Accés més ràpid que el navegador!
154 les relacions: Alacant, Alexandre de Palau i d'Aguilar, Aligot (desambiguació), Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Gavaldà Baldrich, Antoni Puig i Sorribes, Antonio del Castillo y Chirino, Art públic de Barcelona, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Bandera Negra Catalana, Banderes de Catalunya, Batalla d'Almenar, Beltrán Vélez de Guevara, Benifaió, Berga, Blas de Lezo, Ca la Gaietana, Capità general de Catalunya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cas dels catalans, Casa de Safortesa, Casa de Trullol, Castell d'Almenara (Pilar d'Almenara), Castell d'Escornalbou, Castell de Cardona, Castell de Cofrents, Castell de Florejacs, Castell de Marmellar, Castell de Xàtiva, Cavall dels Nebot, Celedoni Vilà Torroja, Congrés de Cambrai, Consell de Cent, Coronela de Barcelona, Cos Militar de Sanitat, Decrets de Nova Planta, Domènec d'Aguirre, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eudald Mas i Duran, Exili austriacista, Francesc d'Amat i Planella, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Cordelles i Ramanyer, Francesc de Cortada i Sellers, Francesc de Sayol i Quarteroni, Francesc de Solà, Francesc Grases i Gralla, ..., Francesc Puig i Sorribes, Francesc Santacruz i Gener, Francesc Trullols Font de Roqueta, Francesc Vila i Lleó, Gabriel de Berga i Santacília, Gabriel de Simó, Generalitat de Catalunya, Gregori Maians i Siscar, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Història de Catalunya, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història dels Mossos d'Esquadra, Història dels Països Catalans, Il·lustració a Espanya, Indult i perdó general als catalans, James Fitz-James Stuart, Jaume de Copons i de Falcó, Joan Baptista de Cortada i Sellers, Joan de Miquel, Joan Francesc de Verneda, Joan Miquel Saura i Morell, Joan Torrella i Ballester, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep Boneu i Pi, Josep Climent i Avinent, Josep Clua i Granyena, Josep de Peguera i de Cortit, Josep Folc de Cardona i d'Erill, Josep Mas i Torre, Josep Moragull, Josep Plantí, Les Nou Cases, Lleida, Llucià Francesc Comella i Vilamitjana, Lo perquè de Barcelona, Manuel de Santjust i de Pagès, Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich, Maria Sauret, Marià Nicolau i Querol, Marquesat de la Torre del Fangar, Marquesat del Palmer, Mateu Hereu, Menorca sota domini britànic, Miguel Purroi, Miquel de Pinós i de Rocabertí, Miquel Fullana i Rabassa, Monarquia d'Espanya, Mossos d'Esquadra, Museu de Soldadets de Plom l'Iber, Museu Palau Mercader, Mutxamel, Nicolau Trullol i Dameto, Ocupació anglesa de Menorca, Pere Batlle (metge), Pere de Torrelles i Sentmenat, Pere Joan Barceló i Anguera, Polaco, Portada/efemèride maig 2, Presa austriacista de Mallorca, Presa borbònica de Mallorca, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Reformisme borbònic, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Reial Cadastre de Catalunya, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Revolta dels Barretines, Salvador Lleonart, Salvador Trullols i Olesa, Sanç (nissaga), Sant Hilari Sacalm, Santa Eulàlia de Riuprimer, Senders del 1714, Setge de Xàtiva (1707), Socarrats (gentilici), Solsona, Torre del Mas de Don Felip, Tres Comuns de Catalunya, València i la instauració borbònica, Vic, Vicenç Salvador Torres Guerola, 15 de setembre, 17 de setembre, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1719, 1724, 1743, 2 de maig, 20 de setembre, 21 de febrer, 24 d'agost, 25 d'abril, 30 de juny, 7 de juliol, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (104 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Austriacistes і Alacant · Veure més »
Alexandre de Palau i d'Aguilar
Alexandre de Palau i d'Aguilar (Conques, Pallars Jussà, 1671 - 1736?) fou un noble austriacista català, castlà de Talarn,Campabadal 2006 p. 380 (PDF-2) senyor de Fígols, comte de Toralla, membre del Braç militar i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.
Nou!!: Austriacistes і Alexandre de Palau i d'Aguilar · Veure més »
Aligot (desambiguació)
* Aligot (ocell), nom comú que reben certes aus.
Nou!!: Austriacistes і Aligot (desambiguació) · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Austriacistes і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Nou!!: Austriacistes і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »
Antoni Gavaldà Baldrich
Antoni Gavaldà Baldrich (Reus, segle XVII - 1739) va ser un metge i polític català.
Nou!!: Austriacistes і Antoni Gavaldà Baldrich · Veure més »
Antoni Puig i Sorribes
Antoni Puig i Sorribes (Perafita, 1666 - Pressburg, vers 1740) va ser un militar i polític català que va lluitar al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Austriacistes і Antoni Puig i Sorribes · Veure més »
Antonio del Castillo y Chirino
Antonio del Castillo y Chirino fou un militar castellà que va lluitar a favor del bàndol austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Antonio del Castillo y Chirino · Veure més »
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Nou!!: Austriacistes і Art públic de Barcelona · Veure més »
Arxiu Comarcal de l'Alt Camp
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.
Nou!!: Austriacistes і Arxiu Comarcal de l'Alt Camp · Veure més »
Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.
Nou!!: Austriacistes і Baltasar de Mendoza y Sandoval · Veure més »
Bandera Negra Catalana
La Bandera Negra Catalana o Estelada Negra va ser creada per la Fundació Reeixida (abans denominada Comissió del Centenari de l'Estelada) amb motiu del tricentenari de la Campanya de Catalunya.
Nou!!: Austriacistes і Bandera Negra Catalana · Veure més »
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Nou!!: Austriacistes і Banderes de Catalunya · Veure més »
Batalla d'Almenar
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.
Nou!!: Austriacistes і Batalla d'Almenar · Veure més »
Beltrán Vélez de Guevara
Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.
Nou!!: Austriacistes і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »
Benifaió
Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Austriacistes і Benifaió · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Austriacistes і Berga · Veure més »
Blas de Lezo
Blas de Lezo y Olavarrieta (3 de febrer de 1689, Pasaia - 7 de setembre de 1741, Cartagena) Fou un almirall basc espanyol recordat per a la batalla de Cartagena de Indias (1741) al virregnat de Nova Granada, on les forces imperials espanyoles sota el seu comandament van derrotar decisivament un gran Flota d'invasió britànica l'almirall Edward Vernon.
Nou!!: Austriacistes і Blas de Lezo · Veure més »
Ca la Gaietana
Ca la Gaietana és un edifici d'Alella catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Austriacistes і Ca la Gaietana · Veure més »
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Austriacistes і Capità general de Catalunya · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Austriacistes і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Nou!!: Austriacistes і Cas dels catalans · Veure més »
Casa de Safortesa
La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.
Nou!!: Austriacistes і Casa de Safortesa · Veure més »
Casa de Trullol
La casa de Trullol o Trullols és una casa nobiliària de Mallorca originària de Manacor que compta amb nombroses branques que posseeixen diversos títols nobiliaris.
Nou!!: Austriacistes і Casa de Trullol · Veure més »
Castell d'Almenara (Pilar d'Almenara)
El castell d'Almenara, conegut popularment com el Pilar d'Almenara, és un castell documentat el 1139 que es dreça al Pilar d'Almenara, el punt més alt de la serra d'Almenara, a l'extrem meridional de l'altiplà que la corona, amb una gran panoràmica de l'Urgell i de tots els castells del seu entorn.
Nou!!: Austriacistes і Castell d'Almenara (Pilar d'Almenara) · Veure més »
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Nou!!: Austriacistes і Castell d'Escornalbou · Veure més »
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Nou!!: Austriacistes і Castell de Cardona · Veure més »
Castell de Cofrents
El Castell de Cofrents és una fortalesa construïda a 394 metres sobre el nivell del mar, la part més alta de la capital del municipi del mateix nom.
Nou!!: Austriacistes і Castell de Cofrents · Veure més »
Castell de Florejacs
Vista de Florejacs on sobresurt la torre del castell a l'esquerra El Castell de Florejacs és un monument del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Austriacistes і Castell de Florejacs · Veure més »
Castell de Marmellar
El castell de Marmellar és una construcció del municipi del Montmell declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Austriacistes і Castell de Marmellar · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Austriacistes і Castell de Xàtiva · Veure més »
Cavall dels Nebot
El Cavall dels Nebot és un dels elements del seguici festiu de Riudoms que actua durant la festa major de Sant Jaume i forma part del bestiari popular català.
Nou!!: Austriacistes і Cavall dels Nebot · Veure més »
Celedoni Vilà Torroja
Celedoni Vilà Torroja (Reus 2 de novembre de 1759 - 23 de juny de 1821) conegut com a Celdoni o Saldoni Vilà, fou un argenter i arxiver català reusenc del, fill de Josepha Torroja i Porta i Joan Vilà i Alguer natural de Reus argenter, ofici que va seguir de jove.
Nou!!: Austriacistes і Celedoni Vilà Torroja · Veure més »
Congrés de Cambrai
Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).
Nou!!: Austriacistes і Congrés de Cambrai · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Austriacistes і Consell de Cent · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Austriacistes і Coronela de Barcelona · Veure més »
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Nou!!: Austriacistes і Cos Militar de Sanitat · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Austriacistes і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Domènec d'Aguirre
Domènec d'Aguirre (- XVIII) era un jurista partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Austriacistes і Domènec d'Aguirre · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Austriacistes і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Austriacistes і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eudald Mas i Duran
Eudald Mas i Duran fou un tinent coronel del regiment de Santa Eulàlia, el qual va participar en diversos combats clau durant l'assalt final a Barcelona l'11 de setembre del 1714.
Nou!!: Austriacistes і Eudald Mas i Duran · Veure més »
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Austriacistes і Exili austriacista · Veure més »
Francesc d'Amat i Planella
Francesc d'Amat i Planella (+1723) fou un noble català Comte de Castellar fill de Joan d'Amat i Despalau i de Francesca de Planella i d'Erill baronessa de Castellbell.
Nou!!: Austriacistes і Francesc d'Amat i Planella · Veure més »
Francesc de Berardo i Espuny
Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.
Nou!!: Austriacistes і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »
Francesc de Cordelles i Ramanyer
Francesc de Cordelles i Ramanyer (Barcelona, 1650 – Gerri, 1739),Pau Colom, pàg.43-45 abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.
Nou!!: Austriacistes і Francesc de Cordelles i Ramanyer · Veure més »
Francesc de Cortada i Sellers
Francesc de Cortada i Sellers (Vic, segle XVII —) fou un militar austriacista, germà de Joan Baptista de Cortada i Sellers.
Nou!!: Austriacistes і Francesc de Cortada i Sellers · Veure més »
Francesc de Sayol i Quarteroni
Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.
Nou!!: Austriacistes і Francesc de Sayol i Quarteroni · Veure més »
Francesc de Solà
Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola fou un noble militar que entre el 1710 i el 1713 va ésser diputat militar de la Generalitat de Catalunya i un dels defensors més acèrrims de la causa austriacista.
Nou!!: Austriacistes і Francesc de Solà · Veure més »
Francesc Grases i Gralla
Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.
Nou!!: Austriacistes і Francesc Grases i Gralla · Veure més »
Francesc Puig i Sorribes
Francesc Puig i Sorribes fou un militar català, el qual va servir des del 1705 fins al 1713 com a capità amb el grau de coronel en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
Nou!!: Austriacistes і Francesc Puig i Sorribes · Veure més »
Francesc Santacruz i Gener
Francesc Santacruz i Gener (c. 1680 - any 1726) fou un escultor i enginyer militar català.
Nou!!: Austriacistes і Francesc Santacruz i Gener · Veure més »
Francesc Trullols Font de Roqueta
Francesc Trullols i Font de Roqueta (Mallorca, 1639 - Madrid, 1702) fou un militar mallorquí, procurador reial de Mallorca i conseller de capa i espasa del Consell d'Aragó.
Nou!!: Austriacistes і Francesc Trullols Font de Roqueta · Veure més »
Francesc Vila i Lleó
Francesc Vila i Lleó fou un militar català que, després d'haver rebut les ordres de lliurament del castell de Montjuïc durant la Guerra de Successió Espanyola, decidí obrir els magatzems de Montjuïc i distribuir queviures entre la població per tal d'alleugerir la fam que hi havia a la Ciutat Comtal.
Nou!!: Austriacistes і Francesc Vila i Lleó · Veure més »
Gabriel de Berga i Santacília
Gabriel de Berga i Santacília (Ciutat de Mallorca 1662-1706).
Nou!!: Austriacistes і Gabriel de Berga i Santacília · Veure més »
Gabriel de Simó
Gabriel de Simó (Reus, 1685 - 1773) va ser un comerciant i ciutadà honrat català.
Nou!!: Austriacistes і Gabriel de Simó · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Austriacistes і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Austriacistes і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió al Regne de València
La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.
Nou!!: Austriacistes і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Austriacistes і Guerra dels catalans · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Austriacistes і Història de Catalunya · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Austriacistes і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Austriacistes і Història de Mallorca · Veure més »
Història dels Mossos d'Esquadra
La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.
Nou!!: Austriacistes і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Austriacistes і Història dels Països Catalans · Veure més »
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Nou!!: Austriacistes і Il·lustració a Espanya · Veure més »
Indult i perdó general als catalans
Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general als catalans per la rebel·lió austriacista de 1705. L'Indult i perdó general als catalans va ser el Reial decret promulgat per Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general a tots els catalans per la rebel·lió austriacista de 1705.
Nou!!: Austriacistes і Indult i perdó general als catalans · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jaume de Copons i de Falcó
Jaime de Copons i de Falcó (s. XVII, Barcelona - c. 1718, Barcelona) comte de Sant Martí.
Nou!!: Austriacistes і Jaume de Copons i de Falcó · Veure més »
Joan Baptista de Cortada i Sellers
Joan Baptista de Cortada i Sellers (Vic, Osona, segle XVII — Vic, Osona) fou un militar austriacista, germà de Francesc de Cortada i Sellers.
Nou!!: Austriacistes і Joan Baptista de Cortada i Sellers · Veure més »
Joan de Miquel
Joan de Miquel (Solsona, 1669 - Solsona, 1713), doctor en medicina i austriacista compromès, va participar activament en l'alçament vigatà del 1705 i va ser el capità dels sometents del Cardener.
Nou!!: Austriacistes і Joan de Miquel · Veure més »
Joan Francesc de Verneda
Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Austriacistes і Joan Francesc de Verneda · Veure més »
Joan Miquel Saura i Morell
XVIII. Correspon a les armes dels "Saura, Morell, Martorell i Squella". Aquests són els llinatges den Joan Miquel Saura i Morell i la seva esposa n’Àgueda Martorell i Squella. Joan Miquel Saura Morell fou un membre del braç militar de cavallers i donzells, cúspide de la societat medieval i moderna menorquina.
Nou!!: Austriacistes і Joan Miquel Saura i Morell · Veure més »
Joan Torrella i Ballester
Joan Torrella i Ballester (Ciutat de Mallorca, s. XVII - 1713), Militar, austriacista i cronista mallorquí.
Nou!!: Austriacistes і Joan Torrella i Ballester · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Josep Boneu i Pi
Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.
Nou!!: Austriacistes і Josep Boneu i Pi · Veure més »
Josep Climent i Avinent
Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.
Nou!!: Austriacistes і Josep Climent i Avinent · Veure més »
Josep Clua i Granyena
Josep Clua i Granyena (segle XVII - segle XVIII), fou membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona,Carreras 1922 p. 301Web 11setembre1714.org doctor en teologiaMuntada 2002 p. 27 i catedràtic de retòrica.
Nou!!: Austriacistes і Josep Clua i Granyena · Veure més »
Josep de Peguera i de Cortit
Josep de Peguera i de Cortit fou un militar austriacista i partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Josep de Peguera i de Cortit · Veure més »
Josep Folc de Cardona i d'Erill
Josep Folc de Cardona i d'Erill (Madrid, 1651 - Viena, 16 de juliol de 1729), comte de Cardona del Sacre Imperi i posteriorment Príncep imperial de Cardona, fou un noble vinculat a la Casa d'Àustria, que passà els primers anys de la seva vida entre les Corts de Madrid i de Viena, si bé amb fort arrelament al Regne de València, on hi desenvolupà la seva principal activitat política durant el regnat de l'Arxiduc Carles.
Nou!!: Austriacistes і Josep Folc de Cardona i d'Erill · Veure més »
Josep Mas i Torre
Josep Mas i Torre (Roda de Ter, Osona, - Roda de Ter, Osona) fou un polític i guerriller català, ciutadà honrat de Barcelona, conegut amb el nom de Josep Mas de Roda.
Nou!!: Austriacistes і Josep Mas i Torre · Veure més »
Josep Moragull
Josep Moragull fou un militar austriacista que lluità al setge de Barcelona durant la Guerra dels catalans (1713-1714) amb el grau de brigadier (tot i que després desertà).
Nou!!: Austriacistes і Josep Moragull · Veure més »
Josep Plantí
Josep Plantí i Mateu (Barcelona, 1681 - Milà, Itàlia, 12 de març de 1743) fou un jurista català.
Nou!!: Austriacistes і Josep Plantí · Veure més »
Les Nou Cases
Les Nou Cases és el nom que rebia el conjunt de famílies més destacades de la noblesa mallorquina.
Nou!!: Austriacistes і Les Nou Cases · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Austriacistes і Lleida · Veure més »
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana (Vic, Osona, 1751 — Madrid, Espanya, 1812), fou un prolífic dramaturg català en llengua castellana, autor de més de dues-centes obres, afí a les idees austriacistes.
Nou!!: Austriacistes і Llucià Francesc Comella i Vilamitjana · Veure més »
Lo perquè de Barcelona
Lo perquè de Barcelona y altras memorias de sas antiguedats, o simplement Lo perquè de Barcelona, és una obra inacabada de l'historiador barceloní Pere Serra i Postius, qui la va iniciar al 1738.
Nou!!: Austriacistes і Lo perquè de Barcelona · Veure més »
Manuel de Santjust i de Pagès
fou bisbe de Vic entre 1710 i 1717.
Nou!!: Austriacistes і Manuel de Santjust i de Pagès · Veure més »
Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich
Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich, també coneguda com a Maria Anna Josepa de Pignatelli i Aymerich (Alcúdia, 26 de juliol de 1689 - ? 1 de març de 1755), fou una noble austriacista valenciana.
Nou!!: Austriacistes і Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich · Veure més »
Maria Sauret
Maria Sauret (Lleida, s. XVII - Lleida, s. XVIII) va ser una heroïna catalana de classe burgesa.
Nou!!: Austriacistes і Maria Sauret · Veure més »
Marià Nicolau i Querol
Marià Nicolau i Querol (Reus, 25 d'agost de 1694 - Reus, 29 d'agost de 1768) va ser un botiguer i comerciant reusenc, pare de Ramon de Nicolau i Ferrer.
Nou!!: Austriacistes і Marià Nicolau i Querol · Veure més »
Marquesat de la Torre del Fangar
El Marquesat de la Torre del Fangar, dit normalment Marquesat de la Torre, és un títol nobiliari concedit a Nicolau Trullols i Dameto en diverses ocasions durant la Guerra de Successió Espanyola però no confirmat fins al 12 de març de 1728 per Felip V. D'entrada, el títol li fou concedit per Carles II gràcies a la intercessió del seu germà Francesc Trullols i Font de Roqueta, funcionari de confiança a la cort reial, però amb la mort del rei el 1700 restà pendent la signatura.
Nou!!: Austriacistes і Marquesat de la Torre del Fangar · Veure més »
Marquesat del Palmer
El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.
Nou!!: Austriacistes і Marquesat del Palmer · Veure més »
Mateu Hereu
Mateu Hereu (s. XVII -). Barber i conseller de Barcelona, partidari de la Casa d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Mateu Hereu · Veure més »
Menorca sota domini britànic
Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.
Nou!!: Austriacistes і Menorca sota domini britànic · Veure més »
Miguel Purroi
Miguel Purroi o Miguel Purroy (Aragó, -Segle XVIII) va ser un militar aragonès austriacista.
Nou!!: Austriacistes і Miguel Purroi · Veure més »
Miquel de Pinós i de Rocabertí
Miquel de Pinós i de Rocabertí, també anomenat Miquel Antoni d'Alentorn (Barcelona, 1667 - ?, 1713) va ser un noble català, marquès d'Alentorn, germà de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, primer marquès de Santa María de Barberá.
Nou!!: Austriacistes і Miquel de Pinós i de Rocabertí · Veure més »
Miquel Fullana i Rabassa
Miquel Fullana i Rabassa (Campos,segle XVII-Llucmajor, 1745), jurista i destacat austriacista mallorquí en la Guerra de Successió.
Nou!!: Austriacistes і Miquel Fullana i Rabassa · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Austriacistes і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Austriacistes і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Museu de Soldadets de Plom l'Iber
El Museu de Soldadets de Plom l'Iber s'ubica al palau dels marquesos de Malferit, una casa senyorial de finals del o principis del, al centre antic de València, al número 22 del carrer dels Cavallers de València.
Nou!!: Austriacistes і Museu de Soldadets de Plom l'Iber · Veure més »
Museu Palau Mercader
Façana del Palau Mercader Plànol de la planta noble del palau Saló Àrab Sala dels Àustries o Saló Lluís XVI El Museu Palau Mercader està situat a la planta principal del palau de Can Mercader de Cornellà de Llobregat, a la carretera de l'Hospitalet de Llobregat, davant del barri d'Almeda.
Nou!!: Austriacistes і Museu Palau Mercader · Veure més »
Mutxamel
Mutxamel és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.
Nou!!: Austriacistes і Mutxamel · Veure més »
Nicolau Trullol i Dameto
fou un noble i polític mallorquí, primer marquès de la Torre i destacat partidari de la Casa d'Àustria durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Austriacistes і Nicolau Trullol i Dameto · Veure més »
Ocupació anglesa de Menorca
Locupació anglesa a Menorca començà amb la conquesta austriacista de Menorca durant l'enfrontament entre els austriacistes i els borbònics en el marc de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Ocupació anglesa de Menorca · Veure més »
Pere Batlle (metge)
Pere Batlle (Reus, segle XVII -) va ser un metge català i alcalde de Reus diverses vegades.
Nou!!: Austriacistes і Pere Batlle (metge) · Veure més »
Pere de Torrelles i Sentmenat
Pere de Torrelles i Sentmenat o Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa Marquès de Torrelles, fou un polític i militar català i austriacista que, el 1713, es declarà partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Pere de Torrelles i Sentmenat · Veure més »
Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: Austriacistes і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »
Polaco
Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.
Nou!!: Austriacistes і Polaco · Veure més »
Portada/efemèride maig 2
02.
Nou!!: Austriacistes і Portada/efemèride maig 2 · Veure més »
Presa austriacista de Mallorca
La presa austriacista de Mallorca va ser un episodi de la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc el 27 de setembre de 1706 quan el Gran i General Consell del regne de Mallorca va decidir rendir-se davant la presència al port de Palma d'una flota angloholandesa de la Gran Aliança que recolzava a Carles III en les seves pretensions d'ocupar el tron de la Monarquia Hispànica, enfront del borbó Felip V, que havia estat designat com a successor per l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II, un mes abans de la seva mort.
Nou!!: Austriacistes і Presa austriacista de Mallorca · Veure més »
Presa borbònica de Mallorca
La presa borbònica de Mallorca va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Presa borbònica de Mallorca · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Austriacistes і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Austriacistes і Rafael de Nebot i Font · Veure més »
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Nou!!: Austriacistes і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Austriacistes і Reformisme borbònic · Veure més »
Regiment de la Ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Austriacistes і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Reial Cadastre de Catalunya
Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Austriacistes і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Revolta dels Barretines
Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.
Nou!!: Austriacistes і Revolta dels Barretines · Veure més »
Salvador Lleonart
Salvador Lleonart (o Salvador Lleonard) (Alella?, el Maresme, segle XVII — Alella?, el Maresme) fou organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei arxiduc Carles III (1713-14), el qual tenia encomanades funcions d'espionatge i contraespionatge, així com d'agitació i enllaç.
Nou!!: Austriacistes і Salvador Lleonart · Veure més »
Salvador Trullols i Olesa
Salvador Trullols i Olesa (Mallorca, s. XVII-XVIII).
Nou!!: Austriacistes і Salvador Trullols i Olesa · Veure més »
Sanç (nissaga)
Els Sanç (també escrit Sans o Sanz) eren una família de la petita noblesa originària de la Cerdanya.
Nou!!: Austriacistes і Sanç (nissaga) · Veure més »
Sant Hilari Sacalm
Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Austriacistes і Sant Hilari Sacalm · Veure més »
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Austriacistes і Santa Eulàlia de Riuprimer · Veure més »
Senders del 1714
Senders del 1714 és una ruta dissenyada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya que recorre els deu escenaris més destacables i llocs emblemàatics de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714).
Nou!!: Austriacistes і Senders del 1714 · Veure més »
Setge de Xàtiva (1707)
El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Austriacistes і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »
Socarrats (gentilici)
Socarrats és un popular gentilici per a referir-se els veïns i naturals de Xàtiva (la Costera), per raó d'haver estat cremada durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Austriacistes і Socarrats (gentilici) · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Austriacistes і Solsona · Veure més »
Torre del Mas de Don Felip
La Torre del Mas de Don Felip és una torre defensiva situada al municipi de Riudoms (Baix Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Austriacistes і Torre del Mas de Don Felip · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Austriacistes і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
València i la instauració borbònica
A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que va desembocar en la Guerra de Successió, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valencià un dels seus escenaris.
Nou!!: Austriacistes і València i la instauració borbònica · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Austriacistes і Vic · Veure més »
Vicenç Salvador Torres Guerola
Vicenç Salvador Torres Guerola (Palma, 1965) és un cantautor, compositor, arxiver i historiador mallorquí.
Nou!!: Austriacistes і Vicenç Salvador Torres Guerola · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 15 de setembre · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 17 de setembre · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Austriacistes і 1703 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Austriacistes і 1704 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Austriacistes і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Austriacistes і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Austriacistes і 1707 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Austriacistes і 1719 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Austriacistes і 1724 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Austriacistes і 1743 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 2 de maig · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 20 de setembre · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Austriacistes і 21 de febrer · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 24 d'agost · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 25 d'abril · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 30 de juny · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 7 de juliol · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Austriacistes і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Austriacisme, Austriacista, Bàndol austriacista.
