Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Àpat, Cafè amb llet, Catània (dolç), Coca (pastís), Coca bamba, Coca de molletes, Coca de Montserrat, Coca de vidre, Costums de l'antiga Grècia, Cotilló, Darreries, Dieta sana, Entrepà, Esmorzar, Font de l'Avi, Formatge crema, Formatge de Maó, Galeta, Gastronomia de la Marina Alta, Gastronomia de les Filipines, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Mèxic, Gofra, Hora del te, Kesra (pa), Kuchen, Les Catarinetes, Llebre comuna, Llengua a l'escarlata, M'samen, Magdalena (pastís), Mató de monja, Menjar blanc, Migas amb xocolata, Mitja lluna, Pa de pessic, Piadina, Primer plat, R, Rostes de Santa Teresa, Se canta, Segon plat, Snack, Sorbet, Stollen, Suís (aliment), Torró, Xocolata amb xurros.
Àpat
Làpat o repeix (sept.) és cada una de les menjades d'una certa importància que es fa diàriament a hores fixes.
Nou!!: Berenar і Àpat · Veure més »
Cafè amb llet
Un cafè amb llet o una llet i cafè és una beguda calenta consistent en una infusió de cafè barrejada més o menys a parts iguals amb llet.
Nou!!: Berenar і Cafè amb llet · Veure més »
Catània (dolç)
Les Catànies (en singular: catània) són un dolç sec típic de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), elaborat amb ametlles marcones senceres, torrades i caramel·litzades, recobertes de pasta d'ametlla, avellana i llet i després recobert d'una fina capa de xocolata negra o cacau i sucre refinat.
Nou!!: Berenar і Catània (dolç) · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Berenar і Coca (pastís) · Veure més »
Coca bamba
La coca bamba (també coca de Sant Joan, només a Ciutadella, ja que les festes majors en aquesta ciutat són per Sant Joan) o ensaïmada menorquina és una coca alta enroscada en forma d'espiral típica de les festes patronals a Menorca; se'n sol consumir a l'hivern al País Valencià, mentre la coca de llanda hi és més habitual a l'estiu.
Nou!!: Berenar і Coca bamba · Veure més »
Coca de molletes
La coca de molletes és un article de rebosteria típic d'Alacant i la comarca de l'Alacantí.
Nou!!: Berenar і Coca de molletes · Veure més »
Coca de Montserrat
La montserratina o coca de Montserrat és una coca esponjosa i senzilla, plana, allargada i coberta de sucre, que es menja tradicionalment per berenar, sovint acompanyada d'un tros de xocolata.
Nou!!: Berenar і Coca de Montserrat · Veure més »
Coca de vidre
Coques de vidre normals i altres amb un tros banyat en xocolata La coca de vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor, que la fa cruixent, i pel fet que està coberta d'una capa de sucre lluent, llisa i transparent, com si fos una capa de vernís o de vidre.
Nou!!: Berenar і Coca de vidre · Veure més »
Costums de l'antiga Grècia
Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.
Nou!!: Berenar і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »
Cotilló
Demostració d'un Cotilló el 2008, al Festsaal, Hofburg de Viena El cotilló (gal·licisme derivat de cotillon) és un tipus de ball provinent de França inventat al voltant de 1700 per a ser ballat per parelles de quatre formant una espècie de quadrat.
Nou!!: Berenar і Cotilló · Veure més »
Darreries
Algunes darreries dolces. Les darreries, les postres o el llevant de taula o fi de taula (en català medieval) són, a la nostra cultura, una peça de fruita o un dolç que es menja per a acabar un dinar o un sopar.
Nou!!: Berenar і Darreries · Veure més »
Dieta sana
vitamines. Unes llesques de pernil o un got de llet aportarien a més les proteïnes necessàries per a un àpat complet. A més, es valora que sigui apreciat pel seu gust i que estigui arrelat a la cultura pròpia. S'enten per dieta sana una dieta tal que sigui saludable, és a dir que no malmeti la salut de l'individu que la segueix.
Nou!!: Berenar і Dieta sana · Veure més »
Entrepà
Un '''entrepà''' Entrepà típic italià Entrepà de peix a Istanbul. Un entrepà, una rua, un badall, panet, cantó (de pa) o cantell, o encara una mescla (entre pa) i pa i mescla, (tots dues al País Valencià) o un pa amb + nom del companatge (a les Balears), és un tipus d'aliment consistent en dues llesques de pa o un pa obert per la meitat amb companatge (dit també mescla), d'algun greix (oli o mantega) i embotit, formatge, amanida, truita o qualsevol altre farciment.
Nou!!: Berenar і Entrepà · Veure més »
Esmorzar
Un esmorzar continental turc de Van. Desdejuni tradicional japonès. L'esmorzar, almorzar, desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.
Nou!!: Berenar і Esmorzar · Veure més »
Font de l'Avi
La font de l'Avi és una font del municipi de Calders (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Berenar і Font de l'Avi · Veure més »
Formatge crema
Torrada amb formatge crema. Envàs de ''' Formatge philadelphia ''' de Kraft Foods El formatge crema és un tipus de formatge d'untar que s'obté en quallar mitjançant ferments làctics una barreja de llet i nata.
Nou!!: Berenar і Formatge crema · Veure més »
Formatge de Maó
El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.
Nou!!: Berenar і Formatge de Maó · Veure més »
Galeta
Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.
Nou!!: Berenar і Galeta · Veure més »
Gastronomia de la Marina Alta
La cuina de la Marina Alta tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca valenciana.
Nou!!: Berenar і Gastronomia de la Marina Alta · Veure més »
Gastronomia de les Filipines
Adob filipí de porc. La Gastronomia de les Filipines és un conjunt de costums culinàries associades als habitants de les Filipines, aquesta cuina està influïda tant per les cuines del sud-est asiàtic com per la cuina espanyola per raó dels tres segles de colonització hispana.
Nou!!: Berenar і Gastronomia de les Filipines · Veure més »
Gastronomia de les Illes Balears
La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.
Nou!!: Berenar і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »
Gastronomia de Mèxic
La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.
Nou!!: Berenar і Gastronomia de Mèxic · Veure més »
Gofra
Una gofra (del francès gaufre i del neerlandès wafel) és una mena de galeta, generalment rectangular, cuita entre dues planxes -anomenades gofreres- que hi graven un dibuix alveolar en relleu.
Nou!!: Berenar і Gofra · Veure més »
Hora del te
El te de la tarda a l'estil tradicional anglès, amb scones de panses de Corint, crema de Devonshire i lemon curd. L'hora del te (en referència al menjar, en lloc de la beguda) s'ha utilitzat durant molt de temps com a paraigua per a diversos àpats.
Nou!!: Berenar і Hora del te · Veure més »
Kesra (pa)
La kesra (pronunciat en àrab algerià kesra) és un tipus de blini o pa rodó i pla fet amb sèmola fina que es cou en una tagina i que es fa servir com a pa de cada dia a la cuina d'Algèria.
Nou!!: Berenar і Kesra (pa) · Veure més »
Kuchen
''Streuselkuchen''. Kuchen és una denominació d'origen alemanya d'un pastís de la rebosteria centroeuropa. Existeixen múltiples varietats de kuchen.
Nou!!: Berenar і Kuchen · Veure més »
Les Catarinetes
Les Catarinetes és una celebració escolar infantil d'origen incert que està present en diferents pobles valencians, i que té lloc el dia de Santa Caterina, sovint s'utilitza el nom estilitzat com Catalinetes.
Nou!!: Berenar і Les Catarinetes · Veure més »
Llebre comuna
La llebre comuna o llebre europea (Lepus europaeus) és una espècie de llebre oriünda d'Europa i parts d'Àsia.
Nou!!: Berenar і Llebre comuna · Veure més »
Llengua a l'escarlata
Una llengua escarlata, mostrant el tall típic. La llengua escarlata es tracta d'un companatge elaborat amb llengua de boví.
Nou!!: Berenar і Llengua a l'escarlata · Veure més »
M'samen
Un m'samen, de vegades transcrit msemen (àrab magrebí), és un pa molt prim i tou, com una truita dolça o una crep, que està doblegada diverses vegades sobre ella mateixa.
Nou!!: Berenar і M'samen · Veure més »
Magdalena (pastís)
Magdalenes de pastisseria Una magdalena és un pastís de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat que no sol superar els 10 centímetres de diàmetre.
Nou!!: Berenar і Magdalena (pastís) · Veure més »
Mató de monja
El mató de monja, o també conegut com a mató de Pedralbes, són unes postres tradicionals de la gastronomia catalana semblants a la crema catalana més fina, desmotllada, en forma oval, i sovint acompanyada de nata o mel.
Nou!!: Berenar і Mató de monja · Veure més »
Menjar blanc
El menjablanc o menjar blancLladonosa 2005: pàg.
Nou!!: Berenar і Menjar blanc · Veure més »
Migas amb xocolata
Les migas amb xocolata són un plat de miques típic d'algunes regions d'interior dels Països Catalans, així com de la cuina manxega, i aragonesa.
Nou!!: Berenar і Migas amb xocolata · Veure més »
Mitja lluna
Les mitges llunes són uns dolços tradicionals menorquins amb forma semicircular.
Nou!!: Berenar і Mitja lluna · Veure més »
Pa de pessic
Pa de pessic de xocolata El pa de pessic, bescuit (com es diu al País Valencià i a altres llocs) o pa d'En Pou (com s'anomena a Mallorca) és un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent.
Nou!!: Berenar і Pa de pessic · Veure més »
Piadina
La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.
Nou!!: Berenar і Piadina · Veure més »
Primer plat
El primer plat és, en la cultura dels Països Catalans, el primer dels dos plats o serveis que se serveixen en un àpat complet tradicional.
Nou!!: Berenar і Primer plat · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Berenar і R · Veure més »
Rostes de Santa Teresa
Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament.
Nou!!: Berenar і Rostes de Santa Teresa · Veure més »
Se canta
«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.
Nou!!: Berenar і Se canta · Veure més »
Segon plat
El segon plat és, en la cultura dels Països Catalans, el plat o servei que se serveix després del primer plat en un àpat (dinar o sopar, ja que l'esmorzar i el berenar són diferents) complet tradicional.
Nou!!: Berenar і Segon plat · Veure més »
Snack
cacauet Un snack és un aliment envasat en petites porcions destinat a ser consumit fora dels àpats principals (esmorzar, dinar, menjar, berenar o sopar).
Nou!!: Berenar і Snack · Veure més »
Sorbet
Un sorbet és un dolç gelat a base de xarop (aigua i sucre o mel) i de suc o puré de fruites o algun tipus d'infusió, vi o cava, que no conté matèries grasses o proteïques com llet, nata, mantega ni rovell d'ou.
Nou!!: Berenar і Sorbet · Veure més »
Stollen
''Stollen'' amb fruits confitats L'Stollen, anomenat també Christstollen (en referència a Crist) o Weihnachtsstollen (en referència a Weihnachten, Nadal en alemany) és un pastís tradicional alemany d'origen molt antic.
Nou!!: Berenar і Stollen · Veure més »
Suís (aliment)
Un suís és una tassa de xocolata desfeta amb nata al damunt.
Nou!!: Berenar і Suís (aliment) · Veure més »
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Nou!!: Berenar і Torró · Veure més »
Xocolata amb xurros
Un home prenent xocolata amb xurros al carrer a Vigo La xocolata amb xurros és un plat típic de la gastronomia catalana des de fa més d'un segle.
Nou!!: Berenar і Xocolata amb xurros · Veure més »
