Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Andreu Ramírez Parés, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Anglada i Pujals, Antoni Elias i Pagès, Antoni Llorens i Solé, Antoni Muntada i Garriga, Arnau de Creixell, Arquitectura romànica, As Nogais, Avinguda de Pau Claris, Àngel del Pas, Bartolomé Escobedo, Bartomeu Cornell, Benefici, Berenguer Dalmau, Canonge, Capítol (catolicisme), Capella de la Mercè, Carta de Llibertats, Castell de Dunstaffnage, Castell de Mollet, Cándido María Trigueros, Convent de Sant Francesc de Montblanc, Corona d'Advent, Cròniques de Froissart, Curat, Ermita de Bruguers, Església pròpia, Estagell, Família Giginta, Felip Olivelles, Francesc de Borja (cardenal), Franquícia (privilegi), Giovanni Battista Ferrari (cardenal), Gonzalo de Illescas, Guillem Terrassa i Ponç, Hôtel-Dieu, Hispani, Jaume Riera, Joan Terès i Borrull, Josep de Trobat i Vinyes, Josep Maria Cogul i Monné, Josep Oriol, Josep Rufet i Rosa, Josep Saborit, Juan Bellot i Taltavull, Martí Grivé i Cuní, Mas de Sant Pau (Masdenverge), Miquel de Giginta i Oms, Nicolau Comnè Papadopoli, ..., Orgue de l'Església parroquial de Nostra Senyora de Consolació (Porreres), Orgue de Montuïri, Papat d'Avinyó, Patronat reial, Pau Claris i Casademunt, Poder temporal i poder espiritual, Prebenda, Ramon de Trobat i Vinyes, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Reformisme borbònic, Regalisme, Sacrifici, Sant Bernabé dels Molins, Sant Jaume dels Verders, Sant Jordi, Santa Margarida del priorat de Sant Genís de Rocafort, Santa Maria d'Arles, Santa Maria de la Roure, Santa Maria de Santa Oliva, Simó el Mag, Studium generale, Teodor Gaza, Vassallatge. Ampliar l'índex (23 més) »
Andreu Ramírez Parés
Andreu Ramírez Parés (Taradell, província de Barcelona, 1901 – (Vic, 1995) fou un músic i compositor, autor de goigs i peces litúrgiques, beneficiat-organista de la catedral de Vic (1945) i director de l'orfeó Vigatà. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic. Un cop format, s'ordenà sacerdot (1925). Va ser organista de Sant Joan de les Abadesses (1925) i de la parròquia del Carme de Vic (1931). En aquesta última exercí de vicari. En 1944 va ser nomenat organista de la catedral, i l'any següent va rebre un benefici de concordat amb càrrec d'organista. Set anys més tard (1951) anà de capellà a les religioses Felipnèries de Vic (Saits). Com a compositor, destaca la seva Missa de la Mare de Déu del Carme. Publicà un popular Cançoner parroquial, recull de cançons religioses (Seminari de Vic, 1956). Pel que fa a l'ensenyament musical, va ser professors de cant gregorià a la secció de filosofia i teologia i de música a la secció de batxillerat i humanitats del Seminari de Vic. Impartí aquestes assignatures des de 1953 fins a 1968.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Andreu Ramírez Parés · Veure més »
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »
Antoni Anglada i Pujals
Antoni Anglada i Pujals (Vic, Província de Barcelona, 1837 - 1870) fou un advocat i periodista.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Antoni Anglada i Pujals · Veure més »
Antoni Elias i Pagès
Antoni Elias i Pagès (Torredembarra, Tarragonès, (abans de 1795) - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1823) fou un compositor, mestre de capella i religiós català durant els segles XVIII i XIX.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Antoni Elias i Pagès · Veure més »
Antoni Llorens i Solé
Antoni Llorens i Solé (Solsona, El Solsonès, 13 de setembre de 1904 - 3 d'agost de 1988), prevere, teòleg, historiador, arxiver i músic català, va ser director del Museu Diocesà de Solsona i arxiver diocesà de Solsona, entre d'altres.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Antoni Llorens i Solé · Veure més »
Antoni Muntada i Garriga
Antoni Muntada i Garriga (Els Torrents (Lladurs), 28 de desembre de 1912 - Solsona, 13 d'octubre de 1998), va ser un sacerdot i músic solsoní.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Antoni Muntada i Garriga · Veure més »
Arnau de Creixell
Arnau de Creixell fou bisbe de Girona des de 1199 fins a la seva mort el 1216.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Arnau de Creixell · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Arquitectura romànica · Veure més »
As Nogais
As Nogais és un municipi de la província de Lugo a Galícia.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і As Nogais · Veure més »
Avinguda de Pau Claris
L'Avinguda Pau Claris és una important avinguda de la ciutat de la Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Avinguda de Pau Claris · Veure més »
Àngel del Pas
Àngel del Pas (Perpinyà, novembre de 1540 - Roma, 23 d'agost de 1596) fou un frare franciscà, autor ascètic i teològic.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Àngel del Pas · Veure més »
Bartolomé Escobedo
fou un compositor espanyol del Renaixement.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Bartolomé Escobedo · Veure més »
Bartomeu Cornell
Bartomeu Cornell va ser un músic que va treballar a la capella de Santa Maria de Castelló d'Empúries al S.XVIII.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Bartomeu Cornell · Veure més »
Benefici
* Benefici econòmic.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Benefici · Veure més »
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Berenguer Dalmau · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Canonge · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Capella de la Mercè
La Capella de la Mercè és un edifici entre els carrers de l'Hospital, del Carme, de Sant Ramon i el passeig de Vicenç Bou a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Capella de la Mercè · Veure més »
Carta de Llibertats
La Carta de llibertats, en anglès, fou una proclamació escrita del rei Enric I d'Anglaterra que va fer amb motiu de la seva coronació el 1100.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Carta de Llibertats · Veure més »
Castell de Dunstaffnage
El castell de Dunstaffnage (en anglès: Dunstaffnage Castle) és un castell parcialment en ruïnes, situat a Argyll i Bute, a l'oest d'Escòcia.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Castell de Dunstaffnage · Veure més »
Castell de Mollet
El castell de Mollet, o de Montferrer, és una antiga fortificació que pren el nom del despoblat on està situat, al terme de la comuna vallespirenca de Montferrer, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Castell de Mollet · Veure més »
Cándido María Trigueros
Cándido Melchor María Trigueros Díaz de Lara y Luján (Orgaz, Toledo, 4 de setembre de 1736 - Madrid, 20 de maig de 1798), va ser un escriptor, hebraista, traductor i dramatug espanyol.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Cándido María Trigueros · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Montblanc
El convent de Sant Francesc de Montblanc, podria haver estat fundat a finals de la tercera dècada del s. XIII, potser on és ara (vora el camí ral, en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Miquel Alfonso, Avinguda Manuel Ribé i Mare Vedruna) o a prop i en un edifici interí senzill.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Convent de Sant Francesc de Montblanc · Veure més »
Corona d'Advent
La corona d'advent té quatre espelmes, una per a cada diumenge de l'advent. Una corona d'advent és un ornament en forma de corona feta amb branques d'avet i quatre espelmes que en algunes cultures és tradicionalment penjada o bé col·locada damunt una taula durant l'advent.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Corona d'Advent · Veure més »
Cròniques de Froissart
Jean Froissart. Retrat de Jacques Le Boucq, segle XVI. Les Cròniques de Froissart (en francès antic: Chroniques de Jehan Froissart) van ser escrites en francès antic per Jean Froissart, relatant la Guerra dels Cent Anys, des del regnat d'Eduard III d'Anglaterra fins a l'any 1400.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Cròniques de Froissart · Veure més »
Curat
Curat es refereix al càrrec d'un capellà (el sacerdot amb cura d'ànimes en una parròquia), així com al territori sobre el qual, especialment a l'Antic Règim, exercia la seva jurisdicció espiritual i la seva capacitat d'extreure rendes, que constituïen el seu benefici eclesiàstic.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Curat · Veure més »
Ermita de Bruguers
La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers és un edifici originalment romànic del al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Ermita de Bruguers · Veure més »
Església pròpia
Durant l'edat mitjana, l'església pròpia (del llatí, ecclesia propria, o en alemany Eigenkirche) era una església, abadia o claustre construït en terrenys privats per un senyor feudal, sobre els quals mantenia els seus interessos com a propietari, especialment el dret denominat en la llei anglesa com "advowson", de nomenar al personal eclesiàstic.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Església pròpia · Veure més »
Estagell
Estagell (en francès Estagel) és una vila i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Estagell · Veure més »
Família Giginta
Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Família Giginta · Veure més »
Felip Olivelles
Felip Olivelles, o Olivellas en grafia de la seva època, (?, entre 1655 i 1660 – La Bisbal del Penedès, 12 d'agost del 1702) va ser sacerdot, músic i mestre de capella.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Felip Olivelles · Veure més »
Francesc de Borja (cardenal)
Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Francesc de Borja (cardenal) · Veure més »
Franquícia (privilegi)
És probable que amb el nom de franquícia s'hagi designat al principi els drets que pertanyien als homes lliures.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Franquícia (privilegi) · Veure més »
Giovanni Battista Ferrari (cardenal)
fou un cardenal i arquebisbe italià.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Giovanni Battista Ferrari (cardenal) · Veure més »
Gonzalo de Illescas
Gonzalo de Illescas (Dueñas, 1521 - ?, 1574) fou un clergue, historiador i humanista castellà.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Gonzalo de Illescas · Veure més »
Guillem Terrassa i Ponç
Guillem Terrassa i Ponç (Palma, Mallorca, 1709 — 1778), fou un historiador i religiós mallorquí.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Guillem Terrassa i Ponç · Veure més »
Hôtel-Dieu
Pati de l'Hôtel-Dieu de Beaune Un hôtel-Dieu, de vegades escrit Hostel Dieu és un hospital d'antiga fundació en algunes ciutats, que acollia els orfes, els necessitats i els pelegrins i que va ser administrat per l'Església.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Hôtel-Dieu · Veure més »
Hispani
Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Hispani · Veure més »
Jaume Riera
Jaume Riera (s. XVII - Barcelona, 16 d'abril del 1703) fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, cantor (contralt) i baixonista.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Jaume Riera · Veure més »
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Joan Terès i Borrull · Veure més »
Josep de Trobat i Vinyes
Josep de Trobat i Vinyes (Perpinyà, s. XVII - 12 de setembre del 1701) va ser un religiós nord-català que, entre altres càrrecs, fou sagristà del capítol de la catedral d'Elna i abat de Sant Miquel de Cuixà.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Josep de Trobat i Vinyes · Veure més »
Josep Maria Cogul i Monné
Josep Maria Cogul i Monné (La Selva del Camp, 8 de setembre de 1862 – La Selva del Camp, 31 de març de 1938) va ser un religiós, poeta i músic català.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Josep Maria Cogul i Monné · Veure més »
Josep Oriol
Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Josep Oriol · Veure més »
Josep Rufet i Rosa
Josep Rufet i Rosa (Sant Feliu de Guíxols, 12 de setembre del 1870 - Lloret de Mar, 14 de gener del 1934) fou organista, compositor i mestre de capella.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Josep Rufet i Rosa · Veure més »
Josep Saborit
Josep Saborit (Barcelona, 1767/68 - Olot, 12 d'octubre de 1796) fou un mestre de capella de la segona meitat del.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Josep Saborit · Veure més »
Juan Bellot i Taltavull
Joan Bellot i Taltavull (Menorca, Maó, darrer terç del -?) fou un pianista, violinista i compositor menorquí.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Juan Bellot i Taltavull · Veure més »
Martí Grivé i Cuní
Martí Grivé i Cuní (Granollers, 11 de novembre de 1814 – Perth, Austràlia, 1 de novembre de 1886) va ser un metge i sacerdot granollerí que exercí l'activitat eclesiàstica com a Bisbe de Perth.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Martí Grivé i Cuní · Veure més »
Mas de Sant Pau (Masdenverge)
El Mas de Sant Pau és una masia de Masdenverge (Montsià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Mas de Sant Pau (Masdenverge) · Veure més »
Miquel de Giginta i Oms
Miquel de Giginta i Oms (Perpinyà, ca 1538 - Perpinyà, després de 1587) va ser un religiós i escriptor rossellonès, que proposà reformes socials per a ajudar les persones desfavorides.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Miquel de Giginta i Oms · Veure més »
Nicolau Comnè Papadopoli
Nicolau Comnè Papadopoli (en grec Νικόλαος Κομνηνός Παπαδόπουλος), nascut a Creta el 1566 i mort a Pàdua el 1740) va ser un jurista i historiador italià d'origen grec.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Nicolau Comnè Papadopoli · Veure més »
Orgue de l'Església parroquial de Nostra Senyora de Consolació (Porreres)
L'orgue de l'Església Parroquial de Nostra Senyora de Consolació es troba a la localitat mallorquina de Porreres, a l'església del mateix nom.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Orgue de l'Església parroquial de Nostra Senyora de Consolació (Porreres) · Veure més »
Orgue de Montuïri
Vista de l'orgue des de la nau principal Lorgue de Montuïri es troba a l'Església de Sant Bartomeu de Montuïri, Mallorca.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Orgue de Montuïri · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Papat d'Avinyó · Veure més »
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Patronat reial · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Poder temporal i poder espiritual
A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Poder temporal i poder espiritual · Veure més »
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Prebenda · Veure més »
Ramon de Trobat i Vinyes
Ramon de Trobat i Vinyes (Barcelona?, ca 1626 Encara que alguns textos com l'Enciclopèdia Catalana el fan nascut a Perpinyà, estudis més moderns han manifestat que no se'n coneix ni lloc ni data de naixement (Ayats ''Les premiéres années...'' (1993), i li han suposat una naixença barcelonina pels anys 1625-1627 (Jané ''La formació de nissagues de poder...'' (1998) - Perpinyà, 9 d'abril del 1698) va ser una figura clau en el procés d'incorporació de les comarques nord-catalanes al regne de França.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Ramon de Trobat i Vinyes · Veure més »
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Reformisme borbònic · Veure més »
Regalisme
El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Regalisme · Veure més »
Sacrifici
El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Sacrifici · Veure més »
Sant Bernabé dels Molins
Sant Bernabé dels Molins és una ermita de Tortosa (Baix Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Sant Bernabé dels Molins · Veure més »
Sant Jaume dels Verders
Sant Jaume dels Verders és una ermita de Vilanant (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Sant Jaume dels Verders · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Sant Jordi · Veure més »
Santa Margarida del priorat de Sant Genís de Rocafort
L'església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort o Santa Margarida de Martorell és una església romànica de Martorell (Baix Llobregat) edificada sobre les restes d'una de paleocristiana, que mancada de fonts documentals també es coneix com a Santa Margarida de Martorell.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Santa Margarida del priorat de Sant Genís de Rocafort · Veure més »
Santa Maria d'Arles
Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Santa Maria d'Arles · Veure més »
Santa Maria de la Roure
Vista de la portalada de Santa Maria de la Roure Santa Maria de la Roure és l'actual santuari de la Mare de Déu de la Roure (Notre-Dame de la Roure en francès).
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Santa Maria de la Roure · Veure més »
Santa Maria de Santa Oliva
Santa Maria de Santa Oliva és una església de Santa Oliva (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Santa Maria de Santa Oliva · Veure més »
Simó el Mag
Simó el Mag (Simon Magus) fou un suposat religiós cristià, considerat el primer heretge, amb fets fabulosos que són difícils de distingir dels fets reals.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Simó el Mag · Veure més »
Studium generale
Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Studium generale · Veure més »
Teodor Gaza
Retrat de Teodor Gaza, obra de Sandro Botticelli. Teodor Gaza (en llatí Theodorus Gazes, en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un humanista i un dels darrers escriptors romans d'Orient.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Teodor Gaza · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Benefici eclesiàstic і Vassallatge · Veure més »
