Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Beatriu I de Provença

Índex Beatriu I de Provença

Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

33 les relacions: Alfons el Benigne, Barral dels Baus, Beatriu de Savoia, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de Nàpols, Carles I d'Anjou, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Carrosser, Casal de Barcelona, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Embrun, Comtat de Forcalquer, Comtat de Provença, Constança d'Aragó i d'Entença, Elionor d'Anjou, Elionor de Provença, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Courtenay, Llista de comtes de Provença, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Lluís I d'Hongria, Lluís VIII de França, Manfred I d'Atenes, Margarida de Provença, Margarida, comtessa d'Anjou, Maria de Nàpols, Pere el Cerimoniós, Ramon Berenguer V de Provença, Robert III de Flandes, Sança de Provença, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial.

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Alfons el Benigne · Veure més »

Barral dels Baus

Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Barral dels Baus · Veure més »

Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Beatriu de Savoia · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Blanca de Nàpols · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I d'Hongria

Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Carles I d'Hongria · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carrosser

freixe Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada Tricicle Benz de 1888. Tartana catalana Un carrosser és la persona que fabrica o dissenya carrosseries.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Carrosser · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Casal de Barcelona · Veure més »

Comtat d'Avinyó

El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Comtat d'Avinyó · Veure més »

Comtat d'Embrun

El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Comtat d'Embrun · Veure més »

Comtat de Forcalquer

Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Comtat de Forcalquer · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Comtat de Provença · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »

Elionor d'Anjou

fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Elionor d'Anjou · Veure més »

Elionor de Provença

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Elionor de Provença · Veure més »

Felip d'Anjou-Nàpols

Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »

Felip de Courtenay

Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Felip de Courtenay · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Lluís VIII de França · Veure més »

Manfred I d'Atenes

Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Manfred I d'Atenes · Veure més »

Margarida de Provença

Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Margarida de Provença · Veure més »

Margarida, comtessa d'Anjou

Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Margarida, comtessa d'Anjou · Veure més »

Maria de Nàpols

Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Maria de Nàpols · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Robert III de Flandes

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Robert III de Flandes · Veure més »

Sança de Provença

Sança de Provença (Ais de Provença, 1225 - castell de Berkhamsted, Anglaterra, 1261) fou infanta de Provença.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Sança de Provença · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Beatriu I de Provença і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Beatriu I de Provença і Senyera reial · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »