossa de Mar · Veure més »

Umbert de Cervelló

Umbert de Cervelló fou bisbe de Barcelona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Umbert de Cervelló · Veure més »

Vescomtat d'Osona

El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del segle IX, la qual va estar exercida des d'inici del segle X per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat d'Osona · Veure més »

Vescomtat de Barcelona

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del Comtat de Barcelona.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat de Barcelona · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Berenguer Ramon II і Xàtiva · Veure més »

1053

Sense descripció.

Nou!!: Berenguer Ramon II і 1053 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Berenguer Ramon II і 1082 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Berenguer Ramon II і 1083 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Berenguer Ramon II і 1097 · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Berenguer Ramon II і 5 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Berenguer Ramon II de Barcelona, Berenguer Ramón II.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »