Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: Abkhàzia, Akhaltsikhe, Al-Hàkim (fatimita), Alep, Anna Porfirogènita, Armènia bagràtida, Azerbaidjan, Bagdad, Bagrat III l'Unificador, Bagrat IV de Geòrgia, Bardas Escler, Bardas Focas, Bassèn, Batalla d'Apamea, Batalla de Clídion, Calàbria, Califat Fatimita, Càldia, Cilícia, Constantinoble, Cròniques georgianes, Creta, Curopalata, David III d'Ibèria, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Djavakheti, Dux bellorum, Edat mitjana, Edirne, Edjmiatsín, Edward Gibbon, Emir, Emirat de Manazkert, Epítet, Erez, Erzurum, Gagik I d'Ani, Grec medieval, Guàrdia varega, Hamdànides, Herèthia, Imperi Romà d'Orient, Ivan Ladislau de Bulgària, Jerusalem, Joan Escilitzes, Joan I Tsimiscés, Joan Zonaràs, Joan-Sembat d'Ani, Jordi I de Geòrgia, Kakhètia, ..., Kaloian I Assèn de Bulgària, Kars, Khoy, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malatya, Mestre dels oficis, Miquel Psel·los, Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient, Nicetes Coniata, Nom de casa, Oltu, Ordinals de papes, reis i emperadors, Ostatge, Otó II del Sacre Imperi, Oxford University Press, Palestina, Papa Joan XIX, Patriarca d'Antioquia, Patronímic, Peloponès, Porfirogènit, Primer Imperi Búlgar, Província de Xirak, Pulla, Regió del Pont, Regne d'Ibèria, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Regne de Vaspurakan, Riu Esperqueu, Riu Kura, Romans d'Orient, Romà I Lecapè, Romà II, Santa Sofia (Istanbul), Síria, Segon Imperi Búlgar, Sicília, Silvan, Sivas, Taiq, Taoklardjètia, Teòfan Anastaso, Teòfana Escler, Tema (circumscripció administrativa), Tessalònica, Tessàlia, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Trípoli (Líban), Trebisonda, Trialètia, Tsanars, Valarshakert, Vaspurakan, Xake, Yahya al-Antakí, 1000, 1001, 1002, 1004, 1014, 1016, 1017, 1018, 1021, 1022, 1023, 1025, 1027, 1072, 1185, 1195, 15 de desembre, 958, 963, 969, 975, 976, 982, 987, 989, 991, 993, 996, 999. Ampliar l'índex (85 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Abkhàzia · Veure més »
Akhaltsikhe
Akhaltsikhe c. 1887 Akhaltsikhe (en georgià ახალციხე; en armeni Ախալցխա, transliterat Akhaltskha) és una ciutat de Geòrgia, capital històrica de la regió de Meskhètia, abans Samtskhé i Samtskhé-Saatbago, situada a la confluència entre el Kura (Mtkvari) i l'Aragvi a la vora del rierol Potskhovi.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Akhaltsikhe · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Alep · Veure més »
Anna Porfirogènita
Anna Porfirogènita (Anna Vizantíïskaia; 13 de març de 963 – 1011) va ser una consort del Gran Príncep de la Rus de Kíev; va estar casada amb el gran príncep Vladímir I de Kíev.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Anna Porfirogènita · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Armènia bagràtida · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Bagdad · Veure més »
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Bagrat III l'Unificador · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Bardas Escler · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Bardas Focas · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Bassèn · Veure més »
Batalla d'Apamea
La batalla d'Apamea va tenir lloc al al sud d'Apamea, localitat al nord-oest d'Alep, o a Halab.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Batalla d'Apamea · Veure més »
Batalla de Clídion
La batalla de Clídion, coneguda igualment com a batalla de Belassitsa, fou un enfrontament que es produí prop de Kliutx (al sud-oest de l'actual Bulgària) el 29 de juliol del 1014 entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Batalla de Clídion · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Calàbria · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Califat Fatimita · Veure més »
Càldia
Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Càldia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Cilícia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Constantinoble · Veure més »
Cròniques georgianes
Versió de la reina Mariam Dadiani de les ''cròniques georgianes''. Les cròniques georgianes (en georgià: ქართლის ცხოვრება, Kartlis Tskhovreba) és el nom que els historiadors han donat a diversos textos antics que tracten sobre la historia de Geòrgia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Cròniques georgianes · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Creta · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Curopalata · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і David III d'Ibèria · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Djavakheti · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Dux bellorum · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Edat mitjana · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Edirne · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Edjmiatsín · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Edward Gibbon · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Emir · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Emirat de Manazkert · Veure més »
Epítet
Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Epítet · Veure més »
Erez
Erez (אֶרֶז, lit. Cedre), és un kibbutz al sud-oest d'Israel.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Erez · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Erzurum · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Gagik I d'Ani · Veure més »
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Grec medieval · Veure més »
Guàrdia varega
La guàrdia varega (grec medieval: Τάγμα των Βαράγγων, Tagma ton Varàngon) fou un regiment de mercenaris d'origen nòrdic i anglosaxó («varegs») que prestaren servei en l'exèrcit romà d'Orient des del fins al.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Guàrdia varega · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Hamdànides · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Herèthia · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ivan Ladislau de Bulgària
Ivan Ladislau (eslau eclesiàstic: Їѡаннъ Владиславъ; Иван Владислав) fou emperador (tsar) de Bulgària entre agost o setembre del 1015 i febrer del 1018.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Ivan Ladislau de Bulgària · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Jerusalem · Veure més »
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Joan Escilitzes · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Joan Zonaràs · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Jordi I de Geòrgia
Jordi I fou rei de Geòrgia del 1014 al 1027.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Jordi I de Geòrgia · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Kakhètia · Veure més »
Kaloian I Assèn de Bulgària
Kaloian I Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1196 i 1207.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Kaloian I Assèn de Bulgària · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Kars · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Khoy · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Malatya · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Mestre dels oficis · Veure més »
Miquel Psel·los
Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Miquel Psel·los · Veure més »
Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient
Constantí III. A Heraclones li tallaren el nas després de destronar-lo. La mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient tingué un paper important en la vida política de l'imperi.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Nicetes Coniata
Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Nicetes Coniata · Veure més »
Nom de casa
Els noms de casa, també anomenats sobrenoms, són renoms que funcionen com una espècie de cognom no oficial, determinat per la pertinença a una determinada família ("Bargalló", "Crac", "Cerdanyès", etc.). De fet, els cognoms es van originar com a noms de casa que més endavant van oficialitzar-se, és a dir, que els actuals cognoms antigament van ser noms de casa.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Nom de casa · Veure més »
Oltu
Oltu (armeni: Ողթիկ, Voght'ik; georgià: ოლთისი, Oltisi; rus: Олти, Olti) és una ciutat i un districte de la província d'Erzurum a la regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Oltu · Veure més »
Ordinals de papes, reis i emperadors
Els ordinals de papes, reis i emperadors són un recurs historiogràfic utilitzat per a distingir, en xifres romanes, monarques i papes del mateix nom.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Ordinals de papes, reis i emperadors · Veure més »
Ostatge
Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Ostatge · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Oxford University Press · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Palestina · Veure més »
Papa Joan XIX
Joan XIX o Romà de Túsculum fou fill de Gregori I de Túsculum.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Papa Joan XIX · Veure més »
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Patriarca d'Antioquia · Veure més »
Patronímic
Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Patronímic · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Peloponès · Veure més »
Porfirogènit
Moneda d'or amb l'efígie de Lleó VI el Filòsof i el seu fill, Constantí VII Porfirogènit. Porfirogènit (grec: Πορφυρογέννητος, Porfirogénnitos, que vol dir 'nascut en la porpra'), era un títol honorífic donat al fill o filla (Πορφυρογέννητη, Porfirogénniti) de l'emperador regnant de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Porfirogènit · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Província de Xirak · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Pulla · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Regió del Pont · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Regne d'Ibèria · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Regne de l'Epir · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne de Vaspurakan
Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Regne de Vaspurakan · Veure més »
Riu Esperqueu
L'Esperqueu (en Σπερχειός, Sperkhiós) és un riu de Grècia situat a la unitat perifèrica de la Ftiòtida, que neix a les muntanyes de Timfrestos i desaigua al golf Malíac, passada la ciutat de Làmia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Riu Esperqueu · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Riu Kura · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Romans d'Orient · Veure més »
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Romà I Lecapè · Veure més »
Romà II
Romà II (Rōmanos), fou emperador romà d'Orient del 959 al 963.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Romà II · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Síria · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Sicília · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Silvan · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Sivas · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Taiq · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Taoklardjètia · Veure més »
Teòfan Anastaso
Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Teòfan Anastaso · Veure més »
Teòfana Escler
Teòfana Escler (en grec: Θεοφανώ,Teofanó) fou una princesa d'origen romà d'Orient que es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi, A la mort del seu marit va ser emperadriu regent del seu fill durant set anys.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Teòfana Escler · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Tessàlia · Veure més »
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Trípoli (Líban) · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Trebisonda · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Trialètia · Veure més »
Tsanars
Tsanars és el nom d'un país de la Geòrgia antiga, poblat per tribus independents o semi independents, anomenades en conjunt tsanars.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Tsanars · Veure més »
Valarshakert
Valarshakert fou la principal ciutat del Bagrevand, a la província d'Airarat, a Armènia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Valarshakert · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Vaspurakan · Veure més »
Xake
Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Xake · Veure més »
Yahya al-Antakí
Yahya ibn Saïd ibn Yahya al-Antakí o Yahya d'Antioquia —en àrab يحيى بن سعيد الأنطاكي, Yaḥyà ibn Saʿīd al-Anṭākī— (980-1066) fou un metge i historiador àrab de confessió cristiana melquita.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і Yahya al-Antakí · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1000 · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1001 · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1002 · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1004 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1014 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1016 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1017 · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1018 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1021 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1022 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1023 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1025 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1027 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1072 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1185 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 1195 · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 15 de desembre · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 958 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 963 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 969 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 976 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 982 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 987 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 989 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 991 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 993 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 996 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Basili II Bulgaròctonos і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Basili II (emperador), Basili II de Bizanci, Basili II el macedoni.
