Taula de continguts
8 les relacions: Batalla de Covadonga, Història d'Astúries, Munuza, Oppas, Pelai d'Astúries, Proaza, Regne d'Astúries, Setge d'al-Sakhra.
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà.
Veure Batalla d'Olalies і Batalla de Covadonga
Història d'Astúries
Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.
Veure Batalla d'Olalies і Història d'Astúries
Munuza
Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).
Veure Batalla d'Olalies і Munuza
Oppas
Oppas fou fill del rei Ègica i germa de Vítiza.
Veure Batalla d'Olalies і Oppas
Pelai d'Astúries
Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).
Veure Batalla d'Olalies і Pelai d'Astúries
Proaza
Proaza és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Veure Batalla d'Olalies і Proaza
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Veure Batalla d'Olalies і Regne d'Astúries
Setge d'al-Sakhra
Després de les victòries a les batalles de Covadonga i la Olalies, que van consolidar un petit territori en mans dels asturians, el 735 Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí va enviar una expedició de càstig contra Pelai I, que es va refugiar als Picos de Europa (al-Sakhra) amb 300 dels seus fidels, on fou assetjat fins que només van quedar 30 homes i 10 dones, i els musulmans van abandonar el setge, despreocupant-se dels visigots rebels.