Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bagratuní

Índex Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

116 les relacions: Abas I d'Armènia, Abas I de Kars, Abkhàzia, Adarnases IV d'Ibèria, Agsartan I de Kakhètia, Agsartan II de Kakhètia, Ahlat, Aixot Arqaik de Taron, Aixot de Sper, Aixot de Taron, Aixot el Gran, Aixot I Bagratuní, Aixot I d'Ibèria, Aixot II Erkath, Aixot III de Taron, Aixot III el Cec, Aixot III Olormadz, Aixot IV Bagratuní, Aixot IV el Valent, Aixot l'Sparapet, Ani, Ardahan, Armènia, Armènia bagràtida, Armeni, Arsàcides, Artsruní, Arxarunik, Bagaran, Bagrat Bagratuní I, Bagrat I Bagratuní, Bagrat II de Taron, Bagrat III de Taron, Bagrat III l'Unificador, Bagratuní, Bagrevand, Bahçesaray (Van), Bayburt, Capadòcia, Cavalleria, Còlquida, Ciríac IV de Kakhètia, Constantinoble, Corduena, Cosròides, Curopalata, David Anholin, David Arqaik, Dinastia, Dinastia Bagrationi, ..., Doğubayazıt, Encyclopædia Iranica, Erzincan, Gagik Abas II de Kars, Gagik de Kakhètia, Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Guaràmides, Gugarq, Gurguèn de Taron, Gurguèn I d'Aghuània, Gurguèn II de Lori, Imperi Romà d'Orient, Joan-Sembat d'Ani, Kakhètia, Kamsarakan, Kars, Kartli, Khoit, Klardjètia, Kolb, Mamikonian, Mardastan, Marzban, Mihrakan, Muixel de Kars, Nakharar, Oròntida, Rússia, Regne de Kars, Reis korikain de Lori, Sahak I Bagratuní, Sahak III Bagratuní, Sassun, Sembat (III) Bagratuní, Sembat Bagratuní, Sembat Bagratuní II, Sembat Bagratuní III, Sembat I el Màrtir, Sembat II Bagratuní, Sembat II Tiezerakal, Sembat III Bagratuní, Sembat VIII Bagratuní, Siraquens, Sper, Tagadir, Taiq, Taixir, Taoklardjètia, Taron, Taronita, Tmoriq, Valarxak d'Armènia, Varaz-Tirots Bagratuní I, Vaspurakan, Vassak Bagratuní, Xaddàdides, Xaibànides, 751, 771, 772, 806, 830, 851, 854, 985. Ampliar l'índex (66 més) »

Abas I d'Armènia

Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.

Nou!!: Bagratuní і Abas I d'Armènia · Veure més »

Abas I de Kars

Abas I de Kars (en armeni, mort l'any 1029) va ser un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.

Nou!!: Bagratuní і Abas I de Kars · Veure més »

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.

Nou!!: Bagratuní і Abkhàzia · Veure més »

Adarnases IV d'Ibèria

Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.

Nou!!: Bagratuní і Adarnases IV d'Ibèria · Veure més »

Agsartan I de Kakhètia

Agsartan I de Kakhètia (en georgià: აღსართან I) fou un rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1058 al 1084.

Nou!!: Bagratuní і Agsartan I de Kakhètia · Veure més »

Agsartan II de Kakhètia

Agsartan II de Kakhètia (en georgià) fou el darrer rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1102 a 1105.

Nou!!: Bagratuní і Agsartan II de Kakhètia · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Bagratuní і Ahlat · Veure més »

Aixot Arqaik de Taron

Aixot Arqaik dit també Aixot Arqaik el Jove, fou un príncep bagràtida de Taron, fill del príncep David Arqaik.

Nou!!: Bagratuní і Aixot Arqaik de Taron · Veure més »

Aixot de Sper

Ashot Bagratuní o Aixot de Sper fou un príncep armeni establert a la regió de Sper (Ispir) pels romans d'Orient el 837.

Nou!!: Bagratuní і Aixot de Sper · Veure més »

Aixot de Taron

Aixot de Taron o Aixot II de Taron fou príncep bagràtida de Taron, Khoit i Sassun.

Nou!!: Bagratuní і Aixot de Taron · Veure més »

Aixot el Gran

Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.

Nou!!: Bagratuní і Aixot el Gran · Veure més »

Aixot I Bagratuní

Aixot I Bagratuní (en armeni Աշոտ Բ Բագրատունի) va ser un príncep d'Armènia de la família dels Bagràtides.

Nou!!: Bagratuní і Aixot I Bagratuní · Veure més »

Aixot I d'Ibèria

Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).

Nou!!: Bagratuní і Aixot I d'Ibèria · Veure més »

Aixot II Erkath

Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.

Nou!!: Bagratuní і Aixot II Erkath · Veure més »

Aixot III de Taron

Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.

Nou!!: Bagratuní і Aixot III de Taron · Veure més »

Aixot III el Cec

Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a  vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.

Nou!!: Bagratuní і Aixot III el Cec · Veure més »

Aixot III Olormadz

Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.

Nou!!: Bagratuní і Aixot III Olormadz · Veure més »

Aixot IV Bagratuní

Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.

Nou!!: Bagratuní і Aixot IV Bagratuní · Veure més »

Aixot IV el Valent

Aixot IV el Valent (en armeni Աշոտ Քաջ) va ser rei d'Armènia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040.

Nou!!: Bagratuní і Aixot IV el Valent · Veure més »

Aixot l'Sparapet

Aixot l'Sparapet (mort l'any 936) va ser un membre de la família dels Bagràtides, que va ser breument rei d'Armènia en el regnat del seu cosí Aixot II Erkath (914 a 928), en competició amb ell entre els anys 920 o 921-923, però conservant el títol fins a la seva mort. Aixot era fill de Shapuh, i aquest fill del rei Aixot el Gran; Shapuh va ser sparapet d'Armènia i va morir cap a l'any 912.

Nou!!: Bagratuní і Aixot l'Sparapet · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Bagratuní і Ani · Veure més »

Ardahan

Ardahan és una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres.

Nou!!: Bagratuní і Ardahan · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Bagratuní і Armènia · Veure més »

Armènia bagràtida

El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.

Nou!!: Bagratuní і Armènia bagràtida · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Bagratuní і Armeni · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Bagratuní і Arsàcides · Veure més »

Artsruní

Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.

Nou!!: Bagratuní і Artsruní · Veure més »

Arxarunik

Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.

Nou!!: Bagratuní і Arxarunik · Veure més »

Bagaran

Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.

Nou!!: Bagratuní і Bagaran · Veure més »

Bagrat Bagratuní I

Bagrat Bagratuní I (en armeni: Բագրատ Ա Բագրատունի) va ser un noble armeni del de la casa dels Bagràtides.

Nou!!: Bagratuní і Bagrat Bagratuní I · Veure més »

Bagrat I Bagratuní

Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.

Nou!!: Bagratuní і Bagrat I Bagratuní · Veure més »

Bagrat II de Taron

Bagrat II de Taron va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de circa l'any 923 o potser el 926 fins a la seva mort cap al 940.

Nou!!: Bagratuní і Bagrat II de Taron · Veure més »

Bagrat III de Taron

Bagrat III de Taron (en grec antic Πανκράτιος Ταρωνίτης 'Pankratios Taronites') va ser príncep de Taron de l'any 966 o 967 al 968.

Nou!!: Bagratuní і Bagrat III de Taron · Veure més »

Bagrat III l'Unificador

Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.

Nou!!: Bagratuní і Bagrat III l'Unificador · Veure més »

Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Nou!!: Bagratuní і Bagratuní · Veure més »

Bagrevand

Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.

Nou!!: Bagratuní і Bagrevand · Veure més »

Bahçesaray (Van)

Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.

Nou!!: Bagratuní і Bahçesaray (Van) · Veure més »

Bayburt

Bayburt (armeni Բաբերդ, Baberd) és una ciutat de Turquia capital de la província de Bayburt.

Nou!!: Bagratuní і Bayburt · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Bagratuní і Capadòcia · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Bagratuní і Cavalleria · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.

Nou!!: Bagratuní і Còlquida · Veure més »

Ciríac IV de Kakhètia

Ciríac IV de Kakhètia (en georgià: კვირიკე IV, Kvirikè IV) fou un rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia de 1084 a 1102.

Nou!!: Bagratuní і Ciríac IV de Kakhètia · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Bagratuní і Constantinoble · Veure més »

Corduena

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Nou!!: Bagratuní і Corduena · Veure més »

Cosròides

Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.

Nou!!: Bagratuní і Cosròides · Veure més »

Curopalata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.

Nou!!: Bagratuní і Curopalata · Veure més »

David Anholin

David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.

Nou!!: Bagratuní і David Anholin · Veure més »

David Arqaik

David Arqaik o David de Taron fou príncep bagràtida de Taron Governava el principat Aixot II de Taron.

Nou!!: Bagratuní і David Arqaik · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Bagratuní і Dinastia · Veure més »

Dinastia Bagrationi

Antic blasó dels Bagrationi Bagrationi (ბაგრატიონი) o Bagration és la família d'origen georgià el cap de la qual reclama la corona georgiana.

Nou!!: Bagratuní і Dinastia Bagrationi · Veure més »

Doğubayazıt

Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.

Nou!!: Bagratuní і Doğubayazıt · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Bagratuní і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Bagratuní і Erzincan · Veure més »

Gagik Abas II de Kars

Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.

Nou!!: Bagratuní і Gagik Abas II de Kars · Veure més »

Gagik de Kakhètia

Gagik  de Kakhètia (en georgià: გაგიკი) fou un rei de Kakhètia del 1039 a 1058.

Nou!!: Bagratuní і Gagik de Kakhètia · Veure més »

Gagik I d'Ani

Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.

Nou!!: Bagratuní і Gagik I d'Ani · Veure més »

Gagik II d'Ani

Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.

Nou!!: Bagratuní і Gagik II d'Ani · Veure més »

Guaràmides

Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».

Nou!!: Bagratuní і Guaràmides · Veure més »

Gugarq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).

Nou!!: Bagratuní і Gugarq · Veure més »

Gurguèn de Taron

Gurguèn de Taron fou un príncep bagràtida de Taron.

Nou!!: Bagratuní і Gurguèn de Taron · Veure més »

Gurguèn I d'Aghuània

Gurguèn I (en armeni; mort l'any 989) o Kivrikê I fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània des del mateix any o del 980, fins i tot el 982, al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.

Nou!!: Bagratuní і Gurguèn I d'Aghuània · Veure més »

Gurguèn II de Lori

Gurguèn II o Kivrikê II (en armeni respectivament o; mort l'any 1089) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei o curopalata de Lorri de 1048 a 1089.

Nou!!: Bagratuní і Gurguèn II de Lori · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Bagratuní і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Joan-Sembat d'Ani

Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: Bagratuní і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: Bagratuní і Kakhètia · Veure més »

Kamsarakan

Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.

Nou!!: Bagratuní і Kamsarakan · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Bagratuní і Kars · Veure més »

Kartli

Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.

Nou!!: Bagratuní і Kartli · Veure més »

Khoit

Khoit fou un districte de l'Altzniq, al nord-est de Sassun, al regne d'Armènia.

Nou!!: Bagratuní і Khoit · Veure més »

Klardjètia

Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.

Nou!!: Bagratuní і Klardjètia · Veure més »

Kolb

Kolb (també Kulb) va ser la capital del districte de Jatatq a l'Airarat, Armènia.

Nou!!: Bagratuní і Kolb · Veure més »

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).

Nou!!: Bagratuní і Mamikonian · Veure més »

Mardastan

Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.

Nou!!: Bagratuní і Mardastan · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Bagratuní і Marzban · Veure més »

Mihrakan

Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.

Nou!!: Bagratuní і Mihrakan · Veure més »

Muixel de Kars

Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.

Nou!!: Bagratuní і Muixel de Kars · Veure més »

Nakharar

Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.

Nou!!: Bagratuní і Nakharar · Veure més »

Oròntida

Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.

Nou!!: Bagratuní і Oròntida · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Bagratuní і Rússia · Veure més »

Regne de Kars

El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.

Nou!!: Bagratuní і Regne de Kars · Veure més »

Reis korikain de Lori

Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.

Nou!!: Bagratuní і Reis korikain de Lori · Veure més »

Sahak I Bagratuní

Sahak Bagratuní (en armeni) fou un noble armeni del de la família dels Bagràtides.

Nou!!: Bagratuní і Sahak I Bagratuní · Veure més »

Sahak III Bagratuní

Sahak III Bagratuní (en armeni; mort l'any 761) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 755 a 761.

Nou!!: Bagratuní і Sahak III Bagratuní · Veure més »

Sassun

Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.

Nou!!: Bagratuní і Sassun · Veure més »

Sembat (III) Bagratuní

Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.

Nou!!: Bagratuní і Sembat (III) Bagratuní · Veure més »

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Nou!!: Bagratuní і Sembat Bagratuní · Veure més »

Sembat Bagratuní II

Sembat Bagratuní II (en armeni) fou un noble armeni del, de la casa dels Bagràtides.

Nou!!: Bagratuní і Sembat Bagratuní II · Veure més »

Sembat Bagratuní III

Sembat Bagratuní III (en armeni) va ser un noble armeni del de la família dels Bagràtides.

Nou!!: Bagratuní і Sembat Bagratuní III · Veure més »

Sembat I el Màrtir

Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.

Nou!!: Bagratuní і Sembat I el Màrtir · Veure més »

Sembat II Bagratuní

Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.

Nou!!: Bagratuní і Sembat II Bagratuní · Veure més »

Sembat II Tiezerakal

Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.

Nou!!: Bagratuní і Sembat II Tiezerakal · Veure més »

Sembat III Bagratuní

Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772.

Nou!!: Bagratuní і Sembat III Bagratuní · Veure més »

Sembat VIII Bagratuní

Sembat VIII Bagratuní (en armeni Սմբատ Ը Բագրատունի) o també Sembat Khostovanol és a dir, el Confessor (Սմբատ Խոստովանող) va ser príncep i generalíssim d'Armènia de l'any 826 al 854.

Nou!!: Bagratuní і Sembat VIII Bagratuní · Veure més »

Siraquens

Els siraquens (en llatí siraceni, en grec antic Σιρακηνοί) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Acardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.

Nou!!: Bagratuní і Siraquens · Veure més »

Sper

Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.

Nou!!: Bagratuní і Sper · Veure més »

Tagadir

Tagadir o tagakap fou un títol hereditari d'Armènia que significa 'coronador'.

Nou!!: Bagratuní і Tagadir · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Nou!!: Bagratuní і Taiq · Veure més »

Taixir

Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.

Nou!!: Bagratuní і Taixir · Veure més »

Taoklardjètia

Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.

Nou!!: Bagratuní і Taoklardjètia · Veure més »

Taron

Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Nou!!: Bagratuní і Taron · Veure més »

Taronita

La família dels Taronita fou un llinatge romà d'Orient originat en els prínceps de Taron Bagrat III i Gregori II, que el 968 van cedir el seu principat a l'imperi a canvi de terres i el títol de patrici.

Nou!!: Bagratuní і Taronita · Veure més »

Tmoriq

Tmoriq, Dmoriq o Demoris, anomenada Tamoritis per Estrabó, fou una fortalesa i comarca muntanyosa del nord de la Corduena, just al sud de la província de Mokq, a Armènia, durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Bagratuní і Tmoriq · Veure més »

Valarxak d'Armènia

Valarxak, Valarshak o Valarsaces d'Armènia (en armeni) fou un co-rei d'Armènia de la dinastia dels Arsàcides, que va regnar del 384 al 386.

Nou!!: Bagratuní і Valarxak d'Armènia · Veure més »

Varaz-Tirots Bagratuní I

Varaz-Tirots Bagratuní I va ser un membre de la dinastia dels bagràtides d'Armènia, que va viure al.

Nou!!: Bagratuní і Varaz-Tirots Bagratuní I · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Nou!!: Bagratuní і Vaspurakan · Veure més »

Vassak Bagratuní

Vassak Bagratuní (en armeni Վասակ Բագրատունի) va ser nakharar de Taron de l'any 771 al 772.

Nou!!: Bagratuní і Vassak Bagratuní · Veure més »

Xaddàdides

Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.

Nou!!: Bagratuní і Xaddàdides · Veure més »

Xaibànides

Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.

Nou!!: Bagratuní і Xaibànides · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Bagratuní і 751 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Bagratuní і 771 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Bagratuní і 772 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Bagratuní і 806 · Veure més »

830

El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Bagratuní і 830 · Veure més »

851

El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Bagratuní і 851 · Veure més »

854

El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Bagratuní і 854 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Bagratuní і 985 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aspet, Aspetuni, Bagratuni, Bagràtida, Bagràtides, Dinastia bagràtida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »