Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Banat

Índex Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

174 les relacions: Abdul Hamid I, Ada Kale, Ahmet III, Alemanys de Romania, Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918), Amfilohije Radović, Anina, Antic regne romanès, Aromanesos a Sèrbia, Arquitectura romanesa, Aurel Popovic, Autopista A1 (Romania), Avram Iancu, Azizis, Banat (desambiguació), Banat de Temeswar, Batalla de Rymnik, Búlgars del Banat, Băile Herculane, Belgrad, Benjamin Ferencz, Biertan (Sibiu), Bocșa, Buziaș, Campanya dels Balcans, Campanya dels Balcans (1914-1918), Caransebeș, Carpats, Cartes a un poeta jove, Català al món, Caterina II de Rússia, Câmpia Turzii, Címbal hongarès, Căile Ferate Române, Ciacova, Ciutadella de Timișoara, Comtat de Temes, Coronini - Bedina, Csárdás, Cultura Coțofeni, Cultura Starčevo-Criş, Cultura Tiszapolgár, Der Zigeunerbaron, Deta, Dia de la unificació dels principats romanesos, Dia nacional de Romania, Dialectes del romanès, Districte de Banat Central, Districte de Banat del Nord, Districte de Banat del Sud, ..., Divisions administratives de l'Alemanya nazi, Doină, Elisabeth Schüssler Fiorenza, Elmas Mehmed Paixà, Escut de Romania, Església Ortodoxa Sèrbia, Església reformada a Romania, Església Romanesa Unida a Roma, Exili austriacista, Eyalat de Temeşvar, Fasci Nacional Romanès, Făget, Federació de les Comunitats Jueves de Romania, Fetească neagră, Franz-Joseph Müller von Reichenstein, Front de Romania, Frontera entre Romania i Hongria, Frontera entre Romania i Sèrbia, Gătaia, Gheorghe Mihoc, Gitanos de Romania, Gran Guerra Turca, Gran pesta de 1738, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerres dàcies, Gyula Andrássy, Història d'Àustria, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de la llengua romanesa, Història de les guerres russo-turques, Història de Romania, Història de Sèrbia, Història de Turquia, Història dels Balcans, Hongaresos de Romania, Horia Sima, Iauna - Craiova, Immigració a l'Argentina, Imperi Austrohongarès, Invasió de Iugoslàvia, Iuliu Maniu, Izvoarele Nerei, Jimbolia, Kilòmetre Zero de Romania, Lăutari, Limigants, Lipova (Arad), Llista de països desapareguts, Lugoj, Maria Teresa I d'Àustria, Música de Romania, Migracions sèrbies, Mihajlo Pupin, Minories ètniques a Romania, Moldova Nouă, Monestir de Vojlovica, Muntanyes de Vršac, Museu Satului de Timişoara, Mustafà II, Nova Barcelona, Oțelu Roșu, Oravița, Orșova, Otó d'Habsburg-Lorena, Parc Nacional Cheile Nerei - Beușniț, Partium, Pau de Passarowitz, Perlez, Popești-Leordeni, Província de Caraș-Severin, Província de Timiș, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Recaș, Reșița, Regions geogràfiques de Sèrbia, Regions històriques de Romania, Regne d'Eslavònia, Regne de Romania, Reichsgau, Renaixement nacional de Romania, República del Banat, Revolució hongaresa de 1848, Roba tradicional romanesa, Romanès, Romanesos, Romanesos d'Hongria, Rudolf Brazda, Rumèlia, Salată de icre, Sant Sava, Sàrmates, Sânnicolau Mare, Sèrbia de Nedić, Senta, Setge de Belgrad (1717), Skorenovac, Societat Romanesa de Televisió, Sokollu Mehmed Paixà, Sonata per a piano núm. 1 (Enescu), Sremski Karlovci, Sueus del Banat, Taraf (grup musical), Taragot, Teti Julià, Torrent dels Saltaders, Traian Vuia, Tresor de Nagyszentmiklós, Turisme a Romania, Txecs, Valacs, Varietats transsilvanes del romanès, Vàndals, Vărădia, Vi de Romania, Victor Babeș, Vidin, Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis, Voivodina, Wol·lastonita, Zrenjanin, 1858, 8a Divisió de Cavalleria SS Florian Geyer, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (124 més) »

Abdul Hamid I

Abdülhamit I (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Banat і Abdul Hamid I · Veure més »

Ada Kale

Ada Kale fou una illa del Danubi a Romania, al límit amb Sèrbia (llavors Iugoslàvia), que mesurava 800 metres de llarg i 200 d'ample, situada a 4 km de les Portes de Ferro i a 500 metres d'Orsova.

Nou!!: Banat і Ada Kale · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Banat і Ahmet III · Veure més »

Alemanys de Romania

Mapa detallat que representa les àrees tradicionals d’assentament dels romanesos-alemanys a Transsilvània i al Banat, dues regions històriques situades al centre de la Romania actual, respectivament al sud-oest. Els alemanys de Romania o Rumäniendeutsche constitueixen una minoria ètnica històrica dels països romanesos, especialment a Transsilvània.

Nou!!: Banat і Alemanys de Romania · Veure més »

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918)

Lalliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro va ser una acció militar als Balcans durant la Primera Guerra Mundial, en la qual l'Exèrcit dels Aliats en Orient va alliberar a aquests tres països entre el 29 de setembre i el 13 de novembre de 1918 de l'ocupació per les Potències Centrals.

Nou!!: Banat і Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) · Veure més »

Amfilohije Radović

Velibor Džomić & Amfilohije Radović fou Arquebisbe de Cetinje i Metropolità de Montenegro i el Litoral de l'Església Ortodoxa Sèrbia.

Nou!!: Banat і Amfilohije Radović · Veure més »

Anina

Anina (pronunciació en romanès: ; en alemany: Steierdorf; en hongarès: Stájerlakanina) és una ciutat de la regió del Banat de Romania, al comtat de Caraș-Severin, amb una població de 10.886 el 2000.

Nou!!: Banat і Anina · Veure més »

Antic regne romanès

L'antic regne romanès (en o simplement Regat; o) és un terme col·loquial que fa referència al territori cobert pel primer estat nacional romanès independent, que estava format pels principats romanesos: Valàquia i Moldàvia.

Nou!!: Banat і Antic regne romanès · Veure més »

Aromanesos a Sèrbia

A Sèrbia, els aromanesos reben el nom de tsintsars (Цинцари) o, més genèricament, valacs (Власи, vlasi).

Nou!!: Banat і Aromanesos a Sèrbia · Veure més »

Arquitectura romanesa

L'arquitectura romanesa ha estat diversa en totes èpoques: medieval, moderna, d'entreguerres, època comunista i contemporània del.

Nou!!: Banat і Arquitectura romanesa · Veure més »

Aurel Popovic

Aurel Popovici (Lugoj, 16 d'octubre de 1863 - Ginebra, 9 de febrer de 1917) va ser un polític i jurista romanès.

Nou!!: Banat і Aurel Popovic · Veure més »

Autopista A1 (Romania)

Tram Bucarest – Pitești – pas superior de la carretera rural al km 55 (vista en direcció oest) - Node Pitești Est al km 115 (vista en direcció oest) Secció de circumval·lació de Sibiu - node A1/DN14 al km 246 (vista en direcció oest) Tram Sibiu – Săliște – Túnel de Săcel al km 264 (vista en direcció oest) – Node Sebeș Nord al km 309 (vista en direcció oest) Arad al km 506 (vista en direcció est) Arad centre / node aeroport al km 542 (vista cap a l'oest) l'autopista A1 (en) és una autopista parcialment construïda a Romania, prevista per connectar Bucarest amb les regions del Banat i Crișana a la part occidental del país i la resta d'Europa.

Nou!!: Banat і Autopista A1 (Romania) · Veure més »

Avram Iancu

Avram Iancu (Vidra, avui dia "Avram Iancu", província d'Alba, 1824 — ibídem, 10 de setembre de 1872) va ser un advocat romanès de Transsilvania, qui va tenir un paper important en oposar-se a la Revolució hongaresa de 1848, organitzant un alçament romanès lleial a l'emperador austríac per contrarestar els moviments independentistes hongaresos.

Nou!!: Banat і Avram Iancu · Veure més »

Azizis

Azizis a la selecció de Dàcia romana de la Tabula Peutingeriana (angle superior esquerra) Azizis (Aixis, Aixim, Airzis, Aizis, Azisis, Aizisis, Alzisis, Aigis, Aigizidava, Zizis) va ser una ciutat dacia esmentada per l'emperador Trajà a la seva obra Dacica.

Nou!!: Banat і Azizis · Veure més »

Banat (desambiguació)

;Geografia.

Nou!!: Banat і Banat (desambiguació) · Veure més »

Banat de Temeswar

Banat de Temeswar o Banat de Temes ((Temeschwarer Banat, Temescher Banat) va ser una província de l'Imperi Habsburg que va existir entre el 1718 i el 1778. Estava situada al que avui dia és la regió del Banat. La província va deixar d'existir el 1778, passant a formar part del regne d'Hongria sota els Habsburg. Rep el seu nom per la ciutat deTemeswar (Timișoara), la seva capital, i per la regió de Temes.

Nou!!: Banat і Banat de Temeswar · Veure més »

Batalla de Rymnik

La Batalla de Râmnic (22 de setembre del 1789) va tenir lloc a Valàquia, a prop de Râmnicu Sărat, durant la Guerra russo-turca.

Nou!!: Banat і Batalla de Rymnik · Veure més »

Búlgars del Banat

Els búlgars del Banat (en búlgar del Banat: palćene or banátsći balgare; en búlgar, банатски българи, banatski balgari) són un grup minoritari específic de Bulgària, que es va establir el segle XVIII a la regió del Banat, llavors governat pels Habsburg i després de la Primera Guerra Mundial va ser dividit entre Romania, Sèrbia i Hongria.

Nou!!: Banat і Búlgars del Banat · Veure més »

Băile Herculane

Băile Herculane (en; en; en; en txec: Herkulovy Lázně; en turc: Lazarethane) és una ciutat del Banat de Romania, al comtat de Caraș-Severin, situada a la vall del riu Cerna, entre les muntanyes Mehedinți a l'est i les muntanyes Cerna a l'oest, amb una altitud de 168 metres.

Nou!!: Banat і Băile Herculane · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Banat і Belgrad · Veure més »

Benjamin Ferencz

va ser un advocat estatunidenc.

Nou!!: Banat і Benjamin Ferencz · Veure més »

Biertan (Sibiu)

Biertan (en la llengua local Ghiertan, en el dialecte saxó Birthälm, Bierthalmen, Bierthalm, en germană Birthälm, Birthalmen, en maghiară Berethalom) és un poble que es troba en una comuna amb el mateix nom al comtat de Sibiu, Transsilvània (Romania).

Nou!!: Banat і Biertan (Sibiu) · Veure més »

Bocșa

Bocșa (pronunciat en romanès: ; en; en) és una ciutat del comtat de Caraș-Severin, a la regió del Banat de Romania, amb una població de 15.842 habitants el 2011.

Nou!!: Banat і Bocșa · Veure més »

Buziaș

Buziaș és una ciutat del comtat de Timiș, Banat (Romania).

Nou!!: Banat і Buziaș · Veure més »

Campanya dels Balcans

La Campanya dels Balcans va ser la invasió de les Potències de l'Eix de Grècia i Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Banat і Campanya dels Balcans · Veure més »

Campanya dels Balcans (1914-1918)

La Campanya del Balcans es va dur a terme durant la Primera Guerra Mundial, del 28 de juliol de 1914 fins al 29 de setembre de 1918, en el teatre d'operacions dels Balcans, incloent Romania.

Nou!!: Banat і Campanya dels Balcans (1914-1918) · Veure més »

Caransebeș

Caransebeș (pronunciació en romanès: ; en; en, Pronunciació hongaresa) és una ciutat del comtat de Caraș-Severin, que forma part de la regió del Banat al sud-oest de Romania.

Nou!!: Banat і Caransebeș · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Banat і Carpats · Veure més »

Cartes a un poeta jove

Cartes a un poeta jove (títol original, en alemany: Briefe an einen jungen Dichter) és una col·lecció de deu cartes escrites pel poeta austríac Rainer Maria Rilke (1875–1926) a Franz Xaver Kappus (1883–1966), un cadet de 19 anys de l'Acadèmia Militar Teresiana de Wiener Neustadt.

Nou!!: Banat і Cartes a un poeta jove · Veure més »

Català al món

Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.

Nou!!: Banat і Català al món · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Nou!!: Banat і Caterina II de Rússia · Veure més »

Câmpia Turzii

Câmpia Turzii (en hongarès Aranyosgyéres, en alemany Jerischmarkt o Gieresch) és un municipi de la província de Cluj, Transsilvània (Romania).

Nou!!: Banat і Câmpia Turzii · Veure més »

Címbal hongarès

címbal hongarès. El címbal hongarès, també conegut com a címbal, és un instrument musical que té un origen una mica incert.

Nou!!: Banat і Címbal hongarès · Veure més »

Căile Ferate Române

Mapa del sistema ferroviari de Romania Căile Ferate Române (CFR) és la companyia nacional de transport ferroviari de Romania.

Nou!!: Banat і Căile Ferate Române · Veure més »

Ciacova

Ciacova (en; en, abans de 1913 Csákova;; en turc: Çakova) és una ciutat del comtat de Timiș, a l'oest de Romania, a la regió del Banat. Segons el cens del 2011, tenia 5.348 habitants.

Nou!!: Banat і Ciacova · Veure més »

Ciutadella de Timișoara

La ciutadella de Timișoara (en, en, en Temeşvar Kalesi,, en) és una fortalesa històrica a l'oest de Romania, al voltant de la qual es va construir la ciutat de Timișoara.

Nou!!: Banat і Ciutadella de Timișoara · Veure més »

Comtat de Temes

Comtat de Temes (en, alemany: Temes) va ser un comtat administratiu del Regne d'Hongria.

Nou!!: Banat і Comtat de Temes · Veure més »

Coronini - Bedina

Coronini - Bedina és una àrea protegida d'interès nacional que correspon a la 4a categoria de la UICN (reserva natural mixta), situada al Banat, al territori del comtat de Caraş-Severin.

Nou!!: Banat і Coronini - Bedina · Veure més »

Csárdás

Hongaresos a Voivodina, ballant el ''csárdás''. 0-415-97440-2 Hongaresos a Skorenovac, ballant la ''csárdás''. La csárdás (també czárdás, segons una ortografia antiga; en qualsevol cas pronunciat o /chárdash/) és una dansa tradicional hongaresa.

Nou!!: Banat і Csárdás · Veure més »

Cultura Coțofeni

La cultura Coţofeni, també coneguda com a cultura Baden-Coţofeni, és una cultura arqueològica de l'Edat del bronze primerenc (c. 3500 - 2500 aC) de la zona del Danubi mitjà, al sud-est de l'Europa central.

Nou!!: Banat і Cultura Coțofeni · Veure més »

Cultura Starčevo-Criş

Neolític europeu al Vè mil·lenni aC. La cultura Starčevo–Körös–Criș és l'agrupació de dues cultures arqueològiques neolítices relacionades originàries del sud-est d'Europa: la cultura Starčevo i la cultura Körös.

Nou!!: Banat і Cultura Starčevo-Criş · Veure més »

Cultura Tiszapolgár

La cultura Tiszapolgár o cultura Tiszapolgár-Româneşti (4500–4000 aC) és una cultura arqueològica de l'eneolític que es va extendre per la Gran plana hongaresa, el Banat, l'Eslovàquia oriental i l'oblast de Zakarpattia d'Ucraïna, a l'Europa central.

Nou!!: Banat і Cultura Tiszapolgár · Veure més »

Der Zigeunerbaron

Der Zigeunerbaron (en alemany, El baró gitano) és una opereta en tres actes amb música de Johann Strauss i llibret en alemany d'Ignaz Schnitzer, basat al seu torn en Sáffi de Mór Jókai.

Nou!!: Banat і Der Zigeunerbaron · Veure més »

Deta

Deta (en; en; en) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat, a l'oest de Romania.

Nou!!: Banat і Deta · Veure més »

Dia de la unificació dels principats romanesos

El dia de la unificació dels principats romanesos (en) o, extraoficialment, el Petit Dia de la Unió (en), és un dia festiu de Romania que se celebra cada 24 de gener per commemorar la unificació dels principats romanesos (Moldàvia i Valàquia), també coneguda com la "Petita Unió", el 24 de gener de 1859 sota el comandament del príncep Alexandru Ioan Cuza.

Nou!!: Banat і Dia de la unificació dels principats romanesos · Veure més »

Dia nacional de Romania

El Dia Nacional de Romania és el gran dia de la unió (en, també anomenat Dia de la Unificació o Dia Nacional) és una festa nacional a Romania, celebrada l'1 de desembre, que marca la unificació de Transsilvània, Bessaràbia i Bucovina amb el Regne romanès el 1918, cosa que es coneix com la Gran Unió.

Nou!!: Banat і Dia nacional de Romania · Veure més »

Dialectes del romanès

Els dialectes del romanès (en o) són les diverses varietats regionals de la llengua romanesa (daco-romanès).

Nou!!: Banat і Dialectes del romanès · Veure més »

Districte de Banat Central

Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Banat Central (en serbi:Средњебанатски округ/Srednjebanatski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-est del país.

Nou!!: Banat і Districte de Banat Central · Veure més »

Districte de Banat del Nord

Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Banat del Nord (en serbi: Севернобанатски округ / Severnobanatski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-est del país.

Nou!!: Banat і Districte de Banat del Nord · Veure més »

Districte de Banat del Sud

Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Banat del Sud (en serbi:Јужнобанатски округ/Južnobanatski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-est del país.

Nou!!: Banat і Districte de Banat del Sud · Veure més »

Divisions administratives de l'Alemanya nazi

Divisions administratives de l'Alemanya nazi, 1944. Alemanya, 1919-1937. NSDAP en 1926, 1928, 1933 i 1937. Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Banat і Divisions administratives de l'Alemanya nazi · Veure més »

Doină

La doină (pronunciat en romanès: ) és un estil de melodia musical romanès, possiblement amb arrels de l'Orient Mitjà, habitual en la música camperola romanesa, així com en Lăutărească.

Nou!!: Banat і Doină · Veure més »

Elisabeth Schüssler Fiorenza

Elisabeth Schüssler Fiorenza (Cenad, Regne de Romania, 17 d'abril de 1938) és una teòloga feminista catòlica romana romanesa.

Nou!!: Banat і Elisabeth Schüssler Fiorenza · Veure més »

Elmas Mehmed Paixà

Elmas Mehmed Paixà (1662-1697) fou gran visir otomà del 1695 al 1697.

Nou!!: Banat і Elmas Mehmed Paixà · Veure més »

Escut de Romania

L'escut de Romania fou adoptat pel Parlament el 10 de setembre de 1992 com a escut representatiu del nou estat postsocialista.

Nou!!: Banat і Escut de Romania · Veure més »

Església Ortodoxa Sèrbia

L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Banat і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »

Església reformada a Romania

Distribució dels adherits reformats a Romania (cens del 2002) L'Església reformada a Romania (en; en) és l'organització de l'església calvinista de Romania.

Nou!!: Banat і Església reformada a Romania · Veure més »

Església Romanesa Unida a Roma

L'Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatòlica de Romania, és una església catòlica oriental, de ritu bizantí.

Nou!!: Banat і Església Romanesa Unida a Roma · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Banat і Exili austriacista · Veure més »

Eyalat de Temeşvar

L'Eyalat de Temesvár (ایالت تمشوار; Eyālet-i Tımışvār), conegut com Eyalat de Yanova després de 1658, era una unitat administrativa de primer nivell (eyalat) de l'Imperi otomà situada a la regió del Banat, Europa Central.

Nou!!: Banat і Eyalat de Temeşvar · Veure més »

Fasci Nacional Romanès

El Fasci Nacional Romanès (en) va ser un petit grup feixista que va estar actiu a Romania durant un curt període durant la dècada de 1920.

Nou!!: Banat і Fasci Nacional Romanès · Veure més »

Făget

Făget (pronunciació en romanès: , en; en; en) és una ciutat del comtat de Timiș, Banat, a l'oest de Romania, amb una població d'uns 6.500 habitants.

Nou!!: Banat і Făget · Veure més »

Federació de les Comunitats Jueves de Romania

La Federació de les Comunitats Jueves de Romania (romanès Federaţia Comunităţilor Evreieşti din România, hebreu פדרציית הקהילות היהודיות של רומניה) és un organisme creat el 1936 que defensa els jueus de Romania i que té reservat un escó a la Cambra dels Diputats de Romania com un dels Partits de les Minories Ètniques de Romania.

Nou!!: Banat і Federació de les Comunitats Jueves de Romania · Veure més »

Fetească neagră

Fetească Neagră (pronunciat en romanès: ) és una antiga varietat prefil·loxèrica de raïm romanès - moldau, conreada principalment en diverses zones de les regions romaneses de Moldàvia, Muntènia, Oltènia, Banat, Dobrudja del Nord at Romanian Wine i també a la República de Moldàvia.

Nou!!: Banat і Fetească neagră · Veure més »

Franz-Joseph Müller von Reichenstein

Franz-Joseph Müller, Freiherr von Reichenstein (en hongarès, Müller F. József) (1 de juliol de 1740, Sibiu, Transsilvània, o el 4 d'octubre de 1742 a Poysdorf, Baixa Àustria - 12 d'octubre de 1825 Viena, Imperi Austrohongarès) fou un mineralogista i químic hongarès que descobrí l'element químic tel·luri en 1782.

Nou!!: Banat і Franz-Joseph Müller von Reichenstein · Veure més »

Front de Romania

El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària. Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914. Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la Triple Entesa gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i Bucovina. L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «unió nacional» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla romanesa, fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el Banat. Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials. El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria. Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de Bulgària va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: August von Mackensen i Erich von Falkenhayn. Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que els escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del Danubi al sud. Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar els invasors de Transsilvània i va penetrar a Valàquia, mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota Dobrudja. A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja. La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies. El govern romanès va haver de refugiar-se a Moldàvia, que encara romania sota el control dels Aliats, protegit per més de mig milió de soldats russos. Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia. Però a l'estiu de 1917, el recuperat exèrcit romanès, amb una mica d'ajuda russa, va aconseguir diverses victòries defensives i desbaratar l'intent de les Potències Centrals d'apoderar-se també de Moldàvia. La radicalització de la Revolució d'Octubre va canviar la situació; Romania no només va perdre el suport de les divisions russes, imprescindible per defensar el front, sinó també la seva única font de subministraments militars. Romania, gairebé completament envoltada per les Potències Centrals, es va veure obligada a abandonar la guerra i va signar el Tractat de Bucarest amb les Potències Centrals al maig de 1918. El 10 de novembre de 1918, just un dia abans de l'armistici alemany i després que la resta dels països de les Potències Centrals ja havien capitulat, Romania va tornar a entrar en la guerra. Uns 220.000 soldats romanesos van morir, al voltant del 6% del total de soldats Aliats morts.

Nou!!: Banat і Front de Romania · Veure més »

Frontera entre Romania i Hongria

La frontera entre Romania i Hongria es la frontera internacional entre Romania i Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea i integrats en l'espai Schengen.

Nou!!: Banat і Frontera entre Romania i Hongria · Veure més »

Frontera entre Romania i Sèrbia

La frontera entre Romania i Sèrbia es la frontera internacional entre Romania, estat de la Unió Europea, i Sèrbia.

Nou!!: Banat і Frontera entre Romania i Sèrbia · Veure més »

Gătaia

Gătaia (en; en; en) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat, a l'oest de Romania.

Nou!!: Banat і Gătaia · Veure més »

Gheorghe Mihoc

va ser un matemàtic i estadístic romanès.

Nou!!: Banat і Gheorghe Mihoc · Veure més »

Gitanos de Romania

Els gitanos (gitanos; rom, tradicionalment Țigani, "gitanos") constitueixen una de les minories més grans de Romania.

Nou!!: Banat і Gitanos de Romania · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Banat і Gran Guerra Turca · Veure més »

Gran pesta de 1738

La Gran pesta de 1738 va ser un brot de la pesta bubònica entre 1738-1740 que va afectar zones de les modernes nacions de Romania, Hongria, Ucraïna, Sèrbia, Croàcia i Àustria.

Nou!!: Banat і Gran pesta de 1738 · Veure més »

Guerra austro-turca (1716-1718)

La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.

Nou!!: Banat і Guerra austro-turca (1716-1718) · Veure més »

Guerra russo-turca (1787-1792)

La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Banat і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Nou!!: Banat і Guerres dàcies · Veure més »

Gyula Andrássy

Gyula, comte Andrássy de Csík-Szent-Király i de Kraszna-Horka, en hongarès Csíkszentkirályi és Krasznahorkai Gróf Andrássy Gyula (Kassa, actualment Košice, Eslovàquia, 3 de març de 1823 – Volosca, actualment Opatija, Croàcia, 18 de febrer de 1890), va ser un polític hongarès, considerat un dels pares de la pàtria.

Nou!!: Banat і Gyula Andrássy · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: Banat і Història d'Àustria · Veure més »

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Nou!!: Banat і Història de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Nou!!: Banat і Història de la llengua romanesa · Veure més »

Història de les guerres russo-turques

Les guerres russo-turques (o guerres otomano-russes) van ser una sèrie de dotze guerres lliurades entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà entre els segles  i. Va ser una de les sèries més llargues de conflictes militars de la història europea.Dowling T. C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond. ABC-CLIO. 2014. Excepte la Guerra de 1710–11 i la Guerra de Crimea, que sovint es tracta d’un fet independent, els conflictes van acabar desastrosament per a un Imperi Otomà en plena estagnació; al revés, van mostrar l'ascendència de Rússia com a potència europea després dels esforços de modernització de Pere el Gran a principis del. Durant aquestes guerres, l'Imperi Otomà es debilita gradualment i el seu territori es reduí gradualment a les zones costaneres de la mar Negra, en benefici de Rússia. L'esforç de la guerra i la derrota, va dur l'estat otomà a la decadència: es convertí en «el malalt d'Europa».

Nou!!: Banat і Història de les guerres russo-turques · Veure més »

Història de Romania

Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.

Nou!!: Banat і Història de Romania · Veure més »

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Nou!!: Banat і Història de Sèrbia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Banat і Història de Turquia · Veure més »

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Nou!!: Banat і Història dels Balcans · Veure més »

Hongaresos de Romania

Bandera de l'organitació Aliança Democràtica dels Hongaresos de Romania Hongaresos de Romania (2002) Distribució actual dels hongaresos a Transsilvània Els hongaresos de Romania són la principal minoria ètnica de Romania, consistent en 1.431,807 persones que formen el 6,6% del total de la població, segons el cens del.

Nou!!: Banat і Hongaresos de Romania · Veure més »

Horia Sima

Horia Sima (Făgăraş, Imperi Austrohongarés, 2 de juliol de 1907 - Madrid, Espanya, 29 de novembre de 1993) fou un polític romanès, estret col·laborador del líder feixista Corneliu Zelea Codreanu i el seu successor com a líder de la Guàrdia de Ferro.

Nou!!: Banat і Horia Sima · Veure més »

Iauna - Craiova

Iauna - Craiova és una àrea protegida d'interès nacional que correspon a la categoria UICN IV (reserva natural mixta), situada al Banat, al territori del comtat de Caraș-Severin.

Nou!!: Banat і Iauna - Craiova · Veure més »

Immigració a l'Argentina

Immigració a l'Argentina Les immigracions al territori actual de l'Argentina van començar fa diversos mil·lennis a.C., amb l'arribada de les cultures d'origen asiàtic al continent americà per Beríngia, segons les teories més acceptades, i van anar poblant lentament el continent americà.

Nou!!: Banat і Immigració a l'Argentina · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Banat і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Invasió de Iugoslàvia

La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Banat і Invasió de Iugoslàvia · Veure més »

Iuliu Maniu

Iuliu Maniu (pronunciació romanesa: ; 8 gener 1873 – 5 febrer 1953) fou un advocat nascut austrohongarès i posteriorment polític romanès.

Nou!!: Banat і Iuliu Maniu · Veure més »

Izvoarele Nerei

Les fonts del Nera conformen una àrea protegida d'interès nacional que correspon a la categoria UICN IV (reserva natural de tipus mixt), situada al Banat, al territori del comtat de Caraș-Severin.

Nou!!: Banat і Izvoarele Nerei · Veure més »

Jimbolia

Jimbolia (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat (Romania).

Nou!!: Banat і Jimbolia · Veure més »

Kilòmetre Zero de Romania

El monument del Kilòmetre Zero de Romania (en romanès Kilometrul zero) està situat al centre de Bucarest, Romania davant de l'església de Sant Jordi (en romanès Sfantul Gheorghe).

Nou!!: Banat і Kilòmetre Zero de Romania · Veure més »

Lăutari

Lăutari al segle XIX Lăutari La paraula romanesa Lăutar (pronunciat en romanès: ) denomina una classe de músics tradicionals.

Nou!!: Banat і Lăutari · Veure més »

Limigants

Limigants (llatí: limigantes) era el nom d'una població que vivia vora el riu Tisza, al Banat, durant el.

Nou!!: Banat і Limigants · Veure més »

Lipova (Arad)

Lipova (pronunciat en romanès: ; Alemany i hongarès: Lippa; Serbi: Липова, Lipova; Turc: Lipva) és una ciutat de Romania, al comtat d'Arad, situada a la regió del Banat a l'oest de Transsilvània.

Nou!!: Banat і Lipova (Arad) · Veure més »

Llista de països desapareguts

Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.

Nou!!: Banat і Llista de països desapareguts · Veure més »

Lugoj

Vista des d'un pont de Lugoj Lugoj (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat, a l'oest de Romania.

Nou!!: Banat і Lugoj · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Banat і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Música de Romania

La música de Romania és la d'un país europeu amb un entorn musical multicultural que inclou escenes actives de música ètnica.

Nou!!: Banat і Música de Romania · Veure més »

Migracions sèrbies

Les migracions sèrbies (Serbi: Velike seobe Srba/Велике сеобе Срба) es refereixen principalment a dues grans migracions de serbis de l'Imperi Otomà a la monarquia dels Habsburgs.

Nou!!: Banat і Migracions sèrbies · Veure més »

Mihajlo Pupin

Mihajlo Idvorski Pupin (Idvor, Banat, 9 d'octubre de 1858 - Nova York, 12 de març de 1935) fou doctor en dret, físic i químic físic serbi i americà.

Nou!!: Banat і Mihajlo Pupin · Veure més »

Minories ètniques a Romania

Mapa ètnic de Romania dins 2011 Mapa ètnic dels comtats Romanesos (2011 cens) Minories menors de Romania (sota 100.000 membres) Etnicitat dins Romania per comtat (habitants) va basar en la 2002 dada de cens Etnicitat dins Romania per comtat (%) va basar damunt 2002 dada de cens Les minories ètniques a Romania són al voltant del 10,5% de la població de Romania, essent la resta considerada d'ètnia romanesa.

Nou!!: Banat і Minories ètniques a Romania · Veure més »

Moldova Nouă

Moldàvia Nouă (''Neu-Moldàvia'') i Moldàvia Veche (''Moldàvia'') sobre l'enquesta de terres josefinianes, ca. 1770 Moldova Nouă (pronunciació en romanès: ;;;: Bošňák) és una ciutat del sud-oest de Romania al comtat de Caraș-Severin (la regió històrica del Banat), en una zona coneguda com a Clisura Dunării.

Nou!!: Banat і Moldova Nouă · Veure més »

Monestir de Vojlovica

El monestir de Vojlovica (en serbi: Манастир Војловица, Manastir Vojlovica) és un monestir serbi ortodox situat al municipi de Pančevo, a la regió de Banat, al nord de la província sèrbia de Voivodina.

Nou!!: Banat і Monestir de Vojlovica · Veure més »

Muntanyes de Vršac

  Les muntanyes de Vršac (en / Vršačke planine, en), també conegut com a turó de Vršac (en / Vršački breg, en), es troben a la regió del Banat prop de la ciutat de Vršac, Sèrbia i parcialment també a Romania.

Nou!!: Banat і Muntanyes de Vršac · Veure més »

Museu Satului de Timişoara

El Museu del poble de Timişoara (en romanès, Museu Satului Bănăţean), o Museu del poble del Banat (en romanès, Muzeul Satului Bănățean), és l'únic museu etnogràfic de Romania, situat a l'aire lliure a la ciutat de Timişoara, creat com a resultat d'una iniciativa de lAssociació d'antics deportats a Bărăgan a partir d'una rèplica fidel d'una casa de terra batuda coberta de palla que els deportats es veien obligats a construir-se en ple camp.

Nou!!: Banat і Museu Satului de Timişoara · Veure més »

Mustafà II

Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.

Nou!!: Banat і Mustafà II · Veure més »

Nova Barcelona

Nova Barcelona fou el nom d'un assentament d'exiliats austriacistes que va existir entre el 1735 i el 1738, creat després de la seva derrota a la Guerra de Successió i situat al Banat de Temesvar, a l'actual poble de Zrenjanin, a la Voivodina sèrbia.

Nou!!: Banat і Nova Barcelona · Veure més »

Oțelu Roșu

Oțelu Roșu (pronunciat en romanès: ; abans Ferran) és una ciutat del nord -est del comtat de Caraș-Severin, Romania, a la vall de Bistra. Es troba a la carretera nacional 68, entre Caransebeş (21 km) i Haţeg.

Nou!!: Banat і Oțelu Roșu · Veure més »

Oravița

Oravița (pronunciat en romanès: ;;; txec: Oravice; serbocroat: Oravica/Оравица) és una ciutat de la regió del Banat de Romania, al comtat de Caraș-Severin, amb una població de 13.987 habitants el 2012.

Nou!!: Banat і Oravița · Veure més »

Orșova

Orșova (pronunciat en romanès: ; en, en, en, en) és una ciutat portuària al riu Danubi, al comtat de Mehedinți, al sud-oest de Romania.

Nou!!: Banat і Orșova · Veure més »

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Nou!!: Banat і Otó d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Parc Nacional Cheile Nerei - Beușniț

El Parc Nacional Cheile Nerei - Beușniț (en) (parc nacional categoria II UICN) és una zona protegida situada a Romania, al comtat de Caraş-Severin.

Nou!!: Banat і Parc Nacional Cheile Nerei - Beușniț · Veure més »

Partium

Partium (del llatí partium, el genitiu de pars "part, portion") o Részek (en hongarès) va ser una regió històrica i geogràfica del Regne d'Hongria durant els primers períodes moderns i moderns. Consistia en les parts oriental i nord d'Hongria pròpiament dita.

Nou!!: Banat і Partium · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: Banat і Pau de Passarowitz · Veure més »

Perlez

Perlez és un poble situat al municipi de Zrenjanin, al districte central del Banat de Sèrbia.

Nou!!: Banat і Perlez · Veure més »

Popești-Leordeni

Popești-Leordeni (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Ilfov, Muntènia, Romania, 9 km al sud del centre de Bucarest, tot i que des de l'extrem nord de la ciutat fins a l'extrem sud de Bucarest la distància és inferior a 100 m. La majoria dels seus habitants es desplacen a Bucarest, considerant-se Popești-Leordeni com una ciutat satèl·lit de la capital romanesa.

Nou!!: Banat і Popești-Leordeni · Veure més »

Província de Caraș-Severin

La província de Caraș-Severin (serbi i croat: Karaš-Severin/Караш Северин, hongarès: Krassó-Szörény, búlgar: Караш-Северин) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, en la regió històrica del Banat, amb capital a Reșița.

Nou!!: Banat і Província de Caraș-Severin · Veure més »

Província de Timiș

La província de Timiş (hongarès: Temes, serbi: Tamiš/Тамиш, búlgar: Timiš) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió històrica de Banat, amb capital a Timişoara.

Nou!!: Banat і Província de Timiș · Veure més »

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.

Nou!!: Banat і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »

Recaș

Recaș (en; en; en) és una ciutat del comtat de Timiș, Banat (Romania).

Nou!!: Banat і Recaș · Veure més »

Reșița

Reșița (pronunciació en romanès: ;; en; en; en; Turkish) és una ciutat a l'oest de Romania i la capital del comtat de Caraș-Severin.

Nou!!: Banat і Reșița · Veure més »

Regions geogràfiques de Sèrbia

Les regions geogràfiques de Sèrbia (en serbi: Региони Србије, Regioni Srbije) són les principals àrees geogràfiques, i en menor mesura històriques i tradicionals, de Sèrbia.

Nou!!: Banat і Regions geogràfiques de Sèrbia · Veure més »

Regions històriques de Romania

Les regions històriques de Romania es troben a Europa central, sud-oriental i oriental.

Nou!!: Banat і Regions històriques de Romania · Veure més »

Regne d'Eslavònia

El Regne de Eslavonia (en croat, Kraljevina Slavonija,, en llatí, Regnum Sclavoniae, en hongarés,Szlavón Királyság) va ser una província de la Imperi Habsburg i l'Imperi austríac que va existir des de 1699 fins al 1868.

Nou!!: Banat і Regne d'Eslavònia · Veure més »

Regne de Romania

El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.

Nou!!: Banat і Regne de Romania · Veure més »

Reichsgau

Unitats administratives de l'NSDAP el 1944. Mapa de l'Alemanya Nazi amb els seus Reichsgaue corresponents. Un Reichsgau (plural Reichsgaue) era una subdivisió territorial i administrativa creada en els territoris annexionats per l'Alemanya Nazi entre 1938 i 1945.

Nou!!: Banat і Reichsgau · Veure més »

Renaixement nacional de Romania

alt.

Nou!!: Banat і Renaixement nacional de Romania · Veure més »

República del Banat

Conferència de Pau de París (1919-1920). República de Banatia, proposta pels alemanys del Banat el 1920. La República del Banato (en romanès, Republica Bănățeană, en, en, en) va ser un estat de curta durada proclamat a Timișoara l'1 de novembre de 1918, l'endemà de la dissolució de l'Imperi austrohongarès.

Nou!!: Banat і República del Banat · Veure més »

Revolució hongaresa de 1848

Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.

Nou!!: Banat і Revolució hongaresa de 1848 · Veure més »

Roba tradicional romanesa

El vestit romanès fa referència a la roba tradicional que porten els romanesos, que viuen principalment a Romania i Moldàvia, amb comunitats més petites a Ucraïna i Sèrbia.

Nou!!: Banat і Roba tradicional romanesa · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Banat і Romanès · Veure més »

Romanesos

Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.

Nou!!: Banat і Romanesos · Veure més »

Romanesos d'Hongria

Actualment, els romanesos a Hongria constitueixen una petita minoria.

Nou!!: Banat і Romanesos d'Hongria · Veure més »

Rudolf Brazda

Rudolf Brazda (Brossen, Meuselwitz, Turíngia, 26 de juny de 1913 - Bantzenheim, 3 d'agost de 2011) va ser l'últim supervivent conegut dels que van portar el triangle rosa als camps de concentració nazis, concretament en el camp de concentració de Buchenwald.

Nou!!: Banat і Rudolf Brazda · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Banat і Rumèlia · Veure més »

Salată de icre

La Salată de icre, també coneguda com a caviar batut, és una forma antiga de preparar ous procedents de peixos d'aigua dolça, aplicada avui en dia de diferents maneres a molts països europeus.

Nou!!: Banat і Salată de icre · Veure més »

Sant Sava

Sant Sava (1175 o 1176 - 14 de gener de 1235 o 1236), fou el primer arquebisbe de Sèrbia (1219-1233), i el sant més important de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que se'n considera el fundador.

Nou!!: Banat і Sant Sava · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Banat і Sàrmates · Veure més »

Sânnicolau Mare

Sânnicolau Mare (ortografia antiga Sînnicolau Mare, pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Timiș, Romania i la més occidental del país.

Nou!!: Banat і Sânnicolau Mare · Veure més »

Sèrbia de Nedić

La Sèrbia de Nedić (en serbi: Nedićeva Srbija, ciríl·lic: Недићева Србија), també coneguda com a Govern de Salvament Nacional, va ser el nom amb què es va conèixer l'estat serbi sota l'ocupació militar de l'Alemanya nazi, durant la Segona Guerra Mundial i després de la invasió de Iugoslàvia.

Nou!!: Banat і Sèrbia de Nedić · Veure més »

Senta

Senta (en serbi ciríl·lic: Сента; en hongarès i turc: Zenta) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia a la província autònoma de Vojvodina, districte del Banat septentrional.

Nou!!: Banat і Senta · Veure més »

Setge de Belgrad (1717)

El setge de Belgrad va concloure amb la conquesta de l'estratègica ciutat per les tropes austríaques del príncep Eugeni de Savoia, que la van arrabassar a l'Imperi otomà.

Nou!!: Banat і Setge de Belgrad (1717) · Veure més »

Skorenovac

Skorenovac (serbi: Скореновац, Skorenovac, hongarès: Székelykeve, alemany: és un poble ubicat al municipi de Kovin, al districte de Sèrbia, Banat del Sud, a la província autònoma de Vojvodina.

Nou!!: Banat і Skorenovac · Veure més »

Societat Romanesa de Televisió

Societatea Română de Televiziune (en català: «Societat Romanesa de Televisió»), més coneguda per la seva marca comercial Televiziunea Română (TVR), és la empresa pública de televisió de Romania.

Nou!!: Banat і Societat Romanesa de Televisió · Veure més »

Sokollu Mehmed Paixà

Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: Banat і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »

Sonata per a piano núm. 1 (Enescu)

La Sonata per a piano núm.

Nou!!: Banat і Sonata per a piano núm. 1 (Enescu) · Veure més »

Sremski Karlovci

Sremski Karlovci (Сремски Карловци) és una ciutat de la província autònoma de la Voivodina, Sèrbia, regió de Sirmia (Syrmia o Sírmium) o Srem (turc Sirem), a la riba del riu Danubi, al peu del Fruska Gora, a uns 8 km de Novi Sad.

Nou!!: Banat і Sremski Karlovci · Veure més »

Sueus del Banat

Els sueus del Banat, també anomenats suabis del Banat, són una població d'alemanys ètnics de la regió del Banat, un dels grups constitutius dels sueus del Danubi.

Nou!!: Banat і Sueus del Banat · Veure més »

Taraf (grup musical)

Taraf d'Ochi-Albi, una pintura de 1860 de Carol Szathmari Taraf és un petit grup de música folk (lăutărească) de Romania o Moldàvia, generalment format per 3-8 músics.

Nou!!: Banat і Taraf (grup musical) · Veure més »

Taragot

  El taragot o tárogató (töröksíp, xeremia; plural tárogatók o, en anglès, tárogatós; o torogoata) es refereix a dos instruments de vent fusta diferents que s'utilitzen habitualment tant en la música popular hongaresa com en la romanesa.

Nou!!: Banat і Taragot · Veure més »

Teti Julià

Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.

Nou!!: Banat і Teti Julià · Veure més »

Torrent dels Saltaders

El Torrent dels Saltaders és un torrent del terme municipal d'Estamariu, a l'Alt Urgell.

Nou!!: Banat і Torrent dels Saltaders · Veure més »

Traian Vuia

Traian Vuia o Trajan Vuia (pronunciació en romanès: ; 17 d'agost de 1872 - 3 de setembre de 1950) va ser un inventor i pioner de l'aviació romanès que va dissenyar, construir i provar el primer monoplà.

Nou!!: Banat і Traian Vuia · Veure més »

Tresor de Nagyszentmiklós

El Tresor de Nagyszentmiklós és un important tresor de 23 vasos d'or medievals, en total de 9.945 kg, trobat el 1799 prop de la ciutat llavors coneguda com Nagyszentmiklós o Groß-Sankt-Niklaus (en romanès: Sannicolau Mare) al nord del Banat (llavors part del Comtat de Torontál, dintre del Regne d'Hongria en l'Imperi Habsburg, hui a Timiş, a Romania occidental, prop de la frontera amb Hongria).

Nou!!: Banat і Tresor de Nagyszentmiklós · Veure més »

Turisme a Romania

El sector turístic de Romania va tenir una contribució directa de 5,21 milions d'euros al producte interior brut (PIB) el 2018, lleugerament superior al del 2017, situant Romania al lloc 32 del món, per davant d'Eslovàquia i Bulgària, però darrere de Grècia i la República Txeca.

Nou!!: Banat і Turisme a Romania · Veure més »

Txecs

Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.

Nou!!: Banat і Txecs · Veure més »

Valacs

Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

Nou!!: Banat і Valacs · Veure més »

Varietats transsilvanes del romanès

Les varietats transsilvanes del romanès (en romanès subdialectele / graiurile transilvănene) són un grup de dialectes de la llengua romanesa (daco-romanès).

Nou!!: Banat і Varietats transsilvanes del romanès · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Banat і Vàndals · Veure més »

Vărădia

Vărădia (en) és una comuna al comtat de Caraș-Severin, al Banat (Romania).

Nou!!: Banat і Vărădia · Veure més »

Vi de Romania

Un Fetească neagră de Recaș Romania és un dels productors de vi més grans del món i el cinquè dels països productors de vi europeus, després d'Itàlia, França, Espanya i Alemanya.

Nou!!: Banat і Vi de Romania · Veure més »

Victor Babeș

va ser un metge, bacteriòleg, acadèmic i professor romanès.

Nou!!: Banat і Victor Babeș · Veure més »

Vidin

Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.

Nou!!: Banat і Vidin · Veure més »

Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis

Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis o Voivodat serbi i Banat de Tamis va ser una província (ducat) de l'Imperi austríac que va existir entre el 1849 i el 1860.

Nou!!: Banat і Voivodat de Sèrbia i Banat de Tamis · Veure més »

Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

Nou!!: Banat і Voivodina · Veure més »

Wol·lastonita

La wol·lastonita o wollastonita és un inosilicat de calci (CaSiO3) que pot contenir petites quantitats de ferro, magnesi i manganès en substitució de calci.

Nou!!: Banat і Wol·lastonita · Veure més »

Zrenjanin

Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.

Nou!!: Banat і Zrenjanin · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Banat і 1858 · Veure més »

8a Divisió de Cavalleria SS Florian Geyer

La 8a Divisió de Cavalleria SS Florian Geyer fou una divisió de cavalleria Waffen-SS.

Nou!!: Banat і 8a Divisió de Cavalleria SS Florian Geyer · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Banat і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Banato romanès, Bànat, El Banat.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »