Obrir a Google MapsTaula de continguts
13 les relacions: Aisne (riu), Batalla de l'Aisne, Batalla del Sabis (57 aC), Batalla dels Vosges, Ceresos, Condruses, Eburons, Foner balear, Guerra de les Gàl·lies, Història de les campanyes militars romanes, Luci Aurunculeu Cota, Nervis, Quint Pedi (cònsol).
Aisne (riu)
L'Aisne és un riu del nord de França de la conca del Sena.
Veure Batalla de l'Axona і Aisne (riu)
Batalla de l'Aisne
* Batalla de l'Axona (57 aC), episodi de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Batalla de l'Axona і Batalla de l'Aisne
Batalla del Sabis (57 aC)
La Batalla del Sabis, també coneguda erròniament com a la batalla del Sambre o la batalla contra el Nervians (o Nervis), es va lliurar en el 57 aC a la zona coneguda actualment com a Valònia, entre les legions de la República Romana i una agrupació de les tribus belgues, principalment Nervis.
Veure Batalla de l'Axona і Batalla del Sabis (57 aC)
Batalla dels Vosges
La batalla dels Vosges, coneguda també com a batalla a Alsàcia o batalla de l'Ochsenfeld i lluitada l'estiu de 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Batalla de l'Axona і Batalla dels Vosges
Ceresos
Els ceresos (llatí Caeroesi, Caeraesi, Ceroesi o Cerosi) foren un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que significa «poble ovella»).
Veure Batalla de l'Axona і Ceresos
Condruses
Els condruses (Condrussi) van ser un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència").
Veure Batalla de l'Axona і Condruses
Eburons
Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.
Veure Batalla de l'Axona і Eburons
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.
Veure Batalla de l'Axona і Foner balear
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Batalla de l'Axona і Guerra de les Gàl·lies
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Batalla de l'Axona і Història de les campanyes militars romanes
Luci Aurunculeu Cota
Luci Aurunculeu Cotta (en llatí Lucius Aurunculeus Cotta) va ser un militar romà que va servir com a legat a l'exèrcit de Juli Cèsar a la Gàl·lia i es va distingir tant pel seu valor com per la seva prudència.
Veure Batalla de l'Axona і Luci Aurunculeu Cota
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Veure Batalla de l'Axona і Nervis
Quint Pedi (cònsol)
Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.