Comunicació

1882 les relacions: Ab Urbe Condita, Aba d'Olba, Abascantus, Abellinum, Abilene (Síria), Abroni Siló, Acaia, Acaia (província romana), Acarnània, Acerra, Acme (esclava), Acròpoli d'Atenes, Acta Diurna, Acta est fabula, Acta Senatus, Ad kalendas graecas, Aden, Adiabene, Adiatorix, Administració provincial romana, Adria, Aelia Sentia, Aerarium militare, Aeso, Age of Empires: The Rise of Rome, Agost, Agrigent, Agripa d'Alba, Agulles de Cleòpatra, Alagònia, Al·lòbroges, Al·ló, Alba Longa, Albano Laziale, Albània del Caucas, Alemanya, Alexandre (fill d'Herodes), Alexandre d'Èmesa, Alexandre Heli, Alexandria, Alexandria de la Tròada, Alfeu Mitileneu, Alfi Avit, Alfi Flavus, Alfredo Mayo, Alix (còmic), Alps Cottis, Alps Marítims (província romana), Altar, Altar de Zeus Agoraios, ..., Amanirenes, Amazics, Ambaixada romana (Mutina, 43 aC), Ambràcia, Amfissa, Amfiteatre, Amfiteatre d'Arle, Amfiteatre de Mèrida, Amfiteatre de Pula, Amfiteatre de Segòbriga, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Amintes de Galàcia, Amiternum, Ammaedara, Anactòrion, Analema de Vitruvi (De Architectura IX), Anaxilau de Larisa, Annals (Tàcit), Anni Rufus, Annona (proveïment d'aliments), Antífanes (poeta epigramàtic), Antínous, Antíoc II de Commagena, Antípatre (fill d'Herodes), Antípatre de Tessalònica, Antònia de Tral·les, Antònia Major, Antònia Menor, Antònia Trifena, Antic Egipte, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antioquia de Pisídia, Antoni i Cleòpatra, Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972), Antoni Musa, Antony and Cleopatra, Antony and Cleopatra (pel·lícula de 1908), Apamea de Bitínia, Apel·les de Colofó, Api Juni Silà, Apocolocyntosis divi Claudii, Apol·lònia d'Il·líria, Apol·lo, Apol·lodor d'Esmirna, Apol·lodor de Pèrgam, Aqüeducte de les Ferreres, Aqüeductes de Roma, Aqua Alsietina, Aqua Appia, Aqua Augusta, Aqua Augusta (Nàpols), Aqua Virgo, Aquileia, Ara Pacis, Arabió, Aràbia Feliç, Aràbia Pètria, Aràbia preislàmica, Aríccia, Arc de Berà, Arc de Triomf d'Aurenja, Arco di Riccardo, Arel·li Fusc, Ares, Aretes IV Filopàter, Arezzo, Argei, Argenteria, Argos d'Acaia, Ariarates X, Ariobarzanes d'Armènia, Arios d'Alexandria, Aristobul IV de Judea, Arle, Armini, Arpetans, Arquebisbat de Cartago, Arquelau de Capadòcia, Arquelau de Judea, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura de la Provença, Arquitectura romana antiga, Art (desambiguació), Art antic, Art de Catalunya, Art flavi, Art romà, Arta (Grècia), Artavasdes I de Mèdia Atropatene, Artavasdes IV d'Armènia, Artavasdes VI d'Armènia, Artaxes II d'Armènia, Asandre del Bòsfor, Ascoli Piceno, Asdod, Asilah, Úmbria, Aspurge, Assassinat de Juli Cèsar, Astèrix, Astorga, Astura, Atella, Ateneu de Selèucia, Atenodor Cananita, Aternitum, Atimet Arquiatre, Atis (déu), Atis Silvius, Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià), August (1515-1525), August (desambiguació), August (títol), August de Prima Porta, August de via Labicana, Augusta dels Trèvers, Augusta Emèrita, Augusta Pretòria, Augusta Vindelicorum, Augustal, Augustàlia, Aula isíaca, Aulani Evànder, Aulus Cascel·lí, Aulus Cecina Sever, Aulus Corneli Cels, Aulus Corneli Cos (cònsol 428 aC), Aulus Hirci, Aulus Licini Nerva Silià, Aulus Terenci Varró Murena, Auranítida, Aurenja, Ausa, Auspici, Avaricum, Aventí, Aydın, Ègloga, Ètil, Énguera, Àccia, Àccium, Àcia, Àfrica (província romana), Àgora d'Atenes, Àgora romana d'Atenes, Àntium, Àrquies d'Alexandria, Àsia (província romana), Àsturs, Baalbek, Babri, Baetulo, Bagacum Nerviorum, Banasa, Bandera, Banyuls dels Aspres, Barba, Barbara Frale, Barri púnic, Basílica, Basílica Emília, Basílica Semprònia, Batalla d'Alèsia, Batalla d'Àccium, Batalla de Carres, Batalla de Filipos, Batalla de Miles (36 aC), Batalla de Munda (45 aC), Batalla del bosc de Teutoburg, Bataus, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, Batil d'Alexandria, Baviera, Bàrcino, Bàtrac, Búpal, Beirut, Belgae, Benevent, Benito Mussolini, Berenice (neboda d'Herodes el Gran), Bessos, Bestiari, Betònica (planta), Betúria, Betiliè Bas, Betlem, Betsaida, Bianor, Biblioteca, Biblioteca d'Alexandria, Bibracte, Bisbat de Pozzuoli, Bitínia, Blande, Boccus II, Bodiòntics, Boet (poeta), Bogud II, Bolonya, Bonn, Bovil·les, Bríndisi, Breunes, Brian Blessed, Brigians, Britànnia, Brixants, Brutis, Bugia (Algèria), Bulla (amulet), Caere, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calacte, Calahorra, Calataiud, Calàbria (regió històrica), Calàcia, Calígula, Calceus, Caldari, Calderara di Reno, Calendari, Calendari julià, Calendari romà, Calidó, Calucons, Cameli, Camp de Mart, Campània antiga, Camuns, Canal del Migdia, Canal lateral de la Garona, Canninefates, Cap d'August velat, Capadòcia, Capadòcia (província romana), Capis Silvi, Capri, Cardàmila, Carmen Saliare, Carna (nimfa), Carns, Carsèols, Cartago, Cartago (municipi), Cartenna, Casa del Menandre, Casa romana, Casas de Reina, Cassandrea, Cassi Sever, Cassia (llei), Castra Vetera, Castre de Noega, Castrum, Catàlegs regionaris, Cató el Censor, Catedral d'Aquisgrà, Catedral de Tarragona, Catorze regions de Roma, Cavaller romà, Cavalleria romana, Cavallo, Càntabres, Cèsar, Cèsar (títol), Cíbele, Cízic, Cúria Hostília, Cecília Metel·la (filla de Metel Crètic), Cecili Calactí, Cecina (desambiguació), Cecina de Volaterrae, Celi, Cenotafi de Drus, Censor romà, Centúripes, Centumvir, Certificats de naixement a l'Antiga Roma, Cesaraugusta, Cesarea de Palestina, Cesarió, Cesaropapisme, Cesti Macedònic, Charles Perrault, Ciceró, Cilnis, Cimbres, Cincia, Cir (metge), Circ Flamini, Circeis, Cirene i Creta, Citania de Santa Luzia, Civilization (sèrie), Claudi, Claudi Marcel, Clautinatis, Clàudia (nomen), Clàudia Livil·la, Clàudia Marcel·la la Menor, Clàudia Octàvia, Clàudia Pulcra, Clàudia Pulcra (esposa d'August), Cleòpatra, Cleòpatra Selene, Cleopatra (pel·lícula de 1912), Cleopatra (pel·lícula de 1917), Client (Roma), Clodi Bitínic, Cocceius Auctus, Codicil, Cogad Gáedel re Gallaib, Cohort urbana, Colònia romana, Collegium, Colosseu, Columna de Focas, Comana del Pont, Comarca de La Cabrera, Comerç a l'antiga Roma, Comicis romans, Comini, Commagena, Compitàlia, Complutum, Conímbriga, Concòrdia, Concilium provinciae, Conjunt arqueològic de Mèrida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Conquesta feudal hispànica, Consorans, Constanța, Consuantes, Copa Farnese, Cornèlia Escipió, Cornèlia Sisenna, Corneli (centurió), Corneli Nepot, Corneli Sever, Corocotta, Cos de bombers, Cosa (Ansedònia), Cosenza, Cotis III de Tràcia, Cotisó, Country Club (Califòrnia), Cremona, Cremuci Cordus, Crimea romana, Crinàgores, Cripta Napolitana, Cripta Romana, Crisi del segle III, Cronologia de Jesús, Cronologia de l'antic Egipte, Cronologia de l'antiga Roma, Cronologia egípcia convencional, Cultura d'Itàlia, Cultura de l'antiga Roma, Cultura gal·loromana, Cumes, Curadors, Cursus honorum, Cursus publicus, Dacis, Dalheim Ricciacum, Dalmàcia, Dalmàcia (província romana), Dècada de l'1, Dècada de l'1 aC, Dècada del 10, Dècada del 10 aC, Dècada del 20 aC, Dècada del 30 aC, Dècim Juni Brut Albí, Dècim Juni Silà (amant de Júlia), Dècim Juni Torquat Silà, Dídim, Dídim Calcènter, Díolkos, De Architectura, De Verborum Significatione, Dea Dia, Dea Roma, Deïtat tutelar, Decemvir, Decenàlia, Deci (proscrit), Declinació del llatí, Decursio, Deiòtar II, Delator, Del·li, Delfinat, Demetri d'Adramítium, Dendur, Dertosa, Devotio, Diafragma de Dicearc de Messana, Diòcesi (Imperi Romà), Dicalco, Dictador, Dictador romà, Dime (ciutat), Dinamis, Dinastia Antonina, Dinastia julioclàudia, Dinastia ptolemaica, Dinastia Severa, Dioclecià, Diodor de Sicília, Dionisi (escultor fill de Timàrquides), Dionisi el Periegeta, Dioscúrides (gravador), Diploma romà, Districte de Bangalore, Divi filius, Doctrina de l'Església Catòlica, Doli, Domici Mars, Dona a l'antiga Roma, Donativum, Dones a Etrúria, Dougga, Dromos, Drus (família), Drus el Jove, Drus el Vell, Drusil·la, Ducenari, Dupondi, Durrës, Duumvir, Eclànum, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la Hispània romana, Ectins, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edat del ferro, Edat mitjana, Edenats, Edifici de gran altura, Edil romà, Efes, Egipte (província romana), Eivissa (municipi), El gran circo de TVE, El Kseur, Elagàbal, Elea (Eòlia), Elefantina, Eleusa (ciutat), Eli Gal (prefecte), Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Els favorits de l'emperador Flavi Honori, Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, Elx, Emèrit, Emília (regió), Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Emília Lèpida (rebesnéta d'August), Empúries, Emperador romà, Emperadrius romanes, En guàrdia!, Endeu, Enees, Eneida, Epafrodit (llibert d'August), Epístoles d'Horaci, Epítom de Caesaribus, Epidi, Epir (regió històrica), Epistulae ad Brutum, Epistulae ad familiares, Epodes, Eppillus, Era (cronologia), Era cristiana, Era Hispànica, Erari, Erato, Eròfil, Ercavica, Eros (metge), Escola cartogràfica mallorquina, Escribònia (esposa d'August), Escriboni, Escriboni Afrodisi, Escriboni Libó, Escriptura quadrada, Escultura, Escultura hel·lenística, Escultura romana, Escut d'Elx, Estacili Taure, Estadi de Domicià, Estàtua eqüestre de Marc Aureli, Estàtua sedent de Lívia Drusil·la, Estendard de Pol·lèntia, Esteve (llibert), Estrató (retòric), Estratonicea, Estrella de Betlem, Estrena, Esubians, Etòlia, Etiologia, Etruscologia, Etruscs, Eucàrpia, Euforbe, Eumàquia, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Excavacions arqueològiques de Boscoreale, Falani, Falèria, Falerone, Fanòdic, Fanni Cepió, Fares (Acaia), Farmington (Califòrnia), Fasti, Fastos, Fítia, Fòrmies, Fòrum, Fòrum d'August, Fòrum de Pompeia, Fòrum Romà, Fòrum romà de Caesaraugusta, Fòrum Triangular, Fòrums Imperials, Fúlvia (esposa de Marc Antoni), Febrer, Fedre, Fenestel·la, Fermo, Ferragosto, Festes romanes, Festina lente, Fidenes, Fidenza, Filípiques, Filòcares, Filòstrat l'Egipci, Filipos, Filisc de Rodes, Filistió (actor), Filopàtor I, Fiora, Flegont, Fondi, Forces armades de l'antiga Roma, Forez (província), Fortalesa Antònia, Fortalesa de Babilònia, Fortuna Redux, Forum Boarium, Fre de carro, Frejús, French Camp (Califòrnia), Frentans, Fufi Gemin, Furia Caninia, Gabis, Gai Agripa, Gai Albuci Sil, Gai Antisti Regí, Gai Antisti Vet (cònsol 6 aC), Gai Antisti Vet (tribú), Gai Antoni el Jove, Gai Antoni Híbrida, Gai Asini Pol·lió, Gai Ateu Capitó (jurista), Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Cassi Quèrees, Gai Claudi Marcel Major, Gai Cluvi, Gai Cocceu Balb, Gai Corneli Gal, Gai Drus, Gai Flavi (pompeià), Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC), Gai Fufici Fangó, Gai Fundani (escriptor), Gai Furni (cònsol), Gai Furni (tribú 50 aC), Gai Juli Higí, Gai Juni Silà (cònsol l'any 10), Gai Licini Macre Calvus, Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC), Gai Mati Calvena, Gai Màrius Trogus, Gai Mecenàs Melís, Gai Musoni Rufus, Gai Noni Asprenat, Gai Norbà Flac (cònsol 24 aC), Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC), Gai Norbà Flac (cònsol any 15), Gai Octavi, Gai Octavi (avi d'August), Gai Octavi (cavaller), Gai Octavi (pretor 61 aC), Gai Octavi (tribú militar), Gai Opi, Gai Poppeu Sabí, Gai Proculeu, Gai Sal·lusti Crisp el Jove, Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC), Gai Senti Saturní (cònsol any 4), Gai Sili (cònsol), Gai Sosi, Gai Trebaci Testa, Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Vibi Pansa, Galàcia, Galèria, Galícia, Gal·lècia, Gal·lits, Galeries romanes del carrer de la Plata, Garden Acres, Gaulanitis, Gaza, Gàdara, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gètuls, Gíger, Gòrdion, Geòrgiques, Gemmes treballades, Genauns, Geneta comuna, Genialitat, Genius, Gens Abrònia, Gens Alfía, Gens Atília, Gens Àtia, Gens Calpúrnia, Gens Cecínia, Gens Comínia, Gens Cornèlia, Gens Flàvia, Gens Fundània, Gens Horàcia, Gens Júlia, Gens Lívia, Gens Mària, Gens Mèmmia, Gens Mecília, Gens Nònia, Gens Octàvia, Gens Petrònia, Gens Quintília, Gens Sulpícia, Gens Vitèl·lia, Germània Superior, Germànic Cèsar, Gerontres, Getes, Giaros, Gitíon, Gladiador samnita, Glíptica, Gliptoteca, Gliptoteca de Munic, Gneu, Gneu Calpurni Pisó (cònsol 23 aC), Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC), Gneu Corneli Cinna Magne, Gneu Corneli Lèntul (cònsol 18 aC), Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC), Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Pompeu Teòfanes, Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4), Governador romà, Gran incendi de Roma, Gran Temple d'Amon, Grand Palais, Grans Festes de l'Església Ortodoxa, Grècia romana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Gruta de Sejà, Gual, Guàrdia Pretoriana, Guerra címbria, Guerra de Perusa, Guerra de Sicília (44 aC-36 aC), Guerra gòtica (250-251), Guerres càntabres, Guerres civils romanes, Guerres dàcies, Guerres Pàrtiques, Gugerns, Haïdra, Halesa, Hateri (polític), Hauran, Híria de Calàbria, Híster Ètic, Helè (llibert), Heliodor (escriptor segle I aC), Helvècia, Herculà, Hermann Broch, Hermàgores Carió, Herodes Antipes, Herodes el Gran, Herodians, Hilària, Hiles, Himera, Himne, Hiparc (llibert), Hipòcrates, Hippos, Hispània, Hispània Citerior, Hispellum, Història antiga de Sicília, Història antiga del Iemen, Història d'Alacant, Història d'Andalusia, Història d'Elx, Història d'Europa, Història d'Extremadura, Història d'Hongria, Història d'Israel i Palestina, Història d'Itàlia, Història d'Occitània, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Cantàbria, Història de Catalunya, Història de Galícia, Història de l'antic Israel, Història de l'espasa, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de l'italià, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de La Rioja, Història de la tuberculosi, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Cíclades, Història de les monedes, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Normandia, Història de Portugal, Història de Roma, Història de Somalilàndia, Història de Sri Lanka, Història de Suïssa, Història de Tarragona, Història de Tunísia, Història de Turquia, Història del budisme a l'India, Història del Iemen, Història del pa, Història del País Basc, Història del País Valencià, Història dels jueus, Historiografia, Hodonímia de Barcelona, Homanades, Homosexualitat, Homosexualitat a Europa, Homosexualitat a l'antiga Roma, Horaci, Hortènsia (oradora), Humanisme, I, Claudius (pel·lícula), Iapods, Iàmblic I, Iàmblic II, Ibis (Ovidi), Idanha-a-Velha, Il·líria, Illa Ovidiu, Iluro, Ilvats, Imola, Imperator, Imperi d'Etiòpia, Imperi de Palmira, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperio principis, Imperium, Imperivm: Great Battles of Rome, Indicets, Infern - Cant Primer, Insula, Intercalació (calendari), Interpretatio graeca, Invectiva, Iotape de Mèdia, Irpínia, Isarcs, Isòcrates, Ischia, Isidor de Càrax, Isis, Istris, Itàlia romana, Itinerari d'Antoní, Iuliobriga, Ius trium liberorum, Iustitia, Ivrea, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Júlia (filla d'August), Júlia (filla de Juli Cèsar), Júlia (mare de Marc Antoni), Júlia (neta d'August), Júlia Menor, Júnia (dona de Lèpid), Júnia Calvina, Jean-François Séguier, Jo, Claudi, Jo, Claudi (novel·la), Jocs dels Pontífexs, Jocs Honoraris, Jocs inaugurals del Colosseu, Jocs Palatins, Jocs romans, Jocs Seculars, Johan Ferrández d'Heredia, Jonathan Pryce, Jorge de Montemayor, Juba II, Judea, Jul·lus Antoni, Juli Flor, Juli Marat, Juli Modest, Julia de adulteriis, Julia de ambitu, Julia de annona, Julia de majestatis, Julia de manumissionibus, Julia de residuis, Julia de sacrilegis, Julia de usucapionibus, Julia de vi privata, Julia de vi publica, Julia de vicesima haeritatum, Julia et Papia Poppaea, Julia et Plautia, Julia et Titia, Julia judiciaria, Julia sumptuaria, Julia theatralis, Julius Caesar (pel·lícula), Juventa, Kalabsha, Kalamata, Kalkriese, Karur, Kayseri, Kennedy (Califòrnia), Kertx, Klettgau, Korba, La guerra de les galàxies, La Via Augusta, Lacònia, Laci, Laci (antic), Laietània, Lanuvium, Laocoont i els seus fills, Lappa, Lar, Larentàlia, Larinum, Las Médulas, Latakia, Làfria, Lèpid el triumvir, Líber, Líbia, Lícia, Lígurs, Lísies (escultor), Lívia Drusil·la, Lúpies, Lech Wałęsa, Lectica, Lectura de viva veu, Leges regiae, Legió I Germanica, Legió II, Legió II Augusta, Legió II Gallica, Legió III, Legió III Augusta, Legió III Cyrenaica, Legió III Gallica, Legió IV Macedònica, Legió IV Scythica, Legió IX Hispana, Legió romana, Legió V, Legió V Alaudae, Legió V Macedònica, Legió VI, Legió VI Victrix, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VIII Augusta, Legió X Equestris, Legió X Gemina, Legió XI, Legió XI Claudia, Legió XII Fulminata, Legió XIII Gèmina, Legió XIV Gemina, Legió XIX, Legió XV Apollinaris, Legió XVI Gallica, Legió XVII, Legió XVIII, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXI Rapax, Legió XXII Deiotariana, Legionari, Leponcis, Les Gunyoles, Lesbonax (filòsof), Lestrígons, Leuctra de Messènia, Leví (cognom), Lió, Liburna, Licates, Licí (llibert), Licini, Ligúria (província romana), Lilibèon, Limira, Lincoln Village (Califòrnia), Linden (Califòrnia), Lipari, Litèrnum, Literatura grega antiga, Literatura romana, Livi Drus Claudià, Llac Albano, Llac Txad, Llatins, Llegenda de l'origen troià dels gals, Llegenda dels orígens troians dels francs, Lleis frumentàries, Lleis sumptuàries, Llengües de l'Imperi Romà, Llibre sibil·lí, Llista d'aqüeductes, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista d'emperadors romans, Llista d'escultors romans, Llista de cònsols romans de la República, Llista de collegia de l'antiga Roma, Llista de faraons, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de lleis romanes, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de reis llegendaris de Britània, Llista de vies romanes, Llorca, Lluís XIV de França, Lluita, Lockeford, Locució llatina, Loteria, Lucània, Lucèria, Lucca, Luci Agripa, Luci Anneu Flor, Luci Antoni, Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni), Luci Arrunci (cònsol 22 aC), Luci Arrunci (cònsol 6 dC), Luci Asprenat, Luci Autroni Petus, Luci Calpurni Bíbul, Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC), Luci Canidi Cras, Luci Canini Gal (cònsol sufecte), Luci Cassi Longí (tribú 44 aC), Luci Cecili Metel Crètic, Luci Cinci Aliment, Luci Corneli Balb Major, Luci Corneli Balb Menor, Luci Corneli Sul·la (cònsol 5 aC), Luci Cornifici el Jove, Luci Critoni, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC), Luci Egnatuleu, Luci Eli Sejà, Luci Emili Pap (pretor), Luci Emili Paulus (cònsol any 1), Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), Luci Escriboni Libó (tribú), Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC), Luci Juli Càlid, Luci Juni Silà, Luci Juni Torquat Silà, Luci Licini Sura (arc de Berà), Luci Marci Censorí (cònsol 39 aC), Luci Marci Filip (cònsol 56 aC), Luci Marci Filip (cònsol 91 aC), Luci Mescini Rufus, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Munaci Planc (cònsol any 13), Luci Pinari, Luci Pinari Escarp, Luci Seni, Luci Sesti, Luci Valeri Messal·la Volès, Luci Vari Ruf, Luci Vinici, Luci Vitel·li el Jove, Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 33 aC), Lucili Llong, Ludi, Ludi taurii, Lugdúnum, Lugdúnum dels Cònvenes, Lugo, Luna (Etrúria), Luperc (divinitat), Lupercals, Luperci, LVM, Magi Cèler Vel·leià, Magister, Magra, Maison Carrée, Mallorca, Mani (secretari), Mantinea, Mapa, Mar Roja, Marc Aci Balb, Marc Anneu Sèneca, Marc Antoni, Marc Antoni Antil, Marc Aquili Cras, Marc Artori, Marc Aufidi Lurcó, Marc Calidi, Marc Cecili Cornut (pretor 43 aC), Marc Celi Rufus, Marc Cinci Aliment, Marc Claudi Marcel, Marc Claudi Marcel (nebot d'August), Marc Claudi Marcel Eserni (orador), Marc Cocceu Nerva (cònsol 36 aC), Marc Egnaci Rufus, Marc Emili Escaure (pompeià), Marc Emili Lèpid (cònsol any 6), Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Favoni, Marc Gavi Apici, Marc Hortensi Hortal, Marc Juli Coti, Marc Juni Brut, Marc Juni Silà (cònsol 25 aC), Marc Juni Silà (cònsol any 46), Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC), Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC), Marc Lol·li, Marc Luri, Marc Manili (poeta), Marc Noni Balb, Marc Papi Mútil, Marc Pomponi (edil), Marc Porci Latró, Marc Terenci Varró, Marc Tici el Jove, Marc Tul·li Ciceró el jove, Marc Valeri Corvus, Marc Valeri Messal·la Corví, Marc Valeri Messal·la Messal·lí, Marc Vipsani Agripa, Marca d'Ístria, Marcel·la, Marcià, Marcià (metge), Marcomània, Margherita Sarfatti, Maria, mare de Jesús, Mariamne I, Marina romana, Marobod, Marrucins, Marsos, Mart (mitologia), Masuri Sabí, Matrimoni a l'antiga Roma, Mauretània, Mauritània Cesariense, Mausoleu, Mausoleu d'August, Màntua, Màrcia (dona de Fabi Màxim), Mèroe, Mèsia, Mérida (Veneçuela), Mòrins, Món grecoromà, Múcia Tèrcia, Mecenatge, Mecenàs, Medalla, Medalló d'or d'August, Megalènsia, Memnó d'Heraclea, Menècrates (llibert), Menecme de Naupacte, Menelau (escultor), Menes (llibert), Menip de Pèrgam, Mensia, Mercat de Sant Antoni, Mes, Messènia, Messina, Metròpolis d'Acarnània, Mezenci, Mil·lenni I, Mil·liari, Minturnes, Minturno, Misenum, Mislata, Mitologia romana, Mitridates II de Commagena, Mitridates III de Commagena, Mliana, Mogontiacum, Moleta dels Frares, Monarquia, Monòpter (temple), Moneda romana, Monedes de la península Ibèrica antiga, Monedes de la seca Untikesken d'Empúries, s. II a.C, Moneta, Monuments paleocristians de Ravenna, Morada, Munàcia Plancina, Muralla d'Astorga, Muralla Serviana, Muralles de Barcelona, Muralles de Lleó, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic de Sevilla, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museu d'Història de Barcelona, Museu de la Civilització Romana, Museu de la Mediterrània, Museu de Mataró, Museu del Fòrum de Caesaraugusta, Museu Nacional Romà, Museu Rolin, Museus Vaticans, Musulamis, Mutatio, Mutí Tití, Narbo Martius, Naulocus, Naumàquia, Nauportus, Nàpols, Néron (Rubinstein), Nícies (pintor), Núrsia, Neòcor, Necròpoli de l'Esquilí, Necròpoli romana de Can Corró, Nemausus, Nementurs, Neró, Nicòpolis d'Egipte, Nicòpolis de l'Epir, Nicola Pisano, Nicolau Damascè, Nicolás Antonio, Night at the Museum, Nigrinià, Nikólaos, Nisa, Nola, Nom romà, Noni Gal, North Woodbridge, Nou Testament, Nucèria Alfaterna, Numana, Numídia (província romana), Numeració romana, Numeri Àtic, Numismàtica, Obelisc de Laterà, Octàvia, Octàvia Major, Octàvia Menor, Odèon d'Agripa, Odes (Horaci), Odrisis, Oli d'oliva, Opàlia, Origen dels bascos, Origen dels etruscs, Osca, Oudna, Ovidi, Països Baixos (regió històrica), Pacuvia, Paflagònia, Paflagonis, Pafos, Palatí, Palau (arquitectura), Palazzo Altemps, Palerm, Palestrina, Palinuri Promontorium, Paludamentum, Pandatària, Pandya, Paneas, Pannònia, Panteó de Roma, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Papa Higini, Parma, Parteni de Nicea, Pater patriae, Pati de la Infanta, Patronatge a l'antiga Roma, Paulus Emili Lèpid, Paulus Fabi Màxim, Pax (mitologia), Pax Romana, Pays de Caux, Pàrion, Pílades de Cilícia, Pòrtic d'Octàvia, Pòstum, Pòstum Agripa, Peculatus, Pederàstia, Pedia de vi Caesaris interfectoribus, Peditata, Pelòron, Pelúsion, Pelignes, Península Ibèrica, Pentinat romà, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període romà a Catalunya, Període romà a Occitània, Període romà al País Valencià, Percentatge, Periecs, Periple de la Mar Eritrea, Persecució de Dioclecià, Persecució dels pagans, Persona monònima, Perusa, Pesaro, Pessinunt, Peter Green (historiador), Peter O'Toole, Petroni Turpilià, Peu romà, Piacenza, Pianosa, Piazza di Monte Citorio, Picè, Picentins, Pierre Corneille, Pietro Urbano, Piràmide de Cesti, Pisa, Pisídia, Piscina mirabilis, Pla de l'Arc (jaciment), Plaça de la Constitució (Badalona), Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Plaça del Rei (Tarragona), Placídia, Plaute, Plutió, Polemó I, Pomerium, Pompònia Àtica, Pompeia, Pompeia (filla de Gneu Pompeu), Pompeia (filla de Sext Pompeu), Pompeu Var, Pomponi Mela, Poncianes, Pons Aemilius, Pont al camí de Parpers, Pont romà de Còrdova, Pont romà sobre el riu Albarregas, Pontífex Màxim, Ponte Sisto, Ponts de l'antiga Roma, Porta Caelimontana, Porta Capena, Porta Carmentalis, Porta Flumentana, Porta Querquetulana, Porta Trigemina, Portus Ilicitanus, Portus Iulius, Portus Misenus, Postumi (polític), Potamó d'Alexandria, Potit Valeri Messal·la, Pozzuoli, Praeneste, Pràsies, Prefecte de l'aigua, Prefecte de l'annona, Prefecte de l'Erari, Prefecte de la ciutat, Prefecte de la flota, Prefecte de vigilància, Prefecte del pretori, Prefecte dels campaments, Premnis, Pretorià, Priapeus, Primera Guerra Civil Romana, Primera potència mundial, Princeps, Principat (Roma), Procle (artista), Promàtides, Propretor, Proscripció, Prostitució a l'antiga Roma, Província senatorial, Prudenci, Psamètic II, Psils, Ptolemeu de Mendes, Ptolemeu Filadelf, Publi Atti Atimet, Publi Aufidi Bas, Publi Clodi Tràsea Petus, Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 10 aC), Publi Corneli Escipió (cònsol 16 aC), Publi Corneli Escipió (marit d'Escribònia), Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor), Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (cònsol), Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador), Publi Deci (septemvir), Publi Nigidi Fígul, Publi Ostori Escàpula, Publi Petroni, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Servili Casca, Publi Servili Rul·lus, Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC), Publi Sili Nerva (cònsol 20 aC), Publi Silici, Publi Tici, Publi Ventidi Bas, Publi Vitel·li el Vell, Pula, Pulla, Puteoli, Qüestor, Quarta Guerra Civil Romana, Quilòmetre Zero, Quinquenàlia, Quint (orfebre), Quint Aureli Símmac, Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7), Quint Cecili Metel Macedònic, Quint Eli Tuberó (cònsol i jurista), Quint Emili Lèpid (cònsol el 21 aC), Quint Fufi Calè (cònsol), Quint Gal·li el jove, Quint Hateri, Quint Juni Bles, Quint Labiè (general), Quint Laroni, Quint Lucreci Vespil·ló, Quint Marci Turbo, Quint Nasidi, Quint Ovini, Quint Pedi (cònsol), Quint Pedi (pintor), Quint Salvidiè Rufus, Quint Sulpici Camerí, Quiosc de Trajà, Quirí (nom), Quirini, Radès, Ramnunt, Rascos, Rascuporis II, Rascuporis IV, Ravenna, Rècia, Rètic, Ròmul Augústul, Ròmul Silvi, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Reformes de Dioclecià, Reggio de Calàbria, Regió d'Ístria, Regio II (Pompeia), Regio V (Pompeia), Regio VI (Pompeia), Regio VII (Pompeia), Regnat de Cleòpatra, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne de Capadòcia, Regne de Cuix, Regne dels sueus, Regne Romà, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió a l'antiga Roma, Religió mistèrica, Rellotge, Rellotge de sol, Rellotge de sol d'August, Remetalces I, Remetalces II, República Romana, Res Gestae Divi Augusti, Retrat, Rex sacrorum, Rin, Rioni de Roma, Ripes, Roddy McDowall, Roles, Roma, Romanització a Bascònia i Aquitània, Romanització d'Hispània, Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana, Rome (sèrie de televisió), Rostra, Rubicó, Rufus (cognom romà), Rusellae, Russe, Ruta de la seda, Rutili Claudi Namacià, Sabadell, Sabins, Sacrifici d'animals, Saenia, Saguntum, Salari, Salasses, Saldae, Salduie, Salii, Salomé (filla d'Herodes), Salomé I, Salona (Dalmàcia), Salutació feixista, Salutació romana, San Casciano dei Bagni, San Felice Circeo, Santa Maria in Aracoeli, Santuari Federal de les Tres Gàl·lies, Saqueig de Roma (410), Saragossa, Sarah Connolly, Sardinia, Sarunetes, Saturn (mitologia), Saturnals, Saturní (artista), Savone, Sàmnium, Sàtira, Sàtires (Horaci), Sèmnons, Sètabis, Síria Fenícia, Síscia, Sòcrates de Rodes, Scàndia, Sebaste de Cilícia, Sebastia, Segòbriga, Segestes, Segle I, Segle I aC, Segon Triumvirat, Segona batalla de Tapae, Segona Guerra Civil romana, Semproni Grac (amant de Júlia), Senat de l'Imperi Romà, Senat Romà, Senatconsult, Sentia, Sentinum, Sergi i Bacus, Serra minera de Cartagena-La Unión, Sesterci, Setòvia, Setmana Santa a Llorca, Seu Estrabó, Sext Apuleu (cònsol any 14), Sext Aureli Properci, Sext Aureli Víctor, Sext Juli Pòstum, Sext Noni Quintilià (cònsol), Sext Pacuvi, Sext Pompeu (cònsol l'any 14), Sext Pompeu Pius, Sexualitat a l'antiga Roma, Sezze, Siân Phillips, Siena, Sigimon, Silà, Silvius Leopold Weiss, Siracusa, Sivas, Sogiuntis, Soides, Soló (artista), Sora (Latium), Sorrento, Sosígenes (filòsof), South Woodbridge, Speculatores, Spes, Spoleto, Stipendium, Subura, Suessa Aurunca, Suetoni, Sulmo (pelignes), Sulpícia (segle I aC), Superaequum, Supplicatio, Surrèntum, Susa (Torí), Sutri, Synodium, Taft Mosswood, Taormina, Tarcondimot I, Tarcondimot II, Tarcondimot III, Tarpeia (filla de Tarpei), Tarquini Prisc, Tars (Turquia), Taules d'Iguvium, Taurins, Tàcit, Tàlames, Tàmils, Tànagra, Tànger, Tàrraco, Tèncters, Tètric II, Ténès, Tíndaris, Tívoli, Túnel romà, Túnica, Teano (Itàlia), Teate, Teatre de Balb, Teatre de Marcel, Teatre de Pompeu, Teatre gal·loromà de Fourvière, Teatre Gran, Teatre grec de Dodona, Teatre romà d'Aurenja, Teatre romà de Cartagena, Teatre romà de Màlaga, Teatre romà de Mèrida, Teatre romà de Sagunt, Teatre romà de Tarragona, Teó (gramàtic), Teberga, Tebes (Grècia), Tellene, Temple d'Apol·lo (Pompeia), Temple d'Apol·lo Palatí, Temple d'Apol·lo Sosià, Temple d'Ares, Temple d'August de Barcelona, Temple d'August de Pula, Temple d'Hathor de Denderah, Temple de Bacus, Temple de Bel·lona, Temple de Càstor i Pòl·lux, Temple de Dendur, Temple de Diana (Mèrida), Temple de Diana (Nimes), Temple de Janus, Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Júpiter (Damasc), Temple de Júpiter Capitolí, Temple de Kalabsha, Temple de Venus Genetrix, Temple del Diví Juli, Temple egipci, Temple romà, Temple romà d'Évora, Teodor de Gàdara, Tercera Guerra Civil Romana, Terentil·la, Tergeste, Termes de Titus, Tetrasquel, Teucre (artista), Teutrone, Thuburbo Majus, Tiberi, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Tibul, Tici Septimi, Tigranes III d'Armènia, Tigranes IV d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Timàgenes d'Alexandria, Timoleont, Timoteu (escultor), Tincomarus, Tirannió de Fenícia, Tirreu, Tirs (llibert), Tisiè Gal, Tit Canuti, Tit Estacili Sisenna Taure, Tit Estacili Taure (cònsol l'any 11), Tit Labiè (orador), Tit Mari, Tit Pomponi Àtic, Tit Quinti Crispí Sulpicià, Tit Sexti, Tit Sexti Africà, Tit Vini (polític), Titia de triumviratus, Titii sodales, Titus Livi, Tomba d'Alexandre el Gran, Torí, Torine, Toro Farnese, Tracis, Tractat de Brindisi, Tral·les, Transhumància a Espanya, Transvectio equitum, Tràcia, Tràsil de Rodes, Trèbia, Trèbula, Trèveris, Tríada capitolina, Trenta peces de plata, Trento, Tribú de la plebs, Trifó d'Alexandria (gramàtic), Triomf, Tristia, Tritea, Tritium Autrigonum, Triumpilins, Triumvir, Triumvir nocturn, Triumviri equitum turmas recognoscendi, Triumviri reipublicae constituendae, Trofeu dels Alps, Troia, Tropea, Tropes auxiliars romanes, Tuder, Turmogues, Turnacum, Turrani, Turuli, Ubis, Umbres, Unificació italiana, Unitats de mesura romanes, Urbinum Hortense, Urbs, Urgulània, Valentia, Valeri Màxim, Vas de Portland, Vascons, Vènets, Vènnons, Vectigàlia, Vedi Pol·lió, Vegoia, Veios, Vel·lavis, Veliocasses, Velitres, Venatio, Venàfrum, Venècia i Ístria, Venetia, Venostes, Venus (mitologia), Venus de Mèdici, Veragres, Vergunnes, Verri Flac, Vestal, Vestins, Veterà, Vi a l'antiga Roma, Vi d'Itàlia, Via Agripa, Via Augusta, Via Aurèlia, Via Claudia Augusta, Via Flamínia, Via Sacra, Via Sèrgia, Via XIX, Vibo Valentia, Vicus, Vides dels dotze cèsars, Vigintisexviri, Villa San Giovanni, Villia Annalis, Viminal, Vindelícia, Vipsània Agripina, Vipsània Marcel·la, Vipstà Gal, Virgili, Viridarium, Vitruvi, Vivarès, Voltaire, Vonones I de Pàrtia, Votum, Vulcanal, Vulcà, Vultúrnum, William Whiston, Xàtiva, Xenarc de Selèucia, Xifratge de Cèsar, Zàrax, Zòsim, Zenodor (tetrarca), Zeuxis (artista), 1, 11 aC, 12, 12 aC, 13, 14, 14 aC, 16, 16 aC, 16 de gener, 19 aC, 2, 2 aC, 2 de setembre, 2014, 21 aC, 23 aC, 23 de setembre, 24 aC, 26 aC, 27 aC, 28 aC, 29, 29 aC, 30 aC, 30 de febrer, 30 de gener, 31 aC, 33 aC, 34 aC, 35 aC, 36 aC, 37 aC, 38 aC, 39 aC, 4, 40 aC, 42 aC, 43 aC, 44 aC, 58 aC, 59 aC, 6 de març, 8, 85 aC, 9 aC. Ampliar l'índex (1832 més) » « Shrink índex

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: August і Ab Urbe Condita · Veure més »

Aba d'Olba

Aba fou la regent de la ciutat i el territori d'Olba (Cilícia) a mitjan segle I dC.

Nou!!: August і Aba d'Olba · Veure més »

Abascantus

Abascantus o Abascant (en llatí Abascantus, en grec antic) era un metge nascut a Lugdúnum (Lió) que va viure probablement al i que va inventar un antídot contra la mossegada de serps i altres remeis.

Nou!!: August і Abascantus · Veure més »

Abellinum

Abellinum era una ciutat dels hirpins, situada a la vall superior del Sabatus, prop de la frontera de Campània.

Nou!!: August і Abellinum · Veure més »

Abilene (Síria)

Abilene o simplement Abila va ser una regió de Celesíria, que tenia com a ciutat principal Abila.

Nou!!: August і Abilene (Síria) · Veure més »

Abroni Siló

Abroni Siló (en llatí Abronius Silo) va ser un poeta romà deixeble de Marc Porci Latró, que va viure en temps de l'emperador Octavi August.

Nou!!: August і Abroni Siló · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Nou!!: August і Acaia · Veure més »

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Nou!!: August і Acaia (província romana) · Veure més »

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).

Nou!!: August і Acarnània · Veure més »

Acerra

Acerra és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.

Nou!!: August і Acerra · Veure més »

Acme (esclava)

Acme va ser una esclava i donzella personal jueva al servei de l'emperadriu Lívia Drusil·la, esposa d'Octavi August.

Nou!!: August і Acme (esclava) · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: August і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Acta Diurna

Acta Diürna és un terme en llatí que podria traduir-se com a arxiu diari propi de l'Antiga Roma, eren les minutes quotidianes dels negocis públics i d'esdeveniments socials i polítics.

Nou!!: August і Acta Diurna · Veure més »

Acta est fabula

Teatre Romà Acta est fabula és una locució llatina que significa «la representació s'ha acabat».

Nou!!: August і Acta est fabula · Veure més »

Acta Senatus

Les Acta Senatus o Commentarii Senatus, són actes dels debats i decisions del Senat de Roma.

Nou!!: August і Acta Senatus · Veure més »

Ad kalendas graecas

Ad kalendas graecas és una locució llatina, traduïda al català com "a les calendes gregues", que equival al significat metàforic de "mai".

Nou!!: August і Ad kalendas graecas · Veure més »

Aden

Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.

Nou!!: August і Aden · Veure més »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: August і Adiabene · Veure més »

Adiatorix

Adiatorix (en llatí Adiatorix, en grec antic Ἀδιατόριξ) era el fill d'un dels tetrarques de Galàcia.

Nou!!: August і Adiatorix · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: August і Administració provincial romana · Veure més »

Adria

Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.

Nou!!: August і Adria · Veure més »

Aelia Sentia

Aelia Sentia va ser una llei del temps d'August, segurament de l'any 3, proposada pels cònsols Sext Eli Cat i Gai Senti Saturní, que regulava la manumissió d'esclaus.

Nou!!: August і Aelia Sentia · Veure més »

Aerarium militare

Laerarium militare era el tresor destinat a mantenir els veterans de l'exèrcit romà, una pensió que pretenia retribuir els seus serveis, funcionar com incentiu suplementari i sobretot reduir els conflictes socials que s'havien produït en temps de la república amb soldats descontents.

Nou!!: August і Aerarium militare · Veure més »

Aeso

Aeso fou una petita ciutat romana que arribà al rang de municipium, situada on avui dia hi ha la vila d'Isona (terme municipal d'Isona i Conca Dellà), al Pallars Jussà, substituint el poblat ibèric d'Eso (en ibèric). Fou citada a les obres de Ptolemeu i de Plini el Vell.

Nou!!: August і Aeso · Veure més »

Age of Empires: The Rise of Rome

Age of Empires: The Rise of Rome és l'expansió del joc RTS Age of Empires.

Nou!!: August і Age of Empires: The Rise of Rome · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: August і Agost · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: August і Agrigent · Veure més »

Agripa d'Alba

Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa.

Nou!!: August і Agripa d'Alba · Veure més »

Agulles de Cleòpatra

Agulles de Cleòpatra és el sobrenom donat a dos obeliscs egipcis que daten del regnat del faraó Tutmosis III.

Nou!!: August і Agulles de Cleòpatra · Veure més »

Alagònia

Alagònia (en llatí Alagonia, en grec antic Ἀλαγονία) era una antiga ciutat de Lacònia propera a la frontera de Messènia.

Nou!!: August і Alagònia · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Nou!!: August і Al·lòbroges · Veure més »

Al·ló

Al·ló (Allon o Allo, IPA), dit també Alonis, Alones (en Ἀλωνίς o Ἀλωναὶ, «Alōnís» i «Alōnái», IPA; gentilici Ἀλωνίτης, «Alōnítēs», alonita) o Àl·lon, fou una antiga ciutat romana identificada molt probablement amb la Vila Joiosa (a la Marina Baixa, País Valencià) de la qual es conserven restes sota el centre de la vila.

Nou!!: August і Al·ló · Veure més »

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Nou!!: August і Alba Longa · Veure més »

Albano Laziale

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: August і Albano Laziale · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: August і Albània del Caucas · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: August і Alemanya · Veure més »

Alexandre (fill d'Herodes)

Alexandre va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Juntament amb el seu germà Aristòbul va ser educat a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.

Nou!!: August і Alexandre (fill d'Herodes) · Veure més »

Alexandre d'Èmesa

Alexandre d'Èmesa fou filarca o príncep d'Èmesa, a Síria.

Nou!!: August і Alexandre d'Èmesa · Veure més »

Alexandre Heli

Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Nou!!: August і Alexandre Heli · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: August і Alexandria · Veure més »

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Nou!!: August і Alexandria de la Tròada · Veure més »

Alfeu Mitileneu

Alfeu Mitileneu (en llatí Alpheus Mytilenaeus, en grec) va ser un poeta grec nascut a Mitilene que va escriure una dotzena d'epigrames dels que hi ha inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: August і Alfeu Mitileneu · Veure més »

Alfi Avit

Alfi Avit (en llatí Alphius Avitus) va ser un poeta romà que va florir sota els emperadors August i Tiberi.

Nou!!: August і Alfi Avit · Veure més »

Alfi Flavus

Alfi Flavus (Alfius Flavus) va ser un retòric romà del temps d'August i Tiberi, deixeble de Luci Cesti Pius.

Nou!!: August і Alfi Flavus · Veure més »

Alfredo Mayo

Alfredo Fernández Martínez, conegut artísticament com a Alfredo Mayo, (Barcelona, 17 de maig de 1911 – Palma, 19 de maig de 1985) va ser un actor català.

Nou!!: August і Alfredo Mayo · Veure més »

Alix (còmic)

Alix és un personatge de la bande dessinée franco-belga, protagonista d’una sèrie de còmics amb el mateix nom, creada, escrita i dibuixada per Jacques Martin a partir de 1948.

Nou!!: August і Alix (còmic) · Veure més »

Alps Cottis

Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.

Nou!!: August і Alps Cottis · Veure més »

Alps Marítims (província romana)

Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua).

Nou!!: August і Alps Marítims (província romana) · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: August і Altar · Veure més »

Altar de Zeus Agoraios

'''Altar de Zeus Agoraios''', a l'Àgora d'Atenes. L'Altar de Zeus Agoraios (Βωμός Διός Αγοραίου'Altar de Zeus de l'Àgora'), és un altar situat al costat oest de l'Àgora d'Atenes, prop del Monument als herois epònims.

Nou!!: August і Altar de Zeus Agoraios · Veure més »

Amanirenes

Candaces Amanishakheto (Amanirenes) fou reina de Núbia amb capital a Napata) vers el 40 o 35 al 20 aC. Casada amb el rei Teriteqas, es va instal·lar amb ell a Napata (els anteriors reis residien a Mèroe). Vers el 25 aC el rei Teriteqas va intentar conquerir la Tebaida i va ocupar Elefantina i Siene però fou rebutjat per Petronius que va conquerir Dakka i Premnis i va entrar a Napata uns mesos després (vers 24 aC). La reina Amanirenas és una de les Candaces més famoses, pel seu paper al capdavant dels exèrcits cuixites contra els romans en una guerra que va durar tres anys, del 25 aC al 22 aC. Després d'una victòria inicial quan els cuixites van atacar l'Egipte romà, van ser expulsats d'Egipte per Gaius Petronius, i els romans van establir una nova frontera a Hiere Sycaminos (Maharraqa). Amanirenas va ser descrita com a valent i cega d'un ull. La reina Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d'esclaus i botí. Finalment la reina va apel·lar per la pau a Cèsar August, que li va concedir vers el 20 aC i es va establir la frontera i el regne de Núbia (Mèroe) va quedar lliure de tribut. Premnis i Dakka foren retornats a la reina. En una data no coneguda, però segurament no gaire allunyada de l'any 20 aC, la va succeir Akinidad.

Nou!!: August і Amanirenes · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: August і Amazics · Veure més »

Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)

El Senat romà va enviar una ambaixada a Mutina l'any 43 aC.

Nou!!: August і Ambaixada romana (Mutina, 43 aC) · Veure més »

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Nou!!: August і Ambràcia · Veure més »

Amfissa

Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.

Nou!!: August і Amfissa · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Nou!!: August і Amfiteatre · Veure més »

Amfiteatre d'Arle

L'amfiteatre d'Arle és una construcció romana de finals del, en el marc de les extensions flavianes de la ciutat.

Nou!!: August і Amfiteatre d'Arle · Veure més »

Amfiteatre de Mèrida

L'Amfiteatre de Mèrida va ser construït en la colònia romana d'Emèrita Augusta, que va ser fundada en el 25 aC per Octavi August com a lloc de residència per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres càntabres: Legio V Alaudae i Legio X Gemina.

Nou!!: August і Amfiteatre de Mèrida · Veure més »

Amfiteatre de Pula

L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat de Pula, a Croàcia.

Nou!!: August і Amfiteatre de Pula · Veure més »

Amfiteatre de Segòbriga

L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium.

Nou!!: August і Amfiteatre de Segòbriga · Veure més »

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: August і Amfiteatre i circ romans de Barcelona · Veure més »

Amintes de Galàcia

Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.

Nou!!: August і Amintes de Galàcia · Veure més »

Amiternum

Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.

Nou!!: August і Amiternum · Veure més »

Ammaedara

Ammaedara és el nom d'un jaciment arqueològic tunisià a la rodalia de la vila de Bou Chebka, delegació de Foussana, governació de Kasserine.

Nou!!: August і Ammaedara · Veure més »

Anactòrion

Anactòrion (en llatí Anactorium, en grec antic Ἀνακτόριος) era una ciutat inicialment dels agreis a l'Acarnània, al golf d'Ambràcia, entre Nicòpolis de l'Epir i Tireon (Thyreum), al sud-est d'Àccium.

Nou!!: August і Anactòrion · Veure més »

Analema de Vitruvi (De Architectura IX)

Manuscrit de Vitruvi; pergamí que data del 1390 L'Analema de Vitruvi de De Architectura-IX, és un mètode que apareix en el Libre IX de la seua obra «De architectura», coneguda avui com Els Deu Llibres d'Arquitectura,Vitruvius, Pollio (transl. Morris Hicky Morgan, 1960), The Ten Books on Architecture.

Nou!!: August і Analema de Vitruvi (De Architectura IX) · Veure més »

Anaxilau de Larisa

Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) va ser un metge i filòsof pitagòric grec nascut a Larisa de Tessàlia.

Nou!!: August і Anaxilau de Larisa · Veure més »

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Nou!!: August і Annals (Tàcit) · Veure més »

Anni Rufus

Anni Rufus (Annius Rufus) va ser un governador romà membre de la gens Ànnia, d'origen plebeu.

Nou!!: August і Anni Rufus · Veure més »

Annona (proveïment d'aliments)

Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població.

Nou!!: August і Annona (proveïment d'aliments) · Veure més »

Antífanes (poeta epigramàtic)

Antífanes (en llatí Antiphanes, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: August і Antífanes (poeta epigramàtic) · Veure més »

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Nou!!: August і Antínous · Veure més »

Antíoc II de Commagena

Antíoc II de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.

Nou!!: August і Antíoc II de Commagena · Veure més »

Antípatre (fill d'Herodes)

Antípatre (Antipater) fou el primer fill d'Herodes el Gran i la seva primera esposa Doris.

Nou!!: August і Antípatre (fill d'Herodes) · Veure més »

Antípatre de Tessalònica

Antípatre de Tessalònica （Antipater) va ser un poeta grec autor de diversos epigrames inclosos a l'Antologia Grega. Correspon al regnat d'August (vers 10 aC en endavant) fins al regnat de Calígula.

Nou!!: August і Antípatre de Tessalònica · Veure més »

Antònia de Tral·les

Antònia (en Antonia) va ser una filla de Marc Antoni i d'Antònia Hibrida, una filla de Gai Antoni Hibrida.

Nou!!: August і Antònia de Tral·les · Veure més »

Antònia Major

Antònia Major (en llatí Antonia Maior) va ser la filla gran de Marc Antoni amb Octàvia, nascuda l'any 39 aC a Atenes, però va ser portada a Roma per la seva mare després del 36 aC.

Nou!!: August і Antònia Major · Veure més »

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Nou!!: August і Antònia Menor · Veure més »

Antònia Trifena

Antònia Trifena (Ἀντωνία Τρύφαινα) també coneguda amb el nom de Trifena de Tràcia, nascuda l'any 10 aC i morta l'any 55 a Cízic, va ser una reina del Pont i també reina dels tracis Odrisis.

Nou!!: August і Antònia Trifena · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: August і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: August і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: August і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antioquia de Pisídia

Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.

Nou!!: August і Antioquia de Pisídia · Veure més »

Antoni i Cleòpatra

Antoni i Cleòpatra (en anglès: Antony and Cleopatra) és una tragèdia històrica en cinc actes de l'escriptor anglès William Shakespeare, representada per primera vegada el 1607 o 1608, i publicada en l'edició coneguda com a First Folio el 1623.

Nou!!: August і Antoni i Cleòpatra · Veure més »

Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972)

Antoni i Cleòpatra (títol original en anglès: Antony and Cleopatra) és una adaptació cinematogràfica de 1972 de l'obra del mateix nom de William Shakespeare, dirigida i protagonitzada per Charlton Heston, i realitzada per Rank Organisation.

Nou!!: August і Antoni i Cleòpatra (pel·lícula del 1972) · Veure més »

Antoni Musa

Antoni Musa (en llatí Antonius Musa) va ser un famós metge romà del.

Nou!!: August і Antoni Musa · Veure més »

Antony and Cleopatra

Antony and Cleopatra, op.

Nou!!: August і Antony and Cleopatra · Veure més »

Antony and Cleopatra (pel·lícula de 1908)

Fotograma de la pel·lícula Antony and Cleopatra és una pel·lícula muda de la Vitagraph digirida per J. Stuart Blackton i Charles Kent i protagonitzada per Maurice Costello i Florence Lawrence.

Nou!!: August і Antony and Cleopatra (pel·lícula de 1908) · Veure més »

Apamea de Bitínia

Apamea de Bitínia o Apamea Mirlea (en grec antic Απάμεια Μύρλεια) era una ciutat de la Propòntida, a la costa sud del golf de Cios, i al nord-oest de Bursa, a Bitínia.

Nou!!: August і Apamea de Bitínia · Veure més »

Apel·les de Colofó

Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la ''Venus Anadiòmena,'' d'Apel·les Apel·les (Apelles) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.

Nou!!: August і Apel·les de Colofó · Veure més »

Api Juni Silà

Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Api Juni Silà · Veure més »

Apocolocyntosis divi Claudii

LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.

Nou!!: August і Apocolocyntosis divi Claudii · Veure més »

Apol·lònia d'Il·líria

Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).

Nou!!: August і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: August і Apol·lo · Veure més »

Apol·lodor d'Esmirna

Apol·lodor d'Esmirna (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un poeta epigramàtic grec del temps d'August i Tiberi (finals del segle I aC i començaments del) originari de la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: August і Apol·lodor d'Esmirna · Veure més »

Apol·lodor de Pèrgam

Apol·lodor de Pèrgam va ser un retòric grec fundador i director d'una escola de retòrica anomenada que es va oposar a una altra escola oberta per Teodor de Gàdara, l'anomenada.

Nou!!: August і Apol·lodor de Pèrgam · Veure més »

Aqüeducte de les Ferreres

El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.

Nou!!: August і Aqüeducte de les Ferreres · Veure més »

Aqüeductes de Roma

Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.

Nou!!: August і Aqüeductes de Roma · Veure més »

Aqua Alsietina

L'Aqua Alsietina també coneguda com a Aqua Augusta, va ser un aqüeducte construït sota el regnat de Cèsar August l'any 2 aC, per servir els barris del riu Tíber (Trastevere i de la naumàquia que va construir per als espectacles de combats navals).

Nou!!: August і Aqua Alsietina · Veure més »

Aqua Appia

El recorregut a la ciutat (en vermell). «Vista de les restes d'edificis antics, als peus de l'Aventí en la carretera anomenada Marmorata.» (1756). Gravat de Giovanni Battista Piranesi en ''Li antichità Romane'' (1784). A. Restes d'antigues mines de sal. B. Sortida de conducte del Acqua Appia. C. Fontanella provegnente moderna de d.o cova. D. Costa abans conegut com el Clivus Publicio. I. Avanzi de les subestructures de la 'Aventino. LAqua Appia va ser el primer aqüeducte de Roma.

Nou!!: August і Aqua Appia · Veure més »

Aqua Augusta

* Aqua Augusta (Nàpols) o Aqüeducte de Serina, aqüeducte romà que subministrava aigua a vuit ciutats en la Badia de Nàpols, incloent-hi Pompeia, Estàbia i Nola.

Nou!!: August і Aqua Augusta · Veure més »

Aqua Augusta (Nàpols)

La Piscina mirabilis El canal de l'Aqua Augusta a l'entrada del ''castellum aquae'' a Pompeia L'Aqua Augusta o Aqüeducte de Serina va ser un aqüeducte romà que subministrava aigua a vuit ciutats en la Badia de Nàpols, incloent-hi Pompeia, Estàbia i Nola.

Nou!!: August і Aqua Augusta (Nàpols) · Veure més »

Aqua Virgo

L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.

Nou!!: August і Aqua Virgo · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: August і Aquileia · Veure més »

Ara Pacis

LAra Pacis Augustae ('altar de la Pau d'August') és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Ara Pacis · Veure més »

Arabió

Arabió va ser l'últim rei númida, que segons Apià era fill de Masinissa II i probablement net de Gauda.

Nou!!: August і Arabió · Veure més »

Aràbia Feliç

XVIII que mostra les tres divisions d'Aràbia fetes pels romans. Aràbia Feliç (en llatí Arabia Felix) és el nom donat en llatí durant l'antiguitat a una de les tres parts en què es dividia la península Aràbiga juntament amb lAràbia Pètria i lAràbia Deserta, i que alguns geògrafs restringeixen al seu cantó sud-occidental, ocupant aproximadament el territori de l'actual Iemen.

Nou!!: August і Aràbia Feliç · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: August і Aràbia Pètria · Veure més »

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Nou!!: August і Aràbia preislàmica · Veure més »

Aríccia

Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Nou!!: August і Aríccia · Veure més »

Arc de Berà

Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.

Nou!!: August і Arc de Berà · Veure més »

Arc de Triomf d'Aurenja

L'arc de triomf d'Aurenja és un arc de triomf situat a la ciutat d'Aurenja, França.

Nou!!: August і Arc de Triomf d'Aurenja · Veure més »

Arco di Riccardo

L'Arc de Riccardo és segons algunes fonts una de les portes romanes de Trieste al segle I a.C. construït probablement sota el mandat de l'emperador August.

Nou!!: August і Arco di Riccardo · Veure més »

Arel·li Fusc

Arel·li Fusc (en llatí Arellius Fuscus) va ser un retòric romà de rang eqüestre que va florir al final del regnat d'August.

Nou!!: August і Arel·li Fusc · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: August і Ares · Veure més »

Aretes IV Filopàter

Aretes IV Filopàter fou rei nabateu d'Aràbia Pètria (9 aC-40 dC).

Nou!!: August і Aretes IV Filopàter · Veure més »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: August і Arezzo · Veure més »

Argei

Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.

Nou!!: August і Argei · Veure més »

Argenteria

Gerra de plata L'argenteria és l'art i l'ofici de treballar l'argent, l'or (orfebreria), el platí i d'altres metalls fins.

Nou!!: August і Argenteria · Veure més »

Argos d'Acaia

Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.

Nou!!: August і Argos d'Acaia · Veure més »

Ariarates X

Ariarates X (Ariarathes) era rei de Capadòcia, possiblement fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.

Nou!!: August і Ariarates X · Veure més »

Ariobarzanes d'Armènia

Ariobarzanes va ser rei d'Armènia des de l'any 2 fins a l'any 4.

Nou!!: August і Ariobarzanes d'Armènia · Veure més »

Arios d'Alexandria

Arios d'Alexandria (en Ἄρειος Áreios; en Areius o Arius) fou un filòsof grec pitagòric i estoic que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte.

Nou!!: August і Arios d'Alexandria · Veure més »

Aristobul IV de Judea

Aristobul IV de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Junt amb el seu germà Alexandre va anar a estudiar a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.

Nou!!: August і Aristobul IV de Judea · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: August і Arle · Veure més »

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Nou!!: August і Armini · Veure més »

Arpetans

País arpità Els Arpitans o Arpetans son un poble i una comunitat etnolingüística de l'Europa Occidental que comprén territoris de França (Regions d'Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya-Franc Comtat), Suïssa (Romandia) i Italia (Vall d'Aosta, Piemont i Poulye).

Nou!!: August і Arpetans · Veure més »

Arquebisbat de Cartago

Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.

Nou!!: August і Arquebisbat de Cartago · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: August і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arquelau de Judea

Moneda d'Herodes Arquelau Arquelau de Judea (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος) va ser fill d'Herodes el Gran i de Maltace, una dona samaritana.

Nou!!: August і Arquelau de Judea · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: August і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: August і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: August і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Art (desambiguació)

L'art fa referència a obres d'expressió creativa i també és una habilitat, una tècnica aplicada apresa.

Nou!!: August і Art (desambiguació) · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: August і Art antic · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: August і Art de Catalunya · Veure més »

Art flavi

L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.

Nou!!: August і Art flavi · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: August і Art romà · Veure més »

Arta (Grècia)

Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.

Nou!!: August і Arta (Grècia) · Veure més »

Artavasdes I de Mèdia Atropatene

Artavasdes I (que segurament va néixer l'any 59 aC i va morir l'any 20 aC) va ser rei de la Mèdia Atropatene circa el 36 aC i fins potser el 20 aC.

Nou!!: August і Artavasdes I de Mèdia Atropatene · Veure més »

Artavasdes IV d'Armènia

Artavasdes IV (en armeni Արտավազդ Գ) va ser rei d'Armènia del 5 aC al 4 aC.

Nou!!: August і Artavasdes IV d'Armènia · Veure més »

Artavasdes VI d'Armènia

Artavasdes VI va ser rei d'Armènia de l'any 4 al 6.

Nou!!: August і Artavasdes VI d'Armènia · Veure més »

Artaxes II d'Armènia

Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.

Nou!!: August і Artaxes II d'Armènia · Veure més »

Asandre del Bòsfor

Asandre (en llatí Asander, en grec antic Άσανδρoς) era un home d'alt rang que va arribar a ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: August і Asandre del Bòsfor · Veure més »

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.

Nou!!: August і Ascoli Piceno · Veure més »

Asdod

Asdod és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.

Nou!!: August і Asdod · Veure més »

Asilah

Carrer d'Asilah Asilah o Assilah o Asila és una ciutat del Marroc, situada a uns 50 km al sud-sud-oest de Tànger, prop de la desembocadura de l'Oued el-Helou.

Nou!!: August і Asilah · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: August і Úmbria · Veure més »

Aspurge

Aspurge (Tiberius Iulius Aspurguss Philormanus) de nom complet Tiberi Juli Aspurge Filoromà, va ser rei del Bòsfor des d'abans de l'any 10 fins potser l'any 37.

Nou!!: August і Aspurge · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: August і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: August і Astèrix · Veure més »

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Nou!!: August і Astorga · Veure més »

Astura

Astura (Astura Ἄστυρα) era una petita illa de la costa del Latium, entre Antium i Circeii, a la boca del riu Astura, que neix en una de les valls del massís Albà.

Nou!!: August і Astura · Veure més »

Atella

Atella (Ἀτελλα) va ser una ciutat de Campània situada a la via entre Nàpols i Càpua a uns 15 km (9 milles romanes) de cadascuna, segons Esteve de Bizanci i la Taula de Peutinger.

Nou!!: August і Atella · Veure més »

Ateneu de Selèucia

Ateneu de Selèucia (en grec antic Άθήναιος) fou un filòsof peripatètic grec esmentat per Estrabó que diu que era contemporani seu.

Nou!!: August і Ateneu de Selèucia · Veure més »

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.

Nou!!: August і Atenodor Cananita · Veure més »

Aternitum

Aternum o Aternitum, va ser una ciutat de la costa Adriàtica a Itàlia, avui anomenada Pescara.

Nou!!: August і Aternitum · Veure més »

Atimet Arquiatre

Atimet Arquiatre (en llatí Atimetus Archiater) era un metge romà que va viure al.

Nou!!: August і Atimet Arquiatre · Veure més »

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Nou!!: August і Atis (déu) · Veure més »

Atis Silvius

Atis Silvi (en llatí: Atys Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa i les seves colònies.

Nou!!: August і Atis Silvius · Veure més »

Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià)

Aufídia, en llatí Aufidia o de vegades Alfídia (Alfidia), va ser una dama romana filla del magistrat romà Marc Aufidi Lurcó i d'una mare desconeguda, que va viure principalment al.

Nou!!: August і Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià) · Veure més »

August (1515-1525)

August és un relleu d'autor desconegut datat entre 1515-1525 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: August і August (1515-1525) · Veure més »

August (desambiguació)

* August de Prima Porta, estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 1863 a la vil·la de Prima Porta.

Nou!!: August і August (desambiguació) · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: August і August (títol) · Veure més »

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Nou!!: August і August de Prima Porta · Veure més »

August de via Labicana

L'estàtua dAugust de la Via Labicana és un retrat de l'emperador August de figura completa, realitzada en marbre, de 207 cm d'altura.

Nou!!: August і August de via Labicana · Veure més »

Augusta dels Trèvers

Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).

Nou!!: August і Augusta dels Trèvers · Veure més »

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Nou!!: August і Augusta Emèrita · Veure més »

Augusta Pretòria

Teatre romà. Augusta Pretòria (Augusta Praetoria Αὐγούστα Πραιτωρία) va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta.

Nou!!: August і Augusta Pretòria · Veure més »

Augusta Vindelicorum

Augusta Vindelicorum era la capital de la província romana de la Rètia Secunda (coneguda també com a Vindelícia) i era situada a la riba del riu Lech.

Nou!!: August і Augusta Vindelicorum · Veure més »

Augustal

Augustal era el nom que van prendre els membres dels augustals, una associació de sacerdots de l'antiga Roma, dedicada al culte als cèsars.

Nou!!: August і Augustal · Veure més »

Augustàlia

Augustàlia (en llatí Augustalia) o Ludi Augustales era una festa que se celebrava a l'antiga Roma el dia 12 d'octubre en honor a August, el primer emperador romà.

Nou!!: August і Augustàlia · Veure més »

Aula isíaca

L'Aula isíaca o Casa d'Isis és un saló subterrani sota la també anomenada així basílica-auditori de la Domus Flavia al Palatí de Roma.

Nou!!: August і Aula isíaca · Veure més »

Aulani Evànder

Aulani Evànder fou un escultor grec nascut a Atenes que fou portat per Marc Antoni a Alexandria.

Nou!!: August і Aulani Evànder · Veure més »

Aulus Cascel·lí

Aulus Cascel·lí (en Aulus Cascellinus) va ser un jurista romà contemporani de Gai Trebaci, al qual superava en eloqüència, encara que Trebaci el superava en habilitat jurídica.

Nou!!: August і Aulus Cascel·lí · Veure més »

Aulus Cecina Sever

Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Aulus Cecina Sever · Veure més »

Aulus Corneli Cels

Aulus o Aule Corneli Cels (en llatí: Aulus Cornelius Celsus) (? - segle I) va ser un escriptor, un enciclopedista romà, i potser metge, que va viure probablement a la Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: August і Aulus Corneli Cels · Veure més »

Aulus Corneli Cos (cònsol 428 aC)

Aulus Corneli Cos (Aulus Cornelius Cossus) va ser un magistrat romà del, segurament germà de Servi Corneli Cos, tribú consular l'any 434 aC.

Nou!!: August і Aulus Corneli Cos (cònsol 428 aC) · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: August і Aulus Hirci · Veure més »

Aulus Licini Nerva Silià

Aulus Licini Nerva Silià (Aulus Licinius Nerva Silianus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Aulus Licini Nerva Silià · Veure més »

Aulus Terenci Varró Murena

Aulus Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: August і Aulus Terenci Varró Murena · Veure més »

Auranítida

Auranítida o Auranitis fou una regió del sud de Síria, que correspon a la moderna regió d'Hauran.

Nou!!: August і Auranítida · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: August і Aurenja · Veure més »

Ausa

Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.

Nou!!: August і Ausa · Veure més »

Auspici

Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.

Nou!!: August і Auspici · Veure més »

Avaricum

Avaricum fou l'antic nom de Bourges, que va ser la capital del poble gal dels bitúrigs, a la vall del riu Evre (antic Avara).

Nou!!: August і Avaricum · Veure més »

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Nou!!: August і Aventí · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: August і Aydın · Veure més »

Ègloga

Lègloga (ἐκλογή, 'selecció') és un subgènere líric que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en què uns pastors es conten les seues penes d'amor enmig d'un paisatge ideal arcàdic.

Nou!!: August і Ègloga · Veure més »

Ètil

Ètil (en Οἴτυλος) o Bètil (Βείτυλος) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la banda oriental del golf de Messènia.

Nou!!: August і Ètil · Veure més »

Énguera

Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: August і Énguera · Veure més »

Àccia

Àccia (en llatí Actia, en grec antic τὰ Ἄκτια) era un festival que se celebrava cada quatre anys en honor d'Apol·lo Actius a Nicòpolis a l'Epir, amb lluita, concursos musicals, curses de cavalls i batalles navals.

Nou!!: August і Àccia · Veure més »

Àccium

Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.

Nou!!: August і Àccium · Veure més »

Àcia

Àcia Balba o Àcia o Àtia (en llatí Atia Balba Caesonia, morta el 43 aC) va ser una dama romana de finals del període republicà.

Nou!!: August і Àcia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: August і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àgora d'Atenes

Vista general de l'àgora d'Atenes Làgora d'Atenes (en grec: Αρχαία Αγορά της Αθήνας) era el centre de l'activitat comercial, social i política de l'antiga ciutat d'Atenes.

Nou!!: August і Àgora d'Atenes · Veure més »

Àgora romana d'Atenes

A l'antiga Grècia, l'àgora (grec ἀγορά) era el lloc de mercat i reunió d'una ciutat.

Nou!!: August і Àgora romana d'Atenes · Veure més »

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Nou!!: August і Àntium · Veure més »

Àrquies d'Alexandria

Àrquies d'Alexandria (Archias) fou un escriptor nascut a Alexandria d'Egipte que va viure probablement en temps de l'emperador August, vers el i. Va ser el mestre d'Epafrodit, segons que explica la Suïda.

Nou!!: August і Àrquies d'Alexandria · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Nou!!: August і Àsia (província romana) · Veure més »

Àsturs

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.

Nou!!: August і Àsturs · Veure més »

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: August і Baalbek · Veure més »

Babri

Babri o Bàbries (en llatí Babrius o Babrias, en grec), també anomenat Gàbries (Gabrias) va ser un poeta grec que va convertir les faules d'Isop en vers.

Nou!!: August і Babri · Veure més »

Baetulo

Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Nou!!: August і Baetulo · Veure més »

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Nou!!: August і Bagacum Nerviorum · Veure més »

Banasa

Banasa va ser una colònia romana a la Mauritània Tingitana, fundada per August amb l'epítet de Valentia.

Nou!!: August і Banasa · Veure més »

Bandera

Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

Nou!!: August і Bandera · Veure més »

Banyuls dels Aspres

Banyuls dels Aspres (oficialment en francès Banyuls-dels-Aspres) és un poble i municipi de 1.257 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: August і Banyuls dels Aspres · Veure més »

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Nou!!: August і Barba · Veure més »

Barbara Frale

Barbara Frale (24 de febrer de 1970) és una paleògrafa italiana dels Arxius secrets del Vaticà.

Nou!!: August і Barbara Frale · Veure més »

Barri púnic

El barri púnic de Cartago és un lloc de la moderna Carthage que correspon a una zona de poblament púnic de l'antiga ciutat de Cartago.

Nou!!: August і Barri púnic · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: August і Basílica · Veure més »

Basílica Emília

Restes de la basílica Emília La Basílica Emília (en llati: Basilica Aemilia) va ser una important construcció civil de l'època de la República Romana.

Nou!!: August і Basílica Emília · Veure més »

Basílica Semprònia

L'únic fragment que en resta de la basílica en l'actualitat formava part de la façana. La Basílica Semprònia (en llatí: Basilica Sempronia) va ser una important construcció d'ús civil de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Basílica Semprònia · Veure més »

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Nou!!: August і Batalla d'Alèsia · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Nou!!: August і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Carres

La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: August і Batalla de Carres · Veure més »

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Nou!!: August і Batalla de Filipos · Veure més »

Batalla de Miles (36 aC)

La batalla de Miles, de l'any 36 aC, va ser un dels combats navals que van tenir lloc durant la Guerra de Sicília (44 aC-36 aC).

Nou!!: August і Batalla de Miles (36 aC) · Veure més »

Batalla de Munda (45 aC)

La Batalla de Munda (17 de març de) va ser un enfrontament entre els cesarians i pompeians.

Nou!!: August і Batalla de Munda (45 aC) · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: August і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bataus

Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.

Nou!!: August і Bataus · Veure més »

Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.

Nou!!: August і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia · Veure més »

Batil d'Alexandria

Batil d'Alexandria (Bathyllus) fou un llibert grecoromà, favorit de Mecenàs (junt amb Pílades de Cilícia i Hiles, el seu deixeble) que en el regnat d'August va assolir un excepcional nivell en l'art de la dansa o ballet anomenat pantomim.

Nou!!: August і Batil d'Alexandria · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: August і Baviera · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: August і Bàrcino · Veure més »

Bàtrac

Bàtrac (Batrachus) fou un escultor i arquitecte espartà del temps d'August.

Nou!!: August і Bàtrac · Veure més »

Búpal

Búpal (Bupalus) fou un arquitecte i escultor nadiu de l'illa de Quios, on la seva família hauria exercit l'art de l'escultura d'ençà del començament de les Olimpíades, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: August і Búpal · Veure més »

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: August і Beirut · Veure més »

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Nou!!: August і Belgae · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: August і Benevent · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: August і Benito Mussolini · Veure més »

Berenice (neboda d'Herodes el Gran)

Berenice va ser filla de Costobar (Costobarus) i Salomé I (germana d'Herodes el Gran).

Nou!!: August і Berenice (neboda d'Herodes el Gran) · Veure més »

Bessos

Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.

Nou!!: August і Bessos · Veure més »

Bestiari

''Bestiarii'' en combat. Mosaic romà mostrant entreteniments del segle I. Museu Jamahiriya (Museu del Castell Vermell) Tripoli, Libya, de la Villa Buc Ammera. Bestiari (pl. Bestiarii) era la persona que combatia contra les feres al circ romà.

Nou!!: August і Bestiari · Veure més »

Betònica (planta)

La betònica (Betonica officinalis; sin. Stachys officinalis) és una espècie de planta amb flors de la família de les lamiàcies, originària d'Europa, l'oest d'Àsia i el nord Àfrica, on creix en boscos, pastures i campinyes.

Nou!!: August і Betònica (planta) · Veure més »

Betúria

La Península Ibèrica el s. III aC. En blau, els Celtici i els Turduli dins la Baeturia Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis).

Nou!!: August і Betúria · Veure més »

Betiliè Bas

Betiliè Bas (en llatí Betilienus Bassus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Betiliè Bas · Veure més »

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: August і Betlem · Veure més »

Betsaida

Betsaida Betsaida o Bethsaida (en grec: Βηθσαΐδά; de l'hebreu: Bet'shayid que significa "casa de pesca") és una vila a la vora del llac de Tiberíades a l'actual Israel que es menciona al Nou Testament.

Nou!!: August і Betsaida · Veure més »

Bianor

Bianor (en grec) va ser un poeta grec de Bitínia.

Nou!!: August і Bianor · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: August і Biblioteca · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: August і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bibracte

Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.

Nou!!: August і Bibracte · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: August і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: August і Bitínia · Veure més »

Blande

Blande (en llatí Blandus) va ser un cavaller romà de Tibur que va donar classes d'eloqüència a Roma en el temps de l'emperador August.

Nou!!: August і Blande · Veure més »

Boccus II

Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC - 30 aC.

Nou!!: August і Boccus II · Veure més »

Bodiòntics

Els bodiòntics (en llatí Bodiontici) eren un poble gal que Plini el Vell situa a la Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: August і Bodiòntics · Veure més »

Boet (poeta)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega escrit com un elogi a Pílades de Cilícia, el famós pantomim del temps d'August, nascut a Tars.

Nou!!: August і Boet (poeta) · Veure més »

Bogud II

Bogud II fou rei de Mauritània, successor del seu pare Bogud I a la part occidental.

Nou!!: August і Bogud II · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: August і Bolonya · Veure més »

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Nou!!: August і Bonn · Veure més »

Bovil·les

Bovil·les (en Bovillae en Βοΐλλαι) va ser una antiga ciutat del Làtium situada a la Via Àpia a uns 20 km de Roma.

Nou!!: August і Bovil·les · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: August і Bríndisi · Veure més »

Breunes

Els breunes, breons o brions (en llatí Breuni, Breones o Briones; en grec Βρεῦνοι) foren una tribu alpina de Rètia, al nord del modern Tirol, a la regió de Mont Brenner.

Nou!!: August і Breunes · Veure més »

Brian Blessed

Brian Blessed (Mexborough, 9 d'octubre de 1936) és un actor anglès.

Nou!!: August і Brian Blessed · Veure més »

Brigians

Els brigians o brigianis (en llatí Brigiani, Brigianii o Briganii) eren un poble alpí d'origen celto-lígur esmentat per Plini el vell a la transcripció que fa de les inscripcions del Trofeu dels Alps, aixecat per August per commemorar les seves victòries contra les tribus alpines.

Nou!!: August і Brigians · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: August і Britànnia · Veure més »

Brixants

Els brixants o brixans (en llatí Brixanti o Brixani) eren un poble alpí de la Rètia que van ocupar el districte modern de Brixen (Brixia).

Nou!!: August і Brixants · Veure més »

Brutis

Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.

Nou!!: August і Brutis · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: August і Bugia (Algèria) · Veure més »

Bulla (amulet)

Una bulla de forma lenticular trobada a Òstia, de l'època d'August. Feta d'or. Museo Gregoriano Etrusco - Museus Vaticans La bulla era un amulet que es portava penjat al coll i es posava, a l'antiga Roma, a tots els nens mascles al cap de nou dies d'haver nascut.

Nou!!: August і Bulla (amulet) · Veure més »

Caere

Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).

Nou!!: August і Caere · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: August і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calacte

Calacte (en llatí, Calacte o Cale Acte, en grec antic Καλάκτα o Καλὴ Ἀκτὴ) era una ciutat de la costa nord de Sicília aproximadament a mig camí entre Tindaris i Cafalòdion.

Nou!!: August і Calacte · Veure més »

Calahorra

Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Nou!!: August і Calahorra · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: August і Calataiud · Veure més »

Calàbria (regió històrica)

Calàbria (Καλαβρία) era el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a ço que avui és la Pulla.

Nou!!: August і Calàbria (regió històrica) · Veure més »

Calàcia

Calàcia (Calatia Καλατία) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus.

Nou!!: August і Calàcia · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: August і Calígula · Veure més »

Calceus

''Calcei'' de l'emperador Tiberi. Estàtua de bronze El calceus (calceus, en plural calcei derivat de calx 'taló') era una mena de bota que s'usava a l'antiga Roma per caminar a l'aire lliure.

Nou!!: August і Calceus · Veure més »

Caldari

Caldari de les Termes de Cluny, a París A l'antiga Roma, el caldari (en llatí caldarium o calidarium, de caldus o calidus, 'calent') és la part de les termes on es poden prendre els banys calents.

Nou!!: August і Caldari · Veure més »

Calderara di Reno

Calderara di Reno (en dialecte bolonyès: Caldarèra) és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Bolonya (antiga província de Bolonya), a la regió italiana d'Emília-Romanya, situat uns 10 km al nord-oest de Bolonya.

Nou!!: August і Calderara di Reno · Veure més »

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: August і Calendari · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: August і Calendari julià · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: August і Calendari romà · Veure més »

Calidó

Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.

Nou!!: August і Calidó · Veure més »

Calucons

Els calucons (en llatí Calucones, en grec antic Καλούκωνες) eren una tribu dels leponcis de Rètia.

Nou!!: August і Calucons · Veure més »

Cameli

Cameli (en llatí Camelius) era un dels metges de l'emperador August.

Nou!!: August і Cameli · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: August і Camp de Mart · Veure més »

Campània antiga

Lantiga Campània (sovint també identificada com a Campania Felix o Ager Campanus) va indicar originàriament el territori de l'antiga ciutat de Càpua en l'època romana, i més tard també les planes dels diferents municipis veïns.

Nou!!: August і Campània antiga · Veure més »

Camuns

Els camuns o camunnes (latí Camunni) foren un poble alpí que va habitar la vall de l'Ollius (avui Oglio) als Alps Rètics prop del llac Sabinus (llac d'Iseo).

Nou!!: August і Camuns · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: August і Canal del Migdia · Veure més »

Canal lateral de la Garona

El canal lateral de la Garona, també anomenat Canal de la Garona, és un canal navegable francès de petit calat, que uneix Tolosa de Llenguadoc amb Langon, prop de Bordeus i que juntament amb el Canal del Migdia uneixen el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic en el conjunt que es coneix com a Canal dels dos Mars.

Nou!!: August і Canal lateral de la Garona · Veure més »

Canninefates

Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.

Nou!!: August і Canninefates · Veure més »

Cap d'August velat

El Cap d'August velat és una peça escultòrica d'època romana que representa l'emperador August, trobada a Pol·lèntia el i exposada al Museu de Mallorca del 2022 ençà.

Nou!!: August і Cap d'August velat · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: August і Capadòcia · Veure més »

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Nou!!: August і Capadòcia (província romana) · Veure més »

Capis Silvi

Capis Silvi (en llatí: Capys Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, fill d'Atis Silvi, avantpassat de l'emperador August.

Nou!!: August і Capis Silvi · Veure més »

Capri

Capri és una illa situada a la Mar Tirrena, a la península de Sorrento, al costat sud del Golf de Nàpols a la regió de la Campània d'Itàlia.

Nou!!: August і Capri · Veure més »

Cardàmila

Cardàmila (Καρδαμύλη) era una antiga ciutat de Messènia, un dels set llocs que Agamèmnon va oferir a Aquil·les, segons la Ilíada.

Nou!!: August і Cardàmila · Veure més »

Carmen Saliare

Els sacerdots ''salii'' entonaven el '''Carmen saliare''' El Carmen Saliare és un himne de la religió de l'antiga Roma que es conserva de forma fragmentària.

Nou!!: August і Carmen Saliare · Veure més »

Carna (nimfa)

Carna era una nimfa de la mitologia romana que vivia al camp, en un lloc on més tard s'erigiria Roma.

Nou!!: August і Carna (nimfa) · Veure més »

Carns

Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.

Nou!!: August і Carns · Veure més »

Carsèols

Carsèols (en Carseoli) va ser una ciutat dels eqües situada a la via Valèria, entre Vària i Alba Fucens, a uns 70 km de Roma.

Nou!!: August і Carsèols · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: August і Cartago · Veure més »

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: August і Cartago (municipi) · Veure més »

Cartenna

Cartenna fou una ciutat de la costa de Numídia que després va quedar dins la província de Mauritània Cesariense sota el govern d'Octavi August.

Nou!!: August і Cartenna · Veure més »

Casa del Menandre

Plànol de Pompeia amb la Casa del Menandre en roig La Casa del Menandre és una residència romana situada a Pompeia, Itàlia.

Nou!!: August і Casa del Menandre · Veure més »

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Nou!!: August і Casa romana · Veure més »

Casas de Reina

Casas de Reina és un municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura, a la comarca de Campiña Sur.

Nou!!: August і Casas de Reina · Veure més »

Cassandrea

Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.

Nou!!: August і Cassandrea · Veure més »

Cassi Sever

Cassi Sever (en llatí Cassius Severus) va ser un orador i escriptor satíric romà del temps d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Cassi Sever · Veure més »

Cassia (llei)

Cassia o Càssia va ser el nom de diverses lleis de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Cassia (llei) · Veure més »

Castra Vetera

Castra Vetera o també Vetera Castra, o només Vetera era un campament romà al Rin, a la província de Germània Inferior, fundat en temps d'August per Germànic (any 14).

Nou!!: August і Castra Vetera · Veure més »

Castre de Noega

Cap de Torres, península on és la Campa Torres i el seu castre El castre de Noega, conegut també per castre de la Campa Torres per la seua situació, és una fortificació típica preromana d'origen àstur, situat a l'oest de la ciutat de Gijón, al Principat d'Astúries, concretament al promontori de Campa Torres sobre l'actual port del Musel.

Nou!!: August і Castre de Noega · Veure més »

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Nou!!: August і Castrum · Veure més »

Catàlegs regionaris

Els catàlegs regionaris de Roma són dos catàlegs de monuments de Roma classificats segons les catorze regions de la ciutat, establertes l'any per August, que daten tots dos del.

Nou!!: August і Catàlegs regionaris · Veure més »

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: August і Cató el Censor · Veure més »

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: August і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: August і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catorze regions de Roma

Plànol de la ciutat de Roma amb les catorze regions Les catorze regions de la ciutat de Roma (en regiones quattuordecim) eren cada una de les divisions amb què August va organitzar Roma l'any 7 aC.

Nou!!: August і Catorze regions de Roma · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: August і Cavaller romà · Veure més »

Cavalleria romana

Cavaller romà en una reconstrucció històrica La cavalleria romana (en llatí equites) era la força de cavalleria de l'exèrcit romà durant el Regne de Roma, la República Romana i l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Cavalleria romana · Veure més »

Cavallo

300x300px Cavallo (Cors: Isula di Cavallu; Bonifacià: Isula Cavaddu) és una petita illa del mar Mediterrani situada entre Còrsega i Sardenya.

Nou!!: August і Cavallo · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: August і Càntabres · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: August і Cèsar · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Cèsar (títol) · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: August і Cíbele · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: August і Cízic · Veure més »

Cúria Hostília

Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.

Nou!!: August і Cúria Hostília · Veure més »

Cecília Metel·la (filla de Metel Crètic)

Vista del Mausoleu de Cecília Metel·la Cecília Metel·la (Cæcilia Metella; nascuda cap a l'any 100 aC i morta l'any 69 aC) era filla de Quint Cecili Metel Crètic, cònsol l'any 69 aC.

Nou!!: August і Cecília Metel·la (filla de Metel Crètic) · Veure més »

Cecili Calactí

Cecili Calactí (en Caecilius Calactinus, en Καικίλιος Καλακτῖνος) antigament anomenat per error Calantià (Calantianus) va ser un retòric grec que va viure a Roma en temps d'August.

Nou!!: August і Cecili Calactí · Veure més »

Cecina (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: August і Cecina (desambiguació) · Veure més »

Cecina de Volaterrae

Cecina de Volaterrae (en llatí Caecina Volaterrae) va ser un amic d'Octavi August que el va enviar a Ciceró l'any 44 aC.

Nou!!: August і Cecina de Volaterrae · Veure més »

Celi

La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.

Nou!!: August і Celi · Veure més »

Cenotafi de Drus

Reconstrucció hiptètica de l'aspecte original per H. Frenz el 1985 El Cenotafi de Drus (Drususstein o Eichelstein en alemany) és un tumulus honorarius (túmul honorari) romà del, situat a Magúncia, al Jakobsberg (Mont de Jaume) a la riba dreta del Rin.

Nou!!: August і Cenotafi de Drus · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: August і Censor romà · Veure més »

Centúripes

Centúripes (del llatí Centurĭpae) o Centòripa (del grec Κεντόρῐπα) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, situada al sud-oest de l'Etna i a uns 40 km al nord-oest de Catània, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i lItinerari d'Antoní.

Nou!!: August і Centúripes · Veure més »

Centumvir

Centumvir (Centumvir) era el membre d'un consell o cort a l'antiga Roma (Centumviri) equivalent a la cort de justícia que entenia sobre el dret privat.

Nou!!: August і Centumvir · Veure més »

Certificats de naixement a l'Antiga Roma

Els certificats de naixement per ciutadans romans van ser introduïts durant el regnat d'August (27 aC–14 dC).

Nou!!: August і Certificats de naixement a l'Antiga Roma · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: August і Cesaraugusta · Veure més »

Cesarea de Palestina

Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.

Nou!!: August і Cesarea de Palestina · Veure més »

Cesarió

Cesarió (47 aC- 30 aC) (Caesarion) va ser rei d'Egipte de l'any 44 aC al 30 aC amb el nom de Ptolemeu XV.

Nou!!: August і Cesarió · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: August і Cesaropapisme · Veure més »

Cesti Macedònic

Cesti Macedònic (Cestius Macedonicus), fou un romà de Perusa que va servir a Macedònia, d'on va agafar el cognom.

Nou!!: August і Cesti Macedònic · Veure més »

Charles Perrault

Charles Perrault (París, 12 de gener de 1628 - París, 16 de maig de 1703) va ser un escriptor francès.

Nou!!: August і Charles Perrault · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Ciceró · Veure més »

Cilnis

Els Cilnis (en llatí plural Cilnii) eren una poderosa família etrusca de la ciutat d'Arretium, que tradicionalment havia estat amiga de Roma i considerats nobles (lucumones), ja que algun membre de la família podia haver estat rei en temps antics.

Nou!!: August і Cilnis · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: August і Cimbres · Veure més »

Cincia

La llei Cincia o muneralis, va ser una llei aprovada en plebiscit en temps del tribú de la plebs Marc Cinci Aliment l'any 204 aC, que va portar el nom de Da Donis et Muneribus.

Nou!!: August і Cincia · Veure més »

Cir (metge)

Cir (en llatí Cyrus, en grec antic Κύρος) era un metge probablement d'origen grec que exercí a Roma al.

Nou!!: August і Cir (metge) · Veure més »

Circ Flamini

Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.

Nou!!: August і Circ Flamini · Veure més »

Circeis

Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.

Nou!!: August і Circeis · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: August і Cirene i Creta · Veure més »

Citania de Santa Luzia

miniatura La citania o castre de Santa Luzia és un jaciment arqueològic portugués, situat al costat de la ciutat de Viana do Castelo, a la zona nord de Portugal, i emplaçat sobre la muntanya de Santa Luzia, que alberga així mateix el santuari de Santa Luzia.

Nou!!: August і Citania de Santa Luzia · Veure més »

Civilization (sèrie)

Civilization és una saga de videojocs d'estratègia per torns creada per Sid Meier per a Microprose el 1991.

Nou!!: August і Civilization (sèrie) · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: August і Claudi · Veure més »

Claudi Marcel

Claudi Marcel (en llatí Claudius Marcellus) era el cognomen de la família romana mes il·lustre de la gens Clàudia.

Nou!!: August і Claudi Marcel · Veure més »

Clautinatis

Els clautinatis (en llatí Clautinatii, en grec antic Κλαυτινάτιοι "Klautinátoi") eren una tribu dels vindèlics mencionada per Estrabó.

Nou!!: August і Clautinatis · Veure més »

Clàudia (nomen)

Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.

Nou!!: August і Clàudia (nomen) · Veure més »

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Nou!!: August і Clàudia Livil·la · Veure més »

Clàudia Marcel·la la Menor

Clàudia Marcel·la la Menor (en llatí Claudia Marcella Minor) era una dama romana que va néixer a Roma l'any 39 aC.

Nou!!: August і Clàudia Marcel·la la Menor · Veure més »

Clàudia Octàvia

Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.

Nou!!: August і Clàudia Octàvia · Veure més »

Clàudia Pulcra

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) va ser una dama romana de la dinastia júlioclàudia que va viure en els regnats d'August i de Tiberi.

Nou!!: August і Clàudia Pulcra · Veure més »

Clàudia Pulcra (esposa d'August)

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) fou una filla de Publi Clodi Pulcre i Fúlvia casada l'any 43 aC amb Octavià (August) per reforçar la seva aliança amb Marc Antoni, que llavors era casat amb Fúlvia, la mare de Clàudia.

Nou!!: August і Clàudia Pulcra (esposa d'August) · Veure més »

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: August і Cleòpatra · Veure més »

Cleòpatra Selene

Cleòpatra Selene, també anomenada Cleòpatra VIII, va ser una princesa ptolemaica, filla de Marc Antoni i de Cleòpatra VII.

Nou!!: August і Cleòpatra Selene · Veure més »

Cleopatra (pel·lícula de 1912)

Cleopatra és una pel·lícula muda històrica dirigida per Charles L. Gaskill i protagonitzada per Helen Gardner.

Nou!!: August і Cleopatra (pel·lícula de 1912) · Veure més »

Cleopatra (pel·lícula de 1917)

Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917 dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.

Nou!!: August і Cleopatra (pel·lícula de 1917) · Veure més »

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Client (Roma) · Veure més »

Clodi Bitínic

Clodi Bitínic (Clodius Bithynicus) va ser un militar romà que va participar en la Guerra de Perusa del costat d'Antoni.

Nou!!: August і Clodi Bitínic · Veure més »

Cocceius Auctus

Lucius Cocceius Auctus va ser un arquitecte romà empleat pel nebot i col·lborador d'Octavi, Marc Vipsani Agripa per dur a terme l'obra de construir túnels subterranis, entre altres la Cripta Napolitana, que connectessin el que ara és Nàpols amb Pozzuoli i també la Grotta di Cocceio, que connectava el llac Avern amb Cumes.

Nou!!: August і Cocceius Auctus · Veure més »

Codicil

Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.

Nou!!: August і Codicil · Veure més »

Cogad Gáedel re Gallaib

Cogad Gáedel re Gallaib (La guerra dels irlandesos contra els estrangers) és un text medieval que relata les escomeses dels vikings i el seu caràcter depredador durant la conquesta d'Irlanda i l'ofensiva del Gran rei d'Irlanda a la seva guerra contra ells, amb l'inici de la batalla de Sulcoit el 967 i culminant amb la batalla de Clontarf el 1014, així com la mort de Brian Boru, encara que les seves tropes van obtenir la victòria.

Nou!!: August і Cogad Gáedel re Gallaib · Veure més »

Cohort urbana

Les cohorts urbanes (en llatí cohortes urbanae) van ser unes unitats militars de l'antiga Roma creades per August per contrapesar l'enorme poder de la Guàrdia Pretoriana a la ciutat de Roma i servir de cos policial.

Nou!!: August і Cohort urbana · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: August і Colònia romana · Veure més »

Collegium

Collegium (paraula llatina que designa als que comparteixen una associació o un càrrec, en plural collegia) era el nom d'una institució romana, una associació d'almenys tres persones creada amb una finalitat permanent i lícita, reconeguda per l'estat, segons Titus Livi i Tàcit.

Nou!!: August і Collegium · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Colosseu · Veure més »

Columna de Focas

La Columna de Focas, que es va erigir davant dels Rostra del Fòrum Romà i es va dedicar (o rededicar) en honor de l'emperador romà d'Orient Flavi Focas l'1 d'agost de l'any 608, fou l'últim afegitó que va rebre el Fòrum.

Nou!!: August і Columna de Focas · Veure més »

Comana del Pont

Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).

Nou!!: August і Comana del Pont · Veure més »

Comarca de La Cabrera

La Cabrera és una comarca situada al sud-oest de la província de Lleó, (Comunitat Autònoma de Castella i Lleó).

Nou!!: August і Comarca de La Cabrera · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: August і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Comicis romans · Veure més »

Comini

* Comini, tribú de la plebs.

Nou!!: August і Comini · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: August і Commagena · Veure més »

Compitàlia

Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.

Nou!!: August і Compitàlia · Veure més »

Complutum

Complutum fou una antiga ciutat de la península Ibèrica propera a Alcalá de Henares, amb la qual sembla identificar-se.

Nou!!: August і Complutum · Veure més »

Conímbriga

Conímbriga va ser una antiga ciutat romana que es localitza a 16 km al sud de Coïmbra, i a 2 km de Condeixa-a-Nova.

Nou!!: August і Conímbriga · Veure més »

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Nou!!: August і Concòrdia · Veure més »

Concilium provinciae

Un Concilium provinciae (llatí 'consell provincial') era una assemblea de delegats de totes les colònies i municipis d'una província romana, que un cop a l'any es reunien en la capital de la província per celebrar-hi cerimònies en honor del culte imperial presidides per un flamen —un sacerdot romà— elegit anualment pels representants de les ciutats més importants del consell.

Nou!!: August і Concilium provinciae · Veure més »

Conjunt arqueològic de Mèrida

El conjunt arqueològic de Mèrida, a Mèrida, és dels jaciments romans més importants de la península Ibèrica.

Nou!!: August і Conjunt arqueològic de Mèrida · Veure més »

Conjunt arqueològic de Tàrraco

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Nou!!: August і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: August і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consorans

Els consorans (en llatí: Consorani) van ser un poble esmentat per Plini el Vell que els situa entre els pobles aquitans.

Nou!!: August і Consorans · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: August і Constanța · Veure més »

Consuantes

Els consuantes (en llatí Consuantae, en grec antic Κονσουανται) eren una tribu dels vindèlics, a Vindelícia, a la regió de l'alt Lech, a la rodalia de Schwangau, esmentats per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: August і Consuantes · Veure més »

Copa Farnese

gorgona La Copa Farnese (Tazza Farnese) és un camafeu de pedra del s. II ae en forma de copa, esculpit en l'Egipte ptolemaic amb àgata i ònix, que ara es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols amb altres objectes de l'antiga Col·lecció Farnese.

Nou!!: August і Copa Farnese · Veure més »

Cornèlia Escipió

Cornèlia (Cornelia Scipio; al voltant del 54–) era la filla de Escribònia i el cònsol Publi Corneli Escipió.

Nou!!: August і Cornèlia Escipió · Veure més »

Cornèlia Sisenna

140pxTit Estacili Taure. Cornèlia Sisenna (en llatí Cornelia Sisenna) va ser una romana que va viure entre el segle I aC i el.

Nou!!: August і Cornèlia Sisenna · Veure més »

Corneli (centurió)

Corneli (en llatí Cornelius) va ser un militar romà.

Nou!!: August і Corneli (centurió) · Veure més »

Corneli Nepot

Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: August і Corneli Nepot · Veure més »

Corneli Sever

Corneli Sever (en llatí Cornelius Severus) va ser un poeta romà, de l'època d'August, contemporani d'Ovidi, que el menciona.

Nou!!: August і Corneli Sever · Veure més »

Corocotta

Corocotta és un heroi local per als càntabres i la seva història es transmet oralment a les famílies càntabres des de les generacions més grans fins a les més joves.

Nou!!: August і Corocotta · Veure més »

Cos de bombers

Un cos de bombers o servei de bombers és un organisme jerarquitzat que té per funció la prevenció i l'extinció d'incendis en un territori determinat, i que s'ocupa també de tasques diverses de salvament.

Nou!!: August і Cos de bombers · Veure més »

Cosa (Ansedònia)

Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Graviscae.

Nou!!: August і Cosa (Ansedònia) · Veure més »

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Nou!!: August і Cosenza · Veure més »

Cotis III de Tràcia

Cotis III (en grec antic Κότυς) va ser rei de Tràcia.

Nou!!: August і Cotis III de Tràcia · Veure més »

Cotisó

Cotisó (Cotiso) fou segons Florià i Horaci, rei dels dacis.

Nou!!: August і Cotisó · Veure més »

Country Club (Califòrnia)

Country Club és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Country Club (Califòrnia) · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: August і Cremona · Veure més »

Cremuci Cordus

Aulus Cremuci Cordus (Aulus Cremutius Cordus) va ser un historiador romà que va viure en temps dels emperadors August i Tiberi.

Nou!!: August і Cremuci Cordus · Veure més »

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Nou!!: August і Crimea romana · Veure més »

Crinàgores

Crinàgores (en llatí Crinagoras, en grec) va ser un epigramàtic grec autor de 50 epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: August і Crinàgores · Veure més »

Cripta Napolitana

La cripta neapolitana o Gruta de Posillipo és un túnel romà realitzat a la calçada romana que unia Nàpols amb els camps Flegreus, construïda al començament de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Cripta Napolitana · Veure més »

Cripta Romana

La Cripta Romana és un túnel romà excavat en el tuf volcànic de l'acròpoli de Cumes.

Nou!!: August і Cripta Romana · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: August і Crisi del segle III · Veure més »

Cronologia de Jesús

Una cronologia de Jesús té com a objectiu establir una línia de temps per als esdeveniments històrics de la vida de Jesús.

Nou!!: August і Cronologia de Jesús · Veure més »

Cronologia de l'antic Egipte

La creació d'una cronologia de l'antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes.

Nou!!: August і Cronologia de l'antic Egipte · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: August і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cronologia egípcia convencional

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Nou!!: August і Cronologia egípcia convencional · Veure més »

Cultura d'Itàlia

Un dels símbols de la cultura a Itàlia: la Basílica de Sant Marc a Venècia La cultura d'Itàlia és el conjunt de les manifestacions culturals produïdes en territori italià.

Nou!!: August і Cultura d'Itàlia · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: August і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: August і Cultura gal·loromana · Veure més »

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: August і Cumes · Veure més »

Curadors

Curadors (Curatores) van ser una sèrie de funcionaris públics de l'Imperi Romà, que desenvolupaven diverses activitats.

Nou!!: August і Curadors · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: August і Cursus honorum · Veure més »

Cursus publicus

El cursus publicus (llatí: 'via pública'; δημόσιος δρόμος, demóssios drómos) era el sistema de correu i transport de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Cursus publicus · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: August і Dacis · Veure més »

Dalheim Ricciacum

El teatre gal·loromà, Dalheim El Dalheim Ricciacum és un jaciment d'un vicus gal·loromà a Dalheim, al sud-oest de Gran ducat de Luxemburg.

Nou!!: August і Dalheim Ricciacum · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Dalmàcia · Veure més »

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Dalmàcia (província romana) · Veure més »

Dècada de l'1

La dècada de l'1 és el període que comprèn els primers nou anys de l'Era Comuna (o Anno Domini), des de l'1 fins al 9.

Nou!!: August і Dècada de l'1 · Veure més »

Dècada de l'1 aC

La dècada de l'1 aC és el període que comprèn els darrers nou anys abans de l'Era Comuna, des del 9 aC fins a l'1 aC.

Nou!!: August і Dècada de l'1 aC · Veure més »

Dècada del 10

La dècada de l'any 10 va ser un període històric que es va desenvolupar a Europa, Àfrica i l'Orient Mitjà.

Nou!!: August і Dècada del 10 · Veure més »

Dècada del 10 aC

La dècada del 10 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 19 aC fins al 31 de desembre del 10 aC.

Nou!!: August і Dècada del 10 aC · Veure més »

Dècada del 20 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і Dècada del 20 aC · Veure més »

Dècada del 30 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і Dècada del 30 aC · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: August і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Dècim Juni Silà (amant de Júlia)

Dècim Juni Silà (en llatí Decimus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Dècim Juni Silà (amant de Júlia) · Veure més »

Dècim Juni Torquat Silà

Dècim Juni Torquat Silà (en llatí Decimus Junius Torquatus Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Dècim Juni Torquat Silà · Veure més »

Dídim

Dídim (Didymus) és el nom dels següents personatges.

Nou!!: August і Dídim · Veure més »

Dídim Calcènter

Dídim Calcènter (Δίδυμος ὁ Χαλκέντερος, 'Dídim entranyes de bronze'), anomenat també Dídim d'Alexandria el Vell per distingir-lo de Dídim d'Alexandria el Jove, tot i que en vida mai no va ser anomenat així, fou un gramàtic grec d'Alexandria del, en temps de Ciceró i de l'emperador August.

Nou!!: August і Dídim Calcènter · Veure més »

Díolkos

Restes de la calçada al llarg de la qual eren arrossegats els vaixells, vora l'extrem occidental Vista de satèl·lit de l'istme de Corint i el canal de Corint; el Díolkos seguía el traçat de l'actual canal El Díolkos (en grec Δίολκος, de διά, dià, «a través de» o «a l'altre costat», i ὁλκός, holkós, «transport») va ser un camí pavimentat de l'antiga Grècia, a través del qual les embarcacions podien travessar l'istme de Corint transportades per terra, anant des del golf de Corint fins al golf Sarònic i viceversa.

Nou!!: August і Díolkos · Veure més »

De Architectura

Vitruvi, còpia datada de 1390. De Architectura és un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió vers l'any 20 aC, recollint la seva experiència professional al final de la seva vida.

Nou!!: August і De Architectura · Veure més »

De Verborum Significatione

De Verborum Significatione, també conegut com a De Verborum Signficatu, El Lexicó de Fest, o amb el nom sencer De Verborum Significatione Libri XX (en català, "Vint Llibres sobre el Significat de les Paraules") és un epítom de les obres de Verri Flac compilat, editat i anotat per Sext Pompeu Fest.

Nou!!: August і De Verborum Significatione · Veure més »

Dea Dia

Dea Dia (en llatí, que significa "deessa de la llum"), en la religió de l'antiga Roma és una arcaica divinitat romana de la Terra, protectora de l'agricultura, collites i camps, que fa créixer les plantes en el seu si.

Nou!!: August і Dea Dia · Veure més »

Dea Roma

Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).

Nou!!: August і Dea Roma · Veure més »

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Nou!!: August і Deïtat tutelar · Veure més »

Decemvir

Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.

Nou!!: August і Decemvir · Veure més »

Decenàlia

Decenàlia o Decènia (en llatí Decennalia o Decennia) era un festival amb jocs celebrat cada deu anys pels emperadors romans.

Nou!!: August і Decenàlia · Veure més »

Deci (proscrit)

Deci (en llatí Decius) era un ciutadà romà mencionat per Appià com un dels inclosos a les proscripcions establertes quan es va formar el triumvirat de Marc Antoni, Octavi i Lèpid.

Nou!!: August і Deci (proscrit) · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: August і Declinació del llatí · Veure més »

Decursio

Decursio. Amb Neró dirigint els exercicis Decursio era el nom llatí que designava les maniobres de l'exèrcit romà destinades a ensenyar, per fer llargues marxes, a les legions en un ordre determinat i completament armades, segons Titus Livi.

Nou!!: August і Decursio · Veure més »

Deiòtar II

Deiòtar II (en grec antic Δηϊόταρος) va ser fill i successor de Deiòtar I, tetrarca i rei de Galàcia cap a l'any 40 aC.

Nou!!: August і Deiòtar II · Veure més »

Delator

Delator (en llatí plural delatores, en femení delatrix) era, a l'antiga Roma, un denunciant, algú que presentava davant d'un tribunal una acusació contra algú altre.

Nou!!: August і Delator · Veure més »

Del·li

Del·li (en llatí Dellius) va ser un cavaller romà que vivia com a negociant a Àsia l'any 44 aC quan es va unir a Cassi i després a Marc Antoni que el va enviar el 41 aC a Egipte per comunicar a Cleòpatra que havia de comparèixer a la seva presència a Tars, mandat que la reina va obeir.

Nou!!: August і Del·li · Veure més »

Delfinat

El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.

Nou!!: August і Delfinat · Veure més »

Demetri d'Adramítium

Demetri d'Adramítium, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, portava de renom Ixíon.

Nou!!: August і Demetri d'Adramítium · Veure més »

Dendur

El temple de Dendur al Metropolitan Museum of Art de Nova York Dendur o Tutzis fou una ciutat d'Egipte al sud d'Assuan, de Files i de Debod i propera a Kalabsha (que està a pocs quilòmetres al nord).

Nou!!: August і Dendur · Veure més »

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Nou!!: August і Dertosa · Veure més »

Devotio

La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).

Nou!!: August і Devotio · Veure més »

Diafragma de Dicearc de Messana

Mapa de l'Imperi Romà amb els paral·lels 35°N i 40° N indicats. XIX (segons Bunbury) del mapa de Eratòstenes del món conegut a la seva època. Està indicat el paral·lel de Rodes (diafragma) i el meridià de Rodes. El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) és un concepte geogràfic que pot ser interpretat de diverses maneres.

Nou!!: August і Diafragma de Dicearc de Messana · Veure més »

Diòcesi (Imperi Romà)

Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.

Nou!!: August і Diòcesi (Imperi Romà) · Veure més »

Dicalco

A l'antiga Grècia, el dicalco (del grec dis, dos i chalkós, coure) era una moneda de bronze de dos calcos o 14 lepto, que equivalia a un tartemori de plata o a la quarta part del Òbol.

Nou!!: August і Dicalco · Veure més »

Dictador

duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.

Nou!!: August і Dictador · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: August і Dictador romà · Veure més »

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: August і Dime (ciutat) · Veure més »

Dinamis

sovint amb el malnom Philoromaios «amiga dels romans» va ser una princesa del Pont, germana de Farnaces II del Pont i I del Bòsfor, que es va casar amb el general Asandre del Bòsfor.

Nou!!: August і Dinamis · Veure més »

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Nou!!: August і Dinastia Antonina · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: August і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: August і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: August і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: August і Dioclecià · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: August і Diodor de Sicília · Veure més »

Dionisi (escultor fill de Timàrquides)

Dionisi (en Dyonisius) fou un escultor grec del.

Nou!!: August і Dionisi (escultor fill de Timàrquides) · Veure més »

Dionisi el Periegeta

Dionisi el Periegeta (Dionysius Periegetes, literalment 'el de la descripció') fou un poeta grec que va escriure una periegesi o descripció de la terra en versos hexàmetrics que s'ha conservat.

Nou!!: August і Dionisi el Periegeta · Veure més »

Dioscúrides (gravador)

s atribuït a '''Dioscúrides''' o a algun dels seus deixebles. Dioscúrides (en llatí Dioscurides, en grec) va ser un gravador de joies del temps d'August.

Nou!!: August і Dioscúrides (gravador) · Veure més »

Diploma romà

Diploma era una expressió romana que especificava un dret específic o una autorització.

Nou!!: August і Diploma romà · Veure més »

Districte de Bangalore

El districte de Bangalore (kannada: ಬೆಂಗಳೂರು) fou un districte de l'Índia, avui dia format per dos districtes.

Nou!!: August і Districte de Bangalore · Veure més »

Divi filius

Divi filius és una locució llatina que significa 'fill del déu'.

Nou!!: August і Divi filius · Veure més »

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Nou!!: August і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »

Doli

Ostia Antica. El doli, també conegut amb la seva denominació llatina dolium (plural dolia), és un atuell de terrissa de l'antiga Roma, similar a una tenalla, usat per a emmagatzemar aliments al llarg del Mediterrani. Es considera que la seva producció i ús va influir en el disseny del vaixell que el transportava.

Nou!!: August і Doli · Veure més »

Domici Mars

Domici Mars (en llatí Domitius Marsus) va ser un poeta romà que va viure en temps d'August al.

Nou!!: August і Domici Mars · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: August і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Donativum

Donativum ('donatiu') era el nom d'una compensació en diners excepcional que l'emperador romà donava als seus soldats.

Nou!!: August і Donativum · Veure més »

Dones a Etrúria

Mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i ciutats notables fundades pels etruscs El rol de la dona a la societat etrusca és important en la vida quotidiana d'aquest poble, a diferència de les dones gregues i romanes.

Nou!!: August і Dones a Etrúria · Veure més »

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Nou!!: August і Dougga · Veure més »

Dromos

Dromos a Luxor. Dromos a Karnak. El terme grec dromos designa una avinguda processional, generalment flanquejada d'esfinxs, perllongant, cap a l'exterior, l'eix d'un temple per a vincular-lo a un altre temple o a un embarcador del Nil.

Nou!!: August і Dromos · Veure més »

Drus (família)

Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.

Nou!!: August і Drus (família) · Veure més »

Drus el Jove

Neró Claudi Drus (Nero Claudius Drusus), normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Drus el Vell, va ser fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).

Nou!!: August і Drus el Jove · Veure més »

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Nou!!: August і Drus el Vell · Veure més »

Drusil·la

* Lívia Drusil·la, esposa d'August i mare de Tiberi.

Nou!!: August і Drusil·la · Veure més »

Ducenari

Ducenari (en llatí ducenarius, plural ducenarii) va ser el nom de diversos magistrats durant el període imperial romà.

Nou!!: August і Ducenari · Veure més »

Dupondi

Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.

Nou!!: August і Dupondi · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Durrës · Veure més »

Duumvir

Els duumvirs (en llatí duumvir o duovir 'dos homes') eren els diversos magistrats que actuaven conjuntament a l'antiga Roma i normalment prenien les decisions per consens.

Nou!!: August і Duumvir · Veure més »

Eclànum

Eclànum o Eclà (en Aeclanum o Aeculanum, en Αἰκούλανον) va ser una ciutat del Sàmnium, al territori dels hirpins, que lItinerari d'Antoní situa a la Via Àpia, a 15 milles romanes de Beneventum.

Nou!!: August і Eclànum · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Nou!!: August і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: August і Economia de la Hispània romana · Veure més »

Ectins

Els ectins (llatí: Ectini) foren un poble celta alpí esmentat per Plini el vell a la transcripció que fa a la Naturalis Historia de les inscripcions del Trofeu dels Alps, un trofeu aixecat per August per commemorar la seva victòria sobre les tribus alpines.

Nou!!: August і Ectins · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: August і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: August і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: August і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: August і Edat mitjana · Veure més »

Edenats

Els edenats (llatí: Edenates o Adanates) foren un poble gal dels Alps esmentat per Plini el vell quan transcriu les inscripcions del Trofeu dels Alps, aixecat per August per commemorar les seves victòries sobre les tribus alpines.

Nou!!: August і Edenats · Veure més »

Edifici de gran altura

New Brunswick, Nova Jersey, EUA Un ''edifici de'' gran alçada a Majakka a Kalasatama, Hèlsinki Un edifici de gran alçada és un edifici alt, a diferència d'un edifici de poca alçada i es defineix de manera diferent en termes d'alçada segons la jurisdicció.

Nou!!: August і Edifici de gran altura · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: August і Edil romà · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: August і Efes · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Egipte (província romana) · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: August і Eivissa (municipi) · Veure més »

El gran circo de TVE

El gran circo de TVE va ser el programa infantil conduït per Los Payasos de la Tele durant la dècada de 1970 i amb diverses edicions posteriors fins a 1995.

Nou!!: August і El gran circo de TVE · Veure més »

El Kseur

El Kseur és un municipi (baladiyah) de la província de Bugia a Algèria.

Nou!!: August і El Kseur · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: August і Elagàbal · Veure més »

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Nou!!: August і Elea (Eòlia) · Veure més »

Elefantina

Illa Elefantina amb el museu i la zona on hi ha el nilòmetre Illa Elefantina d'Assuan, Egipte L'illa Elefantina és una illa al riu Nil, al davant d'Assuan, la més gran de la zona.

Nou!!: August і Elefantina · Veure més »

Eleusa (ciutat)

Eleusa (en grec antic Ἐλεοῦσσα) era una ciutat de la costa de la Cilícia Tràquea, situada en una illa que portava el mateix nom molt propera a la costa.

Nou!!: August і Eleusa (ciutat) · Veure més »

Eli Gal (prefecte)

Eli Gal (en Caius Aelius Gallus) va ser un magistrat romà amic d'Estrabó el geògraf, i se l'ha identificat amb l'Eli Gal que cita amb freqüència Galè, perquè els seus remeis s'haurien utilitzat amb èxit durant la seva expedició aràbiga.

Nou!!: August і Eli Gal (prefecte) · Veure més »

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.

Nou!!: August і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »

Els favorits de l'emperador Flavi Honori

Els favorits de l'emperador Flavi Honori és una pintura a l'oli sobre tela de l'artista prerafaelita John William Waterhouse realitzada el 1883.

Nou!!: August і Els favorits de l'emperador Flavi Honori · Veure més »

Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús

Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús és una obra de teatre per a infants pensada per a ser representada durant les festes de Nadal, és un dels textos més emblemàtics dels que conformen la tradició escènica coneguda com a Els Pastorets.

Nou!!: August і Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: August і Elx · Veure més »

Emèrit

Una persona emèrita és aquella que pels seus bons serveis en una professió, especialment en la carrera universitària o eclesiàstica, s'ha retirat del càrrec que ocupava gaudint, no obstant això, de beneficis derivats del mateix que poden ser de diversa naturalesa segons el rang i la institució que es tracti.

Nou!!: August і Emèrit · Veure més »

Emília (regió)

L'Emilia (Emeja en emilià) és una regió històrica italiana estructurada a l'entorn de la via romana que li va donar nom (la via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui dia la regió administrativa d'Emília-Romanya.

Nou!!: August і Emília (regió) · Veure més »

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Nou!!: August і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid) · Veure més »

Emília Lèpida (rebesnéta d'August)

Emília Lèpida (Emilia Lepida) va ser una dama romana, rebesneta d'August.

Nou!!: August і Emília Lèpida (rebesnéta d'August) · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: August і Empúries · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: August і Emperador romà · Veure més »

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Emperadrius romanes · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: August і En guàrdia! · Veure més »

Endeu

Endeu (Endoeus) fou un escultor atenès deixeble de Dèdal al que va acompanyar quan va fugir a Creta.

Nou!!: August і Endeu · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: August і Enees · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: August і Eneida · Veure més »

Epafrodit (llibert d'August)

Epafrodit (en llatí Epaphroditus, en grec Ἐπαφρόδιτος) fou un llibert d'August que el va enviar junt amb Gai Proculeu a la reina Cleòpatra per anunciar-li la seva sort.

Nou!!: August і Epafrodit (llibert d'August) · Veure més »

Epístoles d'Horaci

Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).

Nou!!: August і Epístoles d'Horaci · Veure més »

Epítom de Caesaribus

LEpítom de Caesaribus (en català: epítom sobre els Cèsars) és el títol d'una obra llatina d'història, redactada cap a finals del segle IV dC.

Nou!!: August і Epítom de Caesaribus · Veure més »

Epidi

Epidi (en llatí Epidius) va ser un retòric romà del final de la república, mestre d'oratòria entre altres, de Marc Antoni i Octavi (August).

Nou!!: August і Epidi · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69.

Nou!!: August і Epir (regió històrica) · Veure més »

Epistulae ad Brutum

Epistulae ad M. Brutum (Cartes a Brutus) és una col·lecció de les cartes que es van enviar Ciceró, el polític i orador, i Marc Juni Brutus, també polític i conspirador contra Juli Cèsar.

Nou!!: August і Epistulae ad Brutum · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: August і Epistulae ad familiares · Veure més »

Epodes

Els Iambes (Iambi, en llatí) o Epodes (Epodos, en llatí) –que és el nom amb què els estudiosos s’han referit a aquesta obra horaciana des de Quintilià (Institució oratòria, X, 1, 96)– és un poemari format per disset composicions de temàtica diversa (s’hi tracten l’amor, el desig per l’acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l’època, entre altres temes), escrites amb un cert lirisme i d’una manera més o menys sarcàstica i violenta, que apareix aproximadament el 30 aC, després que hagi vist la llum el primer llibre de les Sàtires (35-34 aC) i gairebé en el mateix moment en què l’autor, Horaci, en publica el segon.

Nou!!: August і Epodes · Veure més »

Eppillus

Eppillus (en cèltic: "cavall petit") era el rei dels atrebats, una tribu britànica aliada i client de Roma.

Nou!!: August і Eppillus · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: August і Era (cronologia) · Veure més »

Era cristiana

En l'any 525, el Papa Hormisdes I va encarregar a Dionís l'Exigu, un astrònom abat d'un monestir romà, establir com any primer de lera cristiana, el de l'encarnació de Jesús.

Nou!!: August і Era cristiana · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: August і Era Hispànica · Veure més »

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Erari · Veure més »

Erato

Erato va ser reina d'Armènia.

Nou!!: August і Erato · Veure més »

Eròfil

Eròfil (en llatí Erophilus) fou un distingit gravador de pedres precioses, que sembla que era fill de Dioscúrides.

Nou!!: August і Eròfil · Veure més »

Ercavica

Ercavica és una antiga ciutat romana, amb la categoria de municipium, que s'enclava en l'actual terme municipal de Cañaveruelas, (província de Conca), en el límit amb la província de Guadalajara.

Nou!!: August і Ercavica · Veure més »

Eros (metge)

Eros (en llatí Eros, en grec antic Ἔρως) és el nom que es troba en almenys tres inscripcions llatines per referir-se a un o més metges, un dels quals suposadament va ser el metge de Júlia, la filla de l'emperador August.

Nou!!: August і Eros (metge) · Veure més »

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí.

Nou!!: August і Escola cartogràfica mallorquina · Veure més »

Escribònia (esposa d'August)

Escribònia (en Scribonia Libo) va ser una dama romana, casada amb Octavi, que després va ser l'emperador August.

Nou!!: August і Escribònia (esposa d'August) · Veure més »

Escriboni

Escriboni (en llatí Scribonius) va ser príncep de Còlquida i rei del Bòsfor.

Nou!!: August і Escriboni · Veure més »

Escriboni Afrodisi

Escriboni Afrodisi (en llatí Scribonius Aphrodisius) va ser un escriptor romà mencionat per Suetoni.

Nou!!: August і Escriboni Afrodisi · Veure més »

Escriboni Libó

Escriboni Libó (Scribonius Libó) va ser una família romana d'origen plebeu que va esdevenir cèlebre per la seva connexió amb l'emperador August.

Nou!!: August і Escriboni Libó · Veure més »

Escriptura quadrada

Escriptura quadrada L'escriptura quadrada (també anomenada majúscula lapidària, majúscula monumental o majúscula elegant) és la forma de cal·ligrafia de l'antiga Roma que va donar origen a les majúscules actuals.

Nou!!: August і Escriptura quadrada · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: August і Escultura · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: August і Escultura hel·lenística · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: August і Escultura romana · Veure més »

Escut d'Elx

L'escut d'Elx és un símbol representatiu oficial d'Elx, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: August і Escut d'Elx · Veure més »

Estacili Taure

Estacili Taure (en llatí Statilius Taurus) va ser un destacat general d'Octavi (August) i magistrat romà.

Nou!!: August і Estacili Taure · Veure més »

Estadi de Domicià

Vista dels arcs sota la Piazza Navona LEstadi de Domicià era un estadi per a competicions atlètiques a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Estadi de Domicià · Veure més »

Estàtua eqüestre de Marc Aureli

LEstàtua eqüestre de Marc Aureli, és una estàtua de bronze, d'aproximadament 4 metres d'alçada.

Nou!!: August і Estàtua eqüestre de Marc Aureli · Veure més »

Estàtua sedent de Lívia Drusil·la

LEstàtua sedent de Lívia Drusil·la és una escultura datada a començaments del, durant l'Imperi Romà, essent considerada una de les més formoses efígies de la dona de l'emperador August.

Nou!!: August і Estàtua sedent de Lívia Drusil·la · Veure més »

Estendard de Pol·lèntia

LEstendard de Pol·lèntia és una peça de bronze amb la que es representava un Collegium Iuvenum a l'illa de Mallorca cap al -, està constituït per una tija longitudinal rematada en un capitell compost i dues grans anelles, totes dues col·locades de manera simètrica, les quals romanen unides gràcies a una placa de bronze en la que originàriament apareixien sis figures de divinitats, encara que dues s'han perdut.

Nou!!: August і Estendard de Pol·lèntia · Veure més »

Esteve (llibert)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec) va ser un llibert de Lívia Drusil·la, l'esposa d'August, que va practicar l'art de treballar l'or.

Nou!!: August і Esteve (llibert) · Veure més »

Estrató (retòric)

Estrató (en llatí Straton, en grec) va ser un retòric grec.

Nou!!: August і Estrató (retòric) · Veure més »

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Nou!!: August і Estratonicea · Veure més »

Estrella de Betlem

Sant Apol·loni a Ravenna que mostra els tres Reis Mags seguint l'Estrella de Betlem. LEstrella de Betlem va ser, segons la tradició cristiana, l'astre que va guiar els Reis Mags al lloc del naixement de Jesucrist.

Nou!!: August і Estrella de Betlem · Veure més »

Estrena

Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.

Nou!!: August і Estrena · Veure més »

Esubians

Els esubians (en llatí Esubii) eren un poble de Ligúria -no se sap si celta o lígur- esmentat en una inscripció de l'arc de Susa.

Nou!!: August і Esubians · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: August і Etòlia · Veure més »

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Nou!!: August і Etiologia · Veure més »

Etruscologia

Etruscologia és la ciència que estudia la civilització etrusca.

Nou!!: August і Etruscologia · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: August і Etruscs · Veure més »

Eucàrpia

Eucàrpia (en llatí Eucarpia, en grec antic Εὐκαρπία) era una antiga ciutat de Frígia situada no gaire lluny de les fonts del riu Meandre.

Nou!!: August і Eucàrpia · Veure més »

Euforbe

Euforbe (en llatí Euphorbus, en grec antic) va ser un metge grec, que cap a finals del era el metge personal de Juba II rei de Numídia (31 aC a 25) i rei de Mauritània (25 aC a 23).

Nou!!: August і Euforbe · Veure més »

Eumàquia

Eumàquia o Eumachia (en llatí Evmachia) va ser una sacerdotessa pública a Pompeia a mitjans del, i també matrona de la Concordia Augusta.

Nou!!: August і Eumàquia · Veure més »

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Nou!!: August і Excavacions arqueològiques d'Estàbia · Veure més »

Excavacions arqueològiques de Boscoreale

Les excavacions arqueològiques de Boscoreale han tret a la llum una sèrie de vil·les romanes, majoritàriament rústiques, concentrades en aquella zona que segons alguns formava part del Pagus Augustus Felix Suburbanus, és a dir, un suburbi pompeià, inclòs avui en el territori comunal de Boscoreale, que limita amb Boscotrecase i Terzigno; en aquests llocs es concentraven les activitats relacionades amb la ramaderia i l'agricultura, sobretot de vinya i cereals.

Nou!!: August і Excavacions arqueològiques de Boscoreale · Veure més »

Falani

Falani (en Falanius) va ser un cavaller romà i una de les primeres víctimes dels acusadors públics en el regnat de Tiberi.

Nou!!: August і Falani · Veure més »

Falèria

Falèria és un municipi de la província de Viterbo, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: August і Falèria · Veure més »

Falerone

Falerone és un comune (municipi) de la província de Fermo, a la regió italiana de les Marques, al sud-est d'Urbisaglia.

Nou!!: August і Falerone · Veure més »

Fanòdic

Fanòdic, en llatí Phanodicus, en grec antic, fou un escriptor grec de data incerta que va escriure una obra titulada, segons Apol·loni Rodi i Diògenes Laerci.

Nou!!: August і Fanòdic · Veure més »

Fanni Cepió

Fanni Cepió (en llatí Fannius Caepio) va ser un conspirador romà.

Nou!!: August і Fanni Cepió · Veure més »

Fares (Acaia)

Fares (Φαραί, gentilici Φαραιεύς, català fareu) era una ciutat d'Acaia que, segons Pausànias, va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els aqueus.

Nou!!: August і Fares (Acaia) · Veure més »

Farmington (Califòrnia)

Farmington és una població dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Farmington (Califòrnia) · Veure més »

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Nou!!: August і Fasti · Veure més »

Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Nou!!: August і Fastos · Veure més »

Fítia

Fítia (en grec antic Φυτία o Φοιτεῖαι) era una ciutat de l'interior d'Acarnània situada a l'oest de la ciutat d'Estratos, i estava fortament fortificada.

Nou!!: August і Fítia · Veure més »

Fòrmies

Fòrmies va ser una ciutat del Latium, a la via Àpia, entre Fundi i Ninturnae, a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del golf de Gaeta (Sinus Caietanus).

Nou!!: August і Fòrmies · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: August і Fòrum · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: August і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrum de Pompeia

El fòrum de Pompeia és un fòrum d'època romana, sepultat per lerupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques en l'antiga Pompeia.

Nou!!: August і Fòrum de Pompeia · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: August і Fòrum Romà · Veure més »

Fòrum romà de Caesaraugusta

Muralla El Fòrum romà de Caesaraugusta va ser un complex de l'època romana construït en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconense pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa (Espanya).

Nou!!: August і Fòrum romà de Caesaraugusta · Veure més »

Fòrum Triangular

El Fòrum Triangular és un fòrum de l'època romana, sepultat per l'erupció del Vesuvi l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades en l'antiga Pompeia.

Nou!!: August і Fòrum Triangular · Veure més »

Fòrums Imperials

Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.

Nou!!: August і Fòrums Imperials · Veure més »

Fúlvia (esposa de Marc Antoni)

Fúlvia (en llatí Fulvia) va ser una dama romana filla de Marc Fulvi Bambalió de Tusculum, i de Semprònia, neta de Tudità.

Nou!!: August і Fúlvia (esposa de Marc Antoni) · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: August і Febrer · Veure més »

Fedre

Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.

Nou!!: August і Fedre · Veure més »

Fenestel·la

Fenestel·la (en llatí Fenestella) va ser un historiador romà del temps d'August, que va aconseguir gran celebritat, i va viure aproximadament entre l'any 49 aC i el21, quan hauria mort amb 70 anys.

Nou!!: August і Fenestel·la · Veure més »

Fermo

Fermo és un municipi italià de la regió Marques.

Nou!!: August і Fermo · Veure més »

Ferragosto

Ferragosto és una festa italiana que se celebra cada 15 d'agost.

Nou!!: August і Ferragosto · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: August і Festes romanes · Veure més »

Festina lente

222x222px Festina lente és una llatinada procedent de l’oxímoron grec «σπεῦδε βραδέως»(>), amb una traducció textual que és >. Aquesta expressió ens demana de manera molt significativa actuar amb diligència però sense atabalament ni precipitació.

Nou!!: August і Festina lente · Veure més »

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Nou!!: August і Fidenes · Veure més »

Fidenza

Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.

Nou!!: August і Fidenza · Veure més »

Filípiques

Les Filípiques (en llatí: Philippicae in Antonium) són un conjunt de discursos de Ciceró proclamats entre el 2 de setembre del 44 aC i el 21 d'abril del 43 aC en contra de Marc Antoni.

Nou!!: August і Filípiques · Veure més »

Filòcares

Filòcares (en llatí Philochares, en grec antic Φιλόχαρες) fou un destacat pintor grec, que menciona Plini el Vell i diu que va ser l'autor d'una de les dues pintures que August va posar a les muralles de la Cúria.

Nou!!: August і Filòcares · Veure més »

Filòstrat l'Egipci

Filòstrat l'Egipci (Philostratus) fou un filòsof grecoromà.

Nou!!: August і Filòstrat l'Egipci · Veure més »

Filipos

Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.

Nou!!: August і Filipos · Veure més »

Filisc de Rodes

Filisc de Rodes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un escultor grec que se suposa que va ser actiu al segle II aC.

Nou!!: August і Filisc de Rodes · Veure més »

Filistió (actor)

Filistió (en Philistion) fou un actor de mims de l'antiga Grècia nadiu de Nicea o de Magnèsia, que va florir en temps d'August, al començament del.

Nou!!: August і Filistió (actor) · Veure més »

Filopàtor I

Filopàtor I (Philopator) fou rei de Cilícia.

Nou!!: August і Filopàtor I · Veure més »

Fiora

El Fiora és un riu d'Itàlia que travessa la Toscana i el Laci.

Nou!!: August і Fiora · Veure més »

Flegont

Flegont (Phlegon) fou un llibert de l'emperador Adrià (i no pas d'August, com diu la Suïda per error) nadiu de Tral·les de Lídia que va destacar per la seva activitat com a escriptor.

Nou!!: August і Flegont · Veure més »

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Nou!!: August і Fondi · Veure més »

Forces armades de l'antiga Roma

Les forces armades d'antiga Roma, segons Titus Livi, un dels historiadors de Roma més il·lustres de tots els temps, fou un element clau en l'ascens de Roma durant «més de 700 anys» en el transcurs dels quals un petit poble del Laci es convertí en la capital d'un imperi que governava un ample territori centrat en el mar Mediterrani o, com els mateixos romans l'anomenaven, el Mare Nostrum («mar nostre»).

Nou!!: August і Forces armades de l'antiga Roma · Veure més »

Forez (província)

El Forez (pronunciació: /fɔ.ʁɛ/; en occità: Forés, en arpità: Forêz) és una regió natural i històrica francesa situada, majoritàriament, al centre de l'actual departament del Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: August і Forez (província) · Veure més »

Fortalesa Antònia

Maqueta de la fortalesa i la Porta Tedi (porta petita amb capçal triangular) La fortalesa Antònia (arameu⁣: קצטרא דאנטוניה) va ser una ciutadella construïda per Herodes el Gran i anomenada així en honor al patró d'Herodes Marc Antoni.

Nou!!: August і Fortalesa Antònia · Veure més »

Fortalesa de Babilònia

Fortalesa de Babilònia és una antiga fortalesa del delta del Nil, situada a la zona coneguda avui com el Caire copte.

Nou!!: August і Fortalesa de Babilònia · Veure més »

Fortuna Redux

Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.

Nou!!: August і Fortuna Redux · Veure més »

Forum Boarium

El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.

Nou!!: August і Forum Boarium · Veure més »

Fre de carro

Fre de traginer Carro sense fre El fre de carro, és un sistema, més o menys senzill, que fricciona les rodes d'un carro per a reduir la seva velocitat.

Nou!!: August і Fre de carro · Veure més »

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Nou!!: August і Frejús · Veure més »

French Camp (Califòrnia)

French Camp és una població dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і French Camp (Califòrnia) · Veure més »

Frentans

El territori dels frentans, just al nord del Samni. Els frentans o frentanis (en llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia que ocupava la costa oriental de la península Itàlica des dels Apenins fins a la mar Adriàtica i des de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins.

Nou!!: August і Frentans · Veure més »

Fufi Gemin

Fufi Gemin (en Fufius Geminus) va ser un governador romà de Pannònia al.

Nou!!: August і Fufi Gemin · Veure més »

Furia Caninia

La lex Furia Caninia va ser una antiga llei romana que limitava les manumissions que havien fet créixer el nombre de ciutadans romans de vegades amb persones que no s'ho mereixien.

Nou!!: August і Furia Caninia · Veure més »

Gabis

Estàtua de Diana, excavada el 1792 per Gavin Hamilton Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione.

Nou!!: August і Gabis · Veure més »

Gai Agripa

'''Gai Agripa''' Gai Agripa (en llatí Caius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: August і Gai Agripa · Veure més »

Gai Albuci Sil

Gai Albuci Sil (en llatí Caius Albucius Silus) va ser un retòric romà, nadiu de Novària al nord d'Itàlia, que era edil a la seva ciutat natal.

Nou!!: August і Gai Albuci Sil · Veure més »

Gai Antisti Regí

Gai Antisti Regí (en Caius Antistius Reginus) va ser un militar romà del.

Nou!!: August і Gai Antisti Regí · Veure més »

Gai Antisti Vet (cònsol 6 aC)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) era membre de la Gens Antístia, una gens d'origen plebeu, Va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Antisti Vet (cònsol 6 aC) · Veure més »

Gai Antisti Vet (tribú)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Antisti Vet (tribú) · Veure més »

Gai Antoni el Jove

Gai Antoni (en Caius Antonius M. F. M. N) era fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir.

Nou!!: August і Gai Antoni el Jove · Veure més »

Gai Antoni Híbrida

Gai Antoni (en Gaius Antonius M. f. C. n.) anomenat Híbrida (Hybrida, 'híbrid') perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós.

Nou!!: August і Gai Antoni Híbrida · Veure més »

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Nou!!: August і Gai Asini Pol·lió · Veure més »

Gai Ateu Capitó (jurista)

Gai Ateu Capitó (Gaius Ateius C. f. Capito) va ser un jurista romà expert en dret civil i religiós.

Nou!!: August і Gai Ateu Capitó (jurista) · Veure més »

Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)

Gai Calvisi Sabí (en llatí Caius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC) · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: August і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Cassi Quèrees

Gai Casi Quèrees (en llatí Caius Cassius Chaerea) va ser l'assassí de l'emperador Calígula.

Nou!!: August і Gai Cassi Quèrees · Veure més »

Gai Claudi Marcel Major

Gai Claudi Marcel Major (en llatí Caius Claudius C. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Claudi Marcel Major · Veure més »

Gai Cluvi

Gai Cluvi (en llatí Caius Cluvius) va ser un magistrat i militar romà del.

Nou!!: August і Gai Cluvi · Veure més »

Gai Cocceu Balb

Gai Cocceu Balb (en Gaius Cocceius Balbus) va ser un polític i militar romà dels últims temps de la República.

Nou!!: August і Gai Cocceu Balb · Veure més »

Gai Corneli Gal

Gai Corneli Gal (Gaius Cornelius Gallus) va ser un general, poeta i orador romà, del.

Nou!!: August і Gai Corneli Gal · Veure més »

Gai Drus

Gai Drus (en llatí Caius Drusus) va ser un escriptor romà, mencionat per Suetoni com a autor d'una obra en la que s'expliquen algunes anècdotes de la infància de l'emperador August.

Nou!!: August і Gai Drus · Veure més »

Gai Flavi (pompeià)

Gai Flavi (en llatí Caius Flavius) va ser un cavaller romà nascut a Asta, una colònia romana d'Hispània.

Nou!!: August і Gai Flavi (pompeià) · Veure més »

Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC)

Gai Fonteu Capitó (Gaius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà amic de Marc Antoni.

Nou!!: August і Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC) · Veure més »

Gai Fufici Fangó

Gai Fufici Fangó (en llatí Caius Fuficius Fango o Phango) era un soldat ras probablement d'origen africà al qual Juli Cèsar va fer senador.

Nou!!: August і Gai Fufici Fangó · Veure més »

Gai Fundani (escriptor)

Gai Fundani (en Gaius Fundanius) va ser un escriptor romà de comèdies del temps d'August.

Nou!!: August і Gai Fundani (escriptor) · Veure més »

Gai Furni (cònsol)

Gai Furni (en llatí Caius Furnius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Furni (cònsol) · Veure més »

Gai Furni (tribú 50 aC)

Gai Furni (en Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Gai Furni (tribú 50 aC) · Veure més »

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Nou!!: August і Gai Juli Higí · Veure més »

Gai Juni Silà (cònsol l'any 10)

Gai Juni Silà (en llatí Caius Junius C. F. M. N. Silanus) va ser un sacerdot i magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Juni Silà (cònsol l'any 10) · Veure més »

Gai Licini Macre Calvus

Gai Licini Macre Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus) (28 de maig del 82 aC - vers 46 aC) va ser un orador i poeta romà fill de Gai Licini Macer que s'havia suïcidat quan l'anaven a acusar d'extorsió.

Nou!!: August і Gai Licini Macre Calvus · Veure més »

Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC)

Gai Marci Censorí (Caius Marcius L. F. L. N. Censorinus) va ser un senador del Alt Imperi Romà que va desenvolupar el seu cursus honorum sota l'imperi d'August.

Nou!!: August і Gai Marci Censorí (cònsol 8 aC) · Veure més »

Gai Mati Calvena

Gai Mati Calvena (en llatí Caius Matius Calvena), normalment conegut només com a Gai Mati, ja que el sobrenom Calvena li va venir per la seva calvície, va ser un cavaller romà amic íntim de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Gai Mati Calvena · Veure més »

Gai Màrius Trogus

Gai Màrius Trogus (Gaius Marius Trogus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Gai Màrius Trogus · Veure més »

Gai Mecenàs Melís

Gai Mecenàs Melís (Gaius Maecenas Melissus) fou un romà nascut a Spoleto que d'infant fou abandonat i acollit per Mecenàs com a esclau, a qui el va portar la persona que el va trobar.

Nou!!: August і Gai Mecenàs Melís · Veure més »

Gai Musoni Rufus

Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.

Nou!!: August і Gai Musoni Rufus · Veure més »

Gai Noni Asprenat

Gai Noni Asprenat (Gaius Nonius Asprenas) va ser l'executor dels Trojae ludus (Jocs Troians) amb August i va patir una caiguda que li va provocar una greu ferida.

Nou!!: August і Gai Noni Asprenat · Veure més »

Gai Norbà Flac (cònsol 24 aC)

Gai Norbà Flac (en llatí Caius Norbanus Flaccus) va ser un magistrat romà que va viure a l'època d'August.

Nou!!: August і Gai Norbà Flac (cònsol 24 aC) · Veure més »

Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC)

Gai Norbà Flac (en llatí Caius Norbanus Flaccus) va ser un polític i militar romà.

Nou!!: August і Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC) · Veure més »

Gai Norbà Flac (cònsol any 15)

(en llatí Caius Norbanus Flaccus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Norbà Flac (cònsol any 15) · Veure més »

Gai Octavi

* Gai Octavi, cavaller roma, rebesavi de l'emperador August.

Nou!!: August і Gai Octavi · Veure més »

Gai Octavi (avi d'August)

Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: August і Gai Octavi (avi d'August) · Veure més »

Gai Octavi (cavaller)

Gai Octavi (Gaius Octavius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: August і Gai Octavi (cavaller) · Veure més »

Gai Octavi (pretor 61 aC)

Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà, fill de Gai Octavi i pare de l'emperador August i d'Octàvia Menor.

Nou!!: August і Gai Octavi (pretor 61 aC) · Veure més »

Gai Octavi (tribú militar)

Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: August і Gai Octavi (tribú militar) · Veure més »

Gai Opi

Gai Opi (en Gaius Oppius) va ser un company i amic íntim de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Gai Opi · Veure més »

Gai Poppeu Sabí

Poppeu Sabí (en llatí Poppaeus Sabinus) va ser un magistrat romà que va viure al segle I aC.

Nou!!: August і Gai Poppeu Sabí · Veure més »

Gai Proculeu

Gai Proculeu (Caius Proculeius) va ser un cavaller romà amic d'Octavi (August).

Nou!!: August і Gai Proculeu · Veure més »

Gai Sal·lusti Crisp el Jove

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí Caius Sallustius Crispus), conegut com el Jove, era el net de la germana de l'historiador Gai Sal·lusti Crisp, adoptat per aquest i hereu de la seva gran fortuna.

Nou!!: August і Gai Sal·lusti Crisp el Jove · Veure més »

Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC) · Veure més »

Gai Senti Saturní (cònsol any 4)

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà fill de Gai Senti Saturní, cònsol l'any 19 aC.

Nou!!: August і Gai Senti Saturní (cònsol any 4) · Veure més »

Gai Sili (cònsol)

Gai Sili (en llatí Caius Silius P. F. P. N.) va ser un magistrat romà que va viure als segles I aC i I. Formava part de la gens Sília, una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: August і Gai Sili (cònsol) · Veure més »

Gai Sosi

Gai Sosi (Gaius Sosius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Gai Sosi · Veure més »

Gai Trebaci Testa

Gai Trebaci Testa (Caius Trebatius Testa) va ser un jurista romà contemporani de Ciceró i de juristes famosos, com ara Servi Sulpici Lemònia Ruf.

Nou!!: August і Gai Trebaci Testa · Veure més »

Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: August і Galàcia · Veure més »

Galèria

La tribu Galèria va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Galèria · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: August і Galícia · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: August і Gal·lècia · Veure més »

Gal·lits

Els gal·lits (en llatí Gallites o Gallitae) eren un poble gal alpí que suposadament vivia a la regió on s'uneixen el riu Estéron i el Var.

Nou!!: August і Gal·lits · Veure més »

Galeries romanes del carrer de la Plata

Les galeries romanes del carrer de la Plata o criptopòrtic del carrer de la Plata (abans termes dels Augustals, termes romanes d'Olisipo, termes romanes de Lisboa, i termes romanes del carrer de la Plata), són una estructura arquitectònica que hi ha al subsol del carrer de la Plata (antic carrer Bell de la Reina) i del carrer de la Concepció, i s'estenen fins al carrer del Comerç, a la Baixa de Lisboa.

Nou!!: August і Galeries romanes del carrer de la Plata · Veure més »

Garden Acres

Garden Acres és una població dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Garden Acres · Veure més »

Gaulanitis

Gaulanitis o Gaulanítida (Gaulanitis o 2; Γαυλανῖτις) era el nom d'una antiga divisió administrativa de Palestina al nord-est del Llac Tiberíades.

Nou!!: August і Gaulanitis · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: August і Gaza · Veure més »

Gàdara

Mapa de la Decápolis, mostrant la localització de Gàdara. Gàdara (Γάδαρα) fou una antiga ciutat romà-hel·lenística de Palestina, que era a la vora de la regió d'Escitiòpolis i al sud-est del llac Tiberíades.

Nou!!: August і Gàdara · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: August і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: August і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: August і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Nou!!: August і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: August і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gètuls

Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.

Nou!!: August і Gètuls · Veure més »

Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

Nou!!: August і Gíger · Veure més »

Gòrdion

Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.

Nou!!: August і Gòrdion · Veure més »

Geòrgiques

Portada de les '''''Geòrgiques''''', en traducció al català de '''Mn. Llorenç Riber''' (1918) Les Geòrgiques (Georgicae) és una òbra poètica escrita per l'autor romà Virgili el.

Nou!!: August і Geòrgiques · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: August і Gemmes treballades · Veure més »

Genauns

Els genauns (en llatí Genauni, en grec antic Γεναῦνοι "Genaunoi") eren un poble ferotge i guerrer de Rècia sotmès per Tiberi i Drus durant el regnat d'August.

Nou!!: August і Genauns · Veure més »

Geneta comuna

La geneta comuna (Genetta genetta), també anomenada gat mesquer o gat moro al País Valencià, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids.

Nou!!: August і Geneta comuna · Veure més »

Genialitat

data.

Nou!!: August і Genialitat · Veure més »

Genius

s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.

Nou!!: August і Genius · Veure més »

Gens Abrònia

La gens Abrònia (en llatí Abronia gens) va ser una gens romana que va aparèixer durant el temps de l'emperador August.

Nou!!: August і Gens Abrònia · Veure més »

Gens Alfía

La gens Alfía va ser una família romana, coneguda entre el segle I aC i el segle I dC.

Nou!!: August і Gens Alfía · Veure més »

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Nou!!: August і Gens Atília · Veure més »

Gens Àtia

La gens Àtia (en gens Attia o Atia) era una família romana d'origen plebeu.

Nou!!: August і Gens Àtia · Veure més »

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Nou!!: August і Gens Calpúrnia · Veure més »

Gens Cecínia

Cecina (en llatí Caecina) va ser un cognomen que va portar una família romana.

Nou!!: August і Gens Cecínia · Veure més »

Gens Comínia

La gens Comínia (en llatí Cominia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: August і Gens Comínia · Veure més »

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Nou!!: August і Gens Cornèlia · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: August і Gens Flàvia · Veure més »

Gens Fundània

La gens Fundània (en llatí Fundania gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que apareix a la meitat del.

Nou!!: August і Gens Fundània · Veure més »

Gens Horàcia

''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.

Nou!!: August і Gens Horàcia · Veure més »

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Nou!!: August і Gens Júlia · Veure més »

Gens Lívia

La gens Lívia (en llatí Livia gens) va ser una gens romana plebea, però una de les més il·lustres entre la noblesa.

Nou!!: August і Gens Lívia · Veure més »

Gens Mària

La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: August і Gens Mària · Veure més »

Gens Mèmmia

La gens Mèmmia (en llatí Memmia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: August і Gens Mèmmia · Veure més »

Gens Mecília

La gens Mecília (en llatí Maecilia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: August і Gens Mecília · Veure més »

Gens Nònia

La Gens Nònia va ser una gens romana d'origen plebeu que aparegué cap a final de la república i va tenir cada vegada més importància a partir del començament de l'Imperi.

Nou!!: August і Gens Nònia · Veure més »

Gens Octàvia

La Gens Octàvia (en llatí Octavia gens) va ser un destacada família romana d'origen plebeu, famosa perquè l'emperador August en formava part.

Nou!!: August і Gens Octàvia · Veure més »

Gens Petrònia

La gens Petrònia (gens Petronia) va ser una família romana d'origen plebeu, un avantpassat de la qual, Petroni Sabí, hauria viscut en temps de Tarquini el Superb.

Nou!!: August і Gens Petrònia · Veure més »

Gens Quintília

La gens Quintília (en gens Quintilia) va ser una gens romana d'origen patrici, també anomenada Quinctília, que posteriorment va perdre la lletra "c".

Nou!!: August і Gens Quintília · Veure més »

Gens Sulpícia

La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República.

Nou!!: August і Gens Sulpícia · Veure més »

Gens Vitèl·lia

La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.

Nou!!: August і Gens Vitèl·lia · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: August і Germània Superior · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Nou!!: August і Germànic Cèsar · Veure més »

Gerontres

Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.

Nou!!: August і Gerontres · Veure més »

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: August і Getes · Veure més »

Giaros

Giaros (Γυάρος, Iaros; en Giura) o Gíaros (en Γύαρος, Gýaros) és una illa grega deshabitada que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: August і Giaros · Veure més »

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Nou!!: August і Gitíon · Veure més »

Gladiador samnita

El gladiador samnita fou una mena de gladiadors inspirat en la forma de lluitar i en l'equipament dels soldats samnites.

Nou!!: August і Gladiador samnita · Veure més »

Glíptica

Segell cilíndric de jaspi i la seva estampació. Uruk, IV mil·lenni aC La glíptica és l'art de gravar o tallar les pedres fines.

Nou!!: August і Glíptica · Veure més »

Gliptoteca

Gliptoteca de Múnic Una gliptoteca és un museu dedicat a la conservació d'obres d'escultura en general, però més particularment de pedres fines gravades.

Nou!!: August і Gliptoteca · Veure més »

Gliptoteca de Munic

La Gliptoteca de Múnic i els Propileus. La Plaça Reial de Múnic amb la Gliptoteca a la dreta i la Col·lecció Estatal d'Antiguitats a l'esquerra des dels Propileus Faune Barberini. Kurose de Múnic Discòbol Medusa Rondanini Infant barallant-se amb un ànec Cap de noi amb diadema La Gliptoteca de Múnic és un museu ubicat en aquesta ciutat alemanya que va ser encarregat pel rei bavarès Lluís I de Baviera per a acollir la seva col·lecció d'escultures gregues i romanes.

Nou!!: August і Gliptoteca de Munic · Veure més »

Gneu

Gneu (en llatí Gnaeus o potser Cneius, en grec), va ser un gravador de pedres precioses contemporani de Dioscòrides, del temps d'August.

Nou!!: August і Gneu · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (cònsol 23 aC)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Cn. F. Cn. N. Piso) va ser un magistrat romà probablement fill de Gneu Calpurni Pisó (llegat) (Cnaeus Calpurnius Piso), legat de Pompeu en la guerra contra els pirates cilicis.

Nou!!: August і Gneu Calpurni Pisó (cònsol 23 aC) · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso) (ca. 44 aC/43 aC - 20 dC) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC) · Veure més »

Gneu Corneli Cinna Magne

Una il·lustració de la tragèdia de Pierre Corneille ''Cinna'' mostrant a August concedint clemència a Cinna. Gneu Corneli Cinna Magne (en llatí Cneus Cornelius Cinna Magnus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Corneli Cinna Magne · Veure més »

Gneu Corneli Lèntul (cònsol 18 aC)

Gneu Corneli Lèntul (en Cnaeus Cornelius L. F. Lentulus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Corneli Lèntul (cònsol 18 aC) · Veure més »

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (en Gnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí · Veure més »

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC) · Veure més »

Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)

Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC) · Veure més »

Gneu Pompeu Teòfanes

Gneu Pompeu Teòfanes (en llatí Cnaeus Pompeius Theophanes) va ser un historiador i polític grec, un dels amics més íntims de Gneu Pompeu Magne, nadiu de Mitilene a Lesbos.

Nou!!: August і Gneu Pompeu Teòfanes · Veure més »

Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4)

Gneu Senti Saturní (en llatí Cnaeus Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4) · Veure més »

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Governador romà · Veure més »

Gran incendi de Roma

''Les torxes de Neró'', de Henryk Siemiradzki. D'acord amb Tàcit, Neró va culpar els cristians com a responsables de l'incendi. El Gran incendi de Roma (en Magnum Incendium Romae) va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador.

Nou!!: August і Gran incendi de Roma · Veure més »

Gran Temple d'Amon

El Gran Temple d'Amon o Gran Temple d'Amon-Ra, situat al lloc de Karnak, prop de Luxor, està dedicat al déu Amon així com a la seva forma solar d'Amon-Ra.

Nou!!: August і Gran Temple d'Amon · Veure més »

Grand Palais

El Grand Palais des Beaux-Arts, també anomenat Grand Palais des Champs-Elysées i popularment conegut com a Grand Palais, és un edifici singular de la ciutat de París, situat als Camps Elisis, en el 8è districte, conformant un entorn monumental de forma conjunta amb el Petit Palais i el pont Alexandre III.

Nou!!: August і Grand Palais · Veure més »

Grans Festes de l'Església Ortodoxa

XIX amb la representació de la Resurrecció de Jesús al centre, envoltada de dotze imatges al·lusives a les Dotze Grans Festes de l'Església Ortodoxa. Walters Art Museum, Baltimore Les Dotze Grans Festes (en grec: Δωδεκάορτον) de l'Església Ortodoxa Oriental estan formades per les celebracions relatives a la Pasqua, que commemora la Resurrecció de Jesús a més d'altres dies de gran significació per a l'Església.

Nou!!: August і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: August і Grècia romana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: August і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Gruta de Sejà

La Gruta de Sejà és un monumental túnel subterrani excavat en el massís de tuf volcànic de Posillipo, que comunicava Coroglio amb la Badia de Trentaremi a Nàpols al sud d'Itàlia.

Nou!!: August і Gruta de Sejà · Veure més »

Gual

Un gual o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.

Nou!!: August і Gual · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: August і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerra címbria

La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.

Nou!!: August і Guerra címbria · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.

Nou!!: August і Guerra de Perusa · Veure més »

Guerra de Sicília (44 aC-36 aC)

La Guerra de Sicília fou una revolta contra el Segon Triumvirat de la República Romana, que tingué lloc entre el 44 aC i el 36 aC.

Nou!!: August і Guerra de Sicília (44 aC-36 aC) · Veure més »

Guerra gòtica (250-251)

La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.

Nou!!: August і Guerra gòtica (250-251) · Veure més »

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Nou!!: August і Guerres càntabres · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: August і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Nou!!: August і Guerres dàcies · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: August і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Gugerns

Els gugerns o cugerns (en llatí gugerni) eren un poble germànic que menciona Tàcit en narrar la rebel·lió de Julius Civilis.

Nou!!: August і Gugerns · Veure més »

Haïdra

Haïdra o Hidra (tr) o Henchir Haïdra és una petita ciutat de l'oest de Tunísia, situada a la dorsal tunisiana, a pocs quilòmetres de la frontera amb Algèria.

Nou!!: August і Haïdra · Veure més »

Halesa

Halesa o Alesa (Alaesa o Halesa Ἄλαισα) va ser una ciutat de la costa nord de Sicília, entre Cefalodium i Calacta, habitada pels sículs que abans poblaven Herbita i que l'any 403 aC després d'haver signat la pau amb Dionís de Siracusa, dirigits pel cap principal d'aquella ciutat, Arcònides, els seus habitants van decidir abandonar la ciutat i fundar-ne una de nova que es va dir Halesa, on es van establir la gent de l'antiga ciutat i també els mercenaris que havien lluitat al seu costat i altra gent que no volia saber res de Dionís.

Nou!!: August і Halesa · Veure més »

Hateri (polític)

Hateri (en llatí Haterius) era un polític romà al que el Segon triumvirat, format per August, Marc Antoni i Lèpid l'any 43 aC va proscriure, després de ser traït per un dels seus esclaus (que va rebre la llibertat com a premi).

Nou!!: August і Hateri (polític) · Veure més »

Hauran

Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

Nou!!: August і Hauran · Veure més »

Híria de Calàbria

Híria de Calàbria (Hyria Ὑρία o Ὑρίη)va ser una antiga ciutat de Calàbria (avui Pulla) a l'interior del país, a la via Àpia, a mig camí entre Brundusium i Tarentum, segons la Taula de Peutinger.

Nou!!: August і Híria de Calàbria · Veure més »

Híster Ètic

Híster Ètic o Íster Ètic, en llatí Aeticus Hister o Ister, fou un escriptor romà del, nascut a Ístria segons el seu cognom, o segons Raban Maur a Escítia.

Nou!!: August і Híster Ètic · Veure més »

Helè (llibert)

Helè (en Helenus) va ser un llibert d'Octavi August que va gaudir del favor de l'emperador.

Nou!!: August і Helè (llibert) · Veure més »

Heliodor (escriptor segle I aC)

Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un escriptor grec autor d'una obra en vers coneguda amb el títol (allò que es guarda a la mà) esmentada per Hefestió, Rufí i d'altres.

Nou!!: August і Heliodor (escriptor segle I aC) · Veure més »

Helvècia

Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).

Nou!!: August і Helvècia · Veure més »

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Nou!!: August і Herculà · Veure més »

Hermann Broch

Hermann Broch (1886-1951) fou un escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya i, juntament amb Franz Kafka, un dels màxims exponents de la crisi intel·lectual i social de l'època que li va tocar viure.

Nou!!: August і Hermann Broch · Veure més »

Hermàgores Carió

Hermàgores Carió va ser un destacat retòric grec del temps d'August, conegut també com a Hermàgores el Jove.

Nou!!: August і Hermàgores Carió · Veure més »

Herodes Antipes

Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).

Nou!!: August і Herodes Antipes · Veure més »

Herodes el Gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: August і Herodes el Gran · Veure més »

Herodians

Els herodians o dinastia herodiana van ser una dinastia d'origen jueu edomita, els membres de la qual governaren amb èxit desigual la Palestina com a governants clients de l'Imperi Romà des del 37 aC al 92.

Nou!!: August і Herodians · Veure més »

Hilària

Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.

Nou!!: August і Hilària · Veure més »

Hiles

Hiles (en llatí Hylas) va ser un famós actor romà de pantomimes que va adquirir una gran reputació en temps de l'emperador August i va intervenir en nombroses representacions teatrals i espectacles de mim.

Nou!!: August і Hiles · Veure més »

Himera

Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).

Nou!!: August і Himera · Veure més »

Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.

Nou!!: August і Himne · Veure més »

Hiparc (llibert)

Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec), fou un llibert de Marc Antoni que el va afavorir en diferents ocasions i del que fou molt proper.

Nou!!: August і Hiparc (llibert) · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: August і Hipòcrates · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: August і Hippos · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: August і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: August і Hispània Citerior · Veure més »

Hispellum

Hispellum (en llatí Hispellum, en grec antic Εἰσπέλλον o Ἴσπελλον va ser una ciutat de l'Úmbria al peu dels Apenins, a la banda esquerra de la via Flamínia i a uns 6 km de Foligno (Fulginium). Diversos autors diuen que era una de les ciutats més importants d'aquesta part d'Úmbria. Plini el Vell diu que era una colònia romana i apareix a diverses inscripcions amb el títol de Colonia Julia Hispelli i de Colonia Urbana Flavia, i es creu que va rebre dues colònies, una sota August i una altra sota Vespasià. August la va afavorir i li va concedir la cova i temple de Clitumnus, que era a quasi 20 km de distància i estava separada de la ciutat pels territoris de les ciutats de Mevania (Bevagna) i Fulginium (Foligno). El Liber Coloniarum diu que amb Adrià hi va establir una nova remesa de colons. Queden importants restes romanes, entre elles l'amfiteatre, la porta Veneris, un arc triomfal (al carrer anomenat via dell'Arco) i les muralles. La casa i la tomba del poeta Sext Aureli Properci, que s'ensenya als visitants, és dubtós que li corresponguin, encara que diversos autors diuen que va ser la seva ciutat de naixement. Va ser la seu d'un bisbe fins al quan els llombards van destruir la ciutat, i la seu traslladada a Foligno. Correspon a la moderna Spello.

Nou!!: August і Hispellum · Veure més »

Història antiga de Sicília

La història de Sicília en l'antiguitat és convulsa, donada la posició estratègica de l'illa al Mediterrani.

Nou!!: August і Història antiga de Sicília · Veure més »

Història antiga del Iemen

Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.

Nou!!: August і Història antiga del Iemen · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: August і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: August і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: August і Història d'Elx · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: August і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: August і Història d'Extremadura · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: August і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Nou!!: August і Història d'Israel i Palestina · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: August і Història d'Itàlia · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: August і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: August і Història de Badalona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: August і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Cantàbria

Els menhirs del municipi de Valdeolea, al sud de Cantàbria, daten de fa 5.000 anys. Es creu que van ser aixecats a finals del neolític per les primeres comunitats sedentàries que es van assentar a les ribes del riu Camesa i a les muntanyes del voltant. La història de Cantàbria és rica i molt antiga.

Nou!!: August і Història de Cantàbria · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: August і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Nou!!: August і Història de Galícia · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: August і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: August і Història de l'espasa · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: August і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: August і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: August і Història de l'italià · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: August і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història de La Rioja

Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.

Nou!!: August і Història de La Rioja · Veure més »

Història de la tuberculosi

XIX. Consumpció, tisi, escròfula, mal de Pott, tabes mesentèrica, mal del rei o pesta blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la història.

Nou!!: August і Història de la tuberculosi · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: August і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: August і Història de les Cíclades · Veure més »

Història de les monedes

Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta. La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general.

Nou!!: August і Història de les monedes · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: August і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: August і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Nou!!: August і Història de Normandia · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: August і Història de Portugal · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: August і Història de Roma · Veure més »

Història de Somalilàndia

Somalilàndia sorgeix com estat el 1991, però la història del seu territori és molt anterior.

Nou!!: August і Història de Somalilàndia · Veure més »

Història de Sri Lanka

Mapa alemany de Sri Lanka. La història de Sri Lanka es remunta als temps més llunyans, encara que mesclant la llegenda i la realitat.

Nou!!: August і Història de Sri Lanka · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: August і Història de Suïssa · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: August і Història de Tarragona · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: August і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: August і Història de Turquia · Veure més »

Història del budisme a l'India

Gran Stupa de Sanchi, situada a Sanchi, Madhya Pradesh, és un santuari budista a l'Índia. consulta.

Nou!!: August і Història del budisme a l'India · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: August і Història del Iemen · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: August і Història del pa · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: August і Història del País Basc · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: August і Història del País Valencià · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: August і Història dels jueus · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: August і Historiografia · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: August і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Homanades

Els homanades foren un poble de Psídia a la frontera amb Isàuria, que es diu que posseïen 44 fortaleses, i la ciutat d'Homana.

Nou!!: August і Homanades · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: August і Homosexualitat · Veure més »

Homosexualitat a Europa

Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.

Nou!!: August і Homosexualitat a Europa · Veure més »

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Nou!!: August і Homosexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: August і Horaci · Veure més »

Hortènsia (oradora)

Hortènsia (s. I aC) (en llatí Hortensia) va ser una oradora romana de l'època de la república.

Nou!!: August і Hortènsia (oradora) · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: August і Humanisme · Veure més »

I, Claudius (pel·lícula)

I, Claudius és una adaptació cinematogràfica inacabada de 1937 de les novel·les Jo, Claudi (1934) i Claudi el Déu (1935) de Robert Graves.

Nou!!: August і I, Claudius (pel·lícula) · Veure més »

Iapods

Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.

Nou!!: August і Iapods · Veure més »

Iàmblic I

Iàmblic I (mort circa l'any 30 aC) fou un dels filarques o prínceps de petits territoris àrabs que governava a Èmesa.

Nou!!: August і Iàmblic I · Veure més »

Iàmblic II

Iàmblic II fou filarca o príncep d'Èmesa, a Síria.

Nou!!: August і Iàmblic II · Veure més »

Ibis (Ovidi)

Ibis és un poema injuriós escrit pel poeta romà Ovidi durant els seus anys a l'exili a la vora del Mar Negre a causa d'una ofensa contra August.

Nou!!: August і Ibis (Ovidi) · Veure més »

Idanha-a-Velha

Idanha-a-Velha és un llogaret del municipi d'Idanha-a-Nova, a la província de la Beira Baixa, zona del Centre (Regió de Beiras) i subregió de la Beira Interior Sud, de Portugal, amb 20,78 km² d'àrea i 63 habitants (2011).

Nou!!: August і Idanha-a-Velha · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: August і Il·líria · Veure més »

Illa Ovidiu

Illa Ovidiu (en) és una petita illa situada al llac Siutghiol, a l’oest del mar Negre.

Nou!!: August і Illa Ovidiu · Veure més »

Iluro

Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.

Nou!!: August і Iluro · Veure més »

Ilvats

Els ilvats (en llatí ilvates) eren un tribu lígur que només menciona Titus Livi.

Nou!!: August і Ilvats · Veure més »

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.

Nou!!: August і Imola · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: August і Imperator · Veure més »

Imperi d'Etiòpia

LImperi d'Etiòpia, també conegut com a Abissínia, estava en el territori que ara es coneix com a Etiòpia i alguna part del sud d'Eritrea.

Nou!!: August і Imperi d'Etiòpia · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: August і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: August і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: August і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: August і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: August і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperio principis

La lex regia o pròpiament Lex de Imperio principis, va ser la llei romana que va establir l'Imperi.

Nou!!: August і Imperio principis · Veure més »

Imperium

Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.

Nou!!: August і Imperium · Veure més »

Imperivm: Great Battles of Rome

Imperivm III: Great Battles of Rome és un videojoc d'estratègia per a ordinador personal produït per FX Interactive, basat en fets històrics ocorreguts a Europa i el Nord d'Àfrica.

Nou!!: August і Imperivm: Great Battles of Rome · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: August і Indicets · Veure més »

Infern - Cant Primer

''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.

Nou!!: August і Infern - Cant Primer · Veure més »

Insula

Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.

Nou!!: August і Insula · Veure més »

Intercalació (calendari)

Intercalació o embolisme en mesura del temps és la inserció d'un dia, setmana o mes de salt a alguns anys naturals per fer que el calendari segueixi les estacions o fases de lluna.

Nou!!: August і Intercalació (calendari) · Veure més »

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Nou!!: August і Interpretatio graeca · Veure més »

Invectiva

Ciceró denuncia Catilina, fresc de Cesare Maccari, 1882–1888 L' invectiva (del llatí tardà invectus) és un llenguatge abusiu, difamador o de retrets, una forma d'expressió o de discurs groller, destinat a ofendre o a ferir amb vituperació i mala voluntat profundament arrelada, S'utilitza per a censurar a algú, culpant-lo d'alguna cosa.

Nou!!: August і Invectiva · Veure més »

Iotape de Mèdia

Iotape de Mèdia (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) va ser una princesa de la Mèdia Atropatene, filla del rei Artavasdes I de Mèdia.

Nou!!: August і Iotape de Mèdia · Veure més »

Irpínia

Irpínia és un districte històric-geogràfic del sud d'Itàlia que es correspon amb bona aproximació al territori de l'actual província d'Avellino que, al seu torn, té els seus orígens al giustizierato del Principato Ultra establert al pel rei de Sicília (posteriorment rei de Nàpols) Carles I d'Anjou.

Nou!!: August і Irpínia · Veure més »

Isarcs

Els isarcs (en llatí Isarci) eren una tribu rètica que vivia a la desembocadura del riu Isarus, del qual derivaven el nom.

Nou!!: August і Isarcs · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Nou!!: August і Isòcrates · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: August і Ischia · Veure més »

Isidor de Càrax

Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.

Nou!!: August і Isidor de Càrax · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: August і Isis · Veure més »

Istris

Els istres (Istri) eren un poble que vivia a la regió d'Ístria.

Nou!!: August і Istris · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: August і Itàlia romana · Veure més »

Itinerari d'Antoní

vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles  i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).

Nou!!: August і Itinerari d'Antoní · Veure més »

Iuliobriga

Casa de los Morillos Iuliobriga (en grec antic Ἰουλιόβριγα) era la principal ciutat dels càntabres de la Tarraconense.

Nou!!: August і Iuliobriga · Veure més »

Ius trium liberorum

Estàtua romana d'August L'anomenat ius trium liberorum (en llatí, el dret dels tres fills)Perseus Digital Library Project va ser uns privilegis per a recompensar els ciutadans romans que havien tingut almenys tres fills, o als lliberts que havien tingut almenys quatre fills.

Nou!!: August і Ius trium liberorum · Veure més »

Iustitia

''Iustitia'', dibuix de Maarten van Heemskerck, 1556Agripina invocant la ''Iustitia'' en una moneda del temps de Neró Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia.

Nou!!: August і Iustitia · Veure més »

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Nou!!: August і Ivrea · Veure més »

Jaciments arqueològics de l'Aragó

Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.

Nou!!: August і Jaciments arqueològics de l'Aragó · Veure més »

Júlia (filla d'August)

Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.

Nou!!: August і Júlia (filla d'August) · Veure més »

Júlia (filla de Juli Cèsar)

Júlia Cesària o Julia Caesaris (en llatí Iulia Caesaris) va ser filla del dictador romà Juli Cèsar i de la seva esposa Cornèlia Cinna, i l'única descendència del matrimoni.

Nou!!: August і Júlia (filla de Juli Cèsar) · Veure més »

Júlia (mare de Marc Antoni)

Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana.

Nou!!: August і Júlia (mare de Marc Antoni) · Veure més »

Júlia (neta d'August)

Júlia fou filla de Júlia i neta d'August.

Nou!!: August і Júlia (neta d'August) · Veure més »

Júlia Menor

Júlia Menor (en llatí Julia Minor) va ser una dama romana.

Nou!!: August і Júlia Menor · Veure més »

Júnia (dona de Lèpid)

Júnia (en llatí Junia) era una dama romana del.

Nou!!: August і Júnia (dona de Lèpid) · Veure més »

Júnia Calvina

Júnia Calvina (en Junia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia) va ser una dama romana que va viure al.

Nou!!: August і Júnia Calvina · Veure més »

Jean-François Séguier

va ser un botànic i epigrafista francès, va morir a Nimes d'un atac d'apoplexia.

Nou!!: August і Jean-François Séguier · Veure més »

Jo, Claudi

Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.

Nou!!: August і Jo, Claudi · Veure més »

Jo, Claudi (novel·la)

Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.

Nou!!: August і Jo, Claudi (novel·la) · Veure més »

Jocs dels Pontífexs

Els Jocs dels Pontífexs (en Ludi Pontificates) eren uns jocs romans.

Nou!!: August і Jocs dels Pontífexs · Veure més »

Jocs Honoraris

Els Jocs Honoraris (en Ludi Honorarii) eren uns jocs romans esmentats només per Suetoni, que diu que van durar trenta dies i van ser organitzats per August.

Nou!!: August і Jocs Honoraris · Veure més »

Jocs inaugurals del Colosseu

Medalló de l'emperador romà Gordià III amb la representació del Colosseu durant un combat d'animals Els jocs inaugurals del Colosseu van tenir lloc a Roma l'any 80, sota el mandat de l'emperador Titus, per a celebrar la finalització de la construcció de l'Amfiteatre Flavi, més tard conegut com a Colosseu.

Nou!!: August і Jocs inaugurals del Colosseu · Veure més »

Jocs Palatins

Els Jocs Palatins (en Ludi Palatini) eren uns jocs romans instituïts per l'emperadriu Lívia Drusil·la en honor d'August i que se celebraven al Palatí.

Nou!!: August і Jocs Palatins · Veure més »

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Jocs romans · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: August і Jocs Seculars · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: August і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Jonathan Pryce

Jonathan Pryce CBE, nascut l'1 de juny de 1947, és un actor i cantant de teatre i cinema gal·lès.

Nou!!: August і Jonathan Pryce · Veure més »

Jorge de Montemayor

Jorge de Montemayor o George de Montemayor, en portuguès original, Jorge de Montemor (Montemor-o-Velho, Portugal, ca. 1520 – Piemont?, Itàlia, ca. 1561) va ser un escriptor portuguès en llengua castellana.

Nou!!: August і Jorge de Montemayor · Veure més »

Juba II

Juba II va ser rei Numídia i de Mauritània.

Nou!!: August і Juba II · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: August і Judea · Veure més »

Jul·lus Antoni

Jul o Jul·lus Antoni (en Jullus Antonius M. f. M. n.) era fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia.

Nou!!: August і Jul·lus Antoni · Veure més »

Juli Flor

Juli Flor (en llatí Julius Florus) va ser un poeta i orador romà nascut a la Gàl·lia, famós per la seva eloqüència, que va formar part de la delegació de Tiberi Claudi Neró enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armènia.

Nou!!: August і Juli Flor · Veure més »

Juli Marat

Juli Marat, en llatí Julius Marathus, fou un llibert de l'emperador August.

Nou!!: August і Juli Marat · Veure més »

Juli Modest

Juli Modest (en llatí Julius Modestus) va ser un gramàtic romà del.

Nou!!: August і Juli Modest · Veure més »

Julia de adulteriis

218x218px Julia de adulteriis va ser una antiga llei del començament de l'Imperi Romà que regulava l'adulteri, i totes les situacions que atacaven la moral i l'honestedat.

Nou!!: August і Julia de adulteriis · Veure més »

Julia de ambitu

Julia de ambitu va ser un antiga llei romana del temps d'August de les que regulaven lambitus, que castigava als que per mitjà del suborn demanaven algun sacerdoci o magistratura a províncies.

Nou!!: August і Julia de ambitu · Veure més »

Julia de annona

La lex Julia de annona va ser una llei romana establerta per August que castigava als especuladors amb el gra i els queviures i als que s'agrupaven i feien propostes en aquest sentit.

Nou!!: August і Julia de annona · Veure més »

Julia de majestatis

Julia de majestatis va ser una llei establerta per August al començament de l'Imperi Romà que castigava qualsevol atac a la "majestat" del poble romà, el delicte de Majestas.

Nou!!: August і Julia de majestatis · Veure més »

Julia de manumissionibus

Julia de manumissionibuis va ser una llei romana establerta per August que permetia que quan l'emperador volia donar la manumissió a un esclau només ho havia d'ordenar i no havia de respectar cap de les condicions fixades legalment.

Nou!!: August і Julia de manumissionibus · Veure més »

Julia de residuis

Julia de residuis va ser una antiga llei romana dictada per August que prohibia gastar el diner recaptat a províncies en usos particulars.

Nou!!: August і Julia de residuis · Veure més »

Julia de sacrilegis

Julia de sacrilegis va ser una antiga llei romana dictada per August, que regulava el sacrilegi, però el seu contingut no és prou conegut; el sacrilegi consistia en les accions contra la religió, els sacerdots i les coses sagrades.

Nou!!: August і Julia de sacrilegis · Veure més »

Julia de usucapionibus

La lex Julia de usucapionibus va ser un antiga llei romana establerta per August que podria ser part de la llei Julia de vi privata.

Nou!!: August і Julia de usucapionibus · Veure més »

Julia de vi privata

La lex Julia de vi privata va ser una antiga llei romana establerta per August contra aquells que per la força, amb armes o sense, maltractessin un altre per raons particulars sense intenció de causar disturbis.

Nou!!: August і Julia de vi privata · Veure més »

Julia de vi publica

Julia de vi publica va ser una antiga llei romana establerta segurament per August contra aquells que per la força, amb armes o sense, maltractessin un altre per raons particulars amb intenció de causar disturbis, als que entraven per la força a propietats, les cremaven i en general exercien violències amb finalitat sediciosa.

Nou!!: August і Julia de vi publica · Veure més »

Julia de vicesima haeritatum

Julia de vicesima haeritatum o Julia vicesimaria va ser una llei establerta per August l'any 6 quan eren cònsols Marc Emili Lèpid i Luci Arrunci, amb la finalitat d'augmentar l'erari que llavors estava bastant exhaurit.

Nou!!: August і Julia de vicesima haeritatum · Veure més »

Julia et Papia Poppaea

Julia et Papia Poppaea va ser una llei romana probablement establerta per August l'an 19 aC amb el nom de Lex Julia de maritandis ordinibus, que regulava els matrimonis; sembla que no va ser realment operativa fins a l'any 13 aC o potser més tard.

Nou!!: August і Julia et Papia Poppaea · Veure més »

Julia et Plautia

La lex Julia et Plautia era el nom d'una antiga llei romana establerta per August.

Nou!!: August і Julia et Plautia · Veure més »

Julia et Titia

La lex Julia et Titia va ser una llei establerta l'any 31 aC per August, quan eren cònsols Gai Censorí Octavià i Marc Tici el Jove.

Nou!!: August і Julia et Titia · Veure més »

Julia judiciaria

Julia judiciaria va ser una antiga llei romana establerta per Juli Cèsar bé l'any 59 aC, juntament amb Marc Calpurni Bíbul al consolat, o el 46 aC amb Marc Emili Lèpid, que regulava els judicis que corresponien als ordres senatorial i eqüestre, i n'excloïa als tribuns de l'erari.

Nou!!: August і Julia judiciaria · Veure més »

Julia sumptuaria

La lex Julia sumptuaria va ser una antiga llei romana que va establir probablement Juli Cèsar.

Nou!!: August і Julia sumptuaria · Veure més »

Julia theatralis

La lex Julia theatralis va ser una antiga llei romana establerta per August que donava, als cavallers o descendents (els equites fills dels cavallers que havien figurat al cens eqüestre) el dret d'asseure's en les catorze primeres graderies del teatre amb la finalitat de mitigar el que assenyalava la llei Roscia theatralis, encara que a causa de les guerres civils, o per haver obtingut més tard el rang, no disposessin de la riquesa necessària.

Nou!!: August і Julia theatralis · Veure més »

Julius Caesar (pel·lícula)

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Nou!!: August і Julius Caesar (pel·lícula) · Veure més »

Juventa

Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.

Nou!!: August і Juventa · Veure més »

Kalabsha

Temple de Kalabsha Kalabsha fou una ciutat de Núbia amb un important temple, que era el més gran de Núbia (el segon, si es compta Files, en territori egipci), amb un perímetre de 70 × 30 m. Estava situada uns 50 km al sud de la primera cascada del Nil i a la riba del riu.

Nou!!: August і Kalabsha · Veure més »

Kalamata

Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: August і Kalamata · Veure més »

Kalkriese

Màscara d'un soldat romà al Museu de Kalkriese Lloc on se sospita que ocorregué la batalla final al nord del turó Kalkriese Kalkriese és un turó de 157 m d'alt a Baixa Saxònia, Alemanya.

Nou!!: August і Kalkriese · Veure més »

Karur

Karur és una ciutat i municipalitat de Tamil Nadu, capital del districte de Karur i antigament una ciutat del districte de Coimbatore a la presidència de Madras.

Nou!!: August і Karur · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: August і Kayseri · Veure més »

Kennedy (Califòrnia)

Kennedy és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Kennedy (Califòrnia) · Veure més »

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: August і Kertx · Veure més »

Klettgau

Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zúric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.

Nou!!: August і Klettgau · Veure més »

Korba

Korba és una ciutat de Tunísia a la costa oriental de la península de Cap Bon, a la governació de Nabeul, uns 17 km al nord de la ciutat de Nabeul.

Nou!!: August і Korba · Veure més »

La guerra de les galàxies

La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una franquícia de ciència-ficció creada pel guionista, productor i director George Lucas.

Nou!!: August і La guerra de les galàxies · Veure més »

La Via Augusta

La Via Augusta és una sèrie de televisió ideada per Joaquim Oristrell, dirigida per Sònia Sánchez i escrita per Joaquim Oristrell i Enric Gomà.

Nou!!: August і La Via Augusta · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: August і Lacònia · Veure més »

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: August і Laci · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: August і Laci (antic) · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: August і Laietània · Veure més »

Lanuvium

Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.

Nou!!: August і Lanuvium · Veure més »

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Nou!!: August і Laocoont i els seus fills · Veure més »

Lappa

Restes de l'antiga Lappa Lappa o Lampa (en grec antic Λάππα, Λάμπα) va ser una ciutat interior de Creta amb un districte que arribava a la costa on hi havia la ciutat i el port de Fènix.

Nou!!: August і Lappa · Veure més »

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Nou!!: August і Lar · Veure més »

Larentàlia

Larentàlia també Larentinae i Larentinàlia, va ser un festival romà en honor dels lars, celebrat a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Larentàlia · Veure més »

Larinum

Larinum (Λαρινον) era una ciutat important situada al nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus.

Nou!!: August і Larinum · Veure més »

Las Médulas

Las Médulas l'entorn paisatgístic format per les restes arqueològiques del que va ser una explotació romana d'or a cel obert, situades a la comarca d'El Bierzo (Lleó, Castella i Lleó, Espanya).

Nou!!: August і Las Médulas · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: August і Latakia · Veure més »

Làfria

Làfria (en grec antic Λάφρια) era un festival anual que se celebrava a Patres a Acaia en honor d'Àrtemis Làfria.

Nou!!: August і Làfria · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Nou!!: August і Lèpid el triumvir · Veure més »

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Nou!!: August і Líber · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: August і Líbia · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: August і Lícia · Veure més »

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: August і Lígurs · Veure més »

Lísies (escultor)

Lísies (en llatí Lysias, en grec antic "Lysías") fou un escultor del temps d'August.

Nou!!: August і Lísies (escultor) · Veure més »

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.

Nou!!: August і Lívia Drusil·la · Veure més »

Lúpies

Lúpies (Lupiae Λουπίαι) és una antiga ciutat dels sal·lentins a la Calàbria romana (Pulla) entre Brundusium i Hydruntum a uns 35 km (25.000 passes diu lItinerari d'Antoní) de cadascuna.

Nou!!: August і Lúpies · Veure més »

Lech Wałęsa

, AFI és un polític, sindicalista i activista pels drets humans polonès.

Nou!!: August і Lech Wałęsa · Veure més »

Lectica

Lectica fou una mena de llitera o sofà pla, en la qual les persones en posició d'ajagudes, eren traslladades a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Lectica · Veure més »

Lectura de viva veu

XII. La lectura de viva veu és el fet de llegir en veu alta, el contrari de la lectura silenciosa.

Nou!!: August і Lectura de viva veu · Veure més »

Leges regiae

Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.

Nou!!: August і Leges regiae · Veure més »

Legió I Germanica

La Legió I Germanica va ser una legió romana reclutada per Juli Cèsar l'any 48 aC per lluitar a la guerra civil contra Pompeu.

Nou!!: August і Legió I Germanica · Veure més »

Legió II

La denominació Legió II (legio II) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: August і Legió II · Veure més »

Legió II Augusta

La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.

Nou!!: August і Legió II Augusta · Veure més »

Legió II Gallica

La Legió II Gallica va ser una legió romana creada abans del 35 aC, ja que en aquesta data els veterans de la legió es van establir a Arausio (l'actual Aurenja a la Provença).

Nou!!: August і Legió II Gallica · Veure més »

Legió III

La denominació Legió III (legio III) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: August і Legió III · Veure més »

Legió III Augusta

La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.

Nou!!: August і Legió III Augusta · Veure més »

Legió III Cyrenaica

La Legió III Cyrenaica va ser una legió romana creada probablement per Marc Antoni cap a l'any 36 aC, quan era governador de la Cirenaica.

Nou!!: August і Legió III Cyrenaica · Veure més »

Legió III Gallica

1.

Nou!!: August і Legió III Gallica · Veure més »

Legió IV Macedònica

La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.

Nou!!: August і Legió IV Macedònica · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: August і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: August і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: August і Legió romana · Veure més »

Legió V

La denominació Legió V (legio V) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: August і Legió V · Veure més »

Legió V Alaudae

La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: August і Legió V Alaudae · Veure més »

Legió V Macedònica

La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al.

Nou!!: August і Legió V Macedònica · Veure més »

Legió VI

* La denominació Legió VI (legio VI) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: August і Legió VI · Veure més »

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Legió VI Victrix · Veure més »

Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Nou!!: August і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Nou!!: August і Legió VIII Augusta · Veure més »

Legió X Equestris

La Legio X Equestris (Dècima legió «muntada») va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 61 aC quan era governador de la Hispània Ulterior.

Nou!!: August і Legió X Equestris · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: August і Legió X Gemina · Veure més »

Legió XI

La Legió XI, juntament amb la Legió XII, van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per dur a terme una campanya contra els helvecis.

Nou!!: August і Legió XI · Veure més »

Legió XI Claudia

La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: August і Legió XI Claudia · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: August і Legió XII Fulminata · Veure més »

Legió XIII Gèmina

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.

Nou!!: August і Legió XIII Gèmina · Veure més »

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Nou!!: August і Legió XIV Gemina · Veure més »

Legió XIX

La Legió XIX va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: August і Legió XIX · Veure més »

Legió XV Apollinaris

Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.

Nou!!: August і Legió XV Apollinaris · Veure més »

Legió XVI Gallica

La Legió XVI Gallica, (setzena legió «de la Gàl·lia») va ser una legió romana fundada per Octavi per lluitar contra Sext Pompeu Pius que havia ocupat Sicília i posava en perill els subministraments a Roma.

Nou!!: August і Legió XVI Gallica · Veure més »

Legió XVII

La Legió XVII va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: August і Legió XVII · Veure més »

Legió XVIII

La Legió XVIII va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: August і Legió XVIII · Veure més »

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Nou!!: August і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »

Legió XXI Rapax

La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.

Nou!!: August і Legió XXI Rapax · Veure més »

Legió XXII Deiotariana

La Legió XXII Deiotariana va ser una legió romana que es va reclutar potser l'any 48 aC.

Nou!!: August і Legió XXII Deiotariana · Veure més »

Legionari

III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Legionari · Veure més »

Leponcis

Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore.

Nou!!: August і Leponcis · Veure més »

Les Gunyoles

Les Gunyoles és una localitat pertanyent al municipi d'Avinyonet del Penedès, situada sobre un pujol a l'est de la carretera N-340 i a un km de la capital municipal, actualment denominada Avinyó Nou, l'altitud màxima del qual és de 350 msnm.

Nou!!: August і Les Gunyoles · Veure més »

Lesbonax (filòsof)

Lesbònax (en grec), fill de Potamó de Mitilene, va ser un filòsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August.

Nou!!: August і Lesbonax (filòsof) · Veure més »

Lestrígons

Mural de la Casa di via Graziosa. Atac dels Lestrigons, Segle I ac Els lestrígons (en Laestrygones) eren un poble llegendari de gegants esmentat per Homer en lOdissea, que eren governats per un rei anomenat Lamos o Antífates.

Nou!!: August і Lestrígons · Veure més »

Leuctra de Messènia

Leuctra o Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον, Leuctrum) era una ciutat de Lacònia a la part oriental del golf de Messènia, situada a 20 estadis al nord de Pefnos i al sud de Cardàmila.

Nou!!: August і Leuctra de Messènia · Veure més »

Leví (cognom)

Leví (en llatí Laevinus) era un dels cognomens de la gens Valèria.

Nou!!: August і Leví (cognom) · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: August і Lió · Veure més »

Liburna

Birrems romans, probablement liburnes, de l'estol del Danubi en les guerres de Trajà contra els dacis. La Liburna o Liburnica és una embarcació que té el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria.

Nou!!: August і Liburna · Veure més »

Licates

Els licates (en llatí Licatii o Licattii, en grec antic Λικάτιοι o Λικάττιοι) eren una tribu dels vindèlics a Vindelícia que vivia vora el riu Licias o Licus del que deriven el seu nom.

Nou!!: August і Licates · Veure més »

Licí (llibert)

Licí (en llatí Licinus) va ser un esclau d'origen gal de Juli Cèsar, que l'havia fet presoner de jovenet durant la guerra.

Nou!!: August і Licí (llibert) · Veure més »

Licini

* Licini I, emperador romà del 307 al 324.

Nou!!: August і Licini · Veure més »

Ligúria (província romana)

Ligúria va ser una província i una regió del nord d'Itàlia a la costa nord de la mar Tirrena.

Nou!!: August і Ligúria (província romana) · Veure més »

Lilibèon

Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.

Nou!!: August і Lilibèon · Veure més »

Limira

Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.

Nou!!: August і Limira · Veure més »

Lincoln Village (Califòrnia)

Lincoln Village és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Lincoln Village (Califòrnia) · Veure més »

Linden (Califòrnia)

Linden és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Linden (Califòrnia) · Veure més »

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Nou!!: August і Lipari · Veure més »

Litèrnum

Litèrnum (en Liternum, en Λίτερνον o Λείτερνον), moderna Tor di Patria, va ser una ciutat a la costa de Campània entre Cumes i la desembocadura del Volturnus, i a la boca del riu Liternum (Clanius o Lagno) on el riu formava una zona de llacunes coneguda com a Literna Palus, segons diuen Estrabó i Sili Itàlic, avui Lago di Patria.

Nou!!: August і Litèrnum · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: August і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: August і Literatura romana · Veure més »

Livi Drus Claudià

Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.

Nou!!: August і Livi Drus Claudià · Veure més »

Llac Albano

El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.

Nou!!: August і Llac Albano · Veure més »

Llac Txad

El llac Txad és un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Níger, Nigèria i el Camerun, a l'Àfrica Central.

Nou!!: August і Llac Txad · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: August і Llatins · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels gals

La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.

Nou!!: August і Llegenda de l'origen troià dels gals · Veure més »

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Nou!!: August і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »

Lleis frumentàries

El blat, en llati ''frumentum'' va ser el tema de les lleis frumentàries. Lleis frumentàries (Leges frumentariae) van ser una sèrie de lleis romanes en relació amb el proveïment de gra al poble.

Nou!!: August і Lleis frumentàries · Veure més »

Lleis sumptuàries

Les lleis sumptuàries (en llatí leges sumptuariae) són les diverses lleis romanes que al llarg del temps van intentar controlar el luxe per equiparar la forma de vida de les diverses classes socials, per evitar l'ostentació i el menyspreu dels rics cap als pobres.

Nou!!: August і Lleis sumptuàries · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: August і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llibre sibil·lí

Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.

Nou!!: August і Llibre sibil·lí · Veure més »

Llista d'aqüeductes

Sense descripció.

Nou!!: August і Llista d'aqüeductes · Veure més »

Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.

Nou!!: August і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: August і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Llista d'escultors romans

Aquesta és una llista arbitrària d'escultors romans.

Nou!!: August і Llista d'escultors romans · Veure més »

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.

Nou!!: August і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »

Llista de collegia de l'antiga Roma

Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular collegium, que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Llista de collegia de l'antiga Roma · Veure més »

Llista de faraons

Aquest article conté una llista de faraons de l'antic Egipte que abasta des del període tinita, l'any 3000 aC, fins al final de la dinastia Ptolemaica, quan Egipte passà a ser una província de Roma sota el govern d'August l'any 30 aC.

Nou!!: August і Llista de faraons · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: August і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: August і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de lleis romanes

Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.

Nou!!: August і Llista de lleis romanes · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: August і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Llista de reis llegendaris de Britània

La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.

Nou!!: August і Llista de reis llegendaris de Britània · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: August і Llista de vies romanes · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: August і Llorca · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: August і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Nou!!: August і Lluita · Veure més »

Lockeford

Lockeford és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Lockeford · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: August і Locució llatina · Veure més »

Loteria

La loteria és una forma de joc d'atzar que ofereix, a través del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar en el públic al sorteig.

Nou!!: August і Loteria · Veure més »

Lucània

Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.

Nou!!: August і Lucània · Veure més »

Lucèria

Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).

Nou!!: August і Lucèria · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: August і Lucca · Veure més »

Luci Agripa

Luci Agripa (en llatí Lucius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: August і Luci Agripa · Veure més »

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Nou!!: August і Luci Anneu Flor · Veure més »

Luci Antoni

Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.

Nou!!: August і Luci Antoni · Veure més »

Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni)

Luci Antoni (en Lucius Antonius; 20 aC - 25 dC) va ser el fill gran de Jul·lus Antoni i Clàudia Marcel·la la Major.

Nou!!: August і Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni) · Veure més »

Luci Arrunci (cònsol 22 aC)

Luci Arrunci (Lucius Arruntius) va ser un cavaller romà del de la gens Arrúncia.

Nou!!: August і Luci Arrunci (cònsol 22 aC) · Veure més »

Luci Arrunci (cònsol 6 dC)

Luci Arrunci (Lucius Arruntius) va ser un magistrat romà del de la gens Arrúncia.

Nou!!: August і Luci Arrunci (cònsol 6 dC) · Veure més »

Luci Asprenat

Luci Asprenat (Lucius Asprenas) va ser un militar romà que va florir al i al.

Nou!!: August і Luci Asprenat · Veure més »

Luci Autroni Petus

Luci Autroni Petus (en Lucius Autronius P. f. L. n. Paetus) va ser un magistrat romà que va viure els darrers temps de la República.

Nou!!: August і Luci Autroni Petus · Veure més »

Luci Calpurni Bíbul

Luci Calpurni Bíbul (en llatí Lucius Calpurnius Bibulus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Calpurni Bíbul · Veure més »

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà fill del cònsol de l'any 58 aC Luci Calpurni Pisó Cesoní.

Nou!!: August і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC) · Veure més »

Luci Canidi Cras

Luci Canidi Cras (en llatí Lucius Canidius Crassus) va ser un militar i polític romà que era a la Gàl·lia l'any 43 aC quan Marc Antoni, després de la batalla de Mutina, es va refugiar en aquestes terres.

Nou!!: August і Luci Canidi Cras · Veure més »

Luci Canini Gal (cònsol sufecte)

Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Canini Gal (cònsol sufecte) · Veure més »

Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)

Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Cassi Longí (tribú 44 aC) · Veure més »

Luci Cecili Metel Crètic

Luci Cecili Metel Crètic (en llatí Lucius Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor ''Lucius Caecilius Metellus''.

Nou!!: August і Luci Cecili Metel Crètic · Veure més »

Luci Cinci Aliment

Luci Cinci Aliment (en llatí Lucius Cincius Alimentus) va ser un famós annalista i jurista romà del.

Nou!!: August і Luci Cinci Aliment · Veure més »

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Nou!!: August і Luci Corneli Balb Major · Veure més »

Luci Corneli Balb Menor

Luci Corneli Balb Menor (en llatí Lucius Cornelius Balbus P. f.), va ser un militar i pontífex romà.

Nou!!: August і Luci Corneli Balb Menor · Veure més »

Luci Corneli Sul·la (cònsol 5 aC)

Luci Corneli Sul·la (en llatí Lucius Cornelius P. F. P. N. Sulla) va ser un magistrat romà net de Publi Corneli Sul·la (cònsol 66 aC) i fill de Publi Corneli Sul·la.

Nou!!: August і Luci Corneli Sul·la (cònsol 5 aC) · Veure més »

Luci Cornifici el Jove

Luci Cornifici el jove (en Lucius Cornificius) va ser un militar romà, probablement fill de Luci Cornifici.

Nou!!: August і Luci Cornifici el Jove · Veure més »

Luci Critoni

Luci Critoni (en llatí Lucius Critonius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Luci Critoni · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Cn.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 16 aC) · Veure més »

Luci Egnatuleu

Luci Egnatuleu (en llatí Lucius Egnatuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Luci Egnatuleu · Veure més »

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Nou!!: August і Luci Eli Sejà · Veure més »

Luci Emili Pap (pretor)

Luci Emili Pap (en llatí Lucius Aemilius Q. F. CN. N. Papus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Emili Pap (pretor) · Veure més »

Luci Emili Paulus (cònsol any 1)

Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius Paul.) va ser un magistrat romà dels segles I aC i I dC.

Nou!!: August і Luci Emili Paulus (cònsol any 1) · Veure més »

Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.

Nou!!: August і Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu) · Veure més »

Luci Escriboni Libó (tribú)

Luci Escriboni Libó (en Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Luci Escriboni Libó (tribú) · Veure més »

Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC)

Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC) · Veure més »

Luci Juli Càlid

Luci Juli Càlid (Lucius Julius Calidus) fou un poeta romà, considerat per Corneli Nepot com el primer poeta del seu temps després de la mort de Valeri Catul i Lucreci (és a dir poc abans de l'era d'August).

Nou!!: August і Luci Juli Càlid · Veure més »

Luci Juni Silà

Luci Juni Silà (en llatí, Lucius Junius Silanus) (mort l'1 de gener de l'any 49) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Juni Silà · Veure més »

Luci Juni Torquat Silà

Luci Juni Torquat Silà (en llatí Lucius Junius Torquatus Silanus) va ser un magistrat romà fill de Dècim Juni Torquat Silà.

Nou!!: August і Luci Juni Torquat Silà · Veure més »

Luci Licini Sura (arc de Berà)

Luci Licini Sura (? - final del) va ser un ciutadà romà que probablement va morir a Tàrraco, conegut perquè al seu testament va manar la construcció de l'Arc de Berà.

Nou!!: August і Luci Licini Sura (arc de Berà) · Veure més »

Luci Marci Censorí (cònsol 39 aC)

Luci Marci Censorí (en llatí Lucius Marcius L. F. C. N. Censorinus) va ser un militar i magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Marci Censorí (cònsol 39 aC) · Veure més »

Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC) · Veure més »

Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius Q. f. Q. n. Philippus) va ser un magistrat romà dels segles II - I aC.

Nou!!: August і Luci Marci Filip (cònsol 91 aC) · Veure més »

Luci Mescini Rufus

Luci Mescini Rufus (Lucius Mescinius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Luci Mescini Rufus · Veure més »

Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »

Luci Munaci Planc (cònsol any 13)

Luci Munaci Planc (en llatí Lucius Munatius Plancus), va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Munaci Planc (cònsol any 13) · Veure més »

Luci Pinari

Luci Pinari (Lucius Pinarius) va ser un militar romà del.

Nou!!: August і Luci Pinari · Veure més »

Luci Pinari Escarp

Luci Pinari Escarp (Lucius Pinarius Scarpus) va ser un militar romà del.

Nou!!: August і Luci Pinari Escarp · Veure més »

Luci Seni

Luci Seni (en llatí Lucius Saenius) va ser un senador romà en temps de la conspiració de Catilina l'any 63 aC.

Nou!!: August і Luci Seni · Veure més »

Luci Sesti

Luci Sesti (en llatí Lucius Sestius) va ser fill de Publi Sesti i de Postúmia.

Nou!!: August і Luci Sesti · Veure més »

Luci Valeri Messal·la Volès

Luci Valeri Messal·la Volès (en llatí Lucius Valerius Potiti. F. M. N. Messalla Volesus) va ser un magistrat romà fill de Potit Valeri Messal·la (Potitus Valerius Messalla) que va ser cònsol sufecte l'any 29 aC.

Nou!!: August і Luci Valeri Messal·la Volès · Veure més »

Luci Vari Ruf

Luci Vari Ruf (o Rufus; Lucius Varius Rufus) fou un destacat poeta romà, un dels més distingits del període d'August, company i amic de Virgili i Horaci.

Nou!!: August і Luci Vari Ruf · Veure més »

Luci Vinici

Luci Vinici (en llatí Lucius Vinicius o Vinucius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Luci Vinici · Veure més »

Luci Vitel·li el Jove

Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius, al voltant del 16 - 69 EC) va ser un magistrat romà que va viure al segle I. Era el segon fill de Luci Vitel·li i Sextília, i el germà menut d'Aule Vitel·li.

Nou!!: August і Luci Vitel·li el Jove · Veure més »

Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 33 aC)

Luci Volcaci Tul·lus (Lucius Volcatius Tullus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Luci Volcaci Tul·lus (cònsol 33 aC) · Veure més »

Lucili Llong

Lucili Llong (en llatí Lucilius Longus) va ser un senador romà, íntim amic de l'emperador Tiberi, i l'únic senador entre els que van acompanyar a Tiberi al seu virtual exili de Rodes, quan el seu padrastre August l'obligà a retirar-se de la cort.

Nou!!: August і Lucili Llong · Veure més »

Ludi

Ludi (en llatí Ludius) va ser un pintor romà que va viure en temps d'August, al.

Nou!!: August і Ludi · Veure més »

Ludi taurii

Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.

Nou!!: August і Ludi taurii · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: August і Lugdúnum · Veure més »

Lugdúnum dels Cònvenes

Lugdúnum dels Cònvenes (Lugdūnum Convĕnārum, literalment 'turó de Lug dels cònvenes') fou la capital del cònvenes, un poble aquità del sud-oest de la Gàl·lia romana.

Nou!!: August і Lugdúnum dels Cònvenes · Veure més »

Lugo

Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.

Nou!!: August і Lugo · Veure més »

Luna (Etrúria)

Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.

Nou!!: August і Luna (Etrúria) · Veure més »

Luperc (divinitat)

Luperc (en llatí Lupercus) era una antiga divinitat romana venerada pels pastors com a protectora dels ramats contra els llops i al mateix temps promotora de la fertilitat de les ovelles, pel que també va ser anomenat Inuus (déu dels pastors) o. Els romans van identificar aquesta divinitat amb el deu arcadi Pan, i més tard va acabar fusionat amb el déu Faune.

Nou!!: August і Luperc (divinitat) · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: August і Lupercals · Veure més »

Luperci

Luperci (literalment lupercs, singular luperc) va ser el nom dels sacerdots del déu Luperc (Lupercus).

Nou!!: August і Luperci · Veure més »

LVM

* Monorail de Las Vegas (del seu nom en anglès Las Vegas Monorail), línia de ferrocarril de Las Vegas (Estats Units).

Nou!!: August і LVM · Veure més »

Magi Cèler Vel·leià

Magi Cèler Vel·leià (en llatí Magius Celer Velleianus) va ser un militar romà del.

Nou!!: August і Magi Cèler Vel·leià · Veure més »

Magister

Magister (en llatí plural magistri, literalment "mestre") era una paraula derivada de mag-is i mag-nus, que s'aplicava a Roma a les persones especialment notables o destres en el seu ofici o activitat.

Nou!!: August і Magister · Veure més »

Magra

El Magra és un riu del nord d'Itàlia, de 62 km de longitud, que discorre pels municipis de Pontremoli, Filattiera, Villafranca in Lunigiana i Aulla a la província de Massa-Carrara (Toscana); i per Sant Stefano di Magra, Vezzano Ligure, Arcola, Sarzana i Ameglia, a la província de La Spezia (Ligúria), a la mar Tirrena.

Nou!!: August і Magra · Veure més »

Maison Carrée

Vista frontal del temple romà Acta eruditorum, 1760) La Maison Carrée (en francès, literalment, 'Casa Quadrada'; en occità "Ostau Cairat") és un temple romà dels primers anys de la nostra era que es troba a Nimes, Occitània, França.

Nou!!: August і Maison Carrée · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: August і Mallorca · Veure més »

Mani (secretari)

Mani (en llatí Manius) era la persona que controlava els afers personals de Marc Antoni a Itàlia.

Nou!!: August і Mani (secretari) · Veure més »

Mantinea

Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.

Nou!!: August і Mantinea · Veure més »

Mapa

Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.

Nou!!: August і Mapa · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: August і Mar Roja · Veure més »

Marc Aci Balb

Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un polític romà de finals del període republicà, membre d'una família plebea.

Nou!!: August і Marc Aci Balb · Veure més »

Marc Anneu Sèneca

Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.

Nou!!: August і Marc Anneu Sèneca · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: August і Marc Antoni · Veure més »

Marc Antoni Antil

Marc Antoni, anomenat Antillus (en Marcus Antonius M. f. M. n. Antyllus), probablement una forma corrupta dAntonillus ('Antoniet'), era el fill gran del triumvir Marc Antoni i la seva dona Fúlvia.

Nou!!: August і Marc Antoni Antil · Veure més »

Marc Aquili Cras

Marc Aquili Cras (en llatí Marcus Aquilius Crassus) va ser un militar romà, pretor l'any 43 aC.

Nou!!: August і Marc Aquili Cras · Veure més »

Marc Artori

Marc Artori (en llatí Marcus Artorius en grec Άρτώριος) era un metge de Roma, seguidor d'Asclepíades.

Nou!!: August і Marc Artori · Veure més »

Marc Aufidi Lurcó

Marc Aufidi Lurcó (en llatí Marcus Aufidius o Alfidius Lurco) o també conegut com a Aufidi Lurcó, va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Marc Aufidi Lurcó · Veure més »

Marc Calidi

Marc Calidi o Marc Cal·lidi (en llatí Marcus Calidius o Callidius) va ser un orador romà que va estudiar amb Apol·lodor de Pèrgam (mestre també de l'emperador August).

Nou!!: August і Marc Calidi · Veure més »

Marc Cecili Cornut (pretor 43 aC)

Marc Cecili Cornut (en Marcus Caecilius Cornutus) va ser un magistrat romà, tal vegada fill del pretor Marc Cecili Cornut.

Nou!!: August і Marc Cecili Cornut (pretor 43 aC) · Veure més »

Marc Celi Rufus

Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.

Nou!!: August і Marc Celi Rufus · Veure més »

Marc Cinci Aliment

Marc Cinci Aliment (en llatí Marcus Cincius Alimentus) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: August і Marc Cinci Aliment · Veure més »

Marc Claudi Marcel

* Marc Claudi Marcel, cònsol 331 aC.

Nou!!: August і Marc Claudi Marcel · Veure més »

Marc Claudi Marcel (nebot d'August)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius C. F. C. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Marc Claudi Marcel (nebot d'August) · Veure més »

Marc Claudi Marcel Eserni (orador)

Marc Claudi Marcel Eserní (en llatí Marcus Claudius M. F. Marcellus Aeserninus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Marc Claudi Marcel Eserni (orador) · Veure més »

Marc Cocceu Nerva (cònsol 36 aC)

Marc Cocceu Nerva (en llatí Marcus Cocceius Nerva) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Marc Cocceu Nerva (cònsol 36 aC) · Veure més »

Marc Egnaci Rufus

Marc Egnaci Rufus (Marcus Egnatius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Marc Egnaci Rufus · Veure més »

Marc Emili Escaure (pompeià)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un militar romà.

Nou!!: August і Marc Emili Escaure (pompeià) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Marc Emili Lèpid (cònsol any 6) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) era fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.

Nou!!: August і Marc Emili Lèpid (conspirador) · Veure més »

Marc Favoni

Marc Favoni (en Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del.

Nou!!: August і Marc Favoni · Veure més »

Marc Gavi Apici

Marc Gavi Apici (Marcus Gauius Apicius) va ser un gastrònom romà que va viure al, en temps dels emperadors August i Tiberi.

Nou!!: August і Marc Gavi Apici · Veure més »

Marc Hortensi Hortal

Marc Hortensi Hortal (en llatí Marcus Hortensius Hortalus M. F. Q. N.) era net d'Hortensi l'orador.

Nou!!: August і Marc Hortensi Hortal · Veure més »

Marc Juli Coti

Marc Juli Coti (Marcus Julius Cottius), conegut simplement com a Coti, era fill de Donnus i rei de diverses tribus celto-lígurs dels Alps.

Nou!!: August і Marc Juli Coti · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Marc Juni Brut · Veure més »

Marc Juni Silà (cònsol 25 aC)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Marc Juni Silà (cònsol 25 aC) · Veure més »

Marc Juni Silà (cònsol any 46)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà, Era fill d'Appi Juni Silà.

Nou!!: August і Marc Juni Silà (cònsol any 46) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)

Marc Licini Cras Dives o Marc Licini Cras Frugi (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives o Frugi) va ser un senador romà fill adoptiu del cònsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives).

Nou!!: August і Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC)

Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives) va ser un militar romà que va ocupar el consolat juntament amb Octavi August l'any 30 aC.

Nou!!: August і Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC) · Veure més »

Marc Lol·li

Marc Lol·li (en Marcus Lollius M. f.) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Lòl·lia.

Nou!!: August і Marc Lol·li · Veure més »

Marc Luri

Marc Luri (en llatí Marcus Lurius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Marc Luri · Veure més »

Marc Manili (poeta)

Marc o Gai Manili o Manli o Mal·li, (segle I dC) va ser l'autor d'un poema astrològic en cinc llibres conegut com a Astronomica, interromput al cinquè llibre, que tracta de temes de cosmologia, de cosmogonia i, sobretot, d'astronomia i astrologia, escrit entre els anys 9 i 16 dC, i dedicat a l'emperador Tiberi.

Nou!!: August і Marc Manili (poeta) · Veure més »

Marc Noni Balb

Marc Noni Balb (Marcus Nonius Balbus) va ser un cavaller, procònsol i cònsol romà del.

Nou!!: August і Marc Noni Balb · Veure més »

Marc Papi Mútil

Marc Papi Mútil (Marcus Papius Mutĭlus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Marc Papi Mútil · Veure més »

Marc Pomponi (edil)

Marc Pomponi (en llatí Marcus Pomponius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Marc Pomponi (edil) · Veure més »

Marc Porci Latró

Marc Porci Latró (en llatí Marcus Porcius Latro) va ser un cèlebre retòric romà del temps d'August.

Nou!!: August і Marc Porci Latró · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: August і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marc Tici el Jove

Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.

Nou!!: August і Marc Tici el Jove · Veure més »

Marc Tul·li Ciceró el jove

Marc Tul·li Ciceró el jove (en llatí Marcus Tullius Cicero) va ser l'únic fill mascle de Marc Tul·li Ciceró l'orador amb la seva muller Terència.

Nou!!: August і Marc Tul·li Ciceró el jove · Veure més »

Marc Valeri Corvus

Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.

Nou!!: August і Marc Valeri Corvus · Veure més »

Marc Valeri Messal·la Corví

Marc Valeri Messal·la Corví (en Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Corvinus) va ser un magistrat, escriptor i orador romà que a l'època de la transició de la República i a l'imperi d'August.

Nou!!: August і Marc Valeri Messal·la Corví · Veure més »

Marc Valeri Messal·la Messal·lí

Marc Valeri Messal·la Messal·lí (en llatí Marcus Valerius Messalla Messallinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Marc Valeri Messal·la Messal·lí · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: August і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: August і Marca d'Ístria · Veure més »

Marcel·la

* Clàudia Marcel·la la Major, filla gran de Gai Claudi Marcel Major i Octàvia Menor, i per tant neboda d'August; casada amb Agripa i posteriorment amb Jul·lus Antoni, fill de Marc Antoni.

Nou!!: August і Marcel·la · Veure més »

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Nou!!: August і Marcià · Veure més »

Marcià (metge)

Marcià (en llatí Marcianus, en grec antic) era un metge de Roma, que va gaudir de gran reputació com anatomista i va viure al.

Nou!!: August і Marcià (metge) · Veure més »

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Nou!!: August і Marcomània · Veure més »

Margherita Sarfatti

, nascuda Margherita Grassini, va ser una dona de lletres, periodista i crítica d'art italiana.

Nou!!: August і Margherita Sarfatti · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: August і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Mariamne I

Mariamne I (en grec antic Μαριάμμη) va ser filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II.

Nou!!: August і Mariamne I · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: August і Marina romana · Veure més »

Marobod

Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.

Nou!!: August і Marobod · Veure més »

Marrucins

Els marrucins (en Marrucini; en Μαρρουκῖνοι) eren un poble itàlic que habitava a la zona central de la península Itàlica, dels Apenins fins a la mar Adriàtica al llarg del riu Atern.

Nou!!: August і Marrucins · Veure més »

Marsos

Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.

Nou!!: August і Marsos · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: August і Mart (mitologia) · Veure més »

Masuri Sabí

Masuri Sabí (en llatí Massurius Sabinus) va ser un jurista romà del qual l'escola anomenada dels sabinians va agafar el nom.

Nou!!: August і Masuri Sabí · Veure més »

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Nou!!: August і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Nou!!: August і Mauretània · Veure més »

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Nou!!: August і Mauritània Cesariense · Veure més »

Mausoleu

Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.

Nou!!: August і Mausoleu · Veure més »

Mausoleu d'August

Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.

Nou!!: August і Mausoleu d'August · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: August і Màntua · Veure més »

Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Nou!!: August і Màrcia (dona de Fabi Màxim) · Veure més »

Mèroe

Mèroe fou el continuador del Regne de Napata (també conegut com a Núbia o Regne de Kush).

Nou!!: August і Mèroe · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Nou!!: August і Mèsia · Veure més »

Mérida (Veneçuela)

La ciutat de Santiago de los Caballeros de Mérida o, simplement, Mérida és la capital del municipi Libertador i de l'Estat de Mérida i una de les principals localitats dels Andes veneçolans.

Nou!!: August і Mérida (Veneçuela) · Veure més »

Mòrins

Els mòrins (llatí Morini, del gal Morinos, "mariners") foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: August і Mòrins · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: August і Món grecoromà · Veure més »

Múcia Tèrcia

Múcia Tèrcia (Mucia Tertia, segle I aC) va ser una dama romana de finals del període republicà.

Nou!!: August і Múcia Tèrcia · Veure més »

Mecenatge

dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Nou!!: August і Mecenatge · Veure més »

Mecenàs

''Vil·la de Mecenàs amb les cascades a Tívoli''. Jacob Philipp Hackert (1783). Gai Cilni Mecenàs (Gaius Cilnius Maecenas) va ser un polític romà, patró dels literats.

Nou!!: August і Mecenàs · Veure més »

Medalla

Cecilia Gonzaga als aliats polítics, una pràctica habitual a l'Europa del Renaixement. Dissenyat per Pisanello el 1448. Revers de la mateixa medalla, aquesta còpia amb un forat de suspensió afegit posteriorment (dins d'una lluna creixent al disseny). Herbert C. Hoover de Devreese Godefroi Una medalla (del llatí medalia) és un objecte metàl·lic circular considerat valuós que té inscripcions o dibuixos gravats.

Nou!!: August і Medalla · Veure més »

Medalló d'or d'August

El Medalló d'or d'August, és un quaternió d'or, una moneda equivalent a 4 auris que va ser encunyada pels tallers de Pèrgam situats en l'antiga Grècia, -a l'actual Turquia-, en commemoració de la conquesta d'Egipte per part de l'emperador romà August, -Roma, 23 de setembre de 63 aC.

Nou!!: August і Medalló d'or d'August · Veure més »

Megalènsia

Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.

Nou!!: August і Megalènsia · Veure més »

Memnó d'Heraclea

Memnó (en grec), possiblement va viure al.

Nou!!: August і Memnó d'Heraclea · Veure més »

Menècrates (llibert)

Menècrates (en llatí Menecrates, en grec antic) era un llibert de Sext Pompeu.

Nou!!: August і Menècrates (llibert) · Veure més »

Menecme de Naupacte

Menecme (Menaechmus) fou un escultor de l'antiga Grècia nascut a Naupacte.

Nou!!: August і Menecme de Naupacte · Veure més »

Menelau (escultor)

Menelau (Menelaus) fou un escultor grec deixeble d'Esteve.

Nou!!: August і Menelau (escultor) · Veure més »

Menes (llibert)

Menes (en llatí Menas, en grec antic) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu.

Nou!!: August і Menes (llibert) · Veure més »

Menip de Pèrgam

Menip de Pèrgam (en Menippus, en Μένιππος) fou un geògraf grec nadiu de Pèrgam que va viure en temps de l'emperador August.

Nou!!: August і Menip de Pèrgam · Veure més »

Mensia

La lex Mensia va ser una antiga llei romana de data i autor desconeguts.

Nou!!: August і Mensia · Veure més »

Mercat de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, encants i llibres que ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso del barri de Sant Antoni de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: August і Mercat de Sant Antoni · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.

Nou!!: August і Mes · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Nou!!: August і Messènia · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: August і Messina · Veure més »

Metròpolis d'Acarnània

Metròpolis d'Acarnània (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de l'interior d'Acarnània al sud d'Estratos en la via cap a Conope, a Etòlia.

Nou!!: August і Metròpolis d'Acarnània · Veure més »

Mezenci

Mezenci, el menyspreador dels déus, va ser un rei etrusc oriünd d'Agil·la, ciutat d'Etrúria anomenada més tard Caere.

Nou!!: August і Mezenci · Veure més »

Mil·lenni I

El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.

Nou!!: August і Mil·lenni I · Veure més »

Mil·liari

Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

Nou!!: August і Mil·liari · Veure més »

Minturnes

Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.

Nou!!: August і Minturnes · Veure més »

Minturno

Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.

Nou!!: August і Minturno · Veure més »

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Nou!!: August і Misenum · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: August і Mislata · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Mitologia romana · Veure més »

Mitridates II de Commagena

Mitridates II Filohel·len (en grec antic Μιθριδάτης Φιλέλλην) va ser rei de Commagena circa l'any 35 aC i fins al 31 aC.

Nou!!: August і Mitridates II de Commagena · Veure més »

Mitridates III de Commagena

Mitridates III Antíoc Epífanes (en grec antic Μιθριδάτης Ἀντίοχος ὀ Ἐπιφανής) va ser rei de Commagena del 20 aC al 12 aC.

Nou!!: August і Mitridates III de Commagena · Veure més »

Mliana

Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.

Nou!!: August і Mliana · Veure més »

Mogontiacum

II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.

Nou!!: August і Mogontiacum · Veure més »

Moleta dels Frares

La Moleta dels Frares és jaciment arqueològic situat al terme municipal de Forcall, a la comarca dels Ports de Morella, la qual es correspon amb la població iberoromana de Lesera.

Nou!!: August і Moleta dels Frares · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: August і Monarquia · Veure més »

Monòpter (temple)

En arquitectura, un temple monòpter (del grec antic: ὁ μονόπτερος, «d'una sola ala»; derivat de μόνος, «únic» i τὸ πτερόν, «ala») és una edificació senzilla constituïda per una columnata circular que suporta un sostre sense cap mur.

Nou!!: August і Monòpter (temple) · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: August і Moneda romana · Veure més »

Monedes de la península Ibèrica antiga

Expansió de la moneda a la Península Ibèrica entre el segle V aC i el segle I dC (llocs coneguts i probables) La història de la moneda a la península Ibèrica antiga comença el, si bé a la regió l'encunyament globalitzat i la circulació no van començar fins a finals del, durant la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: August і Monedes de la península Ibèrica antiga · Veure més »

Monedes de la seca Untikesken d'Empúries, s. II a.C

Les monedes que s'encunyaren amb la llegenda ibèrica Untikesken fan referència a l'ètnia indígena que habitava a la ciutat i al seu territori i significa, per tant, "dels indiketes".

Nou!!: August і Monedes de la seca Untikesken d'Empúries, s. II a.C · Veure més »

Moneta

Moneta era el lloc on s'encunyava moneda a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Moneta · Veure més »

Monuments paleocristians de Ravenna

Els monuments paleocristians de Ravenna són un conjunt de vuit edificis d'aquesta ciutat que la UNESCO va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Nou!!: August і Monuments paleocristians de Ravenna · Veure més »

Morada

Morada és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Morada · Veure més »

Munàcia Plancina

Munàcia Plancina (en llatí Munatia Plancina) va ser l'esposa de Gneu Calpurni Pisó.

Nou!!: August і Munàcia Plancina · Veure més »

Muralla d'Astorga

La muralla d'Astorga envolta el nucli antic de la ciutat d'Astorga, a la província de Lleó (Espanya).

Nou!!: August і Muralla d'Astorga · Veure més »

Muralla Serviana

Els límits de la muralla Serviana, i la ciutat de Roma a dins, en rosa fosc La muralla Serviana (en llatí Murus Servii Tullii, 'muralla de Servi Tul·li') era una barrera defensiva construïda al voltant de la ciutat de Roma al començament del.

Nou!!: August і Muralla Serviana · Veure més »

Muralles de Barcelona

Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.

Nou!!: August і Muralles de Barcelona · Veure més »

Muralles de Lleó

La muralla de Lleó és la fortificació romana de la ciutat espanyola de Lleó que delimita el nucli antic de la ciutat.

Nou!!: August і Muralles de Lleó · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: August і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic de Sevilla

El museu Arqueològic de Sevilla està situat en plaça d'Amèrica, enfront del museu d'Arts i Costums Populars (antic Pavelló Mudèjar) i al costat del pavelló Real, dins del parc de María Luisa.

Nou!!: August і Museu Arqueològic de Sevilla · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Nou!!: August і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: August і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu de la Civilització Romana

Vista de la columnata del museu El Museu de la Civilització Romana presenta diversos aspectes de la civilització romana, incloent-hi els costums i tradicions.

Nou!!: August і Museu de la Civilització Romana · Veure més »

Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània és un museu de Torroella de Montgrí centrat en la Mediterrània.

Nou!!: August і Museu de la Mediterrània · Veure més »

Museu de Mataró

El Museu de Mataró és una institució museística de Mataró, al Maresme, amb seu central a Can Serra, edifici d'estil renaixentista bastit el 1565.

Nou!!: August і Museu de Mataró · Veure més »

Museu del Fòrum de Caesaraugusta

Muralla El Museu del Fòrum de Caesaraugusta és un espai museístic de la ciutat de Saragossa (Espanya) en el qual es mostren les restes del fòrum de l'antiga ciutat romana de Caesaraugusta.

Nou!!: August і Museu del Fòrum de Caesaraugusta · Veure més »

Museu Nacional Romà

El Museu Nacional Romà (en italià:Museo Nazionale Romano) és un conjunt de museus a Roma (Itàlia), dividit en diversos llocs de la ciutat.

Nou!!: August і Museu Nacional Romà · Veure més »

Museu Rolin

El museu Rolin és un museu francès que es troba a la Ciutat d'Autun a Borgonya del sud.

Nou!!: August і Museu Rolin · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: August і Museus Vaticans · Veure més »

Musulamis

Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.

Nou!!: August і Musulamis · Veure més »

Mutatio

A la Roma antiga, una mutatio (en llatí plural mutationes) era una parada o establiment situat en una calçada romana, per descansar i donar servei als animals que s'utilitzen com a transport.

Nou!!: August і Mutatio · Veure més »

Mutí Tití

Mutí Tití (en llatí Mutinus Titinus o també Mutunus Tutunus) va ser, segons la mitologia romana, una divinitat fàl·lica del matrimoni, que en alguns aspectes s'assimilava a Príap, el déu grec, però no tenia les mateixes funcions.

Nou!!: August і Mutí Tití · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: August і Narbo Martius · Veure més »

Naulocus

Nauloc o Naulocus (Naulochus o Naulocha Ναύλοχα) va ser una petita ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles (Mylae) i el cap Peloros, segons la situa Apià.

Nou!!: August і Naulocus · Veure més »

Naumàquia

Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.

Nou!!: August і Naumàquia · Veure més »

Nauportus

Nauportus (Ναύπορτον) va ser una antiga ciutat romana a la Pannònia Superior, situada a la via que anava d'Aquileia a Emona.

Nou!!: August і Nauportus · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: August і Nàpols · Veure més »

Néron (Rubinstein)

Néron és una gran òpera en quatre actes amb música d'Anton Rubinstein, basada en un llibret en francès de Jules Barbier que està basat lliurement en la vida de l'emperador romà Neró.

Nou!!: August і Néron (Rubinstein) · Veure més »

Nícies (pintor)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes i deixeble d'Antídot.

Nou!!: August і Nícies (pintor) · Veure més »

Núrsia

Núrsia (en llatí Nursia, en grec antic Νουρσία) va ser una ciutat dels sabins a la part alta de la vall del Nar, al peu dels Apenins, a les muntanyes conegudes actualment com els Monti della Sibilla.

Nou!!: August і Núrsia · Veure més »

Neòcor

El neòcor (Neocori), en plural neòcors, eren inicialment els servents dels temples, però més tard el nom es va aplicar als sacerdots d'alt rang que tenien la suprema intendència del temple i els seus tresors.

Nou!!: August і Neòcor · Veure més »

Necròpoli de l'Esquilí

Santa Maria Maggiore''. En línia recta a la dreta és la ''Piazza Vittorio Emanuele II''. La frontera sud en la diagonal és la ''Via Merulana''. Al nord és l'Estació Roma Termini actualment La necròpoli de l'Esquilí és la més important necròpoli protohistòrica de Roma.

Nou!!: August і Necròpoli de l'Esquilí · Veure més »

Necròpoli romana de Can Corró

La necròpoli romana de Can Corró és una de les necròpolis alt imperials de Pol·lèntia (Alcúdia, Mallorca).

Nou!!: August і Necròpoli romana de Can Corró · Veure més »

Nemausus

Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.

Nou!!: August і Nemausus · Veure més »

Nementurs

Els nementurs (en llatí Nementuri) eren un poble probablement celta, un dels grups alpins que esmentà Plini el Vell en enumerar els pobles que constaven al Trofeu dels Alps aixecat per August per commemorar la victòria sobre aquells pobles.

Nou!!: August і Nementurs · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: August і Neró · Veure més »

Nicòpolis d'Egipte

Nicòpolis (en llatí Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat d'Egipte fundada per August l'any 24 aC, prop d'Alexandria, a uns quilòmetres a l'oest a la vora del canal que connectava amb el Canop, un braç del Nil, al mateix lloc on havia obtingut la darrera victòria sobre els partidaris de Marc Antoni.

Nou!!: August і Nicòpolis d'Egipte · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Nou!!: August і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Nicola Pisano

Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.

Nou!!: August і Nicola Pisano · Veure més »

Nicolau Damascè

Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.

Nou!!: August і Nicolau Damascè · Veure més »

Nicolás Antonio

Nicolás Antonio (Sevilla, 28 de juliol de 1617 - Madrid, 13 d'abril de 1684), cèlebre erudit, iniciador de la bibliografia espanyola moderna.

Nou!!: August і Nicolás Antonio · Veure més »

Night at the Museum

Night at the Museum és una pel·lícula estatunidenca d'aventura estrenada el 2006.

Nou!!: August і Night at the Museum · Veure més »

Nigrinià

Nigrinià (en llatí Nigrinianus) va ser un possible usurpador del tron imperial romà conegut només per les monedes o medalles.

Nou!!: August і Nigrinià · Veure més »

Nikólaos

Nikólaos (Νικόλαος) és un nom propi masculí grec, que originàriament significa 'victòria del poble'.

Nou!!: August і Nikólaos · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: August і Nisa · Veure més »

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Nou!!: August і Nola · Veure més »

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Nou!!: August і Nom romà · Veure més »

Noni Gal

Noni Gal (Nonius Gallus) era un general romà.

Nou!!: August і Noni Gal · Veure més »

North Woodbridge

North Woodbridge és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і North Woodbridge · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: August і Nou Testament · Veure més »

Nucèria Alfaterna

Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.

Nou!!: August і Nucèria Alfaterna · Veure més »

Numana

Numana és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb uns 4.000 habitants.

Nou!!: August і Numana · Veure més »

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Nou!!: August і Numídia (província romana) · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: August і Numeració romana · Veure més »

Numeri Àtic

Numeri Àtic (en llatí Numerius Atticus) va ser un senador romà de rang pretorià, que va tenir el seu moment de glòria quan a la mort de l'emperador August va dir que l'havia vist com ascendia al cel.

Nou!!: August і Numeri Àtic · Veure més »

Numismàtica

Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.

Nou!!: August і Numismàtica · Veure més »

Obelisc de Laterà

LObelisc del Laterà és l'obelisc més alt de Roma, i el més gran del món que encara roman dempeus de l'època de l'antic Egipte, amb un pes de 455 tones.

Nou!!: August і Obelisc de Laterà · Veure més »

Octàvia

* Automòbils.

Nou!!: August і Octàvia · Veure més »

Octàvia Major

Octàvia (en llatí Octavia) coneguda com a Octàvia Major, va ser la filla gran de Gai Octavi, pretor l'any 61 aC, i de la seva primera dona Ancària.

Nou!!: August і Octàvia Major · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.

Nou!!: August і Octàvia Menor · Veure més »

Odèon d'Agripa

Planta esquemàtica de l'Odèon d'Agripa en la seva primera fase. LOdèon d'Agripa era un odèon que es trobava al centre de l'àgora d'Atenes.

Nou!!: August і Odèon d'Agripa · Veure més »

Odes (Horaci)

Les Odes (en llatí Carmina) és un conjunt de quatre llibres d'odes escrites pel poeta llatí Horaci.

Nou!!: August і Odes (Horaci) · Veure més »

Odrisis

Els odrisis (en grec antic Ὀδρύσαι) eren un poble traci que vivien a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, segons diu Heròdot, però que es van estendre considerablement fins a l'oest de l'Artiscos, ja quePlini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis, cosa que també diu Ammià Marcel·lí.

Nou!!: August і Odrisis · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: August і Oli d'oliva · Veure més »

Opàlia

Opàlia (en llatí Opalia) era un festival romà en honor d'Ops, una deessa de la fertilitat i la terra, que se celebrava cada any el dia 14è abans de les calendes de gener (19 de desembre) i corresponia al tercer dia de la Saturnàlia que antigament tenia una durada d'un sol dia.

Nou!!: August і Opàlia · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: August і Origen dels bascos · Veure més »

Origen dels etruscs

Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.

Nou!!: August і Origen dels etruscs · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: August і Osca · Veure més »

Oudna

Oudna o Oudhna és un jaciment arqueològic de Tunísia a uns 28 km al nord de Zaghouan i 24 al sud de Tunis, a la governació de Ben Arous, delegació de Mornag, proper a la vila de El Khlidia.

Nou!!: August і Oudna · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: August і Ovidi · Veure més »

Països Baixos (regió històrica)

Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.

Nou!!: August і Països Baixos (regió històrica) · Veure més »

Pacuvia

La lex Pacuvia va ser una antiga llei romana aprovada a proposta del tribú de la plebs Sext Pacuvi, quan August era ja emperador.

Nou!!: August і Pacuvia · Veure més »

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: August і Paflagònia · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: August і Paflagonis · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: August і Pafos · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: August і Palatí · Veure més »

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Nou!!: August і Palau (arquitectura) · Veure més »

Palazzo Altemps

El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia).

Nou!!: August і Palazzo Altemps · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: August і Palerm · Veure més »

Palestrina

Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).

Nou!!: August і Palestrina · Veure més »

Palinuri Promontorium

Palinuri Promontorium (Παλίνουρος ἀκρωτήριον) és un promontori de la costa de Lucània a la mar Tirrena situat entre Vèlia i Buxentum.

Nou!!: August і Palinuri Promontorium · Veure més »

Paludamentum

Estàtua d'August Paludamentum és el nom que rebia a la Roma Republicana i Imperial una capa que es lligava amb un fermall que usaven els comandants militars, com ara els legats militars i amb menys freqüència les seves tropes, que acostumaven a usar el sagum.

Nou!!: August і Paludamentum · Veure més »

Pandatària

Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: August і Pandatària · Veure més »

Pandya

Mapa del regne Pandya sota Jatavarman Sundara Pandya (1251 - 1283) Escultura Pandya Inscripció Pandya a Koneswaram La dinastia Pandya o Imperi Pandya o Regne dels pandyes (tàmil பாண்டியர்) fou un antic estat dràvida del sud de l'Índia.

Nou!!: August і Pandya · Veure més »

Paneas

Ruïnes de la ciutat romana Paneas o Panias o Paneias, més coneguda per Cesarea Paneas/Cesarea Philippi o Cesarea de Filip (el seu nom modern és Banias o Baniyas), fou una ciutat de Galilea.

Nou!!: August і Paneas · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: August і Pannònia · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: August і Panteó de Roma · Veure més »

Panteons i tombes de sobirans a Roma

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.

Nou!!: August і Panteons i tombes de sobirans a Roma · Veure més »

Papa Higini

HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.

Nou!!: August і Papa Higini · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: August і Parma · Veure més »

Parteni de Nicea

Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.

Nou!!: August і Parteni de Nicea · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: August і Pater patriae · Veure més »

Pati de la Infanta

El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.

Nou!!: August і Pati de la Infanta · Veure més »

Patronatge a l'antiga Roma

El patronatge o clientela era la relació que s'establia a l'antiga Roma entre el patró (patronus) i el seu client (cliens).

Nou!!: August і Patronatge a l'antiga Roma · Veure més »

Paulus Emili Lèpid

Paulus Emili Lèpid (en Paulus Aemilius L. f. M. n. Lepidus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Paulus Emili Lèpid · Veure més »

Paulus Fabi Màxim

Paulus Fabi Màxim (en Paulus Fabius Q. f. Q. n. Maximus) va ser procònsol de la Tarraconense Era fill de Quint Fabi Màxim i germà d'Africà Fabi Màxim.

Nou!!: August і Paulus Fabi Màxim · Veure més »

Pax (mitologia)

Pax és la divinitat que era la personificació de la pau, en la cultura romana.

Nou!!: August і Pax (mitologia) · Veure més »

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: August і Pax Romana · Veure més »

Pays de Caux

Pays de Caux és una regió de Normandia, França.

Nou!!: August і Pays de Caux · Veure més »

Pàrion

Pàrion (Parium) fou una ciutat de Mísia, a la costa de l'Hel·lespont, situada a l'oest de Príapos, a la contrada d'Adrastea.

Nou!!: August і Pàrion · Veure més »

Pílades de Cilícia

Pílades de Cilícia (Pylades) fou un destacat mim grec, nadiu de Cilícia, que va actuar a Roma.

Nou!!: August і Pílades de Cilícia · Veure més »

Pòrtic d'Octàvia

El pòrtic d'Octavia (en llatí porticus Octaviae), conegut com a pòrtic de Metel (porticus Metelli) durant la República Romana o com a pòrtic de Sever (porticus Severi) després del, és un conjunt d'antics monuments romans situats al Camp de Mart de Roma, a prop del teatre de Marcel.

Nou!!: August і Pòrtic d'Octàvia · Veure més »

Pòstum

Pòstum (en Postumus) que originàriament significava una persona nascuda després de la mort del seu pare, era primer un praenomen però també s'utilitzava com a cognomen de la Gens Postúmia.

Nou!!: August і Pòstum · Veure més »

Pòstum Agripa

Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.

Nou!!: August і Pòstum Agripa · Veure més »

Peculatus

Peculatus, una paraula llatina que es tradueix per peculat o malversació, és l'apropiació indeguda o el robatori de béns públics o sagrats, tant si es fa per part d'un funcionari com d'un particular.

Nou!!: August і Peculatus · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: August і Pederàstia · Veure més »

Pedia de vi Caesaris interfectoribus

La lex Pedia de vi Caesaris interfectoribus va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Quint Pedi i August l'any 43 aC.

Nou!!: August і Pedia de vi Caesaris interfectoribus · Veure més »

Peditata

La cohort peditata (en llatí, cohors peditata) va ser un cos de tropes auxiliars de l'exèrcit romà, composta només d'infanteria, a diferència de la cohort equitata.

Nou!!: August і Peditata · Veure més »

Pelòron

El cap de Pelòron (Pelorus, Peloris o Pelorias) era un famós cap de Sicília, que formava l'extrem nord-est de l'illa, i un dels tres que donaven a l'illa el nom de Trinàcria ('de tres angles'), segons diuen Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: August і Pelòron · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: August і Pelúsion · Veure més »

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Nou!!: August і Pelignes · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: August і Península Ibèrica · Veure més »

Pentinat romà

'Matidia 1', bust de marbre c. 119 dC L'estil dels pentinats a Roma canviava sovint, i especialment durant el període imperial hi havia nombroses maneres de pentinar-se el cabell.

Nou!!: August і Pentinat romà · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: August і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: August і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: August і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: August і Període romà a Occitània · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: August і Període romà al País Valencià · Veure més »

Percentatge

Wikimedia (abril de 2009 a 2012) Un percentatge és una forma d'expressar una proporció o fracció com a fracció de denominador 100, és a dir, com a quantitat de centèsimes.

Nou!!: August і Percentatge · Veure més »

Periecs

Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.

Nou!!: August і Periecs · Veure més »

Periple de la Mar Eritrea

Noms, rutes i llocs del ''Periple de la Mar Eritrea'' El Periple de la Mar Eritrea (Περίπλους τῆς Ἐρυθράς Θαλάσσης, Periplus Maris Erythraei) és un periple grecoromà, escrit en grec, que descriu la navegació i les oportunitats comercials existents entre els ports de la província romana d'Egipte tals com Berenice amb la costa del mar Roig, així com les existents entre el nord-est d'Àfrica i el Sind i el sud-oest de l'Índia.

Nou!!: August і Periple de la Mar Eritrea · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Persecució dels pagans

'''Triomf del Cristianisme''', de '''Tommaso Laureti''', de la sala de Constantí del Palau Vaticà. Ceres desfigurat i llançat a una font del monestir de Montier-en-Der, on va ser trobat. Interior del Panteó d'Agripa, temple romà reconvertit en església. Hipatia, per Charles William Mitchell, la més famosa víctima durant les revoltes socials a Alexandria. A mesura que la República Romana, i més tard l'Imperi Romà, s'expandia, va arribar a incloure persones d'una varietat de cultures i religions.

Nou!!: August і Persecució dels pagans · Veure més »

Persona monònima

Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim.

Nou!!: August і Persona monònima · Veure més »

Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

Nou!!: August і Perusa · Veure més »

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Nou!!: August і Pesaro · Veure més »

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Nou!!: August і Pessinunt · Veure més »

Peter Green (historiador)

Peter Morris Green (nascut el 22 de desembre de 1924), Contemporary Authors, New Revision Series.

Nou!!: August і Peter Green (historiador) · Veure més »

Peter O'Toole

Peter Seamus O'Toole (2 agost 1932-14 desembre 2013) va ser un actor britànic de cinema i teatre.

Nou!!: August і Peter O'Toole · Veure més »

Petroni Turpilià

Petroni Turpilià (en llatí Petronius Turpilianus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Petroni Turpilià · Veure més »

Peu romà

El peu romà (en llatí pes) és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I dC), Trajà (II dC), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc.

Nou!!: August і Peu romà · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: August і Piacenza · Veure més »

Pianosa

Pianosa és una petita illa de la mar Tirrena a uns 15 km al sud-oest d'Elba, part de la província de Livorno i de la comuna de Campo nell'Elba.

Nou!!: August і Pianosa · Veure més »

Piazza di Monte Citorio

La plaça de Montecitorio (en italià, Piazza di Monte Citorio o Piazza Montecitorio) és una plaça de Roma (Itàlia).

Nou!!: August і Piazza di Monte Citorio · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Picè · Veure més »

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Nou!!: August і Picentins · Veure més »

Pierre Corneille

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - París, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francès.

Nou!!: August і Pierre Corneille · Veure més »

Pietro Urbano

Crist de la Minerva, obra de Miquel Àngel finalitzada per Urbano Pietro Urbano (Pistoia, actiu durant els primers anys del) va ser un pintor italià del Renaixement, conegut per ser deixeble i col·laborador de Miquel Àngel.

Nou!!: August і Pietro Urbano · Veure més »

Piràmide de Cesti

La piràmide de Cesti (en llatí Piramide Cestia) és un antic monument funerari en forma de piràmide, situat a Roma, prop de la porta Ostiense, en part dins i en part fora de les muralles d'Aurelià.

Nou!!: August і Piràmide de Cesti · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: August і Pisa · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: August і Pisídia · Veure més »

Piscina mirabilis

La Piscina Mirabilis era una cisterna d'aigua dolça de l'època de la Roma Augusta situada en un promontori davant del cap Misenum a l'extrem oest del golf de Nàpols, a la part sud d'Itàlia.

Nou!!: August і Piscina mirabilis · Veure més »

Pla de l'Arc (jaciment)

El Pla de l'Arc és el nom que rep el conjunt arqueològic de l'antiga ciutat romana d'Edeta, localitzat en la part nord-est de l'espai urbà de Llíria.

Nou!!: August і Pla de l'Arc (jaciment) · Veure més »

Plaça de la Constitució (Badalona)

La plaça de la Constitució està situada al barri de Dalt de la Vila de Badalona, nucli antic de la ciutat, i centre neuràlgic del barri.

Nou!!: August і Plaça de la Constitució (Badalona) · Veure més »

Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.

Nou!!: August і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Veure més »

Plaça del Rei (Tarragona)

La plaça del Rei és una plaça situada al sud-est del centre històric de Tarragona.

Nou!!: August і Plaça del Rei (Tarragona) · Veure més »

Placídia

Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.

Nou!!: August і Placídia · Veure més »

Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Nou!!: August і Plaute · Veure més »

Plutió

Plutió (en grec) va ser un retòric grec.

Nou!!: August і Plutió · Veure més »

Polemó I

Polemó I (en llatí Polemon, en grec antic Πολέμων) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Nou!!: August і Polemó I · Veure més »

Pomerium

El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.

Nou!!: August і Pomerium · Veure més »

Pompònia Àtica

Pompònia Àtica (en llatí Pomponia Attica), també anomenada Cecília (Caecilia), perquè el seu pare va ser adoptat per Quint Cecili, o Cecília Pompònia Àtica.

Nou!!: August і Pompònia Àtica · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: August і Pompeia · Veure més »

Pompeia (filla de Gneu Pompeu)

Pompeia (en llatí Pompeia o Pompaea) (80/75 aC - abans del 35 aC) era una dama romana, filla de Gneu Pompeu Magne i de la seva tercera dona Múcia.

Nou!!: August і Pompeia (filla de Gneu Pompeu) · Veure més »

Pompeia (filla de Sext Pompeu)

Pompeia (en llatí Pompeia) va ser la filla de Sext Pompeu Pius i d'Escribònia.

Nou!!: August і Pompeia (filla de Sext Pompeu) · Veure més »

Pompeu Var

Pompeu Var (en llatí Pompeius Varus) va ser un polític romà, amic d'Horaci.

Nou!!: August і Pompeu Var · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Nou!!: August і Pomponi Mela · Veure més »

Poncianes

Situació de les illes Poncianes, al golf de Gaeta Les illes Poncianes (en italià isole Ponziane o també isole Pontine) són un arxipèlag volcànic de la mar Tirrena, situat al golf de Gaeta, a uns 30-40 km al sud del cap Circeo, a la costa occidental de la península Itàlica, que pertany a l'Estat Italià.

Nou!!: August і Poncianes · Veure més »

Pons Aemilius

El Pons Aemilius (Pont Emilio) o Ponte Rotto (lit. 'Pont Trencat') va ser el primer pont de maçoneria de Roma, Itàlia.

Nou!!: August і Pons Aemilius · Veure més »

Pont al camí de Parpers

El Pont al camí de Parpers és una obra d'Argentona (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: August і Pont al camí de Parpers · Veure més »

Pont romà de Còrdova

El pont romà de Còrdova està situat sobre el riu Guadalquivir al seu pas per Còrdova, i uneix el barri del Camp de la Veritat amb el Barri de la Catedral.

Nou!!: August і Pont romà de Còrdova · Veure més »

Pont romà sobre el riu Albarregas

El pont romà sobre el riu Albarregas és una obra d'enginyeria civil construïda sota l'Imperi Romà a la fi del a la ciutat d'Augusta Emèrita, actual Mèrida (Extremadura, estat espanyol).

Nou!!: August і Pont romà sobre el riu Albarregas · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: August і Pontífex Màxim · Veure més »

Ponte Sisto

El Ponte Sisto, conegut també com a Pons Agrippae (Ponte di Agrippa), Pons Aurelius (Ponte Aurelio), Pons Antonini (Ponte di Antonino), Pons Valentiniani (Ponte di Valentiniano) o Ponte Gianicolense, és un pont que uneix la Piazza S. Vincenzo Pallotti amb la Piazza Trilussa, en els Rioni Regola i Trastevere de Roma, Itàlia.

Nou!!: August і Ponte Sisto · Veure més »

Ponts de l'antiga Roma

El ponts més importants a l'antiga Roma foren.

Nou!!: August і Ponts de l'antiga Roma · Veure més »

Porta Caelimontana

La Porta Caelimontana o Celimontana era una porta de la Muralla Serviana que s'obria en direcció al turó Celi (Caelius Mons).

Nou!!: August і Porta Caelimontana · Veure més »

Porta Capena

La Porta Capena era una de les portes de la Muralla Serviana, situada entre la Porta Caelimontana i la Porta Naevia, a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Porta Capena · Veure més »

Porta Carmentalis

La porta Carmentalis era una doble porta situada a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Porta Carmentalis · Veure més »

Porta Flumentana

La Porta Flumentana també anomenada Fornix Augusti era una de les portes de la Muralla Serviana, que s'obria entre la Porta Trigemina i la Porta Carmentalis a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Porta Flumentana · Veure més »

Porta Querquetulana

La Porta Querquetulana o Querquetulària era una porta d'entrada a la Muralla Serviana, anomenada així pel bosc sagrat d'alzines (quercus) que hi havia al davant i també dins de l'entrada.

Nou!!: August і Porta Querquetulana · Veure més »

Porta Trigemina

La Porta Trigemina o també Porta Minucia era una de les portes de la Muralla Serviana, situada entre la Porta Lavernalis i la Porta Flumentana.

Nou!!: August і Porta Trigemina · Veure més »

Portus Ilicitanus

El Portus Ilicitanus fou un nucli urbà que feia les funcions de port a la colònia romana d'Ilici, moderna Elx.

Nou!!: August і Portus Ilicitanus · Veure més »

Portus Iulius

Portus Iulius rep el nom del nom complet de l'emperador August, que abans del 27 ae es deia Gai Juli Cèsar Octavià en virtut de la seua adopció pel seu oncle Juli Cèsar.

Nou!!: August і Portus Iulius · Veure més »

Portus Misenus

Portus Misenus va ser una estació naval romana situada a la badia de Nàpols, al Misenum Promontorium.

Nou!!: August і Portus Misenus · Veure més »

Postumi (polític)

Postumi (en llatí Postumius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Postumi (polític) · Veure més »

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Nou!!: August і Potamó d'Alexandria · Veure més »

Potit Valeri Messal·la

Potit Valeri Messal·la (en llatí Potitus Valerius Messalla) va ser un magistrat romà que va viure a finals de la república romana i a l'època d'August.

Nou!!: August і Potit Valeri Messal·la · Veure més »

Pozzuoli

Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.

Nou!!: August і Pozzuoli · Veure més »

Praeneste

Preneste (en Praeneste; en Πραίνεστον ο Πραινεστός) va ser una ciutat del Laci situada a uns 35 km a l'est de Roma, al sud de les muntanyes Albanes.

Nou!!: August і Praeneste · Veure més »

Pràsies

Pràsies (en llatí Prasiae o Brasiae, en grec antic Πρασιαί o Βρασιαί) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que Pausànies descriu com la més allunyada de les ciutats d'Eleutero-Lacònia en aquesta part del país, i a uns 200 estadis per mar de Cifant.

Nou!!: August і Pràsies · Veure més »

Prefecte de l'aigua

Prefecte de l'aigua (en llatí Praefectus aquarum) era el magistrat encarregat del manteniment i funcionament dels aqüeductes a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Prefecte de l'aigua · Veure més »

Prefecte de l'annona

Prefecte de l'Annona (en llatí Praefectus Annonae) era l'encarregat del proveïment de gra als mercats de Roma, ja fos des de l'interior o de l'exterior del territori de l'Antiga Roma.

Nou!!: August і Prefecte de l'annona · Veure més »

Prefecte de l'Erari

Prefecte de l'Erari (en llatí Praefectus Aerarium, plural Praefecti Aerarii) va ser el nom dels encarregats de l'administració de l'Erari a Roma.

Nou!!: August і Prefecte de l'Erari · Veure més »

Prefecte de la ciutat

Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.

Nou!!: August і Prefecte de la ciutat · Veure més »

Prefecte de la flota

Un prefecte de la flota (en llatí Praefectus classis) era el comandant d'una flota romana en temps de la República.

Nou!!: August і Prefecte de la flota · Veure més »

Prefecte de vigilància

Quarter (''excubitoria'') de la cohort VII (Trastevere), actualment a 8 m per sota del nivell de carrer Ubicació de les cohorts a l'antiga Roma Prefecte de vigilància (Praefectus vigilum) fou una magistratura instituïda per August per dirigir les anomenades Cohortes Vigilum o Vigiles urbani, un cos de vigilància urbana quasi militar amb la finalitat principal de lluitar contra els incendis (Adversus incendia excubias nocturnas vigilesque commentus est) que estava dividit en set cohorts (una per cada dues regions) i estacionades a catorze quarters (excubitoria).

Nou!!: August і Prefecte de vigilància · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: August і Prefecte del pretori · Veure més »

Prefecte dels campaments

Prefecte dels campaments (en llatí Praefectus castrorum) era el prefecte o superintendent del campament militar romà.

Nou!!: August і Prefecte dels campaments · Veure més »

Premnis

Premnis fou una ciutat de Núbia a uns 20 km al sud de la Primera cascada del Nil, a la riba dreta.

Nou!!: August і Premnis · Veure més »

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Nou!!: August і Pretorià · Veure més »

Priapeus

Invocació de Príap. Els Priapeus (en llatí Priapeia o Carmina priapea) són una col·lecció que recull aproximadament vuitanta elegants poemes llatins en diverses mètriques sobre el déu Príap.

Nou!!: August і Priapeus · Veure més »

Primera Guerra Civil Romana

La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.

Nou!!: August і Primera Guerra Civil Romana · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: August і Primera potència mundial · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: August і Princeps · Veure més »

Principat (Roma)

El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.

Nou!!: August і Principat (Roma) · Veure més »

Procle (artista)

Procle (Proclus; Πρόκλος) va ser un destacat artista romà, creador de mosaics, que va viure en temps d'August.

Nou!!: August і Procle (artista) · Veure més »

Promàtides

Promàtides, en llatí Promathides, en grec antic, fou un poeta i escriptor grec nascut probablement a Heracleia de Lucània.

Nou!!: August і Promàtides · Veure més »

Propretor

El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Propretor · Veure més »

Proscripció

John Everett Millais, ''The Proscribed Royalist, 1651'' La proscripció (del llatí: proscriptio) és una identificació pública i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic públic, enemic del poble o enemic de l'Estat.

Nou!!: August і Proscripció · Veure més »

Prostitució a l'antiga Roma

Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Nou!!: August і Prostitució a l'antiga Roma · Veure més »

Província senatorial

L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).

Nou!!: August і Província senatorial · Veure més »

Prudenci

p.

Nou!!: August і Prudenci · Veure més »

Psamètic II

Psamètic II o Neferibra-Psametiko,, va ser fill de Necó II i va haver de regnar uns sis anys, de 595 a 589 aC., com afirmen Sext Juli Africà i Heròdot, encara que Eusebi de Cesàrea narra que Psammutis va regnar disset anys.

Nou!!: August і Psamètic II · Veure més »

Psils

Els psils (Pysilli, Ψύλλοι) foren un poble libi de la costa del Gran Sirtis, eren veïns dels nasamons i habitaven entre l'Awlad Sliman i l'Awlad Naim.

Nou!!: August і Psils · Veure més »

Ptolemeu de Mendes

Ptolemeu de Mendes fou un sacerdot i historiador grec egipci de finals del i començaments del, ni abans d'August ni més tard de Tiberi, que va escriure una Història d'Egipte (τὰ Αἰγυπτίων ἀνέκαθεν ἱστορῶν) en tres llibres esmentat per Climent Alexandrí, Tatià, Justí, Eusebi, Tertulià i Ciril d'Alexandria.

Nou!!: August і Ptolemeu de Mendes · Veure més »

Ptolemeu Filadelf

Ptolemeu Filadelf va ser un fill de Marc Antoni i Cleòpatra VII, el més joves dels tres que la reina va tenir amb Marc Antoni.

Nou!!: August і Ptolemeu Filadelf · Veure més »

Publi Atti Atimet

Publi Atti Atimet (en llatí Publius Attius Atimetus) era un metge romà del que es conserva el nom en una inscripció, i que va tractar a l'emperador August.

Nou!!: August і Publi Atti Atimet · Veure més »

Publi Aufidi Bas

Publi Aufidi Bas (en Publius Aufidius Bassus) va ser un historiador romà que va viure en temps d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Publi Aufidi Bas · Veure més »

Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.

Nou!!: August і Publi Clodi Tràsea Petus · Veure més »

Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 10 aC)

Publi Corneli Dolabel·la (Publius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 10 aC) · Veure més »

Publi Corneli Escipió (cònsol 16 aC)

Publi Corneli Escipió (en llatí Publius Cornelius Escipió) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Corneli Escipió (cònsol 16 aC) · Veure més »

Publi Corneli Escipió (marit d'Escribònia)

Publi Corneli Escipió (en llatí Publius Cornelius Scipio) va ser un notable romà que es va casar amb Escribònia que més tard va ser la dona d'Octavi (August).

Nou!!: August і Publi Corneli Escipió (marit d'Escribònia) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor)

Publi Corneli Lèntul Espinter (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Corneli Lèntul Espinter (proqüestor) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (cònsol)

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius P. F. Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (cònsol) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador)

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un orador romà, fill de Marc Claudi Marcel.

Nou!!: August і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador) · Veure més »

Publi Deci (septemvir)

Publi Deci (en llatí Publius Decius) va ser un magistrat romà, col·lega de Marc Antoni en el septemviratus.

Nou!!: August і Publi Deci (septemvir) · Veure més »

Publi Nigidi Fígul

Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC.

Nou!!: August і Publi Nigidi Fígul · Veure més »

Publi Ostori Escàpula

Publi Ostori Escàpula (en Publius Ostorius Scapula) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Publi Ostori Escàpula · Veure més »

Publi Petroni

Publi Petroni (en llatí Publius Petronius) va ser un militar i magistrat romà que va viure entre el segle I aC i el segle I sota els emperadors August, Tiberi, Calígula i Claudi.

Nou!!: August і Publi Petroni · Veure més »

Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC) · Veure més »

Publi Servili Casca

Publi Servili Casca (en llatí Publius Servilius Casca Longus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Servili Casca · Veure més »

Publi Servili Rul·lus

Publi Servili Rul·lus (Publius Servilus Rullus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Publi Servili Rul·lus · Veure més »

Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC)

Publi Servili Vàcia Isàuric (en Publius Servilius P. f. C. n. Vatia Isauricus), va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Publi Servili Vàcia Isàuric (cònsol 48 aC) · Veure més »

Publi Sili Nerva (cònsol 20 aC)

Publi Sili Nerva (en llatí Publius Silius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Publi Sili Nerva (cònsol 20 aC) · Veure més »

Publi Silici

Publi Silici (en llatí Publius Silicius) com diu Plutarc, o Silici Corones (Silicius Coronas) segons Dió Cassi, era un senador romà i un dels jutges nomenats per jutjar als conspiradors contra la vida de Juli Cèsar l'any 43 aC, conforme a la lex Pedia de vi Caesaris interfectoribus.

Nou!!: August і Publi Silici · Veure més »

Publi Tici

Publi Tici (en Publius Titius) va ser un magistrat i polític romà del.

Nou!!: August і Publi Tici · Veure més »

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.

Nou!!: August і Publi Ventidi Bas · Veure més »

Publi Vitel·li el Vell

Publi Vitel·li el Vell (en llatí Publius Vitellius) va ser un cavaller romà, avi de l'emperador Vitel·li que va viure en temps d'August.

Nou!!: August і Publi Vitel·li el Vell · Veure més »

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Nou!!: August і Pula · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: August і Pulla · Veure més »

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: August і Puteoli · Veure més »

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Nou!!: August і Qüestor · Veure més »

Quarta Guerra Civil Romana

La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.

Nou!!: August і Quarta Guerra Civil Romana · Veure més »

Quilòmetre Zero

En molts països, el Quilòmetre Zero (també, quilòmetre 0 o km 0) o termes similars en altres llengües, és una localització geogràfica singular (sovint a la capital de la nació), des de la qual es mesuren les distàncies.

Nou!!: August і Quilòmetre Zero · Veure més »

Quinquenàlia

Quinquenàlia (en Quinquennalia) van ser uns jocs romans instituïts per Neró l'any 60 a imitació dels jocs grecs (πεντετηρίδες) que se celebraven cada cinc anys.

Nou!!: August і Quinquenàlia · Veure més »

Quint (orfebre)

Quint (en llatí Quintus) va ser un destacat gravador de joies romà juntament amb el seu germà Aule.

Nou!!: August і Quint (orfebre) · Veure més »

Quint Aureli Símmac

Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.

Nou!!: August і Quint Aureli Símmac · Veure més »

Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7)

Quint Cecili Metel Crètic (en llatí Quint Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà que va viure en temps d'August i de Tiberi.

Nou!!: August і Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7) · Veure més »

Quint Cecili Metel Macedònic

Quint Cecili Metel Macedoni (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) va ser un magistrat romà, fill de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus''.

Nou!!: August і Quint Cecili Metel Macedònic · Veure més »

Quint Eli Tuberó (cònsol i jurista)

Quint Eli Tuberó (en llatí Quintus Aelius Tubero) va ser un jurista romà.

Nou!!: August і Quint Eli Tuberó (cònsol i jurista) · Veure més »

Quint Emili Lèpid (cònsol el 21 aC)

Quint Emili Lèpid (en Quintus Aemilius Lepidus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Quint Emili Lèpid (cònsol el 21 aC) · Veure més »

Quint Fufi Calè (cònsol)

Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Q. f. C. n. Calenus) va ser un magistrat romà pertanyent a la gens Fúfia.

Nou!!: August і Quint Fufi Calè (cònsol) · Veure més »

Quint Gal·li el jove

Quint Gal·li (en llatí Quintus Gallius) va ser un magistrat i senador romà, fill del pretor Quint Gal·li.

Nou!!: August і Quint Gal·li el jove · Veure més »

Quint Hateri

Quint Hateri (en llatí Quintus Haterius) va ser un senador i retòric romà del temps d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Quint Hateri · Veure més »

Quint Juni Bles

Quint Juni Bles (en llatí Quinctus Junius Blaesus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: August і Quint Juni Bles · Veure més »

Quint Labiè (general)

Quint Labiè (en llatí Quintus Labienus) (m. 39 aC) va ser un general romà republicà, més tard al servei de Pàrtia.

Nou!!: August і Quint Labiè (general) · Veure més »

Quint Laroni

Quint Laroni (en Quintus Laronius) va ser un polític i militar romà de finals de la República Romana.

Nou!!: August і Quint Laroni · Veure més »

Quint Lucreci Vespil·ló

Quint Lucreci Vespil·ló (Quintus Lucretius Vespillo) va ser un militar i magistrat romà.

Nou!!: August і Quint Lucreci Vespil·ló · Veure més »

Quint Marci Turbo

o Turba (Quintus Marcius Turbo) va ser un militar romà dels temps de l'emperador Trajà.

Nou!!: August і Quint Marci Turbo · Veure més »

Quint Nasidi

Quint Nasidi, tot i que algunes fonts l'anomenen Luci Nasidi, (en llatí Quintus Nasidius o Lucius Nasidius) va ser un militar romà al que Gneu Pompeu va enviar l'any 49 aC amb una flota de setze vaixells a Marsella per aixecar el setge de la ciutat, que estava assetjada per les forces de Juli Cèsar dirigides per Dècim Juni Brut Albí.

Nou!!: August і Quint Nasidi · Veure més »

Quint Ovini

Quint Ovini (en llatí Quintus Ovinius) va ser un senador romà del.

Nou!!: August і Quint Ovini · Veure més »

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.

Nou!!: August і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »

Quint Pedi (pintor)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser un pintor romà de la darrera part del.

Nou!!: August і Quint Pedi (pintor) · Veure més »

Quint Salvidiè Rufus

Quint Salvidiè Rufus (Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil.

Nou!!: August і Quint Salvidiè Rufus · Veure més »

Quint Sulpici Camerí

Quint Sulpici Camerí (en llatí Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Quint Sulpici Camerí · Veure més »

Quiosc de Trajà

El quiosc de Trajà és un temple hípetre situat a l'illa d'Agilkia, a Egipte, que representa un exemple de la inusual combinació de fusta i pedra en la mateixa estructura arquitectònica en un temple egipci.

Nou!!: August і Quiosc de Trajà · Veure més »

Quirí (nom)

Quirí (en llatí Quirinus) era un nom romà que segons Dionís d'Halicarnàs tenia origen sabí, i podria derivar de quiris, llança.

Nou!!: August і Quirí (nom) · Veure més »

Quirini

Publi Sulpici Quirini (Publius Sulpicius Quirinius, anomenat en grec Κυρήνιος Kyrenios; Lanuvium, 45 aC — Roma), coneguit simplement com a Quirini, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol.

Nou!!: August і Quirini · Veure més »

Radès

Radès és una ciutat de Tunísia, port comercial de Tunis de la que la separen uns 10 km.

Nou!!: August і Radès · Veure més »

Ramnunt

Ramnunt (Rhamnus), va ser una ciutat de l'antiga Grècia, situada a la regió de l'Àtica.

Nou!!: August і Ramnunt · Veure més »

Rascos

Rascos o Rascus (en llatí Rhascus, en grec antic Ράσκος) era un dels dos caps odrisis de Tràcia.

Nou!!: August і Rascos · Veure més »

Rascuporis II

Rascuporis II (en llatí Rhascuporis, en grec antic Ῥασκούπορις) era un dels dos caps dels odrisis de Tràcia que regnà a Seutòpolis o Sautes.

Nou!!: August і Rascuporis II · Veure més »

Rascuporis IV

Rascuporis IV (Rhascuporis) fou un reietó dels odrisis de Seutòpolis a Tràcia.

Nou!!: August і Rascuporis IV · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: August і Ravenna · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: August і Rècia · Veure més »

Rètic

El rètic és una llengua parlada pels rètics al sud-est dels Alps abans de la romanització.

Nou!!: August і Rètic · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: August і Ròmul Augústul · Veure més »

Ròmul Silvi

Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític EneesTitus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8 i avantpassat d'August.

Nou!!: August і Ròmul Silvi · Veure més »

Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.

Nou!!: August і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: August і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Nou!!: August і Reggio de Calàbria · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: August і Regió d'Ístria · Veure més »

Regio II (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio II de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: August і Regio II (Pompeia) · Veure més »

Regio V (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio V de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: August і Regio V (Pompeia) · Veure més »

Regio VI (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VI de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: August і Regio VI (Pompeia) · Veure més »

Regio VII (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: August і Regio VII (Pompeia) · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: August і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: August і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.

Nou!!: August і Regne de Capadòcia · Veure més »

Regne de Cuix

El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.

Nou!!: August і Regne de Cuix · Veure més »

Regne dels sueus

El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: August і Regne dels sueus · Veure més »

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: August і Regne Romà · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia

Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.

Nou!!: August і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: August і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: August і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Religió mistèrica

Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.

Nou!!: August і Religió mistèrica · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: August і Rellotge · Veure més »

Rellotge de sol

Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.

Nou!!: August і Rellotge de sol · Veure més »

Rellotge de sol d'August

El rellotge de sol d'August o Horologium Augusti fou el primer rellotge de sol construït a Roma, construït al Camp de Mart a pocs metres de l'Ara Pacis per ordre d'August l'any 10 aC.

Nou!!: August і Rellotge de sol d'August · Veure més »

Remetalces I

Remetalces I (Rhoemetalces) va ser rei dels odrisis de Tràcia, germà de Cotis i de Rascuporis II, i oncle i regent de Rascuporis III.

Nou!!: August і Remetalces I · Veure més »

Remetalces II

Remetalces II (Rhoemetalces) va ser rei dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: August і Remetalces II · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: August і República Romana · Veure més »

Res Gestae Divi Augusti

Res Gestae Divi Augusti (Llatí: "Les gestes del Diví August") és la inscripció funerària del primer emperador romà, August, on, en una mena de testament polític, explica en primera persona els fets i les accions que va fer durant la seva carrera política i militar fins a aconseguir tot el poder que va arribar a tenir.

Nou!!: August і Res Gestae Divi Augusti · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: August і Retrat · Veure més »

Rex sacrorum

Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.

Nou!!: August і Rex sacrorum · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: August і Rin · Veure més »

Rioni de Roma

La paraula italiana rione (en plural rioni) prové del llatí regio "regió" (pl. regiones).

Nou!!: August і Rioni de Roma · Veure més »

Ripes

Ripes (Ῥύπες o Ῥύπαι, en Rhypes; gentilici Ῥυπικός, català rípic) era una ciutat d'Acaia, a 30 estadis a l'oest d'Ègion.

Nou!!: August і Ripes · Veure més »

Roddy McDowall

Roderick Andrew Anthony Jude McDowall (Londres, 17 de setembre de 1928 – Los Angeles, 3 d'octubre de 1998) va ser un actor britànic, posteriorment naturalitzat estatunidenc.

Nou!!: August і Roddy McDowall · Veure més »

Roles

Roles va ser rei dels getes o almenys d'una part de les tribus getes.

Nou!!: August і Roles · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: August і Roma · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: August і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Nou!!: August і Romanització d'Hispània · Veure més »

Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana

Expedicions romanes a l'Àfrica subsahariana a l'oest del riu Nil Entre el segle I aC i el segle IV dC, hi va haver diverses Expedicions romanes a l'Àfrica Sub-Sahariana, expedicions i exploracions al llac Txad i a l'Àfrica occidental realitzades per grups d'unitats militars i comercials de romans que es van traslladar a través del Sàhara i cap a l'interior d'Àfrica i la seva costa.

Nou!!: August і Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana · Veure més »

Rome (sèrie de televisió)

Rome és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca situada en l'època del pas de la República Romana a l'Imperi.

Nou!!: August і Rome (sèrie de televisió) · Veure més »

Rostra

Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.

Nou!!: August і Rostra · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: August і Rubicó · Veure més »

Rufus (cognom romà)

Rufus (Rufus; de vegades adaptat al català com a Ruf) fou un cognomen romà emprat per moltes de ''gentes''.

Nou!!: August і Rufus (cognom romà) · Veure més »

Rusellae

Rusellae o Ruselles (en grec antic Ῥουσέλλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada a uns 10 km de la costa i un 5 km de la riba del riu Umbro (Ombrone).

Nou!!: August і Rusellae · Veure més »

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.

Nou!!: August і Russe · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: August і Ruta de la seda · Veure més »

Rutili Claudi Namacià

Rutili Claudi Namacià (Rutilius Claudius Namatianus; fl.) va ser un poeta romà, destacable per la seva obra De Reditu Suo («Sobre el seu retorn») en dístics elegíacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gàl·lia l'any 417.

Nou!!: August і Rutili Claudi Namacià · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: August і Sabadell · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: August і Sabins · Veure més »

Sacrifici d'animals

Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.

Nou!!: August і Sacrifici d'animals · Veure més »

Saenia

Saenia o Saenia de patriciorum numero Augendo va ser una antiga llei romana que va permetre el cinquè consolat d'August, segons diu Tàcit.

Nou!!: August і Saenia · Veure més »

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Nou!!: August і Saguntum · Veure més »

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Nou!!: August і Salari · Veure més »

Salasses

Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Nou!!: August і Salasses · Veure més »

Saldae

Saldes va ser una ciutat de la costa de la Mauritània Cesariense, amb un bon port molt espaiós, que segons Estrabó marcava en temps antics el límit oriental de les possessions del rei Juba I i el territori romà.

Nou!!: August і Saldae · Veure més »

Salduie

Salduie (en escriptura ibera 42px) va ser el nom de la ciutat ibèrica sedetana situada al solar de l'actual Saragossa des de la segona meitat del.

Nou!!: August і Salduie · Veure més »

Salii

Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.

Nou!!: August і Salii · Veure més »

Salomé (filla d'Herodes)

Salomé (en llatí Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser la filla d'Herodes el Gran, que la va tenir amb la seva darrera dona, Elpis.

Nou!!: August і Salomé (filla d'Herodes) · Veure més »

Salomé I

Salomé (Salome) fou la filla d'Antípater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germana d'Herodes el Gran.

Nou!!: August і Salomé I · Veure més »

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Nou!!: August і Salona (Dalmàcia) · Veure més »

Salutació feixista

Dones saludant tropes nazis el 1938. La salutació feixista és la salutació que utilitzen en l'actualitat els seguidors dels moviments d'aquesta ideologia.

Nou!!: August і Salutació feixista · Veure més »

Salutació romana

En la pintura ''El jurament dels Horacis'' es representa la salutació romana, amb el braç estès i el palmell cap avall. La salutació romana és una salutació en el qual una persona estén el seu braç cap endavant, de manera recta, amb el palmell de la mà cap avall.

Nou!!: August і Salutació romana · Veure més »

San Casciano dei Bagni

San Casciano dei Bagni és un comune (municipi) de la província de Siena, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 110 km al sud-est de Florència i uns 70 km al sud-est de Siena.

Nou!!: August і San Casciano dei Bagni · Veure més »

San Felice Circeo

San Felice Circeo és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: August і San Felice Circeo · Veure més »

Santa Maria in Aracoeli

Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.

Nou!!: August і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »

Santuari Federal de les Tres Gàl·lies

Reconstrucció del Santuari federal de les Tres Gàl·lies El Santuari federal de les Tres Gàl·lies és un monument construït el 12 aC per Drus, nebot del primer emperador romà Octavi August, à Lugdúnum (Lió, França).

Nou!!: August і Santuari Federal de les Tres Gàl·lies · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: August і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: August і Saragossa · Veure més »

Sarah Connolly

Sarah Patricia Connolly (Comtat de Durham, Anglaterra, 13 juny de 1963) és una mezzosoprano anglesa.

Nou!!: August і Sarah Connolly · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: August і Sardinia · Veure més »

Sarunetes

Els sarunetes (llatí: Sarunetes) foren un poble alpí a les valls de les fonts del Rin.

Nou!!: August і Sarunetes · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: August і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Nou!!: August і Saturnals · Veure més »

Saturní (artista)

Saturní (en llatí Saturninus) va ser un gravador romà, un del més notables de l'època d'August.

Nou!!: August і Saturní (artista) · Veure més »

Savone

El Savone és un riu de la Campània que formava la frontera entre aquesta regió i el Latium a la divisió d'Itàlia feta per August.

Nou!!: August і Savone · Veure més »

Sàmnium

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.

Nou!!: August і Sàmnium · Veure més »

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Nou!!: August і Sàtira · Veure més »

Sàtires (Horaci)

Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).

Nou!!: August і Sàtires (Horaci) · Veure més »

Sèmnons

Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.

Nou!!: August і Sèmnons · Veure més »

Sètabis

Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.

Nou!!: August і Sètabis · Veure més »

Síria Fenícia

Síria Fenícia (o simplement Fenícia) fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.

Nou!!: August і Síria Fenícia · Veure més »

Síscia

Síscia, Segesta o Segèstica (Siscia, Segesta o Segestica, Σισκία, Σεγέστα, Σεγεστική) fou una ciutat important de l'Alta Pannònia a la riba sud del Savus en una illa formada per aquest riu i dos altres (el Colapis i el Odra) i un canal construït per Tiberi.

Nou!!: August і Síscia · Veure més »

Sòcrates de Rodes

Sòcrates de Rodes (Socrates) fou un historiador grec nadiu de Rodes, que probablement va viure en el temps d'August (final del segle I aC i començament del). Va escriure una obra sobre la guerra civil de la qual Ateneu de Naucratis esmenta alguns particulars respecte a Marc Antoni i Cleòpatra.

Nou!!: August і Sòcrates de Rodes · Veure més »

Scàndia

Scàndia (en llatí Scandia, en grec antic Σκανδία) és un dels antics noms per a referir-se a Escandinàvia.

Nou!!: August і Scàndia · Veure més »

Sebaste de Cilícia

Sebaste (Σεβαστή) era a una ciutat en una petita illa de la costa de l'anomenada Cilícia Aspera, entre Coricos i la boca del riu Lamus; la ciutat fou construïda pel rei Arquelau de Capadòcia.

Nou!!: August і Sebaste de Cilícia · Veure més »

Sebastia

Sebastia (en àrab سبسطية, Sabasṭiyya; en grec Σεβαστη, Sebastē; en llatí Sebaste o Sebastea) és una població palestina de 2.600 habitants a la governació de Nablus a Cisjordània a uns 15 km al nord-oest de Nablus.

Nou!!: August і Sebastia · Veure més »

Segòbriga

El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment arqueològic romà al voltant del turó de Cabeza Griego a la localitat de Saelices (Província de Conca, Espanya).

Nou!!: August і Segòbriga · Veure més »

Segestes

Segestes (en llatí Segestes) va ser un cap dels queruscs, un poble germànic, sogre i enemic d'Armini.

Nou!!: August і Segestes · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: August і Segle I · Veure més »

Segle I aC

s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: August і Segle I aC · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: August і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona batalla de Tapae

La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.

Nou!!: August і Segona batalla de Tapae · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: August і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Semproni Grac (amant de Júlia)

Semproni Grac (en llatí Sempronius Gracchus), era membre de la gens Semprònia i de la família dels Grac.

Nou!!: August і Semproni Grac (amant de Júlia) · Veure més »

Senat de l'Imperi Romà

El Senat de l'Imperi Romà va ser una institució política de l'antic Imperi Romà.

Nou!!: August і Senat de l'Imperi Romà · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: August і Senat Romà · Veure més »

Senatconsult

Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.

Nou!!: August і Senatconsult · Veure més »

Sentia

La lex Sentia va ser una antiga llei romana establerta probablement l'any 19 aC quan eren cònsols Gai Senti Saturní i Quint Lucreci Vespil·ló, i amb August d'emperador.

Nou!!: August і Sentia · Veure més »

Sentinum

Sentinum (en llatí Sentinum, en grec antic Σεντῖνον) va ser una antiga ciutat de l'Úmbria a la vessant est dels Apenins, prop del naixement de lAesis (Esino).

Nou!!: August і Sentinum · Veure més »

Sergi i Bacus

Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.

Nou!!: August і Sergi i Bacus · Veure més »

Serra minera de Cartagena-La Unión

La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).

Nou!!: August і Serra minera de Cartagena-La Unión · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: August і Sesterci · Veure més »

Setòvia

Setòvia (en Setovia, en Σετουία) era una ciutat de Dalmàcia situada en una vall molt boscosa, que Octavi August va assetjar durant la campanya de l'any 34 aC.

Nou!!: August і Setòvia · Veure més »

Setmana Santa a Llorca

La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.

Nou!!: August і Setmana Santa a Llorca · Veure més »

Seu Estrabó

Luci Seu Estrabó (en Lucius Seius Strabo o Lucius Aelius Strabo) va ser un cavaller romà que era prefecte del pretori al final de l'època d'August i a inicis del regnat de Tiberi.

Nou!!: August і Seu Estrabó · Veure més »

Sext Apuleu (cònsol any 14)

Sext Apuleu (en Sextus Appuleius Sex.) va ser un magistrat romà, probablement fill de Sext Apuleu, que va ser cònsol l'any 29 aC.

Nou!!: August і Sext Apuleu (cònsol any 14) · Veure més »

Sext Aureli Properci

Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.

Nou!!: August і Sext Aureli Properci · Veure més »

Sext Aureli Víctor

Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.

Nou!!: August і Sext Aureli Víctor · Veure més »

Sext Juli Pòstum

Sext Juli Pòstum (Sextus Julius Postumus) fou amant de Mutília Prisca, una de les millors amigues de l'emperadriu Lívia Drusil·la (mare de l'emperador Tiberi i vídua d'August) i, a través d'ella, Pòstum hi tenia una gran influència.

Nou!!: August і Sext Juli Pòstum · Veure més »

Sext Noni Quintilià (cònsol)

Sext Noni Quintilià (Sextus Nonius L. f. L. n. Quintilianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Sext Noni Quintilià (cònsol) · Veure més »

Sext Pacuvi

Sext Pacuvi (en llatí Sextus Pacuvius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Sext Pacuvi · Veure més »

Sext Pompeu (cònsol l'any 14)

Sext Pompeu (en llatí Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Sex. N.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Sext Pompeu (cònsol l'any 14) · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: August і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: August і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sezze

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina.

Nou!!: August і Sezze · Veure més »

Siân Phillips

Jane Elisabeth Ailwên Phillips CBE (Gwaun-Cau-Gurwen, Neath, Gal·les, 14 maig de 1933), més coneguda com a Siân Phillips, és una actriu gal·lesa.

Nou!!: August і Siân Phillips · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: August і Siena · Veure més »

Sigimon

Sigimon o Segimon (en llatí Sigimundus o Segimundus) era un cap dels queruscs, fill de Segestes.

Nou!!: August і Sigimon · Veure més »

Silà

* Química.

Nou!!: August і Silà · Veure més »

Silvius Leopold Weiss

Silvius Leopold Weiss (Breslau, Silèsia, actual Wrocław a Polònia, 12 d'octubre de 1687 – Dresden, Alemanya, 16 d'octubre de 1750) fou un compositor i intèrpret de llaüt alemany del Barroc.

Nou!!: August і Silvius Leopold Weiss · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: August і Siracusa · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: August і Sivas · Veure més »

Sogiuntis

Els sogiuntis (en llatí Sogiuntii) eren un poble gal alpí esmentat per Plini el Vell a la llista que dona dels pobles vençuts per August que es troba al Trofeu dels Alps.

Nou!!: August і Sogiuntis · Veure més »

Soides

Soides (en llatí Soidas, en grec antic) fou un escultor grec, nascut a Naupacte.

Nou!!: August і Soides · Veure més »

Soló (artista)

Soló (en llatí Solon, en grec antic Σόλων) fou un gravador de joies i pedres precioses, que probablement va viure en temps de l'emperador August, al mateix temps que el també gravador Dioscúrides.

Nou!!: August і Soló (artista) · Veure més »

Sora (Latium)

Sora''' en l'actualitat Sora (Σῶρα) va ser una ciutat del Latium a la vall del Liris, a la dreta d'aquest riu, a uns 10 km al nord d'Arpinium.

Nou!!: August і Sora (Latium) · Veure més »

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Nou!!: August і Sorrento · Veure més »

Sosígenes (filòsof)

Sosígenes d'Alexandria (Sosigenes) fou un filòsof peripatètic i astrònom suposadament nascut a Alexandria d'Egipte, però grec de nació.

Nou!!: August і Sosígenes (filòsof) · Veure més »

South Woodbridge

South Woodbridge és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і South Woodbridge · Veure més »

Speculatores

Els speculatores (paraula derivada del verb llatí speculare "observar"), eren generalment tots aquells soldats que a l'exèrcit romà feien d'espies, però més concretament un nombre reduït d'homes adscrits a cada legió romana, que tenien l'encàrrec d'obtenir informació sobre el nombre i els moviments de l'enemic i transmetre les ordres als diversos cossos de l'exèrcit.

Nou!!: August і Speculatores · Veure més »

Spes

p.

Nou!!: August і Spes · Veure més »

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Nou!!: August і Spoleto · Veure més »

Stipendium

L'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (de stipem i pendo) perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor.

Nou!!: August і Stipendium · Veure més »

Subura

La Subura, o Suburra (d'etimologia desconeguda), va ser un barri extens i populós de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Subura · Veure més »

Suessa Aurunca

miniatura Suessa Aurunca (Σύεσσα) va ser una ciutat del Latium, situada a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa.

Nou!!: August і Suessa Aurunca · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: August і Suetoni · Veure més »

Sulmo (pelignes)

Sulmo (Σουλμῶν) va ser una ciutat dels pelignes a la vall del riu Gizio en una conca ampla on s'ajunta amb diversos petits rierols.

Nou!!: August і Sulmo (pelignes) · Veure més »

Sulpícia (segle I aC)

Sulpícia, en llatí Sulpicia, va ser una poeta que va viure durant el regnat d'August.

Nou!!: August і Sulpícia (segle I aC) · Veure més »

Superaequum

Superaequum o Superequum va ser una ciutat al país dels pelignes, una de les tres que tenien drets municipals.

Nou!!: August і Superaequum · Veure més »

Supplicatio

La supplicatio era una cerimònia solemne de la religió de l'antiga Roma que se celebrava per donar gràcies o suplicar als déus.

Nou!!: August і Supplicatio · Veure més »

Surrèntum

Surrèntum (en Surrentum, en Συρρεντόν o Σούρεντον), moderna Sorrento, va ser una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium ('Promontori de Minerva'), que forma el límit sud de la badia.

Nou!!: August і Surrèntum · Veure més »

Susa (Torí)

Susa (arpità Susa) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.

Nou!!: August і Susa (Torí) · Veure més »

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Nou!!: August і Sutri · Veure més »

Synodium

Synodium (Συνόδιον) era una ciutat de Dalmàcia situada en una gorga fonda entre dos turons, on Aulus Gabini va ser derrotat durant la campanya en aquell territori que es va fer l'any 34 aC.

Nou!!: August і Synodium · Veure més »

Taft Mosswood

Taft Mosswood és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.

Nou!!: August і Taft Mosswood · Veure més »

Taormina

Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.

Nou!!: August і Taormina · Veure més »

Tarcondimot I

Tarcondimot I Filantoni (en llatí Tarcondimotus Philantonius, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia durant la Segona Guerra Civil romana.

Nou!!: August і Tarcondimot I · Veure més »

Tarcondimot II

Tarcondimot II Filopàtor (en llatí Tarcondimotus, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia, fill i successor de Tarcondimot I Filantoni quan el seu pare va morir l'any 31 aC.

Nou!!: August і Tarcondimot II · Veure més »

Tarcondimot III

Tarcondimot III (en llatí Tarcondimotus, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia.

Nou!!: August і Tarcondimot III · Veure més »

Tarpeia (filla de Tarpei)

Soldats atacant Tarpeia, relleu d'un fris de la Basílica Emília, s. I dC Tarpeia, personatge llegendari del temps del rei Ròmul, que segons la versió més acceptada, era una ciutadana romana que va trair la seva gent durant l'enfrontament amb els sabins.

Nou!!: August і Tarpeia (filla de Tarpei) · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: August і Tarquini Prisc · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: August і Tars (Turquia) · Veure més »

Taules d'Iguvium

Les Taules d'Iguvium —també conegudes amb el nom de: Taules euguvines— és un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions en llatí i en umbre.

Nou!!: August і Taules d'Iguvium · Veure més »

Taurins

Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior.

Nou!!: August і Taurins · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: August і Tàcit · Veure més »

Tàlames

Talames (en grec antic Θαλάμη) va ser una ciutat de Lacònia que en diversos períodes històrics va pertànyer a Messènia.

Nou!!: August і Tàlames · Veure més »

Tàmils

Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.

Nou!!: August і Tàmils · Veure més »

Tànagra

Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.

Nou!!: August і Tànagra · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: August і Tànger · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: August і Tàrraco · Veure més »

Tèncters

Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.

Nou!!: August і Tèncters · Veure més »

Tètric II

Tètric II o Gai Pesuvi Pivès Tètric (en llatí Caius Pesuvius Pivesus Tetricus o Caius Pius Esuvius Tetricus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta, que es van voler fer amb l'Imperi Romà en temps de Claudi el Gòtic i Aurelià.

Nou!!: August і Tètric II · Veure més »

Ténès

Ténès és una ciutat turística de la província de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger.

Nou!!: August і Ténès · Veure més »

Tíndaris

Tíndaris (en llatí Tyndaris, en grec antic Τυνδαρίς o Τυνδάριον) era una ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles i Agatirna situada en un turó elevat que dominava una badia limitada a l'est per la punta coneguda com a Ponta di Milazzo, i per Calavià.

Nou!!: August і Tíndaris · Veure més »

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Nou!!: August і Tívoli · Veure més »

Túnel romà

calçada romana i ''túnel de Donnaz'', a Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta) Alguns túnels romans han aconseguit arribar sense moltes modificacions fins als nostres dies, convertits en veritables obres d'art i d'enginyeria, encara que són molt més discrets que els ponts, la seva construcció era molt més complicada per a la limitada tecnologia romana.

Nou!!: August і Túnel romà · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: August і Túnica · Veure més »

Teano (Itàlia)

Teano (en llatí: Teanum Sidicinum) és un municipi italià de la província de Caserta, a la regió de la Campània.

Nou!!: August і Teano (Itàlia) · Veure més »

Teate

Teate (Τεατέα) va ser la ciutat capital dels marrucini, situada dalt d'un turó a uns 5 km del riu Aternus i a 15 km de la costa de la Mar Adriàtica.

Nou!!: August і Teate · Veure més »

Teatre de Balb

Dibuix d'unes restes del teatre de Balb el 1561, obra del pintor Giuliano da Sangallo. El Teatre de Balb era un dels antics teatres que hi havia al Camp de Mart de la ciutat de Roma.

Nou!!: August і Teatre de Balb · Veure més »

Teatre de Marcel

El Teatre de Marcel és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment.

Nou!!: August і Teatre de Marcel · Veure més »

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Nou!!: August і Teatre de Pompeu · Veure més »

Teatre gal·loromà de Fourvière

El Teatre gal·loromà de Fourvière és el teatre romà de Lugdúnum (Lió), recolzat prop del cim del turó Fourvière, centre de la ciutat romana.

Nou!!: August і Teatre gal·loromà de Fourvière · Veure més »

Teatre Gran

El Teatre Gran és un teatre d'època romana, sepultat per l'erupció del Vesuvi l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades en l'antiga Pompeia, a la Campània, Itàlia.

Nou!!: August і Teatre Gran · Veure més »

Teatre grec de Dodona

Dodona Ubicació del teatre dins del conjunt d'edificis de l'oracle de Dodona El teatre grec de Dodona és un teatre clàssic construït en l'antiga Grècia durant el regnat de Pirros, en grec Πύρρος της Ηπείρου(318 ae-272 ae), ros o pèl-roig, sobrenomenat αετός (àguila) pels seus soldats.

Nou!!: August і Teatre grec de Dodona · Veure més »

Teatre romà d'Aurenja

El Teatre romà d'Aurenja (en francès Théâtre antique d'Orange), construït sota el regnat de Cèsar August al, és un dels teatres romans més ben conservats del món.

Nou!!: August і Teatre romà d'Aurenja · Veure més »

Teatre romà de Cartagena

El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobert l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana.

Nou!!: August і Teatre romà de Cartagena · Veure més »

Teatre romà de Màlaga

Teatre romà i alcassaba El teatre romà de Màlaga es troba al peu del mont de l'alcassaba, al carrer Alcazabilla.

Nou!!: August і Teatre romà de Màlaga · Veure més »

Teatre romà de Mèrida

El Teatre romà de Mèrida és un teatre històric aixecat per l'antiga Roma a la colònia Augusta Emèrita, actual Mèrida (Badajoz).

Nou!!: August і Teatre romà de Mèrida · Veure més »

Teatre romà de Sagunt

El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del  en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.

Nou!!: August і Teatre romà de Sagunt · Veure més »

Teatre romà de Tarragona

El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d'August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona.

Nou!!: August і Teatre romà de Tarragona · Veure més »

Teó (gramàtic)

Teó (Theon; fl.) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.

Nou!!: August і Teó (gramàtic) · Veure més »

Teberga

Teberga (Teverga en castellà) és un ''conceyu'' de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: August і Teberga · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: August і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tellene

Tellene (en llatí Tellenae, en grec antic Τελλήνη o Τελλῆναι) va ser una ciutat del Latium, de fundació molt antiga.

Nou!!: August і Tellene · Veure més »

Temple d'Apol·lo (Pompeia)

El temple d'Apol·lo és un temple d'època romana, sepultat durant l'erupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques de l'antiga Pompeia.

Nou!!: August і Temple d'Apol·lo (Pompeia) · Veure més »

Temple d'Apol·lo Palatí

Escopes del '''temple d'Apol·lo Palatí''' (s. I-II), Gliptoteca de Múnic El temple d'Apol·lo Palatí estava situat en un dels set turons de Roma, al Palatí.

Nou!!: August і Temple d'Apol·lo Palatí · Veure més »

Temple d'Apol·lo Sosià

Situació en relació amb el veí Teatre de Marcel El temple d'Apol·lo Sosià, conegut també com Temple d'Apol·lo al Circo, Apol·linar i Temple d'Apol·lo Metge, és un temple romà dedicat a Apol·lo situat al Camp de Mart, prop del Teatre de Marcel i del Pòrtic d'Octàvia, a Roma.

Nou!!: August і Temple d'Apol·lo Sosià · Veure més »

Temple d'Ares

Plànol estimat de la planta baixa original del temple d'Ares amb un altar El temple d'Ares (en grec antic: ναός τουΆρη) era un edifici que es trobava a l'àgora d'Atenes.

Nou!!: August і Temple d'Ares · Veure més »

Temple d'August de Barcelona

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: August і Temple d'August de Barcelona · Veure més »

Temple d'August de Pula

El temple d'August (en croat: Augustov hram) és un temple romà ben conservat a la ciutat de Pula, a Croàcia (conegut en temps dels romans com Pola).

Nou!!: August і Temple d'August de Pula · Veure més »

Temple d'Hathor de Denderah

El temple d'Hathor de Denderah és un temple de l'època ptolemaica dedicat a la dea Hathor, construït a la ciutat de Denderah (antiga Iunet o Tentira), a Egipte.

Nou!!: August і Temple d'Hathor de Denderah · Veure més »

Temple de Bacus

El temple de Bacus fou un dels temples romans més importants dedicats al déu del vi Bacus, l'equivalent romà al déu grec Dionís.

Nou!!: August і Temple de Bacus · Veure més »

Temple de Bel·lona

El temple de Bel·lona va ser un temple romà dedicat a la deessa Bel·lona i situat al costat del temple d'Apol·lo Sosià i del teatre de Marcel a l'antiga Roma, al peu del Palatí.

Nou!!: August і Temple de Bel·lona · Veure més »

Temple de Càstor i Pòl·lux

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.

Nou!!: August і Temple de Càstor i Pòl·lux · Veure més »

Temple de Dendur

El temple de Dendur és un temple egipci que fou construït pel governador romà d'Egipte Petroni al voltant del 15 aC i que està dedicat a Isis, Osiris i a dos fills deïficats del líder local nubià, Pediese («aquell qui Isis ha donat») i Pihor («aquell qui pertany a Horus»).

Nou!!: August і Temple de Dendur · Veure més »

Temple de Diana (Mèrida)

El Temple de Diana és un temple romà construït cap a finals del a Augusta Emèrita, que més tard es convertiria en capital de la província romana de Lusitània, actual Mèrida (Espanya).

Nou!!: August і Temple de Diana (Mèrida) · Veure més »

Temple de Diana (Nimes)

El Temple de Diana (en occità i en català; en francès: Temple de Diane) o més popularament Temple de la Fònt, és un dels nombrosos monuments romans preservats a la ciutat occitana de Nimes (Llenguadoc).

Nou!!: August і Temple de Diana (Nimes) · Veure més »

Temple de Janus

L'edifici, conegut com el temple de Janus, a l'antiga Roma era un santuari dedicat a Ianus Geminus (Ianus) o Ianus Quirinus.

Nou!!: August і Temple de Janus · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: August і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Temple de Júpiter (Damasc)

El temple de Júpiter de Damasc, a Síria, és una edificació construïda pels romans, començat durant el govern d'August, i acabada durant el govern de Constanci II.

Nou!!: August і Temple de Júpiter (Damasc) · Veure més »

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.

Nou!!: August і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »

Temple de Kalabsha

El temple de Kalabsha, també conegut com a temple de Mandulis, és un antic temple egipci que es trobava originàriament a Bab al-Kalabsha (‘Porta de Kalabsha’), uns 50 quilòmetres al sud d'Assuan.

Nou!!: August і Temple de Kalabsha · Veure més »

Temple de Venus Genetrix

El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.

Nou!!: August і Temple de Venus Genetrix · Veure més »

Temple del Diví Juli

Restes del temple, al Palatí. El Temple del Diví Juli o Temple del Cèsar (en llatí: aedes Divi Iulii) és un temple dedicat a Gai Juli Cèsar, divinitzat després de la seva mort.

Nou!!: August і Temple del Diví Juli · Veure més »

Temple egipci

Files. Els temples egipcis van ser construïts per al culte oficial dels déus i per a la commemoració dels faraons a l'antic Egipte i a les regions sota el seu domini.

Nou!!: August і Temple egipci · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: August і Temple romà · Veure més »

Temple romà d'Évora

El temple romà d'Évora o temple de Diana és un antic temple romà a Évora (Portugal).

Nou!!: August і Temple romà d'Évora · Veure més »

Teodor de Gàdara

Teodor de Gàdara va ser un retòric grec que va viure en temps d'August, nadiu de Gàdara, a la Decàpolis Palestina.

Nou!!: August і Teodor de Gàdara · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: August і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Terentil·la

Terència o Terentil·la (Terentilla o Terentia) va ser la dona de Mecenàs.

Nou!!: August і Terentil·la · Veure més »

Tergeste

Tergeste (Τέργεστε o Τέργεστον) va ser una ciutat que va pertànyer bé a la província del Venetia o bé a la d'Ístria, que estava situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui Golf de Trieste), allà on ara hi ha la ciutat de Trieste.

Nou!!: August і Tergeste · Veure més »

Termes de Titus

Les Termes de Titus van ser banys termals construïts a Roma per l'emperador Titus.

Nou!!: August і Termes de Titus · Veure més »

Tetrasquel

Os Ancares (Lugo, Galícia) Construcció del lauburu El tetrasquel o lauburu (del basc «quatre caps») és el nom que rep una creu de braços curvilinis.

Nou!!: August і Tetrasquel · Veure més »

Teucre (artista)

Teucre (en llatí Teucer) va ser un gravador de joies del qual es conserven alguns treballs que per la seva bella execució i per la manera de treballar situen la seva obra probablement en temps d'August al final del.

Nou!!: August і Teucre (artista) · Veure més »

Teutrone

Teutrone (en grec antic Τευθρώνη) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia situada a la part occidental del Golf de Lacònia a uns 150 estadis del Cap Matapan.

Nou!!: August і Teutrone · Veure més »

Thuburbo Majus

Thuburbo Majus o Tuburbo Majus és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Zaghouan, a la delegació de Fahs o El Fahs, no lluny del riu Miliana al llogaret d'Henchir Kasbat.

Nou!!: August і Thuburbo Majus · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: August і Tiberi · Veure més »

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Nou!!: August і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi) · Veure més »

Tibul

Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.

Nou!!: August і Tibul · Veure més »

Tici Septimi

Tici Septimi (en Titius Septimius) va ser un poeta romà menor.

Nou!!: August і Tici Septimi · Veure més »

Tigranes III d'Armènia

Tigranes III va ser rei d'Armènia de l'any 20 aC fins al 8 aC.

Nou!!: August і Tigranes III d'Armènia · Veure més »

Tigranes IV d'Armènia

Tigranes IV (en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia de l'any 12 aC al 5 aC i del 4 aC a l'1 dC.

Nou!!: August і Tigranes IV d'Armènia · Veure més »

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Nou!!: August і Tigranes V d'Armènia · Veure més »

Tigranes VI d'Armènia

Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.

Nou!!: August і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »

Timàgenes d'Alexandria

Timàgenes d'Alexandria (en grec) va ser un retòric grec, fill del banquer reial d'Egipte.

Nou!!: August і Timàgenes d'Alexandria · Veure més »

Timoleont

Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.

Nou!!: August і Timoleont · Veure més »

Timoteu (escultor)

Timoteu (en Timotheus) fou un escultor de l'antiga Grècia que va pertànyer a l'escola àtica, i va viure al temps d'Escopes i Praxíteles.

Nou!!: August і Timoteu (escultor) · Veure més »

Tincomarus

Tincomarus fou el rei de la tribu belga dels atrebats, que va viure en la zona centre-sud de Britània poc abans de la Conquesta romana de Britània.

Nou!!: August і Tincomarus · Veure més »

Tirannió de Fenícia

Tirannió de Fenícia, en llatí Tyrannion, en grec antic Τυραννίων, fill d'Artemidor, fou un gramàtic nascut a Fenícia, deixeble de Tirannió d'Amisos.

Nou!!: August і Tirannió de Fenícia · Veure més »

Tirreu

Tirreu (llatí: Thyrium; grec antic: Θύριον, Θύρεον, Θούριον o Θύρρειον), era una ciutat d'Acarnània de situació desconeguda.

Nou!!: August і Tirreu · Veure més »

Tirs (llibert)

Tirs (en llatí Thyrsus, en grec) fou un llibert d'Octavi (August), al qual aquest va enviar a Alexandria a entrevistar-se amb la reina egípcia Cleòpatra, alguns temps després de la Batalla d'Àccium.

Nou!!: August і Tirs (llibert) · Veure més »

Tisiè Gal

Tisiè Gal (en Tisienus Gallus) va ser un general romà del.

Nou!!: August і Tisiè Gal · Veure més »

Tit Canuti

Tit Canuti o Titus Canuti o Titus Cannuti (en llatí Titus Canutius o Cannutius) era tribú de la plebs l'any en què Juli Cèsar va ser assassinat, el 44 aC.

Nou!!: August і Tit Canuti · Veure més »

Tit Estacili Sisenna Taure

Tit Estacili Sisenna Taure (en llatí Titus Statilius Sisenna Taurus) va ser un magistrat romà del, que va viure sota els emperadors August i Tiberi.

Nou!!: August і Tit Estacili Sisenna Taure · Veure més »

Tit Estacili Taure (cònsol l'any 11)

Tit Estacili Taure (en llatí Titus Statilius Taurus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Tit Estacili Taure (cònsol l'any 11) · Veure més »

Tit Labiè (orador)

Tit Labiè (Titus Labienus) va ser un famós orador i historiador del regnat d'August.

Nou!!: August і Tit Labiè (orador) · Veure més »

Tit Mari

Tit Mari (en llatí Titus Marius) va ser un soldat romà natural d'Urbinium.

Nou!!: August і Tit Mari · Veure més »

Tit Pomponi Àtic

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Nou!!: August і Tit Pomponi Àtic · Veure més »

Tit Quinti Crispí Sulpicià

Tit Quinti Crispí Sulpicià (en Titus Quinctius Crispinus Sulpicianus) va ser un senador i magistrat romà del, que va ser nomenat cònsol l'any 9 aC.

Nou!!: August і Tit Quinti Crispí Sulpicià · Veure més »

Tit Sexti

Tit Sexti (en Titus Sextius) va ser un militar romà que va viure en el.

Nou!!: August і Tit Sexti · Veure més »

Tit Sexti Africà

Tit Sexti Africà (Titus Sextius T. f. T. n. Africanus) va ser un magistrat romà del dC que va desenvolupar la seva carrera política durant els regnats de Claudi i Neró, carrera que va culminar l'any 59 quan va esdevenir cònsol sufecte.

Nou!!: August і Tit Sexti Africà · Veure més »

Tit Vini (polític)

Tit Vini (en llatí Titus Vinius) era un polític romà que va viure al.

Nou!!: August і Tit Vini (polític) · Veure més »

Titia de triumviratus

Titia de triumviratus va ser una antiga llei romana instada pel tribú de la plebs Publi Tici el mes de novembre de l'any 43 aC.

Nou!!: August і Titia de triumviratus · Veure més »

Titii sodales

Titii sodales era el nom d'un collegium sacerdotal de l'antiga Roma que representava a la segona tribu romana, els tities és a dir els sabins, que després de la seva unió als ramnes (llatins) van continuar amb el culte a les antigues deïtats sabines.

Nou!!: August і Titii sodales · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: August і Titus Livi · Veure més »

Tomba d'Alexandre el Gran

La tomba d’Alexandre el Gran és el lloc en el qual estaria enterrat Alexandre III de Macedònia, fill de Filip II de Macedònia i sobrenomenat "el Gran".

Nou!!: August і Tomba d'Alexandre el Gran · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: August і Torí · Veure més »

Torine

Torine (en grec antic: Τορύνη) va ser una ciutat del districte de Tespròcia a l'Epir.

Nou!!: August і Torine · Veure més »

Toro Farnese

El Toro Farnese, també conegut com el Brau Farnese, és una escultura monumental atribuïda als artistes caris Apol·loni de Tral·les i el seu germà Taurisc.

Nou!!: August і Toro Farnese · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: August і Tracis · Veure més »

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Nou!!: August і Tractat de Brindisi · Veure més »

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Nou!!: August і Tral·les · Veure més »

Transhumància a Espanya

Principals vies pecuàries d'Espanya. La trashumància a Espanya és el trasllat o 'pas' del bestiar pels seus pastors des de les deveses d'estiu a les d'hivern, i viceversa.

Nou!!: August і Transhumància a Espanya · Veure més »

Transvectio equitum

La Transvectio equitum (en català 'desfilada dels cavalls') era una mena de professó que se celebrava a l'antiga Roma on hi participaven els joves (iuventus) de la classe eqüestre (equites).

Nou!!: August і Transvectio equitum · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: August і Tràcia · Veure més »

Tràsil de Rodes

Tràsil de Rodes (en grec antic Thrasyllos, Thrasylos), conegut també com a Tiberius Claudius Thrasyllus, va ser un astròleg grec nadiu d'Alexandria i instal·lat a Rodes, que es va fer amic de Tiberi mentre aquest estava exiliat a l'illa.

Nou!!: August і Tràsil de Rodes · Veure més »

Trèbia

El Trèbia (italià: Trebbia; grec antic: Τρεβίας, Trebias) és un riu de l'antiga Gàl·lia Cispadana que desguassa al riu Po, antic Padus, a uns 3 km a l'oest de Placentia.

Nou!!: August і Trèbia · Veure més »

Trèbula

Trèbula (en Trebula, en Τρήβουλα) va ser una ciutat de Campània al nord de Vulturnus, en un territori muntanyós que s'estén des de Calàcia fins a la via Llatina.

Nou!!: August і Trèbula · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: August і Trèveris · Veure més »

Tríada capitolina

Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.

Nou!!: August і Tríada capitolina · Veure més »

Trenta peces de plata

trair Jesús, de János Pentelei Molnár, de 1909. Trenta peces de plata va ser el preu pel qual Judes Iscariot va trair Jesús, segons un relat a l'Evangeli de Mateu 26:15 al Nou Testament.

Nou!!: August і Trenta peces de plata · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: August і Trento · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Nou!!: August і Tribú de la plebs · Veure més »

Trifó d'Alexandria (gramàtic)

Trifó d'Alexandria, en llatí Tryphon, en grec antic, fill d'Ammoni, fou un gramàtic i poeta que va viure abans i durant el regnat d'August.

Nou!!: August і Trifó d'Alexandria (gramàtic) · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: August і Triomf · Veure més »

Tristia

Les Tristia ("dolors" o "lamentacions") són una col·lecció de cartes escrites en dístics elegíacs pel poeta Ovidi durant el seu exili de Roma.

Nou!!: August і Tristia · Veure més »

Tritea

Tritea (Τριταία, Tritaea; gentilici Τριταιεύς, català triteu) era una ciutat d'Acaia, la més interior de les dotze ciutats dels aqueus.

Nou!!: August і Tritea · Veure més »

Tritium Autrigonum

Tritium Autrigonum fou una ciutat preromana d'Hispània.

Nou!!: August і Tritium Autrigonum · Veure més »

Triumpilins

Els triumpilins (en llatí Triumpilini) van ser un poble del nord d'Itàlia esmentats per August a la inscripció del Trofeu dels Alps on recordava la submissió de les tribus alpines.

Nou!!: August і Triumpilins · Veure més »

Triumvir

Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: August і Triumvir · Veure més »

Triumvir nocturn

La magistratura de triumvir nocturn (Triumvir nocturnus) era una magistratura regular de l'antiga Roma, d'elecció anual.

Nou!!: August і Triumvir nocturn · Veure més »

Triumviri equitum turmas recognoscendi

Triumviri equitum turmas recognoscendi, o legendis equitum decuriis, van ser uns magistrats extraordinaris romans creats en temps de l'emperador August per revisar les llistes dequites no al cens, sinó a la transvectio equitum ('desfilada de la cavalleria'), i per admetre persones dins d'aquest orde.

Nou!!: August і Triumviri equitum turmas recognoscendi · Veure més »

Triumviri reipublicae constituendae

Triumviri reipublicae constituendae van ser tres magistrats extraordinaris romans nomenats suposadament després de la lleis Liciniae-Sextiae, en orde a restaurar la pau a l'estat després de les commocions que havien suposat aquestes lleis.

Nou!!: August і Triumviri reipublicae constituendae · Veure més »

Trofeu dels Alps

El Trofeu dels Alps (en llatí, Tropaeum Alpium; Monument a la victòria dels Alps), conegut també com a Trofeu d'August (en llatí, Tropaeum Augusti), és un monument romà aixecat per August en l'actual municipi de La Túrbia (departament francès dels Alps Marítims), sobre un turó de 480 m del Principat de Mònaco.

Nou!!: August і Trofeu dels Alps · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: August і Troia · Veure més »

Tropea

Tropea (Trapeia en llatí i Τράπεια en grec antic, en català medieval Turpia) és una ciutat italiana de 6.212 habitants (31/12/2019) situada a la província de Vibo Valentia, a Calàbria, un dels municipis més petits d'Itàlia en superfície terrestre.

Nou!!: August і Tropea · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: August і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tuder

Tuder (Τοῦδερ) va ser una ciutat de les més importants d'Úmbria, situada dalt d'un turó a la riba esquerra del Tíber, a uns 50 km al sud de Perusa i a uns 30 de Spoletium, i propera a la Via Flamínia.

Nou!!: August і Tuder · Veure més »

Turmogues

Els turmogues (llatí: Turmogi o Turmodigi, grec Μούρβογοι) foren un poble de la Tarraconense situat al sud dels càntabres.

Nou!!: August і Turmogues · Veure més »

Turnacum

Turnacum o Tornacum era una ciutat del nord de la Gàl·lia.

Nou!!: August і Turnacum · Veure més »

Turrani

Turrani (en llatí Turranius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: August і Turrani · Veure més »

Turuli

Turuli o Turul·li, (en llatí Turulius o Turullius) possiblement Publi, dagnomen o segons Dió Cassi Decimus, va ser un dels assassins de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Turuli · Veure més »

Ubis

Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: August і Ubis · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: August і Umbres · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: August і Unificació italiana · Veure més »

Unitats de mesura romanes

Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.

Nou!!: August і Unitats de mesura romanes · Veure més »

Urbinum Hortense

Urbinum Hortense va ser una ciutat de l'Úmbria.

Nou!!: August і Urbinum Hortense · Veure més »

Urbs

El terme llatí urbs (-is, femení, del que deriva la paraula "urbs") designa pròpiament a la ciutat llatina per antonomàsia, és a dir, l'espai construït o conjunt d'edificis, carrers i infraestructures; la civitas en sentit estricte, constituïda pels ciutadans que viuen en ella, amb el seu propi límit sagrat, el pomerium, i per tant, consagrada als déus.

Nou!!: August і Urbs · Veure més »

Urgulània

Urgulània (en Urgulania) va ser una dama romana, preferida de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi i esposa d'August.

Nou!!: August і Urgulània · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: August і Valentia · Veure més »

Valeri Màxim

Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.

Nou!!: August і Valeri Màxim · Veure més »

Vas de Portland

Vas de Portland, primera escena. Vas de Portland, segona escena. Paris a la segona escena. El Vas de Portland és un recipient romà en forma de gerro construït a inicis del, que ha servit d'inspiració per a molts fabricants de vidre i porcellana des dels inicis del en endavant.

Nou!!: August і Vas de Portland · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: August і Vascons · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: August і Vènets · Veure més »

Vènnons

Els vènnons (en llatí Vennones) eren un poble de Rècia segons Claudi Ptolemeu i de Vindelícia segons Estrabó.

Nou!!: August і Vènnons · Veure més »

Vectigàlia

Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.

Nou!!: August і Vectigàlia · Veure més »

Vedi Pol·lió

Vedi Pol·lió (en llatí Vedius Pollio) era un cavaller romà amic d'August.

Nou!!: August і Vedi Pol·lió · Veure més »

Vegoia

Vegoia (en etrusc Vecuvia) va ser una nimfa etrusca representada com una jove amb ales que sosté entre les mans una espiga de blat.

Nou!!: August і Vegoia · Veure més »

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: August і Veios · Veure més »

Vel·lavis

Els vel·lavis o velauns (en llatí vellavi o vellavii o velauni) eren un poble gal.

Nou!!: August і Vel·lavis · Veure més »

Veliocasses

Els veliocasses (en llatí: Veliocasses o Vellocasses) van ser un poble de la Gàl·lia Belga, al nord del Sena, esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: August і Veliocasses · Veure més »

Velitres

Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Nou!!: August і Velitres · Veure més »

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Nou!!: August і Venatio · Veure més »

Venàfrum

Venàfrum (en Venafrum, en Οὐέναφρον) va ser una ciutat de Campània situada a la vall del Volturnus, dalt d'un turó a la part dreta d'aquest riu, segons Estrabó, i a la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum, segons lItinerari d'Antoní.

Nou!!: August і Venàfrum · Veure més »

Venècia i Ístria

Venècia i Ístria (llatí: Venetia et Histria) fou una divisió administrativa del nord-est de la Itàlia romana.

Nou!!: August і Venècia i Ístria · Veure més »

Venetia

Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).

Nou!!: August і Venetia · Veure més »

Venostes

Els venostes (en llatí: Venostes) van ser un poble que era probablement una branca dels vènnons de Rècia.

Nou!!: August і Venostes · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: August і Venus (mitologia) · Veure més »

Venus de Mèdici

La ''Venus de Mèdici'' La Venus de Mèdici és una escultura hel·lenística en marbre a escala real que representa la dea Venus o Afrodita.

Nou!!: August і Venus de Mèdici · Veure més »

Veragres

Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.

Nou!!: August і Veragres · Veure més »

Vergunnes

Els vergunnes (llatí: Vergunni) foren un poble gal alpí esmentat per Plini el vell entre els noms de les tribus que constaven al Trofeu dels Alps, que commemorava la victòria d'August sobre les tribus que vivien a la regió dels Alps.

Nou!!: August і Vergunnes · Veure més »

Verri Flac

Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus, 55 aC-20) va ser un gramàtic i professor romà de la segona meitat del que va florir sota els regants d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Verri Flac · Veure més »

Vestal

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: August і Vestal · Veure més »

Vestins

Mapa de Sabínia, els vestins habitaven al nord d'aquest territori. Els vestins (en llatí) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus.

Nou!!: August і Vestins · Veure més »

Veterà

Veterans de guerra reunits en un aniversari Escut de la Reial Germandat de Veterans de les Forces Armades d'Espanya. El mot veterà (del llatí vetus, "vell") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte.

Nou!!: August і Veterà · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: August і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vi d'Itàlia

Regions administratives d'Itàlia El vi d'Itàlia constitueix una regió vinícola que es caracteritza per la fidelitat a les tradicions locals.

Nou!!: August і Vi d'Itàlia · Veure més »

Via Agripa

La via Agripa (en llatí via Agrippa) és un conjunt de vies romanes de la Gàl·lia que va construir Marc Vipsani Agripa, a qui August havia confiat la reorganització d'aquell país.

Nou!!: August і Via Agripa · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: August і Via Augusta · Veure més »

Via Aurèlia

La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.

Nou!!: August і Via Aurèlia · Veure més »

Via Claudia Augusta

Rèplica d'un mil·liari romà de la Via Claudia Augusta prop de Unterdießen, Baviera. La Via Claudia Augusta va ser la més gran de les calçades romanes que van travessar els Alps en temps de l'Imperi romà, comunicant la zona de la desembocadura del riu Po amb l'antiga regió de Forta. Per tant, el camí s'estenia entre el mar Adriátic i el curs alt del Danubi Va ser construïda l'any 15 a. C. per Drus, que sent un jove cap militar, fill adoptiu de l'emperador August, dirigia la campanya militar a Nòrica, actual Àustria.

Nou!!: August і Via Claudia Augusta · Veure més »

Via Flamínia

La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.

Nou!!: August і Via Flamínia · Veure més »

Via Sacra

Un tram de la '''Via Sacra''' al Fòrum Romà La Via Sacra era un antic carrer de Roma que comunicava el Palatí amb el Capitoli, damunt el qual es trobava l'edifici de culte més important de la ciutat, el temple de Júpiter Òptim Màxim.

Nou!!: August і Via Sacra · Veure més »

Via Sèrgia

Desguàs Guarda-rodes Contraforts amb un guarda-rodes Murs La Via Sèrgia o Via Romana de Parpers es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual, segons algunes hipòtesis, enllaçaria el litoral amb l'interior (des de Mataró -Iluro- passant per Granollers -Semproniana- fins a Vic -Ausa-). Triquell i Salomé, Adrià, 2012.

Nou!!: August і Via Sèrgia · Veure més »

Via XIX

La via XIX era una calçada romana creada durant el mandat d'August.

Nou!!: August і Via XIX · Veure més »

Vibo Valentia

Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.

Nou!!: August і Vibo Valentia · Veure més »

Vicus

Vicus (plural llatí vici) era el nom de les subdivisions que els romans havien fet del seu territori.

Nou!!: August і Vicus · Veure més »

Vides dels dotze cèsars

Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.

Nou!!: August і Vides dels dotze cèsars · Veure més »

Vigintisexviri

Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.

Nou!!: August і Vigintisexviri · Veure més »

Villa San Giovanni

Villa San Giovanni és una vila italiana, a la Calàbria, a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria.

Nou!!: August і Villa San Giovanni · Veure més »

Villia Annalis

La lex Villia Annalis va ser una antiga llei romana que establia l'edat mínima en la qual determinades magistratures es podrien exercir; això ja havia estat regulat per diverses lleis o reglaments interns que no s'observaven o eren incomplets; no solament es limitava l'edat, sinó que en alguns casos per exercir alguna magistratura calia haver-ne exercit prèviament una altra; regulava també les reeleccions o més concretament els terminis entre cada elecció (dos anys o més).

Nou!!: August і Villia Annalis · Veure més »

Viminal

El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.

Nou!!: August і Viminal · Veure més »

Vindelícia

Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.

Nou!!: August і Vindelícia · Veure més »

Vipsània Agripina

Vipsània Agripina (en llatí Vipsania Agripina) va ser la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompònia (filla de Tit Pomponi Àtic, l'amic de Ciceró).

Nou!!: August і Vipsània Agripina · Veure més »

Vipsània Marcel·la

Vipsània Marcel·la Agripina (en Vipsania Marcella Agrippina; 27 a. C. - ?) va ser l'única filla del polític i militar romà Marc Vipsani Agripa amb la seva segona esposa Clàudia Marcel·la.

Nou!!: August і Vipsània Marcel·la · Veure més »

Vipstà Gal

Vipstà Gal (en llatí Vipstanus Gallus, possiblement Lucius) va ser un magistrat romà que va viure sota els emperadors August i Tiberi.

Nou!!: August і Vipstà Gal · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: August і Virgili · Veure més »

Viridarium

Els jardins romans (Horti.) s'inspiraven en gran manera en els jardins grecs i estaven ubicats generalment al peristil.

Nou!!: August і Viridarium · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: August і Vitruvi · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: August і Vivarès · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: August і Voltaire · Veure més »

Vonones I de Pàrtia

Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).

Nou!!: August і Vonones I de Pàrtia · Veure més »

Votum

Estàtua votiva pel déu Silvà; amb una inscripció que acaba amb l'abreviatura V.S.L.M. (''votum solvit libens merito'') Un votum, plural vota és un jurament o una promesa que s'ha fet a una deïtat, en el marc de la religió a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Votum · Veure més »

Vulcanal

El Vulcanal era un santuari dedicat al déu Vulcà a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Vulcanal · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: August і Vulcà · Veure més »

Vultúrnum

Vultúrnum o Volturnum (en Vulturnum, en Οὐουλτοῦρνον) va ser una ciutat de Campània situada a la costa, tocant a la desembocadura del riu Volturnus, a la riba sud.

Nou!!: August і Vultúrnum · Veure més »

William Whiston

William Whiston va ser un matemàtic i teòleg anglès conegut per les seves traduccions de Flavi Josefus.

Nou!!: August і William Whiston · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: August і Xàtiva · Veure més »

Xenarc de Selèucia

Xenarc (Xenarchus - Ξέναρχος); 1r segle aC) de Selèucia en Cilícia, va ser un filòsof peripatètic i un gramàtic. Va viure en temps d'Estrabó, que va escoltar els seus discursos. Xenarc va marxar de molt jove de casa seva i es va dedicar a ensenyar. Primer a Alexandria, després a Atenes i finalment a Roma, on es va fer amic d'Ari d'Alexandria i després d'August. Encara era viu però ja molt vell i ple d'honors, quan Estrabó va escriure sobre ell. També en van parlar Simplici, Julià l'Apòstata i Alexandre d'Afrodísies. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.

Nou!!: August і Xenarc de Selèucia · Veure més »

Xifratge de Cèsar

En criptografia, el xifratge de Cèsar, conegut també com a codificació de Cèsar, xifratge per decalatge, codi de Cèsar o decalatge de Cèsar, és una de les tècniques de xifratge clàssic més senzilles i més a bastament conegudes.

Nou!!: August і Xifratge de Cèsar · Veure més »

Zàrax

miniatura Zàrax (en grec antic Ζάραξ o Ζάρηξ) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia, situada en un promontori que era la prolongació del mont Zarax.

Nou!!: August і Zàrax · Veure més »

Zòsim

Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.

Nou!!: August і Zòsim · Veure més »

Zenodor (tetrarca)

Zenodor (Zenodorus; - dC) fou tetrarca de Traconítida i Iturea.

Nou!!: August і Zenodor (tetrarca) · Veure més »

Zeuxis (artista)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic Ζεῦξις) fou un artista grec que va treballar a Roma.

Nou!!: August і Zeuxis (artista) · Veure més »

1

Sense descripció.

Nou!!: August і 1 · Veure més »

11 aC

L11 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: August і 11 aC · Veure més »

12

Sense descripció.

Nou!!: August і 12 · Veure més »

12 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 12 aC · Veure més »

13

Sense descripció.

Nou!!: August і 13 · Veure més »

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: August і 14 · Veure més »

14 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 14 aC · Veure més »

16

Sense descripció.

Nou!!: August і 16 · Veure més »

16 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 16 aC · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 16 de gener · Veure més »

19 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 19 aC · Veure més »

2

L'any 2 és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, on es pren el naixement de Jesús com a referència per datar èpoques.

Nou!!: August і 2 · Veure més »

2 aC

El 2 aC és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià que equival l'any 752 ab urbe condita.

Nou!!: August і 2 aC · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 2 de setembre · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: August і 2014 · Veure més »

21 aC

El 21 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: August і 21 aC · Veure més »

23 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 23 aC · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 23 de setembre · Veure més »

24 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 24 aC · Veure més »

26 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 26 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: August і 27 aC · Veure més »

28 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 28 aC · Veure més »

29

Sense descripció.

Nou!!: August і 29 · Veure més »

29 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 29 aC · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 30 aC · Veure més »

30 de febrer

El 30 de febrer és una data que no apareix al calendari gregorià, on el mes de febrer només conté 28 dies, o 29 dies a l'any de traspàs.

Nou!!: August і 30 de febrer · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 30 de gener · Veure més »

31 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 31 aC · Veure més »

33 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 33 aC · Veure més »

34 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 34 aC · Veure més »

35 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 35 aC · Veure més »

36 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 36 aC · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 37 aC · Veure més »

38 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 38 aC · Veure més »

39 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 39 aC · Veure més »

4

Sense descripció.

Nou!!: August і 4 · Veure més »

40 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 40 aC · Veure més »

42 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 42 aC · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 43 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 44 aC · Veure més »

58 aC

El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: August і 58 aC · Veure més »

59 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 59 aC · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 6 de març · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: August і 8 · Veure més »

85 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 85 aC · Veure més »

9 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 9 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Augustus, Caepias, Caesar Augustus, Cai Juli Cèsar Octavi, Cèpies, Cèsar August, Cèsar Octavi August, Cèsar august, Gai Juli Cèsar Octavià, Gaius Iulius Caesar Octavianus, Imperator Caesar Augustus, Octavi, Octavi August, Octavià.