Accés més ràpid que el navegador!
136 les relacions: Aba de Sava, Abaix Khatun, Abhar, Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan, Abu-l-Qàssim Harun, Adh-Dhàhir Jàqmaq, Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi, Akkar al-Atiqa, Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza, Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Muïzz Àybak, Ala al-Din Ali Beg, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alícia d'Antioquia, Aleix II de Trebisonda, Alep, Ali ibn Uways, Amalric I de Jerusalem, Amir Ghazi, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Aq-Súnqur al-Hàjib, Assadabad (Iran), Bab as-Saghir, Badr-ad-Din Lulu, Bahdinan, Baktaix, Balduí II de Jerusalem, Banu l-Jarrah, Barkyaruq, Batalla d'Azaz, Batalla d'Haran, Batalla d'Inab, Batalla de Harim, Batalla de Ramla, Batalla de Xaizar, Búrides, Bohemond II d'Antioquia, Bostan, Burhan al-Din, Comtat d'Edessa, Danixmendites, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Dhu l-Nun, Dinastia aiúbida, Dinastia Anuixtigínida, Dirgham, Diyar Rabia, Fàraj, ..., Guerra del Mogolistan (1399-1400), Hàjib, Herèthia, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història dels kurds, Homs, Iazidisme, Ildegízida, Ildegiz, Imad-ad-Din Zengi I, Invasions mongoles de Geòrgia, Isfahan, Ismaïl ibn Lulu, Izz-ad-Din Massud I, Izz-ad-Din Massud II, Joan II Comnè, Jordi, emperador de Trebisonda, Joscelí I, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Kanat de Balkh, Kerbogha, Khurasan (província mongola), Khuzestan, Kirman, Kutlughkhànida, Lakk, Liparits-Orbeliani, Lleó d'Imerètia, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Maskana, Massud ibn Muhàmmad, Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad, Mirza Taki Khan, Monestir d'Akhtala, Monestir de Sapara, Muín-ad-Din Únur, Mubariz al-Din Muhàmmad, Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud, Muhàmmad I Adud al-Din, Muhàmmad II ibn Salghur, Muzaffar al-Din Kutlugh, Najm-ad-Din Ayyub, Nidham-al-Mulk, Nur al-Dawla Balak, Nur-ad-Din Arslan-Xah I, Nur-ad-Din Arslan-Xah II, Nur-ad-Din Mahmud, Nusrat al-Din Abu Bakr, Pir Ali Badak, Pixkínida, Ponç de Trípoli, Primera Croada, Província de Fars, Província de Siunia, Qazvín, Qutb-ad-Din Mawdud, Rassúlida, Regne Armeni de Cilícia, Regne de Jerusalem, Sad ibn Zanguí, Sad II ibn Abi Bakr, Salafa Khatun, Salghúrida, Seljuq ibn Salghur, Setge d'Edessa, Tabriz, Tamara de Geòrgia, Tekla, Tilbeşar, Timurtaix, Toghrul II, Toros II, Tughtegin, Tutuix II, Uqàylides, Urmia, Vakhtang I Gurieli, Vakhtang I Mukhrani-batoni, Xulistan, Zengita, 1174, 15 de maig. Ampliar l'índex (86 més) »
Aba de Sava
Aba de Sava fou una vila de Pèrsia; el nom correctament escrit és Ava de Sava, i a l'edat mitjana apareix com Aba de Hamadan o Abeh; en àrab apareix com Awa.
Nou!!: Atabeg і Aba de Sava · Veure més »
Abaix Khatun
Abaix Khatun (1263-1284) fou la darrera sobirana del Fars de la dinastia salghúrida d'atabegs (1264-1284).
Nou!!: Atabeg і Abaix Khatun · Veure més »
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Nou!!: Atabeg і Abhar · Veure més »
Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan
Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abi-Hanifa fou visir de l'atabeg de Luristan Xams-ad-Dawla Ghazi Beg Aydoqmuix.
Nou!!: Atabeg і Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan · Veure més »
Abu-l-Qàssim Harun
Abu-l-Qàssim Harun ibn Alí ibn Zàfar al-Dandani Rabib al-Dunya wa l-Din fou visir de l'atabeg ildiguízida de l'Azerbaidjan, Uzbeg ibn Muhammad ibn Ildeguiz.
Nou!!: Atabeg і Abu-l-Qàssim Harun · Veure més »
Adh-Dhàhir Jàqmaq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq —; —, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak (c. 1372-1453), soldà mameluc de la branca burjita (1438-1453).
Nou!!: Atabeg і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »
Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi
Ahmadil ibn Ibrahim ibn Wahsudhan ar-Rawwadí al-Kurdí (? - c. 1114 (.
Nou!!: Atabeg і Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi · Veure més »
Akkar al-Atiqa
El castell d'Akkar al-Atiqa, conegut pels croats com castell de Gibelacar (literalment ‘castell d'Akkar l'Antiga’) és una fortalesa actualment al Líban, prop del poble d'Akkar al-Atiqa, que havia estat propietat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Atabeg і Akkar al-Atiqa · Veure més »
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Nou!!: Atabeg і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí · Veure més »
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza (gener de 1166 − 20 d'abril de 1217) fou imam zaidita del Iemen (1187/1188-1217).
Nou!!: Atabeg і Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza · Veure més »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Atabeg і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Al-Muïzz Àybak
Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).
Nou!!: Atabeg і Al-Muïzz Àybak · Veure més »
Ala al-Din Ali Beg
Ala al-Din Ali Beg fou emir d'Eretna a Kayseri.
Nou!!: Atabeg і Ala al-Din Ali Beg · Veure més »
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: Atabeg і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Alícia d'Antioquia
Alícia d'Antioquia o de Jerusalem (Edessa, v.1110 - Latakia, després de 1136) va ser princesa d'Antioquia per les seves noces amb el príncep Bohemond II d'Antioquia.
Nou!!: Atabeg і Alícia d'Antioquia · Veure més »
Aleix II de Trebisonda
Aleix Comnè II (1282-1330), fou el novè emperador de Trebisonda, que va governar en desè lloc durant el període 1297-1330.
Nou!!: Atabeg і Aleix II de Trebisonda · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Atabeg і Alep · Veure més »
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Nou!!: Atabeg і Ali ibn Uways · Veure més »
Amalric I de Jerusalem
Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.
Nou!!: Atabeg і Amalric I de Jerusalem · Veure més »
Amir Ghazi
Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.
Nou!!: Atabeg і Amir Ghazi · Veure més »
An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.
Nou!!: Atabeg і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Atabeg і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Aq-Súnqur al-Hàjib
de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.
Nou!!: Atabeg і Aq-Súnqur al-Hàjib · Veure més »
Assadabad (Iran)
Assadabad és una ciutat de l'Iran, a la regió anomenada el Djibal a 54 km al sud-oest de Hamadan i al vessant occidental dels Alwand Kuh.
Nou!!: Atabeg і Assadabad (Iran) · Veure més »
Bab as-Saghir
Bab as-Saghir (‘la Porta Petita’, coneguda localment com), també anomenada Goristan-e-Ghariban, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Atabeg і Bab as-Saghir · Veure més »
Badr-ad-Din Lulu
Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.
Nou!!: Atabeg і Badr-ad-Din Lulu · Veure més »
Bahdinan
Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del.
Nou!!: Atabeg і Bahdinan · Veure més »
Baktaix
Muhyí-d-Din Baktaix o Ertaix o Baktak fou un efímer príncep seljúcida de Damasc, fill de Tútuix I. Quan va morir el seu pare tenia només un any i així es va lliurar de la massacre dels prínceps ordenada pel fill gran Ridwan que no volia competidors.
Nou!!: Atabeg і Baktaix · Veure més »
Balduí II de Jerusalem
Representació de Balduí II de Jerusalem. Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa).
Nou!!: Atabeg і Balduí II de Jerusalem · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Atabeg і Banu l-Jarrah · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Atabeg і Barkyaruq · Veure més »
Batalla d'Azaz
En la batalla d'Azaz les forces dels estats croats, comandades pel rei Balduí II de Jerusalem, derrotaren l'exèrcit dels turcs seljúcides que tenia com a cap a Aq-Sunqur il-Bursuqi, l'11 de juny del 1125 —o el 13 de juny segons una altra font— i aixecaren el setge que havien posat a la ciutat.
Nou!!: Atabeg і Batalla d'Azaz · Veure més »
Batalla d'Haran
La batalla d'Haran fou un enfrontament armat entre les forces del Principat d'Antioquia i les del Comtat d'Edessa contra els turcs seljúcides, el 7 de maig del 1104.
Nou!!: Atabeg і Batalla d'Haran · Veure més »
Batalla d'Inab
La batalla d'Inab, també dita batalla d'Ard al-Hâtim o de Fons Muratus, es lliurà el 29 de juny del 1149, durant la Segona Croada.
Nou!!: Atabeg і Batalla d'Inab · Veure més »
Batalla de Harim
La batalla de Harim es lluità el 12 d'agost del 1164 a prop d'un castell situat en l'actual vila de Harim entre les forces de Nur-ad-Din Mahmud i un exèrcit croat del Comtat de Trípoli i el Principat d'Antioquia amb el suport de les tropes de l'Imperi Romà d'Orient i d'Armènia.
Nou!!: Atabeg і Batalla de Harim · Veure més »
Batalla de Ramla
Batalla de Ramla es pot referir a tres batalles entre els croats i els fatimites d'Egipte que van tenir lloc en Ramleh o Ramal·lah, Palestina, en els anys 1101, 1102 i 1105.
Nou!!: Atabeg і Batalla de Ramla · Veure més »
Batalla de Xaizar
En la batalla de Xaizar, el 1111, un exèrcit croat comandat pel rei Balduí I de Jerusalem tingué un enfrontament amb l'exèrcit seljúcida comandat per Mawdud ibn Altuntash de Mossul, en què s'aplicà la tàctica de retirada per part dels croats i els seljúcides no aconseguiren el seu objectiu de minvar les forces cristianes.
Nou!!: Atabeg і Batalla de Xaizar · Veure més »
Búrides
Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.
Nou!!: Atabeg і Búrides · Veure més »
Bohemond II d'Antioquia
Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.
Nou!!: Atabeg і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »
Bostan
Bostan (pronunciat "Būstān") (L'hort) és un recull poètic de l'escriptor Saadi, acabat al 1257 i dedicat a l'atabeg salghúrida Sa'd I o Sa'd II.
Nou!!: Atabeg і Bostan · Veure més »
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Nou!!: Atabeg і Burhan al-Din · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Atabeg і Comtat d'Edessa · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Atabeg і Danixmendites · Veure més »
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Nou!!: Atabeg і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: Atabeg і Dhu l-Nun · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Atabeg і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Atabeg і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dirgham
Abu-l-Aixbal Dirgham ibn Àmir ibn Sawwar al-Lakhmí, més conegut senzillament com a Dirgham (‘Lleó’), també conegut pels seus agnoms Faris-al-Muslimín i Xams-al-Khilafa, així com pel títol al-Màlik al-Mansur, fou un emir i visir fatimita d'Egipte.
Nou!!: Atabeg і Dirgham · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Atabeg і Diyar Rabia · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Atabeg і Fàraj · Veure més »
Guerra del Mogolistan (1399-1400)
La guerra del Mogolistan del 1399 al 1400 fou un conflicte militar desenvolupat al kanat de Mogolistan.
Nou!!: Atabeg і Guerra del Mogolistan (1399-1400) · Veure més »
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Nou!!: Atabeg і Hàjib · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: Atabeg і Herèthia · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Atabeg і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Atabeg і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Atabeg і Història dels kurds · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Atabeg і Homs · Veure més »
Iazidisme
El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).
Nou!!: Atabeg і Iazidisme · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Atabeg і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Atabeg і Ildegiz · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Atabeg і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Invasions mongoles de Geòrgia
Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.
Nou!!: Atabeg і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Atabeg і Isfahan · Veure més »
Ismaïl ibn Lulu
Al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Lulu fou un efímer atabeg de Mossul de la dinastia lúlida (1259-1262).
Nou!!: Atabeg і Ismaïl ibn Lulu · Veure més »
Izz-ad-Din Massud I
Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Atabeg і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »
Izz-ad-Din Massud II
Izz-ad-Din Massud al-Qàhir o Izz-ad-Din Massud II anomenat també al-Malik al-Kabir, fou atabeg zengita de Mossul de 1211 a 1218.
Nou!!: Atabeg і Izz-ad-Din Massud II · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Atabeg і Joan II Comnè · Veure més »
Jordi, emperador de Trebisonda
Jordi Comnè, fou el sisè emperador de Trebisonda.
Nou!!: Atabeg і Jordi, emperador de Trebisonda · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: Atabeg і Joscelí I · Veure més »
Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).
Nou!!: Atabeg і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí · Veure més »
Kanat de Balkh
El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.
Nou!!: Atabeg і Kanat de Balkh · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Atabeg і Kerbogha · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Atabeg і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Atabeg і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Atabeg і Kirman · Veure més »
Kutlughkhànida
La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.
Nou!!: Atabeg і Kutlughkhànida · Veure més »
Lakk
Lakk és el grup de tribus kurdes més meridional de l'Iran, sovint escrit com a lak.
Nou!!: Atabeg і Lakk · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: Atabeg і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Lleó d'Imerètia
Lleó I va néixer el 1573, i era el germà de Jordi II d'Imerètia, fou rei d'Imerètia del 1585 al 1588.
Nou!!: Atabeg і Lleó d'Imerètia · Veure més »
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Nou!!: Atabeg і Lur-i Buzurg · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Atabeg і Lur-i Kučik · Veure més »
Maskana
Maskana és una localitat al nord de Síria, a la governació d'al-Rakka (ar-Raqqah), a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Atabeg і Maskana · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Atabeg і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad (mort vers 1318) fou màlik mihrabànida de Sistan de 1261 a la seva mort.
Nou!!: Atabeg і Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad · Veure més »
Mirza Taki Khan
Amir-i Kabir Mirza Taki Khan (1807 - Kaixan, 10 de gener de 1852) conegut també pels títols d'atabeg i Amir-i Nizam fou primer ministre de Nàssir-ad-Din Xah Qajar de Pèrsia als quatre primers anys del seu regnat, quan va accedir al tron el setembre de 1848 a la mort de Muhammad Xah Qajar.
Nou!!: Atabeg і Mirza Taki Khan · Veure més »
Monestir d'Akhtala
El monestir d'Akhtala és un monestir fortificat del situat a la rodalia del poble d'Akhtala, en el marz de Lori, a 185 km al nord d'Erevan.
Nou!!: Atabeg і Monestir d'Akhtala · Veure més »
Monestir de Sapara
El monestir de Sapara (en georgià: საფარის მონასტერი) és un monestir de l'Església ortodoxa georgiana, situat a la ciutat d'Akhaltzikhe, a la regió de Samtsje-Yavajeti (Geòrgia).
Nou!!: Atabeg і Monestir de Sapara · Veure més »
Muín-ad-Din Únur
El Pròxim Orient el 1135. Muín-ad-Din Únur (? - 1149) fou un ministre, després regent, de l'Emirat Búrida de Damasc de 1135 a 1149.
Nou!!: Atabeg і Muín-ad-Din Únur · Veure més »
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Nou!!: Atabeg і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud
Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud fou el primer atabeg salghúrida de Fars, nebot del cap tribal amir Būz Aba, que va prendre el poder al Fars el 1148 però va reconèixer als seljúcides.
Nou!!: Atabeg і Mudhàffar-ad-Din Súnqur ibn Mawdud · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Atabeg і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud
Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud fou el segon atabeg salghúrida de Fars.
Nou!!: Atabeg і Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud · Veure més »
Muhàmmad I Adud al-Din
Muhàmmad (I) Adud-ad-Din fou atabeg salghúrida del Fars.
Nou!!: Atabeg і Muhàmmad I Adud al-Din · Veure més »
Muhàmmad II ibn Salghur
Muhàmmad II ibn Salghur fou atabeg salghúrida del Fars.
Nou!!: Atabeg і Muhàmmad II ibn Salghur · Veure més »
Muzaffar al-Din Kutlugh
Abu-Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com a Mudhàffar-ad-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260.
Nou!!: Atabeg і Muzaffar al-Din Kutlugh · Veure més »
Najm-ad-Din Ayyub
Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí.
Nou!!: Atabeg і Najm-ad-Din Ayyub · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Atabeg і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nur al-Dawla Balak
Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.
Nou!!: Atabeg і Nur al-Dawla Balak · Veure més »
Nur-ad-Din Arslan-Xah I
Al-Màlik al-Àdil Nur-ad-Din Abu-l-Hàrith Arslan-Xah ibn Massud ibn Mawdud ibn Zengi fou el sisè atabeg zengita de Mossul, regnant de 1193 a 1211.
Nou!!: Atabeg і Nur-ad-Din Arslan-Xah I · Veure més »
Nur-ad-Din Arslan-Xah II
Nur al-Din Arslan Shah II fou atabeg zengita de Mossul del 1218 al 1219.
Nou!!: Atabeg і Nur-ad-Din Arslan-Xah II · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Atabeg і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Nou!!: Atabeg і Nusrat al-Din Abu Bakr · Veure més »
Pir Ali Badak
Pir Ali Badak - el seu nom apareix també com Budak, Buduk, Baduk i Badik - (+1382) fou un amir (general) que va servir al jalayírida Hasan Buzurg i després als muzaffàrides retornant més tard al servei dels jalayírides.
Nou!!: Atabeg і Pir Ali Badak · Veure més »
Pixkínida
Els pixkínides, bixkínides o ahàrides foren una nissaga de màliks de l'Azerbaidjan a la ciutat d'Ahar i a la seva rodalia, territori que van governar de vers 1155 a 1226.
Nou!!: Atabeg і Pixkínida · Veure més »
Ponç de Trípoli
Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137.
Nou!!: Atabeg і Ponç de Trípoli · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Atabeg і Primera Croada · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Atabeg і Província de Fars · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Atabeg і Província de Siunia · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Atabeg і Qazvín · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Atabeg і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Rassúlida
La dinastia rassúlida o dels rassúlides fou una nissaga del Iemen, de suposat origen ghassànida, que va governar el país del 1229 al 1454.
Nou!!: Atabeg і Rassúlida · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Atabeg і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Atabeg і Regne de Jerusalem · Veure més »
Sad ibn Zanguí
Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.
Nou!!: Atabeg і Sad ibn Zanguí · Veure més »
Sad II ibn Abi Bakr
Sad (II) ibn Abi-Bakr fou atabeg salghúrida del Fars el 1260, durant divuit dies, com a successor del seu pare Abu-Bakr ibn Sad Mudàffar-ad-Din Kutlugh.
Nou!!: Atabeg і Sad II ibn Abi Bakr · Veure més »
Salafa Khatun
Salafa Khatun fou la darrera princesa dels atabegs ahmadílides de Maragha.
Nou!!: Atabeg і Salafa Khatun · Veure més »
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Nou!!: Atabeg і Salghúrida · Veure més »
Seljuq ibn Salghur
Saljuq ibn Salghur o Selçuk ibn Salgur fou atabeg salghúrida del Fars, successor del seu germà Muhammad II ibn Salghur el 1263.
Nou!!: Atabeg і Seljuq ibn Salghur · Veure més »
Setge d'Edessa
El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.
Nou!!: Atabeg і Setge d'Edessa · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Atabeg і Tabriz · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: Atabeg і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tekla
Tekla, Tekele, Dakla o Degele fou un atabeg salghúrida de Fars, successor del seu pare Mudhàffar-ad-Din Zanguí vers 1175 (entre 1174 i 1178).
Nou!!: Atabeg і Tekla · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Atabeg і Tilbeşar · Veure més »
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Nou!!: Atabeg і Timurtaix · Veure més »
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Nou!!: Atabeg і Toghrul II · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Atabeg і Toros II · Veure més »
Tughtegin
* Dhàhir-ad-Din Tughtikín, atabeg de Damasc (1104-1128).
Nou!!: Atabeg і Tughtegin · Veure més »
Tutuix II
Tútuix II (turc Tutuş II) fou un efímer príncep seljúcida de Damasc, fill de Duqaq.
Nou!!: Atabeg і Tutuix II · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Atabeg і Uqàylides · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Atabeg і Urmia · Veure més »
Vakhtang I Gurieli
Vakhtang I Gurieli fou mtavari de Gúria del 1583 al 1587.
Nou!!: Atabeg і Vakhtang I Gurieli · Veure més »
Vakhtang I Mukhrani-batoni
Vakhtang I fou el segon príncep de Mukhran (Mukhrani-batoni).
Nou!!: Atabeg і Vakhtang I Mukhrani-batoni · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Atabeg і Xulistan · Veure més »
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Nou!!: Atabeg і Zengita · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Atabeg і 1174 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atabeg і 15 de maig · Veure més »
