Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Adriana Ocampo, Aracnoide, Arcus, Astrosociologia, Astrum, Àmplia estructura anul·lar, Caos (exogeologia), Característica d'albedo, Catena, Cavus, Centre d'Astrobiologia, Chasma, Ciència espacial, Ciència planetària, Colles, Cometa, Concentració de massa, Corona (exogeologia), Cràter d'impacte, Dorsum, Eugene Shoemaker, Exoplanetologia, Facula, Farrum, Flexus, Fluctus, Flumen (exogeologia), Fossa (exogeologia), Fretum, Geoètica, Geologia, Henry E. Holt, Insula (exogeologia), Joy Crisp, Labes (exogeologia), Labyrinthus, Lacuna (exogeologia), Lacus, Lenticula, Linea, Lingula, Llista de cràters d'Epimeteu, Llista de cràters de Janus, Llista de cràters de Proteu, Llista de cràters de Tritó, Llista de cràters de Venus, Llista de valles de Mercuri, Lluna, Maat Mons, Macula (exogeologia), ..., Mensa (exogeologia), Palus (exogeologia), Patera, Planitia, Planum, Plume (exogeologia), Portada/efemèride febrer 12, Projecte A119, Promontorium, Regio, Rima (exogeologia), Rupes, Sarah Milkovich, Saxum, Scopulus, Serpens (exogeologia), Shackleton Energy Company, Sinus (exogeologia), Sulcus (exogeologia), Superfície planetària, Terra (exogeologia), Tessera (exogeologia), Tholus, Unda, Ursula Marvin, Vallis, Vastitas, Verona Rupes, Virga (exogeologia), Volàtils, 12 de febrer, 1921, 20 d'agost, 2018, 5 de gener. Ampliar l'índex (35 més) »
Adriana Ocampo
, nom complet Adriana Christian Ocampo Uria, és una geòloga planetària colombiana i directora del Programa de Ciència de la NASA.
Nou!!: Astrogeologia і Adriana Ocampo · Veure més »
Aracnoide
Un aracnoide venusià. En astrogeologia, un aracnoide és una gran estructura, probablement d'origen volcànic, que només s'ha trobat a la superfície de Venus.
Nou!!: Astrogeologia і Aracnoide · Veure més »
Arcus
En astrogeologia, arcus (plural arcūs, abr. AR) és una paraula llatina que significa «arc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial en forma d'arc.
Nou!!: Astrogeologia і Arcus · Veure més »
Astrosociologia
L'astrosociologia, sociologia de l'espai exterior o sociologia de l'Univers és l'estudi de la relació entre l'espai exterior, els llocs extraterrestres i l'Univers, i la societat en general.
Nou!!: Astrogeologia і Astrosociologia · Veure més »
Astrum
En astrogeologia, astrum (plural astra; abr. AS) és una paraula llatina que significa «estrella» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic en una superfície planetària consistent en estructures radials típiques del planeta Venus.
Nou!!: Astrogeologia і Astrum · Veure més »
Àmplia estructura anul·lar
En astrogeologia, una àmplia estructura anul·lar (en anglès, large ringed feature; abr. LG) és una expressió utilitzada per la Unió Astronòmica Internacional per classificar algunes estructures geològiques a les superfícies de Cal·listo, Europa i Tità, qualificades no oficialment com a «característiques anul·lars críptiques» (cryptic ringed features).
Nou!!: Astrogeologia і Àmplia estructura anul·lar · Veure més »
Caos (exogeologia)
En astrogeologia, chaos (plural chaoses, abr. CH) és una paraula llatina que significa «caos» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar llocs una zona de terreny esquerdat i trencat (un terreny «caòtic»), clarament delimitada dels seus voltants.
Nou!!: Astrogeologia і Caos (exogeologia) · Veure més »
Característica d'albedo
En astrogeologia, una característica d'albedo o formació d'albedo (en anglès, albedo feature; abr. AL) és una expressió utilitzada per la Unió Astronòmica Internacional per designar una gran àrea de la superfície d'un planeta (o un altre cos del sistema solar) que mostra un contrast de brillantor o foscor (albedo) amb zones adjacents.
Nou!!: Astrogeologia і Característica d'albedo · Veure més »
Catena
En astrogeologia, catena (plural catenae, abr. CA) és una paraula llatina que significa «cadena» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tipus de tret superficial planetari consistent en una cadena aproximadament lineal de cràters.
Nou!!: Astrogeologia і Catena · Veure més »
Cavus
En astrogeologia, cavus (plural cavi, abr. CB) és una paraula llatina que significa «depressió» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari format per depressions irregulars amb pendents considerables, d'origen geològic diferent al d'un cràter d'impacte.
Nou!!: Astrogeologia і Cavus · Veure més »
Centre d'Astrobiologia
El Centre d'Astrobiologia (CAB) és un centre espanyol d'investigació en astrobiologia, dependent tant de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) com del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Nou!!: Astrogeologia і Centre d'Astrobiologia · Veure més »
Chasma
En astrogeologia, chasma (plural chasmata, abr. CM) és una paraula llatina que significa «barranc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari que designa una vall o una gorja molt profunda i llarga i de pendents considerables.
Nou!!: Astrogeologia і Chasma · Veure més »
Ciència espacial
Una observació guiada per làser de la galàxia de la Via Làctia a l'Observatori del Paranal a Xile el 2010. El terme ciència espacial pot significar.
Nou!!: Astrogeologia і Ciència espacial · Veure més »
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Nou!!: Astrogeologia і Ciència planetària · Veure més »
Colles
En astrogeologia, collis (plural colles, abr. CO) és una paraula llatina que significa «turó» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret planetari superficial consistent en una agrupació de petits turons o pujols.
Nou!!: Astrogeologia і Colles · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Astrogeologia і Cometa · Veure més »
Concentració de massa
Topografia de la Lluna. En vermell les elevacions, en blau les depressions. Una concentració de massa, o mascon (contracció de les paraules angleses "mass concentration"), és una regió de la Lluna o d'un planeta que es caracteritza per una significativa anomalia gravitacional.
Nou!!: Astrogeologia і Concentració de massa · Veure més »
Corona (exogeologia)
En astrogeologia, corona (plural coronae, abr. CR) és una paraula llatina que significa «corona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica de la superfície de forma oval.
Nou!!: Astrogeologia і Corona (exogeologia) · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Astrogeologia і Cràter d'impacte · Veure més »
Dorsum
En astrogeologia, dorsum (plural dorsa; abr. DO) és una paraula llatina que significa «esquena» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret planetari superficial consistent en una cresta relativament allargada.
Nou!!: Astrogeologia і Dorsum · Veure més »
Eugene Shoemaker
Eugene Merle Shoemaker (o Gene Shoemaker) (28 d'abril de 1928 - 18 de juliol de 1997) era un dels fundadors del camp de les ciències planetàries i és el més conegut dels descobridors del Cometa Shoemaker-Levy 9 junt amb la seva esposa Carolyn Shoemaker i l'astrònom David Levy.
Nou!!: Astrogeologia і Eugene Shoemaker · Veure més »
Exoplanetologia
La exoplanetologia, o ciència exoplanetaria, és una ciència integrada relacionada amb l'estudi d'exoplanetes (planetes extrasolars).
Nou!!: Astrogeologia і Exoplanetologia · Veure més »
Facula
En astrogeologia, facula (plural faculae; abr. FA) és una paraula llatina que significa «torxa» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic sobre una superfície planetària que s'observa com una taca brillant.
Nou!!: Astrogeologia і Facula · Veure més »
Farrum
En astrogeologia, farrum (plural farra; abr. FR) és una paraula llatina que designa en gran manera els pastissos de blat (i, per extensió, el blat), que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic en una superfície planetària consistent en una elevació en forma de pastís o de pa rodó, o bé una alineació d'aquest tipus d'estructures.
Nou!!: Astrogeologia і Farrum · Veure més »
Flexus
En astrogeologia, flexus (plural flexūs; abr. FE) és una paraula llatina que significa «doblegat» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic en una superfície planetària en forma de cresta curvilínia d'una altura relativament baixa.
Nou!!: Astrogeologia і Flexus · Veure més »
Fluctus
En astrogeologia, fluctus (plural fluctūs; abr. FL) és una paraula llatina que significa «onada» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari consistent en una formació rocosa o extensió de terreny amb aspecte ondulat o un terreny d'inundació.
Nou!!: Astrogeologia і Fluctus · Veure més »
Flumen (exogeologia)
En astrogeologia, flumen (plural flumina, abr. FM) és una paraula llatina que significa «riu» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar el que podria semblar canals d'aigua o altres productes químics líquids, identificats a la superfície d'altres planetes o cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Flumen (exogeologia) · Veure més »
Fossa (exogeologia)
En astrogeologia, fossa (plural fossae, abr. FO) és una paraula llatina que significa «fossa» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar una rasa genèrica o un canal.
Nou!!: Astrogeologia і Fossa (exogeologia) · Veure més »
Fretum
En astrogeologia, fretum (plural freta, abr. FT) és una paraula llatina que significa «estret» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial de petita grandària i que connecta dues àrees principals que contenen líquids.
Nou!!: Astrogeologia і Fretum · Veure més »
Geoètica
Geòleg recollint una mostra de lava al volcà Kilauea. Riscos geològics: devessall de fang i blocs a Caraballeda (Veneçuela) el 1999. La geoètica tracta les relacions entre l'home i el seu entorn abiòtic —dins l'àmbit de les ciències de la Terra i planetàries— des d'un punt de vista ètic i de la deontologia dels professionals relacionats amb elles.
Nou!!: Astrogeologia і Geoètica · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Astrogeologia і Geologia · Veure més »
Henry E. Holt
Henry E. Holt (nascut 1929)Darling, David.
Nou!!: Astrogeologia і Henry E. Holt · Veure més »
Insula (exogeologia)
En astrogeologia, insula (plural: insulae, abr. IN) és una paraula llatina que significa «illa» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica de superfície relativament petita que destaca com a àrea de terra envoltada d'una zona que conté líquids.
Nou!!: Astrogeologia і Insula (exogeologia) · Veure més »
Joy Crisp
és una geòloga planetària estatunidenca especialitzada en geologia de Mart.
Nou!!: Astrogeologia і Joy Crisp · Veure més »
Labes (exogeologia)
En astrogeologia, labes (plural labēs, abr. LA) és una paraula llatina que significa «caiguda», «mal», «taca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per referir-se a regions caòtiques, amb crestes i valls molt inclinades.
Nou!!: Astrogeologia і Labes (exogeologia) · Veure més »
Labyrinthus
1.
Nou!!: Astrogeologia і Labyrinthus · Veure més »
Lacuna (exogeologia)
En astrogeologia, lacuna (plural lacunae, abr. LU) és una paraula llatina que significa «buit» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial que constitueix el llit dessecat d'un lacus o una mar.
Nou!!: Astrogeologia і Lacuna (exogeologia) · Veure més »
Lacus
En astrogeologia, lacus (plura llacus; abr. LC) és una paraula llatina que significa «llac» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar petites planes, generalment més fosques que els territoris circumdants, presents a la superfície lunar, segons un ús manllevat de l’astrònom italià Giovanni Riccioli, qui va dibuixar el primer mapa lunar realitzat mai.
Nou!!: Astrogeologia і Lacus · Veure més »
Lenticula
En astrogeologia, lenticula (plural lenticulae; abr. LE) és una paraula llatina que significa «llentilla» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques presents a la superfície d'altres planetes o cossos celestes amb una forma circular o el·líptica (no necessàriament regular).
Nou!!: Astrogeologia і Lenticula · Veure més »
Linea
Dione. Les línies blanques (''lineae'') són, en realitat, cingles de gel. En astrogeologia, linea (plural lineae, abr. LI) és una paraula llatina que significa «línea» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques de forma allargada més fosques o més clares que la resta de la superfície on es troben.
Nou!!: Astrogeologia і Linea · Veure més »
Lingula
En astrogeologia, lingula (plural lingulae, abr. LN) és una paraula llatina que significa «llengua petita» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial que inclou totes aquelles estructures geològiques que acaben amb una forma arrodonida similar a un lòbul.
Nou!!: Astrogeologia і Lingula · Veure més »
Llista de cràters d'Epimeteu
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Epimeteu, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Nou!!: Astrogeologia і Llista de cràters d'Epimeteu · Veure més »
Llista de cràters de Janus
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Janus, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Nou!!: Astrogeologia і Llista de cràters de Janus · Veure més »
Llista de cràters de Proteu
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Proteu, un satèl·lit natural de Neptú descobert el 1989 per l'astrònom Stephen Synott a través de la sonda espacial Voyager 2.
Nou!!: Astrogeologia і Llista de cràters de Proteu · Veure més »
Llista de cràters de Tritó
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tritó, un satèl·lit natural de Neptú descobert el 1846 per l'astrònom William Lassell (1799-1880).
Nou!!: Astrogeologia і Llista de cràters de Tritó · Veure més »
Llista de cràters de Venus
Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.
Nou!!: Astrogeologia і Llista de cràters de Venus · Veure més »
Llista de valles de Mercuri
Aquesta és una llista dels valles amb nom de Mercuri.
Nou!!: Astrogeologia і Llista de valles de Mercuri · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Astrogeologia і Lluna · Veure més »
Maat Mons
Maat Mons és un volcà escut massiu.
Nou!!: Astrogeologia і Maat Mons · Veure més »
Macula (exogeologia)
En astrogeologia, macula (plural maculae, abr. MA) és una paraula llatina que significa «taca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar llocs especialment foscos en la superfície d'un planeta o un satèl·lit natural.
Nou!!: Astrogeologia і Macula (exogeologia) · Veure més »
Mensa (exogeologia)
Mensa, plural mensae, abreviatura MN, és un terme llatí que significa literalment «taula» (l'arrel és la mateixa que la paraula castellana «mesa»).
Nou!!: Astrogeologia і Mensa (exogeologia) · Veure més »
Palus (exogeologia)
En astrogeologia, palus (plural paludes, abr. PA) és una paraula llatina que significa «aiguamoll» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques presents a la superfície de la Lluna similars als oceans i als mars, però de mida menor.
Nou!!: Astrogeologia і Palus (exogeologia) · Veure més »
Patera
En astrogeologia, patera (plural paterae, abr. PE) és una paraula llatina que significa «pàtera» (un plat ample, baix i de poca profunditat utilitzat en l'antiga Roma) que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un cràter irregular, o un cràter complex amb vores inclinades sobre un cos celeste.
Nou!!: Astrogeologia і Patera · Veure més »
Planitia
En astrogeologia, planitia (plural planitiae, abr. PL) és una paraula llatina que significa «plana» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar terres baixes exemptes d'un relleu destacat (en contraposició amb l'expressió planum, que designa generalment a un altiplà).
Nou!!: Astrogeologia і Planitia · Veure més »
Planum
En astrogeologia, planum (plural plana, abr. PM) és una paraula llatina que significa ‘plana’ que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar altiplans o planes més altes respecte del terreny circumdant present sobre la superfície de planetes o d'altres cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Planum · Veure més »
Plume (exogeologia)
En astrogeologia, plume (plural plumes, abr. PU) és una paraula llatina que significa «plomall» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques extraterrestres caracteritzades per emissions de columnes de vapors a causa del criovulcanisme.
Nou!!: Astrogeologia і Plume (exogeologia) · Veure més »
Portada/efemèride febrer 12
12.
Nou!!: Astrogeologia і Portada/efemèride febrer 12 · Veure més »
Projecte A119
alt.
Nou!!: Astrogeologia і Projecte A119 · Veure més »
Promontorium
En astrogeologia, rupes (plural rupēs, abr. RU) és una paraula llatina que significa «promontori» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar àrees de la superfície lunar que són més clares que les regions circumdants (normalment una mar o un oceà), i que, per tant, recorden des de la Terra la forma d'un promontori.
Nou!!: Astrogeologia і Promontorium · Veure més »
Regio
En astrogeologia, regio (plural regiones, abr. RE) és una paraula llatina que significa «regió» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari que designa una àrea gran marcada per la reflectivitat o les distincions de color de les zones adjacents o d'una àmplia regió geogràfica.
Nou!!: Astrogeologia і Regio · Veure més »
Rima (exogeologia)
En astrogeologia, rima (plural rimae, abr. RI) és una paraula llatina que significa «fissura» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar les llargues depressions estretes en la superfície de la Lluna que s'assemblen a les canals.
Nou!!: Astrogeologia і Rima (exogeologia) · Veure més »
Rupes
En astrogeologia, rupes (plural rupēs, abr. RU) és una paraula llatina que significa «cingle» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar cingles relativament rectilinis o regulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Rupes · Veure més »
Sarah Milkovich
és la cap les operacions científiques de l'astromòbil Mars 2020 al Jet Propulsion Laboratory (JPL).
Nou!!: Astrogeologia і Sarah Milkovich · Veure més »
Saxum
En astrogeologia, saxum (plural saxa, abr. SA) és una paraula llatina que significa «roca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar còdols i roques que es troben a la superfície d'altres cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Saxum · Veure més »
Scopulus
En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Scopulus · Veure més »
Serpens (exogeologia)
En astrogeologia, serpens (plural serpentes, abr. SE) és una paraula llatina que significa «serp» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial en la qual es succeeixen estiraments sinuosos amb alçada positiva i estiraments amb una alçada negativa en comparació amb la zona circumdant.
Nou!!: Astrogeologia і Serpens (exogeologia) · Veure més »
Shackleton Energy Company
Shackleton Energy Company és una empresa creada el 2007 a Del Valle, Texas (EUA) per construir equips i tecnologies necessàries per la mineria de la Lluna.
Nou!!: Astrogeologia і Shackleton Energy Company · Veure més »
Sinus (exogeologia)
En astrogeologia, sinus (plural sinūs, abr. SI) és una paraula llatina que significa «entrada» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar estructures sobre la superfície de la Lluna que són morfològicament similars als mars lunars, però de menor grandària.
Nou!!: Astrogeologia і Sinus (exogeologia) · Veure més »
Sulcus (exogeologia)
En astrogeologia, sulcus (plural sulci, abr. SU) és una paraula llatina que significa «solc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar crestes o solcs a la superfície dels planetes o altres cossos celestes que recorden, per la seva forma, als plecs de la Terra.
Nou!!: Astrogeologia і Sulcus (exogeologia) · Veure més »
Superfície planetària
superfície de la Lluna, que consta de regolit lunar (fotografiat per Neil Armstrong, el juliol de 1969). Imatge a mida completa)'' Una superfície planetària és on el material sòlid (o líquid) de l'escorça exterior de certs tipus d'objectes astronòmics entra en contacte amb l'atmosfera o l'espai exterior.
Nou!!: Astrogeologia і Superfície planetària · Veure més »
Terra (exogeologia)
En astrogeologia, terra (plural terrae, abr. TA) és una paraula llatina que significa «sòl» o «terreny» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar continents o vastes regions presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Terra (exogeologia) · Veure més »
Tessera (exogeologia)
En astrogeologia, tessera (plural tesserae, abr. TE) és una paraula llatina que significa «peça d'un mosaic» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques particulars pròpies del planeta Venus, caracteritzades per la presència de terres fragmentades irregularment, que aparentment s'assemblen a una sèrie de rajoles o, de fet, a un mosaic amb les característiques tessel·les.
Nou!!: Astrogeologia і Tessera (exogeologia) · Veure més »
Tholus
Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2) En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom, possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Nou!!: Astrogeologia і Tholus · Veure més »
Unda
En astrogeologia, unda (plural undae, abr. UN) és una paraula llatina que significa «ona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un camp de dunes, o més generalment formacions o estructures ondulatòries a la superfície d'un cos planetari.
Nou!!: Astrogeologia і Unda · Veure més »
Ursula Marvin
va ser una geòloga planetària i autora estatunidenca que va treballar per a l'Observatori Astrofísic Smithsonià i estudià meteorits i mostres lunars.
Nou!!: Astrogeologia і Ursula Marvin · Veure més »
Vallis
En astrogeologia, vallis (plural valles, abr. VA) és una paraula llatina que significa «vall» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una superfície planetària consistent en una vall o conjunt de valls d'extensió considerable, tot i que no especialment profunds (en aquest cas es reserva el descriptor chasma).
Nou!!: Astrogeologia і Vallis · Veure més »
Vastitas
En astrogeologia, vastitas (plural vastitates, abr. VS) és una paraula llatina que significa «vasta extensió desolada» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret planetari superficial consistent en una gran planura sense altres accidents topogràfics destacables.
Nou!!: Astrogeologia і Vastitas · Veure més »
Verona Rupes
Verona Rupes és un accident geogràfic de la superfície de Miranda, satèl·lit natural del planeta Urà.
Nou!!: Astrogeologia і Verona Rupes · Veure més »
Virga (exogeologia)
En astrogeologia, virga (plural virgae, abr. VI) és una paraula llatina que significa «branca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica de la superfície que és distingeix com una tira de color diferent del sòl circumdant.
Nou!!: Astrogeologia і Virga (exogeologia) · Veure més »
Volàtils
Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.
Nou!!: Astrogeologia і Volàtils · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Astrogeologia і 12 de febrer · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Astrogeologia і 1921 · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Astrogeologia і 20 d'agost · Veure més »
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Astrogeologia і 2018 · Veure més »
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Astrogeologia і 5 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Astrogeològic, Exogeologia, Geologia planetària.
