Taula de continguts
20 les relacions: Base ortonormal, Canvi de base, Codi lineal, Codi perfecte, Cosinus director, Descomposició en valors singulars, Determinant (matemàtiques), Espai vectorial, Espai vectorial generat, Independència lineal, Matriu de transformació, Nombre pseudoprimer, Operador nabla, Ortonormal, Sistema de coordenades cartesianes, Teorema de Clairaut, Teorema de de Gua, Teorema de la suma de dos quadrats, Valor singular, Vector unitari.
Base ortonormal
En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.
Veure Base canònica і Base ortonormal
Canvi de base
En àlgebra lineal, una base d'un espai vectorial de dimensió n és un conjunt de n vectors α1,..., αn amb la propietat que tot vector de l'espai es pot expressar de forma única com a combinació lineal dels vectors de la base.
Veure Base canònica і Canvi de base
Codi lineal
Un codi lineal en matemàtiques, més precisament a la teoria dels codis, és un tipus de codi bloc amb propietat d'àlgebra lineal.
Veure Base canònica і Codi lineal
Codi perfecte
Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.
Veure Base canònica і Codi perfecte
Cosinus director
En geometria analítica, els cosinus directors (o cosinus de direcció) d'un vector són els cosinus dels angles entre el vector i els tres eixos de coordenades.
Veure Base canònica і Cosinus director
Descomposició en valors singulars
valors singulars de ''M''. En àlgebra lineal, la descomposició en valors singulars (DVS) és una descomposició de matrius d'una matriu real o complexa, amb gran nombre d'aplicacions en el processament de senyals i l'estadística.
Veure Base canònica і Descomposició en valors singulars
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Base canònica і Determinant (matemàtiques)
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Base canònica і Espai vectorial
Espai vectorial generat
En el camp matemàtic de l'àlgebra lineal, i més específicament en anàlisi funcional, l'espai vectorial generat per un conjunt de vectors d'un espai vectorial és la intersecció de tots els subespais que contenen el conjunt.
Veure Base canònica і Espai vectorial generat
Independència lineal
En àlgebra lineal, un conjunt de vectors és linealment independent (l.i.) si cap d'ells es pot escriure com a combinació lineal dels altres.
Veure Base canònica і Independència lineal
Matriu de transformació
Efecte d'aplicar diverses matrius de transformació afí 2D sobre un quadrat unitari (de costat 1). Tingui's en compte que les matrius de reflexió són casos especials de la matriu d'escala En àlgebra lineal, una aplicació lineal es pot representar mitjançant una matriu.
Veure Base canònica і Matriu de transformació
Nombre pseudoprimer
Els nombres pseudoprimers són els que no essent primers, verifiquen el test de primalitat de base b: Siguin a un nombre enter i p un altre nombre enter no primer.
Veure Base canònica і Nombre pseudoprimer
Operador nabla
En càlcul vectorial, l'operador nabla és un operador diferencial vectorial representat amb el símbol nabla ∇.
Veure Base canònica і Operador nabla
Ortonormal
Fig.1 Exemple de vectors ortonormals En àlgebra lineal, dos vectors en un espai vectorial són ortonormals si són ortogonals (el seu producte escalar és 0) i ambdós són unitaris, és a dir, el seu mòdul és 1.
Veure Base canònica і Ortonormal
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Base canònica і Sistema de coordenades cartesianes
Teorema de Clairaut
En matemàtiques, el teorema de Clairaut (també conegut com a teorema de Schwarz o de Young) mostra la igualtat de les derivades creuades d'una funció f sempre que: tingui derivades parcials contínues per qualsevol punt del domini obert \Omega, per exemple, prenguem el punt a.
Veure Base canònica і Teorema de Clairaut
Teorema de de Gua
Tetraedre amb angles rectes al vèrtex O En geometria, el Teorema de de Gua (pel matemàtic francès Jean Paul de Gua de Malves) és una analogia tridimensional del teorema de Pitàgores.
Veure Base canònica і Teorema de de Gua
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Base canònica і Teorema de la suma de dos quadrats
Valor singular
En matemàtiques, i en particular en anàlisi funcional, els valors singulars d'un operador compacte que actua entre dos espais de Hilbert X i Y són les arrels quadrades dels valors propis de l'operador autoadjunt no-negatiu (on T* denota l'adjunt de T).
Veure Base canònica і Valor singular
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Veure Base canònica і Vector unitari
També conegut com Base estàndard, Base natural.