Taula de continguts
188 les relacions: Abraham i Lot se separen, Admirabile signum, Agostino Masucci, Agostino Spinola Basadone, Alessandro Grandi, Alessandro Scarlatti, Alessandro Sforza, Alexandre Farnese (cardenal), Alexandre VI, Alojzije Stepinac, Amico Agnifili, Andrea Sansovino, Annibale Stabile, Antoni de Sentmenat i de Cartellà, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Torrandell i Jaume, Antonio Maria Abbatini, Any marià, Arnolfo di Cambio, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquitectura paleocristiana, Art cristià, Arturo Vanbianchi, Assís, Assumpció de la Mare de Déu, Àlvar II del Congo, Bartolomé Esteban Murillo, Basílica, Basílica de San Vitale, Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Pràxedes, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Basílica menor, Batalla de Montblanc, Bernard Francis Law, Bernardo Pasquini, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Carles Hug de Borbó i Parma, Ciutat del Vaticà, Conclave de 1276 (gener), Conclave de 1334, Conclave de 1352, Conclave de 1362, Conclave de 1370, Conclave de 1389, Conclave de 1404, ... Ampliar l'índex (138 més) »
Abraham i Lot se separen
Abraham i Lot se separen és un mosaic situat a la nau central de Basílica de Santa Maria Major de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Abraham i Lot se separen
Admirabile signum
Admirabile signum és una carta apostòlica, publicada l'1 de desembre de 2019 pel Papa Francesc al Santuari de Greccio, i que tracta sobre el significat del pessebre.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Admirabile signum
Agostino Masucci
Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, Madrid. Agostino Masucci o Massucci (Roma, 1690- 1758), fou un pintor italià, representant del classicisme del de l'Acadèmia de l'Arcàdia. Deixeble d'Andrea Procaccini, qui l'hauria posat en contacte amb Carlo Maratta, va poder també haver seguit les seves lliçons a l'Acadèmia de Sant Lluc, on va ser admès l'any 1706.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Agostino Masucci
Agostino Spinola Basadone
Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649) fou un eclesiàstic espanyol d'origen italià que ocupà les dignitats de cardenal, bisbe de Tortosa, arquebisbe de Granada, Santiago de Compostel·la i Sevilla; i home d'Estat, amb activitats diplomàtiques davant la Santa Seu i membre del Consell d'Estat.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Agostino Spinola Basadone
Alessandro Grandi
Alessandro Grandi (Venècia, ~1576 - Bèrgam, juny de 1630) fou un compositor italià del Barroc.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Alessandro Grandi
Alessandro Scarlatti
Alessandro Scarlatti (Palerm (Sicília), 2 de maig de 1660 – Nàpols (Campània), 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Alessandro Scarlatti
Alessandro Sforza
Alessandro Sforza (1534-1581) va ser un bisbe i cardenal catòlic romà.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Alessandro Sforza
Alexandre Farnese (cardenal)
Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Alexandre Farnese (cardenal)
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Alexandre VI
Alojzije Stepinac
Escut del Cardenal Stepinac Viktor Alojzije Stepinac (Krasic, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960) fou un cardenal catòlic de Croàcia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Alojzije Stepinac
Amico Agnifili
fou un cardenal i bisbe italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Amico Agnifili
Andrea Sansovino
''Baptisme de Crist'' (detall) d'Andrea Sansovino (Museo dell'Opera del Duomo, Florència). L'àngel és una obra posterior d'Innocenzo Spinazzi Andrea Contucci, dit Andrea Sansovino (Monte San Savino, 1460 - Monte San Savino, 1529) va ser un escultor i arquitecte italià del Renaixement.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Andrea Sansovino
Annibale Stabile
Annibale Stabile (Nàpols, Campània, 1535 - Cracovia, Polònia, abril de 1595) fou un compositor de l'escola romana.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Annibale Stabile
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
Antoni de Sentmenat i de Cartellà (Barcelona, 21 d'abril de 1734 – Aranjuez, 14 d'abril de 1806) va ser un bisbe i cardenal català.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Antoni de Sentmenat i de Cartellà
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Antoni Despuig i Dameto
Antoni Torrandell i Jaume
Antoni Torrandell i Jaume (Inca, 17 de juliol de 1881 - Palma, 15 de gener de 1963) fou un compositor musical mallorquí que es va formar a París, dins de la Schola Cantorum de César Franck i Charles Tournemire.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Antoni Torrandell i Jaume
Antonio Maria Abbatini
Antonio Maria Abbatini (Città di Castello, 1595 - Città di Castello, 1679) fou un compositor, teòric musical i mestre de capella italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Antonio Maria Abbatini
Any marià
Un any marià és un període convocat per un Papa per dedicar-lo al culte a la Mare de Déu.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Any marià
Arnolfo di Cambio
Arnolfo di Cambio (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310) va ser un arquitecte i escultor italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Arnolfo di Cambio
Arquebisbat de Lanciano-Ortona
La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Arquebisbat de Lanciano-Ortona
Arquitectura paleocristiana
V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Arquitectura paleocristiana
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Art cristià
Arturo Vanbianchi
Arturo Vanbianchi (Milà, 1862 - 1942) fou un compositor italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Arturo Vanbianchi
Assís
Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Assís
Assumpció de la Mare de Déu
L'Assumpció de la Mare de Déu de Donatello és un relleu stiacciato de marbre blanc (53,5 x 78 cm), que forma part de la tomba Brancacci a l'església de Sant'Angelo a Nilo, a Nàpols.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Assumpció de la Mare de Déu
Àlvar II del Congo
Álvaro II Nimi a Nkanga va ser manikongo (Mwene Kongo), o rei del regne del Congo, de 1587 a 1614.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Àlvar II del Congo
Bartolomé Esteban Murillo
Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, batejat l'1 de gener de 1618 – 3 d'abril de 1682) fou un pintor andalús del.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Bartolomé Esteban Murillo
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica
Basílica de San Vitale
La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica de San Vitale
Basílica de Sant Apol·linar el Nou
La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica de Sant Apol·linar el Nou
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica de Santa Pràxedes
La Basílica de Santa Pràxedes (en italià, Santa Prassede) és una basílica de Roma, a prop de la Basílica de Santa Maria Major.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica de Santa Pràxedes
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica de Santa Pudenciana
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica dels Sants XII Apòstols
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Basílica menor
Batalla de Montblanc
La Batalla de Montblanc de 1649 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Batalla de Montblanc
Bernard Francis Law
fou un cardenal de l'Església Catòlica Romana estatunidenc.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Bernard Francis Law
Bernardo Pasquini
Bernardo Pasquini (Massa e Cozzile, 7 de desembre de 1637 - Roma, 22 de novembre de 1710) fou un compositor, organista i clavicembalista alumne de Loreto Vittori i Antonio Cesti.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Bernardo Pasquini
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Bisbat de Cassano all'Ionio
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Bisbat de Roma
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Carles Hug de Borbó i Parma
Carles Hug de Borbó-Parma (París, 8 d'abril de 1930 - Barcelona, 18 d'agost de 2010) des de 1977 va ser Cap de la Casa de Borbó-Parma i Duc de Parma i Piacenza (Carles IV de Parma).
Veure Basílica de Santa Maria Major і Carles Hug de Borbó i Parma
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Basílica de Santa Maria Major і Ciutat del Vaticà
Conclave de 1276 (gener)
El Conclave de gener de 1276, celebrat el 21 i 22 de gener, va ser la primera elecció papal que es va celebrar amb les regles de la constitució Ubi periculum publicada pel Papa Gregori X el 1274, que establia els conclaves.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1276 (gener)
Conclave de 1334
El Conclave de 1334 va ser el segon Conclave de l'època del Papat d'Avinyó i el primer que se celebrà a Avinyó, ja que el de 1316 s'havia celebrat a Lió). Va acabar amb l'elecció de Benet XII que succeí Joan XXII.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1334
Conclave de 1352
El Conclave de 1352 es va convocar després de la mort del Papa Climent VI, i es va celebrar entre el 16 i el 18 de desembre de 1352.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1352
Conclave de 1362
El conclave de 1362 acabà amb l'elecció de William Grimoard que prengué el nom d'Papa Urbà V, com a successor del Papa Innocenci VI.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1362
Conclave de 1370
El Conclave de 1370 es va celebrar després de la mort del papa Urbà V i en resultà elegit el cardenal Pierre Roger de Beaufort, que va prendre el nom de Gregori XI i va ser l'últim papa del Papat d'Avinyó.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1370
Conclave de 1389
El Conclave de 1389 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VI i va durar del 25 d'octubre de 1389 al 2 de novembre de 1389.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1389
Conclave de 1404
El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1404
Conclave de 1406
El Conclave de 1406 va ser un conclave celebrat del 18 al 30 de novembre de 1406, durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Innocenci VII.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1406
Conclave de 1431
El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1431
Conclave de 1455
El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1455
Conclave de 1458
El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1458
Conclave de 1592
El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1592
Conclave de 1691
El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1691
Conclave de 1700
El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1700
Conclave de 1721
El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1721
Conclave de 1758
El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1758
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1829
Conclave de 1830–1831
El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1830–1831
Conclave de 1939
El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1939
Conclave de 1963
El conclave de 1963 fou convocat a la mort del papa beat Joan XXIII el 3 de juny de 1963.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 1963
Conclave de 2013
A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013, hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conclave de 2013
Conservatori de l'Ateneu Igualadí
El Conservatori de l'Ateneu Igualadí fou una escola de música i posteriorment conservatori que es fundà a Igualada l'any 1921, dins l'entitat mare de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Conservatori de l'Ateneu Igualadí
Consistoris de Benet XVI
El Papa Benet XVI Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Benet XVI, amb la indicació de tots els cardenals creats.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Consistoris de Benet XVI
Cosmatesc
Mosaics d'estil cosmatesc, aquest tipus de terres tot i que van arribar a exportar-se més enllà d'Itàlia, són un fenomen propi de la Itàlia medieval, amb el seu màxim desenvolupament a la ciutat de Roma i els seus voltants, on es van convertir en convenció.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Cosmatesc
Crema de llibres
càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Crema de llibres
Culte marià
Exvot a la Mare de Déu, a l'ermitatge de Font-romeu El culte marià (anomenat hiperdulia a l'església catòlica) és el conjunt de veneracions dedicades a Maria, mare de Jesús, especialment presents en el catolicisme i el cristianisme oriental.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Culte marià
Curzio Mancini
Curzio Mancini fou un compositor italià del Renaixement.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Curzio Mancini
Davide da Bergamo
Davide Maria da Bergamo (Zanica, 21 de gener de 1791 - Piacenza, 24 de juliol de 1863) un religiós, organista, provador i dissenyador d'orgues i compositor italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Davide da Bergamo
Diòcesi de Tamada
La Diòcesi de Tamada o Tamadia (del llatí: Tamadensis Dioecesis) és una seu desapareguda i avui diòcesi titular de l'Església Catòlica.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Diòcesi de Tamada
Domenico Bartolucci
Domenico Bartolucci (Borgo San Lorenzo, Toscana, 7 de maig de 1917- Roma, 11 de novembre de 2013) va ser un clergue, compositor, director de cors i cardenal italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Domenico Bartolucci
Domenico Fontana
Domenico Fontana (Melide, 1543 – Nàpols, 28 de juny de 1607) fou un arquitecte i urbanista suís, originari del cantó de Ticino, que va actuar sobretot a Roma i Nàpols durant el Renaixement tardà.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Domenico Fontana
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Donatello
Elecció papal de 1216
L'elecció papal de 1216 es va convocar després de la mort del Papa Innocenci III a Perusa (16 de juliol de 1216) per dos dies després i va acabar amb l'elecció del cardenal Cencio Camerario que va prendre el nom d'Honori III.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Elecció papal de 1216
Elecció papal de 1227
L'elecció papal de 1227 es va convocar després de la mort d'Honori III el 18 de març de 1227 a Roma i va acabar amb l'elecció de Gregori IX.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Elecció papal de 1227
Elecció papal de 1280-81
L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Elecció papal de 1280-81
Elecció papal de 1285
L'elecció papal de 1285, celebrada a Viterbo després de la mort del Papa Martí IV, elegí el cardenal Giacomo Savelli, que va prendre el nom d'Honori IV.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Elecció papal de 1285
Elecció papal de 1287–88
Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Elecció papal de 1287–88
Elecció papal de 1292–94
L'elecció papal de 1292-94 es produí entre el 5 d'abril del 1292 i el 5 de juliol del 1294 i va ser l'última elecció papal sense el format del conclave on els electors estan tancats en reclusió cum clave—sense clau— i amb prohibició d'abandonar la reunió fins que no s'esculli un nou Bisbe de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Elecció papal de 1292–94
Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Església de Santa Maria la Major
* Basílica de Santa Maria Major, basílica catòlica de la ciutat de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Església de Santa Maria la Major
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Esquilí
Eugeni I
Eugeni I (Roma, ? - 657) fou un papa de Roma des del 10 d'agost de 654 fins a la seva mort.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Eugeni I
Ferdinando Fuga
Palazzo della Consulta de Roma, obra de '''Ferdinando Fuga''' Ferdinando Fuga (Florència, 1699 - Roma, 1781) va ser un arquitecte italià, situat a nivell estilístic entre el barroc tardà i el classicisme.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Ferdinando Fuga
Fonts de Roma
Perspectiva de la '' Fontana di Trevi '', una de les més conegudes i visitades fonts de Roma. Les Fonts de Roma són un conjunt de peces arquitectòniques que formen part del llegat cultural dels romans, els quals van tenir sempre una gran passió per les aigües públiques, com així ho demostren el gran esforç que van invertir en la construcció dels aqüeductes i els banys termals de l'antiga Roma, i en l'embelliment dels punts de subministrament d'aigua repartits per tota la ciutat, les fonts, la majoria encara en funcionament segles després de la desaparició de la Roma Imperial.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Fonts de Roma
Francesc de Remolins i Pardines
Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Francesc de Remolins i Pardines
Francesc Spinelli
Francesco Spinelli (14 d'abril de 1853 - 6 de febrer de 1913) fou un sacerdot italià catòlic que va fundar les Germanes Adoradores del Santíssim Sagrament.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Francesc Spinelli
Francesco Bianchini
va ser un astrònom i historiador italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Francesco Bianchini
Francesco Maidalchini
Francesco Maidalchini (Viterbo, 21 d'abril de 1631 – Nettuno, 13 de juny de 1700) va ser un cardenal italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Francesco Maidalchini
Francesco Queirolo
Francesco Queirolo (Gènova, 1704 - Nàpols, 1762) va ser un escultor genovès actiu a Roma i Nàpols durant el rococó i el barroc.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Francesco Queirolo
Francisco de Toledo Herrera
Francisco de Toledo Herrera (Còrdova, 4 d'octubre de 1532 - Roma, 14 de setembre de 1596) va ser un filòsof i teòleg espanyol, i el primer jesuïta que arribà al cardenalat.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Francisco de Toledo Herrera
Gaietà de Thiene
Gaetano di Thiene (Vicenza, Vèneto, octubre de 1480 - Nàpols, Campània, 7 d'agost de 1547) fou un prevere italià, fundador, amb el papa Pau IV, de l'Orde de Clergues Regulars o Teatins.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Gaietà de Thiene
Gòtic italià
Giotto o altres pintors.Maurizia Tazartes, Giotto, Rizzoli, Milano 2004. Gòtic italià és la denominació historiogràfica de la divisió local de l'art gòtic centrada espacialment en el territori de l'actual Itàlia, que en l'època (segles i) no tenia unitat política.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Gòtic italià
Genazzano
Genazzano és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, a una altitud de 375 msnm.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Genazzano
Giacopo Antonio Venier
fou un cardenal i bisbe italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giacopo Antonio Venier
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Gian Lorenzo Bernini
Giovanni Baglione
va ser un pintor del barroc i historiador de l'art italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giovanni Baglione
Giovanni Battista Crescenzi
Giovanni Battista Crescenzi (Roma, 17 de gener de 1577 - Madrid, 17 de març de 1635), marquès de la Torre, conegut a Espanya com a Juan Bautista Crescenci o Juan Bautista Crescenzi, va ser un pintor i arquitecte italià del Barroc primerenc, actiu a Roma i establert a la cort espanyola des de 1617, on va ajudar a decorar el Panteó de Reis a L'Escorial.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giovanni Battista Crescenzi
Giovanni Battista Orsini (cardenal)
fou un cardenal italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giovanni Battista Orsini (cardenal)
Giovanni Carlo Boschi
Giovanni Carlo Boschi (Faenza, 9 d'abril de 1715 – Roma, 6 de setembre de 1788) va ser un cardenal i arquebisbe italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giovanni Carlo Boschi
Giovanni Maria Nanino
Giovanni Maria Nanino (Vallerano, Tívoli, 1540 a 1544 - Roma, 11 de març de 1607) fou un compositor italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giovanni Maria Nanino
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, s.v. "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", de Lewis Lockwood, Noel O'Regan i Jessie Ann Owens va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giovanni Pierluigi da Palestrina
Girolamo Muziano
Girolamo Muziano (Acquafredda, prop de Brescia, h. 1528 - 1532 – Roma, 1592) fou un pintor italià del manierisme.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Girolamo Muziano
Girolamo Siciolante da Sermoneta
''Descendiment'', Museu Fitzwilliam Cambridge ''Nu femení'', Museu de Belles Arts de Budapest. Girolamo Siciolante (Sermoneta, 1521 - Roma, 1575) va ser un pintor manierista italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Girolamo Siciolante da Sermoneta
Giuseppe Giamberti
Giuseppe Giambert (Roma, 1600 - 1662) fou un polifonista i mestre de capella italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Giuseppe Giamberti
Gran Jubileu
El Jubileu de l'any 2000 (també anomenat Gran Jubileu) va ser un esdeveniment a l'Església catòlica que va tenir lloc entre la nit de Nadal (24 de desembre) de 1999 i l'Epifania (6 de gener) de 2001.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Gran Jubileu
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Gregori el Gran
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Gregori VII
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora (Roma, 26 de novembre de 1518 - Màntua, 6 d'octubre de 1564) va ser un cardenal italià, conegut també com El cardenal di Santa Fiora.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora
Guillaume d'Estouteville
fou un cardenal d'origen francès.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Guillaume d'Estouteville
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Història del papat
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Honori III
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Ignasi de Loiola
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Igualada
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Innocenci X
Joan Paradell i Solé
Joan Paradell i Solé (Igualada, 6 de març de 1956) és un músic català, organista titular de la Capella Musical Pontifícia des de l'any 2011, prèviament organista titular de la Basílica de Santa Maria Major de Roma,Anoia Diari, i catedràtic d'Orgue i Cant Gregorià al Conservatori estatal de Música Italià de Frosinone.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Joan Paradell i Solé
Jornada Mundial de la Joventut
La Jornada Mundial de la Joventut (també conegut com a JMJ, o originalment en italià Giornata mondiale della gioventù o GMG) és un esdeveniment religiós planificat i periòdic, instituït pel Papa Joan Pau II el 20 de desembre de 1985, que reuneix a milions de catòlics de tot el món, especialment joves.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Jornada Mundial de la Joventut
Josep Escorihuela
Josep Escorihuela (Morella, bateig 6 de juny de 1674 - Tortosa, enterrament 26 d’agost del 1743) fou un compositor valencià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Josep Escorihuela
Juan Alfonso Varela de Losada
Juan Alfonso Varela de Losada y Samosa (San Salvador de Brigos, Chantada, 11 de desembre de 1723 - Ferrara, Estats Pontificis, 24 de maig de 1769) fou un laic, fundador de l'Orde dels Penitents de Jesús Natzarè o dels Scalzetti i després sacerdot.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Juan Alfonso Varela de Losada
Jubileu
Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000).
Veure Basílica de Santa Maria Major і Jubileu
La Coronació de la Verge (Capella de San José)
La Coronació de la Verge és un llenç d'El Greco que forma part del retaule major, a la Capilla de San José, a la ciutat de Toledo.
Veure Basílica de Santa Maria Major і La Coronació de la Verge (Capella de San José)
La General Crema
Es coneix com La General Crema un episodi ocorregut el 29 de setembre de 1649 quan, en el marc de la Guerra dels Segadors, tropes castellanes van assaltar i saquejar la vila de Montblanc (Conca de Barberà).
Veure Basílica de Santa Maria Major і La General Crema
Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Lleó XII
Lletanies de la Mare de Déu
timpà de la Catedral de Palma Les lletanies són una sèrie de lloances i súpliques ordenades, repetides i concordes entre si, per les quals es prega a Déu i a la seva mare, Santa Maria.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Lletanies de la Mare de Déu
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Llista d'eleccions papals
Llista d'obres de Miquel Àngel
Aquesta és la llista d'obres de Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel), el gran artista del Renaixement italià, que practicà la pintura i el dibuix, l'escultura i l'arquitectura.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Llista d'obres de Miquel Àngel
Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia
Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia
Llista de cardenals actuals
Des del dia 05 de setembre de 2020 el Col·legi Cardenalici consta de 219 cardenals que es divideixen en.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Llista de cardenals actuals
Lo Spagna
Giovanni di Pietro, anomenat pel seu naixement Lo Spagna (Espanya, ~1450 - Spoleto, 1528) fou un pintor originari d'Espanya que desenvolupà tota la seva carrera a Itàlia durant el Renaixement.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Lo Spagna
Luigi Dadaglio
Luigi Dadaglio (28 de setembre de 1914 – 22 d'agost de 1990) va ser cardenal de l'Església Catòlica i penitencier major del Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Luigi Dadaglio
Maestà
''Maestà'', flanquejada pels Reis Mags, al fresc de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Fausta, esposa de Constantí, què podria haver estat font d'inspiració per la imatge de la ''Maiestà'' a occident Duccio, '' Maestà amb Vint Àngels i Dinou Sants'' (1308–1311), Museu de l'Òpera del Duomo, Siena Cimabue ''Maestà'', Basílica de Sant Francesc d'Assís Maestà ("majestat" en italià) designa un tema iconogràfic de l'art cristià medieval occidental que representa la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron, amb el Nen Jesús a la falda (al qual fa ella mateixa de tron), acompanyats a vegades d'àngels i sants; de forma similar a la Theotokos de l'art romà d'Orient.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Maestà
Marco Marazzoli
Marco Marazzoli també anomenat Marco dall'Arpa' (Parma. 1602? – 26 de gener de 1662) fou un compositor italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Marco Marazzoli
Mare de Déu de la Bonanova
Lesglésia dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova és un temple catòlic situat a la plaça de la Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Mare de Déu de la Bonanova
Mariano Rampolla del Tindaro
Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, Sicília, 17 d'agost de 1843 – Roma, 16 de desembre de 1913) fou un eclesiàstic i cardenal italià, secretari d'estat del papa Lleó XIII.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Mariano Rampolla del Tindaro
Masolino da Panicale
santa Caterina'' (1428–1431), església de Sant Climent, Roma Masolino da Panicale, nat Tommaso di Cristoforo Fini (Panicale, 1383 – San Giovanni Valdano, 1440), va ser un pintor italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Masolino da Panicale
Maties (apòstol)
Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Maties (apòstol)
Matteo Rosselli
''Visitació'', església dels Santi Michele e Gaetano. ''Invenció de la Vera Creu'' Matteo Rosselli (Florència, 10 d'agost de 1578 - 18 de gener de 1650), va ser un pintor italià del manierisme tardà i el primer barroc.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Matteo Rosselli
Metro de Roma
El metro de Roma (Metropolitana di Roma en italià) és una xarxa de ferrocarril metropolità de Roma, a Itàlia, que es va inaugurar el 1955.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Metro de Roma
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Michelangelo Buonarroti
Mino da Fiesole
Mino da Fiesole: ''Retrat d'Astorre II Manfredi'' (1455), National Gallery of Art, Washington DC (EUA) Badia, Florència. Mino da Fiesole, també conegut com a Mino di Giovanni (Poppi, c. 1429 – 11 de juliol de 1484) va ser un escultor italià del Renaixement.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Mino da Fiesole
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Mosaic
Nativitat de Maria
''Naixement de la Verge'' de Giovanni da Milano, segle XIV La Nativitat de Maria (o de la Verge Maria, o de la Mare de Déu) és una celebració cristiana que s'escau el 8 de setembre en què es commemora el naixement de Maria, mare de Jesús.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Nativitat de Maria
Necròpoli de l'Esquilí
Santa Maria Maggiore''. En línia recta a la dreta és la ''Piazza Vittorio Emanuele II''. La frontera sud en la diagonal és la ''Via Merulana''. Al nord és l'Estació Roma Termini actualment La necròpoli de l'Esquilí és la més important necròpoli protohistòrica de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Necròpoli de l'Esquilí
Niccolò Albergati
Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Niccolò Albergati
Nicolau IV
Nicolau IV (Ascoli, 30 de setembre de 1227 – Roma, 4 d'abril de 1292), de nom seglar Girolamo Masci, fou papa de l'Església Catòlica del 1288 al 1292.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Nicolau IV
Nostra Senyora de les Neus
Nostra Senyora de les Neus. Taller de Giovanni della Robbia (Certaldo - Itàlia) Nostra Senyora de les Neus, Mare de Déu de les Neus o Mare de Déu de la Neu, és una antiga advocació mariana que es remunta al i que està molt estesa a Itàlia, Espanya, Llatinoamèrica i Portugal.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Nostra Senyora de les Neus
Orfeó Nova Solsona
LOrfeó Nova Solsona és una entitat artística i musical dedicada a la música coral i activitats musicals de la ciutat de Solsona.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Orfeó Nova Solsona
Paisatge de la vall de l'Arno (Leonardo da Vinci)
El Paisatge de la Vall de l'Arno, és un dibuix (19 x 28,5 cm), fet amb ploma i tinta autenticada d'escriptura emprada per Leonardo da Vinci.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Paisatge de la vall de l'Arno (Leonardo da Vinci)
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Palau del Laterà
Paolo Quagliati
Paolo Quagliati (Chioggia, 1555 — Roma, 16 de novembre de 1628) va ser un compositor italià dels inicis del Barroc i membre de l'escola de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Paolo Quagliati
Paolo Uccello
Museu Metropolità d'Art de Nova York Paolo Uccello, nascut Paolo di Dono (Florència, 1397 - Florència, 10 de desembre de 1475), va ser un pintor italià, enquadrat dins de l'estil de la pintura gòtica internacional.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Paolo Uccello
Papa Liberi
Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Papa Liberi
Papa Sixt III
Sixt III (? - Roma 440) va ser papa entre el 432 i el 440.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Papa Sixt III
Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Pedro Fernández de Frías
Pedro Fernández de Frías, conegut a Catalunya per Pere de Frías (Frías, - Florència, 19 de setembre de 1420) va ser un eclesiàstic canonge de la Seu de Tarragona, bisbe d'Osma i de Sabina, cardenal de Santa Prassede i privat d'Enric III de Castella.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pedro Fernández de Frías
Pedro Kuntz y Valentini
va ser un pintor italià instal·lat a Espanya, vinculat amb la família Madrazo.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pedro Kuntz y Valentini
Pelegrinatge cristià
El Camí de Sant Jaume (el ''Camino de Santiago''), és el pelegrinatge a la Catedral de Santiago de Compostel·la on segons la llegenda es conserven les restes de l'apòstol, Jaume el Major. La ruta va ser declarada la primera Ruta Cultural europea pel Consell d'Europa l'octubre 1987; i va ser declarat per la UNESCO com un dels Llocs del Patrimoni Mundial el 1993.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pelegrinatge cristià
Pesta romana del 590
La pesta romana del 590 va ser una plaga local que va afectar la ciutat de Roma l'any 590.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pesta romana del 590
Philippe de Lévis
fou un cardenal francès.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Philippe de Lévis
Piero Marini
Piero Marini (Valverde, Itàlia, 13 de gener de 1942) és un arquebisbe de la Cúria Romana.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Piero Marini
Pietat florentina
La Pietat florentina anomenada també Pietat Bandini, o Pietat del Duomo és una escultura en marbre realitzada per Miquel Àngel i conservada al Museu dell'Opera del Duomo (Florència).
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pietat florentina
Pietro Rovelli
Pietro Rovelli (Bèrgam, 6 de febrer de 1793 - 8 de setembre de 1838) fou un violinista italià, pertanyent a una distingida família de músics.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pietro Rovelli
Pontifici Institut de Música Sacra
El Pontifici Institut de Música Sacra (PIMS), en llatí Pontificium Institutum Musicae Sacrae, és una institució d'educación superior de l'Església Catòlica ubicada a Roma i depenent de la Santa Seu, especialment dedicada a l'estudi de la música sacra, que va ser fundada per Pius X el 1910, amb la denominació d'Escola Superior de Música Sacra.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Pontifici Institut de Música Sacra
Porta Maggiore
Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Porta Maggiore
Procés de Galileo Galilei
XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Procés de Galileo Galilei
Protonotari apostòlic
Escut genèric d'un protonotari apostòlic Un protonotari apostòlic (llatí: protonotarius apostolicus) és el títol de l'Església catòlica lliurat al membre del més alt col·legi no episcopal de prelats a la Cúria Romana, o fora de Roma, a un prelat honorari a qui el Papa ha conferit aquest títol i els seus privilegis especials.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Protonotari apostòlic
Quadrat Sator
Quadrat Sator Oppede, França Un quadrat Sator en un mur de maó del segle VIII a l'abadia de Sant Pere ad Oratorium a Capestrano, Itàlia El quadrat Sator o quadrat Rotas és un quadrat de paraules que conté un palíndrom de cinc paraules en llatí.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Quadrat Sator
Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna
El Retaule de Sant Miquel d'Elna, és una pintura al tremp sobre taula d'estil gòtic català, obra del Mestre d'Elna datada a finals del segle XIV.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna
Retaule gòtic de Santa Maria del Camí
El Retaule gòtic de Santa Maria del Camí és una pintura al temple sobre fusta de Joan Massana, de 2,23 × 1,33 m. que pertany a la primitiva església gòtica de Santa Maria del Camí i que avui es troba conservada a l'Ajuntament d'aquesta vila.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Retaule gòtic de Santa Maria del Camí
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Roma
Romano Bonaventura
Romano Frangipani, també conegut amb els noms Romano de Sant'Angelo, Romano Bonaventura o Romano Papareschi, (Roma, ? - 20 de febrer de 1243) va ser un cardenal italià del.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Romano Bonaventura
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Rosa d'Or del Papa
Salus Populi Romani
Fotografia de la icona. Salus Populi Romani (en català: Protectora del poble romà - protectora es tradueix literalment com «salvació» o «salut»), és el nom que se li dona al a la icona bizantina de la Verge amb Nen, que procedeix dels primers cristians a la Basílica de Santa Maria Major a Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Salus Populi Romani
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Basílica de Santa Maria Major і Sant Joan del Laterà
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Sant Marc de Roma
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Sant Miquel de Cuixà
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Sant Pau Extramurs
Sant Sebastià (Botticelli)
Sant Sebastià és una obra del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli, feta el 1474.Fa 195 centímetres de llarg i 75 centímetres d'ample.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Sant Sebastià (Botticelli)
Santa Afra (Sant Gregori)
El Santuari de Santa Afra és un conjunt que pertany a la parròquia de Ginestar i al municipi de Sant Gregori (Gironès).
Veure Basílica de Santa Maria Major і Santa Afra (Sant Gregori)
Santos Abril y Castelló
Santos Abril y Castelló (Alfambra, Terol, 21 de setembre de 1935) és un cardenal espanyol, arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Santos Abril y Castelló
Septizodium
El Septizodium en un plànol de Roma de Paul Bigot. El Septizodium (també anomenat Septizonium o Septicodium) era un edifici de la Roma antiga.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Septizodium
Stefano Maderno
''Santa Cecília morta'' (1599) a l'església de Santa Cecília, Roma. Stefano Maderno (Bissone, Llombardia, aprox. 1576 — Roma, 1636) va ser un escultor llombard.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Stefano Maderno
Tiberio Calcagni
Tiberio Calcagni (Florència, 1532 – Roma, 7 de desembre de 1565) va ser un escultor i arquitecte italià.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Tiberio Calcagni
Valentí Miserachs i Grau
Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 17 de juliol del 1943) és un prevere, organista, director de cor i compositor català.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Valentí Miserachs i Grau
Verge blanca
Verge Blanca del cor de la catedral de Toledo Verge Blanca o Santa Maria la Blanca és una advocació mariana molt estesa, i de molt diversa interpretació.
Veure Basílica de Santa Maria Major і Verge blanca
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Basílica de Santa Maria Major і 5 d'agost
També conegut com Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major, Arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major, Basílica Patriarcal Liberiana, Basílica de Santa Maria Maggiore, Basílica de Santa Maria la Major, Santa Maria Maggiore, Santa Maria Major, Santa Maria la Maggiore, Santa Maria la Major.