Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Assemblea Constituent

Índex Assemblea Constituent

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.

133 les relacions: Abadia de Solesmes, Albert Noguera Fernández, Alberto Acosta Espinosa, Alessandro Pertini, Alfred Hugenberg, Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, Antanas Smetona, Antoine Parmentier, Aristóbulo Iztúriz, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Marsella, Assemblea Constituent de Luxemburg, Assemblea legislativa, Assemblea Legislativa (França), Assemblea Nacional (França), Assignat, Attilio Castrogiovanni, Óscar Humberto Mejía Víctores, États généraux de 1789, Bé nacional, Bolonyès, Cambra dels Diputats, Camp de Mart (París), Capitolio, Carlos Andrés Pérez, César Gaviria Trujillo, Charles Louis Victor de Broglie, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Charles-François Lebrun, Christophe Antoine Gerle, Comissariat del Poble de les Nacionalitats, Comitè dels Partits Alemanys Bàltics, Concordat del 1801, Congregació de Sant Maur, Constitució civil del clergat, Constitució d'El Salvador, Constitució de Noruega, Constitució francesa de 1791, Constitució soviètica de 1918, Cop d'estat a Hondures de 2009, Corts Constituents, Costa d'Or, Declaració d'Independència de Lituània, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Declaració Universal dels Drets Humans, Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació, Departament francès, Departaments d'Haití, Dia de la Independència de l'Índia, Dones en la Revolució Francesa, ..., Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848, Eleccions legislatives italianes de 1946, Escartons del Briançonès, Estaments, Federació de Bòsnia i Hercegovina, Felice Orsini, Ferme générale, François-Xavier Wurth-Paquet, Francisco Morales Bermúdez Cerruti, Gazette de France, Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès, Giulio Andreotti, Gloria Salguero Gross, Gregori XV, Guàrdia Nacional (França), Henri Grégoire, Història de Bolívia, Història de l'Argentina entre 1943 i 1963, Història de Noruega, Història de São Paulo, Història del cristianisme, Hugo Chávez, Ignacio Agüero Piwonka, Itamar Franco, Iuliu Maniu, Jaime Bassa, Jérôme Pétion de Villeneuve, Jean Anthelme Brillat-Savarin, Jean Marie du Lau, Jean Maximilien Lamarque, Jean-Baptiste Joseph Delambre, Jean-Dominique Cassini, Jean-Marie Roland de La Platière, Jean-Sifrein Maury, Josep Antoni Guiter, Joseph Fiacre Olivier de Gérente, Joseph-Antoine Cerutti, Joseph-Sauveur-Jacques Graffan, L'Ami du peuple, Llista de Lituans i Catòlics, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Lluís XVI de França, Mandat britànic de Mesopotàmia, Marcos Pérez Jiménez, Marquès de Sade, Marsella, Massacre de la Glacière, Miquel Joan Josep Brial i Roig, Moda, Museu del Louvre, Nièvre, Nicolas François Canard, Nora Castañeda, Norbert Metz, Orde del Cister, Partit d'Agricultors Letons, Partit Socialdemòcrata (Portugal), Partit Socialista (Portugal), Principat de Salm-Salm, Qu'est-ce que le tiers état ?, Quarta República, Rebel·lió malgaixa de 1947, Regió amb Estatut Especial, República Irlandesa, Resolució 1796 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Revolta de Thérisso, Revolució Bolivariana, Revolució de 1848, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució islàmica, Revolució pernambucana, Saona i Loira, Sillery, Tunísia, Unió Democràtica Espanyola, Unió Democràtica Nacional, Unió Nacional Cristiana, Victor de Tornaco, Yonne, 2034, 21 de gener, 26 d'agost. Ampliar l'índex (83 més) »

Abadia de Solesmes

Abadia de Solesmes Abadia de Solesmes o Abadia de Sant Pere de Solesmes és un monestir benedictí de Solesmes, Sarthe, França, amb uns orígens que es remunten a l'any 1010 Forma part de la Congregació de Solesmes, o Congregació de França, dins de la confederació benedictina.

Nou!!: Assemblea Constituent і Abadia de Solesmes · Veure més »

Albert Noguera Fernández

Albert Noguera Fernández (Barcelona, 21 de novembre de 1978) és un jurista i politòleg català.

Nou!!: Assemblea Constituent і Albert Noguera Fernández · Veure més »

Alberto Acosta Espinosa

és un economista i polític equatorià.

Nou!!: Assemblea Constituent і Alberto Acosta Espinosa · Veure més »

Alessandro Pertini

Alessandro Pertini (Stella, Savona, Ligúria, 25 de setembre de 1896 - Roma, 24 de febrer de 1990), anomenat, fou un polític, advocat i periodista italià, setè president de la República Italiana des de 1978 a 1985.

Nou!!: Assemblea Constituent і Alessandro Pertini · Veure més »

Alfred Hugenberg

Alfred Hugenberg (Hannover, Alemanya, 19 de juny de 1865 - Kukenbruch, Alemanya, 12 de març de 1951) fou un polític i home de negocis alemany.

Nou!!: Assemblea Constituent і Alfred Hugenberg · Veure més »

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt

Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt (nascuda Anne Josèphe Terwagne a Marcourt (principat de Lieja) el 13 d'agost del 1762 - morta a París el 8 de juny de 1817) va ser una política i feminista avant la lettre que va tenir un paper important en la Revolució francesa.

Nou!!: Assemblea Constituent і Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt · Veure més »

Antanas Smetona

Antanas Smetona (10 d'agost de 1874 - 9 de gener de 1944) va ser una de les figures polítiques més importants de Lituània entre la Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Assemblea Constituent і Antanas Smetona · Veure més »

Antoine Parmentier

Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Antoine Parmentier · Veure més »

Aristóbulo Iztúriz

Aristóbulo Iztúriz Almeida (Curiepe, 20 de desembre de 1946 – 27 d'abril de 2021) fou un pedagog i polític veneçolà afrodescendent.

Nou!!: Assemblea Constituent і Aristóbulo Iztúriz · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Assemblea Constituent і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Assemblea Constituent і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Assemblea Constituent de Luxemburg

L'Assemblea Constituent de Luxemburg va ser una assemblea constituent realitzada el 1848 a Luxemburg per escriure i aprovar una nova constitució nacional.

Nou!!: Assemblea Constituent і Assemblea Constituent de Luxemburg · Veure més »

Assemblea legislativa

LAssemblea Legislativa, en alguns indrets coneguda també com a Assemblea Nacional és l'instrument polític òrgan de representació de caràcter legislatiu.

Nou!!: Assemblea Constituent і Assemblea legislativa · Veure més »

Assemblea Legislativa (França)

LAssemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent.

Nou!!: Assemblea Constituent і Assemblea Legislativa (França) · Veure més »

Assemblea Nacional (França)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.

Nou!!: Assemblea Constituent і Assemblea Nacional (França) · Veure més »

Assignat

Assignat de 15 sols L'assignat era un tipus de moneda durant la Revolució francesa que es va caracteritzar per la seva inestabilitat i pèrdua de valor constant.

Nou!!: Assemblea Constituent і Assignat · Veure més »

Attilio Castrogiovanni

Attilio Castrogiovanni (Linguaglossa, 15 de maig de 1908 - 5 d'octubre de 1978) fou un advocat i polític sicilià.

Nou!!: Assemblea Constituent і Attilio Castrogiovanni · Veure més »

Óscar Humberto Mejía Víctores

El general Óscar Humberto Mejía Víctores (Ciutat de Guatemala, 9 de desembre de 1930-ibídem, 1 de febrer de 2016), sota el títol de Cap d'Estat, va ser governant de facto de la República de Guatemala durant el període comprès entre el 8 d'agost de 1983 i el 14 de gener de 1986.

Nou!!: Assemblea Constituent і Óscar Humberto Mejía Víctores · Veure més »

États généraux de 1789

''Obertura dels Estats generals a Versalles, 5 de maig 1789,'' Auguste Couder, 1839, Musée de l'Histoire de France aVersailles. Els Estats generals de 1789 - États généraux de 1789 - van ser els Estats Generals de França que varen ser convocats pel rei de França i de rei de Navarra, Lluís XVI, el 8 d'agost de 1788.

Nou!!: Assemblea Constituent і États généraux de 1789 · Veure més »

Bé nacional

Carignan Els béns nacionals (en francès, biens nationaux) o dominis nacionals (en francès, domaines nationaux) són els dominis i les possessions de l'Església (edificis, objectes, terres de conreu i boscos) que van ser confiscats durant la Revolució Francesa, en virtut del decret de 2 de novembre de 1789.

Nou!!: Assemblea Constituent і Bé nacional · Veure més »

Bolonyès

El Bolonyès (Boulonnais) és una regió natural marítima i boscatge situada al litoral de la Mànega, al departament del Pas de Calais.

Nou!!: Assemblea Constituent і Bolonyès · Veure més »

Cambra dels Diputats

Cambra dels Diputats (italià Camera dei Deputati) és una de les dues assemblees parlamentàries del Parlament d'Itàlia, juntament amb el Senat de la República.

Nou!!: Assemblea Constituent і Cambra dels Diputats · Veure més »

Camp de Mart (París)

El parc del Camp de Mart (en francès Champ-de-Mars) és un vast jardí públic, completament obert i situat a París al 7è districte, entre la torre Eiffel cap al nord-oest i l'Escola militar cap al sud-est.

Nou!!: Assemblea Constituent і Camp de Mart (París) · Veure més »

Capitolio

El Capitolio Nacional de La Habana és un edifici construït en 1929 a l'Havana (Cuba) sota la direcció de l'arquitecte Eugenio Raynieri Piedra, destinat a albergar i ser seu de les dues cambres del Congrés o cos legislatiu de la República de Cuba.

Nou!!: Assemblea Constituent і Capitolio · Veure més »

Carlos Andrés Pérez

Carlos Andrés Pérez (Rubio, Estat de Táchira, 27 d'octubre de 1922 - Miami, 25 de desembre de 2010) fou un polític veneçolà pertanyent al partit Acció Democràtica, que va exercir el càrrec de President de la República en dos períodes (1974-1979 i 1989-1993).

Nou!!: Assemblea Constituent і Carlos Andrés Pérez · Veure més »

César Gaviria Trujillo

és un economista i polític colombià, President de Colòmbia entre 1990 a 1994, Secretari General de l'Organització d'Estats Americans de 1994 a 2004 i Director Nacional del Partido Liberal de 2005 al 2009.Durant el seu mandat com a president fou convocada una Assemblea Nacional Constituent que promulgà la Constitució de Colòmbia de 1991.

Nou!!: Assemblea Constituent і César Gaviria Trujillo · Veure més »

Charles Louis Victor de Broglie

Charles Louis Victor, príncep de Broglie, conegut com a Victor de Broglie (1756 – 1794) fou un aristòcrata, militar i polític francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Charles Louis Victor de Broglie · Veure més »

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).

Nou!!: Assemblea Constituent і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »

Charles-François Lebrun

fou tercer cònsol i príncep-arxitresorer del Primer Imperi Francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Charles-François Lebrun · Veure més »

Christophe Antoine Gerle

Christophe Antoine Gerle (Riam, Alvèrnia, 1736 - París, 1801 o 1805) dit «dom Gerle» és un dels diputats de l'Assemblea Constituent durant la Revolució francesa, representats al cèlebre quadre del pintor Jacques-Louis David (1748-1825) per commemorar el Jurament del joc de pilota el 20 de juny de 1789, malgrat que, en realitat hi va ser absent.

Nou!!: Assemblea Constituent і Christophe Antoine Gerle · Veure més »

Comissariat del Poble de les Nacionalitats

Comissariat del Poble de les Nacionalitats (rus: Народный комиссариат по делам национальностей РСФСР, abreujat Наркомнац i transliterat com a Narkomnats) va ser el cos del govern soviètic establert per tractar amb les nacionalitats no-russos.

Nou!!: Assemblea Constituent і Comissariat del Poble de les Nacionalitats · Veure més »

Comitè dels Partits Alemanys Bàltics

Comitè dels Partits Alemanys Bàltics (en alemany: Ausschuß der Deutschbaltischen Parteien, ADP; en letó: Vācbaltu partiju padome) va ser un partit polític de Letònia al període d'entreguerres, compost per una aliança de diversos partits d'alemanys bàltics.

Nou!!: Assemblea Constituent і Comitè dels Partits Alemanys Bàltics · Veure més »

Concordat del 1801

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.

Nou!!: Assemblea Constituent і Concordat del 1801 · Veure més »

Congregació de Sant Maur

La Congregació de Sant Maur, coneguda popularment com els mauristes, fou una congregació religiosa catòlica de monjos benedictins francesos existent entre el 1618 i el 1790, coneguda per l'alt nivell d'erudició dels seus membres, que redactaren i publicaren una ingent quantitat d'obres literàries sobre diferents branques de les humanitats.

Nou!!: Assemblea Constituent і Congregació de Sant Maur · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Assemblea Constituent і Constitució civil del clergat · Veure més »

Constitució d'El Salvador

La Constitució d'El Salvador és la norma fonamental de l'Estat salvadoreny, vigent des del 20 de desembre de 1983.

Nou!!: Assemblea Constituent і Constitució d'El Salvador · Veure més »

Constitució de Noruega

La Constitució de Noruega fou aprovada el 16 de maig de 1814 per una assemblea constituent noruega reunida a Eidsvoll, una petita ciutat al nord d'Oslo que en aquella època s'anomenava Christiania.

Nou!!: Assemblea Constituent і Constitució de Noruega · Veure més »

Constitució francesa de 1791

La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.

Nou!!: Assemblea Constituent і Constitució francesa de 1791 · Veure més »

Constitució soviètica de 1918

La Constitució soviética de 1918 fou la primera llei fonamental que tingué la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, que va descriure i ratificar el tipus de règim que s'instaurà al país després de la Revolució Russa d'Octubre (novembre del 1917).

Nou!!: Assemblea Constituent і Constitució soviètica de 1918 · Veure més »

Cop d'estat a Hondures de 2009

El cop d'estat a Hondures de 2009 va ser l'acció militar executada per les forces armades el 28 de juny per a expulsar el president Manuel Zelaya del territori nacional, detenir 8 dels seus ministres i donar pas al nomenament de Roberto Micheletti com a president.

Nou!!: Assemblea Constituent і Cop d'estat a Hondures de 2009 · Veure més »

Corts Constituents

Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.

Nou!!: Assemblea Constituent і Corts Constituents · Veure més »

Costa d'Or

Costa d'Or (Côte-d'Or) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Assemblea Constituent і Costa d'Or · Veure més »

Declaració d'Independència de Lituània

La Declaració d'Independència de Lituània (lituà: Lietuvos Nepriklausomybės Aktas), també anomenada Declaració del 16 de febrer, fou signada pel Consell de Lituània el 16 de febrer de 1918.

Nou!!: Assemblea Constituent і Declaració d'Independència de Lituània · Veure més »

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.

Nou!!: Assemblea Constituent і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.

Nou!!: Assemblea Constituent і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »

Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació

El Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació és un decret del 2 de novembre de 1789, aprovat durant la Revolució Francesa, per l'Assemblea Constituent francesa.

Nou!!: Assemblea Constituent і Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Assemblea Constituent і Departament francès · Veure més »

Departaments d'Haití

Els departaments d'Haití són la divisió administrativa de primer nivell de la República d'Haití.

Nou!!: Assemblea Constituent і Departaments d'Haití · Veure més »

Dia de la Independència de l'Índia

El Dia de la Independència, celebrat cada 15 d'agost, és una festa nacional de l'Índia que commemora la independència respecte del domini britànic el 15 d'agost de 1947.

Nou!!: Assemblea Constituent і Dia de la Independència de l'Índia · Veure més »

Dones en la Revolució Francesa

Des de finals del, els historiadors han debatut sobre la participació les dones en la Revolució Francesa i quina repercussió a llarg termini va tenir sobre les dones franceses.

Nou!!: Assemblea Constituent і Dones en la Revolució Francesa · Veure més »

Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848

Les eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848 van tenir lloc el 23 i 24 d'abril de 1848 per escollit l'Assemblea Constituent de la nova República.

Nou!!: Assemblea Constituent і Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848 · Veure més »

Eleccions legislatives italianes de 1946

Les eleccions legislatives italianes de 1946 se celebraren el 2 de juny.

Nou!!: Assemblea Constituent і Eleccions legislatives italianes de 1946 · Veure més »

Escartons del Briançonès

La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).

Nou!!: Assemblea Constituent і Escartons del Briançonès · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Assemblea Constituent і Estaments · Veure més »

Federació de Bòsnia i Hercegovina

Mapa de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. La Federació de Bòsnia i Hercegovina (Federacija Bosne i Hercegovine, Федерација Босне и Херцеговине) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la República Sèrbia i el districte de Brčko).

Nou!!: Assemblea Constituent і Federació de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Felice Orsini

Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 de desembre de 1819 - Guillotinat a París, França, 13 de març de 1858) fou un anarquista italià.

Nou!!: Assemblea Constituent і Felice Orsini · Veure més »

Ferme générale

''La barrière Blanche'', de J. Palaiseau (1819). Un mur de 24 km rodejava París obligant als que volien entrar o sortir a passar per uns controls dels agents de la ''Ferme génerale'', els quals cobraven els imposts. Fou construït entre 1784 i 1790. La Ferme générale, sota l'Antic Règim a França, és una companyia de financers, privada i privilegiada, encarregada de la col·lecta dels impostos indirectes entre 1726 i 1790.

Nou!!: Assemblea Constituent і Ferme générale · Veure més »

François-Xavier Wurth-Paquet

François-Xavier Wurth (Ciutat de Luxemburg, 16 d'abril de 1801 - Ciutat de Luxemburg, 4 de febrer de 1885) fou un polític, jurista i arqueòleg luxemburguès.

Nou!!: Assemblea Constituent і François-Xavier Wurth-Paquet · Veure més »

Francisco Morales Bermúdez Cerruti

Francisco Morales Bermúdez Cerruti (Lima, Perú, 4 d'octubre de 1921 - 14 juliol 2022), polític i militar peruà, va ser President del Perú de facto des de 1975 fins a 1980, en la denominada "segona etapa" del govern revolucionari de les forces armades.

Nou!!: Assemblea Constituent і Francisco Morales Bermúdez Cerruti · Veure més »

Gazette de France

''La Gazzete de France'', 26 de desembre de 1786 La Gazette de France, sovint anomenat sols com La Gazette (pronunciat), va ser un periòdic fundat el 30 de maig de 1631, catalogue Bn-Opale Plus, Bibliothèque nationale de France.

Nou!!: Assemblea Constituent і Gazette de France · Veure més »

Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès

El baró Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès (5 de febrer de 1812 - 2 de novembre de 1895) fou un militar i polític francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès · Veure més »

Giulio Andreotti

Giuglio Andreotti (Roma, 14 de gener de 1919 - Roma, 6 de maig de 2013) va ser un polític italià de la Democràcia Cristiana, que va exercir com a Primer Ministre d'Itàlia de 1972 a 1973, de 1976 a 1979 i de 1989 a 1992.

Nou!!: Assemblea Constituent і Giulio Andreotti · Veure més »

Gloria Salguero Gross

Mercedes Gloria Salguero Gross (Santa Ana, El Salvador, 24 de setembre de 1941 - ibídem, 1 de novembre de 2015) va ser una empresària i política salvadorenca, i un dels fundadors del partit Aliança Republicana Nacionalista (ARENA).

Nou!!: Assemblea Constituent і Gloria Salguero Gross · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Assemblea Constituent і Gregori XV · Veure més »

Guàrdia Nacional (França)

Guàrdia nacional de 1791. Fuseller de la Guàrdia nacional, 1790-1791 Caçador de la Guàrdia Nacional de París Antics monjos entrenant-se en la Guàrdia Nacional. Caricatura anònima de 1790. La Guàrdia Nacional és una milícia ciutadana creada a París el 13 de juliol de 1789, a l'inici de la Revolució francesa, el model de la qual serà adoptat de seguida per tots els municipis francesos.

Nou!!: Assemblea Constituent і Guàrdia Nacional (França) · Veure més »

Henri Grégoire

Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.

Nou!!: Assemblea Constituent і Henri Grégoire · Veure més »

Història de Bolívia

Chuquisaca. Monòlit "El Fraile" de l'antiga civilització Tiwanaku. Aquest article tracta sobre la història de Bolívia.

Nou!!: Assemblea Constituent і Història de Bolívia · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1943 i 1963

La Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 s'inicia amb la formació i triomf electoral del peronisme, seguit del seu enderrocament per un cop d'estat el 1955, que va donar pas a una successió de dictadures militars i governs civils de representativitat limitada en els quals el peronisme va estar proscripte.

Nou!!: Assemblea Constituent і Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 · Veure més »

Història de Noruega

El vaixell d'Oseberg, al Museu de Vaixells Vikings d'Oslo La història de Noruega es remunta a l'alta edat mitjana, que coincideix amb la irrupció, a finals del, dels navegants vikings en la història europea amb activitats comercials, de saqueig i de colonització.

Nou!!: Assemblea Constituent і Història de Noruega · Veure més »

Història de São Paulo

Bandera de l'estat de São Paulo La història de São Paulo és la història de l'Estat de São Paulo, al Brasil.

Nou!!: Assemblea Constituent і Història de São Paulo · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Assemblea Constituent і Història del cristianisme · Veure més »

Hugo Chávez

Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Barinas, 28 de juliol de 1954 - Caracas, 5 de març de 2013) fou un polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort.

Nou!!: Assemblea Constituent і Hugo Chávez · Veure més »

Ignacio Agüero Piwonka

és un director de cinema xilè especialitzat en documentals.

Nou!!: Assemblea Constituent і Ignacio Agüero Piwonka · Veure més »

Itamar Franco

Itamar Augusto Cautiero Franco (Salvador, 28 de juny de 1930 – São Paulo, 2 de juny de 2011) fou un polític brasiler.

Nou!!: Assemblea Constituent і Itamar Franco · Veure més »

Iuliu Maniu

Iuliu Maniu (pronunciació romanesa: ; 8 gener 1873 – 5 febrer 1953) fou un advocat nascut austrohongarès i posteriorment polític romanès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Iuliu Maniu · Veure més »

Jaime Bassa

Jaime Andrés Bassa Mercado, més conegut com a Jaime Bassa, (Las Condes, 31 de març de 1977) és un advocat constitucionalista i professor universitari xilè.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jaime Bassa · Veure més »

Jérôme Pétion de Villeneuve

Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 24 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jérôme Pétion de Villeneuve · Veure més »

Jean Anthelme Brillat-Savarin

Jean Anthelme Brillat-Savarin, (Belley, 2 d'abril de 1755- París, 1 de feber de 1826) va ser un famós gastrònom, el formatge Brillat-Savarin porta els seus cognoms.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean Anthelme Brillat-Savarin · Veure més »

Jean Marie du Lau

Jean Marie du Lau (30 d'octubre de 1738, Biras - 2 de setembre de 1792, París) fou l'últim arquebisbe metropolità d'Arles durant gairebé disset anys.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean Marie du Lau · Veure més »

Jean Maximilien Lamarque

Jean Maximilien Lamarque (Sent Sever, Lanas, Aquitània, 22 de juliol de 1770 - París, 1 de juny de 1832) fou un general i legislador francès, que dugué la seva carrera militar en els exèrcits de la Revolució Francesa i de l'Imperi Francès i la seva carrera política com a opositor lliberal a la Restauració a la Cambra de Diputats.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean Maximilien Lamarque · Veure més »

Jean-Baptiste Joseph Delambre

Jean Baptiste Joseph, chevalier Delambre (Amiens, 19 de setembre de 1749 – París, 19 d'agost de 1822) va ser un matemàtic i astrònom francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean-Baptiste Joseph Delambre · Veure més »

Jean-Dominique Cassini

Jean-Dominique Cassini, dit Cassini IV o le comte de Cassini (nascut a l'Observatori de París el 30 de juny de 1748 i mort a Thury-sous-Clermont el 18 d'octubre de 1845) va ser un astrònom francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean-Dominique Cassini · Veure més »

Jean-Marie Roland de La Platière

Jean-Marie Roland de la Platière (Thizy, Lionès, 18 de febrer de 1734 - Bourg-Beaudouin, Normandia, 10 de novembre de 1793) fou un polític francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean-Marie Roland de La Platière · Veure més »

Jean-Sifrein Maury

Jean-Sifrein Maury (26 de juny de 1746 – 10 de maig de 1817) va ser un cardenal francès, arquebisbe de París i anterior bisbe de Montefiascone.

Nou!!: Assemblea Constituent і Jean-Sifrein Maury · Veure més »

Josep Antoni Guiter

Josep Antoni Guiter (Torrelles de la Salanca, 23 de febrer del 1761 — París, 29 de juny del 1829) fou un religiós i polític nord-català que participà en els debats de la Revolució Francesa.

Nou!!: Assemblea Constituent і Josep Antoni Guiter · Veure més »

Joseph Fiacre Olivier de Gérente

Joseph Fiacre Olivier de Gérente o Olivier-Gérente (Mollans-sur-Ouvèze (Droma), 30 d'agost del 1744 - Travalhan (Valclusa), 21 de juny del 1837) va ser un polític francès que fou diputat pels departaments de la Droma i la Valclusa.

Nou!!: Assemblea Constituent і Joseph Fiacre Olivier de Gérente · Veure més »

Joseph-Antoine Cerutti

Signatura de Cérutti. Joseph-Antoine-Joachim Cerutti,(None, 13 de juny de 1738 - París, 3 de febrer de 1792), va ser un literat i periodista francès d'origen italià.

Nou!!: Assemblea Constituent і Joseph-Antoine Cerutti · Veure més »

Joseph-Sauveur-Jacques Graffan

Joseph Sauveur Jacques Graffan (Tuïr, Rosselló, 6 d'agost de 1757 - ?) fou un polític francès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Joseph-Sauveur-Jacques Graffan · Veure més »

L'Ami du peuple

Una còpia de ''L'Ami du peuple'' tacada amb la sang de Marat (Biblioteca Nacional de França) L'Ami du peuple va ser un diari polític escrit per Jean-Paul Marat durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Assemblea Constituent і L'Ami du peuple · Veure més »

Llista de Lituans i Catòlics

Llista de Lituans i Catòlics (en letó: Lietuviešu un katoļu saraksts, LKS) va ser un partit polític de Letònia al període d'entreguerres.

Nou!!: Assemblea Constituent і Llista de Lituans i Catòlics · Veure més »

Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.

Nou!!: Assemblea Constituent і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Assemblea Constituent і Lluís XVI de França · Veure més »

Mandat britànic de Mesopotàmia

El Mandat britànic de Mesopotàmia era un mandat classe A de la Societat de Nacions, un mandat sota l'Article 22 i confiat al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda quan l'Imperi Otomà va ser dividit cap al 1920 pel Tractat de Sèvres després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Assemblea Constituent і Mandat britànic de Mesopotàmia · Veure més »

Marcos Pérez Jiménez

Marcos Evangelista Pérez Jiménez (Michelena, Táchira; Veneçuela. 25 d'abril de 1914 - Alcobendas, Espanya, 20 de setembre de 2001), va ser un militar i polític veneçolà.

Nou!!: Assemblea Constituent і Marcos Pérez Jiménez · Veure més »

Marquès de Sade

Donatien Alphonse François de Sade, conegut pel seu títol de marquès de Sade (París, 2 de juny de 1740 – Charenton-Saint-Maurice, 2 de desembre de 1814), va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtut, Història d'Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre.

Nou!!: Assemblea Constituent і Marquès de Sade · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Assemblea Constituent і Marsella · Veure més »

Massacre de la Glacière

La massacre de La Glacière va tenir lloc al palau papal d'Avinyó la nit de a. L'assassinat de Lescuyer, el secretari secretari de la ciutat, per part d'una multitud de " papistes "Enutjat pel convent de Cordeliers pensant que els havien robat" patriotes », Va provocar la detenció de sospitosos dubtosos, un judici equivocat i l'execució de la condemna per botxins inexperts dirigits pel fill de la víctima, provocant així un veritable bany de sang.

Nou!!: Assemblea Constituent і Massacre de la Glacière · Veure més »

Miquel Joan Josep Brial i Roig

Miquel Joan Josep Brial i Roig, dit Dom Brial (Perpinyà, 26 de maig del 1743 - París, 24 de maig del 1828), fou un monjo benedictí i erudit historiador rossellonès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Miquel Joan Josep Brial i Roig · Veure més »

Moda

La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.

Nou!!: Assemblea Constituent і Moda · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Assemblea Constituent і Museu del Louvre · Veure més »

Nièvre

El Nièvre (58) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Assemblea Constituent і Nièvre · Veure més »

Nicolas François Canard

Nicolas François Canard (1754-1833) fou un matemàtic francès que va aplicar fórmules matemàtiques a l'estudi de l'economia.

Nou!!: Assemblea Constituent і Nicolas François Canard · Veure més »

Nora Castañeda

Nora Castañeda, economista i activista feminista veneçolana.

Nou!!: Assemblea Constituent і Nora Castañeda · Veure més »

Norbert Metz

Jean-Joseph Norbert Metz, més conegut com a Norbert Metz, (Ciutat de Luxemburg, 2 de febrer de 1811 - Eich, Ciutat de Luxemburg, 28 de novembre de 1885) va ser un enginyer, empresari i polític luxemburguès.

Nou!!: Assemblea Constituent і Norbert Metz · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Assemblea Constituent і Orde del Cister · Veure més »

Partit d'Agricultors Letons

Partit d'Agricultors Letons (en letó: Latgales Zemnieku partija) va ser un partit polític de Letònia al període d'entreguerres.

Nou!!: Assemblea Constituent і Partit d'Agricultors Letons · Veure més »

Partit Socialdemòcrata (Portugal)

El Partit Popular Democràtic / Partit Socialdemòcrata (PPD/PSD, Partido Popular Democràtico / Partido Social Democrata en portuguès) és un partit polític de Portugal.

Nou!!: Assemblea Constituent і Partit Socialdemòcrata (Portugal) · Veure més »

Partit Socialista (Portugal)

El Partit Socialista (en portuguès: Partido Socialista, abreviat PS) és un partit polític de Portugal.

Nou!!: Assemblea Constituent і Partit Socialista (Portugal) · Veure més »

Principat de Salm-Salm

El principat de Salm-Salm fou un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Assemblea Constituent і Principat de Salm-Salm · Veure més »

Qu'est-ce que le tiers état ?

Qu'est-ce que le Tiers-État ? és un pamflet publicat per l'abbé Sieyès el gener de 1789 com preludi a la convocatòria dels Estats generals de 1789.

Nou!!: Assemblea Constituent і Qu'est-ce que le tiers état ? · Veure més »

Quarta República

La Quarta República és el nom donat al règim polític de França des d'octubre de 1946 fins a l'octubre de 1958.

Nou!!: Assemblea Constituent і Quarta República · Veure més »

Rebel·lió malgaixa de 1947

La Rebel·lió malgaixa o l'Aixecament malgaix (en malgaix: Tolom-bahoaka tamin'ny i en francès: Insurrection malgache) va ser una rebel·lió nacionalista malgaixa contra el domini colonial francès a Madagascar, que va durar quasi dos anys; des de març de 1947 fins a febrer de 1949. A partir de finals de 1945, els primers diputats de l'Assemblea Nacional francesa de Madagascar, Joseph Raseta, Joseph Ravoahangy i Jacques Rabemananjara del partit polític Mouvement démocratique de la rénovation malgaixa (MDRM), van intentar aconseguir la independència de Madagascar per la via legal. El fracàs d'aquesta iniciativa i la dura resposta que va obtenir de l'administració del socialista Paul Ramadier va radicalitzar a diversos sectors de la població malgaixa, inclosos els dirigents de diverses societats secretes nacionalistes militants. En la nit del 29 de març de 1947, els nacionalistes malgaixos van llançar atacs sorpresa coordinats, armats principalment amb llances, contra les bases militars i les plantacions de propietat francesa en la part oriental de l'illa, sobretot als voltants de les ciutats Moramanga i Manakara. La causa nacionalista es va imposar ràpidament al sud i es va estendre a les terres altes centrals i a la capital, Antananarivo, al mes següent. S'estima que el nombre de combatents nacionalistes malgaixos superava al milió. Jean Ralaimongo (1895-1944). Monja Jaona (1910-1994) el 1945. Al maig de 1947 els francesos van començar a contrarestar als nacionalistes. Els francesos van triplicar el nombre de tropes a l'illa fins a 18.000, principalment transferint soldats d'altres colònies franceses d'Àfrica. Les autoritats colonials van tractar de lluitar en els fronts tant de manera física i psicològicament aplicant diverses tàctiques de terror destinades a desmoralitzar a la població. La força militar francesa va dur a terme execucions en massa, tortures, violacions de guerra, l'incendi de pobles sencers, càstigs col·lectius i altres atrocitats com els vols de la mort en que llançaven presoners malgaixos vius des d'un avió. El nombre estimat de víctimes malgaixes varia d'un mínim de 11.000 a un màxim de més de 100.000. Els nacionalistes van matar a uns 550 ciutadans francesos, així com a 1.900 partidaris del Parti des déshérités de Madagascar (PADESM), un partit polític malgaix profrancès creat amb el suport de les autoritats colonials per a competir amb el MDRM. L'agost de 1948, la majoria dels dirigents nacionalistes van ser assassinats o capturats, i l'aixecament va ser efectivament sufocat al desembre de 1948, encara que l'última resistència armada no va ser derrotada fins al febrer de 1949. La violenta repressió de la insurrecció nacionalista va deixar profundes cicatrius en la societat malgaixa. Una generació de la classe dirigent va ser aniquilada, la qual va comportar més dificultats per al país quan va aconseguir la independència en 1960. Els tres primers diputats de Madagascar van ser arrestats, torturats i mantinguts a la presó fins que se'ls va concedir l'amnistia en 1958. Un altre dirigent que va sobreviure al conflicte, Monja Jaona, també va ser empresonat durant nou anys i després va fundar el partit Madagascar per als Malgaixos (MONIMA), que ha tingut una influència considerable en la política malgaixa. França va classificar la majoria dels documents relacionats amb la Rebel·lió, i el govern francès va mantenir el silenci sobre el tema fins que el president francès Jacques Chirac el va qualificar de "inacceptable" durant una visita oficial a Madagascar en 2005. Diversos directors malgaixos han filmat pel·lícules en el període de l'Aixecament. En 1967 el govern malgaix va declarar el 29 de març com a dia festiu anual, i en 2012 es va inaugurar un museu dedicat a l'Aixecament a Moramanga.

Nou!!: Assemblea Constituent і Rebel·lió malgaixa de 1947 · Veure més »

Regió amb Estatut Especial

Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.

Nou!!: Assemblea Constituent і Regió amb Estatut Especial · Veure més »

República Irlandesa

La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.

Nou!!: Assemblea Constituent і República Irlandesa · Veure més »

Resolució 1796 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1796 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 23 de gener de 2008.

Nou!!: Assemblea Constituent і Resolució 1796 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Revolta de Thérisso

La revolta de Thérisso (en grec, Η Επανάσταση τουΘερίσου) és un episodi de la història de Creta.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolta de Thérisso · Veure més »

Revolució Bolivariana

La Revolució Bolivariana és el procés revolucionari democràtic que té lloc a Veneçuela des de 1998.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolució Bolivariana · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució islàmica

La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolució islàmica · Veure més »

Revolució pernambucana

La Revolució pernambucana, també coneguda com la Revolució dels sacerdots, va ser un moviment liberal i republicà que va esclatar el 6 de març de 1817 a Pernambuco, Brasil.

Nou!!: Assemblea Constituent і Revolució pernambucana · Veure més »

Saona i Loira

Saona i Loira (71) (en francès Saône-et-Loire) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Assemblea Constituent і Saona i Loira · Veure més »

Sillery

Els Sillery foren un família francesa que donà molts magistrats il·lustres a la seva pàtria.

Nou!!: Assemblea Constituent і Sillery · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Assemblea Constituent і Tunísia · Veure més »

Unió Democràtica Espanyola

Unió Democràtica Espanyola va ser una organització espanyola d'oposició al franquisme de l'exili fundada en Mèxic al febrer de 1942 per iniciativa del Partit Comunista d'Espanya en la qual es van integrar els socialistes «negrinistas» i els republicans que donaven suport a Juan Negrín, al que reconeixien com a president del govern de la Segona República Espanyola en l'exili.

Nou!!: Assemblea Constituent і Unió Democràtica Espanyola · Veure més »

Unió Democràtica Nacional

Unió Democràtica Nacional (UDN) fou una coalició electoral, d'inspiració liberal, constituïda per a les eleccions per l'Assemblea Constituent del 1946 en les que va obtenir el 6,79% dels vots (1.560.638 vots) i 41 escons.

Nou!!: Assemblea Constituent і Unió Democràtica Nacional · Veure més »

Unió Nacional Cristiana

Unió Nacional Cristiana (en letó: Kristīgā nacionālā savienība) va ser un partit polític de Letònia al període d'entreguerres el seu líder va ser Gustavs Reinhards.

Nou!!: Assemblea Constituent і Unió Nacional Cristiana · Veure més »

Victor de Tornaco

Victor de Tornaco (Arlon, 5 de juliol de 1805 - Castell de Sanem, 26 de setembre de 1875), fou un polític i diplomàtic luxemburguès, fou el 4t primer ministre de Luxemburg durant set anys del 1860 al 1867, va ser com era habitual també a l'època ministre d'Afers Exteriors durant la mateixa data.

Nou!!: Assemblea Constituent і Victor de Tornaco · Veure més »

Yonne

El Yonne (89) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Assemblea Constituent і Yonne · Veure més »

2034

L'any 2034 ('''MMXXXIV''') serà un any comú que començarà en diumenge segons el calendari gregorià, l'any 2034 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 34è any del tercer mil·lenni, el 34è any del, i el cinquè any de la dècada dels 2030.

Nou!!: Assemblea Constituent і 2034 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Assemblea Constituent і 21 de gener · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Assemblea Constituent і 26 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Assamblea constituent, Assemblea Constituent de 1789, Assemblea Nacional Constituent, Assemblea constituent, Assemblea constituent de 1789, Assemblée constituante de 1789.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »