Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Base química

Índex Base química

En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.

Taula de continguts

  1. 321 les relacions: Accident mediambiental d'Ajka, Actina, Afinitat protònica, Agent amortidor, AkzoNobel, Alcalífil, Alcaligenes, Alcalinitat, Alcalinoterri, Alcohol, Alfals, ALK, Aloe maculata, Amblistegiàcies, Amfòter, Amfipròtic, Amida de sodi, Amidogen, Amina, Aminoàcid, Amoníac, Anàlisi gravimètrica, Angelo Angeli, Anhidrasa carbònica, Antiàcid, Apitoxina, Aplicacions industrials del tàntal, Auró blanc, Autoprotòlisi, Índex de peròxids, Òxid, Òxid d'hafni (IV), Òxid de calci, Òxid de manganès(II), Àcid, Àcid 3-nitropropiònic, Àcid dibàsic, Àcid fluoroantimònic, Àcid nítric, Àcid tribàsic, Àlcali, Barretet, Basalt, Basalt toleític, Base, Base conjugada, Base forta, Base nitrogenada, Base no nucleofílica, Base orgànica, ... Ampliar l'índex (271 més) »

Accident mediambiental d'Ajka

La catàstrofe mediambiental d'Ajka va ser un accident industrial produït a Ajka (Veszprém, Hongria), el 4 d'octubre de 2010 a les 12:25 Cest (10:25 Utc), després de trencar-se un dic que va alliberar prop d'un milió de metres cúbics de "fang vermell", a la Fàbrica d'Alúmina d'Ajka (Ajkai Timföldgyár).

Veure Base química і Accident mediambiental d'Ajka

Actina

format.

Veure Base química і Actina

Afinitat protònica

L'afinitat protònica és l'entalpia implicada en la reacció química, en estat gasós, entre un protó o catió hidrogen, H+, i un anió, A¯, o una molècula neutra, A, per a donar una sola espècie química.

Veure Base química і Afinitat protònica

Agent amortidor

Un agent amortidor, en anglès: buffering agent, és un àcid o una base febles usats per mantenir l'acidesa (pH) d'una solució prop d'un valor escollit després de l'addició d'un altre àcid o una altra base.

Veure Base química і Agent amortidor

AkzoNobel

Instal·lacions de la companyia a Barcelona. Instal·lacions de la companyia a Oslo, Noruega. AkzoNobel N.V és una empresa multinacional neerlandesa especialitzada en pintures decoratives, pintures industrials i productes químics especialitzats.

Veure Base química і AkzoNobel

Alcalífil

Alcalífils (en anglès:Alkaliphiles) són microbis classificats com extremòfils que prosperen en ambients molt alcalins amb pH entre 9 a 11 com en els playa lakes i en sòls rics en carbonatats.

Veure Base química і Alcalífil

Alcaligenes

Alcaligenes és un gènere microbiològic de bacteris gram-negatius de morfogia bacil·lar, cocbacil·lar o coccal.

Veure Base química і Alcaligenes

Alcalinitat

L'alcalinitat o AT és una mesura de la capacitat d'una solució per a neutralitzar els àcids als punts d'equivalència del carbonat o l'hidrogencarbonat.

Veure Base química і Alcalinitat

Alcalinoterri

Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².

Veure Base química і Alcalinoterri

Alcohol

Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.

Veure Base química і Alcohol

Alfals

L'alfals, userda, melga, mèliga o herbaalfals (Medicago sativa) és una planta de la família de les papilionàcies.

Veure Base química і Alfals

ALK

* Acadèmia de les Llengües Canac (del seu nom en francès Académie des Langues Kanak), acadèmia encarregada de la promoció i conservació de les llengües canac de Nova Caledònia.

Veure Base química і ALK

Aloe maculata

Làloe (Aloe maculata) és una espècie de planta suculenta del gènere Aloe dins la família de les asfodelàcies.

Veure Base química і Aloe maculata

Amblistegiàcies

Les amblistegiàcies (Amblystegiaceae) són una família de molses de l'ordre Hypnales.

Veure Base química і Amblistegiàcies

Amfòter

El terme amfòter aplicat a la química, descriu una substància que pot reaccionar indistintament amb un àcid o amb una base.

Veure Base química і Amfòter

Amfipròtic

En química, una substància s'anomena amfipròtica, si tant pot donar com rebre protons, per tant tant pot actuar com un àcid o com una base.

Veure Base química і Amfipròtic

Amida de sodi

L'amida de sodi, amb el nom comú (en anglès) de sodamide, és el compost inorgànic amb la fórmula NaNH₂.

Veure Base química і Amida de sodi

Amidogen

Un amidogen és un compost radical de nitrogen i hidrogen que té la fórmula NH₂.

Veure Base química і Amidogen

Amina

Dimetilamina. Una amina és un compost orgànic caracteritzat per contenir el grup funcional amino.

Veure Base química і Amina

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Veure Base química і Aminoàcid

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Veure Base química і Amoníac

Anàlisi gravimètrica

Balança En química analítica, l'anàlisi gravimètrica és un conjunt de mètodes usats per a la determinació quantitativa d'un element present en una mostra.

Veure Base química і Anàlisi gravimètrica

Angelo Angeli

Angelo Angeli, nascut a Tarcento di Udine el 20 d'agost de 1864 i traspassat a Florència l'1 de juny de 1931, fou un químic italià.

Veure Base química і Angelo Angeli

Anhidrasa carbònica

Lanhidrasa carbònica, en anglès:carbonic anhydrases o carbonate dehydratases, forma una família d'enzims que catalitzen la interconversió ràpida de diòxid de carboni, CO2, i aigua, H2O, a anions hidrogencarbonat, HCO3-, i cations oxoni, H3O+ (o vice-versa), una reacció reversible que, en absència d'un catalitzador, ocorre relativament lenta.

Veure Base química і Anhidrasa carbònica

Antiàcid

Un antiàcid és aquell medicament que actua neutralitzant l'acidesa gàstrica.

Veure Base química і Antiàcid

Apitoxina

Picada d'abella. L'apitoxina és el verí secretat per les abelles obreres de diverses espècies d'abelles, que l'empren com a mitjà de defensa contra predadors i per al combat entre abelles.

Veure Base química і Apitoxina

Aplicacions industrials del tàntal

El tàntal és el metall més resistent a la corrosió en ús comú avui dia.

Veure Base química і Aplicacions industrials del tàntal

Auró blanc

Lauró arrugat, arrugat o auró blanc, (Acer campestre) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere Acer que arriba a fer uns 8-10 metres d'alçada.

Veure Base química і Auró blanc

Autoprotòlisi

Lautoionització o autoprotòlisi és la reacció química que experimenten els dissolvents amfipròtics (que poden actuar com a àcids o com a bases) amb si mateixos per a formar una parella d'espècies iòniques.

Veure Base química і Autoprotòlisi

Índex de peròxids

L'índex de peròxids (en anglès: peroxide value) d'un oli o un greix és una mesura molt usada del grau d'enranciment que hi ha hagut a conseqüència de l'emmagatzemament d'un lípid.

Veure Base química і Índex de peròxids

Òxid

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements.

Veure Base química і Òxid

Òxid d'hafni (IV)

L'òxid d'hafni (IV) és el compost inorgànic amb la fórmula.

Veure Base química і Òxid d'hafni (IV)

Òxid de calci

Òxid de calci L'òxid de calci (CaO) és un compost químic àmpliament utilitzat popularment conegut amb el nom de calç viva o senzillament calç.

Veure Base química і Òxid de calci

Òxid de manganès(II)

L'òxid de manganès(II) és un compost inorgànic de fórmula MnO.

Veure Base química і Òxid de manganès(II)

Àcid

Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.

Veure Base química і Àcid

Àcid 3-nitropropiònic

Làcid 3-nitropropiònic (3-NPA) és una molècula que funciona com a toxina provocant la degeneració progressiva del teixit neuronal.

Veure Base química і Àcid 3-nitropropiònic

Àcid dibàsic

Un àcid dibàsic és un àcid que té dos ions d'hidrogen per a donar a una base química dins d'una reacció d'àcid-base.

Veure Base química і Àcid dibàsic

Àcid fluoroantimònic

L'àcid fluoroantimònic (HSbF₆) és una mescla de fluorur d'hidrogen i pentafluorur d'antimoni en diverses proporcions.

Veure Base química і Àcid fluoroantimònic

Àcid nítric

Làcid nítric és un oxoàcid de nitrogen de fórmula HNO3, a temperatura ambient és un líquid incolor que forma fums a l'aire humit i que té tendència a descompondre's per a formar òxids de nitrogen.

Veure Base química і Àcid nítric

Àcid tribàsic

Un àcid tribàsic és un àcid que té tres ions hidrogen per donar a una base química en una reacció àcid-base.

Veure Base química і Àcid tribàsic

Àlcali

Els àlcalis (de l'àrab: al-qaly القلي,القالي, 'cendres calcinades'), són sals iòniques bàsiques d'un metall alcalí o d'un metall alcalinoterri.

Veure Base química і Àlcali

Barretet

El barretet (Anacamptis pyramidalis), és una orquídia nadiua de l'Europa central i meridional.

Veure Base química і Barretet

Basalt

El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.

Veure Base química і Basalt

Basalt toleític

El basalt toleític o toleita és una de les dues sèries magmàtiques principals de les roques ígnies subalcalines, l'altra és la sèrie calc-alcalina.

Veure Base química і Basalt toleític

Base

* Química.

Veure Base química і Base

Base conjugada

Una base conjugada en química és una base química, segons la teoria de Brønsted i Lowry una base és tota substància capaç d'acceptar protons, i un àcid la substància capaç de cedir-los.

Veure Base química і Base conjugada

Base forta

Una base forta en química, és aquella base química que es dissocia quantitativament en dissolució aquosa, en condicions de pressió i temperatura constants.

Veure Base química і Base forta

Base nitrogenada

enllaços d'hidrogen, ''en vermell''. L'adenina (A) s'emparella amb l'uracil (U) mitjançant ''dos'' enllaços d'hidrogen. Una base nitrogenada és un compost orgànic que deu les propietats de base a un parell solitari d'electrons d'un àtom de nitrogen.

Veure Base química і Base nitrogenada

Base no nucleofílica

DIPEA Una base no nucleofílica és una base química que no té caràcter nucleofílic.

Veure Base química і Base no nucleofílica

Base orgànica

Estructura de la colina, l'hidròxid de la qual és una base orgànica Una base orgànica és un compost orgànic que actua com a base.

Veure Base química і Base orgànica

Base química

En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.

Veure Base química і Base química

Basofília

La basofília és l'afinitat de les estructures histològiques i de certs orgànuls cel·lulars pels colorants de naturalesa bàsica, ja que aquestes tenen un gran contingut en àcids.

Veure Base química і Basofília

Bateria de níquel i ferro

Thomas A. Edison amb la seva bateria de níquel-ferro. La bateria de ferroníquel, (bateria Ni.Fe), va ser descoberta per Waldemar Jungner l'any 1899 i va ser desenvolupada per Thomas Alva Edison qui la va patentar el 1903.

Veure Base química і Bateria de níquel i ferro

Batievaïta-(Y)

La batievaïta-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita.

Veure Base química і Batievaïta-(Y)

Bifenil policlorat

Estructura de Lewis genèrica dels PCB. Les possibles posicions dels clorurs en els anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni. Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil.

Veure Base química і Bifenil policlorat

Biuret

Biuret és un reactiu que detecta la presència de proteïnes, pèptids curts i altres compostos amb dos o més enllaços peptídics en substàncies de composició desconeguda.

Veure Base química і Biuret

Blau de bromotimol

El blau de bromotimol, dibromotimolsulfonoftaleïna o BTB, és un compost químic indicador de pH per a àcids i bases febles.

Veure Base química і Blau de bromotimol

Botulisme

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum.

Veure Base química і Botulisme

Bryum alpinum

Bryum alpinum és una espècie de molsa de la família de les briàcies, present a diverses localitats dels Països Catalans.

Veure Base química і Bryum alpinum

Cacau en pols

El cacau en pols és la part del cacau desproveïda de la seva mantega. El cacau en pols s'elabora per mitjà de la reducció de la mantega mitjançant l'ús de premses hidràuliques i dissolvents alimentaris especials, que solen ser àlcalis, fins a aconseguir una textura polsegosa.

Veure Base química і Cacau en pols

Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.

Veure Base química і Calcita

Camforer

Il·lutració que mostra diferents parts del camforer El camforer (Cinnamomum camphora) és un arbre perenne de la família Lauraceae que també es coneix amb el nom d'arbre de la càmfora.

Veure Base química і Camforer

Campanula lactiflora

Campanula lactiflora és una espècie de la família de les Campanulàcies, endèmica de la Regió Caucàsica.

Veure Base química і Campanula lactiflora

Carnotita

La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids.

Veure Base química і Carnotita

Cas6

Cas6 (de l'anglès CRISPR associated protein 6) és una endoribonucleasa associada al sistema CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats, traduït al català com Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Espaiades).

Veure Base química і Cas6

Cel·la electrolítica

Cuba electrolítica que mostra els elèctrodes i la font d'alimentació que genera el corrent elèctric. Un video que descriu el procés de reducció electrolítica utilitzada en una pantalla al The Children's Museum of Indianapolis Cel·la electrolítica és el dispositiu utilitzat per a la descomposició mitjançant corrent elèctric de substàncies ionitzades anomenades electròlits.

Veure Base química і Cel·la electrolítica

Cesi

El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.

Veure Base química і Cesi

Cetineïta

La cetineïta és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Base química і Cetineïta

Cetona

Una cetona és un compost orgànic que conté el grup funcional carbonil C.

Veure Base química і Cetona

Cianotípia

Algues d'Anna Atkins La Cianotipia és un procediment d'impressió de fotografies que dona una impressió en color cian.

Veure Base química і Cianotípia

Cicle de l'oxigen

L'H2O cau en forma de precipitació al mar i a la terra i és rebuda per les plantes i els animals. Una part de l'aigua restant dipositada s'evapora de manera que torna a condensar-se formant núvols. Una altra part de l'aigua dipositada en terra es filtra cap a l'interior de la terra o s'escorre per torrents i rius.

Veure Base química і Cicle de l'oxigen

Citrat trisòdic

El citrat trisòdic o citrat de trisodi, E331 en indústria alimentària té la fórmula química Na₃C₆H₅O₇.

Veure Base química і Citrat trisòdic

Classificació de Nickel-Strunz

La classificació de Nickel-Strunz és un sistema de classificació fet servir universalment en mineralogia, que es basa en la composició química dels minerals.

Veure Base química і Classificació de Nickel-Strunz

Classificació TAS

La classificació TAS (de l'anglès, Total Alkali Silica) és una metodologia que permet definir una roca volcànica sobre la base de la relació entre el contingut de minerals alcalins (Na₂O i K₂O) i el contingut de silicats (SiO₂).

Veure Base química і Classificació TAS

Clorhidrat

En química, un clorhidrat és una sal àcida que resulta de la reacció d'àcid clorhídric amb una base orgànica (p. ex. una amina).

Veure Base química і Clorhidrat

Clorosi

Clorosi en una fulla de liquidambar Clorosi, en botànica, és la condició en la qual les fulles no produeixen prou clorofil·la.

Veure Base química і Clorosi

Col llombarda

La col llombarda o col morada (Brassica oleracea var. capitata f. rubra) és una forma conreada de la forma coneguda com a Brassica oleracea var.

Veure Base química і Col llombarda

Colemanita

La colemanita és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom de l'americà William Tell Coleman (1824-1893), un dels fundadors de la indústria de bòrax Califòrnia i propietari de la mina on es va trobar per primera vegada aquest mineral el 1884.

Veure Base química і Colemanita

Compost inorgànic

Compost inorgànic Un compost inorgànic és un compost químic format per elements que, entre ells, no es troba el carboni.

Veure Base química і Compost inorgànic

Compost orgànic

Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.

Veure Base química і Compost orgànic

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Veure Base química і Compost químic

Condensació aldòlica

Una condensació aldòlica és una reacció química orgànica en un mitjà bàsic, un ió enolat (o via Enol si el mitjà és àcid), reacciona amb un grup carbonil per a donar lloc al sistema conjugat d'un carbonil α, β-insaturat, producte final, a través de la deshidratació d'un intermedi β-hidroxialdehid o una β-hidroxicetona.

Veure Base química і Condensació aldòlica

Condensació de Claisen

La condensació de Claisen és una reacció de la química orgànica que té lloc entre dos èsters o un èster i una cetona en presència d'una base forta, donant lloc a un β-cetoèster o una β-dicetona.

Veure Base química і Condensació de Claisen

Constant d'equilibri

La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.

Veure Base química і Constant d'equilibri

Constant de Rydberg

Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.

Veure Base química і Constant de Rydberg

Corba de valoració

La corba de valoració és la representació gràfica de la variació del pH en el transcurs d'una volumetria en funció del volum afegit de la dissolució valorant.

Veure Base química і Corba de valoració

Corrosió

La corrosió és l'alteració que causa l'ambient en els materials, excloent els efectes purament mecànics (com a el desgast per fregament i la ruptura per impactes).

Veure Base química і Corrosió

Corrosió galvànica

Esquema d'activitat de la corrosió galvànica entre cargol i xapa. La corrosió galvànica és un procés electroquímic en què un metall es corroeix preferentment quan està en contacte elèctric amb un tipus diferent de metall (més noble) i tots dos metalls es troben immersos en un electròlit o mitjà humit.

Veure Base química і Corrosió galvànica

Crac

El crac és un derivat de la cocaïna que s'obté dissolent aquesta en amoníac, hidrogencarbonat de sodi o dietilèter (menys freqüentment).

Veure Base química і Crac

Creixen

El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes).

Veure Base química і Creixen

Cucumisina

La cucumisina, també coneguda com a al·lergen Cuc m 1 (Cucumis melo), hordolisina, macluralisina, proteasa D (Cucumis melo), taraxalisina i SEP-1 endopeptidasa (Hordeum vulgare), és un enzim que contribueix al desenvolupament de les plantes i a les senyalitzacions en cascada.

Veure Base química і Cucumisina

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Base química і Dacsa

Desaminació

La desaminació es tracta d'una reacció en la qual una molècula orgànica (normalment un aminoàcid, però poden ser altes) perd un grup amino (-NH2).

Veure Base química і Desaminació

Descafeïnament

Molècula de cafeïna 1,3,7 -trimetilxantina. El descafeïnament és l'acció d'extreure la cafeïna de les llavors del cafè, del cacau, fulles del te i altres materials que continguin cafeïna.

Veure Base química і Descafeïnament

Desembussador actiu

Un desembussador actiu, pot ser, o bé un dispositiu mecànic o una matèria (química o biològica) concebuts per a desembussar els lavabos, aigüeres i canalitzacions.

Veure Base química і Desembussador actiu

Desprotonació

La desprotonació (en anglès:deprotonation) és una reacció química en el curs de la qual un protó H+ es treu d'una molècula, formant la seva respectiva base conjugada.

Veure Base química і Desprotonació

Diagrama de Pourbaix

Diagrama de Pourbaix de l'urani en un medi no complexant El diagrama de Pourbaix, també conegut com a diagrama E/pH, és un diagrama, utilitzat en química, que representa les fases estables majoritàries en equilibri per un sistema electroquímic aquós.

Veure Base química і Diagrama de Pourbaix

Diürètic

Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.

Veure Base química і Diürètic

Digestió

Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

Veure Base química і Digestió

Dihidrogen

El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.

Veure Base química і Dihidrogen

Dimetilamina

La dimetilamina o N-metilmetanamina o DMA és un compost orgànic i una amina.

Veure Base química і Dimetilamina

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Veure Base química і Dmitri Mendeléiev

Ebenus cretica

''Ebenus cretica'' en floracióEbenus cretica és un petit arbust, una lleguminosa de 50 a 100 cm d'altura de la família de les fabàcies i endèmica de l'illa de Creta, on hi és molt estesa.

Veure Base química і Ebenus cretica

EDTA

L'àcid etilendiamintetraacètic, o EDTA (de l'anglès ethylenediaminetetraacetic acid) és un àcid poliaminocarboxílic, molt utilitzat per a valoracions complexometriques perquè permet mesurar una gran majoria d'elements de la taula periòdica.

Veure Base química і EDTA

Ejaculació femenina

Ejaculació femenina es refereix a l'expulsió de quantitats notòries de líquid transparent per part de les dones des de la glàndula de Skene i/o la uretra durant l'orgasme.

Veure Base química і Ejaculació femenina

Electròlisi

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Veure Base química і Electròlisi

Electròlisi de l'aigua

Esquema d'un Voltàmetre de Hofmann usat per l'electròlisi de l'aigua L'electròlisi de l'aigua és la descomposició de l'aigua (H₂O) en oxigen (O₂) i hidrogen (H₂) deguda al pas d'un corrent elèctric a través de l'aigua.

Veure Base química і Electròlisi de l'aigua

Electròlit

La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora.

Veure Base química і Electròlit

Energia d'ionització

Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.

Veure Base química і Energia d'ionització

Enllaç C-Ce

Els compostos d'orgaceri (o compostos orgànics del ceri) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i ceri (Ce) (enllaç C-Ce).

Veure Base química і Enllaç C-Ce

Enllaç C-Li

Ampolles de vidre que contenen n-butil-liti En química organometàl·lica, un organolític és un compost químic covalent que conté enllaços carboni-liti (C-Li).

Veure Base química і Enllaç C-Li

Enllaç C-Pb

Els compostos d'organoplom (o compostos orgànics del plom) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i plom (Pb) (enllaç C-Pb).

Veure Base química і Enllaç C-Pb

Epòxid

Un epòxid és un éter cíclic format per un anell de tres àtoms.

Veure Base química і Epòxid

Equació de Henderson-Hasselbalch

L'equació de Henderson-Hasselbalch (freqüentment mal anomenada de Henderson-Hasselbach) en química relaciona el pH amb el pKa, la constant de dissociació de l'àcid.

Veure Base química і Equació de Henderson-Hasselbalch

Erupció volcànica

Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.

Veure Base química і Erupció volcànica

Estany (element)

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.

Veure Base química і Estany (element)

Estat d'oxidació

Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.

Veure Base química і Estat d'oxidació

Extracció àcid-base

L'extracció àcid-base és un procediment que utilitza extraccions líquid-líquid seqüencials per purificar els àcids i les bases de mescles basant-se en les seves propietats químiques.

Veure Base química і Extracció àcid-base

Extrusió alimentària

L'extrusió alimentària es defineix com el processat d'aliments a partir de diferents operacions per finalment fer-los passar a través d'un motlle amb orificis que donarà a aquests una forma determinada.

Veure Base química і Extrusió alimentària

Farmacologia sumèria

Sacerdot sumeri La farmacologia sumèria (del grec: pharmacon (φάρμακον), 'fàrmac', i ''logos'' (λόγος), 'ciència'; de l'accadi Šumeru; en sumeri cuneïforme: 𒆠𒂗𒂠 ki-en-gi, aproximadament: "KI".

Veure Base química і Farmacologia sumèria

Feldespat

Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conforma aproximadament el 60% de les roques terrestres.

Veure Base química і Feldespat

Fenetilamina

La fenetilamina, o β-fenetilamina, és un alcaloide i monoamina present en l'encèfal humà.

Veure Base química і Fenetilamina

Fenilbutazona

La fenilbutazona anomenada també bute, és un fàrmac antiinflamatori no esteroidal (AINE) per al tractament a curt termini del dolor i la febre en animals.

Veure Base química і Fenilbutazona

Ferrocè

El ferrocè o ferrocé és un compost organometàl·lic la fórmula molecular del qual és (C₅H₅)₂Fe.

Veure Base química і Ferrocè

Fertilitat del sòl

delta de l'Ebre, Catalunya. La fertilitat del sòl és la capacitat productiva d'un sòl ja sia en l'agricultura o en els terrenys no conreats.

Veure Base química і Fertilitat del sòl

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Veure Base química і Fetge

Fixació del nitrogen

La fixació de nitrogen és un procés pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l'atmosfera terrestre (N₂) i es converteix en compostos de nitrogen (com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen).

Veure Base química і Fixació del nitrogen

Fluorur

Fluorur de calci Un fluorur és un compost químic binari amb altres elements metàl·lics o no metàl·lics.

Veure Base química і Fluorur

Fonotefrita

La fonotefrita és una roca volcànica fortament alcalina amb una composició entre fonolita i tefrita.

Veure Base química і Fonotefrita

Formigó projectat

Formigó projectat El formigó projectat o gunitat (shotcrete, gunite) és un procés pel qual es projecta formigó a alta velocitat sobre una superfície, usant una mànega on s'impulsa mitjançant aire comprimit, per conformar elements estructurals o no estructurals en edificacions.

Veure Base química і Formigó projectat

Fosfatasa alcalina

Fosfatasa alcalina dimer, Human. La fosfatasa alcalina (EC 3.1.3.1, CAS núm 9001-78-9) (50.000-60.000 Da) és un enzim hidrolasa responsable d'eliminar grups de fosfats de diversos tipus de molècules com nucleòtids, proteïnes i alcaloides.

Veure Base química і Fosfatasa alcalina

Franci

El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K, és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87.

Veure Base química і Franci

Fumarasa

La fumarasa o hidratasa fumarat és un enzim que catalitza la reversible hidratació i deshidratació del fumarat a S-malat.

Veure Base química і Fumarasa

Fumonisines

Les fumonisines són substàncies classificades com a micotoxines, les quals són produïdes principalment per dues espècies del gènere de fong Fusarium (floridura): Fusarium verticillioides i Fusarium proliferatum.

Veure Base química і Fumonisines

Funció d'acidesa

Una funció d'acidesa de les dissolucions d'àcids en un determinat dissolvent és una mesura, per a cada composició de la dissolució, de la tendència de l'àcid a cedir protons a la base.

Veure Base química і Funció d'acidesa

Gagarinita-(Y)

La gagarinita-(Y) és un mineral de la classe dels halurs.

Veure Base química і Gagarinita-(Y)

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Veure Base química і Gas natural

Geopolímer

Un geopolímer o aluminosilicat inorgànic és un tipus de polímer sintètic inorgànic d'aluminosilicats que procedeixen de la reacció química coneguda com a geopolimerització.

Veure Base química і Geopolímer

GFAJ-1

GFAJ-1 és un bacteri extremòfil que, segons un article científic publicat el 2010, seria capaç d'utilitzar arsènic (un element químic verinós per a la immensa majoria d'éssers vius) en condicions de penúria de fòsfor.

Veure Base química і GFAJ-1

Glutenina

La glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).

Veure Base química і Glutenina

Goma acrílica

Cautxú acrílic, conegut amb el nom químic copolímer d'acrilil d'alquil ACM) o el nom comercial HyTemp, és un tipus de cautxú que té una excel·lent resistència als olis i a l'oxidació. Pertany al tipus de cautxús especialitzats.

Veure Base química і Goma acrílica

Goma xantana

La goma xantana o xantana (GX) és un ecopolisacàrid produït per un grup bacteri gramnegatius entre els qual hi trobem bacteri Xanthomonas campestris B-1459.

Veure Base química і Goma xantana

Granulòcit

Un granulòcit. Observeu que el nucli, més fosc, no és rodó, sinó que té forma de lòbuls i aquest, a més, sembla mig segmentat en dues parts. Un granulòcit és un tipus de cèl·lula de la sang, i més concretament un tipus de leucòcit (glòbul blanc), amb enzims i que es caracteritza per contenir grànuls en el citoplasma i un nucli cel·lular irregular o segmentat, per això també rep el nom de polimorfonuclear (PMN).

Veure Base química і Granulòcit

Grup acetil

Un grup acetil és un grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica, l'acil de l'àcid acètic, amb fórmula química -COCH3.

Veure Base química і Grup acetil

Grup de la bastnäsita

El grup de la bastnäsita és un grup de minerals de la classe dels carbonats que inclou els minerals: bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Nd), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(La), hidroxilbastnäsita-(Nd) i thorbastnäsita.

Veure Base química і Grup de la bastnäsita

Grup sortint

En química, un grup sortint és un àtom o grup d'àtoms que es deslliguen d'una substància química.

Veure Base química і Grup sortint

Guillaume François Rouelle

Guillaume François Rouelle (Mathieu (Calvados), 15 de setembre de 1703 - París, 3 d'agost de 1770) fou un químic i farmacèutic francès.

Veure Base química і Guillaume François Rouelle

Guppy

El guppy (Poecilia reticulata), en anglès i sovint referint-s'hi amb el nom de guppy i guppie, és un dels peixos d'aquari d'aigua dolça més populars.

Veure Base química і Guppy

Haüyna

Lhaüyna, o hauynita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats).

Veure Base química і Haüyna

Hafni

L'hafni és l'element químic de símbol Hf i nombre atòmic 72.

Veure Base química і Hafni

Hedera hibernica

''Hedera hibernica'' amb fruits Parasitada per ''Orobanche hederae'' En un mur Hedera hibernica és una espècie d'heura de la família de les Araliàcies.

Veure Base química і Hedera hibernica

Hemoptisi

L'hemoptisi és un terme utilitzat per descriure l'expectoració d'esput hemàtic o sang fresca que té com a origen l'aparell respiratori.

Veure Base química і Hemoptisi

Hidròxid

Un hidròxid és una classe de composts químics formats per la combinació d'un catió metàl·lic amb l'anió hidròxid OH-.

Veure Base química і Hidròxid

Hidròxid d'alumini

L'hidròxid d'alumini, Al(OH)₃, és una pols sòlida de color blanc i amorfa.

Veure Base química і Hidròxid d'alumini

Hidròxid de calci

Lhidròxid de calci, Ca(OH)₂, també conegut com a calç morta o calç apagada, és un compost iònic format per cations calci, Ca2+, i anions hidròxid, OH-.

Veure Base química і Hidròxid de calci

Hidròxid de cesi

L'Hidròxid de cesi (CsOH) és un compost químic que consta d'un ió de cesi i un ió d'hidròxid.

Veure Base química і Hidròxid de cesi

Hidròxid de magnesi

Lhidròxid de magnesi, Mg(OH)₂, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidròxid, OH-.

Veure Base química і Hidròxid de magnesi

Hidròxid de rubidi

Hidròxid de rubidi (+1) (RbOH) és una base química forta i àlcali que es forma per un ió rubidi i un ió hidròxid.

Veure Base química і Hidròxid de rubidi

Hidròxid de sodi

Lhidròxid de sodi conegut com a sosa càustica, és un compost inorgànic, un hidròxid, constituït per cations sodi Na+i anions hidròxid OH-enllaçats mitjançant enllaç iònic.

Veure Base química і Hidròxid de sodi

Hidrogencarbonat de sodi

L'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat bicarbonat de sodi, bicarbonat sòdic, bicarbonat, carbonat àcid de sodi, E 500 ii o sal de Vichy) és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que aquest últim), de fórmula química és NaHCO₃.

Veure Base química і Hidrogencarbonat de sodi

Hidrogenfosfat de sodi

L'hidrogenfosfat de sodi és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations sodi (1+) Na+ i anions hidrogenfosfat HPO4^2-, la qual fórmula química és Na2HPO4.

Veure Base química і Hidrogenfosfat de sodi

Hipocàpnia

La hipocàpnia és un estat de baixa concentració de diòxid de carboni a la sang.

Veure Base química і Hipocàpnia

Hipoclorit de calci

L'hipoclorit de calci és un compost inorgànic amb fórmula química Ca(ClO)₂.

Veure Base química і Hipoclorit de calci

Hipopòtam nan

L'hipopòtam nan (Choeropsis liberiensis) és un gran mamífer originari dels boscos i aiguamolls de l'Àfrica occidental.

Veure Base química і Hipopòtam nan

Història de la química

El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.

Veure Base química і Història de la química

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Veure Base química і Història de la sal

Història de la taula periòdica

400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.

Veure Base química і Història de la taula periòdica

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Veure Base química і Història del pa

Histona

Assemblatge de les histones nuclears per a formar un nucleosoma Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Veure Base química і Histona

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Veure Base química і Hortalissa

Humina

La humina és una de les fraccions components de l'humus junt a l'àcid húmic i l'àcid fúlvic.

Veure Base química і Humina

Ió poliatòmic

O₃−). Les zones de color vermell són d'energia més baixa que les de color groc Un ió poliatòmic, també conegut com a ió molecular, és una espècie química (ió) carregada composta de dos o més àtoms enllaçats amb un enllaç covalent o un complex químic metàl·lic que es pot considerar com que actua com una única unitat en el context de la química d'àcid base en la formació de sals.

Veure Base química і Ió poliatòmic

Inceptisòl

Perfil d'un inceptisòl Els Inceptisòls són un ordre de sòls que pertany a la Classificació dels sòls del Departament d'Agricultura dels Estats Units, equivalent en certa manera als Cambisòls segons el Sistema Internacional de Classificació de Sòls definit per la Unió Internacional de Ciències del Sòl (UISS) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

Veure Base química і Inceptisòl

Intestí prim

L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.

Veure Base química і Intestí prim

Ionització de l'aigua

La ionització de l'aigua és una reacció d'ionització en aigua pura o una solució aquosa, en la qual una molècula d'aigua, H₂O, perd el nucli d'un dels seus àtoms d'hidrogen per esdevenir un ió hidròxid, OH–.

Veure Base química і Ionització de l'aigua

Ionona

Les ionones són un conjunt de substàncies químiques estretament relacionades que formen part d’un grup de compostos coneguts com a cetones de rosa, que també inclou les damascones i les damascenones.

Veure Base química і Ionona

Isoelectroenfocament

L'isoelectroenfocament o enfocament isoelèctric és una tècnica de separació de molècules carregades, basada en l'electroforesi i és molt utilitzada en tècniques bioquímiques i/o biotecnològiques.

Veure Base química і Isoelectroenfocament

Jadeïta

La jadeïta és un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, també coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopiroxè.

Veure Base química і Jadeïta

Jeremias Benjamin Richter

Jeremias Benjamin Richter (10 de març del 1762, Jelenia Góra, Silèsia - 14 d'abril de 1807, Berlín) fou un químic prussià fundador de l'estequiometria.

Veure Base química і Jeremias Benjamin Richter

Johan August Arfwedson

Johan August Arfwedson (SKagersholms Bruk, 12 de gener de 1792 - Hedensö, 28 d'octubre de 1814) va ser un químic suec i descobridor del metall alcalí liti l'any 1817.

Veure Base química і Johan August Arfwedson

Johannes Nicolaus Brønsted

Johannes Nicolaus Brønsted, nascut a Varde el 22 de febrer de 1879 i traspassat a Copenhaguen el 17 de desembre de 1947, va ser un químic i físic danès conegut per la teoria àcid-base de Brønsted i Lowry.

Veure Base química і Johannes Nicolaus Brønsted

Joseph Priestley

Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.

Veure Base química і Joseph Priestley

Koku Nor

El llac Qinghai (en xinès: 青海湖, Qīnghǎi Hú) (mongol Kokonor o Koko Nor o Koko Nur o Koku Nor o Koku Nur) que té el nom en mongol com a nom tradicional a Occident, és el llac més gran de la Xina, a la província nord-occidental de Qinghai, al límit entre les dues prefectures autònomes tibetanes de Hainan i Haibei.

Veure Base química і Koku Nor

Laterita

Elaboració de maons de laterita a Angadipuram, Índia. La laterita és el sòl propi de les regions càlides, caracteritzat per la pobresa a sílice i el seu elevat tenor a ferro i alúmina.

Veure Base química і Laterita

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Veure Base química і Liti

Llac alcalí

Llac Mono (Califòrnia). Un llac alcalí és un llac a la zona fortament alcalina de la neutralitat, típicament amb un valor de pH entre 9 i 12.

Veure Base química і Llac alcalí

Llac Bogoria

El llac Bogoria és un llac salí i alcalí que es troba en una regió volcànica a Kenya com altres llacs de la zona hostatja una de les poblacions d'ocells flamencs més gran del món.

Veure Base química і Llac Bogoria

Llac Nakuru

Vista del Llac Nakuru el 2003 Flamencs alimentant-se al Llac Nakuru El llac Nakuru és un dels llacs alcalins de la Gran Vall del Rift, situat a una altitud de 1.754 m sobre el nivell del mar.

Veure Base química і Llac Nakuru

Llac Rukwa

El Llac Rukwa és un llac situat al sud-oest de Tanzània.

Veure Base química і Llac Rukwa

Llac sec

Llac sec a ''Death Valley National Park'', a l'oest dels Estats Units Llac sec de ''Black Rock Desert'' (Nevada, Estats Units) Els llacs secs (en anglès: Dry lakes o playa lakes, en francès: Déserts de sel i en castellà salares) són llacs superficials i efímers que s'assequen o bé són el residu d'una conca d'un llac endorreïc.

Veure Base química і Llac sec

Llei de Kohlrausch

La llei de Kohlrausch diu que a baixes concentracions les conductivitats molars dels electròlits forts (els electròlits que estan totalment dissociats, àcids i bases forts i sals) són expressades per la relació: \Lambda.

Veure Base química і Llei de Kohlrausch

Lleixiu

Envàs de lleixiu. És corrosiu i perillós per al medi ambient, com indiquen els dos pictogrames que duu l'etiqueta. El lleixiu és una dissolució aquosa de sals alcalines, principalment hipoclorit de sodi NaClO, que s'empra en la neteja com a desinfectant i blanquejant.

Veure Base química і Lleixiu

Maó (construcció)

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.

Veure Base química і Maó (construcció)

Mammothita

La mammothita és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Base química і Mammothita

Manetes arrissades

Les manetes arrissades, greixa, coliflor de pi o peu de rata reina (Sparassis crispa) és un bolet paràsit comestible però que cal netejar amb molta cura i collir fresc.

Veure Base química і Manetes arrissades

Marićita

La marićita és un mineral de ferro i sodi de la classe dels fosfats.

Veure Base química і Marićita

Mètode Baretta

El Mètode Baretta és una tècnica que afirma que és capaç de permetre l'elecció del sexe del nadó basant-se en l'alimentació de la mare abans de l'embaràs.

Veure Base química і Mètode Baretta

Metall

pàgines.

Veure Base química і Metall

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Veure Base química і Metall alcalí

Metàtesi en química organometàl·lica

La metàtesi és un tipus de reacció de bescanvi, és a dir, es parteix i s'obté compostos organometàl·lics.

Veure Base química і Metàtesi en química organometàl·lica

Metilamina

La metilamina és un compost orgànic amb la fórmula química CH₃NH₂.

Veure Base química і Metilamina

Metilfenidat

El metilfenidat (MFD) és un fàrmac psicoestimulant, més conegut per la marca comercial Ritalin i les seves variants segons l'àmbit geogràfic.

Veure Base química і Metilfenidat

Microbialit

Els microbialits són estructures organosedimentàries bentòniques formades per l'acreció, atrapament o precipitació mineral generada per activitat microbiana.

Veure Base química і Microbialit

Microtus anatolicus

Microtus anatolicus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Veure Base química і Microtus anatolicus

Minerals argilosos

Argila del Juràssic a Anglaterra Els minerals argilosos són silicats d'alumini hidratats, de vegades amb quantitats variables de ferro, magnesi, metalls alcalins, terres alcalines i altres cations.

Veure Base química і Minerals argilosos

Mischmetall

Un grapat de peces de ''Mischmetall'' Mischmetall (Mischmetall - "metall mesclat") és un aliatge d'elements de terres rares.

Veure Base química і Mischmetall

Molibdè

El molibdèEn els parlars orientals.

Veure Base química і Molibdè

Mordent (tints)

Mordent roig 19 és un típic mordent de tints. Un teixit amb mordents, ''Indianes'' Un mordent o fixador del tint és una substància usada per fixar tints en els teixits formant un complex de coordinació amb el tint, el qual s'uneix al teixit.

Veure Base química і Mordent (tints)

Mull (humus)

Mull és un tipus d'humus que s'ha format en aerobiosi.

Veure Base química і Mull (humus)

Neutròfil

Els neutròfils (també popularment micròfags) són glòbuls blancs de tipus granulòcit.

Veure Base química і Neutròfil

NFPA 704

La NFPA 704 és una norma mantinguda per l'Associació Nacional de Protecció contra el Foc, en anglès National Fire Protection Association, radicada en els EUA.

Veure Base química і NFPA 704

Nicotina

La nicotina és un alcaloide present en la família de plantes de les solanàcies, que constitueix aproximadament el 0,6-3,0% del pes sec del tabac.

Veure Base química і Nicotina

Niquelat

Eixos niquelats El niquelat consisteix en aplicar una capa de níquel a la superfície d'un objecte.

Veure Base química і Niquelat

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Base química і Nitrogen

Nucleòfil

Un nucleòfil o reactant nucleofílic és un reactant químic que contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (electròfil o reactant electrofílic), que és el que els accepta.

Veure Base química і Nucleòfil

Orina

L'orina és un líquid aquós transparent i groguenc, d'olor característica, excretat pels ronyons i expulsat a l'exterior pels altres òrgans de l'aparell urinari.

Veure Base química і Orina

Ortosa (mineral)

Selecció d'hàbits de l'ortosa L'ortosa, ortòclasi, feldespat ortosa o espat ortosa, és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), del grup dels feldespats; és un feldespat potàssic classificat dins de la sèrie celsiana-ortosa.

Veure Base química і Ortosa (mineral)

Ottensita

La ottensita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Base química і Ottensita

Ou centenari

Embolcall de l'ou centenari Ou obert Es denomina ou centenari (松花蛋) un plat considerat una delícia xinesa, i que s'elabora mitjançant la preservació d'un ou d'ànec, de gallina o de guatlla en calç viva, argila, cendres, i diversos minerals (generalment requereix un entorn alcalí) durant diverses setmanes o mesos segons el tipus de processament.

Veure Base química і Ou centenari

Oxisòl

Perfil d'un oxisòl Els oxisòls són un ordre en la taxonomia de sòls USDA, ben coneguts per la seva presència en selves tropicals humides, a 15-25° nord i sud de l'equador terrestre.

Veure Base química і Oxisòl

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Veure Base química і Pa

Paper de tornassol

Tornassol en pols. paper de tornassol usat El paper de tornassol és un dels indicadors de pH més coneguts.

Veure Base química і Paper de tornassol

Parafina

Parafina conforma un grup d'hidrocarburs alcans de fórmula general CnH2n+2, on n és el nombre d'àtoms de carboni.

Veure Base química і Parafina

Parc Nacional d'Indre Wijdefjorden

El Parc Nacional d'Indre Wijdefjorden (en noruec: Indre Wijdefjorden nasjonalpark) es troba en un fiord al nord de l'illa de Spitsbergen, a l'arxipèlag Svalbard, Noruega.

Veure Base química і Parc Nacional d'Indre Wijdefjorden

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.

Veure Base química і PH

PH-metre

pH-metre. El tub grogós correspon als dos elèctrodes (de referència i de vidre). La vareta és una sonda de temperatura Un pH-metre és un instrument electrònic de mesura que s'utilitza per determinar el pH (acidesa o basicitat) d'un líquid (tot i que de vegades s'utilitzen sondes especials per tal de determinar el pH de substàncies semisòlides com ara el formatge).

Veure Base química і PH-metre

Pila de combustible

Pila d'hidrogen. La cel·la és l'estructura cúbica del centre de la imatge. Una pila de combustible o cel·la de combustible (en anglès. fuel battery o fuel cell, es diu cel·la quan té un sol element) és un dispositiu electroquímic que contínuament converteix energia química en energia elèctrica (i una petita part en calor) sempre que disposi de combustible i d'un oxidant.

Veure Base química і Pila de combustible

Pila de liti

Pila de botó CR2032 AAA) Una bateria de liti és una cel·la galvànica primària (un sol ús o no recarregable) que té l'ànode de metall de liti o compostos liti.

Veure Base química і Pila de liti

Pila de mercuri

Pila de mercuri "РЦ-53М"(RTs-53M), Russa de 1989 Una pila de mercuri (també anomenada pila d'òxid de mercuri, o cel·la de mercuri) és un cel·la primària o pila electroquímica no recarregable.

Veure Base química і Pila de mercuri

Pila de níquel i cadmi

La Pila de Níquel i Cadmi abreviat Ni-Cd és un tipus de pila o bateria elèctrica recarregable en què l'electròlit és alcalí, l'ànode és un compost de níquel i el càtode és un compost de cadmi.

Veure Base química і Pila de níquel i cadmi

Pila de níquel i hidrur metàl·lic

Carregador i piles de níquel i hidrur metàl·lic. Una pila de níquel i hidrur metàl·lic (abreujat, Ni-MH) és un tipus de pila o bateria elèctrica recarregable en què l'electròlit és alcalí, l'ànode és un compost de níquel i el càtode és un aliatge metàl·lic capaç d'absorbir hidrogen.

Veure Base química і Pila de níquel i hidrur metàl·lic

Piroforicitat

La piroforicitat del plutoni pot causar que es vegi com una brasa ardent sota certes condicions. La piroforicitat (del grec πυροφορος, purophoros, "portador del foc") és una propietat de les substàncies que fa que puguin inflamar-se espontàniament a l'aire.

Veure Base química і Piroforicitat

PKa

El pKa és la força que tenen les molècules de dissociar-se (és el logaritme negatiu de la constant de dissociació d'un àcid dèbil).

Veure Base química і PKa

Pluja àcida

Efectes de la pluja àcida a les Muntanyes Metal·líferes, Alemanya La pluja àcida és una precipitació que conté en dissolució àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i de nitrogen, despresos en els processos industrials o per emissions naturals, amb el vapor d'aigua atmosfèric.

Veure Base química і Pluja àcida

Polietilè de baixa densitat

resina SPIEl polietilè de baixa densitat (LDPE) és un termoplàstic fet a partir d'un monòmer d'etilè.

Veure Base química і Polietilè de baixa densitat

Polipropilè

El polipropilè o polipropilé (PP) és un polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s'obté de la polimerització del propè.

Veure Base química і Polipropilè

Poliricinoleat de poliglicerol

El Poliricinoleat de poliglicerol, Polyglycerol polyricinoleate (PGPR), Codi E476, és un emulsionant fet a partir de glicerol i àcids grassos (normalment d'oli de ricí), però també a partir d'oli de soia). En la xocolata, xocolata composta i recobriments similars, el PGPR s'utilitza principalment amb una altra substància com la lecitina per reduir la viscositat.

Veure Base química і Poliricinoleat de poliglicerol

Pròstata

La pròstata (del grec προστάτης prostates, literalment 'protector', 'guardià') és una glàndula exocrina tubuloalveolar de l'aparell reproductor masculí, exclusiva dels mamífers.

Veure Base química і Pròstata

Procés Leblanc

Fluxograma del procés. El procés Leblanc va ser un dels primers processos industrials per a la producció de cendra de sosa (carbonat de sodi) utilitzat durant tot el, va ser anomenat així pel seu inventor, Nicolas Leblanc.

Veure Base química і Procés Leblanc

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Base química і Protó

Proteïna NEK8

La serina/treonina proteïna cinasa NEK8, també coneguda com a Never in Mitosis A-related kinase 8, és un enzim que forma part de la família de cinases NEK, codificades pel gen Never in Mitosis Gene A (NIMA).

Veure Base química і Proteïna NEK8

Proteïna vegetal

Exemple de font de proteïnes vegetals: els llegums Una proteïna vegetal és una molècula orgànica complexa que podem trobar a verdures, llegums, fruits secs, llavors i fruites.

Veure Base química і Proteïna vegetal

Proteïnes amfitròpiques

Les proteïnes amfitròpiques són un tipus de proteïnes que presenten diferents localitzacions dins del medi cel·lular, ja que es troben unides de forma reversible a les membranes (sigui la membrana plasmàtica o les membranes dels múltiples compartiments cel·lulars).

Veure Base química і Proteïnes amfitròpiques

Protoactini

El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91.

Veure Base química і Protoactini

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Veure Base química і Quars

Quarsolatita

Classificació de les roques ígnies volcàniques segons Streckeisen 1978. La quarsolatita es troba al lloc 5a. La quarsolatita és una roca volcànica equivalent a la latita (parlant en termes de composició modal) però amb un contingut de quars entre en 5 i el 20%.

Veure Base química і Quarsolatita

Quarsomonzonita

Pedrera on s'explotava quarsomonzonita Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La quarsomonzonita es troba al lloc 8a. Les quarsomonzonites o adamelites són roques ígnies plutòniques que presenten un contingut de quars entre el 5 i el 20%, mentre que l'índex feldespàtic es troba entre un 35 i un 65%.

Veure Base química і Quarsomonzonita

Quarsosienita

Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La quarsosienita es troba al lloc 7a. Les quarsosienites són roques ígnies plutòniques que presenten un contingut de quars entre el 5 i el 20%, mentre que l'índex feldespàtic es troba entre un 10 i un 35%.

Veure Base química і Quarsosienita

Quarsosienita de feldespat alcalí

Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La quarsosienita de feldespat alcalí es troba al lloc 6a. Les quarsosienites de feldespat alcalí són roques ígnies plutòniques que presenten un contingut de quars entre el 5 i el 20%, mentre que l'índex feldespàtic és inferior al 10%.

Veure Base química і Quarsosienita de feldespat alcalí

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Veure Base química і Química

Quilotòrax

El quilotòrax és l'acumulació de limfa a la cavitat pleural.

Veure Base química і Quilotòrax

Quinolina

La quinolina o benzopiridina és un compost heterocíclic constituït per dos anells hexagonals units per un costat, un de benzè i un altre de piridina, amb el nitrogen en la posició més propera a l'anell de benzè.

Veure Base química і Quinolina

Raió

El raió és un tipus de fibra produïda artificialment a base de fibra i polímers de cel·lulosa regenerats.

Veure Base química і Raió

Ralph Gottfried Pearson

Ralph Gottfried Pearson (12 gener 1919, Chicago, Illinois, EUA) és un químic teòric estatunidenc conegut per la seva classificació dels àcids i les bases en durs i blans.

Veure Base química і Ralph Gottfried Pearson

Reacció àcid-base

Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.

Veure Base química і Reacció àcid-base

Reacció d'oxidació reducció

FAD. Una reacció d'oxidació-reducció, reacció d'oxidoreducció, o simplement reacció redox, és aquella reacció química en la qual hi ha una transferència electrònica entre els reactius, donant lloc a un canvi en els seus estats d'oxidació pel que fa als productes.

Veure Base química і Reacció d'oxidació reducció

Reacció de Favorski

La reacció de Favorski és l'atac nucleòfil d'un acetilur sobre un grup carbonil.

Veure Base química і Reacció de Favorski

Reacció de Knoevenagel

La reacció de Knoevenagel és una modificació de la condensació aldòlica descoberta pel químic alemany Emil Knoevenagel.

Veure Base química і Reacció de Knoevenagel

Reacció de metàtesi

La reacció de metàtesi o simplement metàtesi (metàtesi deriva del grec μετάθεσις i significa "transposició") és una reacció química molecular que implica el bescanvi d'enllaços químics entre dues espècies químiques que reaccionen, del que en resulta la creació de productes amb similars o idèntiques afiliacions d'enllaç.

Veure Base química і Reacció de metàtesi

Reacció de neutralització

Una reacció de neutralització és una reacció química entre un àcid i una base en quantitats equivalents, de manera que els productes de la reacció no tenen propietats ni àcides ni alcalines.

Veure Base química і Reacció de neutralització

Reacció de Ramberg-Bäcklund

La reacció de Ramberg-Bäcklund és una reacció orgànica on es converteix un α-halosulfona en un alquè en presència d'una base amb l'extrusió de diòxid de sofre (SO₂).

Veure Base química і Reacció de Ramberg-Bäcklund

Reacció de Wittig

La reacció de Wittig és una reacció química en la que un aldehid o cetona reacciona amb un ilur de fòsfor (també anomenat fosforà) obtenint-se un alquè i òxid de trifenilfosfina com a subproducte.

Veure Base química і Reacció de Wittig

Reacció xantoproteïca

Reacció xantoproteïca L'àcid xantoproteic és una substància groga no cristal·litzable derivada de les proteïnes després del seu tractament amb àcid nítric.

Veure Base química і Reacció xantoproteïca

Recobriment entèric

Un recobriment entèric és una barrera polimèrica aplicada als medicaments orals.

Veure Base química і Recobriment entèric

Refractari

El terme refractari es refereix a la qualitat de certs materials de resistir altes temperatures sense descompondre's.

Veure Base química і Refractari

Regioselectivitat

La regioselectivitat és la preferència en una reacció química per a crear o trencar un enllaç químic en una direcció concreta i per sobre de totes les altres direccions possibles.

Veure Base química і Regioselectivitat

Regla de l'octet

Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.

Veure Base química і Regla de l'octet

Reserva natural nacional Wolong

La Reserva Natural Nacional Wolong (en xinès: 臥龍自然保護區, xinès simplificat: 卧龙自然保护区, pinyin: Wòlóng Zìránbǎohùqū) és un àrea protegida situada al departament de Wenchuan de la Prefectura d'Aba, a la província de Sichuan a la Xina.

Veure Base química і Reserva natural nacional Wolong

Resina acrílica

El polidroxietilmetacrilat, és una resina d'acrilat típica Una resina acrílica o resina d'acrilat, és un component termoplàstic o plàstic termoestable derivat de l'àcid acrílic, àcid metacrílic o altres compostos relacionats.

Veure Base química і Resina acrílica

Richard Laming

Richard Laming (ca. 1798, Margate?, Anglaterra–3 de maig 1879, Arundel, Sussex, Anglaterra) fou un cirurgià, filòsof natural, inventor, químic i industrial anglès.

Veure Base química і Richard Laming

Rift

imatge USGS Plaques en l'escorça terrestre, segons la teoria tectònica de plaques Rift del Golf de Suez mostrant falles extensionals Els rifts, en geologia, són àrees on la presència d'esquerdes indica que l'escorça terrestre està patint divergència i distensions.

Veure Base química і Rift

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Veure Base química і Robert Boyle

Sabó

Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.

Veure Base química і Sabó

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Veure Base química і Sal (química)

Sal àcida

Estructura de l'hidrogencarbonat de sodi Sal àcida és un terme utilitzat per a una classe de sals formades per la neutralització d'àcids polipròtics o dipròtics.

Veure Base química і Sal àcida

Sal bàsica

Les sals bàsiques o sals alcalines són sals que són el producte de la neutralització d'una base forta per un àcid feble.

Veure Base química і Sal bàsica

Salsa picant

Existeixen centenars de tipus de salses picants. Una salsa picant (en anglès: hot sauce) és una salsa rica en espècies emprada sovint com a condiment, i en alguns casos com a salsa per mullar.

Veure Base química і Salsa picant

Sarabauïta

La sarabauïta és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Base química і Sarabauïta

Sòl

'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.

Veure Base química і Sòl

Sòl de Mart

duna de sorra (9 de febrer de 2014; imatge transformada a la Terra-com vista atmosfèrica, https://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id.

Veure Base química і Sòl de Mart

Senet de l'Índia

Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies.

Veure Base química і Senet de l'Índia

Sienita

Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La sienita es troba al lloc 7b. La sienita és una roca ígnia plutòniques constituïda per minerals com feldespat, oligòclasi, albita, i minerals màfics com la biotita i el piroxè (augita).

Veure Base química і Sienita

Sienita de feldespat alcalí

Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La sienita de feldespat alcalí es troba al lloc 6b. Les sienites de feldespat alcalí són roques ígnies plutòniques que presenten un contingut de quars entre el 5 i el 20%, mentre que l'índex feldespàtic és inferior al 10%.

Veure Base química і Sienita de feldespat alcalí

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Veure Base química і Silici

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Veure Base química і Sodi

Solució aquosa

Una solució aquosa o dissolució aquosa és una solució en la qual el dissolvent és aigua.

Veure Base química і Solució aquosa

Sonda d'hibridació

En biologia molecular, una sonda d'hibridació és un fragment d'ADN o ARN de longitud variable (generalment d'una longitud de 100-1.000 bases) que s'utilitza en les mostres que contenen ADN o ARN per detectar la presència de nucleòtids amb seqüències complementàries a la seqüència de la sonda.

Veure Base química і Sonda d'hibridació

Spiraea japonica

La Spiraea japonica és una espècie de planta de la família Rosaceae i el gènere Spiraea; és una planta usada habitualment com a planta ornamental.

Veure Base química і Spiraea japonica

Succinilcolina

La succinilcolina o clorur de suxametoni és una substància química usada en anestesiologia com a relaxant muscular.

Veure Base química і Succinilcolina

Sucre invertit

El sucre invertit és un tipus de sucre, obtingut a partir d'una reacció química; la hidròlisi àcida o inversió enzimàtica, on la sacarosa (disacàrid) es trenca en dos sucres simples: la glucosa i la fructosa.

Veure Base química і Sucre invertit

Sulfur de potassi

El sulfur de potassi, K₂S, és un compost químic inorgànic iònic format per cations potassi, K+, i anions sulfur, S2–.

Veure Base química і Sulfur de potassi

Sulfur de sodi

El sulfur de sodi, Na₂S, és un compost químic inorgànic iònic format per cations sodi, Na+, i anions sulfur, S2–.

Veure Base química і Sulfur de sodi

Taula periòdica

upright.

Veure Base química і Taula periòdica

Tefrifonolita

La tefrifonolita és un màfic per a la roca ígnia extrusiva intermèdia que té una composició entre la fonotefrita i la fonolita.

Veure Base química і Tefrifonolita

Teoria àcid-base d'Arrhenius

Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.

Veure Base química і Teoria àcid-base d'Arrhenius

Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry

El químic danès Johannes Nicolaus Brønsted i l'anglès Thomas Martin Lowry publicaren el 1923 de forma independent una teoria sobre el comportament dels àcids i de les bases que superava la vigent en aquells anys, la teoria àcid-base d'Arrhenius, ja que aquesta podia aplicar-se a qualsevol mena de dissolvent, mentre que la d'Arrhenius només podia emprar-se en dissolucions aquoses.

Veure Base química і Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry

Teoria àcid-base de Lewis

La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.

Veure Base química і Teoria àcid-base de Lewis

Teoria àcid-base de Lux-Flood

En la teoria àcid-base de Lux-Flood un àcid és una substància que pot rebre anions òxid, O²¯, i una base és una substància que pot donar anions òxid.

Veure Base química і Teoria àcid-base de Lux-Flood

Teoria dualista

Jöns Jacob Berzelius, gravat del 1875 La teoria dualista, o dualística, és una antiga teoria de la química establerta pel químic francès Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794) a finals del i desenvolupada pel químic suec Jöns Jacob Berzelius (1779-1848) a principis del amb l'objectiu d'explicar la formació dels compostos químics.

Veure Base química і Teoria dualista

Tetracianometà

El tetracianometà o tetracianur de carboni és un nitrur de carboni molecular de percianoalcà amb fórmula C(CN)4.

Veure Base química і Tetracianometà

Thomomys townsendii

Thomomys townsendii és una espècie de rosegador de la família dels geòmids.

Veure Base química і Thomomys townsendii

Tikhonenkovita

La tikhonenkovita és un mineral de la classe dels halurs.

Veure Base química і Tikhonenkovita

Tiopental

El tiopental o tiopentat de sodi és un somnífer barbitúric.

Veure Base química і Tiopental

Tiosulfat

Estructura de l'anió tiosulfat Model de barres i boles de l'anió tiosulfat El tiosulfat (S₂O₃2−) és un oxoanió de sofre.

Veure Base química і Tiosulfat

Tipus hipotètics de bioquímica

Els tipus hipotètics de bioquímica són els diferents tipus de bioquímiques especulatives de formes de vida extraterrestre radicalment diferents de les que es coneixen a la Terra.

Veure Base química і Tipus hipotètics de bioquímica

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Veure Base química і Titani

Tokkoïta

La tokkoïta és un mineral de la classe dels silicats.

Veure Base química і Tokkoïta

Tractament d'aigües residuals

Planta de tractament d'aigües residuals. El tractament d'aigües residuals o depuració d'aigües residuals consisteix en una sèrie de processos físics, químics i biològics que tenen com finalitat eliminar els contaminants de l'aigua efluent per l'ús humà.

Veure Base química і Tractament d'aigües residuals

Traquiandesita

Revillagigedo, on són freqüents les traquiandesites. La traquiandesita és una roca ígnia extrusiva, o sigui, que ha sortit a l'exterior en forma de lava compacta i que s'ha consolidat sobre la superfície del terreny.

Veure Base química і Traquiandesita

Triclorur de fòsfor

El triclorur de fòsfor és un compost químic de fòsfor i clor, amb la fórmula química PCl₃.

Veure Base química і Triclorur de fòsfor

Trietilamina

La trietilamina és el compost químic amb la fórmula N(CH₂CH₃)₃, sovint abreujada com Et₃N.

Veure Base química і Trietilamina

Unbinili

L'Unbinili, unbinilium o eka-radi, és el nom temporal d'un element químic de la taula periòdica encara no descobert, el símbol provisional de la qual és Ubn i el seu nombre atòmic 120.

Veure Base química і Unbinili

Valoració àcid-base

Una valoració àcid-base o titulació àcid base és una tècnica emprada en química analítica amb l'objectiu de determinar la concentració d'un àcid o d'una base en una dissolució, mitjançant l'addició d'increments mesurats de volums d'una dissolució estandarditzada, o dissolució valorant, d'una base o d'un àcid, respectivament, que reaccionen segons una reacció de neutralització.

Veure Base química і Valoració àcid-base

Vertisòl

Perfil de vertisòl Un vertisòl és aquell sòl, generalment negre, on hi ha un alt contingut d'argila expansiva coneguda com a montmorillonita, que forma profundes esquerdes durant les estacions seques, o fins i tot durant anys.

Veure Base química і Vertisòl

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Veure Base química і Vida extraterrestre

Vombatus

Vombatus és un gènere de marsupials diprotodonts de la família dels uombats (Vombatidae) que conté un sol representant vivent, el uombat comú, i dos d'extints.

Veure Base química і Vombatus

Yuan Lee

Yuan Tseh Lee en mandarí: 李遠哲; en pinyin: Lǐ Yuǎnzhé (Hsinchu, República de la Xina, 19 de novembre de 1936) és un químic i professor universitari taiwanès guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1986.

Veure Base química і Yuan Lee

Zearalenona

La zearalenona (ZEA) és un metabòlit secundari i micotoxina produïda per fongs filamentosos Gibberella/Fusarium, especialment ''F.'' ''graminearum'', (abans anomenat F. roseum) i també per F. culmorum, F. equiseti i F. verticillioides.

Veure Base química і Zearalenona

Zeolita

Zeolita és el nom d'un grup de minerals que inclou una gran quantitat d'aluminosilicats (i en rares ocasions, beril·losilicats, zincosilicates i beril·lofosfats) formats per tetraedres AlO₄- i SiO₄ units pels vèrtexs d'oxigen i que contenen cations intercanviables (ions positius), tals com el Na+, K+, Ca2+, Mg2+ entre altres.

Veure Base química і Zeolita

Zircaloy

Vas de vodka fet amb zircaloy El zircaloy és un grup d'aliatges amb almenys un 95% de zirconi.

Veure Base química і Zircaloy

3-hidroxibutanal

El 3-hidroxibutanal, també anomenat acetaldol, és un compost orgànic de la família dels aldols, que va ser el primer membre identificat el 1872.

Veure Base química і 3-hidroxibutanal

També conegut com Alcalina, Alcalines, Alcalins, Alcalí, Base (química), Base feble, Bases (química).

, Base química, Basofília, Bateria de níquel i ferro, Batievaïta-(Y), Bifenil policlorat, Biuret, Blau de bromotimol, Botulisme, Bryum alpinum, Cacau en pols, Calcita, Camforer, Campanula lactiflora, Carnotita, Cas6, Cel·la electrolítica, Cesi, Cetineïta, Cetona, Cianotípia, Cicle de l'oxigen, Citrat trisòdic, Classificació de Nickel-Strunz, Classificació TAS, Clorhidrat, Clorosi, Col llombarda, Colemanita, Compost inorgànic, Compost orgànic, Compost químic, Condensació aldòlica, Condensació de Claisen, Constant d'equilibri, Constant de Rydberg, Corba de valoració, Corrosió, Corrosió galvànica, Crac, Creixen, Cucumisina, Dacsa, Desaminació, Descafeïnament, Desembussador actiu, Desprotonació, Diagrama de Pourbaix, Diürètic, Digestió, Dihidrogen, Dimetilamina, Dmitri Mendeléiev, Ebenus cretica, EDTA, Ejaculació femenina, Electròlisi, Electròlisi de l'aigua, Electròlit, Energia d'ionització, Enllaç C-Ce, Enllaç C-Li, Enllaç C-Pb, Epòxid, Equació de Henderson-Hasselbalch, Erupció volcànica, Estany (element), Estat d'oxidació, Extracció àcid-base, Extrusió alimentària, Farmacologia sumèria, Feldespat, Fenetilamina, Fenilbutazona, Ferrocè, Fertilitat del sòl, Fetge, Fixació del nitrogen, Fluorur, Fonotefrita, Formigó projectat, Fosfatasa alcalina, Franci, Fumarasa, Fumonisines, Funció d'acidesa, Gagarinita-(Y), Gas natural, Geopolímer, GFAJ-1, Glutenina, Goma acrílica, Goma xantana, Granulòcit, Grup acetil, Grup de la bastnäsita, Grup sortint, Guillaume François Rouelle, Guppy, Haüyna, Hafni, Hedera hibernica, Hemoptisi, Hidròxid, Hidròxid d'alumini, Hidròxid de calci, Hidròxid de cesi, Hidròxid de magnesi, Hidròxid de rubidi, Hidròxid de sodi, Hidrogencarbonat de sodi, Hidrogenfosfat de sodi, Hipocàpnia, Hipoclorit de calci, Hipopòtam nan, Història de la química, Història de la sal, Història de la taula periòdica, Història del pa, Histona, Hortalissa, Humina, Ió poliatòmic, Inceptisòl, Intestí prim, Ionització de l'aigua, Ionona, Isoelectroenfocament, Jadeïta, Jeremias Benjamin Richter, Johan August Arfwedson, Johannes Nicolaus Brønsted, Joseph Priestley, Koku Nor, Laterita, Liti, Llac alcalí, Llac Bogoria, Llac Nakuru, Llac Rukwa, Llac sec, Llei de Kohlrausch, Lleixiu, Maó (construcció), Mammothita, Manetes arrissades, Marićita, Mètode Baretta, Metall, Metall alcalí, Metàtesi en química organometàl·lica, Metilamina, Metilfenidat, Microbialit, Microtus anatolicus, Minerals argilosos, Mischmetall, Molibdè, Mordent (tints), Mull (humus), Neutròfil, NFPA 704, Nicotina, Niquelat, Nitrogen, Nucleòfil, Orina, Ortosa (mineral), Ottensita, Ou centenari, Oxisòl, Pa, Paper de tornassol, Parafina, Parc Nacional d'Indre Wijdefjorden, PH, PH-metre, Pila de combustible, Pila de liti, Pila de mercuri, Pila de níquel i cadmi, Pila de níquel i hidrur metàl·lic, Piroforicitat, PKa, Pluja àcida, Polietilè de baixa densitat, Polipropilè, Poliricinoleat de poliglicerol, Pròstata, Procés Leblanc, Protó, Proteïna NEK8, Proteïna vegetal, Proteïnes amfitròpiques, Protoactini, Quars, Quarsolatita, Quarsomonzonita, Quarsosienita, Quarsosienita de feldespat alcalí, Química, Quilotòrax, Quinolina, Raió, Ralph Gottfried Pearson, Reacció àcid-base, Reacció d'oxidació reducció, Reacció de Favorski, Reacció de Knoevenagel, Reacció de metàtesi, Reacció de neutralització, Reacció de Ramberg-Bäcklund, Reacció de Wittig, Reacció xantoproteïca, Recobriment entèric, Refractari, Regioselectivitat, Regla de l'octet, Reserva natural nacional Wolong, Resina acrílica, Richard Laming, Rift, Robert Boyle, Sabó, Sal (química), Sal àcida, Sal bàsica, Salsa picant, Sarabauïta, Sòl, Sòl de Mart, Senet de l'Índia, Sienita, Sienita de feldespat alcalí, Silici, Sodi, Solució aquosa, Sonda d'hibridació, Spiraea japonica, Succinilcolina, Sucre invertit, Sulfur de potassi, Sulfur de sodi, Taula periòdica, Tefrifonolita, Teoria àcid-base d'Arrhenius, Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry, Teoria àcid-base de Lewis, Teoria àcid-base de Lux-Flood, Teoria dualista, Tetracianometà, Thomomys townsendii, Tikhonenkovita, Tiopental, Tiosulfat, Tipus hipotètics de bioquímica, Titani, Tokkoïta, Tractament d'aigües residuals, Traquiandesita, Triclorur de fòsfor, Trietilamina, Unbinili, Valoració àcid-base, Vertisòl, Vida extraterrestre, Vombatus, Yuan Lee, Zearalenona, Zeolita, Zircaloy, 3-hidroxibutanal.