Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Albedo, Ascensió recta, Astrofísica, Astrologia, Astrometria, Astronàutica, Astronomia xinesa, Èter (mitologia), Òrbita el·líptica, Bastó de Jacob, Brúixola, Conjunció, Conjunció (astronomia), Constel·lació dels Llebrers, Constel·lacions (Miró), Coordenades astronòmiques, Declinació, Declinació (astronomia), Dia, Dionisio Alcalá Galiano, Distància zenital, Efemèrides (desambiguació), Elements orbitals, EPH, Escala musical, Esfera celeste, Espai exterior, Estel, Faetont, Fase planetària, Fobos (satèl·lit), Fotometria, Giordano Bruno, Habitabilitat planetària, Història de la física, Història de la meteorologia, Història del rellotge, Historiografia física, Horòscop, Ingravidesa, Intensitat del camp gravitatori, Llanterna màgica, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Mecànica celeste, Model heliocèntric, Moviment diürn, Moviment mitjà diari, Muntanya, Navegació aèria astronòmica, ..., Ocàs, Octant (instrument), Oposició (astronomia), Ortus, Palau Nacional (Barcelona), Paral·laxi, Pentacle, Radi de Schwarzschild, Sextant (instrument de mesura), Sistema fotomètric, Sol, Temps sideri, Terra, Terra plana, Trànsit (astronomia), Vela solar, Velocitat d'escapament, 11 de setembre, 1967, 1969, 20 de juliol. Ampliar l'índex (21 més) »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Astre і Albedo · Veure més »
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària. L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Astre і Ascensió recta · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Astre і Astrofísica · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Astre і Astrologia · Veure més »
Astrometria
L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.
Nou!!: Astre і Astrometria · Veure més »
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Nou!!: Astre і Astronàutica · Veure més »
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Nou!!: Astre і Astronomia xinesa · Veure més »
Èter (mitologia)
Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.
Nou!!: Astre і Èter (mitologia) · Veure més »
Òrbita el·líptica
A l'espai, un cos orbita un altre més gran (com un planeta al voltant del Sol) descrivint una òrbita el·líptica. El major estarà localitzat en un dels focus de l'el·lipse. La figura mostra diversos tipus de trajectories. L'exemple d'òrbita el·liptica ésta identificat amb color vermell. S'anomena òrbita el·líptica a la d'un astre que gira entorn d'un altre descrivint una el·lipse.
Nou!!: Astre і Òrbita el·líptica · Veure més »
Bastó de Jacob
Vara de Jacob del 1776, Musée national de la Marine, Paris. El bastó de Jacob, vara de Jacob o creu de Jacob és un antic instrument de navegació, utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o bé l'altura del sol i d'altres astres sobre l'horitzó.
Nou!!: Astre і Bastó de Jacob · Veure més »
Brúixola
Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.
Nou!!: Astre і Brúixola · Veure més »
Conjunció
* Gramàtica: La conjunció (gramàtica) és una paraula que serveix per a enllaçar dues oracions o dos elements d'una oració.
Nou!!: Astre і Conjunció · Veure més »
Conjunció (astronomia)
Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.
Nou!!: Astre і Conjunció (astronomia) · Veure més »
Constel·lació dels Llebrers
Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
Nou!!: Astre і Constel·lació dels Llebrers · Veure més »
Constel·lacions (Miró)
Constel·lacions és una sèrie de 23 pintures sobre paper de petites dimensions, iniciada per Joan Miró el 1939 a Varengeville-sur-Mer i finalitzada el 1941 entre Mallorca i Mont-Roig del Camp.
Nou!!: Astre і Constel·lacions (Miró) · Veure més »
Coordenades astronòmiques
En astrometria, les coordenades astronòmiques o coordenades celestes són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a determinar la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Astre і Coordenades astronòmiques · Veure més »
Declinació
* Gramàtica: La declinació gramatical és la flexió nominal d'una llengua.
Nou!!: Astre і Declinació · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Astre і Declinació (astronomia) · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Astre і Dia · Veure més »
Dionisio Alcalá Galiano
Dionisio Alcalá-Galiano Pinedo (Cabra, Còrdova, 8 d'octubre de 1760 – Cap de Trafalgar, 21 d'octubre de 1805) va ser un destacat marí, militar i científic espanyol, brigadier de la Real Armada espanyola, cèlebre per la seva heroica actuació i mort en la batalla de Trafalgar al comandament del navili de línia Bahama.
Nou!!: Astre і Dionisio Alcalá Galiano · Veure més »
Distància zenital
La distància zenital, angle zenital o coaltura és la distància angular d'un astre fins al zenit.
Nou!!: Astre і Distància zenital · Veure més »
Efemèrides (desambiguació)
# Efemèrides és el càlcul de les posicions dels astres, fonamentalment de cossos del sistema solar o satèl·lits de la Terra o dels planetes, en diferents instants i a partir dels elements de l'òrbita.
Nou!!: Astre і Efemèrides (desambiguació) · Veure més »
Elements orbitals
Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.
Nou!!: Astre і Elements orbitals · Veure més »
EPH
* Energetický a Průmyslový Holding, empresa del sector de l'electricitat amb seu a Praga, a la República Txeca.
Nou!!: Astre і EPH · Veure més »
Escala musical
Escala de do major, ascendent i descendent. Lescala musical és una successió de sons o notes disposats segons un sistema o mode determinat.
Nou!!: Astre і Escala musical · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Astre і Esfera celeste · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Astre і Espai exterior · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Astre і Estel · Veure més »
Faetont
''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Nou!!: Astre і Faetont · Veure més »
Fase planetària
Astronomia posicionalLa fase planetària o fase d'un planeta o angle de fase és el terme que en astronomia es fa servir per descriure l'aparença de la secció il·luminada d'un planeta.
Nou!!: Astre і Fase planetària · Veure més »
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Nou!!: Astre і Fobos (satèl·lit) · Veure més »
Fotometria
Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Nou!!: Astre і Fotometria · Veure més »
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Nou!!: Astre і Giordano Bruno · Veure més »
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Nou!!: Astre і Habitabilitat planetària · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Astre і Història de la física · Veure més »
Història de la meteorologia
Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.
Nou!!: Astre і Història de la meteorologia · Veure més »
Història del rellotge
Foliot mostrant el temps amb una sola agulla La història del rellotge o de la rellotgeria és la seqüència d'esdeveniments que han ocorregut al voltant dels descobriments científics dels rellotges i autòmates per a marcar el pas del temps (dispositius mecànics capaços de fraccionar, comptar i guardar memòria de seqüències de temps).
Nou!!: Astre і Història del rellotge · Veure més »
Historiografia física
La historiografia és l'estudi de l'evolució de la concepció que l'ésser humà ha tingut de la història i les seves diverses branques al llarg de la mateixa història humana.
Nou!!: Astre і Historiografia física · Veure més »
Horòscop
EUA). Horòscop és un mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.
Nou!!: Astre і Horòscop · Veure més »
Ingravidesa
Amb quasi ingravidesa (en caiguda lliure a velocitat lenta), es formen gotes d'aigua en forma d'esferes. A velocitats més elevades, l'aire alenteix la caiguda lliure i les gotes s'aplanen en direcció a la caiguda. La ingravidesa es refereix a un estat en què el pes no és perceptible per a un cos.
Nou!!: Astre і Ingravidesa · Veure més »
Intensitat del camp gravitatori
Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.
Nou!!: Astre і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »
Llanterna màgica
Una llanterna màgica, 1890, museu Wymonham, Norfolk Llanterna màgica La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan.
Nou!!: Astre і Llanterna màgica · Veure més »
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Nou!!: Astre і Magnitud absoluta · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Astre і Magnitud aparent · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Astre і Mecànica celeste · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Astre і Model heliocèntric · Veure més »
Moviment diürn
L'estrella polar es manté fixa, mentre les altres experimenten un moviment aparent en cercles concèntrics El moviment diürn és el moviment de l'esfera celeste observat en el transcurs d'un dia.
Nou!!: Astre і Moviment diürn · Veure més »
Moviment mitjà diari
A astronomia el moviment mitjà diari que es representa amb la lletra, n, és la velocitat angular d'un astre en una òrbita el·líptica, mesurat en graus per dia.
Nou!!: Astre і Moviment mitjà diari · Veure més »
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Nou!!: Astre і Muntanya · Veure més »
Navegació aèria astronòmica
La navegació astronòmica és una part de l'astronomia per a l'ús directe del navegant aeri, que comprèn principalment les coordenadas celestes, el temps i la posició i moviment aparent dels astres pel que fa a la Terra.
Nou!!: Astre і Navegació aèria astronòmica · Veure més »
Ocàs
Un roig ocàs a Biarritz. Un roig ocàs a Rif, Marroc. Posta del sol a la mar, Alanya. El Palau Schwerin a l'ocàs. Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible.
Nou!!: Astre і Ocàs · Veure més »
Octant (instrument)
Gran Turk Octant L'octant (o bé octant de Hadley), és un instrument nàutic antic, predecessor del sextant, que permetia mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitzó.
Nou!!: Astre і Octant (instrument) · Veure més »
Oposició (astronomia)
Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.
Nou!!: Astre і Oposició (astronomia) · Veure més »
Ortus
Ortus sobre el mar Negre (Romania) Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible.
Nou!!: Astre і Ortus · Veure més »
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: Astre і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Nou!!: Astre і Paral·laxi · Veure més »
Pentacle
pentacle encerclat. El símbol del pentalfa (o pentacle o pentagrama) és un polígon estrellat de cinc puntes.
Nou!!: Astre і Pentacle · Veure més »
Radi de Schwarzschild
Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.
Nou!!: Astre і Radi de Schwarzschild · Veure més »
Sextant (instrument de mesura)
Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Nou!!: Astre і Sextant (instrument de mesura) · Veure més »
Sistema fotomètric
Un sistema fotomètric és un conjunt d'estrelles i filtres fotogràfics emprats en astronomia com a estàndards per a determinar la lluentor dels diferents astres.
Nou!!: Astre і Sistema fotomètric · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Astre і Sol · Veure més »
Temps sideri
242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Nou!!: Astre і Temps sideri · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Astre і Terra · Veure més »
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Nou!!: Astre і Terra plana · Veure més »
Trànsit (astronomia)
Trànsit de Venus del 6 de juny de 2012 El trànsit és un fenomen astronòmic durant el qual un astre sembla que passi per davant d'un altre, bloquejant totalment o parcialment la seva visió des del punt de vista d'un observador situat en un punt particular privilegiat.
Nou!!: Astre і Trànsit (astronomia) · Veure més »
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Nou!!: Astre і Vela solar · Veure més »
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Nou!!: Astre і Velocitat d'escapament · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Astre і 11 de setembre · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Astre і 1967 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Astre і 1969 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Astre і 20 de juliol · Veure més »
